1

Històries de pagesosPag. 4 i 5

Històries de pagesosPag. 4 i 5

15Novembre 2009, núm.

2

Què tos va motivar a vindre a Arnes aobrir un bar?Nosaltres volíem marxar de la ciutat icanviar de vida i buscàvem un lloc petit perinstal·lar-nos. I clar, necessites viure d'algu-na cosa, i un bar o un negoci similar erenunes opcions bastant fàcils de trobar; igualuna botiga també ens hauria servit, noanàvem amb una idea molt clara.

Ja coneixíeu el poble?Hi havíem passat algun cop, però conèixer-ho ben bé, no. Bé, coneixíem una mica elMatarranya, i sobretot el Priorat, perquèma mare hi té una caseta des de fa moltsanys. I coneixíem molt bé fins a Gandesa,tota la zona de Miravet i Corbera, però elpas de Gandesa a Horta no l'havíem fet.Buscàvem per aquesta zona, donant veus iescrivint cartes als alcaldes. Que al final ensquedéssim a Arnes va ser casual, i ens vamposar molt contents perquè ens agradamolt el poble. Necessitàvem un local petitque poguéssim portar entre dos. I ens vasemblar que Arnes seria un molt bon lloc.

Teníeu alguna experiència al món del'hostaleria? Bé, hi havíem treballat esporàdicament,com fa tothom, a l'estiu, però no ens hidedicàvem. És la primera vegada queportem un negoci així. Però la veritat ésque sempre hem sigut tots dos molt cuine-tes, sempre ens ha agradat molt cuinar, iaixò ens salva. Ens agrada cuinar i ensagrada menjar, també!

Suposo que la rebuda ha sigut bona!Sí, la gent ens ha acollit molt bé. Enssentim molt ben tractats, la gent és moltamable amb nosaltres i la veritat és que enshan ajudat molt; aquesta és la sensació quetenim.

Viure al poble és com tos ho imaginà-veu?No és com ens ho imaginàvem: és moltmillor! No té ni punt de comparació ambcom es viu a la ciutat. La veritat és que nohem tingut cap problema d'adaptació. De fet,quan vam arribar aquí ja feia un any quebuscàvem; sabíem el que volíem, era unadecisió molt meditada, no ha sigut una cosad'un dia per a l'altre. A més a més, els doshavíem viscut una part de la nostra vida apobles petits.

Què creieu que pot aportar un establi-ment com La Tasqueta a Arnes?A part de la diversitat gastronòmica querepresentem, la nostra idea és que aquestlocal no sigui només un bar o un restaurant;també volem que sigui una font de dinamit-zació de la vida cultural. Tenim la intencióque aquí es facin exposicions de fotos, depintura, recitals de poesia, cantautors, peròtot això està en estudi i en projecte. Està perveure's i materialitzar-se, però ens fa moltail·lusió, perquè sempre hem estat molt vincu-lats al món de la cultura; és una cosa queforma part de la nostra vida i volem queaquest local ho tingui. A més a més, enssembla que com més serveis, bars, botiguestingui un poble, millor per al poble i per a lagent de fora; com més oferta hi hagi, mésgent vindrà.

Quines expectatives teniu? Nosaltres volem assentar-nos al poble ivolem que La Tasqueta es converteixi en unainstitució aquí! Això seria ideal per a nosal-tres. Sabem que no és un negoci per fer-semilionari, però és que no hem vingut a això;hem vingut perquè se'ns permeti viuredecentment i fer arrels aquí. La nostra idea ésarrelar-nos a Arnes i que duri molts anys.

Alba Solé

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

CONSELL REDACTORAjuntament d’Arnes Alba Solé Borrull Àngel Solé BorrullLaia Samper SamperLluís Sallen MartínMª Carmen Vallès FozMª Pau Ibañez CreixMarta Samper SamperMònica Carbó AriñoNeus Sanromà SamperRaquel Sabaté CarriqueRoberto Sallen MartínRoger Blanc Samper

CORDINACIÓÀngel SoléMarta Samper

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAAlba Solé Borrull

IMATGE DE PORTADAFrancesc Martinez

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓexperimentgràfic 977 42 10 13

TIRADA300 exemplars

Aquest exemplar és gratuït. Quedaprohibida la seva venda.

COL·LABORA

NOTAEl Consell Redactor de la revista hadecidit redactar els textos en catalàestàndard o segons els trets lingüísticscaracterístics del nostre català, indistinta-ment. L'ús o no d'aquestes formeslingüístiques, així com les de qualsevolaltra, el tria en cada cas el propi redactor.

