Noves tecnologiesde la informació

a l’Administració local

Noves tecnologiesde la informació

a l’Administració local

© Diputació de Barcelonaabril de 1999

EdicióÀrea de Règim Interior, Hisenda i PlanificacióDirecció de Serveis de Recursos Interns i SistemesPla d’assistència en tecnologies de la informació

ElaboracióPla d’assistència en tecnologies de la informacióDiputació de Barcelona. Institut Català de Tecnologia

5

Índex

Presentació 7

Introducció 9

Noves tecnologies de la informació 11

Definició 11

Categories 11

Descripció de les tecnologies 12

Intranet 12Definició 12Components 12Funcions associades 13Beneficis 13Procés d’implantació 13

Extranet 14Definició 14Components 14Funcions associades 15Beneficis 15Procés d’implantació 15

Data Warehouse 16Definició 16Components 16Funcions associades 18Beneficis 18Procés d’implantació 18

Data Mining 19Definició 19Components 20Funcions associades 21Beneficis 26Procés d’implantació 26

Implantació de noves tecnologies de la informació a l’Administració local 27

Perspectives 27

Beneficis d’implantació 28

Punts clau del procés d’implantació 28

Exemples d’implantació 29

Implantació d’una Intranet 29Ajuntament de Montmeló 29Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 30Diputació de Barcelona 30

6

Accés via Extranet a sistemes d’informació 33Diputació de Barcelona 33Ajuntament de Malgrat de Mar 34

Teleadministració 35Ajuntament de Barcelona 35Ajuntament de Terrassa 35

Implantació de Data Warehouse 36Ajuntament d’Oleiros 36

Conclusió 39

Bibliografia 41

Relació de sigles 43

Relació d’esquemes 45

Relació de taules 47

Relació de pàgines Web 49

7

Presentació

Aquest estudi intenta apropar l'Administració local a dos camps d'acció de les noves tecnologies. D'una part lainformàtica de comunicació, Intranet i Extranet, que es basa en tecnologia Internet, i, d'una altra part, elssistemes d'ajuda a la presa de decisió, Data Warehouse i Data Mining.

Tot el que significa i permet Internet resulta més evident cada dia i té més acceptació dins l'Administració local.Crec que ens hem de felicitar que l'actuació de la Diputació de Barcelona, arran de la creació de la Xarxatelemàtica provincial, hagi pogut contribuir a fer un gran pas endavant a l'Administració local en aquest camp.

Si Internet és una xarxa d'interès universal, una Intranet podríem dir que és una xarxa d'àrea local, és a dir,reservada i interna a una organització. El seu avantatge és que utilitza la tecnologia Internet i, per consegüent,unifica i evita duplicar aplicacions i processos, de manera que fa servir les mateixes eines per al treball intern del'organització i per al treball cap a l'exterior, amb l'economia (en temps, formació d'usuaris, etc.) que això potrepresentar.

Per la seva banda, una Extranet és la connexió d'una o diverses Intranet amb usuaris externs que, contràriamenta Internet, han d'estar autoritzats i s'han d'identificar per poder accedir als seus serveis. Un exemple d'Extranetés la formada per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments que han subscrit el conveni de la gestióinformatitzada del Padró d'habitants o, per exemple, la que poden formar una marca d'automòbils i la xarxa delsseus concessionaris. Si una Intranet en un ajuntament té com a usuari principal el personal de la corporació icom a resultat l'agilitació i la millora de la gestió, els principals usuaris i beneficiaris de la implantació d'unaExtranet municipal poden ser directament els ciutadans.

Contràriament a Intranet i Extranet, Data Warehouse i Data Mining són dues tecnologies encara poc implantades.Disposar de dades fiables i accessibles és una necessitat vital i un primer pas per a qualsevol organització.Unificar-les, organitzar-les i treure'n el màxim profit és una tasca cada cop més difícil en vista dels grans volumsd'informació als quals estem arribant. Eines com ara Data Warehouse i Data Mining responen a aquestesnecessitats i aquests objectius. En el primer cas estructura i unifica la informació, en el segon cas facilita larecerca i extracció automatitzada d'informació a partir de grans volums de dades.

Probablement aquestes tecnologies no són, ara com ara, tan accessibles per a l'Administració local ni tan útils aprimera vista com poden ser Intranet i Extranet, però la seva aportació a la gestió municipal pot ser igualmentnecessària. Aquest treball té l’objectiu de fer-les conèixer i podrà ser seguit, en el marc del Pla d'assistència entecnologies de la informació, per altres iniciatives concretes que permetran fer beneficiar directament elsajuntaments dels seus principals avantatges.

Joan Rangel i TarrésDiputat-president de l'Àrea de Règim Interior, Hisenda i Planificació

8

9

Introducció

Actualment, la major part dels ajuntaments es troben en un procés d’instal·lació, actualització o ampliació delsseus sistemes informàtics per adaptar-se als canvis que demana la societat de la informació.

Aquest és el motiu pel qual s’ha de proporcionar a les entitats locals una infraestructura tecnològica querespongui a les demandes de la societat. Avui dia, disposem d’unes eines o utilitats tecnològiques en el mercatque s’adapten a l’estructura d’un ajuntament, de les quals tractem en aquest estudi.

L’objectiu de l’estudi és proporcionar uns coneixements de les possibilitats que ofereixen les tecnologies de lainformació, basant-nos a considerar la seva implantació com una oportunitat (no pas com una obligació), i apensar que cada dia es disposa de noves eines, equips i aplicacions més potents i més senzills d’utilitzar que calaprofitar, ja que faciliten el treball dins d’un ajuntament.

Les tecnologies de la informació analitzades en aquest treball –Intranet, Extranet, Data Warehouse i DataMining– tenen la funcionalitat bàsica d’optimar la comunicació i facilitar la gestió municipal. L’estructura d’aquestestudi diferencia una primera part d’introducció i definició d’aquestes tecnologies, i un altre apartat on s’expliquenels punts clau durant el procés d’implantació de les tecnologies analitzades, com també els beneficis quecomporten cadascuna d’elles en una entitat local i diversos exemples d’ajuntaments que ja han incorporat al seuàmbit de treball una d’aquestes tecnologies.

Aquest treball té l’objectiu final de ser una eina de referència per a tots els ajuntaments a fi d’introduir-los en lesnoves tecnologies de la informació, que poden esdevenir unes eines d’una gran utilitat per a tota la gestió de lesentitats locals.

10

11

Noves tecnologies de la informació

En aquest capítol es farà una presentació de les noves tecnologies de la informació, tant de les que actualments’estan implantant com d’aquelles que s’han considerat importants per raó de les grans possibilitats de futur queofereixen. Per això en aquest estudi s’hi han inclòs Intranet, Extranet, Data Warehouse i Data Mining.

Aquest capítol consta d’una definició del terme ‘Nova Tecnologia de la Informació’, una classificació de lestecnologies analitzades i, finalment, l’anàlisi de cadascuna d‘aquestes tecnologies, a partir del mateix guió: unadefinició, els seus components, les funcions associades, els beneficis generals i el procés d’implantació.

Definició

Les noves tecnologies de la informació són eines posades a disposició de les entitats per tal de millorar-ne lagestió.

El terme ‘tecnologia de la informació’ engloba totes les formes de tecnologia utilitzades per crear,emmagatzemar, intercanviar i utilitzar la informació de totes les maneres possibles (dades de l’organització,converses de veu, imatges, vídeo, presentacions multimèdia i d’altres, incloses totes aquelles que encara noestan implementades).

Per tant, l’aplicació d’aquestes tecnologies en un ajuntament comportarà millores en el treball propi de l’entitat,com també en la relació amb altres entitats i amb els habitants de la localitat.

Categories

En aquest estudi, s’hi defineixen les característiques i les funcions de diferents tecnologies de la informacióaparegudes els darrers anys.

Abans de començar a detallar-les, i per facilitar-ne la comprensió, es fa la classificació següent:

− Tecnologies relacionades amb les xarxes per la connexió d’usuaris (Extranet i Intranet).− Tecnologies que s’apliquen a les bases de dades (Data Warehouse i Data Mining).

En el primer grup, la més coneguda d’aquestes tecnologies és la mundialment estesa Internet, la xarxa queintegra o interconnecta més de 70.000 xarxes internacionals i a la qual accedeixen cada cop més usuaris (se’npreveuen 200 milions d’usuaris l’any 2000). D’aquesta coneguda tecnologia, el Pla d’assistència en tecnologiesde la informació va editar el maig de 1996 l’estudi “Internet. Una nova eina per als ajuntaments”, que pot resultarútil com a introducció a Intranet i Extranet, tecnologies tractades en aquest estudi.

Extranet i Intranet són dos tipus de xarxa i, per classificar-les, es pot fer referència al tipus d’accés quecadascuna d’elles comporta. Mentre que a Intranet l’accés és privat, és a dir, només hi tenen accés els membresd’una entitat determinada, a Extranet s’hi pot accedir d’una manera semiprivada, ja que, a més dels usuarismateixos de l’entitat, s’hi permet accedir altres entitats amb les quals s’hagi arribat a un acord. Un segon criteriper realitzar la classificació és l’ús que es fa d’Internet, ja que Extranet utilitza aquesta tecnologia per comunicarles distintes entitats, mentre que Intranet connecta els diversos departaments de l’ajuntament sense necessitatd’establir un enllaç amb la xarxa Internet.

La classificació entre les tecnologies que fan referència a les dades es pot fer en funció de les operacions ques’efectuen amb les dades mateixes. Mentre que Data Warehouse s’encarrega d’integrar i ordenar temàticament

12

les dades, Data Mining fa una anàlisi d’aquestes dades i és capaç d’obtenir conclusions i hipòtesis per facilitar lapresa de decisions per part de l’usuari. Cronològicament, primer s’ha d’aplicar Data Warehouse a fi de tenir lesdades en un format desitjat i, a continuació, utilitzar Data Mining per establir unes hipòtesis que resultaran útilsquan s’hauran de prendre decisions.

Descripció de les tecnologies

Les tecnologies descrites en aquest estudi són, com ja s’ha comentat anteriorment: Intranet, Extranet, DataWarehouse i Data Mining. A continuació, es farà una descripció de cadascuna d’elles seguint un mateix model,que consta d’una definició, els components necessaris, les funcions o eines associades, els beneficis quecomporta cada tecnologia i el seu procés d’implantació. Intranet

Definició

Intranet és definida com a xarxa d’una organització que enllaça els diferents departaments i permet compartir lainformació d’una entitat. Però aquesta notació es podria aplicar també a qualsevol xarxa d’àrea local; Intranet ésun tipus de xarxa d’àrea local que aplica diversos conceptes de l’estructura d’Internet, com ara el protocol decomunicacions (TCP/IP), l’ús d’un llenguatge d’hipertext (HTML), dels navegadors d‘Internet i la utilització deservidors Web.

El seu objectiu principal és compartir la informació i els recursos informàtics entre el personal de l’ajuntament, enun entorn senzill d’utilitzar per tots els usuaris i que faciliti l’accés a Internet emprant les mateixes eines iaprofitant la mateixa tecnologia.

ESQUEMA DE L’ARQUITECTURA INTRANET

Un exemple d’Intranet és el que s’ha dut a terme a la Diputació de Barcelona i als ajuntaments de Montmeló i deVilanova i la Geltrú. Aquestes corporacions disposen d’una Intranet que possibilita l’ús de serveis propisd’Internet (publicació on-line de documents, correu entre el personal...). A l’apartat d’implantació d’una Intranet escomentaran més àmpliament aquestes experiències.

