~~notació

le quatre sons" (TraiteHistorique d'AnalyseMusical, 1951, 1977). També s'ha utilitzat,en aquest sentit, el terme to, sobretot enparaules compostes com pentatónic, hep-tatonic, dodecatdnic, etc.•rílgual que la lingüística ha de vigilar a

no confondre la fonética amb la fonémica(ó fonemática), no s'ha de barrejar l'acústi-ca amb la música: aba, tal com diría un se-mioleg com U. Eco (1973), "so" tindria im-plicacions "etiques" (de fon-ética) mentreque "nota" tindria implicacions "émiques"(dé fon-émica). D'aquesta manera, sons di-ferents pero molt propers en la seva fre-qüéncia no es capten com a notes dife-rents sino com una sola nota, entenent-seaqüestes petites variacions de freqüénciaCom a petites desafinacions o com un vi-brato. Sorprenentment, aixo també es do-na al contrari: un mateix so pot esdevenirnotes diferents en relació enharmónica en-tre si (per exemple dott i reb) en fundó delcontext musical on es trobi. - VSU -

pota auxiliarVegeu ''ornamentado.

nota cambiata [it]Nota estranya en situado métrica débilque es abandonada per un salt de 3a des-céndent després del qual esdevé un movi-ment conjunt ascendent (ex. 1). L'expres-sió també es pot aplicar a altres girsmelódics que comparteixen amb la defini-ció inicial l'abandonament per salt de 3ad'una nota estranya (ex. 2). En tots els ca-

EXEMPLE1

.ÉXEMPLE 3

n-..Q

r r r r T~T

G.P. da Palestrina: Missa/am Chriitía ostra ascenderat

EXEMPLE 4

sos, la nota cambiata té un carácter irregu-lar, ja que es tracta d'una dissonáncia queno resol per grau conjunt i per tant la sevaresolució queda diferida a un momentposterior que té lloc just després del salt.Aquesta figura fou característica de la poli-fonia del Renaixement, i el seu ús en G.P.da Palestrina (ex. 3) ha estat estudiat perK. Jeppesen (The Style of Palestrina and theDissonance, 1970). JJ. Fux la teoritzá en elseu Gradus adParnassum (1725) i per aixotambé es coneguda com la 'cambiata deFux'. D'altra banda, cal no confondre notacambiata amb cambiata, un tipus de notaestranya propera a Fescapada, tot i que esagafada per salt i resolta per grau conjunt(ex. 4). -MBD-

VEGEKJ TAMBÉ1ornamentado.

notacióConjunt de sistemes gráfics que constituei-xen el llenguatge emprat per a escriure,interpretar, memoritzar i ensenyar la mú-sica. Cal buscar-ne l'origen en els codispropis de les cultures primitives, que utilit-zaven, o utilitzen, un vocabulari técnic es-pecífic (síl-labes, paraules, els noms de lescordes deis Instruments, etc.) per a comu-nicar-se musicalment. Com que en la cul-tura medieval europea no existí mai unsistema d'escriptura per a la música instru-mental, s'ha de suposar que els seus intér-prets feien servir codis semblants.

La notació musical escrita es una mani-festado característica de les classes socialscuites, tenint en compte que en totes lescivilitzacions el seu desenvolupament haestat sempre posterior al d'un sistemad'escriptura. En algunes d'elles, com l'eu-ropea occidental, la xinesa o la japonesa,els sistemes de notació s'han anat succeintels uns ais altres; en civilitzacions com lesdel sud-est asiátic i les de l'Orient Mitjá,teñen una antiguitat que no va mes enllád'un segle o un segle i mig. Resulta social-ment significatiu el fet que en la civilitza-ció occidental fos la música vocal la quedisposá primer d'un sistema de notació,mentre que a PEgipte deis faraons o a laGrecia clássica ho fou la música instru-mental. En aqüestes cultures, l'escripturade la propia llengua fou la base que servíper al desenvolupament de l'escripturamusical, tal com succeí ais pa'isos asiáticspeí que fa a la notació instrumental. Encanvi, en la cultura occidental, en la deBizanci i en certes cultures orientáis, comara la japonesa i la mongol, l'escriptura esdesenvolupá a partir de símbols despro-ve'íts de significat lingüístic, aplicables tan

sois al repertori vocal. Mentre que deter-mináis sistemes de notació ofereixen al'intérpret una informació exhaustiva,d'altres son sistemes oberts que en recu-llen una mínima part, i que, per tant, noserveixen a ningú que no estigui prévia-ment inicial.

