* * í í - - i tH i í - * * -K- -W***W-*** í ( - í t -J t -> í - -> t * * * * * * * * -X- í f í í - - ) t - í f -K***« í t íe -> f N - * í t - > t * * - í f - * * * * í t

RESSENYES

noticia de bibliografía de es comarques

gironmes

Estudís sobre temes del Baix Empordá, 2. Publi-cacions de l' lnstitut d'Estudis del Baix Em-pordá. Sant FeÜu de Guíxois, 1983.

El segon voium deis Estudis sobre temes del Baix Emporda és dedicat a Pere Caner ¡ Estrany í 1922-1982), arqueóleg i estudios de !a historia calongina, del qual s'o-fereix una breu semblan-ga. Aplega un conjunt molt variat de temes que abracen totes les époques i se centren en la co­marca baixempordanesa. Lluís Esteva hi signa tres treballs: «Técnica constructiva en els sepul-cres megalítics de I'Emporda», «Cerámica his-pano-romana recollida en el subsol del monestlr de Sant Fellu de Guíxols» i «Les creus de terme de Sant Feliu de Guíxols». Miquel-Dídac Pinero, Benjamí Bofarull i Pere Garriga fan una intro­dúcelo a l'estudi del mapa arqueológic d'Albons. Joan Badia dona noticia sobre restes d'esglésies romániques descobertes al Baix Emporda. Josep Clara documenta l'origen ganxó i l'activitat del pintor Nicoiau Mates, mort el 1570. Agustí Al-coberro tracta de la Bisbal en temps de la Guer­ra de Separació. Joan Torrent es refereix a l'ensenyament a Sant Feliu de Guíxols i al mes-tre Joan Esteva i Vilallonga. Ángel Jiménez estu­dia el moviment cooperatiu a Sant Feliu entre 1885 i 1939. Jaume Aymar i Montserrat Darna-culleta escriuen sobre les carmelites de la Cari-tat a Calonge (1894-1910). Josep Serrats apor­ta informado entorn del fútbol guixolenc entre 1913 i 1980, i Joan Vilaret cataloga les mone­des de les cooperatives guixolenques.

Per tot plegat, dones, el volum —ben pre­sen tat i il-lustrat— ofereix un interés notable, ¡a que revela noves dades i visíons per a la his­toria de les nostres poblacions i per a la histo­ria general del país.

J. C.

JOSEP CLARA: Introducció a la Historia de Gi-rona. Barcelona, Edicions del Pél, 1983.

Pocs dies abans de les fires de Girona d'en-guany varen aparéixer quasi simultániament, dos Ilibres importants d'en Josep Clara sobre la nostra historia: El bisbe de Girona davant la Guerra d'Espanya (1936-1939), de I 'editorial Góthia (Girona), i la Introdúcelo a la Historia de Girona, de les edicions del Pél (Sait) . Amb-dós han causat un cert rebombori a la ciutat deis quatre rius. Pero així com el del bisbe Car-tanyá ja ha estat objecte de comentaris de prem-sa, l'altre encara no ha sortit de l'enraonadissa habitual dins els cercles intel-iectuals i polítics de Girona, sal van t les informacions periodísti-

405

+. ̂ ^ ^ ^ ít íf í t * ít-je • » * * * - J t ^ ^ - K - * * * * - í ^ ^ ^ - M - * * * - * * - * ^ * ^-i^ * * * X * ÍÍ-* * * * ^ * * * * * * • « • * * ^í * ^ * * * «

*****-w**-x-*í í í f í t**í t*í t -x--K***********íf#*í t ->e->t-J t******-í t*-K-**-) t***- i^ i í - - ) t* ' ) í*

cd H—I

D) O

1

n

ques d 'actua l i ta t cu l tu ra l i una presentació pú­blica ben digna al saló de descans de l 'A junta-nnent.

D'entrada l 'autor ja ens adverteix que no és una obra d ' invest igac ió, bé que s'ha v is t empés <ca cercar documentac ió nova per o m p l i r alguns bui ts massa est r idents», ni tampoc li havian en-comanat «la His tor ia de Girona que no ten im i necessitem, pero sí una p r imera pedra : una sintesi d 'un centenar de pagines, assequible i de fáci l lectura. Gairebé res!».