Contacte: revistarnerol@yahoo.es

“Volem arrelar-nos a Arnes”En aquest número de L'arnerol@ volem donarla benvinguda al Xavier Esteban i a la Sílvia Mayans, els responsables delnou bar/restaurant La Tasqueta (C/ Lluís Companys, 45). Entre cafès i torra-des, aquesta parella d'emprenedors ens ha explicat com va ser que van deci-dir establir-se a Arnes i per què creuen que és el lloc ideal.

l’arna

Sumari-L’arna 2-Informació municipal 3-Reportatge 4-Entrevistes esportives 6-Calendari CE Arnes 7

-Recordem , Carrer 8-Flora, Ruta 9-Homenatge, Racó del lector 10

-Premis redacció, Tira còmica 11-Contraportada 12

3

informació municipal

Aquest 2009 l'Ajuntament d'Arnesha fet públic el nou Pla Director delServei Municipal d'Abastamentd'Aigua Potable (PDA). Aquest pla,redactat per les empreses Codes (opti-mització hidràulica) i Phiale (enginye-ria de projectes), analitza el serveid'abastament d'aigua potable del nos-tre municipi i inclou una valoració deles principals deficiències del sistema,juntament amb les propostes d'ac-tuació necessàries i un calendari d'apli-cació. El projecte persegueix assoliruna millora general en les prestacionsde la xarxa local d'abastament i, enconseqüència, afavorir una millorgestió dels recursos.

L'objecte del PDA és el coneixementdetallat de la situació de l'abastamentd'aigua del nostre municipi, diagnos-ticar-ne la problemàtica i recollir lainformació completa tant pel que fa ales infraestructures (captacions,dipòsits, etc...), com pel que fa alsaspectes lligats a la gestió (tarifes isituació administrativa). De l'anàlisi detots els aspectes que integren el serveid'abastament derivaran les actuacionsfutures per a assolir un objectiu fona-mental: garantir l'abastament d'aiguapotable a la població dintre de lesnormes de qualitat establertes. Altresobjectius relacionats són millorar lacapacitat i qualitat del servei, així comproposar noves mesures de gestió entots els aspectes. La realització delPDA ha tingut un cost de 14.000euros, subvencionats en un 90% perl'Agència Catalana de l'Aigua.

L'abastament hídric del nostremunicipi es realitza mitjançant dospunts de captació diferents: d'unabanda, una captació superficial del riuAlgars a l'Ullal de Mas Banyetes, situ-at a uns 8 km de distància del poble,que té la capacitat de donar aigua almunicipi pràcticament tot l'any.D'altra banda, el pou de SantaMadrona, que només s'utilitza encasos específics de dèficit hídric.L'abastament d'aigua potable a lesnostres cases es realitza principalmentper la captació de l'Algars, mentre quela del Pou de Santa Madrona éssecundària i s'utilitza com a recursalternatiu.

De les dues captacions de què dis-posa el municipi, la de l'Ullal de Mas

Banyetes és la principal, ja que sub-ministra aigua durant tot l'any. Tot iaixò, com que és una captació superfi-cial, la seva aportació depèn del cabaldel riu i actualment no disposa de capsistema d'acumulació de l'aigua. Lacaptació del pou de Santa Madronanomés entra en funcionament enmoments específics, sobretot a l'estiu,quan hi ha més demanda d'aigua alpoble. En els darrers anys pràctica-ment no ha estat necessari el seu fun-cionament.

La captació superficial i el pouaporten l'aigua a un dipòsit de regu-lació de 430 m3 -en realitat es tractade dos dipòsits units- situat al costatdel Calvari, lleugerament per sobre del'altura del poble (523 m). En aquestdipòsit es produeix la cloració a travésd'un sistema manual: s'aboquen entrequatre i cinc litres d'hipoclorit sòdiccada dia directament a l'aigua deldipòsit. A partir d'aquí, l'aigua fa cap ala xarxa en baixa mitjançant duescanonades de fibrociment que entrencada una per un extrem del poble ique aporten la demanda hídricanecessària. L'aigua que sobrepassa lacapacitat del dipòsit surt per unsobreeixidor i una canonada de bui-datge que permet evacuar-la de nou alriu Algars a través de la Font Nova delBarranquet de la Maria.

Val a dir que la xarxa principald'abastament d'aigua potable no dis-posa d'estacions de bombament, acausa de les característiques geogrà-fiques del terme; la força motriu de

l'aigua que arriba és la mateixa gravetatper la major altura del punt de captacióen relació al dipòsit. En canvi, el pou deSanta Madrona sí que disposa d'unaestació de bombament per tal d'elevarl'aigua i aportar-la a la xarxa, amb unaelectrobomba submergida de 10 C.V. depotència que eleva un cabal instantanide 20 m3/h. .

Pel que fa als cabals i dotacions actuals,el volum anual consumit l'any 2008 vaser de 47.793 m3, amb un consum de196 litres per habitant i dia. Els cabalstotals subministrats pel sistema en elmateix període registren un valor de175.200 m3/any, amb una dotacióresultant d'uns 720 l/hab/dia i un rendi-ment de la xarxa d'un 27,3%. D'acordamb aquestes xifres, el PDA adopta unadotació de 250 l/hab/dia pels propersanys (200 per consum domèstic, 30 perconsum municipal i 20 en pèrdues ifuites).

Captació superficial del riu Algars a l'Ullal de Mas Banyetes.