Components

Els components que conformen aquesta tecnologia són els que s’exposen tot seguit:

− Servidor Web. Aquest servidor ha d’integrar com a mínim les següents característiques:− GroupWeb. És la integració dels conceptes de groupware (treball en grup), del correu electrònic i de la

tecnologia Web en un únic entorn.− Directori. Aquesta és la funció encarregada de gestionar la informació, del control d’accés i de configurar

el servidor Web.− Duplicació. La funció d’aquesta característica és difondre d’una manera transparent la informació per la

xarxa.− Seguretat. Dins d’una xarxa privada corporativa, la protecció de la informació és una funció que s’ha de

desenvolupar. Aquesta funció encripta els paquets d’informació per després transferir-los. El navegadorInternet Explorer, per exemple, incorpora el sistema de seguretat SSL (Secure Sockets Layer) i elsistema PCT (Private Communications Technology).

SERVIDORWEB

ORDINADORAMB NAVEGADOR

IMPRESSORABASE DE DADES

XARXA

ORDINADORAMB NAVEGADOR

13

− Xarxa de comunicacions. La seva funció és connectar el servidor Web amb la resta de terminals o punts detreball i determinats perifèrics, com ara impressores o plotters. Aquesta xarxa haurà de treballar amb unsoftware concret, com ara UNIX o Windows NT, entre altres.

− Terminals. Aquests terminals (normalment ordinadors personals) hauran de disposar d’un software quepossibiliti l’accés a la Intranet o a Internet. Aquest software és l’anomenat navegador.

Funcions associades

Les funcions que es poden associar a una Intranet són les que es detallen a continuació. Es pot observar quebàsicament estan relacionades amb tres temes: la comunicació, la col·laboració i la tecnologia Web.

− Correu electrònic (comunicació). És la transferència de correu mitjançant la xarxa mateixa. És una funcióque s’associa també a Internet, però que és bàsica en les Intranets, ja que és el mètode utilitzat per lacomunicació entre els diferents usuaris.

− Groupware (col·laboració). Com s’ha comentat anteriorment, és el treball en grup. Aquesta és una eina ambuna funcionalitat molt important en el desenvolupament d’una xarxa pròpia de qualsevol entitat local. Facilitasobretot que diferents usuaris participin en un mateix projecte, compartint els fitxers que els són necessaris.

− Tecnologia Web. S’utilitza aquesta tecnologia, entre altres raons, per la facilitat que s’ofereix en la instal·laciódel servidor, l’accés fàcil i ràpid a la informació per part dels usuaris, una actualització senzilla de lainformació i la facilitat per poder interactuar amb Internet.

Beneficis

La implantació d’una Intranet comporta els beneficis següents:

− La implantació és senzilla, ja que pot aprofitar les inversions realitzades en la infrastructura de PC i de xarxaja existent.

− Universalitat de solucions Internet/Intranet (navegadors, servidors i protocols), basada en estàndards oberts.− Accés als sistemes corporatius i a Internet sota una mateixa tecnologia.− Intranet permet un creixement de la xarxa en funció de les necessitats.− Administració centralitzada, que origina una cerca instantània d’informació.− S’aprofiten totes les innovacions d’un sector, i no només les fetes per un proveïdor, com succeiria en una

xarxa d’àrea local d’un determinat proveïdor.− Connexió dels diferents empleats de l’Administració local, possibilitant tant el treball en grup com la

comunicació instantània entre ells, independentment del departament en què es trobin.− Els usuaris poden accedir amb facilitat a ordenances, manuals, documentació i informació interna.− Tots els avantatges anteriors comporten la consegüent millora del servei cap a l’usuari.

Procés d’implantació

La implantació d’una Intranet a un ajuntament queda definida per les fases següents:

− Escollir el servidor Web propi, el navegador i la plataforma (sistema operatiu de xarxa). Es considera que elprimer concepte que s’ha d’analitzar és la plataforma, i posteriorment la resta del sistema informàtic, quevariarà en funció de la plataforma escollida.

− Organitzar la informació. Aquesta és una fase molt important, ja que s’haurà de definir com s’estructurà elcontingut de la Intranet, com també el mode d’enllaçar la informació (com es realitzarà la ‘navegació’).Posteriorment, s’haurà d’emmagatzemar aquesta informació en els formats i llenguatges adients (HTML,Java...)

− Decidir els perfils dels usuaris. No tot el personal de l’ajuntament ha de tenir accés a tota la informació, peraquest motiu s’han de definir una sèrie de restriccions d’accés, en funció del càrrec del personaladministratiu.

− Implantar la Intranet. Quan els punts anteriors hauran estat discutits i s’haurà pres una decisió, la fasesegüent seria la implantació física de la xarxa.

− Control. Després d’haver implantat la Intranet, és molt convenient controlar el funcionament de la xarxa, pertal de garantir que aquest sigui correcte.

− Refinament. Aquesta fase complementa l’anterior i és necessària sempre que s’hagin detectat problemesmentre es duien a terme les aplicacions.

14

Extranet

Definició

Extranet es pot concebre com una xarxa privada virtual, que fa servir Internet com a mitjà de connexió entre elsdiferents nodes d’aquesta xarxa. Mitjançant una Extranet podran unir-se dues o més Intranets situades aqualsevol punt del món. A aquesta xarxa privada virtual hi podran accedir diferents entitats amb les quals s’hagiestablert un determinat grau de confiança. Aquesta és una manera de fer accessible una part de la informació dela Intranet de l’entitat a determinats usuaris.

Amb aquestes característiques, es pot obtenir una definició encara més acurada: Extranet és una xarxa queconnecta la Intranet d’una corporació amb determinats usuaris autoritzats, bé usuaris d’una altra Intranet o béusuaris individuals, via Internet.

Un exemple d’Extranet és el que ha desenvolupat la Diputació de Barcelona, que només permet l’accés a unadeterminada informació a aquells usuaris que disposin d’un nom clau i d’una contrasenya. Aquest exemple estracta més profundament en el capítol posterior.

ESQUEMA D’UN EXEMPLE D’ARQUITECTURA EXTRANET

Components

Extranet es fonamenta en les tecnologies següents:

− Internet/tecnologia Web. Extranet es fonamenta en Internet, ja que l’accés a Extranet es realitza a partird’Internet, a més d’utilitzar el mateix protocol, navegadors, etc.

− Groupware. Tècnica que agrupa diferents tecnologies i que facilita la col·laboració interpersonal mitjançantl’ordinador, controlant, coordinant i gestionant la feina d’equips humans entorn d’un projecte comú. És útilper compartir informació entre diferents usuaris.

− Tecnologies de protecció. Quan es parla de protecció de xarxes, cal parlar dels tallafocs (de l’anglès,firewall), que són elements dedicats a la seguretat de la xarxa privada mateixa. Bàsicament, són productesque examinen les dades d’entrada i de sortida, per evitar transmissions o accessos no autoritzats a unadeterminada informació.

− Servidor Web. Serà l’encarregat d’emmagatzemar i proporcionar la informació als usuaris. Les sevescaracterístiques són les mateixes que les comentades pel servidor Web d’una Intranet:− GroupWeb. És la integració dels conceptes de groupware (treball en grup), del correu electrònic i de la

tecnologia Web en un únic entorn.− Directori. Aquesta és la funció encarregada de gestionar la informació, del control d’accés i de configurar

el servidor Web.− Duplicació. La funció d’aquesta característica és difondre d’una manera transparent la informació per la

xarxa.

INTRANETAJUNTAMENT

USUARIAUTORITZAT

INTRANET DIPUTACIÓ

INTERNET

15

− Seguretat. Dins d’una xarxa privada corporativa, la protecció de la informació és una funció que s’ha dedesenvolupar. Aquesta funció encripta els paquets d’informació i després els transfereix. El navegadorInternet Explorer, per exemple, incorpora el sistema de seguretat SSL (Secure Sockets Layer) i elsistema PCT (Private Communications Technology).

Funcions associades

Les funcions que s’associen a una Extranet són les següents:

− Comerç electrònic. És l’eina més emprada en una Extranet; facilita l’intercanvi de béns i de serveis.

− Groupware entre diferents organismes. És una funció que té com a principal objectiu la col·laboració entreentitats per desenvolupar nous productes o serveis, com ara la gestió del padró d’habitants que porta a capla Diputació de Barcelona amb els ajuntaments.

− Grups de notícies privats. És utilitzat perquè les entitats col·laboradores comparteixin experiències, idees iconsultes, amb un accés restringit a aquests grups de notícies.

− Transferència de fitxers. Eina molt utilitzada en l’entorn Internet, ofereix la transferència de fitxers d’unamanera remota a un usuari autoritzat, mitjançant el protocol de comunicacions FTP (File Transfer Protocol).

A més d’aquestes funcions, també es podrien afegir les pròpies d’una Intranet (correu electrònic, groupware i latecnologia Web), ja que, a causa de les seves característiques, també són utilitzades a la tecnologia Extranet.

Beneficis

Els beneficis que comporta la implantació d’una Extranet són els que es detallen a continuació:

− Reducció de costos respecte a la resta de serveis que ofereixen la connexió de xarxes locals separades peruna gran distància (línia punt a punt, frame relay...)

− Estalvi econòmic considerable, quant als desplaçaments, trucades telefòniques i de fax. La publicació idistribució on-line de manuals i resta de documentació és més ràpida i econòmica. Com a mostra, lapublicació dels estudis que realitza el Pla d’assistència en tecnologies de la informació, que ofereix la versiód’aquest i anteriors estudis en edició electrònica (.pdf) a tots els ajuntaments, amb l’estalvi d’impressionsinnecessàries i amb un període de lliurament més curt.

− Garantia de que sempre hi ha un enllaç de comunicació disponible, ja que Internet disposa de diferents rutesalternatives. És una millora respecte a la resta de tecnologies de connexió, ja que aquestes només disposend’un enllaç i quan aquest deixa de funcionar, la comunicació entre els diversos nodes és impossible.

− Internet és un medi apropiat per transferir fitxers i accedir a bases de dades remotes, encara que lescaracterístiques actuals de la xarxa generin un cert retard. Aquest retard, en canvi, sí que pot resultar moltmolest en cas de transmissió d’àudio o d’imatges i per treballs d’actualització de dades alfanumèriques entemps real.

− Utilitza la mateixa estructura i els mateixos navegadors d’Internet, cosa que proporciona una interfície mésclara i directa que, per exemple, els programes específics de treball en grup.

− Les noves aplicacions es poden basar en els sistemes hardware i software ja utilitzats.

− Es dóna un servei addicional als usuaris de l’entitat, ja que ofereix un servei de vint-i-quatre hores diàries,això implica una millora general del servei, tant als usuaris interns com als externs de l’entitat.

Procés d’implantació

El procés d’implantació d’una Extranet ha de seguir en un principi els mateixos passos que els descritsanteriorment en el procés d’implantació d’una Intranet. Addicionalment, i a diferència de la Intranet, l’Extranettambé haurà de definir el perfil dels usuaris externs a l’ajuntament, ja que majoritàriament tindran un accés a lainformació de la Intranet (mitjançant l’Extranet) molt restringit.