L'ús de la notació obeeix a dos motiusfonamentals: la necessitat de disposar d'unajut per a memoritzar un determinat re-pertori i la de transmetre'l per escrit aisaltres. Com a ajut memorístic, la notaciópermet a l'intérpret reproduir un repertorimolt mes ampli del que podría interpretarutilitzant tan sois la memoria; li serveix debase o d'esquema per a desenvolupar lesseves própies improvisacions o, si escau,llegir música a vista, activitat aquesta últi-ma básicament occidental. Al compositorli permet concebre les seves creacions auns nivells técnics i sonors impossiblesd'assolir en una tradició musical de tipusoral; així mateix, li dona la possibilitatd'esbossar una obra abans de compondre-la, i modificar-la una vegada composta odurant el procés de composició. Com amitjá de comunicado,' la notació serveixper a conservar la música al llarg deltemps, facilitant la seva interpretado a totaquell qui no siguí el mateix compositor;alhora, permet la coordinació d'un grannombre d'executants, la qual cosa es im-possible si el procés de transmissió musi-cal es oral. També fa possible la reproduc-ció de la música en text per al seu estudi ianálisi, tot donant al lector l'oportunitat dereproduir-la en la seva propia ment sensenecessitat de cap tipus d'audició.

HISTORIA DE LA NOTACIÓ MUSICALLa historia de la notació musical cometaamb un llarg període d'uns 2 000 anys, du-rant el qual aquesta respongué a principisquironómics. A continuado tingué lloc eldesenvolupament de les notacions alfabé-tiques i ideográfiques mes importants, laqual cosa ocorregué en un període aproxi-mat de 1 500 anys, que s'estenen entre elssegles V aC i X dC. Entre les notacionsideográfiques destaquen les tabulaturesper a instruments, totes d'origen orien-tal, que aparegueren a Occident molt mestard. Aquest període se sobreposa amb unaltre que abraga els segles V-XI de Feracristiana, en qué la notació era constituidaper signes en forma d'accent. La majoriade sistemes de notació neumátics es de-gueren desenvolupar entre els segles IX iXII, tant a l'Europa occidental com a l'o-riental, Bizanci, el Japó i el Tibet; a l'Euro-pa occidental derivaren amb el temps ensistemes molt mes precisos i sofisticáis.

¿ÍSHJM 6

notació

que cap a mitjan segle XIII donaren lloc aun sistema de notació mensural, preceden!directe del que avui día es propi de la cul-tura occidental. Les notacions numériquesforen les darreres a aparéixer, si be teñenel precedent d'un típus de tabulatura xine-sa ja en ús al segle X. El seu desenvolupa-ment s'iniciá a Corea al segle XV; al segleXVI s'introduiren a l'Europa occidental, ial segle XVIII aljapó, i el seu ús i popula-ritat s'incrementaren al segle XIX i de ma-nera especial al XX.

Tota la historia de la música es basafonamentalment en la documentado, laqual cosa implica, en el cas de la historiade la notació, unes limitacions evidentsper l'escassetat de documents musicalsescrits que es conserven per a dates ante-riors ais segles VIII i IX de l'era cristiana.A aixó cal afegir la dificultat que implicahaver d'interpretar documents ai'llats en eltemps, per regla general amb molt pocsexemples musicals, i a la vegada haver d'i-maginar els aven£os o progressos que tin-gueren lloc en els múltiples sistemes d'es-criptura musical en etapes de les quals noqueda, o encara no s'ha descobert, la do-cumentado pertinent.

La invenció del primer sistema d'escrip-tura musical del qual es té noticia tinguélloc a Egipte cap al 2500 aC, i es mantin-gué en ús durant gairebé dos mil-lennis.Desenvolupat a partir de l'escriptura jero-glífica, consistía en una serie de signes querepresentaven el brag, la má i els dits del'executant, i que suposadament servienper a indicar certs detalls melódics o rít-mics d'una determinada peca musical. Alfinal del II mil-lermi aC s'inventá Falfabetsemític, del qual deriva, amb el temps, elgrec. Aquest serví de base per a la forma-ció del mes antic deis dos sistemes d'es-criptura musical que s'utüitzaren en la ci-vilització grega, la denominada notacióinstrumental; consistía en un conjunt delletres i signes primitius, per mitjá deisquals es representava una serie continuade notes diatóniques que abracava un ám-bit de tres octaves. La seva invenció ha desituar-se cap al 500 aC, bastant abans dePapando del segon deis sistemes de nota-ció grega, el sistema vocal, fonamentat enPalfabetjónic.