Dipòsit d'aigua al Calvari.

Juan Ber i Llovet (9/08/37), vidude Virginia Amargós, ha dedicat bonapart de la seva vida a les feines delcamp. “Jo ara estic jubilat, però vaig trebal-lar molts anys de jornaler per a casaFortunyo. Primer treballava la terra de casa,vaig treballar uns anys a la Venta, la serre-ria i després ja ho vaig dixar per anar al jor-nal hasta que em vaig jubilar. Però des depetit que ja vaig començar a treballar a laterra ajudant a casa: com que era lo germàgran, me va tocar pronte.”

“La faena del camp sempre m'ha agradat.S'havie de treballar i fer-ho de jornaler per acasa Fortunyo; pues vaig estar bé. Al matí aprimera hora quedàvem al garatge de davallles escoles i allí mos repartien la faena i mosdien què ere lo que havíem de fer. Al principianàvem de sol a sol, sempre en l'astelleta i adinar al tros o al mas, depenent d'on trebal-làvem. Després tot va anar canviant i adap-tant-se al temps i al final ja treballàvem 8hores diàries.”

“Totes les faenes del camp m'han agradatsempre”, ens explica Juan, “però esporgar éslo que més m'agradave. Lo que menos, cavarla vinya: ere molt pesat!”

“Sol no hi treballava, sempre hi havie mésjornalers. Juanito del Quet i Guimerà venienmolt; Manel encara hi va ara; Sisco deRecapte i la seua dona, la Isabel, tambévenien molt: la Isabel a esbordar la vinya,desullar-la, i a les collites. I ne venie més, degent. Aquí se feie de tot: olives, ameles, vi,cereals, tot lo que encara ara se treballe. És loque millor s'aguante a este terreno i lo nostretemps i és lo que sempre s'ha treballat.”

Pel que fa als ajuts tècnics, Juan diu:“Natres a casa teníem primer un burro,después un matxo, vam canviar lo matxo peruna cavadora i al final, vaig arribar a tin-dre un tractor. A poc a poc mos adaptàvemals temps i a lo que podíem. Quan anava aljornal, feia servir la maquinària de l'amo;l'oncle Ramon me va voler ensenyar a feranar lo tractor però no vaig voler de capmanera.”

Sobre el futur de la professió, expli-ca: “Jo no tinc molt que opinar, perquè jo nohe viscut els problemes com los altres pagesos.Jo anava al jornal, feia la meua faena i jaestà; no tenia la preocupació que ells tenen devendre lo fruit més barat, més car, ara odespués; la meua faena no tenie estos prob-lemes. Ara, tampoc era amo de res, més quedels trossets de terra que tinc de casa.”

“Ara està molt complicat, no es pague gensde bé la collita de res, però és que tot estàmolt difícil. No se trobe faena a cap puesto ila gent s'ha d'espavilar molt. No sé comacabarà això, però la gent jove no ho teniugens fàcil.”

HISTÒRIES DE PAGESOS

4

Reportatge

Andreu Sanromà Samper(03/01/1976) és un dels agricultorsmés joves d'Arnes. Està casat i té unfill petit, el Bernat.

L'Andreu és un dels darrers arnerolsque ha escollit la terra com a ofici.“Una vegada vaig acabar l'institut vaigdecidir no estudir res més i em vaig posar atreballar la terra, deu fer vora dotze anys.Els estudis és una cosa que sempre que vul-gui la puc continuar.Vaig decidir posar-me a

treballar al camp perquè hi havie moltafaena a casa i per a fer una altra cosa vaigdecidir de fer això; en aquella època tambéteníem el cafè.”

Com la majoria de pagesos del poble,l'Andreu normalment -però no sem-pre- treballa sol, en funció del moment.“Quan hi ha collita o depèn de la faena tre-ballo amb el meu oncle Jose Ramón, o monsogre Quimet, fent conlloga. També hi ha veg-ades que vénen l'Àlvaro o el Rubén: ells m'a-

'Lo futur lo veig negre, però nem fent…'

“Mos adaptàvem als temps i a lo que podíem.”

Segurament el treball a la terra és -per les carac-terístiques naturals del territori- l'activitat tradi-cional que més ha contribuït a configurar el caràc-ter de la nostra vila. En un poble on tothom és o hafet de pagès alguna vegada, en aquest número hemvolgut recopilar les experiències i opinions de qua-

tre vilatans que s'hi dediquen professionalment (oho han fet en el passat). Ells ens han parlat sobrela terra, la maquinària que utilitzen, els avantatgesi inconvenients d'aquesta professió, i, en definitiva,les perspectives difícils d'un ofici que és una micael de tots.

José Sanromà Solé(17/05/32), Pepe del Centro,és un dels molts pagesos vet-erans de la nostra vila. 'Portotota la vida treballant de pagès.Quan vaig sortir d'escola, alscatorze anys, ja anava a regar i afer lo que es desvenie. A partird'allí, una miqueta lo bar, unamiqueta la terra… Anaves com-plementant la faena de pagès. A laterra, hi hem anat sempre; al bar,per exemple a l'agost, hi havia mésfaena i no hi anàvem tant. Però loCentro lo portave ma mare.”

