Noves idees de l’Il·lustració

+

Creixement econòmic del s. XVIII

Revolucions liberals burgeses

Acaben amb l’absolutisme monàrquic

1. LIBERALISME I NACIONALISME.

LIBERALISME corrent ideològic que concep l’estat com un conjunt

d’éssers lliures que gaudeixen d’uns drets i d’unes llibertats que

l’Estat ha de garantir. Sorgeix arrel de les idees de l’anglès John

Locke i dels pensaments dels il·lustrats francesos.

PRINCIPIS DEL LIBERALISME

Sobirania nacional dret a vot

Divisió de poders

Existència d’una Constitució

Dret de propietat

NACIONALISME ideologia política que defensa el dret de les

nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi estat.

Defensa reagrupar dins unes mateixes fronteres els membres d’una

comunitat nacional.

Diferència entre nació i estat:

Nació grup de persones que tenen una sèrie de llaços culturals

propis (religió, llengua, tradicions…)

Estat organització política i administrativa formada per

institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat.

2. PRIMERS CANVIS. EXPERIÈNCIA REFORMISTA 1. REVOLUCIÓ ANGLESA.

Des de l’Edat Mitjana poder reial limitat per 2 cambres al Parlament.

Però al s.XVII, la dinastia dels STUART, volgué governar sense el control del Parlament amb represàlies als opositors.

GUERRA CIVIL 1649, Rei Carles I va ser ajusticiat i es proclamà la República, impulsada per

Oliver Cromwell. Però després la va transformar en una dictadura. 1660 mor Cromwell torna la monarquia Carles II habeas corpus

Cambra dels Lords Nobles i clergues

Cambra dels Comuns Burgesos

EXPERIÈNCIA 2. REVOLUCIÓ AMERICANA. 13 colònies angleses de l’est d’Amèrica del Nord s’enfronten a la seva

metròpoli.

Per què? - Perquè s’oposaven a les taxes i els imposts que els imposaven - Perquè no tenien cap representació al Parlament. - Perquè van conèixer les idees de la Il·lustració. - Perquè volien uns principis d’igualtat i llibertat.

4 de juliol 1776 Declaració d’Independència dels Estats Unitats d’Amèrica, presidit per George Washington.

Característiques del govern: 1ª Constitució de la història Divisió de poders Parlament bicameral (Congrés i Senat) Estat federal Govern federal Declaració de Drets Principis:

Dret de totes les persones a la llibertat i la recerca de la felicitat. Deure dels governants a respectars els drets

inalienables de les persones.

3. REVOLUCIÓ FRANCESA. 1r gran exemple de revolució liberal i de concepte de nació.

CAUSES DE LA REVOLUCIÓ:

Crisi econòmica i social Males collites successives preus més cars gent

descontenta

Burgesia enriquida al s.XVIII descontenta perquè no tenia paper en la política

Crisi financera de la monarquia

Elevades despeses de l’Estat i la Cort

Cost de l’ajuda per a la independència dels EUA

Necessitat de reforma fiscal Privilegiats a pagar imposts

ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ. 1789. 1. Revolta dels privilegiats. Es negaven a pagar

imposts i exigiren a Lluís XIV que convocàs els Estats Generals (únic organisme que podia aprovar la reforma fiscal)

2. Estats Generals. Privilegiats es neguen a pagar imposts i a acceptar major representació del Tercer Estat. El Tercer Estat volia vot per persona(igualtat) i no per estament (major representació dels privilegiats).

3. Assemblea Nacional. El Tercer Estat s’erigeixen en AN i es comprometen a elaborar una Constitució que defensàs a la majoria de francesos. Suport del poble de París. Presa de la Bastilla. Revoltes arreu.

4. Assemblea Nacional Constituent. Davant la por revolucionària Lluís XIV en reconeix la legalitat de l’ANC.

MEMBRES DELS ESTATS GENERALS

REIALISTES El formaven la majoria dels Nobles i Clergues. Eren

absolutistes i volien tornar a l’Antic Regim.

Són antirevolucionaris.

GIRONDINS

El formaven la burgesia conservadora . Volien establir

el liberalisme per mitjà d’un pacte amb el rei i els

privilegiats, deixant de banda a les classes populars

urbanes i els camperols.

Són partidaris del sufragi censatari.

JACOBINS

El formaven la burgesia progressista . Volien establir

el liberalisme democràtic. Consideren que la revolució

també ha de beneficiar a les CPU i els Camperols.

Partidaris del sufragi universal masculí

Una assemblea d’origen medieval on estaven representants els

tres estaments socials de l’Antic Regim

1r estament: Clergat 291 representants

2n estament: Noblesa 270 representants

3r estament: Tercer Estat 578 representants

2 vots

1 vot

FASES DE LA REVOLUCIÓ.

a) Monarquia constitucional. 1789 -1792.

b) República democràtica. 1792 -1794.

c) República burgesa. 1794 -1799.

www.wikipedia.es

a) MONARQUIA CONSTITUCIONAL. 1789-1792.

