més professaven. Lògicament,foren conscients o no d'açò, l'estatemocional individual influeix en laconstrucció d’allò col·lectiu d'unaforma determinant. Per contra, quanes sotmet a les persones a unescondicions extremes resulta moltmés complex que establisquen vin-cles de solidaritat entre elles ja quela lluita per la supervivència adqui-reix un caràcter allunyat de qualse-vol racionalitat i provoca la recercad'eixides totalment individualitza-des, un salve´s qui puga i compugua.

el segon argument entronca,d'una banda el context històric en elqual ens movem i la necessitat es-tructural del poder per seguir perpe-tuant-se passe el que passe ambl'actual model capitalista globalitzat(o siga, independentment que el seucol·lapse tarde 5 o 50 anys) amb lalògica de com "veiem" des de ca-dascuna de nosaltres el món queens envolta, i principalment, com hovan absorbint les noves genera-cions. des d'aquestes premisses nopodem més que estar alarmades ipreparades respecte al creixementexponencial de les organitzacions ipartits ultradretans en molts llocsdel continent europeu, en la mésque evident confirmació que elsestat-nació segueixen i van seguircondicionant les nostres vides i, fi-nalment, en la reflexió que cal cons-truir i consolidar alternatives sòli-des a les noves estructures totalità-ries que s'estan afermant en elsubconscient col·lectiu. no voleradonar-nos de la “màgia atraient”que exerceix el poder, de la seua su-posada eficàcia per a traure'ns de“l´abisme” social on ens trobem i, amés, de “protegir-nos” de l'hostilitatdel món que ens envolta és no aca-bar d'entendre com eixe poder “en-amora” a la gent i, sobretot, a les ge-neracions que inicien el seu camí. elfeixisme dispers, difús, ambientaldel que parla Antonio Méndez Rubioen el seu llibre Feixisme de Baixa In-tensitat és un fet a tenir molt encompte. i són eixos micro feixismesindividuals, personals, xicotets, elsque alimenten la bèstia.

Finalment la suma d'esforços ensuport de les nostres accions i pro-jectes multiplica la seua eficàcia i laseua difusió en més capes de la po-blació. en aquesta consideració,tenir un projecte polític comú és fo-namental si volem eixir de l'aïlla-ment al que se'ns sotmet (i en oca-sions ens sotmetem) i poder donaralternatives viables al sistema eco-nòmic social (polític) de dominacióanomenat capitalisme.

EDITA: COMITé COnFEDERAL DE LA COnFEDERACIÓ GEnERAL DEL TREbALL DEL PAÍS VALEnCIÀ (CGT-PV) - D. LEGAL: V-155-1987 - MARÇ 2017

el projecte polític del moviment llibertari

els processos d'anàlisi idebat entre les diferentsorganitzacions, col·lec-tius, grups i personesque es senten vinculades

al moviment llibertari han suposatsempre una assignatura complexad'abordar i difícil de resoldre. Mésenllà de la coordinació en temes iaccions puntuals, existeix en lanostra història més recent una dinà-mica palesa i normalitzada cap a l'a-tomització i dispersió del propi mo-viment. els intents per trencaraquestes dinàmiques, per establirespais on poder raonar, debatre ex-periències i extraure conclusions,si procedeixen, solen ser xicotetsoasis dins de la infinitat d'espais ipràctiques en les quals està immersel moviment. Podríem recordar,entre altres, les cinc cites de Bus-cando el Norte (València, sant boi,Luarca, Madrid i barcelona), i fins itot, propostes de caràcter interna-cional que van suposar espais peral debat però escassos progressosa nivell organitzatiu. en aquest sen-tit, i per la repercussió que va teniren el seu moment, l'article de des-embre de 2014 de Carlos Taibo,(http://www.carlostaibo.com/articulos/texto/?id=500#) animava a la reflexió iconvidava, sobre la base de la nos-tra pròpia responsabilitat sobre elcol·lectiu, directament a la creacióde noves estructures confederals iobertes a la societat.

des de llavors, organitzacionscom Embat a Catalunya(http://embat.info) o Apoyo Mutuo aMadrid (http://apoyomutuo.net) hanacollit multitud d´activistes socialsvinculades a les pràctiques llibertà-ries i realitzat innombrables presen-tacions de les seues activitats i ini-ciatives com podem comprovar enles seues webs. Per contra, algunsintents de sumar organitzacions icol·lectius en plataformes organit-zatives, com la proposta de finals de2015 de Joventuts Llibertàries a Va-lència d'establir un Front Comú Lli-bertari sobre cinc eixos de treball,han passat sense pena ni glòriaentre gran part dels grups que po-dien haver-les considerat i debatutobertament per a intentar una inicialmarxa. en el mateix sentit podríemparlar de com solen ser les rela-cions entre les organitzacions quees reclamen hereves de l'anarcosin-dicalisme, més enllà de com vam diranteriorment en accions concretes,o la quantitat de discussions sobrela “puresa anarquista” que seguimtrobant en la xarxa i que, principal-ment, serveixen per a seguir alimen-tant tensions i enfrontaments.

entreVistaamb Manuel Camarasa,CGt-rtVVpàg. 8

editoriaLnou cicle de mobilitzacions?pàg. 2

oPinióCrisis económica y de vida:Una oportunidad paraautogestionarnospàg. 2 sindicalisme mendicantpàg. 3

soCiaL i sindiCaLel Quart Paquet Ferroviari iles obligacions de serveiPúblicpàg. 4Un peligro invisibleinvisibilizadopàg. 5

i MésLluites sindicals, JornadesCreant alternatives alCapitalisme en la Marinabaixa, agenda.pàg. 6 i 7

CGt País ValenciàComunicació Cgt-pv

@CGtPV www.cgtpv.org

encara que per a algunes perso-nes i col·lectius el moviment lliberta-ri és incompatible amb un projectepolític, el ben cert és que l'activitattransformadora en allò social, quees recolza des d'aquest moviment,ha de respondre, òbviament, a la ne-cessària articulació d'estratègies, acurt i mig termini, que tinguen com afinalitat la construcció d'una socie-tat llibertària. aquestes accions, pertant, respondran als objectius esta-blits i acordats sota les premisses oprincipis que s'advoquen des delpropi moviment (assemblearisme inul·la jerarquització, solidaritat i su-port mutu, acció directa, etc.).aquesta metodologia és netamentpolítica. així mateix pensar queaquests principis no responen a cri-teris polítics és arrissar el dogmatis-me a nivells suprems.

dit açò, és constatable, que en laconstrucció d'eixos espais d'anàlisii debat polítics encara queden moltspassos a realitzar en molts llocs, re-centment es presentava a saragos-sa Aunar (http://aunar.org/) peròtambé falta un suport decidit de mol-tes organitzacions i col·lectius per aconsolidar i visualitzar el que, d'altrabanda, moltes persones observemrespecte a la infinitat d'iniciatives iprojectes que naixen dins de la “ga-làxia” llibertària o funcionen sota elsprincipis organitzatius (polítics) dela mateixa.

sumant arguments què podemtrobar en les webs anteriorment res-senyades sobre la importància i ne-cessitat d'aquestes estructures or-ganitzatives afegiríem dues més. elprimer de caràcter emocional, sim-bòlic, i un segon d'índole històrica iestructural.

rellegint el superb assaig Elsanarquistes espanyols de Murraybookchin, podem trobar un capítolfinal de conclusions on l'autor espregunta sobre els factors quevaren influir en la Cnt, i per extensióen tot el moviment llibertari d'aque-lla època, perquè s'engegara sem-blant procés revolucionari. Les con-clusions que s'apunten són varia-des però existeix una que Murrayconsidera essencial. aquesta apun-taria cap a la creença generalitzadaque estaven contribuint a la creaciód'una nova societat basada en elsvalors que tant anhelaven aconse-guir. aquesta creença constructivava animar i plenar d'il·lusió a milionsde persones en el sentiment de per-tinença a un moviment comú demajor envergadura, independent-ment de la filiació individual a ate-neus, grups o sindicats, el seu espaivital rural o urbà, o als corrents que

Canal CGt País Valencià

Manuel Camarasa / L.M..

SecretariatPermanent del

Comité ConfederalPaís Valencià i Múrcia

Avgda. del Cid 15446014 València (L’Horta)Tels.: 96 383 44 40

96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgsec.general@cgtpv.org

Fundació Ferrer i GuàrdiaAvgda. del Cid 154 baixTels. 96 383 44 40 46014-València

FEDERACIOnS LOCALS I COMARCALS

FIC de CastellóC/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La Planacgtkastello@hotmail.comcgtkastello15@gmail.com

SU del Camp de Morvedre i l’Alt PalànciaC/ del Treball, 21, baixTel. 96 269 86 3346520 Port de sagunt (València)cgtportsag@gmail.com

FL de PuçolC/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta)cgtpuzol@gmail.com

FL de ValènciaAv. del Cid 154Tel. 96 383 44 40 Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta).fed.local@cgtvalencia.org

• sP de la FL de València, tel. 96 383 44 40• sindicat de Metall, Energia i

Mineria, tel. 96 313 43 50• sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• sindicat de Transports, Comuni-

cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• sindicat de Banca, Estalvi i

Assegurances, tel. 96 383 53 74 • sindicat d’Administració Pública, tel. 96 383 45 08 • sindicat d’Oficis Diversos, tel.96 383 45 25• sindicat d’Alimentació, Comerç i

Hostaleria, tel. 96 313 41 39

serveis Afiliats: Biblioteca Llibertària “Ferrer i

Guàrdia”, Àrea de la Dona, OficinaPrecària CGT

FL La Safor-GandiaC/ Pintor sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La safor)cgtlasafor@gmail.com

Federació Provincial d’AlacantC/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha.Tel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)alacant@cgt.es

SOV d’AlcoiC/ Echegaray 10 baix Tel. 96 554 71 46Fax 96 554 71 4603800 -Alcoi (Alacant-L’Alcoià)f.l.alcoi@cgtpv.org

SOV de BenidormC/ san Antonio nº 15Tel. 96 680 65 80Fax 96 680 65 8003501 -Benidorm (Alacant)Apt. Correus 125 (CP: 03501)cgtmarinabaixa@gmail.com

2 - notícia confederal Març del 2017o p i n i ó

El desenvolupament de les lluitesper un món millor no és progres-siu ni permanent; pateix alts i

baixos, aturades i fins i tot reculades. Ieixos diferents ritmes es produeixensense que puguem preveure'ls ni moltmenys evitar-los. La majoria ja hem co-negut diferents etapes d'eclosió d'il·lu-sions i projectes, a les quals han succeïtaltres cicles de traïcions, derrotes i re-núncies vàries. situant-nos en la històriamés recent podrem coincidir que, des-prés de la derrota i el desencantamentque va suposar la Transició encara in-conclusa, ens va caure damunt la poste-rior crisi/estafa de 2007, que va portarcom a conseqüència una progressivadespulla a la classe treballadora de granpart de les seues conquestes de l'últimmig segle, que van ser convertides enbeneficis per a la banca, les grans em-preses i els especuladors del capitalisme.