“Teníem molt poca terra: oliversi vinya sobretot, i l'hort per a casa.Llavors casi tot eren oliveres: abaix al Càmping i als Falsells, alsOlzinars; i als Plans tot eren vinyes, dePrada. Quan va vindre la gelada va marxarmolta gent, i encara es va fer alguna perrapels olivers arrancats. Al cap dels anys sevan fer molts olivers, panís, sembrat i elsamelers i coses d'estes. Ara tenim olivers iamelers, de vinya casi no en tenim. I hort.Los amelers los vaig plantar jo després de lagelada.”

Pepe diu que ha treballat sempre solamb la família. “Fins a l'any 72, anava alcamp amb mon pare i després sol; l'únic quehe fet darrerament és demanar ajuda peresporgar. També hi anava amb l'ajuda de lafamília: per exemple, a Setmana Santavenien los nois i fèiem cap tres o quatre diesa la vinya.” I apunta: “Abans tenia moltavinya: un any vaig arribar a fer 20.000 qui-los de raïm.”

La seva vida explica l'evolució deltreball al camp. Fins als setanta diuque treballaven amb “un matxet omula”. “Allavors jo l'any 72, no sé com vaser, vaig comprar lo Pasquali, un tractor.Tenia 18 cavalls i el remolquet, que encarael tinc. I hasta l'any vuitanta, que vaig com-prar lo Barreirets també de segona mà, quellavors no hi havie perra. Lo Pasquali me vacostar en aquell temps 115.000 pessetes. LoBarreiros lo vaig comprar al Carter.”

A poc a poc la Lola s'uneix a la con-versa i el debat es mou cap a les cosespetites del treball al camp. Per exem-ple, les portadores del raïm. “Quananaves a veremar, hi anaves vint dies o unmes. Hi anavem amb una cistella -no uncubo com ara- i una portadora, que eren comles banastes de vimen però el suc no marxa-

va perquè eren de fusta. Un ani-mal davant amb dos portadores,un detràs igual, i ala… Jo vaigfer-les sevir sempre, per a la vinya;los raïms los portàvem a casaClua o casa Ceferino. Les porta-dores van desaparèixer amb loscarros.”

De tots els cultius delcamp, el que més li ha agra-dat treballar és la vinya.“Oooh, la vinya… Si ara fosjove, allà detràs de l'hotel hi fotriavinya. L'inconvenient ere quel'havies d'agafar en pocs dies, i siplovia, treies lo raïm estacant-te,inclús descalços.” Tampoc tédubtes sobre el que li ha

agradat menys: “L'avellaner: avorrit loté”, apunta la Lola.

Fet i fet, Pepe duu més de seixantaanys treballant la terra. “Tota la vida heanat al camp, no per això ni allò… Comestava criat, i com tenia lo bar allavors… Iamb lo tractor encara m'hi he dedicat més.”Arribats a aquest punt, la Lola desta-ca: “Quan anàvem ell i jo al camp, tots losdies a dinar al camp, mos posàvem un bas-quet per a taula i assentats en un altre, ifèiem tomaca rostida i dos talls de carn a labrasa que estaven molt bé, o cansalada… Oles olives a la brasa, allò que fèiem a vegadesla gent… I érem feliços, mos agradava aque-ll ambient de dinar al camp.”

Marta Samper, Neus Sanromà,Raquel Sabaté, Àngel Solé.

5

Reportatge

juden a mi i jo els ajudo a ells. A l'època de laverema ve més gent a ajudar-me i així ho anemtrampejant.”

“Cultivo olivers, ametllers, avellaners ivinya. La maquinària que utilizo és el trac-tor, un Kubota que ja va comprar mon parel'any 1992, i els aperos necessaris, que sem-pre en falten, però nem fent…”

Sobre els pros i contres de l'ofici,l'Andreu en té una opinió clara. “Coma professió és una bona faena, ja que fasmoltes coses diferents: llaurar, esporgar, sulfa-

tar … I si et canses d'una sempre n'hi hauna altra per a fer, mai s'acabe! Estàs enespais oberts i en contacte amb la natura.T'agafes festa quan vols i tu marques el teuhorari i el teu ritme i no has de donar expli-cacions a ningú.

Els inconvenients són molts i de tot tipus.Un dels problemes és que depens del tempsque farà, gelades, pluges… No hi pots ferabsolutament res. Un altre problema moltgreu és los preus a què ens veiem OBLIG-ATS a vendre els nostres productes (ametlles,raïm, olives…), que els venem igual ara quefa vint-i-cinc anys atràs i que els productes

que necessitem per seguir treballant són cars(gasoils, maquinària, fitosanitaris, etc). Ésun peix que es mossega la cua perquè cadavegada s'ha de produir més per a guanyar elmateix o menos, perquè per augmentar laproducció també s'augmenten los gastos. Hiha cultius que es treballen per davall del preude cost.”