Bàsicament els ajuntaments poden facilitar, com es comentarà posteriorment en el capítol d’exemplesd’implantació, un servei de teleadministració per als habitants del municipi i un sistema d’informació a definir perles diferents entitats amb les quals s’hagi establert una relació.

16

Data Warehouse

Definició

Data Warehouse (o magatzem de dades) consisteix a emmagatzemar la informació d’una manera temàtica,orientada a donar suport en l’anàlisi de les dades i la realització d’informes. D’aquesta manera, es prepara i esfacilita la gestió, el control i el suport a la presa de decisions dins de la corporació.

El desenvolupament de Data Warehouse implica l’extracció de dades de les diverses fonts de dades de l’entitatlocal, el seu anàlisi i transformació segons un model definit per l’usuari i la seva càrrega posterior en el sistema.Aquests processos, que són realitzats per software, es comenten més detalladament en l’apartat de componentsde Data Warehouse.

L’aplicació de Data Warehouse comporta que les bases de dades que integren aquesta tecnologia siguin:

− Integrades: han de constituir un conjunt de dades i metadades integrades perfectament respecte al nomde les variables, formats dels diferents camps, mesura dels atributs, codificació, etc. Així es resolenambigüitats semàntiques.

− Temàtiques: han de conformar-se cap a matèries o temes, com ara ciutadans, pressupost, campanyes,etc.

− Històriques: s’ha de disposar d’informació històrica per comparar dades en diversos períodes i identificartendències (pot representar l’evolució de les dades durant més de deu anys).

− No volàtils: una vegada la informació ha estat incorporada a la base de dades, aquesta ha de mantenir-se invariable, carregant-se una vegada en el temps i no permetent actualitzacions de les dades. Quanuna dada canvia de valor, no es canvia el valor del seu registre, sinó que es crea un nou registre amb elnou valor.

Es pot concloure que Data Warehouse és un conjunt de dades amb les característiques esmentades ques’utilitza com a suport per prendre decisions, alhora que proporciona una única realitat de l’ajuntament.

Components

Aquesta tecnologia exigeix els components que es detallen a continuació:

− Fonts de dades. Són les diferents bases de dades (o altres formes d’emmagatzemament de dades) quenormalment es troben presents als ajuntaments i des de les quals es realitza la captura de dades que escarregaran al Data Warehouse. Normalment les fonts de dades són els sistemes operacionals corporatius,els sistemes operacionals departamentals, les fonts externes i d’altres entorns.

− Software d’extracció. Aquest component software serà l’encarregat de recollir les dades útils del sistema(des de les diferents fonts de dades). Per garantir un bon funcionament, s’ha d’extreure el mínim nombre dedades. Per a dur a terme aquest procés, s’utilitzen diferents models de programes:

− Passarel·les: eines proporcionades pels programes editors de bases de dades, són poc útils en aquestcontext, ja que no suporten el posterior procés de transformació.

− Utilitats de replicació: mètode de còpia de dades d’una base a una altra. Útils quan la transformació aaplicar no és gaire complicada.

− Eines específiques d’extracció: és la millor solució per a l’extracció de dades, però tenen un cost elevat,encara que posteriorment queda amortitzat pels resultats obtinguts, per comparació als mètodesanteriors.

− Software de transformació. Les dades extretes en la fase anterior són estructurades segons els criteris quees determinin pel sistema, i es procedeix a la transformació de les dades i a la supressió de possibleselements duplicats. Aquests programes garanteixen la integritat de les dades.

− Software de càrrega. Un cop les dades ja estan estructurades segons el format desitjat, s’han de carregar enel sistema.

Aquests elements software es poden trobar, actualment, integrats en un paquet informàtic o bé independentment.

− Servidor de dades. Ara com ara s’està reconeixent com a estàndard la utilització de servidors oberts i basesde dades relacionals. Aquests sistemes han de conviure amb els sistemes d’emmagatzematge i recuperació

17

de dades històriques de detall. L’emmagatzemament de la informació es fa d’un manera temàtica, o sigui, escreen conjunts de dades relacionats per un mateix tema (per exemple, el conjunt de dades de contribuents,el conjunt de dades dels ciutadans...). Dins de cada conjunt de dades, els camps són introduïts en taules,que s’han de relacionar entre elles per un dels camps (com ara el DNI)

− Eines d’accés. Les distintes eines d’accés poden ser dels tipus següents:− Consultes bàsiques i reporting: l’usuari accedeix directament a l’estructura de les bases de dades

relacionals per construir consultes i informes, via SQL (Structure Query Language).− Consultes i reporting avançat: continuant amb l’estructura relacional bàsica, aquest tipus d’eina

proporciona una capa de termes que li són més familiars a l’usuari final i estableixen, a priori, lesinterrelacions de les taules del Data Warehouse.

− Anàlisi multidimensional: aquest tipus d’eina permet que l’analista estableixi els eixos de l’informe i lesseves variables sense necessitat de conèixer l’estructura interna.

− Data Mining: permet una anàlisi i síntesi d’informació més avançada que descobreix patrons decomportament no explícits, com es detallarà a l’apartat posterior.

− Catàleg/Metadada. Base de dades que conté la taula de continguts de la informació sobre les dadespertanyents al Data Warehouse i és emprada per ajudar a trobar la informació desitjada. Aquest catàleghauria d’aportar la funcionalitat següent: catalogar i descriure la informació disponible, indicar les diferentsrelacions entre la informació, com també establir propietaris de la informació i limitar-ne la validesa. Totaaquesta sèrie de dades hauria d’estar continguda en un conjunt de taules que permetessin buscar utilitzantdiversos criteris.

ESQUEMA DEL PROCÉS DATA WAREHOUSE

A l’esquema anterior, es comprova el procés que es realitza en la creació de Data Warehouse (extracció,transformació i càrrega de les dades) i com s’efectuen les consultes al sistema, un cop aquest ja està implantat(consulta a Data Warehouse, que accedeix alhora al catàleg de metadades, i que retorna la informaciósol·licitada).

A continuació, es presenta un exemple del resultat d’aplicar el procés d’extracció, transformació i càrrega de lesdades al sistema Data Warehouse de dos registres d’una mateixa persona, pertanyents a diferents fonts dedades:

EXEMPLE DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE DATA WAREHOUSECAMP 1r. REGISTRE 2n REGISTRE FUSIÓNOM Lluís Luis Lluís

1r COGNOM Rodríguez Mas Rodríguez Rodríguez2n. COGNOM - Mas Mas

SEXE Home H HTIPUS DE VIA Carrer C/ Carrer

NOM DE LA VIA Aragó, 173 Aragón AragóNÚMERO DE LA VIA - 173 173

COMPLEMENTS 1-2 Prim. Seg. 1r 2aCODI POSTAL - 08015 08015

POBLACIÓ 08015 Barcelona BCN Barcelona

FONTSDE

DADES

EXTRACCIÓ

TRANSFORMACIÓ

INFORMES

CONSULTESDATA

WAREHOUSE

CATÀLEG

USUARI

CÀRREGA

18

El software d’extracció de dades ha de ser capaç de treure els registres desitjats, d’acord amb les premissesdesitjades (en aquest exemple, la premissa podria ser extreure tots els registres de totes les fonts de dades delsveïns d’un carrer determinat).

En el procés de transformació de les dades, un cop s’ha realitzat l’extracció des de les fonts de dades, es troba elregistre d’aquest ciutadà dues vegades, la qual cosa implica que cal desduplicar-lo i normalitzar-lo en funció delsrequeriments que l’usuari estipuli convenients (per exemple, inserir per separat el nom del carrer i el número dela via). Posat cas que només es trobés un únic registre (o més d’un, però amb els mateixos valors en tots elscamps), només se’n farà la normalització, o conversió al format desitjat que tingui el sistema Data Warehouse.

El registre resultant de la normalització (ja sigui només de realitzar el procés de normalització o per haver fet lafusió i la normalització de dos registres diferents) serà el que es carregarà a la base de dades del sistema.Aquest registre generat compleix tots els requeriments del Data Warehouse en aspectes diversos, com ara lacodificació (Home-H), la longitud dels camps, etc.

Funcions associades

Tot seguit es detallen les funcions que s’associen a l’ús de Data Warehouse:

− Seguretat. Data Warehouse ha de portar associada una funció que garanteixi la integritat del sistema.Aquesta funció ha de limitar als usuaris l’accés a unes dades determinades, en funció de la responsabilitati/o el departament del personal.

− Gestió de la xarxa. Habitualment, un sistema de Data Warehouse inclou més d’una base de dades. Múltiplessistemes Data Warehouse interactuen entre ells dins d’una xarxa. Això implica que el servidor ha d’incloureeines per coordinar el moviment de les dades. Els administradors de Data Warehouse són els encarregatsde controlar i administrar aquesta xarxa.

− Desenvolupament d’un model de dades. El procés de transformació efectua, sobretot, una normalització deles dades existents a un model que l’usuari, en funció de les seves necessitats, ha de definir.

Beneficis

Els beneficis derivats d’implantar aquesta tecnologia són:

− La conversió de les dades operacionals en informació relacionada i estructurada, que arriba a generar elconeixement necessari per a la presa de decisions.

− La centralització i l’homogeneïtzació de la informació de gestió, evitant respostes diferents a la mateixapregunta.

− Permetre la visió global de la informació sobre la base dels conceptes de l’activitat de què tracten elsusuaris.

− La reducció de costos respecte a les costoses extraccions manuals, com també l’eliminació d’illesd’informació, cosa que permet esmerçar recursos en altres tasques.

− La millora de la qualitat de gestió a partir de la informació rellevant i amb un significat homogeni.− L’establiment d’una base única del model d’informació de les entitats locals.− Proporciona a Data Mining una base de dades sense ambigüitats semàntiques. Sense Data Warehouse,

Data Mining hauria de resoldre aquestes ambigüitats quan integrés les bases de dades.

Procés d’implantació

El procés per implantar Data Warehouse en un ajuntament ha de garantir que els punts següents es duguin aterme correctament:

− Formació i elecció del personal. Abans de començar a implantar Data Warehouse en un ajuntament, s’ha dedeterminar el responsable i coordinador del projecte. També cal considerar-hi la formació dels futurs usuarisdel sistema.

− Auditoria de la situació inicial. S’ha d’analitzar el sistema de dades utilitzat fins el moment d’implantar DataWarehouse, com també els elements informàtics utilitzats i els requisits a demanar. S’ha d’intentar integrarData Warehouse al sistema emprat per l’ajuntament.

− Definir el model de dades. El model de dades és una eina fonamental en el disseny de Data Warehouse. Had’estar pensat per a la gestió, de manera que hi hagi una visió única i global de la informació de l’entitatlocal. S’ha de definir quin serà el nivell de les dades, ja que com més detallades estiguin les dades, el tempsd’accés i el volum de les dades serà major, però Data Warehouse serà capaç de respondre d’una manera

19

més flexible per a l’usuari. La fusió i la normalització dels registres de les distintes fonts de dades s’efectuaràen funció d’aquest model de dades.

− Implantació de Data Warehouse. Després de determinar i analitzar el model de dades, comença la part decreació del Data Warehouse, amb l’extracció de dades, la seva transformació i, finalment, la càrrega en elsistema. Posteriorment a la primera implantació, aquesta fase esdevé cíclica, ja que les dades s’hand’actualitzar. Aquesta actualització serà periòdica, encara que el període d’introducció de dades a DataWarehouse serà diferent en funció d’aquestes (per exemple, no tindran el mateix període la càrrega dedades referents al padró d’habitants que la càrrega de dades de permisos d’obres).