La complicitat de la casta política (lagovernant i la pretendent) i del sindica-lisme del règim van anar creant un sen-timent de frustració i una ràbia contingu-da entre els sectors socials que assistienimpotents al seu propi empobriment il'aniquilació de l'estat de benestar en elquè tan feliços ens les prometien. En2011, de manera bastant imprevista i re-lativament espontània tota eixa indigna-ció esclata en forma de revolta pacífica i

assembleària en totes les places del país.Efectivament, el 15M suposa una novaesperança de canvis profunds i de recu-peració pel poble de la capacitat de deci-dir des d'a baix.

Lamentablement el vell sistema vasaber trobar dins del mateix movimentde les places als elements necessaris pera recuperar i reconduir cap a la políticaclàssica tot allò d’autogestionari i trans-formador que hi havia en el 15M. Creatsi ràpidament integrats els partits que ve-nien a portar al parlament els nostressomnis, la nova fase de desengany no vatardar a instal·lar-se en gents que tan ge-nerosament s'havien lliurat a la renascu-da utopia.

Tornats els moviments socials al puntde partida i superada una altra vegada latravessia del desert immobilitzador, enels últims mesos sembla que emergeixensímptomes d'un repunt de les ganes debarallar i defensar les últimes posicionssocials. Dóna la sensació de que ens hemrecuperat més ràpid que després del des-encantament que va succeir al fiasco quevan suposar els governs socialistes. Leslluites que s'han produït en l'ensenya-ment, en els hospitals catalans, en elsports, en telemarketing i en altres sectorsi empreses testifiquen que la gent s'hacansat de l'immobilisme i la renúncia,superant fins i tot la postura del pacte so-

cial a la què ens ha acostumat el sindica-lisme del consens.

Formes noves de lluita i organitzaciósorgeixen per a donar nous impulsos aeixes mobilitzacions; les kellys o elsmanteros, la PAH o el sindicat d'inqui-lins, les Marxes de la Dignitat i les ma-nifestacions contra el tancament de lesfronteres, les cooperatives de consum oels horts col·lectius són només algunesmostres d'eixa esperança en l'autogestióde reivindicacions i projectes.

Com a CGT ens trobem en una posi-ció una poc polivalent. Tenim l'organit-zació ben implantada en els àmbits terri-torial i el sectorial, anem guanyant pres-tigi i respecte entre treballadors imoviments socials per la nostra presèn-cia i lliurament solidari en tots els con-flictes, però -tampoc podem ignorar-que tenim assignatures pendents com laparticipació en els sindicats i la incorpo-ració de la gent jove en els òrgans degestió confederals, la incompatibilitatque alguna gent veu encara entre l’àm-bit social i el sindical i la falta de capa-citat per a traslladar a la societat la nos-tra alternativa. són problemes grans,però el moment que s'acosta és una bonaocasió per a donar eixa espenta que lanostra història, el nostre treball actual ila vigència de les nostres idees podenavalar.

A C C I Ó D I R E C T AProGraMa d’inForMaCió soCiaL i LaboraL de CGt-PV

Tots els dimecres en directe, de 16 a 18 h. (podcasts en www.cgtpv.org)COLTA’L I PARTICIPA!! a rÀdio KLara 104.4. FM i www.radioklara.org

edi tor ia lNOU CICLE DE MOBILITZACIONS?

P E R S P E C T I V A F E M I N I S T A

Crisis económica y de vida: Una oportunidad para autogestionarnos

La profesora Lina Gálvez, en su artí-culo “La desigualdad de género en lascrisis económicas” analiza, desde laperspectiva de la economía feminista, lasconsecuencias que han tenido sobre lasmujeres las diversas crisis mundiales delpasado siglo, para obtener herramientasde respuestas a la actual.

En sus conclusiones destaca tres pautasque se remiten en todas ellas: la primera esque de la crisis se sale con una intensifica-ción del trabajo de las mujeres, incluyendoel trabajo remunerado y sobre todo, el no re-munerado. La segunda, que tras la crisis elempleo masculino se recupera siempreantes que el femenino y este último acabamás precarizado que cuando se inicia la cri-sis; y la tercera, que de las crisis se sale conretrocesos en los avances de igualdad con-seguidos en época de bonanza en lo relati-vo a la regulación de las políticas de igual-dad y las reglas de juego en general.

Si tomamos un ligero pulso a nuestroentorno podemos comprobar sin dudaque cada una de las pautas señaladas seestá cumpliendo.

Comencemos, para tener elementosde comparación, recordando cuál era lasituación laboral, sí, pero también socialde las mujeres hasta el 2007:

En un momento en el que todo elmundo alardeaba de la bonanza econó-mica, renegando de su condición declase obrera y abrazando el concepto declase media como adalid de todos los lo-

gros a los que se podía aspirar en lavida, las desigualdades en el mundo la-boral de las mujeres eran indiscutibles.La brecha salarial estaba en torno al12%, eran suyos el 76% de los contratosa tiempo parcial –hasta en dos terceraspartes no voluntario, sino por no encon-trar otras ofertas mejores–, y el tan caca-reado techo de cristal se manifestabacomo un muro sólido e imposible de su-perar salvo sacrificando principios y pro-yectos de vida y para muy reducido nú-mero de mujeres; pero sobre todo elsuelo pegajoso, ese que adhiere a lasmujeres a los trabajos y situaciones so-ciales de peor consideración y reconoci-miento, marginándolas, nunca desapare-ció; ni tan siquiera dio señales de reducirsus efectos.

Eran los años de las leyes de igual-dad, conciliación, de protección contra laviolencia, de ayudas a la dependencia...Leyes que en su mayoría se aprobabansin recursos ni desarrollos, reduciendoenormemente sus efectos, y destinadasal apoyo de un muy reducido número demujeres, con trabajos estables en gran-des empresas o administraciones.

EMILIA MOREnOMujeres Libres CGT

// Las leyes de igualdad,conciliación, etc. estabandestinadas a un reducido

número de mujeres, con trabajos estables en grandes empresas o administraciones //

Març del 2017 notícia confederal - 3r e f l e x i ó i d e b a t

Ensopits com ens tenen els mitjansde comunicació i la intel·lectualitat orgà-nica, sembla inútil insistir que ni els sin-dicats són exclusivament UGT i CCOO,ni molt menys poden ser consideratsaquests aparats burocràtics els hereusde la rica trajectòria de lluita de la classetreballadora. no obstant açò, i malgratels anys que les hosts de Toxo i Álvarezporten sense ser cridades a una vaga omobilització serioses, els grans diaris iimperis televisius segueixen parlantdels sindicats, els seus sindicats, com sinomés existiren les citades sigles i, so-bretot, s'esforcen a presentar-los com afèrries i poderoses armes ben greixadesper a no deixar passar una a la patronalo al govern de torn; especialment si eixegovern no és de la corda dels amos delperiòdic o la cadena de ràdio que dónala maquillada notícia.

I mancant cròniques de conflictes ireivindicacions de pes, el poder medià-tic li les apanya per a donar aparençade fet transcendental a qualsevol de-claració o posada en escena dels co-rresponents líders de l’obrerisme decartó pedra, envoltats d'un grapat d'in-condicionals acrítics. no obstant açò,quan altres sindicats (perquè “haberlos,haylos”) o un procés assembleari enge-

guen lluites no domesticades, trobenun infranquejable mur de silenci enaquells mitjans que solen donar rangde gran notícia a l'aparició de les direc-cions del bisindicalisme oficial per aanunciar que la seua paciència davantles retallades podria esgotar-se si go-vern i empresariat no se senten a pac-tar amb ells eixes mesures regressives.

En eixe camí descendent cap a lamomificació que elsindicalisme deconsens va iniciarfa diverses dèca-des, ha sigut ne-cessari que el propisistema legitime,protegisca i fins i totfinance la seuaexistència. Peraquest motiu elsmitjans els acaro-nen, la patronal elsconcedeix privilegis i l'Estat segueix do-tant-los de suculentes subvencions.Preocupant hauria de considerar-seque siga, precisament, la premsa ano-menada progressista la que més canxadóna al sindicalisme del règim i la quemenys informa dels nombrosos casosde corrupció sindical.