Pel que fa a les perspectives, l'Andreuno és massa optimista. “Lo futur lo veignegre. Fa 30 anys a Catalunya hi havia voraun 25 % de pagesos, ara un 1,9%. Seguintesta progressió aritmètica, no cal dir res més.”

“Un any vaig fer 20.000 quilos de raïm.”

Entrevistes

Juan Aguilar, “Juanito” (20-12-80).En la seva segona temporada al CEArnes, aquest davanter centre deCalaceit ha marcat 21 gols i ha estat unreferent per l'equip tant dins com foradel terreny de joc. El “9” arnerol con-tinuarà una temporada més defensantels nostres colors; el motiu, segons ell,“m'ho passo molt bé jugant a Arnes”.

Andrea Cuello (17-10-92).Aquesta jugadora de 16 anys de Botha estat la sensació de la tempordaebrenca i ha estat clau per a la conse-cució del títol de lliga per lesarneroles. Els seus 25 gols en 18 par-tits són una mostra clara que ladavantera arnerola porta el gol a lesbotes. Esperem poder continuar dis-frutant dels seus gols.

Tània Bosque (22-08-95). Aquestaarnerola de només 13 anys ha aconse-guit uns resultats excel·lents en birles i ésun dels reflexos més brillants que haaconseguit la representació arnerola tanten l'àmbit comarcal com en l'àmbitcatalà. La Tània ha estat primera a nivellterraltí i de país, tant en individual comen parelles.

1.- Quin resum fas de la temporada?Juanito: Millor que l'anterior i pitjor que la següent...

(riures). Hem fet una temporada més que correcta, hem arri-bat a la final de la Copa i hem millorat el resultat a la lliga. Amés a més, a nivell particular he estat molt motivat i he fetmés gols.

Andrea: Segur que sempre serà una temporada per recor-dar, pels resultats que hem fet i perquè hem guanyat la lliga;a part, ja feie dos anys que no jugava a futbol i m'ho he pas-sat molt bé i tinc moltes ganes de torna a jugar.

Tània: Ha estat curta, però molt intensa i positiva, ja quehe guanyat les tres proves comarcals de Bot, Corbera iVilalba i el campionat de Catalunya de Linyola, que em va fermolta il·lusió.

2.- Quin és el teu millor record esportiu de l'any? I elpitjor?

Juanito: El millor, el gol a les semifinals contra elBenissanet per l'emoció i les sensacions que em va produir, iel pitjor, la teua expulsió a la final de Copa i el que això vacomportar...

Andrea: El millor, sens dubte, és la consecució del títol delliga i el pitjor la derrota a la final de Copa.

Tània: Pues crec que tot han estat bons records, perquèguanyar totes les proves t'ajude a recordar bé tots els dies decompetició, els entrenaments... No ho sé, crec que no puctrobar cap record dolent de la temporada.

3.- Quin creus que és el secret per seguir millorant enel teu esport?

Juanito: Sense dubte la humilitat, seguir entrenant com elprimer dia i no perdre les ganes de jugar a futbol.

Andrea: Tindre ganes de jugar al futbol, i no sols per guan-yar, sinó per passar-ho bé, i crec que aquesta ha estat una deles claus de l'èxit del femení de l'Arnes d'aquesta temporada.

Tània: Segur que seguir entrenant com fins ara... Nomésentrenem un dia a la setmana, però intentem millorar cadadia les nostres puntuacions i ens ensenyen a millorar laforma de tir. Som molt competitius.

4.- Com creus que es viu l'esport que practiques aArnes?

Juanito: Amb molta activitat, tothom a Arnes està moltimplicat: la junta, els jugadors i l'afició, i això es un reflexde l'equip i de la progressió que està tenint.

Andrea: Crec que gràcies a la gent que ens ve a veure esjuga amb més il·lusió al poble d'Arnes que a cap altre lloc,ja que la gent participa del futbol. A més a més, hem fet ungrup de noies molt unit i ens ho passem molt bé juntes.

Tània: Pues crec que hi ha pobles en què hi participamolta més gent, però els nostres entrenadors, Esteve il'Emiliano, ens ensenyen a ser competitius. Nou dels tret-ze xiquets que participem hem pujat algun cop al podi, iamb els bons resultats que hem tingut encara ens hopassem millor

5.- Quin desig demanaries per l'any següent?Juanito: Intentar millorar la temporada actual, o almenys

que segueixi igual, i no parlo només per la part individualo esportiva, sinó de grup, ja que hem creat un equip moltunit i amb molt bon rotllo i aquest és un dels motius pelsquals em sento tan identificat i estic tan a gust en aquestclub i en aquest poble.

Andrea: Que vagi igual de bé que este any, intentanttornar a guanyar títols, però sobretot estant tan a agust alvestuari com hem estat aquest any.

Tània: Tornar a guanyar totes les proves... (riures).

Roger Blanc

6

Calendari CE Arnes 2009/10

7

Fotografies de Francesc Martinez (www.calventeret.com)

carrer de la Font

8

recordem...