Malgrat que al principi del segon mil-lenni aC a la Xina ja devia existir unsistema d'escriptura de tipus ideográfic,amb signes que representaven monosíl-labs, la primera referencia a un sistemamusical que hi esügués basat no es anterioral segle IV aC. Aquest es constituít per unconjunt de cinc signes, cadascun deis quals

Notado aquitanaen un antifonari

de la segonameitat del s. XII,

que recull lesmisses celebrades

la primerasetmana de la

QuaresmaFont: AHAT/Prisma

serveix per a designar una nota de l'escalapentatónica. De la Xina procedeixen elsprimers exemples coneguts de tabulaturaper a instruments de corda, datables entreels segles VI i VIII dC. D'aquesta en deri-va un típus de notació japonesa per a llaüt,sorgida a mitjan segle VIII.

A l'Occident europeu, els primersexemples de Anotado neumática daten delsegle IX. Els mes antics son aquells en quéapareixen els neumes de tipus accent quecaracteritzen la notació de Sankt Gallen;Púnica cosa que representen es la direccióde la línia melódica (ascendent o descen-dent). També son de tipus accent els pri-mers neumes catalans Anotaría catalana] iels mossárabs. Després aparegueren elsneumes de punts, propis de les notacionscom la paleofranca, la lorena i Paquitana.Daten també del segle IX els primersexemples de notació bizantina, que es detípus ecfonétíc Anotado ecfonética). No obs-tant aixó, les primeres mostres de músicapolifónica de les quals hi ha testimoni es-crit, en un tractat anonim titulat Música en-chiriadis datable vers Pany 850, utilitzenun tipus anomenat ^notario dasiana, queguarda una certa semblanca amb la nota-ció grega de tipus instrumental. Se sap queper aquella época els teórics árabs empra-ven un tipus de notació alfabética, si be elsseus primers exemples práctics son del se-gle XIII.

Al segle XI tingué lloc un deis avéneosfonamentals en el terreny de la notaciómusical, grades a l'invent del pautat musi-cal que s'atribueix a Guido d'Arezzo. Enun principi consistía en una sola línia alvoltant de la qual es disposaven els neu-

mes, l'altura relativa deis quals podia fi-xar-se per primera vegada. Després passáa dues línies, que per regla general indica-ven les notes ín? i do2, i posteriorment aquatre, que son les del tetragrama caracte-rístic de la notació quadrada gregoriana,nascuda al segle XII i utilitzada, encara,en les publicacions que recullen el reper-tori musical litúrgic, vigent fins a les re-formes promogudes peí concili II del Va-ticá. L'ús del pentagrama es generalitzá apartir del segle XIII en tots aquells ma-nuscrits el repertori fonamental deis qualses polifónic. Guido d'Arezzo també fouPinventor d'un métode quironómic cone-gut com "la má de Guido", que serveixper a designar els diferents sons que com-ponen un sistema hexacordal de la sevainvenció.

Al segle XII aparegué aljapó un tipusde notació neumática a base de petitstraeos verticals, propia de la música queacompanya les narracions épiques; un se-gle després sorgí allá mateix un altre tipusde notació, la denominada gomafu, que escaracterística del drama del no. Al segleXIII s'ideá la notació propia del cant bu-dista, goin-hakase, constituida a base de pe-tits angles el gran d'obertura deis quals in-dica l'altura del so que representen; tambéaparegué a l'índia un sistema sánscrit desolmització format per set síl-labes.

NOTACIÓ MENSURALCap deis sistemes que s'han citat fins arano assolí un impacte similar al que suposáPaparició, en els mítjans relacionáis ambla catedral de Notre-Dame de París, delprimer sistema rítmic musical plenamentdesenvolupat: el denominat sistema mo-dal, que es la base de tots els sistemesmensuráis posteriors.