Per descomptat que subvencionarun sindicalisme que té com a principalspreocupacions garantir la pau social imillorar la productivitat de les empresesés un negoci molt rendible. Acostumar

a les plantilles a deixar-ho tot en mansde tan inofensius i ben pagats repre-sentants sindicals suposa per a les em-preses contrapartides tan desitjablescom mantenir els salaris en nivells de favint anys, empitjorar les condicions detreball (horaris, torns, categories pro-fessionals, mobilitat funcional i geogrà-fica, vacances, etc.), disposar d'unampli ventall de contractes a la carta i,

el més important:destruir el sentit degrup, de solidaritatentre tots els treba-lladors, que és elque donava força ales seues reivindi-cacions i lluites,permetent-los aixíanar conquistantsuccessives millo-res en drets i retri-bucions.

Instal·lat còmodament en eixa per-manent demanda de l'almoina pressu-postària, el sindicalisme encara majori-tari depèn cada vegada més de les ins-titucions i la patronal per a podersostenir les seues costoses burocrà-cies. També l'afiliació ha sigut despos-seïda de la capacitat d'opinar i decidirsobre la línia de la seua organització,per la qual cosa al final s'accepta ambresignació qualsevol congelació salarialo la pèrdua successiva de drets. Totsiga per la millora de l'economia, el

manteniment de les ocupacions i la fe-licitat per a un futur que cada vegadas'albira més llunyà i improbable.

Sense forces i sense ganes, aaquests sindicats/gestories de serveis janomés els queda mendicar davant Go-vern i CEOE la continuïtat de les ajudesper al seu finançament i alguna xicotetaalmoina perquè els seus representats noels donen completament l'esquena.Com a colofó a eixa estratègia d'accep-tar el mal menor (encara que no deixade ser un mal) s'ha arribat al momentpresent en què ja es signen sense ruborincrements salarials inferiors a la pujadadels preus, s'accepta el retard en l'edatde jubilació o es llancen les campanes alvol per unes ajudes socials absoluta-ment insuficients per a viure amb unmínim de dignitat, com ocorre ara amb larenda mínima de 426 euros per a gentaturada de llarga durada.

En eixa imparable agonia, resultapatètic que siguen els empresaris i al-guns economistes conservadors elsque ja estan proposant que es pugenels sous per damunt de l'IPC i que esreduïsca la contractació temporal;s'han adonat –i no feia falta ser unesllumeneres per a veure-ho– que avuidia tenir un treball fem (que són elspocs que s'ofereixen) no et trau de lapobresa… i els pobres no poden com-prar en el supermercat, tenir una casa,prendre's unes vacances o, simple-ment, endollar la calefacció.

A N À L I S I

AnTOnIO PéREZ COLLADOSindicat del Metall CGT València

sindicalisme mendicant

Eran tiempos en que muchas mujeresdescubrieron que no tenían derecho apensión, tras largos años de trabajo por-que en un juego de trileros, la SeguridadSocial contabilizaba su cotización a tiem-po parcial de la manera más absurda yperjudicial.

Eran tiempos en que a las mujeres seles animaba a abandonar sus puestos detrabajo para atender a sus dependientes,proponiéndoles ayudas y cotizaciones atodas luces insuficientes, pero a las quese agarraron como clavo ardiendo ante elesfuerzo sobrehumano que cada día te-nían que llevar a cabo en dobles y triplesjornadas de trabajo remunerado, domés-tico, cuidado de menores, personas an-cianas y/o dependientes…

Leyes, normas y concesiones dadascomo calderilla sobrante en un momentode bonanza, pero que en absoluto pre-tendieron, y menos han conseguido darun cambio rotundo a la situación.

Leyes cuya escasa eficacia ha duradotan poco como la impostura de la clasepolítica en la defensa de los derechos hu-manos en cuanto que comenzó a hablar-se de recortes y que eran caldo de cultivopara que la crisis no solo se cebara ennosotras, sino que, como demuestra laProfesora Gálvez, consolide las desigual-dades.

Ya en el 2008, el pinchazo de la burbu-ja inmobiliaria y el desplome del trabajoen el muy masculinizado sector de laconstrucción, trajo como consecuencia lanecesidad de incorporarse al empleo re-munerado a muchas mujeres de las cla-ses menos formadas, alejadas del mer-cado laboral en periodos de bonanza.Estas mujeres se constituían ahora enlas únicas capaces de generar ingresos ala unidad familiar, aceptando trabajosprecarios e irregulares. Los mismos, quehasta entonces habían sido cubiertos porlas mujeres emigrantes, que son expul-sadas en muchas ocasiones de los em-pleos, y por ende incluso de nuestro país.

Comienza pues la crisis reduciendo ladiferencia en las tasas de paro, que eraen el tercer trimestre del 2007 del 6,1%

para los varones y el 10,5% para casiequilibrarse en 22,4% y 23.3% respecti-vamente, aunque con una notable dife-rencia en la calidad entre el empleo des-truido y el nuevo al que se iban incorpo-rando las mujeres, más precario, barato,e incluso en muchas ocasiones fuera delas estadísticas al estar dentro de la eco-nomía sumergida.

Sin embargo la segunda ola de la cri-sis, que significó la drástica reducción delempleo y los servicios públicos vino a ce-barse especialmente en las mujeres, altratarse de un sector especialmente femi-nizado por un lado, y ser las mujeres lasprincipales beneficiarias de los serviciospor otro. Así pues redujo considerable-mente las expectativas de un empleo es-table a muchas mujeres que se habíanformado en diversas áreas de los servi-cios públicos y que comenzaban a intro-ducirse de forma provisional en estossectores por un lado. Y obligó a otras mu-chas a incrementar las horas que dedica-ban al trabajo no remunerado en elhogar, ahora que las administracioneshabían dejado de prestar servicios im-prescindibles para que ellas pudieransalir al mercado laboral en condicionesde igualdad. Empujándolas en muchasocasiones a renunciar a trabajos en losque llevaban muchos años, y a una futu-ra pensión al haber dejado de cotizardespués de tantos años. La desregulari-zación de los horarios comerciales conti-nuó agravando el problema y el abando-no de trabajos estables a mujeres conresponsabilidades familiares.

Quizás un verdadero cambio, radical ypermanente durante los tiempos de bo-nanzas, con una educación en igualdad

que hubiera facilitado elque los hombres hubieranentrado en las lógicas de lacorresponsabilidad hubieradado un escenario másalentador, sin embargo larealidad es que aun que-dándose en paro, los hom-bres siguen participandomuy poco en las responsa-bilidades de cuidados. Yson las mujeres quienes si-guen asumiéndolas mayo-ritariamente, incluso cuan-do son las sustentadorasde la familia, perdiendo,como señalaba el estudiomuchas de las ventajasque previamente había ad-quirido e incrementando sucarga de trabajo remunera-da, pero sobre todo no re-munerada.

Y si atendemos a losdatos que sobre la supues-ta salida de la crisis nosvan facilitando los diversosmiembros del gobierno ysus adláteres, también seestá cumpliendo fielmentela tercera pauta señalada,y el escaso empleo que se crea es mayo-ritariamente masculino, volviendo a au-mentarse las diferencias en las tasas dedesempleo e incrementando la brechasalarial, que este año ha alcanzado el23.8% según la última encuesta de po-blación activa; y ello sin duda porque laspolíticas públicas lo favorecen y porqueel ideario social del hombre como susten-tador lo alimenta.

Sin embargo se están gestando lassemillas de otras realidades que nos tra-zan nuevos horizontes mucho más espe-ranzadores.

Vemos, por ejemplo, cómo son mu-chas las mujeres que ya no se identificancon estos estereotipos de cuidadorasuniversales y trabajadoras intermitentes.De hecho, según el Instituto de la Mujer,el único ítem en el que las mujeres supe-

ran en empleo a los hombres por estadocivil, es el de viudas, separadas y divor-ciadas. En estas unidades familiares,donde el sustento depende en exclusivode las mujeres, éstas se niegan a conver-tirse en trabajadoras intermitentes, y lu-chan por mantener y mejorar su posiciónen el empleo, en igualdad con los hom-bres.

Y no solo están resistiéndose a salirdel mercado laboral, a pesar de los envi-tes que reciben, sino que son quienesgeneran en mayor medida otras formasde economía y trabajo, cooperativa, auto-gestionada, solidaria, y en la que sehacen compatibles los cuidados con elsustento de la familia, el ocio con el tra-bajo, el sostenimiento con la tecnolo-gía… en definitiva, otras economías máshumanas y solidarias.

// Son muchas las mujeresque ya no se identifican con los estereotipos de

cuidadoras universales ytrabajadoras intermitentes //

// En el camí cap a la momificació del

sindicalisme de consens ha sigut necessari que elsistema legitime i finance

la seua existència //

Des dels començaments de la Unió Eu-ropea, l'homogeneïtzació ferroviària hasigut una de les tasques que més contro-vèrsia ha suscitat, sobretot, pel què po-dria haver sigut, i no és.

Les diferents Directives Comunitàrieshan anat plantejant un ventall comú quecada estat ha anat assumint a diferentsvelocitats, i amb més o menys zel, segonsel seu caràcter polític, les seues prioritatssocials o els seus interessos comercials.Açò ha provocat la posició avantatjosa dediferents països, front al què, com en elcas espanyol, s'han dedicat a implantarmesures que sabent que perjudicaven alnostre ferrocarril, han sigut implantadesde la manera més restrictiva. Tot açò,adornat, a més, amb la potenciació delsTrens d'Alta Velocitat, en detriment del fe-rrocarril convencional, el que és utilitzatper la immensa majoria de les personesusuàries.

A Espanya s'han realitzat en els últimsanys, mes línies d’Alta Velocitat que en elconjunt de la resta d'Europa, amb unsclars interessos de classe, que permetenviatjar a molt poques persones a costadels pressupostos de tot un país, benefi-ciant també a les grans empreses cons-tructores.