− Informes estàndard. Després del procés de càrrega de les dades a Data Warehouse, l’ajuntament ha dedecidir quins informes i aplicacions vol desenvolupar, utilitzant el mecanisme tradicional: establir elsrequeriments de l’usuari, disseny funcional, programació, proves i implantació.

− Anàlisi dels resultats obtinguts. Aquest punt ha de tenir dues premisses bàsiques: la qualitat i la consistènciao validesa de les dades obtingudes. En cas de validar el sistema, s’actualitzaran periòdicament les dadescom s’ha definit en el disseny de Data Warehouse; en cas contrari, caldrà trobar el perquè de ladesaprovació del sistema (model de dades, tipus d’informe proporcionat, etc.).

Data Mining

Definició

Data Mining és una tecnologia emprada per a l’extracció i l’anàlisi d’informació de grans bases de dades. Això ésel que s’ha desenvolupat amb les eines fins ara existents, però Data Mining facilita addicionalment elplantejament i el descobriment automàtic de fets, hipòtesis i relacions que inicialment poden semblar ocultes,arran de l’aplicació d’un gran nombre d’operacions basades en diverses tècniques, que tenen la finalitat de trobarels patrons d’evolució i comportament del conjunt de dades.

Les tècniques més utilitzades actualment són les xarxes neurals (tècnica emprada en les dades per trobar leshipòtesis ocultes, tot imitant la manera d’actuar del cervell humà) i els arbres de decisió (tècnica visual quepermet agrupar dades en funció del valor de diferents variables).

Una xarxa neural és un sistema que simula el cervell humà. La seva principal característica és la seva capacitatper aprendre i canviar el seu comportament en funció de les noves experiències (noves entrades al sistema). Elseu inconvenient és que comporta un cost de hardware i de temps d’execució molt elevat.

Els arbres de decisió són una eina que permet realitzar classificacions en funció dels valors de diferentsvariables, localitzant-ne les més significatives. Aquesta tècnica s’utilitza més que les xarxes neurals, a causa dela gran complexitat i inintel·ligibilitat d’aquestes, encara que les seves prestacions són menors.

A la figura següent, s’hi mostra quin és el format habitual dels arbres de decisió. Es pot observar que els puntsclau són les variables, els valors de les variables i els valors de cada segment generat.

ESQUEMA TIPUS D’UN ARBRE DE DECISIÓ (DATA MINING)

El sistema determina les variables en funció de les quals s’elaboraran els diferents segments, encara que l’usuaripot escollir-ne unes altres. D’acord amb les característiques de cada agrupació, les variables predictives poden

CONJUNT DE DADES

Primera Variable

Valor 1 Valor 2

1r segment 2n segment

Segona Variable (a) Segona Variable (b)

Valor 1.1 Valor 1.2 Valor 1.3

3r segment 4t segment 5è segment

Valor 2.2Valor 2.1

6è segment 7è segment

20

ser distintes, indicat com a ‘Segona Variable’ (a) o (b) a l’esquema. L’arbre pot tenir més expansions (la poblacióqueda més segmentada), però cal assegurar que el nombre de mostres de cada segment sigui consistent (no ésde gaire utilitat crear grups de pocs elements). Com es pot comprovar, el mecanisme consisteix a escollir unavariable com a arrel i desenvolupar l’arbre en funció de la resta.

La funció d’aquestes tècniques, juntament amb algorismes i altres tècniques estadístiques, rau a generar elsgrups de dades, associacions i la resta de funcions associades a Data Mining (que posteriorment sóncomentades) perquè el sistema pugui proporcionar a l’usuari la informació desitjada.

El Data Mining és, en definitiva, un procés automatitzat que extrau informació (hipòtesis, fets i relacions) implícita,prèviament desconeguda i potencialment útil a partir de un gran volum de dades, i que d’aquesta manera facilitala presa de decisions.

ESQUEMA DEL PROCÉS DATA MINING

Els resultats que Data Mining proporciona són coneguts com a models descriptius o explicadors. Exemples deresultats que es poden obtenir en aplicar Data Mining a una base de dades municipal són:

− ‘Un 85% de la població de menys de 28 viu al domicili familiar’. D’aquesta informació, es podria pensar aaplicar un pla d’habitatge orientat a la joventut.

− ‘En un barri determinat, la població jubilada és més elevada que a la resta del municipi’. Aquesta informaciófacilita la presa de decisions sobre, per exemple, construir un casal d’avis en aquest barri.

− ‘Després d’un bon any econòmic, es demanen més permisos d’obres’. Aquest model descriptiu associa dosfets: els permisos d’obres i una millora econòmica.

Òbviament, no ha calgut l’aparició de Data Mining per resoldre aquests tipus de problemes. La diferènciasubstancial és que abans, entre la demanda de l’usuari (gestor o polític) i la resposta a aquesta demanda, hiinterferia l’especialista informàtic. Amb aquestes noves eines, l’usuari pot obtenir directament (i per consegüentamb més precisió i rapidesa) els resultats desitjats.

Components

En aquest apartat, s’hi comenten els diversos elements que componen Data Mining, on es poden diferenciaraquells propis del funcionament del sistema (agents intel·ligents i detecció d’alarmes) i aquells que estan adisposició de l’usuari per fer les consultes al sistema (consultes, anàlisi multidimensional i informes):

− Agents intel·ligents. Són els encarregats d’analitzar la informació amb l’objectiu de detectar relacions d’unamanera automàtica i poder identificar, a partir d’aquestes relacions, els distints grups, comportaments, reglesi models.

− Detecció d’alarmes. La seva principal funció és executar els agents intel·ligents per detectar i reconèixermoments, accions o situacions que puguin comportar una acció o decisió fora del cicle ordinari.

− Consultes. És l’eina de Data Mining que permet realitzar consultes. Els diferents mètodes de consulta abases de dades han evolucionat cap a interfícies gràfiques, intuïtives i senzilles d’utilitzar.

− Anàlisi multidimensional. Aquest element és utilitzat per estructurar i presentar la informació seguint elsrequeriments (de perspectiva, eixos, dimensions) de la persona sol·licitant.

BASEDE

DADES

PROCÉSDATA MINING

XARXANEURAL

ARBRES DEDECISIÓ

INFORMACIÓ

HIPÒTESIS

RELACIONS

21

− Informes. És l’eina complementària a l’anterior, ja que ens proporciona l’informe corresponent a les consultesrealitzades. Aquests sistemes també han estat millorats i generen informes amb text compost i estructurat, amés de possibilitar hipertext.

Funcions associades

Els agents intel·ligents i la detecció d’alarmes, que són els components més característics del procés DataMining, es fonamenten en les funcions o eines següents:

− Agrupament/segmentació. Aquesta és l’eina emprada per identificar grups (clusters) homogenis i separables,de manera que es trobin al màxim de similituds entre elements d’un mateix grup i la màxima diferència entregrups. Tenen el seu fonament en les xarxes neurals i en els arbres de decisió.

A continuació, es presenta un exemple d’agrupament/segmentació, utilitzant els arbres de decisió, ambl’objectiu de trobar d’una manera automàtica els grups de contribuents que són més propensos a no pagarl’impost de circulació en el període de pagament “en voluntària”.

Per a la realització d’aquest exemple l’ajuntament hauria d’utilitzar una base de dades amb aquestaestructura:

ESTRUCTURA DE LA BASE DE DADES DE L’EXEMPLE DE SEGMENTACIÓ APLICANT UN ARBRE DE DECISIÓ (DATA MINING)

Nom del camp Contingut Origen de les dadesPeríode de pagament

(últim exercici)Indica si a l’últim exercici es va realitzar el

pagament en voluntària o en executivaFitxer de recaptació

Període de pagament(penúltim exercici)

Indica si al penúltim exercici es varealitzar el pagament en voluntària o en

executiva

Fitxer de recaptació

Període de pagament(antepenúltim exercici)

Indica si a l’antepenúltim exercici es varealitzar el pagament en voluntària o en

executiva

Fitxer de recaptació

Data de naixement Data de naixement del contribuent Fitxer de relació d’habitants de l’INE(Intercanvi de dades INE-Ajuntament)

Sexe Sexe del contribuent Fitxer de relació d’habitants de l’INE(Intercanvi de dades INE-Ajuntament)

Estat civil Estat civil del contribuentTipus de vehicle Indica si el vehicle és:

− Turisme− Autobús− Camió− Tractor− Remolc i semiremolc− Ciclomotor i Motocicleta

Fitxer de l’IVTM1

Un cop s’ha generat la base de dades amb la informació històrica del total de persones del municipi que hande pagar l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, l’eina de segmentació (Data Mining) estudia els valorsdels registres seleccionats de la base de dades.

Per definir quins contribuents són propensos a fer el pagament en executiva, s’ha pres com a referència lamanera de fer el pagament a l’últim exercici (si la conjuntura socioeconòmica no varia gaire, es podenagafar els darrers exercicis o anys), establint-hi com a valors inicials de l’arbre els que reflecteix aquestcamp de la base de dades.

L’eina de segmentació s’aplicarà per explicar la probabilitat d’impagament de l’impost de circulació delsdiferents segments dels ciutadans, els quals estan definits per una combinació de variables socio-econòmiques i de comportament envers el pagament de les taxes. Aquesta eina proposa una primerasegmentació en base a la variable més significativa (en aquest exemple és el Període de pagament, fentreferència al penúltim exercici), encara que l’analista també pot determinar quina és la variable a considerarper fer les segmentacions (per exemple, l’usuari podria escollir la variable Sexe del contribuent).

En un mateix nivell, es poden emprar diverses variables de segmentació d’acord amb la branca escollida afi d’arribar a la solució de la consulta feta. A l’arbre que il·lustra aquest exemple, s’hi pot observar com en elsegon nivell de segmentació s’utilitza una variable distinta a cada branca de l’arbre (per una banda s’emprael Període de pagament –antepenúltim exercici– i per l’altre la Data de naixement).

1 IVTM: Impost de vehicles de tracció mecànica.

22

Finalment, en el tercer nivell només s’ha expandit una branca, que farà les segmentacions d’acord ambel camp Sexe del contribuent, encara que el sistema dóna la possibilitat de continuar fent nousagrupaments, tant en aquesta branca com en la resta (que a l’exemple s’ha arribat a un segon nivell).

A l’exemple, la simbologia utilitzada ha estat la següent:

− La variable que determina els diversos segments (variable predictiva) és dins d’un quadreamb línies discontínues.

− Els diferents valors que pot prendre la variable predictiva no porten cap tipus de quadre.− Els valors de cada segment són dins d’un quadre amb línia contínua.

Algunes de les conclusions que es poden extreure de l’arbre de decisió resultant de l’exemple són:

− Els homes nascuts abans de 1940 que en el penúltim exercici van pagar l’impost decirculació en executiva tenen una probabilitat molt elevada (46’7%) de tornar a fer elpagament en executiva.

− La probabilitat de què un contribuent, nascut després de 1970 i que en el penúltim exercicifes el pagament de l’IVTM en executiva, és elevada (41’2%). Aquesta probabilitat és moltmés baixa (30’3%) si la data de naixement se situa entre el 1941 i el 1969.