Els primers precedents del sistema rít-mic modal apareixen en el repertori po-lifónic aquitá i en el Codex calixtinus; enPun i Paltre es fa patent un incrementen Pus de dissenys neumátics idéntics, so-bretot en els melismes, que suggereixenestructures rítmiques mes o menys regu-lars. Aqüestes ja son evidents en un grupde manuscrits datables a la primera meitatdel segle XIII i relacionáis, directament oindirectament, amb Notre-Dame. La sevaformulado teórica la proporcionen diver-sos textos d'aquell mateix segle, el mesimportan! deis quals es el d'un autor anó-nim angles conegut com a Anonim IV deCoussemaker. La base del sistema rítmicmodal la constitueixen sis modes regu-lars (1} modes rumies), la unitat deis quals esel tactus, que agrupa en unitats bináriesde longitud indeterminada denominades

GRAN ENCICLOPEDIA DE LA MÜSICA

notació

ordines. El primer mode es constituí! perun valor llarg seguit d'un altre de breu (durala meitat que ['anterior), i el segon, per unde breu seguit d'un altre de llarg; el tercermode el formen tres valors, el primer deisquals es llarg i els altres dos breus (d'a-quests, el primer dura una tercera part delllarg, i el segon, dues terceres parts); elquart mode funciona com el tercer pero ala inversa, primer els dos valors breus idesprés el llarg; el cinqué es constituit perun conjunt de tres valors llargs, cadascundeis quals equival a un tactus, i el sisé, perun conjunt de tres valors breus que resul-ten de la subdivisió d'un de llarg, equiva-lent a un tactus.

Les formes de les notes, agrupades so-bretot en conjunts denomináis lligaduresper mitjá deis quals es determina el mode,son ambigües i poden induir a error. Lesconsonáncies que es produeixen entre lesdiferents parts del complex polifónic aju-den, la major part de les vegades, a definirun mode en concret, la qual cosa es com-plica en el cas en qué tan sois una de lesveus desenvolupi un ritme modal, tal compassa en l'organum duplum. La complicacióaugmenta amb l'ús de la fractio modi, permitjá de la qual qualsevol valor d'un mo-de regular pot ser substitu'ít per la sevaequivalencia en altres de mes petits, i elseu contrari, V extensio modi. A mes, en elrepertori de Notre-Dame, només aquellespeces el tractament vocal de les quals esmelismátic, constitu'ídes básicament pelsárgana i les clausules corresponents, estánescrites en un ritme clarament modal. Enaquelles en qué el tractament vocal essil-lábic, l'escriptura musical no estableixuna clara diferenciado entre valors llargsi curts, malgrat que el text sigui mesurat ique, per tant, determinades síl-labes esti-guin accentuades.

L'esforg per fixar el valor deis sons mu-sicals -val a dir, el ritme- en sistemes

exempts d'ambigüitat presidí Pulterior des-envolupament de la notació, que es pro-duí entre la meitat del segle XIII i el segleXVI. Els primers valors deis quals es fixála representació gráfica foren la langa i labrevis. A continuado comencaren a fixar-se els valors de les lligadures, al marge dela seva interpretado modal, segons reflectei-xen les fonts musicals de la segona meitatdel segle XIII i segons expliquen teoricscom ara Joan de Garlándia, el mestre Lam-bert i, especialment, Franco de Colonia,actiu sobretot cap al 1280. En el seu trac-tat Ars cantus mensurabilis exposá els princi-pis fonamentals del que s'ha anomenatnotació franconiana, la primera de tipusmensural, alguns deis quals romanguereninalterables durant gairebé tres segles. Enel sistema franconiá, qualsevol símbol querepresenta una o mes notes n'indica el va-lor absolut o relatiu. Els valors básics delsistema son els de longo, brevis i semibrevis,que es presenten tant aíllats com combi-nats en lligadures. La longo, que en teoriaes sempre perfecta i equival a tres breves,es susceptible de ser imperfeccionada, casen qué es combina amb una brevis que li su-ma un ter<; del valor perdut. La brevis potser recta o alterada, cas en qué el seu valores dobla; una brevis recta seguida d'unad'alterada, que es la combinació en qué sesol presentar aquesta darrera, equivalena una langa perfecta. La brevis es perfectasi equival a tres semibreves i imperfecta siequival solament a dues. Franco defensaun ús sistemátic de les lligadures, que enla práctica no acostumen a correspondre ames d'una síl-laba del text.

Cap a l'any 1320, Vars nova de Philippede Vitry i Jean des Murs suposá un avenerespecte al sistema franconiá de notació,almenys en dos sentits. El primer es el dela creació del valor de la mínima, que cor-respon a la subdivisió de la semibrevis endues o tres parts. El segon es el de l'equi-

paració, per primera vegada, del metreternari i el binari a tres nivells diferents:el mode (perfecte o imperfecte), que cor-respon a la relació de la langa respecteais valors de la brevis en qué se subdivi-deix; el del temps (perfecte o imperfecte),que correspon a la relació de la brevis res-pecte ais valors de semibrevis, i el de laprolatio (major o menor), que correspon ala relació de la semibrevis respecte ais va-lors de la mínima. D'aquí deriven quatrecombinacions possibles de tempus i prola-tio, equivalents ais nostres compassos de9/8, 3/4, 6/8 i 2/4, que vers el 1400 co-mencaren a indicar-se per mitjá de signes(vegeu exemple).