Fa solament dos mesos, s'aprovava abrussel·les el Quart Paquet Ferroviari,que, igual que els anteriors, amb titularsaltisonants, diu permetre la revitalitzaciódel sector ferroviari, homogeneïtzant el

Març del 2017s i n d i c a l i s m e e n l l u i t a4 - notícia confederal

el Quart Paquet Ferroviari i les obligacions de servei Públic

w e b s a l P a í s V a l e n c i àCGt País Valenciàhttp://www.cgtpv.org

CGt Valènciahttp://www.cgtvalencia.org

CGt Castellóhttps://cgtkas.blogspot.com.es

CGt alacanthttp://cgt-alicante.es

T R A N S P O R T S I C O M U N I C A C I O N S

jUAn RAMÓn FERRAnDIS bRESÓCoordinador Plataforma de Defensa del Ferrocarril de CGT

seu govern mitjançant dos pilars total-ment diferenciats, el “pilar Tècnic”, i el“pilar de Mercat”.

El pilar Tècnic, bàsicament, permetharmonitzar i unificar la normativa de se-guretat, i podria ser, a priori, una bonaeina, si tinguera per objecte, també, laprotecció del sector públic ferroviari, i laconsolidació de mesures contra la sub-contractació, contra la temporalitat i unaincipient precarietat laboral que està ren-yida amb un sector que necessita profes-sionals altament qualificats, amb una for-mació específica que permeta els mésalts estàndards de qualitat i seguretat delservei, amb unes condicions laborals dig-

nes, d'obligat compliment, i sense perme-tre rebaixes que poden afectar directa-ment a l'explotació.

El pilar de Mercat, és una nova volta derosca en la implantació del model neoli-beral en un sector amb un immens horit-zó de creixement i per tant de negoci. L'a-plicació d'aquesta directiva permetrà l'en-trada d'operadors privats en el transportde viatgers a partir de 2020, amb la incer-tesa que açò genera, en dependre, unservei públic, del compte de resultatsd'una empresa, o dels criteris economi-cistes que regeixen en elles.

A més, si tenim en compte que la libe-ralització del transport de mercaderies en

2005, ha portat aaquest servei, adia d'avui, a lesmés baixes cotesde mercat de lahistòria, gaire un2,4% del total deltransport de mer-caderies, no ensdóna moltes ga-ranties que la libe-ralització-privatit-zació dels trensde viatgers sigacap benefici per alconjunt de la ciu-tadania.

Aquest nou pa-quet ha de perme-tre regular la fòr-mula que es realit-zen les licitacions dels futurs serveis,encara que deixa encara un marge a l'ad-judicació directa en un sector en què l'o-bra pública mou quantitats desorbitadesde diners en la construcció d'obres faraò-niques de dubtosa rendibilitat social, nieconòmica, i que solen ser rescatadesper l'estat amb indemnitzacions milionà-ries en cas de fallida.

També és significativa la derogació dequalsevol ajuda estatal a empreses fe-rroviàries, que poden afectar a la fre-qüència del servei o al seu preu, fins i totde manera dramàtica a la qualitat i la se-guretat.

Així mateix, aquestes noves regles,permeten la potenciació de determinatscorredors ferroviaris, en perjudici, evi-dentment, de les línies convencionals, ique, de ben segur, seran les que ja estan

oblidades des de fa tants anys, i que enel nostre territori es podria resumir entres, Xàtiva-Alcoi, València-Conca-Ma-drid, i Sagunt-Terol-Saragossa, aquellesen les quals no s'ha invertit des de fa dè-cades, o han sigut aportacions tan irrisò-ries que no han modificat el seu futur,aquelles que veritablement vertebren elterritori, les que utilitzen les personesamb menys recursos, les que mantenenhabitats els espais de l'interior de la pe-nínsula, les degradades per voluntat po-lítica per a justificar decisions posteriors.

En 2017 es van a revisar les Obliga-cions de Servei Públic (OSP), l'aplicaciód'aquesta mesura, i els paràmetres ambels quals es regisca, pot suposar, o la re-habilitació i la seua dignificació, o la re-ducció de servei i el seu tancament defi-nitiu.

// Les noves regles, permeten la potenciació de

determinats corredors ferroviaris, en perjudici deles línies convencionals //

Los trabajadores de Afema (Asociación de Familiaresde Enfermos Mentales de Alicante) seguimos unidos yluchando por que nuestros derechos y los de las perso-nas con enfermedad mental de Alicante se reconozcan.

Como sabéis, desde la junta directiva de la asociaciónse ha llevado a cabo un ERTE que ha llevado a 10 tra-bajadores de la asociación al paro y ha dejado sin ser-vicio a unos 400 usuarios de la red pública comunitaria.

Los trabajadores hemos interpuesto la medida legalque corresponde puesto que consideramos que se hancometido las siguientes irregularidades con respecto alERTE:- se han incluido en el ERTE a dos delegadas de perso-

nal, algo totalmente ilegal.- se ha incluido a dos miembros de la misma unidad fa-

miliar (es decir se ha dejado a una familia con doshijos en el paro).

- una de las compañeras incluidas en el ERTE estabade baja maternal y lactancia en el momento de reali-zarse el proceso.

- se ha incluido en el ERTE a personas que trabajabanen centros y servicios que no han desaparecido, es

Comunicado de los trabajadores de afema

O N G Y S E R V I C I O S P Ú B L I C O S

TRAbAjADORES DE AFEMA decir, que su puesto de trabajo (tras 15 años demedia trabajando en él) continúa dando el servicio, yles han mandado al paro para poner en su lugar aotros compañeros, a dos de los cuales se les ha me-jorado las condiciones laborales (aumento de catego-ría profesional, aumento de jornada laboral).

Los trabajadores seguimos sin ver soluciones, sin co-brar, la junta directiva de la asociación no contesta nia las peticiones de dinero desesperadas de aquelloscompañeros que no pueden aguantar más, los servi-cios están cerrados y hay muchísimas familias y en-fermos sin atender, y las administraciones públicasno hacen nada.

Así pues, los trabajadores de Afema, pedimos:- pago de nóminas a trabajadores y plan de pagos via-

ble.- retirada del ERTE y reestructuración de la plantilla y

los servicios que prestaba Afema. - dimisión de la junta directiva de afema, que permita a

otros gestores tomar las riendas de la asociación.- elaboración de una auditoría desde la administración

para conocer realmente el alcance de la deuda de laasociación y poner soluciones al respecto y que nopermita que la red de servicios comunitarios para en-fermos mentales en Alicante desaparezca.

set dècades després, torna a casa l’anarquista

Vicente santolaria escrichnascut en el poble de Cirat, Castelló, descansa ja en

pau Vicente Santolaria, al costat de la seua mare, en elseu poble. Ha costat quasi 70 anys que les seues restesarribaren des de Tremp, Lleida, lloc on va ser enterraten 1948, després d’una mort tràgica a mans de l’aparatrepressiu del franquisme. Va morir represaliat una bonapersona, que fou alcalde Cirat representant al Front Po-pular, mesos abans del colp militar de juliol de 1936

En un acte emotiu i senzill celebrat dissabte 14 degener de 2017, la família, el Grup per la Recerca deCastelló, al costat de gent de CnT i CGT van donarcalor humana a un exercici de dignitat i de rescabala-ment de la seua figura. Castelló

acte en defensa de la línia València-Conca-Madrid. / a. Pérez CoLLado

era total, CEMEX se descolgó solicitan-do la enésima autorización para incine-rar hasta 295.000 toneladas de residuosal año, entre urbanos, tóxicos y peligro-sos. El plan era muy ambicioso y unaauténtica salvajada medioambiental:convertir CEMEX buñol en la mayormacro-incineradora de Europa. En aquelmomento, y gracias a un recurso deEcologistes en Acció del País Valenciàla autorización quedo en suspenso ytodo quedó en un impasse en el que elGobierno autonómico del PP debía pro-

nunciarse. Pasó el tiempo, nadie movíaficha y la autorización debía, o bien eje-cutarse, o bien desestimarse definitiva-mente. En ese contexto, en 2014 surgeun grupo de vecin@s de diversos pue-blos de la Comarca de La Hoya que, através de la (in)formación recibida encharlas impartidas por Ecologistes enAcció, ve necesario organizarse en unaPlataforma para hacer frente a la proble-mática y como primer objetivo paralizardefinitivamente la autorización que esta-ba pendiente.

En verano de 2014, ve la luz la Plata-forma Aire Limpio La Hoya de buñol quiena través de campañas de difusión e sen-sibilización a la ciudadanía, e interpela-ción constante a las administraciones pú-blicas, comienza a extender y divulgaruna problemática que por otro lado, tam-bién se está dando en otros puntos delEstado y por otras multinacionales delsector cementero. Desde entonces, y trasmúltiples reuniones, mociones aprobadasen plenos municipales y las últimas dosconcentraciones a principios de este año,que lograron reunir en Chiva y en buñol acientos de vecin@s, el ruido y la presión

notícia confederal - 5Març del 2017 a c c i ó s o c i a l

// Un combativo grupo devecin@s ha llegado a

escocer a la multinacional y a alarmar a un gobierno

autonómico //

En la localidad de buñol se encuentraactualmente una de las varias fábricasque la multinacional CEMEX posee en elEstado español. Antes de ser adquirida en1992 por el capital mexicano, fue VALEn-CIAnA DE CEMEnTOS, una empresapropiedad de la familia de los Serratosa.Durante sus 100 años de historia desdesu construcción, la fábrica de cementosha sido para muchos un símbolo y un ejefundamental en la actividad económica deun pueblo, buñol, que desde principiosdel S. XX, lo confió todo a un tejido indus-trial basado en las numerosas fábricas depapel -de las cuales ya sólo queda una-,talleres mecánicos, y especialmente ensu “niña bonita”, la cementera. Por tanto,a pesar de las posibilidades que tenía -suorografía y gran cantidad de agua- paradesarrollar un tejido agrario, buñol eligióen su día ser un pueblo industrial. Y esoes algo que en el actual contexto socioe-conómico, le está pasando factura.