Girondins. ANC inicia reformes per acabar amb Antic Règim.

04.08.1789 Aboleix el feudalisme

26.08.1789 promulga la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

Reconeix llibertats individuals i igualtat davant lleis i

imposts. 1791. Constitució. Conté ideals del liberalisme polític, però el rei es

reserva el dret a veto. També sufragi indirecte i censatari.

Assemblea Legislativa Noves lleis (abolició tortura, nobles a pagar

imposts, etc.)

Creació Guàrdia Nacional. Per actuar contra els defensors de

l’absolutisme.

Desamortitzacions, s’expropien els béns de l’Església per ser venuts

a canvi de finançar el culte i crear una Constitució civil del Clero.

b) REPÚBLICA DEMOCRÀTICA. 1792 – 1794. Jacobins. Fugida de Varennes. Lluís XIV parteix de París per unir-se a

l’exèrcit austríac, que volia envair França i tornar a l’absolutisme. Descobert i detengut tot i així arribaren a les portes de París.

Convenció girondina.

Mentre es produeixen revoltes, els sans-culottes (Tercer Estat) i els jacobins s’alien per treure els girondins del poder.

Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí. Lluís XIV i Maria Antonieta són acusats de traïció, condemnats

i executats a la guillotina.

Convenció jacobina.

Por a les revoltes i l’interés d’Europa per retornar a l’absolutisme.

Nova Constitució: sufragi universal directe i dret a la igualtat. Comitè de Salvació Pública (Govern) Robespierre lleis

socials

c) REPÚBLICA BURGESA. 1794 – 1799. Girondins. Cop d’Estat de la burgesia conservadora. 1794. Causes:

1. Radicalització de la Revolució.

2. El Terror.

3. Govern dictatorial dels jacobins.

Actuacions de la burgesia:

Derogar la Constitució de 1793. Nova Constitució. 1795.

Anul·ació de lleis jacobines.

Retorn dels exiliats a causa del Terror.

Mescla d’absolutisme i de la democràcia social dels jacobins.

1799. Napoleó Bonaparte cop d’estat. Volia consolidar el moviment revolucionari en el seu sentit moderat.

4. EL PERÍODE NAPOLEÒNIC.1799 – 1815.

A) EL CONSOLAT (1799-1804)

B) L’IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815)

Durant aquest període posa pau a l’interior del país.

Reprimeix als jacobins i posa fi a les protestes populars .

Tranquil·litza als

reialistes

Llei del retorn dels emigrats

Restableix el culte catòlic

Per evitar que les monarquies absolutistes europees

tornin a posar en perill el liberalisme aconseguit a

França, Napoleó inicia la conquesta d’Europa formant

un gran imperi.

El 2 de desembre de 1804 es proclama emperador a la catedral de Notre-Dame de Paris.

França 1812

Territoris

dominats

Expansióde

Napoleó

L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1812 ( Màxima extensió )

Expansióde

Napoleó

Enemics de

França el 1812

Conseqüències a Europa:

Vençut a Rússia i Espanya 1814 abdica i s’exilia a Elba.

Surt per governar CENT DIES. Vençut a la batalla de Waterloo, pels britànics i prussians. Desterrat a l’illa de Sta Helena.

Mor al 1821.

a ) Difusió de les idees liberals per Europa (Llibertat, igualtat, desaparició de les

monarquies absolutes i dels privilegis...)

b) Desperta els sentiments nacionalistes dels pobles europeus contra el domini francès.

(orgull nacional enfront de l’enemic invasor)

5. LA RESTAURACIÓ. 1815 – 1848. Les monarquies europees pretenen tornar a l’absolutisme de

l’Antic Règim.

Metternich

Per aconseguir aquest objectiu les potències vencedores de Napoleó (Àustria,

Prussia, Rússia i la Gran Bretanya) és reuneixen a Viena al 1815 sota la direcció

del canceller austríac Metternich donant lloc a l’anomenat Congrés de Viena.

CONGRÈS DE VIENA

(1815)

Acords del Congrés de Viena:

Defensar l’absolutisme Restablir les monarquies en els seus trons

(legitimisme)

Impedir que sorgeixen nous

moviments revolucionaris

Creació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia,

Rússia i Gran Bretanya), un exèrcit per

intervenir en qualsevol país que es doni un

moviment revolucionari liberal.

Però ....

A Europa la majoria de població, i especialment la burgesia, ja no volen tornar a

l’absolutisme i volen vol mantenir els principis del liberalisme: Igualtat davant la llei,

mobilitat social, sobirania nacional...