EXEMPLE DE SEGMENTACIÓ APLICANT UN ARBRE DE DECISIÓ (DATA MINING)

2nnivell

Contribuents propensos a pagament voluntari 4.271 (81’9%)Contribuents propensos a pagament en executiva 944 (18’1%)Nombre total de contribuents 5.215 (100%)

Període de pagament(Penúltim exercici)

Període de pagament(Antepenúltim exercici) Data de naixement

Voluntari 3.014 (96’6%)Executiva 105 (3’4%)Total 3.119 (59’8%)

Voluntària Executiva

Voluntari 2.915 (98’6%)Executiva 42 (1’4%)Total 2.957 (56’7%)

Voluntària

Voluntari 99 (61’1%)Executiva 63 (38’9%)Total 162 (3’1%)

Executiva

Voluntari 1.257 (60%)Executiva 839 (40%)Total 2.096 (40’2%)

Executiva

Voluntari 522 (54’5%)Executiva 435 (45’5%)Total 957 (18’3%)

Abans del 1940

Voluntari 317 (58’8%)Executiva 222 (41’2%)Total 539 (10’4%)

Després del 1970

Voluntari 418 (69’7%)Executiva 182 (30’3%)Total 600 (11’5%)

Entre el 1941 i el 1969

Sexe

Voluntari 318 (53’3%)Executiva 279 (46’7%)Total 597 (11’4%)

Homes

Voluntari 204 (56’7%)Executiva 156 (43’3%)Total 360 (6’9%)

Dones

DADES EXTRETES DEL PERÍODE DEPAGAMENT DE L’ÚLTIM EXERCICI

(Valors inicials de l’arbre)

1rnivell

3rnivell

24

− Associació. Aquesta funció és l’encarregada d’establir les possibles relacions o correlacions entre lesdiferents accions o successos, que a priori es podrien considerar independents, per poder establirprobabilitats d’ocurrència d’una acció si se n’ha produït una altra.

− Associació temporal. Eina que permet establir una relació entre dues o més accions, una de les qualsdesencadena la resta. És molt similar a l’anterior, amb la diferència que en aquest cas el temps és lavariable principal i imprescindible d’introduir per poder analitzar la informació.

− Previsió. És utilitzada per establir el comportament futur més probable d’una variable en funció de la sevaevolució passada, com també del seu estat present. Per tal d’establir la previsió, es pot utilitzar la història dela variable a estudiar o usar la informació d’altres variables, de les quals depèn la variable a avaluar.

A continuació es presenta un segon exemple d’aplicació de diferents funcions de Data Mining.Concretament, s’efectuarà una previsió temporal dels fluxos de caixa en funció dels ingressos municipalsoriginats per la recaptació de tres impostos. Per a la realització d’aquest exemple, se suposa que es disposad’un històric de dades municipals d’un mínim de cinc anys amb informació dels ciutadans, tant dadespersonals com econòmiques.

A partir d’aquestes dades es generarà un arbre de classificació per a cada impost com l’elaborat a l’exempleanterior. Aquests arbres de decisió es generen, aproximadament, a partir del 70% dels registres de la basede dades i s’utilitzen amb la resta de registres (30% aproximadament). Aquest percentatge serveix alhora pervalidar aquests arbres.

Una vegada s’han generat els diferents arbres de decisió, caldrà emprar una altra funció associada a DataMining (la funció de previsió) per fer una previsió temporal dels ingressos municipals, tenint en compte larecaptació de diversos impostos (en aquest exemple l’IBI, l’IVTM i la taxa d’escombraries), els possiblesretards, recàrrecs, despeses de segones notificacions, etc.

Per a la realització d’aquest exemple, es prendran com a base les dades següents, procedents d’un municipiamb 15.000 habitants:

DADES PER A L’EXEMPLE DE PREVISIÓ (DATA MINING) Tipus d’impost Nombre de rebuts emesos Import mitjà Període de pagamentIBI 8.600 40.000 PTA 1r trimestre de l’anyIVTM 7.100 9.000 PTA abrilEscombraries 8.600 10.000 PTA setembre

La primera part d’aquest exemple és idèntica a l’exemple realitzat quan s’ha tractat de la funciód’agrupament/segmentació. Inicialment, es generen tres arbres de decisió (s’ha d’elaborar un arbre dedecisió per cada rebut perquè en funció del tipus de rebut la resposta dels ciutadans és distinta), a fi desegmentar la població i, d’aquesta manera, conèixer quins són els hàbits a l’hora de fer el pagament delsdiferents rebuts.

Suposada la realització d’aquests arbres de decisió, s’ha elaborat mitjançant la funció de previsió (en aquestcas previsió temporal) una aproximació dels ingressos (i les despeses) originades per la recaptació delsimpostos municipals. Per a la realització d’aquesta previsió s’han considerat els resultats obtinguts delsdiferents arbres de decisió, que són els següents:

RESULTATS TIPUS OBTINGUTS DELS ARBRES DE DECISIÓ QUE SÓN APLICATS A L’EXEMPLE DE PREVISIÓ (DATA MINING)

Tipus d’impost Percentatge envoluntària

Percentatge en executivapagament inferior a 3 mesos

Percentatge en executivapagament superior a 3 mesos

IBI 82% 10% 8%IVTM 73% 17% 10%Escombraries 80% 18% 2%

Les despeses d’aquest ajuntament són de 20 milions de pessetes mensuals, però ha de fer una inversióimmediata de 200 milions de pessetes i mantenir un mínim de 150 milions de pessetes.

25

Amb aquestes dades, la funció de previsió associada al Data Mining disposa de la informació necessària perelaborar aquest exemple. El resultat gràfic d’aquest exemple és el següent:

EXEMPLE DE PREVISIÓ D’INGRESSOS MUNICIPALS

A l’exemple s’observa l’evolució temporal dels ingressos acumulats durant l’any, que ve donada per lesdades extretes dels arbres de decisió corresponents als diferents impostos analitzats.

També s’ha indicat una possible línia de fluctuacions, que marca la diferència entre els ingressos generatsper la recaptació dels tres impostos tractats a l’exemple i les despeses municipals. Aquesta línia permetavaluar, d’una manera anual, el millor moment perquè l’ajuntament pugui dur a terme la inversió esmentada(en aquest cas el juny és el primer mes que garanteix poder portar a cap aquesta inversió tot mantenint unmínim de 150 milions de pessetes).

− Classificació. Aquesta és una funció que té l’objectiu d’establir el perfil característic dels diferentsagrupaments realitzats, en funció de diversos atributs. Aquesta eina facilitarà la classificació de nouselements, un cop es coneguin els valors de les seves variables. Per dissenyar aquesta funció, es fan servirprincipalment xarxes neurals i arbres de decisió.

− Integració amb els Sistemes d’Informació Geogràfica. El Data Mining Espacial és la branca de Data Miningrelacionada amb les dades amb referència a ubicacions. Les dades són analitzades pel Data Mining, i s’obtéinformació no trivial o patrons ocults i la distribució geogràfica de la informació és mapada per una eina SIG.L’agrupació/segmentació és la tècnica més útil en un entorn espacial, ja que divideix un conjunt iniciald’objectes en subconjunts (no solapats entre ells), amb l’objectiu d’identificar els diferents grups o classesd’objectes, encara que també s’utilitzen les funcions d’associació i classificació. Possibles agrupacions quees poden realitzar pel que fa als habitatges: mida, interès històric, el seu valor actual en el mercat, etc.

A la imatge següent es presenta el resultat de fer una recerca de les parcel·les amb una superfície superiorals 300 m2 i inferior a 500 m2. D’aquesta consulta, se’n podria concloure que ‘El 65% de les parcel·les d’entre300 i 500 m2 estan en un radi de 400 metres de la Plaça Central de l’Eixample del municipi estudiat’. L’einaSIG representa aquesta informació d’una manera gràfica.

EXEMPLE D’INTEGRACIÓ DE DATA MINING EN EL SIG

0100.000.000200.000.000300.000.000400.000.000500.000.000600.000.000

gene

rm

arç

maig jul

iol

setem

bre

nove

mbr

e

Ingressos

Fluctuacions

26

Beneficis

Els beneficis que es poden obtenir en utilitzar aquesta tecnologia són:

− Facilitar una millor informació. És la principal característica i el benefici més remarcable. Data Mining utilitzala seva habilitat analítica per generar informació que permetrà conèixer millor els usuaris i la mateixaorganització de l’entitat.

− Afegeix valor a Data Warehouse. L’ús de Data Warehouse només proporciona dades d’una maneraintegrada, però no és capaç de generar informació, hipòtesis o relacions.

− Augment de l’eficiència de funcionament. L’alta velocitat per organitzar i analitzar les dades fa possible unimportant increment operatiu.

− Flexibilitat. Els usuaris tenen més control sobre les dades. Les noves interfícies de les eines de Data Mining ila tecnologia client/servidor han fet més accessible la informació als usuaris finals.

− Senzill. Data Mining és una eina d’un ús relativament senzill, amb relació als resultats que se n’obtenen. Calremarcar, però, la important feina prèvia que s’ha de fer abans de posar en marxa aquesta tecnologia (úsd’una eina Data Warehouse per tenir una base de dades amb garanties, agrupació, associació dels diferentselements...).

Procés d’implantació

Les fases per a la implantació de Data Mining són les que es detallen a continuació:

− Definir els objectius. L’ajuntament ha de tenir definit clarament el problema que vol resoldre i saber quin ésl’objectiu principal.

− Integrar i seleccionar les dades. Abans d’implantar Data Mining, s’han d’integrar les diferents fonts de dades(principalment bases de dades i fitxers) i resoldre les possibles ambigüitats que s’hi puguin trobar (aquestproblema està solucionat si es disposa de Data Warehouse). En aquest punt del procés, s’han d’identificarles variables més rellevants i depurar les dades (buscar errors, arxius duplicats, identificar dadesperdudes...).

− Seleccionar les eines o funcions (agrupament, associació, classificació...) i les tècniques de Data Mining(xarxes neurals, arbres de decisió...).

− Construcció i validació del model. Per comprovar el bon funcionament del model, s’han de provar les einesde Data Mining en diferents mostres de dades, avaluar-ne els possibles errors i validar el model si no s’hidetecten errors.

− Interpretació dels resultats. Un cop comprovat que el model és correcte, s’han d’analitzar els valors trobats icomprovar si són correctes, significants i lògics.

− Integrar solucions. Els resultats obtinguts hauran de ser presentats en un format que s’adapti als usuarisfinals, que poden ser de diferents departaments. A més, s’ha de trobar la manera d’incorporar els resultatsals processos de l’ajuntament.

27

Implantació de noves tecnologies de la informació a l’Administraciólocal

En aquest capítol es volen remarcar les perspectives de futur que ofereixen en l’àmbit municipal les tecnologiesestudiades i, a continuació, comentar els beneficis que impliquen aquestes tecnologies per als ajuntaments.Finalment, es conclou aquest capítol amb la definició dels punts clau en el procés d’implantació de cadascuna deles distintes tecnologies de la informació, com també exemples d’implantació en diverses corporacions locals.