En las primeras décadas del S XX, yaexistían problemas de seguridad laboral(accidentes laborales, la muy habitual sili-cosis…) y de contaminación atmosféricaprovocados por una fábrica, “La Valencia-na”, que llegó a emplear a 1700 trabaja-dores -hoy apenas hay un centenar- enuna época en donde las máquinas nosustituían de una forma tan abrumadora ala fuerza de trabajo humana, ni los divi-dendos a repartir provocaban EREs y re-cortes en la plantilla de trabajadores. Yaen los años 80, se abandonó la fábricaoriginal y se construyó la que actualmenteexplota CEMEX. Ahí asoma todavía lavieja fábrica de cemento blanco de cami-no a Madrid, cual fantasma en las laderasdel valle de buñol, esperando a que eltiempo y la natura, implacables, la engu-llan bajo tierra. Un viejo monstruo hecho

Un peligro invisible invisibilizado

E C O L O G I S M O

jOSé GUERREROMiembro de la Plataforma Aire Limpioy Delegado de la CGT en elAyuntamiento de buñol

de toneladas de cemento, amianto y hie-rro que ni “La Valenciana” primero, niCEMEX después, se plantearon demolery descontaminar.

El Medio Ambiente nunca ha sido laprioridad del capitalismo extractivista-pro-ductivista. Hasta tal punto le han tenidosin cuidado a CEMEX las consecuenciasmedioambientales y de salud pública,que en cuanto pudo, y aprovechando quequedaba vacante el negocio de la gestiónde residuos -al desestimarse, entre otrosmotivos por la presión popular de los ylas buñolenses la instalación en buñol deuna Planta Incineradora- se hizo final-mente con un negocio al que las Adminis-traciones públicas suelen rehuir porquerequiere inversión e imaginación y no esrentable per se, pero que le viene de per-las a las cementeras, que aprovechan elproceso de incineración de estos resi-duos en sus hornos para ahorrar en com-bustibles convencionales y disfrazarestas prácticas altamente nocivas bajo eltérmino eufemístico de “valorización”.

En los primeros años de CEMEX, seempezó a incinerar todo tipo de desechosen sus hornos, desde residuos urbanos,hasta la droga incautada en las redadas.Fue en 2003 cuando el gobierno autonó-mico del PP empezó a conceder a la ce-mentera las llamadas “autorizacionesmedioambientales” en las que se permi-tía incinerar otros tipos de residuos comoharinas cárnicas. Quedaba por tanto, ofi-cializada la incineración. Pero parece queentonces, a los habitantes de buñol, nonos importó que se incinerara basura tó-xica al lado de nuestro pueblo. A partir deentonces la administración siguió conce-diendo a la cementera mexicana más ymás autorizaciones de este tipo en lasque se aumentaba tanto la cantidad deresiduos, como la clase de estos. Tampo-co entonces los vecinos del pueblo levan-tamos la voz contra estas prácticas. Laignorancia y la desinformación tambiénjugaron su papel.

En 2011, viendo que no había ningu-na resistencia por parte del gobierno au-tonómico y que la connivencia con éste

mediática llegan al nuevo gobierno auto-nómico. Un gobierno autodenominado“ecologista”, que llevaba en su programaun plan ambicioso de gestión de residuosen el que prometía el cese de este tipo deactividades que suponen, además deldaño medioambiental, un claro peligropara la salud pública con el aumento ex-ponencial de enfermedades pulmonares,cancerígenas, cutáneas y alérgicas en loshabitantes de las zonas afectadas por losgases que se emiten como consecuenciadel proceso de incineración de estos resi-duos. Un gobierno del que hasta el mo-mento, la Plataforma solo ha recibidobuenas palabras, algunos gestos (comola instalación en la Comarca de una esta-ción móvil de medición de la calidad delaire) pero pocos avances en la erradica-ción definitiva de la incineración. Y es queno es lo mismo estar en la oposición, quegobernar y enfrentarse a los intereses delas grandes corporaciones.

La buena noticia es que, a pesar deque ni los ayuntamientos de la comarca,ni la administración autonómica que esquien legisla a nivel medioambiental,están haciendo gran cosa por avanzar enla eliminación de estas prácticas nocivas,este pequeño y combativo grupo devecin@s ha conseguido poner en el can-delero un tema que por invisible (losgases no se ven y sus efectos nocivospara la salud son a medio/largo plazo) ysecundario que parezca -ya sabemos quelos temas medioambientales interesanmás bien poco al ciudadano de a pie- hallegado a escocer a la multinacional yalarmar a un gobierno autonómico, queya se está planteando, aunque sea muylentamente, ir eliminando la autorizaciónde la incineración, al menos de los resi-duos peligrosos en las cementeras. Mien-tras escribo estas líneas, la Plataforma seprepara para una concentración en laspuertas de la Conselleria de Medio Am-biente en la que le recordará una vez másal Secretario Autonómico, que hay unacomarca que no se rinde y que no pararáhasta conseguir respirar un verdaderoaire limpio.

Cientos de personas marcharon en buñol contra la incineración en CeMeX el pasado mes de enero. / PLataForMa aire LiMPio

6 - notícia confederal Març del 2017c u l t u r a i a c c i ó

B R E U S I A G E N DA

Pilar Molina ja té un carrer a bocairent

Es reconeix així el treball dela investigadora, fotògrafa idocumentalista llibertària

bocairentina. bocairent haaprofitat les activitats relacionadesamb la celebració del Dia de laDona Treballadora per inauguraroficialment la placa amb quèl’Ajuntament dedica un carrer a

Pilar Molina beneyto, investigadora, fotògrafa i documentalista que es va morir el 7de febrer de 2008. Pilar Molina, fou autora, entre més d‘Una mirada, dos camins’,sobre l’exili i l’emigració a França, ‘El segle XXI en femení’ en col·laboració ambAna Aguado, sobre la memòria de les dones, i ‘Monleón: un grito pegado en lapared’ sobre l’obra del pintor j. Monleón. Col·laboradora assídua de publicacionscom Rojo y Negro o Al Margen, hi publicà una sèrie d’articles sobre donesanarquistes, tasca a què va dedicar bona part del seu treball i en què era unaespecialista. Dona llibertària, membre activa del sindicat CGT i de ‘Dones lliures’,també participava en les emissions de Ràdio Klara. L’any 2009, va ser objecte d’unhomenatge organitzat per l’Ajuntament de bocairent amb la col·laboració del’Associació Dones i Homes Lliures i per amics seus. En 2014 es va presentartambé a bocairent el llibre ‘Antonia Maymón: anarquista, maestra, naturista’, escritper Pilar Molina i M. Carmen Agulló i que s’havia quedat per publicar arran la seuamort. Villaweb

no amb els nostres diners.Implacables en la seua pressió fiscal,l'Estat no cessa de demanar-nos:

IRPF, IVA, impostos indirectes, taxes... I enaquest temps de tremendes retallades endespesa social, de pèrdua de drets i de lamajoria de les nostres conquestes, dedesmantellament del públic, quan l’estat delbenestar que encara gaudíem es trontolla,observem amb vergonya com, any rere any,es renoven enormes inversions en el mésestèril de les despeses: la Despesa Militar.L'Administració es queda, exercici desprésd'exercici, amb centenars d'euros de cadacontribuent. Per a què? Per a comprararmament (contra qui s'usarà?), per aabsurdes intervencions militars en l'exterior(les noves maneres del colonialisme“humanitari”), per a sostenir el complex de lainútil recerca militar... Front a aquest

despropòsit, la ciutadania té un arma: l'Objecció Fiscal. + info: www.cgt.org.es

XVii Mostra del Llibre anarquista de València

De l'1 al 9 d'abril de 2017.Parades a la plaça delCarme el cap de setmana

del 8 i 9 d'Abril.Presentacions de llibres, debats,taules redones, poesia, titelles,concerts, exposicions, rutesguiades, dinars i sopars,...Llibres, fanzines i revistes sobreHistòria, Anarquisme, Allibera-ment Animal, Repressió, Lluitesper la terra, Lluita de gènere,

Okupacions, poesia crítica,...+info: http://www.mostrallibreanarquista.com/

en el marc de la Mostra, la companya amparo Climent presentarà el seu llibre

“benimaclet, Un Mar d’Horta”, editat perbaladre, zambra i la CGt-PV. L’acte tindrà

lloc l’1 d’abril a les 19h en l’ateneu Llibertari“al Margen” (C/ Palma nº3).

Campanya d’objecció Fiscal 2017

La CGT de la Marina baixa ha participaten algunes de les activitats que s'han orga-nitzat durant el mes de febrer conjuntamentamb altres col·lectius de la Marina baixa.

Som un grup de col·lectius de la Marinabaixa que tenim com a objectius, la neces-sitat de crear alternati-ves al capitalisme.Aquestes jornades hansigut organitzades pelCorfoll (Col·lectiu acti-vista que treballa per lapromoció i consciencia-ció de valors culturals i socials), Pah Altea,CGT Marina baixa, Col·lectiu Feminista Ma-rina baixa i la Plataforma Antifeixista de laMarina baixa

Hem volgut crear un front comú per aabordar l'actual model d'economia, i la faltade drets laborals, humans i socials, en defi-nitiva contra un sistema que crea ciutadansde primera i ciutadans de segona.

