La Causa de la Lliberada

En el número anterior us informàvem que ja s'estava imprimint la part documental de la Positio sobre la vida i virtuts de la Serventa de Déu. Avui us podem dir que ja està impresa i és a Roma, a punt per ésser entregada a la Sda. Congregació de les Causes dels Sants, a la qual s'hi ha d'afegir i s'està acabant de preparar també el Summarium, encomanat a l'advocat Piero Serafini, i la lnformatio, que ha de presentar el Relator de la Causa.

El Relator de la Causa, que és al mateix temps el director o responsable de tota la Positio, és el P. Michele Machejek, OCD. Abans, per a totes les Causes no hi havia més que el Relator General; actualment, per facilitar el treball, se li han afegit set Relators més. Però encara així són vàries les Causes que porta cada Relator, i per que puguin portar avant la seva feina, es cerca per cada Causa un «Col.laborador extern», que és qui en realitat porta el pes del treball sota la direcció del Relator. Per la Causa de la nostra Lliberada, aquest col.laborador, que al seu temps fou presentat pel Postulador, P. Redempte Valabek, O. Carm., és el P. Pau M. Casadevall, O. Carm., el qual ha treballat més de deu anys seguits en la preparació de la part documental, que és la part fonamental i més laboriosa. Ara com hem dit al principi, ja està impresa i portada a Roma. Esperem, doncs, que aviat us poguem donar altres noves de com segueix la Causa, que com podeu veure, no està aturada, sinó que segueix el seu curs normal, encara que poc a poc.

LLIBERADA FERRARONS

Butlletí informatiu sobre la

Causa de Canonització

de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS

donzella, model de joves obreres.

OLOT — Desembre 1991 N.° 14

Notes biogràfiques

xiv. La fama de santedat després de la seva mort

Tot i que ja fa quasi cent cinquanta anys de la mort de la Lliberada, la seva fama de santedat no sols no ha minvat, sinó que s'ha sostingut i encara ha anat creixent, si bé en les seves manifestacions externes hagi tingut moments de més o menys intensitat. Serà difícil en poques paraules poder resumir tot el que podríem dir sobre aquest particular. Remarcarem només els punts més significatius.

Tot just després de la mort de la Serventa de Déu ja el Dr. Masmitjà, esperonat i secundat per altres persones, preparava i enviava una relació de la seva vida i virtuts a Roma, a través de l'Arquebisbe de Tarragona, Echanove, que hi era desterrat, demanant instruccions del que calia fer, donada l'anòmala situació político-religiosa d'Espanya en aquell temps. No veient-se oportú iniciar el procés canònic de beatificació, seguint instruccions de la mateixa Roma, en 1844 (dos anys escassos de la mort de la Lliberada) es prengué declaració d'uns seixanta testimonis sobre la vida, virtuts i fama de santedat de la Serventa de Déu davant de tres notaris, en espera de temps millors.

Personatges d'aquells temps que s'interessaren per la Causa de la Lliberada, podem citar a Sant Antoni Maria Claret, el Dr. Jaume Soler, Canonge Magistral de Vic i després bisbe de Terol, el Dr. Llucià Casadevall, bisbe de Vic, el Dr. Guardiola, bisbe de la Seu d'Urgell, que estava desterrat a Montpeller, el canonge de Girona Arnautó. El mateix Sant Pare Gregori XVI, després de llegir una més breu relació de la seva vida, va manifestar que no dubtava que un dia els seus successors la posarien als altars.

És també un testimoni fefaent de la seva fama de santedat la preocupació per les seves despulles. Primerament fou dipositat el seu cos en un nínxol nou, donació de Na Rosa de Morales. Però tot seguit es feren gestions per a poder-lo traslladar a una església d'Olot, fins i tot es demanà l'autorització a la Reina Isabel I I, però sense resultat positiu. Malmès el primer nínxol per les filtracions de l'aigua, el Dr. Masmitjà n'adquirí un de nou, on foren traslladades les despulles en 1847. Quan a les acaballes del segle es féu una ampliació del cementiri, a fi que les seves despulles poguessin estar en lloc més digne i vistós, se li dedicà la primera de les criptes de la Via Santa Marta. La iniciativa d'aquest nou trasllat fou del patrici Josep Gelabert i Vall, iniciativa que fou secundada pel Dr. Ferrer i tot el poble d'Olot. La inscripció de la làpida no pot ser més significativa: ...Serventa de Déu, model de piadoses artesanes, mirall d'eminents virtuts; morí en olor de santedat. Des d'aleshores el seu sepulcre es convertirà en lloc de confluència dels seus nombrosos devots. Es significatiu també que tant del primer com del segon trasllat se'n fes acta notarial.