Perspectives

La connexió dels ordinadors de qualsevol entitat local és actualment un tema gairebé imprescindible, ja quepossibilita el treball en grup i la comunicació entre el personal. Aquest fet provoca un increment d’agilitat i eficàciaen l’entorn de l’ajuntament. A més, un fàcil aprenentatge per part dels empleats de l’entitat local i una interfíciemolt senzilla per la connexió a Internet està fent que actualment ens trobem en un moment d’eclosió de latecnologia Intranet. Per la seva senzillesa, com també per una implantació més econòmica respecte a la resta detecnologies existents per comunicar els diferents departaments de qualsevol entitat, les Intranet estan adquirintun gran protagonisme i la seva acceptació és per sobre dels nivells esperats. Aquests són els principals motiusper creure que les perspectives de futur d’aquesta tecnologia són molt importants.

La connexió amb l’exterior de les Intranets, l’Extranet, és una tecnologia que té assegurat un èxit molt importantdins del marc de les entitats locals, ja que permetrà la connexió de l’ajuntament amb els ciutadans. D’aquestamanera, es possibilita la teleadministració (realitzar la tramitació a distància amb l’administració) i la comunicacióentre diferents organismes. Ara com ara encara no és utilitzada d’una manera tan àmplia com la Intranet, a causaespecialment d’aspectes de seguretat i de confidencialitat de les dades, un problema que es resoldrà en un espaide temps molt curt. S’ha d’indicar que és un terme molt innovador i recent, i aquest pot ser un dels motius de lapoca utilització actual d’aquesta tecnologia, encara que ha de gaudir d’una gran importància, perquè té elsavantatges de la Intranet i hi afegeix la possibilitat de connexió amb altres entitats o usuaris remots.

El gran volum de dades que es genera als ajuntaments, els obliga a ordenar d’alguna manera la seva informació.Aquest és el motiu pel qual una tecnologia com Data Warehouse està adquirint una gran importància. Seria moltinteressant aplicar-la en un entorn municipal. L’avantatge que proporciona Data Warehouse és que integra lesdades, o sigui, que dóna a totes les dades un mateix format, l’utilitzat en un futur quan s’hi afegeixin novesdades. D’aquesta manera es facilita la generació de la metainformació (metadada), que actuarà com a assistentdurant els processos de consulta a les bases de dades.

Data Mining és, actualment, la tecnologia amb una menor implantació, especialment com a conseqüència de laseva innovació. Però el fet que cada cop es generin més dades, que s’afegeixen a les ja existents, fa que larecerca d’informació en una base de dades esdevingui una activitat molt costosa i que convé agilitar. La capacitatde Data Mining per extreure informació de grans bases de dades és el que ha de garantir una acceptació graduald’aquesta tecnologia.

28

Beneficis d’implantació

Els beneficis que comporta la implantació en un ajuntament d’una Intranet es poden resumir que l’ajuntament estorna més flexible, ja que la informació està a disposició de tot el personal de l’entitat local i d’aquesta maneratrenca les barreres entre departaments. Aquest fet també representa un increment en les possibilitats de treballen grup, amb la capacitat de compartir informació d’una manera senzilla. Una Intranet en una entitat localpossibilita una comunicació ràpida i segura entre el personal de l’ajuntament, permetent també el treball en grup.Un altre punt a comentar és que la font d’informació és centralitzada i unificada. Aquest és el motiu pel qual totsels usuaris podran accedir a una informació idèntica, sempre que l’accés estigui permès.Altres beneficis de la implantació d’una Intranet són: donar d’alta un nou usuari només representa instal·lar en laseva estació de treball el navegador, la millora de documents només implica modificar les pàgines Web ambaquestes millores i la interfície d’usuari resulta més atractiva.

En cas d’implantar una Extranet, que sempre es pot concebre com fer pública part de la informació de la Intranet,els habitants del municipi notarien una millora en el procés de realitzar gestions, ja que no haurien de desplaçar-se fins a l’ajuntament. La possibilitat de fer gestions a distància, coneguda com a teleadministració, ha d’estarreservada als habitants de la localitat i als propietaris de segones residències dins del municipi. Això serà unaeina molt útil per tal d’agilitar l’administració. A més de la teleadministració, les comunicacions amb altresorganismes, com ara la Diputació de Barcelona o amb altres ajuntaments, són un altre benefici ja que aquestescomunicacions esdevindran més àgils i puntuals.

Amb Data Warehouse s’obté una unificació de les diferents bases de dades i s’aconsegueix que les diferentsdades pertanyents a tramitacions, sol·licituds i consultes segueixin una mateixa estructura. El fet de tenir totes lesdades en un mateix format sempre facilitarà la realització de consultes a la base de dades, ja que els criteris derecerca seran sempre els mateixos i ens proporcionaran la mateixa informació de tots els elements de la base dedades, independentment del paràmetre de recerca.

En el cas de la implantació de Data Mining, la recerca automatitzada d’informació en grans bases de dades és elbenefici més important que s’obté. Aquest fet ha de facilitar la gestió de tramitacions dels usuaris, com també al’ajuntament mateix, perquè obtindrà relacions, conclusions i hipòtesis que sense Data Mining serien moltcomplicades d’extreure de la base de dades, cosa que suposarà un estalvi de temps considerable.

Lògicament, la implantació de diferents tecnologies proporcionarà els avantatges que individualment ens ofereixcadascuna d’elles. Cal indicar que una tecnologia pot ser complementària d’una altra, com ara Data Warehouseamb Data Mining, ja que aquesta es beneficia de l’estructura de dades que genera l’anterior, o Intranet ambExtranet, perquè la informació que es facilita en l’Extranet és normalment una part d’aquella de què l’entitatdisposa internament.

Punts clau del procés d’implantació

Arran de l’aparició recent de Data Warehouse i Data Mining, s’ha considerat convenient especificar les claus delprocés d’implantació d’aquestes tecnologies, que no tenen encara un grau d’acceptació similar al que tenenExtranet i, especialment, Intranet dins de l’àmbit d’entitats locals, per raó sobretot de les dificultats que es trobena l’hora de dur-ne a terme la implantació.

En el procés d’implantació de Data Warehouse, s’hi han de tenir presents els aspectes que s’indiquen tot seguit.

− El procés d’extracció i transformació de les dades des de diverses fonts de dades és un procés molt costós,però alhora necessari per tal d’aconseguir una base de dades integrada (objectiu de Data Warehouse).

− En el procés d’extracció de dades s’ha de seleccionar la informació justa i útil; no s’han de carregar dadesnomés perquè estan disponibles.

− S’han d’evitar redundàncies, sinonímies i duplicats de les dades.

− Abans d’implantar aquesta tecnologia cal assegurar-ne la viabilitat. Ens hem d’assegurar de l’existència deles dades i, més concretament, del seu grau de qualitat. També cal tenir present distintes restriccionstècniques (capacitat i voluntat per suportar un gran volum de dades) i organitzatives (un impacte massaimportant, inadequació de les solucions proposades...).

− L’objectiu és implementar un sistema d’informació coherent i integrat, no un sistema de decisió aïllat.Renunciar a la integració del sistema (costosa i complexa) faria construir tants sistemes com necessitats dedecisió hagi a l’ajuntament. Però, en aquest cas, les diferents bases de dades departamentals (conegudes

29

com a Data Mars) hauran de ser coherents entre elles, per tal de mantenir el mateix valor que un sistemacentralitzat.

− Durant el procés d’implantació s’ha d’assegurar la coherència i la independència entre les diverses fonts dedades.

− Un cop el sistema ja està implantat, s’ha de tenir cura de la gestió de versions i de l’evolució dels models dedades, com també de fer un sistema on hi hagi disponibilitat immediata de la informació per al conjunt delsistema.

Els aspectes que s’han de tenir ben definits per implantar Data Mining són:

− La implementació de Data Mining s’ha de fer un cop la base de dades estigui integrada i totes les dadestinguin un mateix format. En cas contrari, els beneficis que se n’obtindrien de Data Mining serien mínims (noes pot facilitar una informació correcta i completa si les dades de què es disposa no són correctes icompletes).

− Data Mining és una tecnologia que actualment s’està desenvolupant, i hi ha poca maduresa en el mercat, laqual cosa fa que les eines disponibles ara no estiguin ben adaptades per a usuaris sense experiència.

− Durant el procés de Data Mining són aspectes clau la transformació de les dades (no és necessària si esdisposa de Data Warehouse), la creació i avaluació de mostres, com també trobar les variables pertinents i,especialment, indicar a l’eina de Data Mining quin és l’objectiu (per exemple, trobar els proveïdors “bons” i“dolents”).

− L’usuari és una part important en la implantació de Data Mining. No s’ha de creure que l’eina Data Miningfacilitarà tota la informació només pitjant un botó. Caldrà transformar les dades, crear mostres, trobar lesvariables apropiades.

Exemples d’implantació

En aquest apartat es facilita informació de diverses corporacions que ja han implantat, o estan en el procésd’implantació, d’alguna de les tecnologies de la informació estudiades.

El seu objectiu és especificar els beneficis que cadascuna d’aquestes tecnologies poden aportar a una entitatlocal, com també els serveis que la corporació pot proporcionar als seus ciutadans arran de la seva implantació. Implantació d’una Intranet

Ajuntament de Montmeló

L’Ajuntament de Montmeló és un exemple d’implantació d’Intranet en una entitat local amb menys de 10.000habitants. Aquesta xarxa Intranet està desenvolupada amb Lotus Notes (Domino), un producte que proporcionaals empleats de l’ajuntament eines per a la comunicació interna i el desenvolupament d’aplicacions orientades abases de dades. El motiu que ha fet que s’analitzés la Intranet de Montmeló ha estat la utilització d’una einainnovadora, com ara Lotus Domino.

La tecnologia Intranet ha permès als seus usuaris accedir d’una manera més senzilla a la informació desitjada,evitant-ne la dispersió en diferents arxius.

Òbviament, aquesta Intranet segueix el model de client/servidor, o sigui que els clients (o treballadors, des delsseus llocs de treball) accedeixen a la informació i a aplicacions que no tenen emmagatzemades ells, sinó que ésel servidor qui la disposa.

Els serveis que han estat facilitats en aquest projecte són, entre altres, l’accés a la base de dades del’ajuntament i al conjunt de les ordenances i els reglaments municipals.

30

AJUNTAMENT DE MONTMELÓ Menú de la Web basada en la Intranet

http://www.ajmontmelo.es/inici1.htm

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Un altre exemple d’Intranet és el desenvolupat a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. En aquest projecte destacal’evolució a què s’ha vist sotmesa la xarxa de comunicacions de l’ajuntament.

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú disposava d’una xarxa d’àrea local Windows NT Server 4.0. Aquest sistemaoperatiu de xarxa inclou Internet Information Server (IIS) versió 2.0, que és el servidor Web que aquesta entitatlocal ha utilitzat en la creació de la Intranet, tot i que posteriorment aquest es va actualitzar a la versió 3.0.

L’eina que s’ha emprat per elaborar les diferents pàgines que componen la Intranet és FrontPage, un programaque també està inclòs a Windows NT Server 4.0.

El navegador escollit és Internet Explorer (3.02), de distribució gratuïta.

L’aplicador que ha obligat a canviar de xarxa d’àrea local a Intranet és el SICAL (programa de comptabilitat enentorns d’entitats públiques).

En el desenvolupament es va considerar convenient, a fi de simplificar-ne l’ús per als treballadors, la utilització demenús. D’aquesta manera, el procés d’aprenentatge quedaria reduït àmpliament, o seria nul pel personal que jahagués tingut contacte amb Internet.