Per açò des de cada col·lectiu hem orga-nitzat unes activitats i col·loquis per a expo-sar diferents formes de lluitar contra la des-igualtat social, creant espais d'autogestió ide debat. Amb aquestes jornades hem vol-gut crear consciència col·lectiva i solidària iprendre contacte des de diferents col·lec-tius de la comarca .

Per a la presentació de les jornades, eldia 21 de gener en la biblioteca d'Altea,comptàrem amb la participació d'Anna Ga-briel (educadora social i professora de dret

es celebren a la Marina baixa les i Jornades “Creant alternatives

al Capitalisme”

J O R N A D E S

YOLAnDA GARCÍACGT-Marina baixa

de la UAb i militant d’Endavant ) i de josepM. busqueta (pastisser, economista i mem-bre del col·lectiu seminari d'Economia Críti-ca Taifa) que ens van parlar sobre Munici-palismo i Sobirania Popular.

El quatre de febrer el col·lectiu Antifeixis-ta de la Marina baixa va organitzar un cam-pionat de futbito Antiracista amb una granafluència de gent jove en el poliesportiu deCallosa d’En Sarrià.

Dimarts 7 de febrer la PAH de la Marinabaixa en la seua seuva projectar el docu-mental “Sota la Mor-dassa” amb la partici-pació de la plataformano Som Delicte i estre-nant l'exposició foto-

gràfica combativa sobre lluites socials.El col·lectiu Feminista de la Marina baixa

va convocar una xarrada “Capitalisme i Pa-triarcat”, es va tractar la situació de la donaen les diferents formes econòmiques i so-cials al llarg de la Història, l'origen del pa-triarcat.

La CGT, el 19 de febrer, va preparar undebat sobre la Renda bàsica, el municipa-lismo comunitari i l'autogestió, amb lacol·laboració dels companys de l'Assem-blea de Parades i Precàries de la CGT deValència i l'exemple de lluita del barri deParc Alkosa d'Alfafar, creant molta expecta-ció i participació.

El 19 de febrer es va fer un taller sobredecreixement impartit per Pepa Gisbert i elCol·lectiu Corfoll, Casal Popular Autoges-tionat La Transformadora, “Protecció delmedi ambient i eficiència, disminució delconsum i una producció controlada”.

// Hem volgut crear un frontcomú per a abordar l’actual

model d’economia //

Març del 2017 e n t r e v i s t a

si vols col.laborar amb: envia els teus articles, notícies, dades, opinionsinformacions, fotos...

comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

notícia confederal - 7

Concentració davant l’audiència nacional a Madrid l’11 de gener de 2017, dia del judici. delegacióde Govern va multar al sindicat adduint excés de temps de reunió. La CGt ha interposat recurs.

CONTINUACIÓ ENTREVISTA MANUEL CAMARASA

lions per a acatar la sentència, però es vangastar probablement més de 180 milions enel tancament i han deixat ja més de tresanys al País Valencià sense televisió per unatac de testosterona de Fabra.

Uns dies abans del tancament es vavotar en les Corts una llei de tancament quepensem que és inconstitucional, i amb lamajoria absoluta del PP va tirar endavant.

Des del dia en què es va anunciar fins altancament va haver-hi una televisió molt bo-nica. Perquè directament la directora generali la resta de directius es van anar. és el mésa prop que hem estat mai d'una televisió au-togestionada pels redactors. La escaleta esfeia fins i tot amb els periodistes del Comitèd'empresa… es va organitzar així i va funcio-nar. Es va donar veu a les víctimes de l'acci-dent de metro, que fins llavors havien estatsilenciades, i quan hi havia alguna cosa relle-vant doncs entre tots es decidia traure-la enun consell de redacció. Vam estar fent la teleque volíem, però d'una manera molt tristaperquè sabíem que era qüestió de dies.

Se'ns va proposar continuar funcionantsempre així però no era factible. Els grecsho van fer i la gent ens animava a fer-la.Però va venir el tancament per la força i nocrec que la televisió grega tinguera tanta po-licia com nosaltres el dia del tancament.

Resistirem tot el que poguerem. Fins aeixe moment, treballàvem amb el Comitè,especialment amb els tres sindicats de clas-se, USO i CSIF quedaven al marge. Des-prés va venir la ruptura amb la signatura del'acord. Vam ser un Comitè unit durant eltancament, fou una unitat mandatada pelstreballadors.

a quins obstacles van haver d'enfrontar-se la Confederació i els treballadors pera lluitar contra eixe ero injustificat?

Vam estar a la taula negociadora -forma-da per tretze representants sindicals- ambun sol membre. Arribàrem com sempre, ambla millor voluntat del món. Però clar, nosal-tres estàvem en contra del tancament. Ha-guérem signat eixo ERO si per exemple, ha-gueren recol·locat a les 1600 persones ques'anaven al carrer. Es pot parlar d'eixescoses. Però, com anàvem a donar l'autorit-zació perquè 1600 persones es quedarensense treball i damunt, tancar-nos la porta apossibles demandes? Perquè si signàvem,així era. Volíem seguir lluitant. I ací vamestar. L'única cosa que ens oferien era di-ners. Però nosaltres no volíem eixos diners.Va haver-hi molt poques mesures socials.Quan va arribar el moment de la signatura,l'empresa va dir: “Fins a ací hem arribat. 35dies per any que suposen 90 milions d'eu-ros. D'ací no passem”. Tots van signar elpreacord i nosaltres ens negàrem senseabans sotmetre-lo a una assemblea. I aixíconsta en acta. Convocàrem una assem-blea d'afiliats i va eixir que no, com no podiaser d'una altra forma.

Les pressions perquè signàrem van sermolt grans. Van arribar fins i tot a enviar unmissatge amenaçador a la meua dona d'unnúmero de telèfon desconegut.

I es va signar l’ERO amb el nostre vot encontra. Aquella actitud va ser la nostra prin-cipal basa per a la posterior negociació dereobertura perquè tothom pensava que ambel canvi de govern, faltava un any i mig pera les eleccions autonòmiques però ja esta-ven en precampanya. Els missatges delPSOE i Compromís eren: “doneu-nos elvostre vot que quan guanyem tornarem aobrir la tele i comptarem amb vosaltres”.Compromís ho posava molt clar en el seuprograma electoral: “es respectaran elsdrets laborals dels treballadors”. De fet vantenir alguna reunió, CCOO, UGT i Intersin-dical, amb els partits polítics, amb XimoPuig, Morera, Ignacio blanco d'EsquerraUnida, sense nosaltres. Però ja estava lademanda contra l’ERO i eixe fet va eixir enles reunions, i els propis partits polítics vandir que la CGT havia d’estar-hi perquè haviainterposada una demanda.

els sindicats han tractat de negociar entot moment la reobertura del servei pú-blic. Com analitzes, des de la distància,la labor dels partits del Pacte del botà-nic?

Lamentable, ens van enganyar. jo maim'he fiat dels polítics, però sempre et quedaaçò de no tots són iguals, de la seua actua-ció a títol personal,…. Estem molt desil·lu-sionats, principalment amb Compromís,perquè del PSOE el podia esperar ja queels que estan ara són els mateixos que es-taven quan la tele de Fabregat.

Havíem parlat molt amb ells, amb More-ra, amb Rafa Xambó, amb Mónica Oltra, elshavíem passat documentació per a una de-núncia que van posar, perquè feren el seuprograma polític. El que ocorre és que unavegada han arribat al poder, encara que elbraç executor haja sigut el partit socialista,arribes a la conclusió que és per a ficar a laseua gent, per a manipular, per a controlar,i que a nosaltres ja ens donen per amortit-zats amb la indemnització de 35 dies perany. I està aquella famosa reunió, al novem-bre de 2015, amb Mónica i Fran Ferri, en laqual CGT, amb el nostre advocat jacinto,els vam dir: “Tenim la solució, 800 perso-nes, la tele funcionaria a partir de l'1 demarç, oposició, antiguitat, retirem la deman-da, la gent que s'incorpore retorna la indem-nització”. I Mónica va declarar: “He rebut aCGT, sou els meus herois, feu-me el càlculdel que costaria”. En una setmana el vatenir, després d'un ardu treball quadrant xi-fres, etc. El cost era de mig milió d'euros. Li'llliurem, ella li'l va presentar a Ximo Puig iaquest va dir no, què eixe no és el model detelevisió que ells volen.

és una qüestió de models. Un, el públic,que nosaltres defensem, amb un nombre detreballadors que no és capritxós, entorn de800 persones, basat en altres autonòmi-ques, en l'informe de la Comissió d'ExpertsUniversitaris. I després, l'altre model, elmodel privatitzat que defensa el Partit So-cialista, amb la complicitat de Compromís,que és un model que solament necessita200 persones, que seria el nucli dur d'Infor-

matius, amb gent afí, d'estómacs agraïts.no és que amb eixos 200 faces tele, des-prés necessitaràs més gent, però es sub-contractaran.

és un model low cost, un model Alzira dela comunicació, on tots els recursos són pú-blics però la gestió és privada. Des del pri-mer moment, el Secretari Autonòmic de Co-municació ens va dir que volia eixe model.Però nosaltres, també volem que es compteamb els treballadors. Els acomiadats deRTVV amb 50 anys ens trobem amb proble-mes d'eixida laboral. Per açò no han volgutnegociar perquè tenen clar quin és el modelde televisió que volen.

En el Pacte de botànic està tambéPodem, que és el partit més d'esquerres.Hem parlat moltes vegades amb AntonioMontiel. I a més en eixe Pacte es diu quel'engegada de la nova televisió serà dePodem. A Montiel li hem assenyalat quehavia d'haver donat una punyada en la taulaperquè s'està incomplint el Pacte, hauria d’-haver sigut més contudent. Sent una envejasana quan veig que als companys de Tele-madrid els recolza Podem.

empar Marco va apuntar recentment 500treballadors com a plantilla de la novartVV...