Efect ivament, gairebé res! Tots els que ens hem ¡nteressat per la h is tor ia de la nostra c iu -tat sabem que l 'exclamació de Josep Clara és ben jus t i f i cada. Només cal resseguir la Biblio­grafía histórica de Girona, de Ramón Alberch i Joaqu im Nadal , per adonar-se que resten gai re­bé desconeguts capi to ls sencers de la h is tor ia g i rón i na, I és logic, per tant , que I'esmentada Introducció acusi els bui ts b ib l iográf ics exls-tents, sense que se'n pugui fer ret ret a l 'autor . Ben al con t ra r í , la notable experiencia investiga­dora de Josep Clara sobre la h is tor ia de Girona és la mi l lor garantía d 'un coneixement p ro fund de les fon ts documentá is i b lb l iograf iques a l'a-bast. Té, a mes, bones qual i ta ts d 'escr ip tor , u t i -lítza un llenguatge planer i s'ha anat fent un estíl per iodíst ic mol t adequat per a una tasca de d i ­v u l g a d o com aquesta. A ix í , dones, sempre he pensat que els edi tors varen encertar de pie la persona idónia per escr iure una h is tor ia de Gi­rona dest inada a un públ ic mo l t amp l i i de for -mació intei-lectual d iversa. I l 'obra edi tada re-centment no me'n fa pas desdir gens ni mica.

; Ara bé, un bon treball d 'h is to r ia —sob re to t si es t racta d 'una obra de s i n t e s i — exigeix l'a-dopc ió previa de c r i te r i s c lars, teorics i meto-dológics, d 'acord amb la funcíó social que hom desit ja assignar al text en qüest ió . Perqué inevi-tablement ens cal seleccionar els temes, dades, fets i in terpretac ions segons uns c r i te r i s o al-tres, i aixó és sempre una tasca c ient i f lcament d i f í c i l i po l í t i cament compromesa. En aquest sen ti t , tots els treballs d 'h is tor ia son mes o menys d iscut ib les, i la Introducció de Josep Clara no pot pas ésse-ne l 'excepció.

M'afanyo a d i r — j u g a n t una mica amb les pa rau les— que l 'autor adopta una posic ió «cla­ra», prop ia d 'un catalanista intel . l igent que no s'empassa els tópics mes t ronats de la h is to r io ­grafía conservadora. Així ho demost ren les pa­gines dedicades a l'época contemporán ia — g a i ­rebé la mei ta t del I l i b re—, que ha constituTt el marc habi tua l de les seves múl t ip les recerques i l 'estímul constant de la seva vocació d 'h isto-r iador . També son for^ga treballats i reeixits els capi tols in ic iá is, on t racta de la preh is tor ia f ins a l'etapa carol íngia. Pero, en canv i , l 'expl icació sobre l'época feudal —med ieva l i m o d e r n a — potser resulta menys sat is factor ia , ádhuc menys

coherent , malgrat ésser punte jada amb nombro -sos retalis erud i ts ,

En def in i t iva , la Introdúcelo m'acaba deixant una mica de recamja de l 'obra possible, pero en general és correcta i sempre ben l legidora. Fins quan haurá d 'ocupar el lloc propí de «la Histo­ria de Girona que no ten im i necessitem»?

Jaume Portería i Comas

BIBLIOGRAFÍA GIRONINA

RECENT

ALBERCH, Ramón; FREIXAS, Pere, i Joan M IRÓ: Fires i mercats a Girona. G i rona , A j un ta -ment , 1983, 183 ps.

ARBONÉS, Jord i ( N i f ) ; Míratges. troniques de Taitra Girona. G i rona , Ed i to r ia l Boratuna, 1983, 205 ps.

CALZADA i OLIVERAS, Josep: «Les p in tures m u ­ráis de Sant Tomás de Pluvia», a Serra d'Or, 291 (desembre 1983) , ps. 51-54.

Cambra Agrar ia Provincia l de G i rona : Estadís­tica agraria de les comarques gíronines, 1981 . Sant Esteve d'En Bas, Impremía Ur-gell, 1983, 573 ps.

CANER, Pere: La valí de Calonge. Sant Feliu de Guíxols, A jun tamen t de Calonge, 1983, 241 ps.

CASTELLS i CALZADA, Narcís : «La fami l ia a la Girona deis segles XVI i X V I I » , a L'Avens, 66 (desembre 1983 ) , ps. 56-Ó0.

Centre d'Estudís del Ripollés: Annals. V o l u m I. Anys 19B1-1982. O lo t , Patronat E ix imenis , 1983, 197 ps.

CLARA, Josep: Introducció a la Historia de Gi­rona. Barcelona, Edicions del Pél, 1983, 184 ps.

CLARA, Josep: El bisbe de Girona davant la guerra d'Espanya (1936 -1939 ) . G i rona , Edi­tor ia l Góth ia , 1983, 127 ps.

COMADIRA, Narcís; «El noucent isme a G i rona : Rafael Masó», a Recerques, 14 ( 1 9 8 3 ) , 113-122.