El bar de Carrereta el portaven la familía Solé-Muñoz, enVicent i la Joaquina i els seus fills Federico i Ramón. Primerel bar s'obria tot el dia i després només per la nit. Els diu-menges i les festes assenyalades, la gent hi anava a fer el ver-mut amb escopinyes, olives i sèpia. Com que no hi haviaaigua corrent, s'anava a buscar amb càntirs a la font. Al barhi havia una comuna.

Es feien dos pel·lícules, més el Nodo, cada dissabte o diu-menge, a les quatre o les cinc de la tarda. En JaumeLlombart, l'Antonio Villagrasa i en Jaume Pallarés eren elsque feien el cine. Antonio Guarque era l'encarregat de rec-ollir les entrades. En Jaume i en Joan Pallarès ajudaven enles diferents feines al bar. Tots ells ho feien “barat al gasto”.

Les pel·lícules les anaven a buscar a Valderrobres -feien elcine junts- amb una bicicleta i un sac a l'esquena. Anaven entres bobines i conforme s'anaven acabant les anaven baix-ant, tota una aventura!

Després del cine s'apartaven les butaques i es feia ball ambuna gramola, el que ara en diem discomòbil. Les donesnomés anaven al bar en diumenges i en festes. La gent hianava a escoltar la ràdio, a jugar al guinyot, el dòmino, elparxís. Es fumaven celtes, picadura i un tabac que es deiacaldo, i es bebia café i suaus. Al bar no es feien menjars.

El bar de Carrereta està al record de molta gent del nostre

poble, ja que va obrir les portes a finals de l'any 49 i les vatancar cap a l'any 69. Per tant, podem dir que va marcar totauna època.

Marta Samper Samper

Us heu preguntat mai per què “elsCorralets” s'anomenen carrer de LaFont? Doncs bé, aquest és el camímés curt que porta a la Font de Dinsde Santa Madrona. Antigament,quan encara no hi havia aigua cor-rent a les cases, aquesta font queneix allà mateix era la que abastiad'aigua de boca la gent del poble.Cada dia pel matí s'hi anava ambburros i matxos, que portavenargadells amb quatre càntirs ques'omplien d'aigua.

A l'estiu la gent del poble tambéanava per aquest camí a buscar aigua.En aquest cas ho feien amb barrales,i les fonts on solien anar eren la Fontdel Cigró i la Fontanella, que estàmés a baix de la Palanca i de la qual,segons diuen, sortia una aiguafresquíssima.

Laia Samper

el Bar de Carrereta

9

ruta

L'excursió es comença des de l'encreuament de la pista amb elBarranc dels Cubars. Seguint per la pista, travessem lo barranc ifem via fins a arribar al Mas de Sotorres. A sota del barranc hiha l'antic molí i un salt d'aigua molt bonic. Es continua perdavant del mas, seguint uns senyals rojos que ens porten acreuar uns cultius deixant el barranc al darrera. Arribem a unapista i continuem a la dreta seguint els senyals grocs i blancs delPR 9. Deixem la pista i continuem pujant fins que passem, mésa dalt, pel costat de conglomerats anomenats RoquesCambretes.

Després passarem pel Coll de l'Ereta; davant mateix se'n va unsender que puja directament al Mas de les Creuetes de Lloà.Continuem baixant i, a la dreta, deixarem una senda al ventadordel riu Canaletes. Més endavant, es passa pel Coll de la Barca i,després d'haver pujat un caragolet emmargenat, podrem con-templar les Roques d'en Benet sobre el riu Canaletes.

Continuem el camí al curs del barranc dels Estrets i pugem finspassar per l'estret del Boter i arribar als masos del Capellà iFandos. Pujant barranc amunt s'arriba a la Font Canaleta i alMas de les Eres. Deixem el barranc i seguim els senyals del PR(grocs i blancs).

Travessarem el barranquet de Sant Joan i, després de pujar unabona estona, arribarem a dalt de la lloma. Seguirem pujant pelPR, però el deixarem per anar a veure el Mas de les Creuetes.Davant el mas hi ha una senda que puja recte al Coll de laGilaberta.

Tornem a buscar el PR i continuem pujant fins arribar alVacarissal. A prop hi ha lo Coll de l'Avec; val la pena arribar-hi.

La tornada es fa pel mateix camí.

Lluís Sallen

L'ametller (Prunus amygdalus)és una espècie conreada que es troba habitualment en bancals

treballats per l'home. També en podem trobar exemplars pelcostat de masos que han estat abandonats, però en general elsametllers s'acaben secant. Estan, normalment, per tota la zonabaixa i mitjana del nostre territori.

És un arbre que, encara que en casos excepcionals pot arribarals 10 metres d'alçada, generalment no sol superar els 5 metres.