és cert que la nova directora general vadir l’altre dia en Corts que comptava ambeixe nombre i pot desmentir el que fins arase'ns ha dit, allò d’una tele de 200 o 300 tre-balladors. Tant de bo que siguen eixos 500i es compte amb els ex treballadors però lallei és molt clara quant al tema de personal.

D'una banda parla que serà el Consell Rec-tor qui decidirà les contractacions i és a ella qui correspon el tema del personal, aixíque no està tan clar que ho puga fer. ésalgo que anirem veient amb el temps. D'al-tra banda, la llei parla que per a una televi-sió en proves es comptarà preferentmentamb els ex treballadors en una borsa de tre-ball diferenciada, però no els eximeix de tor-nar a passar unes oposicions per a la tele-visió.

Empar Marco és ex treballadora i espe-rem que existisca certa empatia amb els ex.Seria una molt bona notícia eixos 500 per-què estan més prop del que hem defensatsempre i del que deien els experts universi-taris. Quan siga oficial el seu nomenamentanem a demanar-li una entrevista perquèens aclarisca quina és la seua idea sobre elpersonal.

segur que heu sigut víctimes de menti-des i manipulacions de tot tipus. Quinshan sigut les més pernicioses?

Des de CGT, quan s'acostava el judici,vam fer un comunicat assenyalant que hihavia espai per a la negociació. Vam tenirun parell de reunions amb el Secretari Auto-nòmic de Comunicació, però allò va ser unparipé i un postureo per la seua banda. I re-corde que molta gent ens preguntava si eraveritat que li havíem proposat que solamententraren els afiliats del sindicat si retiràvemla demanda. A mi açò em resultava insultan-te, que algú pensara que la nostra organit-zació anava a fer el que fan les altres.

I després també se'ns va dir, quan nosignàrem l’ERO, que estàvem al servei delPartit Popular, que el PP ens havia utilitzatper a boicotejar la signatura i que tots elstreballadors s'aniríen amb 20 dies en comp-tes de 35.

jo crec que hem actuat amb honestedati amb dignitat.

Es va donar el cas del Secretari Generald’un sindicat que no volia que signaren, i elsmembres en el Comitè li van dir que signa-ven, que era molt bon acord. I després ambel temps s'ha demostrat que el nostre camíera l'únic.

Si la resta de sindicats no haguera signattampoc, hauríem tingut més força.

Com afronta la secció sindical de CGt ladecisió judicial i quin va a ser a partird'ara el camí que aneu a seguir?

La sentència és un colp dur. ni en el nos-tre pitjor malson pensàvem que l’EROanava a ser declarat ajustat a dret. Ensplantejàvem la nul·litat o la improcedència.

és una sentència clarament política. Al-guns detalls: la Corporació Valenciana deMitjans de Comunicació (demandada persuccessió d’empreses) podia haver dema-nat suspensió del judici perquè la docu-mentació no li va arribar amb els deu diesde termini establits i encara així va preferiral judici.

La sentència està feta a mesura del PP idel botànic. La foto és: el govern del botà-nic defensant l’ERO del PP amb el quèsempre van estar en contra. I per a defen-dre-lo va manar a tota l'Advocacia de la Ge-neralitat.

El que sosté la sentència és que el tan-cament està ben fet perquè la situació eco-nòmica era insostenible. Conclusió: la ges-tió del PP en la tele era catastròfica i l'únicasolució era tancar. Qui ho paga? Els treba-lladors. I el PP es va anar de rositas.

El nou govern tampoc va exigir els 1200milions de deute reconegut (assumit per laGeneralitat.) I entre els uns i els altres, elsúnics que perden són els treballadors. Peròa nosaltres ens acomiada la nova empresa,la SAU que estava sanejada, que tenia miliói mig de benefici. El jutge acaba barrejantles causes econòmiques amb la personali-tat jurídica de la nova corporació que ensacomiada. De fet, fins al Fiscal diu tenir dub-tes sobre si l'acomiadament és correcte.Pensàvem que el jutge anava a ser valentperquè Ricardo bodas venia de ComissionsObreres i va ser qui va dictar la famosa sen-tència de Coca-cola.

no oblidem que la sentència obri la portaa poder tancar totes les empreses públi-ques mitjançant decret al·legant l'existènciade pèrdues econòmiques. no creíem ques'anara a establir aquest precedent.

Estem fotuts però anem a seguir inten-tant-ho. Anirem al Tribunal Suprem i estemdisposats a arribar a Europa. La sentènciacerca acontentar als grans partits a costadels drets dels treballadors. També sosté lasentència que no hi ha successió d'empre-ses quan s'està pagant la mateixa llicènciad’activitat del Ministeri d'Indústria.

L'altre dia va haver-hi una reunió delscinc sindicats signataris de l’ERO perquès'aplicara la clàusula VI, que diu que calcomptar amb els treballadors temporalmentmentre s'inicie la nova televisió, i el Secre-tari Autonòmic de Comunicació els va dirque mentre hi haguera una demanda no espodia aplicar aquesta clàusula, la qual cosaté un nom, xantatge. novament l’argumentde que “si CGT no retira l'assumpte del Su-prem no podem aplicar la clàusula”. Tornema ser els responsables nosaltres, com sem-pre. Si creuen que el Suprem els va a donarla raó doncs tira endavant però no, seguei-xen responsabilitzant-nos a nosaltres. Osiga, que segueixen volent tenir via lliure,amb la qual cosa hi ha partit encara, i anema continuar perquè és la nostra obligació.

Quin ensenyament destacaries de tot elque ha succeït?

jo crec que hem de sentir-nos molt orgu-llosos, hem sigut coherents, fidels a la nos-tra organització i hem tingut tot el suport dela CGT, de la nostra assemblea, dels 300treballadors que van votar que no a l’EROen assemblea general. També cal estar moltorgullosos de la lluita.

Així mateix, m'enorgulleix recordar lescares dels polítics quan no sabien si açò l’a-naven a guanyar.

Vols afegir alguna cosa més?Donar-vos les gràcies a vosaltres i a Ma-

nolo Totxa de Ràdio Klara per tot el suport iseguiment. és el camí que hem de seguiren la defensa d’allò públic. I també que se-guirem per a aconseguir aquella tele quetant ens va agradar dies abans del tanca-ment, amb participació de col·lectius i orga-nitzacions socials que mai van tenir cabudaen ella.

// és una qüestió de models:el públic, que nosaltres defen-

sem, i el privatitzat //

...Ve de contraportada

Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: secretaria de Comunicaciói Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Comité de redacció: AntonioPérez Collado, Libertad Montesinos, Emilia Moreno, José Asensio i Josefina Juste.Fotografies: Fons documental propi i expropiat. Traduccions: servei deNormalització Lingüística de la CGT-PV.

HI COL·LABOREN:sECCIONs sINDICALs, sINDICATs, sECRETARIEs I FEDERACIONs LOCALs DE CGT-PV,

ANTONIO PÉREZ COLLADO, EMILIA MORENO, JUAN RAMÓN FERRANDIs, AFEMA,JOsÉ GUERRERO I YOLANDA GARCÍA.

ARTICLE DE PORTADA: JOsÉ AsENsIO

MAQUETACIÓ: LIBERTAD MONTEsINOsFOTOMECÀNICA I IMPREssIÓ: IMPREsA NORTE

EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA

Tel.: 96 383 44 40 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgCorreu electrònic: comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

Entrevista amb Manuel Camarasa, ex treballador i delegat de CGT en el Comité d’empresa de RTVV

“La sentència que avala l’ero de rtVVes va fer a la mesura dels dos grans partits”

El passat 26 de gener, una sentència de l'Audiència Nacional declarava ajustat a dret l’Ex-pedient de Regulació d’Ocupació d'extinció que va escometre el PP en RTVV. Un colp pera CGT, únic sindicat que es va negar a signar l'acomiadament de més de 1600 persones,i que va interposar la demanda a la qual, posteriorment, es va adherir la resta de sindi-cats. Aquest judici era una esperança per al col·lectiu d’ex treballadors que segueix llui-tant per la reparació d’eixa decisió política i per la reobertura d'una tele pública en la qualpuguen tornar a treballar. L'objectiu d'aquesta entrevista és aclarir el procés que va por-tar al tancament del servei públic i desmuntar les mentides que s'han abocat insistent-ment sobre ell. Per a açò recapitulem de la mà del company Manuel, delegat de CGT enel Comitè d'empresa de l'extint ens.

Nascut a València en 1965, fill d'una família d'emigrants provinents d'Alcoi i Villena(Alacant), només va poder accedir a estudis superiors una vegada va entrar a treba-llar en RTVV. Corria l'any 1989 quan, “sense molta esperança” es va presentar a lesoposicions. Va aprovar, i des de llavors va treballar-hi com a auxiliar administratiu.En aquell període es va poder permetre estudiar Història de l'Art: “M'agradava el meutreball, tenia la sensació de que fèiem quelcom important. Era feliç. També feia altrescoses fora de la tele que em satisfeien”. Un home compromès socialment amb unsprincipis, una pràctica i una integritat que han contribuït a posar en escac les preten-sions autoritàries del govern de Fabra, del Botànic i de l’statu quo.