40Ó

t- ) (*-K*^***«-) t*X--K-^«>eM-M'*-í t** '«-->t*-X-**-X*-X-*í t******í t í t«-«í t í t í t************* * * * * * * * * * * *

• h í ^ i r i - • '

* - H - * - K - * * * í t í t í f * * * í f í t í t * - K - - í ( - * ^ * 4 t * # * * * í t í t í f - J t í t - í í - * * * X * - í t - í ( - * * * - } í ^ - K - * * * * * - > i - * * * * * * * - í t * d t í < - *

CORTÉS i MINGUELLA, Enr ic : «Una poesía ca­balíst ica desconeguda i uns f ragments d ' l n Guiat procedents de l 'Arxiu Diocesá de G i ro -na», a Arxiu de Textos Catalans Antics, 2 ( 1 9 8 3 ) , ps. 7-21.

CUÉLLAR i BASSOLS, Alexandre: El pintor Ivo Pascual. Biografía íntima. O lo t , A lzamora, 1983, 284 ps.

Diputació de Barcelona: Xifres. Catalunya. Bar­celona, Casa de Car i ta t , 1983, 131 ps.

Estudis sobre temes del Baix Emporda, 2. Sant FeÜu de Guíxols, Inst i tu t d 'Estudis del Baix Ennpordá, 1983, 379 ps,

FREIXAS i CAMPS, Pere: L'art gótic a Gírona. Segles XIJI-XV. G i rona, Ins t i tu t d 'Estudis Cata lans- lnst i tu t d 'Estudis Gi roníns, 1983, 393 ps.

JOU PARES, Esteve: El fet religiós en les terres gironines. G i rona, Instancopy, 1983, 399 ps.

JUANOLA i BENET, M ique l : Olot en els darrers quaranta anys del vuit-cents, I. O lo t , A rx iu Casulá, 1983, 45 ps. Reedició facsími l de l'o-bra publ icada el 193Ó per «La Trad ic ió Ca­talana».

La vida \ l'obra de Caries Fages de Clíment. Fi-gueres, Ar ts Gráfiques Trayter , 1983, 132 ps.

Memoria de treballs, 1981-1982. G i rona, Cam-de Córner^ i Indust r ia de G i rona , 1983, 335

MIQUEL i FAGEDA, Joana M,: Petita historia de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses, A jun tamen t , 1983, s. p.

PERARNAU i ESPELT, Josep: «La donació de la b ib l ioteca d 'Arnau des Colomer i la funda-ció de la «L ibrar ía Sedis» de Girona (1397 -1411», a Arxiu de Textos Catalans Antics, 2 ( 1 9 8 3 ) , ps. 171-239.

PIJOAN, Narcís; VALLES, Josep; M O L Í , Domé-nec: Sis visions de l'Empordá. O lo t , Caries Valles, ed i tor , 1983, 151 ps.

PUIG i OLIVER, Jaume de; «Docunnents inédi ts referents a Nícolau Eimer ic i el lul'l isme», a Arxiu de Textos Catalans Antics, 2 ( 1 9 8 3 ) , ps. 319-34Ó.

RIBOT, Pere: La Seu adorant (Catedral de Gi­rona) . Notes h istór iques del Dr. Jaume Mar­qués. Xi lograf ies d 'An ton i Gelabert . Barcelo­na, Fundació Roger de Be l fo r t , 1983, 119 ps.

SALA, Ernesta: El parlar de Cadaqués. O lo t , D iputac ió Provincia l de Gi rona, 1983, 198 ps.

SOLA GUSSINYER, Pere: Cultura popular, edu-cació i societat al nord-est cátala (1887 -1959) . Santa Eulalia de Ron<gana, Collegi Uni-vers i tar i de Gi rona, 1983, 535 ps.

SOLA - MORALES, Josep M.^ de: MisceHanía his­tórica d'Olot i comarca. O lo t , A jun tamen t , 1983, 293 ps.

W I T T L I N , Cur t ; «La p r imera t radúcelo castella­na de «Lo l i b re de les dones» de Francesc E ix imenis», a Estudis de llengua i literatura catalanes, IV (Miscel-lánia Pere Bohigues, 3 ) , Barcelona, 1983, ps. 39-59.

cü

cú

O

• I—I

407

<"í(-)í-)í-*-)(-)í4í-«"»«*^«-H*-Jf-Jt->t**-X">í">^->í">í-->f-íí">f-*-5(-íí"íí--íí-^ íí-^-}í"X-X-í(-íí-«-*«**'«-«-)(-*->f"íí")(-H-*-ít-K-«-ít*('***ít*ít-íf-Jt-:t*-íf-

Liniversitat de Girona Biblioteca