Els exemplars adults tenen l'escorça rugosa i amb escletxes.L'ametller perd les fulles a l'hivern, normalment després de la

collita del seu fruit, l'ametlla.És de floració molt matinera, fet que provoca que les gelades

tardanes afectin sovint el seu fruit.L'ametlla necessita uns 8 mesos per a assolir la seva maduració.L'oli d'ametlla és el principal component d'aquest fruit amb un

60%. Se'n preparen olis i cremes per a aplicacions cutànies.Al nostre poble l'ametlla té una funció molt important en la

gastronomia; s'utilitza per a fer picades per a espessir guisats ipotenciar-ne el gust. També es mengen soles d'aperitiu o depostres, i se'n fan uns dolços boníssims.

Mª Pau Ibáñez

Flora d’Arnes

Mas de Sotorres - Coll de l'Ereta - El Vacarissal

AmetllerJo et miroi admiro,

florit ametllerque goses

cobrir-te de rosespel mes de gener.Si ve una gelada,ta blanca florida

quedarà marcidacom herba segada.

Mes tu hauràs florit,i, a l'Infinit,

devota jardinera,li has dat la flor primera.

Senyor,si per lo cor

l'amar-vos és florir,

com l'ametllerjo vull cuitar

a amar;com ell, jo vull florir,baldament per morir.

“Brins d'espígol”Jacint Verdaguer

10

Un bon amic del nos-tre poble, CarlosVerge, ens ha fet arrib-ar aquesta imatgeincomparable des deNoruega. Sobren lesparaules...

Homenatge

‘Lo racó del lector’ és un espai obert a tothom qui vulgue contribuir a fer de la nostra revista la revistade tots. Envieu les vostres suggerències, crítiques, comentaris, propostes, imatges, dibuixos, puntual-itzacions o altres a revistarnerol@yahoo.es, o per escrit a l’Ajuntament. L’arnerol@ en publicarà elsmés interessants. Els textos seran preferiblement breus (unes deu línies) o bé articles complets, rela-cionats amb la societat i cultura d’Arnes, i hauran d’anar acompanyats del nom i l’edat del/s signant/s.L’arnerol@ se reserve lo dret de resumir-los si així ho creu convenient, sense alterar l’essència del mis-satge, així com de no publicar aquells escrits o imatges que puguin resultar ofensius. Esperem la vos-tra col·laboració!

espai obert a tothom

A la memòria dels bombers d’Orta

Raco del lector

El passat 11 de novembre, un gran nom-bre de representants i habitants del terri-tori es van reunir a Horta de Sant Joan perretre un sentit homenatge als cincbombers que van perdre la vida aquestestiu en el tràgic incendi que afectà els nos-tres Ports. En l'acte, al qual van asistirmolts familiars i companys dels difunts, esva descobrir un monòlit de pedra per per-petuar la seva memòria.

Els bombers morts eren David Duaigües(29 anys, nascut a Almatret i resident aLleida), Jordi Moré (41 anys, la Pobla deSegur, casat i amb bessons), Jaume Arpa(45 anys, nascut a l'Ametlla de Merola iresident a Tremp), Pau Costa (31 anys,Sant Julià de Vilatorta) i Ramon Espinet(47 anys, nascut a Palau d'Anglesola i resi-dent a Mollerussa, casat i amb un fill). Enl'incendi també resultà greument feritJosep Maria Pallàs (36 anys, la Pobla de

Segur) que actualment es recu-pera a l'Hospital de la Valld'Hebron. Tots ells formavenpart del Grup de Recolzamentd'Actuacions Forestals (GRAF),una unitat d'elit que actua enprimera línia en l'extinció d'in-cendis.

Des de L'arnerol@, en nom delpoble, volem aprofitar aquesta situació perretre el nostre particular homenatge a lamemòria d'aquests sis valents que, amb elseu exemple, han passat a formar part denosaltres per sempre més. Ara i sempre, elrecord d'aquell malson ens ensenya a esti-mar encara més la força i la bellesa d'unentorn que uns amics desconeguts vanhaver de defensar amb les seves vides. Elnostre deute amb ells és infinit.

Descanseu en pau, companys!

Als bombersdesapareguts

No sé d'on éreu ni d'onveníeu, però mai us obli-darem. Vau donar la vos-tra vida pel que moltestimem, el nostre bosc.No sé com es va produir,se'ns va cremar part de lanostra vida, i a vosaltresus vam perdre. Gràcies perhaver tingut tanta il·lusióper fer de la vostra vida ungran pinar.

Cisco Viña.

11

Tira còmica

Dues joves creadores del CEIP La Miranda van ser pre-miades per les seves obres en el XX Concurs de Redaccióde la Terra Alta, en què van participar tots els alumnes de lacomarca al llarg del curs 2008/09.

Es tracta de la Mª Cinta Miralles Pegueroles (4t de

primària) i la Mireia Segarra Borrull (P4); a sobred’aquest text podeu veure les creacions guardonades. Laceremònia d'entrega dels premis va tenir lloc a finals de cursa la seu del Consell Comarcal de la Terra Alta, a Gandesa.Felicitats, noies!