A més a més, a molts pobles europeus, la invasió napoleònica ha despertat els

sentiments nacionalistes, i molts pobles europeus volen el seu estat independent i

poder governar-se ells mateixos.

Per tant ....

A tota Europa els partidaris del liberalisme i els nacionalistes s’uneixen i inicien un

conjunt de revolucions per derrotar a la Restauració i tornar a implantar el liberalisme.

Així doncs a partir de 1820 es donaren un conjunt de revolucions, que tot i en un

principi, moltes són reprimides per l’exèrcit de la Santa Aliança, mica en mica aniran

guanyant terreny fins derrotar a la Restauració al 1848.

6. REVOLUCIONS LIBERALS

Revolucions

1820

Revolucions

1830

Revolucions

1848

REVOLUCIONS 1820 Són pronunciaments militars. Poc suport popular.

Són derrotades per la Santa Aliança.

Només triomfa Grècia. S’independitza de l’Imperi turc.

Revolucions 1830 Origen França. D’aquí a altres països (Bèlgica,

Anglaterra, Espanya...)

Europa queda dividida en 2 blocs polítics:

Europa Occidental Liberal

Europa Oriental Absolutista

Independència de Bèlgica

REVOLUCIONS 1848 Abracen tota Europa. Molt extenses.

Derrota definitiva de la Restauració: el liberalisme

s’implanta a Europa, excepte a Rússia que dura fins al

s. XX.

Inici de la “Primavera dels pobles”: nom amb el que

es coneix el desig de molts de pobles d’Europa de

formar un estat propi i independent.

Amb aquests moviments naixeran països com Alemanya

i Itàlia a la meitat del s. XIX.

EUROPA 1812

EUROPA 1914

7. ELS MOVIMENTS NACIONALISTES. Molts pobles aconseguiren ser un estat independent al s. XIX, però en destaquen 2: Itàlia (1870) i Alemanya (1871)

Eren dos pobles que durant l’Antic Règim havien estat repartits en diferents territoris. Al s. XIX aconsegueixen un estat propi i independent.

La unificació d’aquests territoris va tenir característiques comunes:

La unificació va ser dirigida pel territori més desenvolupat: Piemont a Itàlia i Prússia a Alemanya.

Les unificacions es van aconseguir després d’anys de conflicte armat.

La burgesia va ser la classe dirigent dels nous estats instaurant un liberalisme conservador sufragi censatari

8. ESPANYA AL S. XIX. LA CONSTRUCCIÓ D’UN

RÈGIM LIBERAL.

8.1. Caiguda dels

Borbons

Espanya temorosa de l’expansió francesa

s’uneix a les potències estrangeres i declara

la guerra a França

Perd la guerra. I després s’alia amb França, gràcies a

Godoy, ministre més influent de Carles IV.

S’enfronta a Gran Bretanya.

Deixa passar els francesos per envair Portugal, pel Tractat

de Fontainebleau (1807).

El poble espanyol mostra el seu descontent. Motí d’Aranjuez 1808.

Dimissió de Godoy. Abdicació del rei en el seu fill Ferran VII.

Desavinences familiars reials. Napoleó intenta mediar. Els pressiona

perquè abdiquin i ofereix el tro al seu germà Josep Bonaparte com a

nou rei d’Espanya. Josep I (1810-1813)

8.2. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA

2 DE MAIG DE 1808. Rebel·lió popular del poble de Madrid contra els francesos.

Es creen juntes locals. Patriotes en favor de Ferran VII. S’organitzen en

guerrilles. Derroten els francesos a la batalla de Bailén. No arriben a

Cadis, on hi ha la Junta Central. 1808-1812.

1812-1814. Napoleó ha de desplaçar gran part dels seus militars cap al

Nord (avanç de Rússia). Aquest fet amb l’ajuda britànica de Wellington,

derrota dels Francesos a la batalla d’Arapiles, 1812.

Tractat de Valençay. Ferran VII recupera la Corona. Napoleó es

compromet a retirar les seves tropes d’Espanya.

Juntes Central a Cadis. Corts constituents de Cadis.

CONSTITUCIÓ DE 1812.

8.3. Entre l’absolutisme i el liberalisme (1814-1833)

1814-1820. Torna absolutisme i Antic Règim. Ferran VII deroga la Constitució i dissol

les Corts de Cadis.

1820-1823. Trienni liberal. Pronunciament de Riego a Sevilla. Rei obligat a jurar la Constitució.

Es crea la Milícia nacional: voluntaris armats per defensar el règim nacional.

Però Ferran VII demana ajuda als francesos. 1823 els Cent Mil Fills de Sant Lluís entren a

Espanya. Derrota dels liberals i reposen a Ferran VII com a monarca absolut.