Com arribes al sindicat?Al principi d'arribar a la tele només hi

havia dos sindicats: UGT i CCOO. Em vanproposar afiliar-me a UGT. Mai havia estatafiliat, però la idea que havia tingut sempreno tenia a veure ni amb UGT ni amb CCOO.Quan treballava en l'empresa privada vaigfer la Vaga General de l'any 1988 contra Fe-lipe González i sempre he tingut la idea quèels sindicats majoritaris pactaven a esquenadels treballadors i què no eren suficientmentcombatius. Molt amablement vaig contestarque no perquè no em sentia identificat. Pocdesprés, es van aprovar convenis, va haver-hi un desencantament amb aquells dos sin-dicats perquè es va votar en assemblea detreballadors un no a un conveni i els diri-gents el van signar a esquena dels treballa-dors. Açò va produir ràbia i arran d'allò es vaformar la secció sindical de CGT, amb unhistòric, Felipe. I ací ja sí que no vaig tenircap dubte, CGT responia a una tercera via,a la meua ideologia. Em semblava un sindi-cat reivindicatiu i que no tenia res a veure nien els seus estatuts ni en els seus principisa la resta. Vaig començar a participar en lesllistes, i en les segones o terceres eleccionssindicals vaig ser triat delegat. M'encarrega-va de la borsa de treball i de prevenció finsque ja en les últimes, les conflictives perquèse sabia que hi havia un ERO, va haver-hidiverses baixes i vaig decidir comprometre-'m més. Em vaig presentar de número dosdesprés de Vicente Melo i ací va ser ontraiem els dos delegats que vam tenir fins alfinal.

Pots fer una poc d'història i recordar-nosquan, com i per què es va crear rtVV?

RTVV va nàixer en 1984 per una llei pac-tada entre PSOE i PP per a crear uns mit-jans de comunicació públics. Fins al 9 d'oc-tubre de 1989 no es va posar en funciona-ment. Al principi va funcionar un sol canal detelevisió i de ràdio i posteriorment es va am-pliar amb un segon canal de tele, després untercer internacional que emetia per satèl·lit,un altre de ràdio… La finalitat era tenir unsmitjans públics com els què tenien algunesautonomies en les quals sempre ens hemmirat com la catalana. nosaltres vam serpràcticament dels primers, després d'Anda-lusia i de Catalunya, a tenir una televisió au-tonòmica. De fet, la secció sindical de Canal9 va ajudar a fer seccions sindicals de CGTen altres teles autonòmiques, com Telema-drid. L'objectiu era crear una radiotelevisiópública que havia de vertebrar la Comunitati potenciar el valencià. Eixa era la teoria.Després vam veure que el valencià no s'uti-litzava per a tot, i allò de vertebrar… Els di-rigents sempre han tingut un caràcter moltcentralista de València deixant de costat Ala-cant i especialment Castelló.

Quin va ser el treball que van realitzar elsdiferents sindicats en funció dels go-verns autonòmics que s’alternaren fins alseu tancament en 2013?

UGT feia una política de dir a tot que sí.CCOO ha sigut més combatiu, de fet hem fetmoltes coses amb ells. UGT va ser el sindi-cat del govern amb el PSOE. El PP va pre-sentar fins i tot una denúncia per manipula-ció i la va guanyar. Alguna vegada s'ha ditque l'únic govern que ha perdut un judici permanipulació informativa ha sigut el de

Lerma. De totes maneres, la política que feiael PSOE no era tan agressiva com la què vavenir posteriorment amb el PP. és veritatque qui va obrir la porta a les productores deCanal 9 va ser el PSOE, va ser Amadeu Fa-bregat amb Gestmusic, la productora de laTrinca. Fou la primera productora que va en-trar en una televisió autonòmica. A nosaltresaçò ara ens sembla normal. Però si es téuna plantilla que elabora programes, el fetque contracten una productora per a fer-losutilitzant a part de la plantilla, els estudis, elsdespatxos, tot… ens semblava kafkià. Açòera molt fort, i qui ho va obrir va ser elPSOE. Per què? Era més barat? no, no hoera. Era una forma còmoda de funcionar?no ho sé. Segurament era una exigència deles productores. Es va obrir la porta i li'l vaposar molt fàcil, seria l'any 1992, al que vin-dria després. En 1995 guanya el PP i no so-lament fa el mateix, sinó que ho multiplica.Va ficar a les seues pròpies productores.Com no li agradava la línia editorial ni algunsperiodistes -deia que els havia col·locat elPSOE perquè havien sigut els que donavenles notícies del govern socialista- d'una plo-mada, com no els podia tirar perquè tenienoposició, els va arraconar a fer programes ales deu del matí o a cobrir partits de futbol desegona b… I va crear noves places per acol·locar als seus. I no contents amb açò vallançar un segon canal que es va dedicarúnicament a informació, sense oposicions:amb aquesta nova activitat va entrar totaaquesta gent. Eixa és la diferència. Les ma-jories absolutes els van donar total seguretati garanties. Va ser un excés. Quan no vantenir diners, el pressupost no donava per amés, van fer una llei l'any 2000 per a poderendeutar-se. Hi havia bancs que els avala-

ven… I d'ací els més de 1200 milions dedeute dels què sempre hem parlat

La CGT sempre ha denunciat tot açò.juntament amb CCOO, hem sigut l'únic sin-dicat que ha denunciat, des del 1989, la ma-nipulació i el nepotisme… Pense que hemsigut coherents, i açò la gent ens hoagraeix. Sovint enviàvem informació i notesde premsa, i els mitjans de comunicació niresponien, ni publicaven. Però sempre hemestat molt pendents i combatius. Els altressindicats és veritat que eren una poc méspermissius.

A més, el tema sindical va anar evolucio-nant. Hi havia tres sindicat, UGT, CCOO iposteriorment CGT, i quan va arribar Vicen-te Sanz com a secretari de RTVV -el de l'as-setjament sexual- va trobar la forma d'afe-blir un Comitè d'empresa que era claramentde classe. Va introduir un nou sindicat queés USO en el qual fica a gent que ells ha-vien col·locat, a gent molt afí al Partit Popu-lar, i fan un control. USO va ser el sindicatmajoritari en les primeres eleccions a lesquals es va presentar. no tenia la majoriaabsoluta, la teníem la resta junts, però sí vaser el sindicat més votat perquè tots aquellsa qui se'ls havien fet promeses per a que-dar-se, li van votar. Açò va afeblir totalmental Comitè, i ací va ser quan va començar aperdre la força que havia tingut anterior-ment.

Tot va ser una maniobra orquestrada imaquiavèl·lica del Partit Popular que guan-yava en les urnes. Per açò, si calia aprovaralguna cosa, era sempre pels pèls, perquèla majoria la tenia la USO i tot ho boicoteja-va. Per exemple, la borsa de treball, perquèno li interessava. I ho feia de forma total-ment rastrera. Imagineu què difícil era un

jOSé ASEnSIO i LIbERTAD MOnTESInOSEquip de Comunicació CGT-PV

Comitè en què es dinamitaba tot, des delqual es defensava fins i tot la privatitzacióproposada pel PP en 2002.

Afortunadament, el judici el guanyem en2003 -CGT, Associacions de consumi-dors...- i es va paralitzar. Fou un assaig delque ha vingut posteriorment i ho va dur aterme Zaplana perquè no podia controlar latele. Sempre s'ha dit de Zaplana que ell vaafirmar que la tele era un niu de rojos quecalia netejar, un niu de rojos no perquè enshaguera col·locat el PSOE, sinó perquè nopodia tolerar la llibertat de pensament delstreballadors. Va fer eixe intent de privatitzar,excepte els informatius, es pretenia traurela resta a concurs. Però van incórrer en mol-tes irregularitats i allò es va guanyar.

Va ser la primera moguda grossa quevan fer, perillaren els nostres llocs de treballi des de llavors no hem parat i fixa't comhem acabat. Van seguir d'una altra forma.Sovint s'ha dit que els treballadors no hanprotestat. Però vosaltres sabeu que sempres'han denunciat nombrosos casos. I aques-ta va ser la primera gran lluita. Va haver-hivagues i aturades contínues l'any 2002. Açòque fins que no ens hem vist en el carrer nohem protestat és una gran fal·làcia. El queocorre és que som conscients que una plan-tilla que en una gran part està col·locada adit, no ens va a secundar, però el gruix, elnucli dur de treballadors que estem defen-sant la nostra oposició i el nostre lloc de tre-ball, ens és igual qui governe, hem de lluitari ho hem fet des de sempre.

Parla'ns del clima de terror que es de-dueix que es vivia en l'ens

Vicente Sanz ha sigut un personatge queja sabeu com va acabar (jutjat i condemnat).Al final va haver-hi un acord i no es va anara la presó, cosa que em sembla injust per-què es mereixia presó i molt més. Era per-vers i maquiavèl·lic en tots els sentits. Vacol·locar a la seua gent en tots els departa-ments. I eixa persona infiltrada pujava regu-larment al seu despatx a donar-li el part.Sabia la vida i miracles de tot el món. Eramafiós, va aconseguir imposar un autènticclima de terror.

Com s'arriba a l'apagada de la rtVV iquin va ser, a partir de l’ero, el procedirde la CGt?

L'apagada ve per no acatar la sentènciadel primer ERO. Es va maniobrar eliminantl'ens i fent una SAU amb Rosa Vidal al cap-davant. Aquesta va voler acomiadar de latele i la ràdio a 600 persones. Però aquellERO tenia moltes irregularitats, segur queja està en els manuals del que no s'ha de feren un ERO, i es va tombar per vulneració deprincipis fonamentals.

Mentre estàvem celebrant-ho molt ale-gres, va eixir Fabra anunciant que no podiaacatar la sentència, que no hi havia diners ique anava a tancar RTVV.

Des del 6 fins al 29 de novembre de2013 en què es tanca, es va dur a terme totun entramat legislatiu per a donar-li legalitata eixe tancament que havia sigut un atacautoritari. Deien que no tenien quaranta mi-

Camarasa en un moment de l’entrevista / Libertad Montesinos

Continua en p.7