XX concurs deredacció de la

Terra Alta

Concurs de redacció

By Roberto Sallen

12

telèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 420 965Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 863

RestaurantsCan Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655

BarsLa Tasqueta 666 270 037Bar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 977 435 522

Turisme Rural- AllotjamentsCal Badat 977 435 386Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Sant Roc 977 435 155

Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Guies del Port 977 435 515Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629

ServeisCaixa Tarragona 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès 977 435 117Construccions Pallarès Solé Pallarès 977435 392Construccions Sabaté 977 435 688Construccions Viña-Sancho S.L 977 435 518Excavacions Perfecto Sabaté 977 435 298Fusteria Asens SL 977 435 144Perruqueria Amèlia 977 435 380Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Taller Mecànic – Ferrer; Eusebi 977 435 211Transports Àngel Muñoz 977 435 118Transvins Muñoz, S.L 977 435 156

ComerçosAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve 977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Carnisseria i queviures Rosa Gil 977 435 188Coop. Agrícola Agrobotiga 977 435 542Agrobotiga Sanromà 977 435 079Forn de Pa Miralles 977 435 135

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 977 435 086Marisa Huguet. Teixidora 977 435 629

José Guimerà i Llombart (24/05/32),casat amb Antònia Griell, ha dedicatbona part dels seus setanta-set anys a laterra. “Tota la vida m'he dedicat a les feinesdel camp, des que érem menudets que ja nohem conegut res més. Abans de sortir d'escolaja anava en mon iaio, que tenie una burreta,a ajudar-li a l'hort. A part de la burreta,també teníem un matxo gros.”

Com la majoria d'agricultors veterans,José no va triar la feina sinó que aque-sta el va triar a ell. “A casa sempre vamtreballar la terra; com que no havíem vist resmés, quan tenies una edat ja et dedicaves aajudar als de casa i treballar en ells. Demenut ma mare ja me feie anar a portarl'astella de l'esmorzar a mon pare quan tre-ballave aquí baix a l'era de Fortunyo, alcostat de la caseta Gallinera. Sense que mediguessen res, li posava les cadenes al matxo ifeia dos solcs, anar i tornar, i així en vaigaprendre, no me'n va ensenyar ningú. Quantenia 12 o 13 anys ja me n'anava sol a llau-rar en los aladres.”

En el seu cas, com molts altres alpoble, l'agricultura sempre ha estat unassumpte de família. “Com que treballavala terra de casa, mon iaio ja ere molt vell, peròen mon pare vaig treballar-hi molts anys.Treballàvem la nostra terra i la de Fortunyo,així que entre la nostra i la d'ells tocàvem tottipus de cultiu: olivers, ametllers -que enaquell temps no en tenien tots-, vinya -entre lanostra i la de Fortunyo ne portàvem bastanta-i sembradura: civada, blat, bessa, guixes icigrons. Llavors llauràvem a parell, en dosmatxos, i si no, en un matxo i un burro.

Ara ja estic jubilat, i vaig fent, però quanarribe lo temps de collir o hi ha més faena,m'ajuda el gendre. Ara, per exemple,comencem l'oliva i demà segur que anirem acollir los dos.”

Pel que fa a les tècniques que s'em-pleen avui en dia, José recorda elsmolts canvis que hi ha hagut des deque va començar. “Abans, la maquinàriaera poca, lo més important ere tindre unmatxo i después una giratòria, uns aladres depala i lo demés molts ferraments de mà; és loque hi havie. D'aixades, caviguetes, arpiocs itot això que ara agrade tant poc, les casesn'estan plenes.

Ara, en lo tractor, anar a treballar és unaaltra cosa. Tinc un John Deere, un remolc,aladres, màquina d'ensofatar, tot lo que fafalta.”

“De totes les faenes del camp la que semprem'ha agradat més és llaurar, i ara més quemai, perquè quan llauro en lo tractor, ell tre-balle i jo faig festa (rialles), vas a cavall, i ...Que bé que s'hi va! Abans en l'animal sem-pre estaves al mateix puesto, anant i venint,pareixie que no avançaves.”

Preguntat per la professió, José diu:“Què vols que diga ara..., és una professiómolt maja, no hi ha res com ser pagès, tre-balles al camp i ets tu l'amo, però és unafaena que està molt abandonada: avui en diano pots viure tal com ho hauries de fer. Araa mi tant em fot, perquè ja estic jubilat i hofaig perquè m'agrade, però los joves ho tenenmal.

Ja sé que a les ciutats ara també es passemal; de fet, aquí s'està bé perquè saps que delo de l'hort no te'n faltarà mai. De pataques,tomaques, bledes, enciam, si no en tens, sem-pre hi ha algú que te'n done. Pel menjar aquíno patim.”

“També t'he de dir que abans, l'hort delsAginers estave sembrat de dalt a baix depataques. Ara ne fem 25 quilos i encara nedonem...”

N. Sanromà, M. Samper, R.Sabatè, À. Solé.

JOSÉ GUIMERÀ, pagès.“Quan llauro en lo tractor, ell treballe i jo faig festa”