La distribució de menús està concebuda d’una manera (d’una banda proveïdors i de l’altra despeses/ingressos)que possibilita que, al futur, la informació de proveïdors serà accessible des d’Internet, perquè aquests puguinveure la situació de les seves factures. L’accés es faria mitjançant contrasenya, i així les dades relatives alsproveïdors de la Intranet passarien a configurar una Extranet.

Diputació de Barcelona La Diputació de Barcelona també disposa d’una Intranet (anomenada Intradiba) per facilitar l’accés a lainformació als seus usuaris. En aquest apartat s’especifica detalladament el desenvolupament de la Intranet(servidor, tipus de pàgina i tipus de servidor), com també s’explicarà quina informació conté, com estàorganitzada i quins serveis proporciona.

Els tres servidors de la xarxa Intranet de la Diputació de Barcelona utilitzen Windows NT Server 4.0 com asistema operatiu. El software emprat com a servidor Web és l’Internet Information Server (en dos dels servidorsla versió 3.0, encara que està prevista l’actualització a la versió 4.0, que és la utilitzada per l’altre servidor).

Per al desenvolupament de les diferents pàgines Web que configuren la Intranet, s’han fet servir diversosprogrames d’edició. S’hi han inclòs pàgines ASP (Active Server Pages), que és un tipus de pàgina HTML queinclou un script (petit programa) i es processa per un servidor Microsoft abans de ser enviada a l’usuari.D’aquesta manera, es genera una part o tota la pàgina al moment en què es demana.

31

El navegador que, per defecte, utilitzen els usuaris és l’Internet Explorer.

La pàgina inicial de la Intranet de la Diputació de Barcelona mostra els serveis oferts:

DIPUTACIÓ DE BARCELONA Benvinguda a la Intranet de la Diputació de Barcelona (Intradiba)

http://intradiba (No accessible via Internet)

Perquè l’ús de la Intranet sigui al màxim de senzill possible, s’ofereixen un servei de cercador de planes de laxarxa de la corporació, un servei d’ajuda, i la possibilitat de fer suggeriments i/o queixes per millorar els servei dela Intranet.

Com es pot comprovar, la Intranet proporciona als seus usuaris una agenda d’actes i informa de totes lesconvocatòries de personal intern. D’aquesta manera s’aconsegueix reduir el nombre d’impressions en paper,amb l’estalvi econòmic consegüent.

Com s’ha especificat anteriorment, un dels avantatges de la Intranet és la interacció amb Internet. Això quedademostrat quan es vol accedir a l’opció de butlletins, ja que el fitxer que conté aquesta informació és propi delservidor Internet de la corporació. El canvi de xarxa (de Intranet a Internet o viceversa) és imperceptible per alsusuaris de la Intranet de la Diputació de Barcelona.

Un apartat inclòs en la Intranet que facilita la feina dels seus usuaris és el de documents administratius, ja que enproporciona diferents models i exemples, com ara actes de reunió, certificats, notificacions, memòries idictàmens.

La informació inclosa dins de l’enllaç ‘Informació general’ tracta de temes que resulten d’una gran utilitat per alsusuaris de la Intranet, ja que, per exemple, es troben les característiques dels sistemes informàtics i detelecomunicacions, s’explica com està estructurada la xarxa de la Diputació de Barcelona (estructura dedirectoris segons departaments, etc.). També queda inclosa en aquest enllaç tota la informació que fa referènciaals òrgans corporatius, el pressupost i els recursos humans.

Finalment, l’enllaç de ‘Recursos i serveis’ facilita als usuaris de la Intranet informació de com accedir-hi.S’agrupen com es mostra a la figura de la pàgina següent:

32

DIPUTACIÓ DE BARCELONA Accés a la informació de Recursos i serveis

http://intradiba/PRINCIPALs/RecuSer.htm (No accessible via Internet)

Amb la informació inclosa, es pretén informar els usuaris sobre el procés a seguir per obtenir un recurs ofert perla Diputació, tot indicant quins són els passos adequats per gaudir d’aquest servei. La informació oferta fareferència, entre altres temes, a contractes d’obres, el servei d’informació telefònica interna, el servei demissatgeria, el catàleg de compra de la Diputació, etc.

Com es comprova a la figura anterior, a més de proporcionar informació sobre els serveis, també es podenefectuar sol·licituds per obtenir aquests serveis (generals i d’Informàtica i Telecomunicacions). Per facilitar lapetició, aquesta es fa seguint un model de correu predeterminat. A tall d’exemple, es mostra la figura següent,que és el model de correu quan el servei sol·licitat és l’accés a les aplicacions informàtiques de la Diputació deBarcelona.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA Model de correu per a la sol·licitud d’accés a les aplicacions informàtiques.

33

Accés via Extranet a sistemes d’informació

Diputació de Barcelona

A continuació s’ofereix com a exemple l’Extranet de la Diputació de Barcelona, perquè es puguin observar elsrequeriments que són necessaris per accedir a la informació que conté.

La Diputació de Barcelona ha desenvolupat aquesta tecnologia en certs serveis de la seva Web(http://www.diba.es), ja que hi ha una part pública i una altra d’accés restringit. Aquesta última és la que en diríemExtranet.

La decisió presa per la Diputació consisteix a restringir l’accés a les aplicacions de gestió. Per accedir a aquestaopció s’ha d’indicar el nom d’usuari i la contrasenya assignades per la Diputació.

A continuació. es mostra la pàgina inicial de la Web de la Diputació de Barcelona, on es troba l’enllaç amb lesaplicacions de gestió.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA Pàgina inicial de la Web de la Diputació de Barcelona

http://www.diba.es/

Quan l’usuari vol accedir a l’Extranet mitjançant aquest enllaç (aplicacions de gestió), el sistema exigeix queintrodueixi el nom d’usuari i la contrasenya corresponent, encara que abans d’arribar a aquest punt s’informa quela Diputació de Barcelona utilitza un sistema d’encriptació per protegir tota la informació que s’hi transfereixi.

A la figura següent s’observa el moment en què, abans d’accedir a l’Extranet, el sistema demana a l’usuari queintrodueixi les claus facilitades per accedir-hi. Es comprova que l’adreça d’aquesta pàgina Web comença perhttps (és a dir, http segur), cosa que garanteix que és una pàgina que encripta tota la informació transferida.

34

DIPUTACIÓ DE BARCELONA Connexió al sistema al moment d’accedir a les aplicacions de gestió

https://www.diba.es/vus/login.asp

Ajuntament de Malgrat de Mar

Una altra Extranet en l’àmbit municipal és la que forma part del projecte desenvolupat per l’Ajuntament deMalgrat de Mar, atès que, com es podrà comprovar, segueix el mateix esquema que l’emprat per la Diputació deBarcelona.

Quan els usuaris volen accedir a la línia directa municipal, la qual permet consultar interactivament informacióque figura a les bases de dades municipals i fer peticions de serveis, se’ls sol·liciten les xifres del seu DNI i uncodi d’identificació personal, i se’ls garanteix la privacitat de les dades.

AJUNTAMENT DE MALGRAT DE MAR Connexió al sistema de Línia Directa amb l’ajuntament

https://www.ajmalgrat.es/totdinamic/pagina/Execute?Application=ayto_malgrat&Program=REPORT-SERV

35

Teleadministració

En aquest apartat es tracta d’una manera separada un altre servei que, encara que no encaixa exactament ambla definició de l’Extranet, hi està relacionat estretament: la teleadministració, entesa com la possibilitat de fertràmits a distància amb l’administració. Se’n podran observar diferents exemples que diversos ajuntaments tenenestablerts a Internet.

Per exposar els serveis oferts per les administracions locals als seus ciutadans via teleadministració s’han escollitcom a exemples d’implantació els ajuntaments de Barcelona i de Terrassa ja que aquestes dues entitats localsproporcionen als seus ciutadans diferents tràmits que es poden efectuar directament des del domicili d’aquests, ivaren ser dels ajuntaments pioners a emprar aquesta aplicació basada en Extranet.

En aquests exemples es comprova, a diferència de l’accés via Extranet a sistemes d’informació, que l’accés aaquest servei és públic (no cal ni nom d’usuari ni password), però els serveis queden reduïts als ciutadans de lalocalitat, ja que la informació demanada es proporciona després de la consulta al padró municipal, assegurant-seque el sol·licitant visqui en aquesta localitat i que totes les dades aportades siguin correctes. Aquest servei facilitaque el ciutadà no hagi de desplaçar-se a la seu de l’ajuntament per demanar un tràmit concret.

Ajuntament de Barcelona

Els tràmits a distància que l’Ajuntament de Barcelona permet fer als seus habitants són, entre altres, sol·licitudsde certificats de residència, de convivència i d’alta en el padró d’habitants (tots ells relacionats amb el padród’habitants), facilitar la domiciliació bancària dels diferents impostos i proporcionar informació de la quota d’IAEque s’ha de pagar.

Per lliurar els certificats, l’Ajuntament de Barcelona ha optat per enviar-lo per correu a l’adreça on el sol·licitantestà empadronat; si el servei requerit és d’informació, o per domiciliar els tributs municipals, l’ajuntament envia une-mail a l’interessat amb la informació requerida o amb la confirmació del servei demanat, sempre que l’usuaridel servei sol·liciti que li sigui enviat aquest correu electrònic.

Es facilita també el model d’instància a omplir per determinades gestions (sol·licitar audiència pública, presentarrecursos, etc.).

AJUNTAMENT DE BARCELONA Sol·licitud de certificat de residència http://www.bcn.es/catala/bdades/clbdades.htm

Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa ha dissenyat un sistema de teleadministració que engloba diferents àmbits del’administració, com ara el padró d’habitants, els certificats de pagaments, les comunicacions de desperfectes oles sol·licituds de minusvàlids.El procediment és el següent: un cop feta la sol·licitud, es comprova la validesa de les dades introduïdes is’ofereix l’opció que el certificat sigui enviat per correu o bé que l’interessat el passi a recollir a l’ajuntament o als

36

centres cívics de la ciutat. També es permet la domiciliació dels diversos rebuts, tot indicant quin tipus de rebutes vol domiciliar.

AJUNTAMENT DE TERRASSA Sol·licitud de certificat de pagament de l’IBI

http://soleia.drac.com/ajterrassa/mostrar.msql?ordre=201

L’objectiu de l’ajuntament de Terrassa és introduir gradualment més serveis perquè els ciutadans puguin fer méstràmits a distància. Implantació de Data Warehouse Ajuntament d’Oleiros

En aquest apartat es comenta la implantació d’un sistema Data Warehouse a l’Ajuntament d’Oleiros (la Corunya),ja que és un dels primers ajuntaments que ha implantat aquesta nova tecnologia per tal de facilitar la gestió del’entitat municipal.

La característica principal del Data Warehouse a l’Ajuntament d’Oleiros és aconseguir un agrupament de totesles dades importants de la corporació, estructurant-les d’una única manera, evitant així possibles redundàncies.

L’objectiu de la implantació d’aquesta tecnologia és disposar d’un sistema de suport a la decisió que generiinformes, gràfics, que segueixi l’evolució dels diferents indicadors i que detecti correlacions entre diversosparàmetres (estat de reclamacions, impostos, evolució demogràfica...).

En el procés d’implantació de Data Warehouse s’ha considerat la separació dels programes d’explotació dedades de la pròpia base de dades, aconseguint que la base de dades pugui estar distribuïda en diversosservidors d’informació, encara que l’usuari final té la impressió de l’existència de només un.