Abans no s'estingís la generació dels testimonis oculars, el P. Francesc X. Butifià, SJ, va escriure la seva primera biografia, de la que se'n feren quatre edicions

Rosari davant la cripta de Lliberada al cementin

(Girona, 1878; Tarragona, 1890 i 1895; i Olot, 1898). La última, fou per iniciativa del Dr. Esteve Ferrer, rector d'Olot durant quaranta anys.

El nou impuls per a promoure la seva glorificació li donà Mn. Domingo Balcells. Ho féu com a acte de gratitud per la salut recuperada per intercessió de la Serventa

de Déu. El 1922 començà a imprimir estampes i fulls volanders i publicar escrits en els setmanaris locals, per revifar el caliu que encara perdurava. Publicà, a més, dues bio-grafies, la primera en català (1923), i la segona, ja més documentada, en castellà (1925). El seu treball donà el seu fruit, ja que aviat s'alçaren veus d'arreu de Catalunya i d'Espanya interessant-se

per la causa de la Lliberada, particularment dels sectors de la classe treballadora i de l'Acció Catòlica Femenina, demanant insistentment la incoació del seu procés, de forma que pels anys 1930, el Dr. Vila Martínez, bisbe de Girona, estava disposat a iniciar-lo i havia començat les gestions a aquest fi, però la seva inesperada i prematura mort i després la guerra civil imposaren nova demora.

Caldrà arribar a la celebració del primer centenari de la mort de la Lliberada (1942), que fou realment l'afirmació i reconeixement de les seves virtuts de tot un poble per la expontaneItat, fervor i entusiasme en què es va celebrar, com encara molts recorden, de manera que el bisbe de Girona Dr. Josep Cartafià, que presidí aquells actes personalment, no dubtà d'autoritzar la introducció del Procés Ordinari.

Encara Olot viurà una altra gran jornada de fervor amb motiu del trasllat de les despulles de la Serventa de Déu a l'església parroquial de Sant Esteve el juny de 1966, presidida aquesta vegada pel que aleshores era bisbe de Girona, actual Cardenal de la Santa Església, Dr. Narcís Jubany i Arnau, en l'espera del veredicte de la Santa Seu.

COMUNIQUEU-NOS, SI US PLAU, ELS FAVORS REBUTS

PER INTERCESSIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU,

LLIBERADA FERRARONS / VIVÉS.

És cosa important per al procés.

Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS

Per favors rebuts i un de molt especial. A. T., Barcelona.

Una mare en acció de gràcies per haver obtingut una gràcia molt especial a favor del seu fill. Olot.

Un treballador que feia temps que no tenia feina, i que havent implorat la protecció de la Serventa de Déu, ha obtingut un lloc de treball. S. B., Badalona.

Una família que ha obtingut la cura pel seu fill d'una malaltia molt greu. F. M., Barcelona.

ORACIÓ PER OBTENIR DE L'ESPERIT SANT

LA CANONITZACIÓ DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS

Oh Esperit Sant Diví!, consolador i santificador de les ànimes. Ja que ador-nàreu l'ànima de l'angelical Lliberada Ferrarons, Terciària Carmelita, amb el tresor dels vostres dons, i ella, com a fidel administradora, va distribuir-los als pobres i afligits, passant per la terra fent el bé; feu que, per la seva eficaç intercessió en favor de nosaltres pecadors i per mitjà dels prodigis de la vostra Serventa, experimentem quant suau i confortador és el vostre amor, Senyor.

Pare nosee. avemana. glena

Amb aprovació eclesiàstica.

Per a la comunicació de gràcies rebudes,

així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la

Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar:

Vice-postulador:

Jaume Llagostera, Pares Carmelites,

Verge del Portal, 10

Telèfon (972) 26 05 93

17800 OLOT (Girona)

Donatius per a la Causa de Canonització de LLIBERADA FERRARONS:

Lluís Farré, 5.000 ptes.; Margarita Colomer, 500 ptes.; Arxiprestat ciutat, 2.000 ptes.; Família Dorca, 3.000 ptes.; A. E. D., 10.000 ptes.; J. Colomer, 5.000 ptes.; Família 011er, 5.000 ptes.; F. P., 5.200 ptes.; Via Crucis Montsacopa, 36.000 ptes.; S. E. S.P., 2.000 ptes.; Mercè Martí, 1.000 ptes.; Parròquia Mieres, 2.000 ptes.; Caixetes, 81.850 ptes.; Rosa Surià, 5.000 ptes.; Teodora Matada, 10.000 ptes.; Elias Pinos, 10.000 ptes.; Catalina Soler, 8.000 ptes.; Lliberada Ubac, 5.000 ptes.; H. P. 10.000 ptes.; Carme Salvà, vda. Serra, 1.000 ptes.; Donatius, 15.000 ptes.

Irnp BONET OLOT — D■posit legal GE.874,86