1823-1833. Absolutisme altra vegada. Crisi econòmica que necessita reforma fiscal (els

privilegiats haurien de pagar imposts, però el rei no es pot quedar sense seguidors).

Conflicte dinàstic. Ferran VII , 2 filles. Llei sàlica els impedeix governar.

Ferran VII dicta la Pragmàtica sanció: Isabel pot governar.

Molts absolutistes volen que governi el seu germà Carles.

Mor Ferran VII. Esclata la guerra civil entre isabelins i carlins. 1833

8.4. Primera guerra carlina. 1833-1839 Carlins: absolutistes. Noblesa, clero i pagesia del nord-est espanyol. Volen absolutisme monàrquic. Isabelins: liberals burgesos, classes populars urbanes i pagesos del centre i sud peninsular. + monarquia, militars , administració, part de la noblesa, gràcies a Maria Cristina, mare d’Isabel (3 anys). Volien monarquia constitucional. Guanyen els isabelins. Regència Maria Cristina. Reformes liberals. Mendizábal liberalisme econòmic i polític. Constitució de 1837. dissolució del règim senyorial desamortització dels béns de l’Església. Supressió delme. lliure mercat i inici dels ideals capitalistes. Regència d’Espartero. 1840-1843. Maria Cristina hagué de dimitir per tornar-se moderada. 1843 avancen la majoria d’edat d’Isabell II i la proclamen reina.

8.5. Etapa isabelina (1843-1868)

a) 1843-1854. Època moderada. General Narváez, líder moderat.

Sistema polític conservador i centralista. Constitució de 1845, fre de les idees més progressistes de la del 1837. Reorganització estatal i municipal. Navarra i País Basc conserven els drets forals. Creació de la guàrdia civil (1844) i del codi penal (1848).

b) 1854-1856. Bienni progressista.

Pronunciament militar del general O’Donnell, que amb Espartero tornen a les idees progressistes de 1837. Desamortització de Madoz. Creació Xarxa ferriovària.

c) 1856-1868. Crisi isabelina. Alternança entre els moderats i els liberals. Sorgeixen els demòcrates i els republicans.

1866, crisi econòmica.

8.6. El Sexenni Democràtic. 1868-1874.

Causes

- Progressistes, demòcrates i liberals en contra d’Isabel.

- Crisi econòmica augment de preus, atur i malestar.

- Monopoli del poder, per part dels moderats i alguns progressistes.

- Impopularitat de la reina Isabel.

- Difusió dels nous ideals democràtics ampliació de drets i llibertats i

sufragi universal masculí.

Desenvolupament

Setembre 1868. Insurrecció anomenada “La Gloriosa” a Cadis, liderada per

Prim (unionista) i Serrano (progressita). Revoltes a les ciutats principals.

Reina vençuda a la batalla d’Alcolea i va partir a l’exili.

Conseqüències

Govern provisional governat per Prim i Serrano. Constitució de 1869:

sobirania nacional, sufragi universal masculí, monarquia parlamentària,

llibertat religiosa, separació Església- Estat.

Monarquia: Isabel estava a l’exili. Es cerca un nou rei Amadeu de Savoia.

Seguidors: progressistes, unionistes i demòcrates.

Opositors: moderats, carlins i Església.

Insurrecció a Cuba 1868

Segona guerra carlina 1872

Amadeu I, amb poc suport i molts de problemes, renuncia al tron al 1873.

Febrer 1873 s’elegeix a les Corts la República: Idea d’estat federal Reformes socials Però va ser un govern inestable per: Guerra cubana i guerra carlina Divisió entre els republicans Revoltes socials Gener 1874. Cop d’Estat del general Pavía dissol les corts i dóna la presidència al general Serrano (unionista).

8.7. Restauració monàrquica (1874-1898) o Desembre 1874. Alfons de Borbó, fill d’Isabel II és

proclamat rei d’Espanya. o Antonio Cánovas del Castillo impulsa un nou sistema

polític, amb l’objectiu principal de pacificació (guerra carlina i cubana).

o Constitució 1876: Estat confessional, divisió del poder legislatiu en 2 cambres (Congrés i Senat).

o Bipartidisme polític, per alternar-se en el poder de forma pacífica:

Partit conservador. Cánovas del Castillo. Defensava Església i l’ordre social. Partit liberal. Práxedes Mateo Sagasta. Defensava democràcia, laic i social.

o Reaccions nacionalistes Catalunya, País Basc i

Galícia.

o 1895 insurrecció a Cuba, altra vegada. Aquest cop,

EEUU recolza a Cuba, a causa dels elevats aranzels

espanyols pel sucre i de l’enfonsament del cuirassat

Maine a l’Havana. Espanya perd ràpidament i perd les

últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Fracàs

del 1868.

o Estat de frustració i pessimisme. Moviments

regeneracionistes.