Durant aquest procés es va decidir que el model a seguir per integrar les dades es basés en el model de dadesINDALO2, establert pel Ministerio de Administraciones Públicas (MAP).

Els elements que es varen emprar per a desenvolupar la integració de les dades són els que es detallen acontinuació:

− Aplicació universal d’uns estàndards comuns (mitjançant la proposta del projecte SISTER3).− Aplicació universal de la base de dades municipal (habitants, llicències...) per tal de georeferenciar qualsevol

informació considerada important.− Aplicació universal de la base de dades de tercers (diferents opcions per localitzar una mateixa persona o

entitat, les seves possibles múltiples adreces...).

Actualment, s’ha aplicat Data Warehouse en els següents sistemes d’informació de l’ajuntament:

2 Modelo de Datos para el Intercambio de Información entre las Administraciones Públicas.3 Sistema Integrado de Referenciación Territorial.

37

− La base de dades Ciutat i Tercers.− El sistema d’informació de producció administrativa (registre d’entrades/sortides, gestió d’expedients i

secretaria...).− El sistema d’informació territorial, obtingut a partir de la base de dades, de mapes parcel·laris i d’una eina

SIG (Sistema d’Informació Geogràfica).− El sistema d’informació comptable, que permetrà gestionar el pressupost i fer la comptabilitat general a partir

d’una única base de dades.− El sistema d’informació documental, utilitzat per al suport de les oficines d’atenció al ciutadà, com també per

al suport del personal mateix de l’ajuntament.

38

39

Conclusió

L’estudi ha ofert una visió teòrica i alhora pràctica de la implantació de les noves tecnologies de la informació alsajuntaments. A continuació, s’especifiquen les conclusions que se’n poden extreure.

La implantació d’una Intranet en una entitat local facilita una millora en les comunicacions del seu personal iestableix la possibilitat del groupware. A aquests beneficis, s’hi afegeix el que representa l’ús d’una xarxa d’àrealocal (compartir recursos com ara impressores, la informació mateixa, etc.) en un entorn de treball agradable isenzill d’utilitzar com Internet. Aquesta tecnologia té com a principals usuaris els empleats de l’ajuntament, queseran els qui gaudiran de les prestacions ofertes per Intranet, cadascú d’acord amb les seves pròpiesnecessitats, els seus càrrecs i funcionalitat.

Extranet facilita a uns usuaris que han estat autoritzats prèviament l’accés remot a una determinada informació.És una tecnologia que té garantit un gran futur, ja que facilita de poder realitzar consultes, evitant desplaçamentsi agilitant la feina dels empleats municipals. A més d’aquesta característica, les entitats locals han de facilitar elstràmits als seus ciutadans i una bona oportunitat per aconseguir-ho és mitjançant la teleadministració, un serveipropi d’Extranet. A diferència d’Intranet, els principals beneficiaris de la implantació d’aquesta tecnologia a lesentitats locals són els ciutadans, bàsicament a causa dels avantatges que la teleadministració comporta. Aquítambé cal distingir els tipus d’usuari que accedeixen (proveïdor de l’ajuntament, ciutadà...) i garantir la privacitatde les dades.

Data Warehouse és un procés que s’encarrega de extreure dades de les diferents fonts existents per, després,transformar-les i carregar-les al sistema, i obtenir d’aquesta manera una base de dades integrada.

Finalment, Data Mining es fonamenta en les dades de què es disposa per tal d’obtenir informació d’un procés oun element determinat.

Aquestes dues tecnologies, Data Mining i Data Warehouse, tenen una base i un plantejament encertats, que potfer estalviar molt de temps en la feina diària d’un ajuntament, però actualment encara no estan implantades ambamplitud i el seu desenvolupament encara pot millorar-les. Aquesta és la causa per la qual pot resultar que laseva implantació no sigui tant profitosa com la d’Intranet i la d’Extranet. Per aquest motiu s’ha consideratconvenient que la visió d’aquest estudi pel que fa a aquestes tecnologies fos introductòria i tingués com objectiudonar-les a conèixer als responsables municipals, convençuts de que ben aviat es convertiran en tecnologies benestablertes i que els responsables tècnics i polítics municipals, a partir dels coneixements necessaris per a laseva implantació correcta, en podran treure profit.

40

41

Bibliografia

Las tecnologías de la información en la empresa, Cuadernos de Cinco días, Europa Management Consulting,1996.

Article: «Intranet como herramienta de trabajo en el Sical», Tomàs Prados Molina i Josep Lluís Mendez(Ajuntament de Vilanova i la Geltrú),JIAL’98. València, 27, 28 i 29 de maig de 1998.

Article: «Construcción de una Intranet», Inode, 1997.http://www.redestb.es/inode/construc.htm

Comunitat Virtual: «ICTnet: Intranet/Extranet».http://www.ictnet.es/esp/comunid/ainternet/intranet/default.htm

Curs: «Intranet. Nuevo sistema de información en la empresa», Programa de Formació Continuada, ICT, 9-11 dedesembre de 1997.

Estudi: «Intranet», Jeon Jong-Hong, Inst. of Research & Development (Korea Info. System Co.), 1996.http://www.kisco.co.kr/~hollobit/TP/exam1/index.htm

Article: «Introducción a las Intranets» i «Introducción a las Extranets», Adi Merzbach (TI Magazine) 1997.http://www.rotativo.com/timagazine

Article: «Enter the Extranet», Curtis F. Franklin Jr. (Cio magazine) 1997.http://www.cio.com/archive/051597_et_content.html

Estudi: «Extranet: The Internet‘s next step», J. Fowler (Trinity University), 1997.http://www.resnet.trinity.edu/users/jfowler/extranet1.html

Article: «Data Warehouse como arquitectura de integración de sistemas», José Mª Ares Abalo (Ayuntamiento deOleiros),JIAL’98. València, 27, 28 i 29 de maig de 1998.

Article: «University Data Warehouse User Guide», University of Pennsylvania, 1997.http://www.upenn.edu/computing/da/dw/

Article: «Data Warehouse: Table of Contents», Prism Solutions Inc., 1995.http://www.cait.wustl.edu/papers/prism/vol1_no1/contents.html

Article: «Data Warehousing fundamentals: What you need to know to succeed», Bob Lambert (AlphaBlox), 1998.http://data-warehouse.com/survival/article5.htm

Article: «Data Warehouse Architecture», Ken Rudin (AlphaBlox), 1998.http://data-warehouse.com/survival/article8.htm

Llibre: «El Data Warehouse. El Data Mining», Jean-Michel Franco i EDS-Institut Prométhéus, 1997.Ediciones Gestión 2000, S.A.

Article: «Data Mining», SPSS, 1998.http://www.spss.com/datamine/

42

Article: «The Data Mining Process», Nautilus Systems Incorporated, 1997http://www.nautilus-systems.com/process.html

Article: «Spatial Data Mining », Department of Computer Science (University of British Columbia), 1996http://www.cs.ubc.ca:80/nest/dbsl/spatial.html

Curs: «Data Mining. An Introduction», Ruth Dilly (The Queen’s University of Belfast), 1996http://www-pcc.qub.ac.uk/tec/courses/datamining/ohp/dm-OHP-final_2.html

Estudi: «Data Mining in practice: solutions and requirements», D. Roverso (Ostfold Research Foundation), 1997.http://www.ougf.fi/nouc/handouts/roverso/index.htm

Estudi: «A review of Data Mining Literature», Lei-da Chen (University of Memphis), 1997.http://www.people.memphis.edu/~ldchen/DM.htm

Exemple: «Case study: Identification of High-Potential VISA cardholders», Nautilus Systems Incorporated, 1997http://www.nautilus-systems.com/cscp.html

Projecte: «Data Mining», Doug Alexander (The University of Texas at Austin), 1997.http://www.eco.utexas.edu/~norman/long/Student.Projects/Alex/

43

Relació de sigles

ASP Active Server Pages (Pàgines amb servidor actiu)FTP File Transfer Protocol (Protocol de transferència de fitxers)HTML HyperText Markup Language (Llenguatge hipertext estàndard dels documents Web)HTTP HyperText Transfer Protocol (Protocol de transferència en hipertext)HTTPS Secure HyperText Transfer Protocol (Protocol de transferència segura en hipertext)IAE Impost d’Activitats EconòmiquesIBI Impost de Béns ImmoblesIIS Internet Information Server (Servidor Internet d’Informació)IVTM Impost de Vehicles de Tracció MecànicaMAP Ministerio de Administraciones PúblicasPCT Private Communications Technology (Tecnologia de comunicacions privades)SGBD Sistema Gestor de Bases de DadesSIG Sistema d’Informació GeogràficaSISTER Sistema Integrado de Referenciación TerritorialSQL Structure Query Language (Estàndard per accedir a les bases de dades relacionals)SSL Secure Sockets Layer (Capa per garantir una comunicació segura)TCP/IP Transmission Control Protocol /Internet Protocol (Protocol utilitzat a Internet)

44

45

Relació d’esquemes

ESQUEMA DE L’ARQUITECTURA INTRANET................................................................................................12

ESQUEMA D’UN EXEMPLE D’ARQUITECTURA EXTRANET..........................................................................14

ESQUEMA DEL PROCÉS DATA WAREHOUSE..............................................................................................17

ESQUEMA TIPUS D’UN ARBRE DE DECISIÓ (DATA MINING) .......................................................................19

ESQUEMA DEL PROCÉS DATA MINING........................................................................................................20

EXEMPLE DE SEGMENTACIÓ APLICANT UN ARBRE DE DECISIÓ (DATA MINING).....................................23

EXEMPLE DE PREVISIÓ D’INGRESSOS MUNICIPALS ..................................................................................25

EXEMPLE DE INTEGRACIÓ DE DATA MINING AMB EL SIG..........................................................................25

46

47

Relació de taules

EXEMPLE DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE DATA WAREHOUSE .........................................................17

ESTRUCTURA DE LA BASE DE DADES DE L’EXEMPLE DE SEGMENTACIÓAPLICANT UN ARBRE DE DECISIÓ (DATA MINING)......................................................................................21

DADES PER A L’EXEMPLE DE PREVISIÓ (DATA MINING) ............................................................................24

RESULTATS TIPUS OBTINGUTS DELS ARBRES DE DECISIÓQUE SÓN APLICATS A L’EXEMPLE DE PREVISIÓ (DATA MINING)...............................................................24

48

49

Relació de pàgines Web

AJUNTAMENT DE MONTMELÓ..........................................................................................................................30 http://www.ajmontmelo.es/inici1.htm

DIPUTACIÓ DE BARCELONA.............................................................................................................................31http://intradiba (No accessible via Internet)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA.............................................................................................................................32http://intradiba/PRINCIPALs/RecuSer.htm (No accessible via Internet)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA.............................................................................................................................33http://www.diba.es/

DIPUTACIÓ DE BARCELONA.............................................................................................................................34https://www.diba.es/vus/login.asp

AJUNTAMENT DE MALGRAT DE MAR...............................................................................................................34https://www.ajmalgrat.es/totdinamic/pagina/Execute?Application=ayto_malgrat&Program=REPORT-SERV

AJUNTAMENT DE BARCELONA.........................................................................................................................35http://www.bcn.es/catala/bdades/clbdades.htm

AJUNTAMENT DE TERRASSA ...........................................................................................................................36http://soleia.drac.com/ajterrassa/mostrar.msql?ordre=201