1

Els col·legis de Granollers i de Sitges celebren aquest curs 2008-2009 el 75è aniversari de la presència escolàpia a la població. L’estiu de 1933 l‘Escola Pia es va fer càrrec d’uns col·legis existents. Eren moments difícils perquè acabava d’aprovar-se a les Corts espanyoles la llei coneguda com a “llei de Congregacions religioses”, la qual restringia l’ensenyament dels religiosos. Tot i els possibles problemes que se’n podien derivar, els superiors cregueren oportú acceptà aquestes dues fundacions que depenien o de la parròquia de Sant Esteve de Granollers o de l’Associació Cultural en el cas de Sitges. No entraven, dons, sota la llei de Congregacions. Tal vegada és aviat per fer una història de tot el període. Seria bo, de totes maneres, aprofitar aquesta avinentesa per a recollir material i afavorir petites i puntuals investigacions i treballs que més endavant permetessin una història de l’escola. Felicitem l’Escola Pia d’ambdós centres i els encoratgem a treballar per a mantenir la memòria històrica de la institució. Notícies A mitjans de juliol, es va inaugurar l’exposició “Barraques. La ciutat informal” al Museu d’història de la ciutat. La podeu visitar fins el proper 22 de gener de 2009, als locals del museu. Hi trobareu l’origen, la gent, les experiències, mode de vida dels barris de barraques a la Barcelona del segle XX. Amb imatges, documents, vídeos amb entrevistes, premsa....(alguns d’ells de l’APEPC) coneixereu de ben a prop, la Barcelona informal. El 2009 es complirà el centenari de la Setmana Tràgica de Barcelona i el 70è aniversari del final de la guerra civil. Foren dos fets que es varen viure a casa nostra amb intensitat. Afectaren notòriament. Seria bo que els nostres seminaris o departaments d’història en la tasca de recuperar la memòria històrica ho tinguessin en compte i programessin algun treball sobre aquests fets. Els nostres col·legis en foren afectats i valdria la pena que en sortís alguna aportació. El nostre Arxiu Provincial té documentació sobre aquests fets i gustosament ho ofereix al professorat i alumnes per aquests treballs. A Barcelona s’ha anunciat ja que durant l’any vinent se celebraran trobades o congressos sobre aquests dos importants esdeveniments. Prova manifesta de la seva importància i transcendència.

LA PLEGA DE L’ARXIU

Butlletí de l’APEPC Barcelona, setembre 08, número 14

Presentació

2

El mes de juliol passàrem del programa KNOSYS amb que fins ara havíem treballat per a la biblioteca i hemeroteca, al programa Absys. Aquest canvi ens ha distret una mica de la tasca ordinària i per això tal vegada en el número actual hi ha mancances respecte al material rebut. L’hem enregistrat sempre, però és possible que se’ns hagi passat d’anotar aquí alguna de les entrades. S’escriu ... (en publicacions no escolàpies) Valverde Bros, Manel. Aixecament i rehabilitació de les façanes de l’Escola Pia de Terrassa [projecte fi de carrera]. Escola Politècnica superior d’edificació de Barcelona, 2008. Bayó i Samsó, Jaume. Temps de durant l’any. Any II. Glosses de les primeres lectures per als dies feiners. Barcelona: Claret, 2008. 214 pàg. ISBN 978-84-9846-142-8. Entrades Cirlot, Juan Eduardo. Diccionario de símbolos.12a ed. Madrid: Siruela, 2007. 520 pàg. ISBN 978-84-7844-798-5. Lecciones escogidas para los niños que ... Barcelona: Imprenta de José Rubió, 1854. 225 pàg. Nociones de geografía según el sistema cíclico por el P. Juan Ambrós. 5a ed. Barcelona: Imprenta Elzeviriana, 1913. 46 pàg. Profitós, Joan. El llibre dels nois. Barcelona: Impremta Elzeviriana, s.a. 224 pàg. Comellas Sarrá, Juan. La ciencia de los niños. Barcelona: Imprenta Elzeviriana, 1924. 286 pàg. Coleccion de problemas de aritmética ... por el P. Francisco Ferrer de la Concepción. Barcelona: Hermanos Juan y Jaime Gaspar, 1829. 128 pàg. Sántha, György. El P. Juan Francisco Foci octavo general de las Escuelas Pías, 1692-1699. Madrid: ICCE, 2008. 207 pàg. ISBN 978-84-7278-367-6. Academia de piedad, y letras, o examen de catecismo, leer, escrivir, aritmetica, latinidad, poesia, y retorica, que en dos dias, y actos diferentes ofrecen al publico y dedican al magnifico Ayuntamiento de la villa de Igualada, los discipulos de las Escuelas Pias de la misma. Mataró: Por Juan Abadal, impressor, 1798. 39 pàg.; 19 cm. [és fotocòpia]

3

La fotografia

Durant el setge a la Ciutat de Barcelona el mes de setembre de 1714, la casa del Casal de

Joves Calassanç del carrer de Sant Antoni Abat va ser la seu dels drets comuns,

o Parlament de Catalunya, que presidit pel Conseller en Cap Rafael Casanova, acordà aquí la rendició de l’exèrcit català davant les tropes borbòniques.