Mentre a Franga es desenvolupava Varsnova, a Italia aparegué un sistema de nota-ció propi basat en un altre de derivat delfranconiá -el seu creador fou Petrus deCruce-, que cap a mitjan segle XIV co-mencá a barrejar-se amb el francés i ori-gina una notació rítmica complexa, carac-terística de Vars subtilior, aquesta utilitzáper primera vegada la técnica de la sinco-pado i féu servir proporcions entre valorsfins llavors equivalents. Per a expressar-hoen termes actuáis, aparegueren els dosets,tresets, quatrets i agrupadons similars, quepermeteren apropar cada vegada mes l'es-criptura a la práctica musical, i també aiscanvis d'un compás a un altre de diferent,pero de durada equivalent. Amb el canvidel suport del pergamí al paper en la con-fecció deis manuscrits musicals -procésque tingué lloc durant la primera meitatdel segle XV-, la notació, fins llavors bási-cament negra, comencá a buidar-se, afa-vorint l'aparició de la notació blanca pro-pia del Renaixement, que no deixá, pero,d'uülitzar notes negres.

Al darrer tere del segle XV i durant elXVI, es desenvoluparen per primera ve-gada en la música occcidental les tabula-tures per a instruments de tecla i corda

Notació mensural

Tempus Prolatio Signe Valor de Exemple

I Imperfecte Imperfecta (^

II Perfecte Imperfecta Q

III Imperfecte Perfecta (•

IV Perfecte Perfecta Q

L

\=\

H =

H -

1=1 =

s

0 ^

0 V 0

« *V V «

v = 1

^ = Q

^ = v

• - 1

S

i

i

1 11 1

C

O

GO

M

1=1

M

t=t

v i

v i

v i

« 1

1 -1\v v = 4

1 1 =11 1 V = 1

JJ.j.J.

uUU.

J. U.

njjjJT3J J J J .

L: langa / B: brevis / S: semibrevis

VOLUM 6

notado adiastemática

polsada (*íabulatura). L'ús de la notado detipus proporcional per parí d'alguns com-positors destacáis n'afavorí, per contra, lasimplificado gráfica i l'aparició d'un siste-ma musical d'escriptura que cap a mitjansegle XVI prácticament ja no utilitzavales lligadures. Un sistema que, no obstantaixó, i com tots els anteriors, continuavaessent propi de la música vocal. A partirsobretot de l'aparició del baix continu,aquest sistema s'hagué de modificar per talde poder-se adaptar a les necessitats deisintérprets d'instruments, que a partir delsegle XVII tingueren un paper essencialen el desenvolupament de la música a Oc-cident. Aixo dugué a l'ús de barres i signesde compás, lligadures expressives i claus fi-xes per a tots i cadascun deis instruments,a l'ús sistemátic de valors de fiísa i semifusa,i a l'abandó de Pescriptura en veus separa-des -que estigué en ús entre el darrer teredel segle XIII i la meitat del segle XVIII-per a tornar a 1'escriptura en partitura, quees la que s'havia emprat per a notar la poli-fonía primitiva fins a l'aparició del generemotet. A mes, des de mitjan segle XVI, elsistema de notació proporcional s'anátransformant en un altre de valors fixos,que es el que segueix vigent, en el qual ca-dascun deis valors (rodona, blanca, negra,corxera, etc.) equival a dos de l'immediatinferior (*valor).

Si des de la fi del sqgle XVIII es co-mengá a desenvolupar el vocabulari d'in-dicacions verbals en italiá i el deis signesque son complementaris ais de la notaciómusical en si mateixa -com son tots elsque indiquen la dinámica, els accents il'articulació de les frases-, ais segles XIX iXX comentaren a aparéixer indicacionsen llengües diferents a l'italiá, sobretot enalemany i francés. Els signes s'ampliarentractant de fixar al detall tots els elementsd'una composició. Al mateix temps es des-envolupá 1'escriptura per a orquestra enpartitura. Al segle XIX es crearen en moltspa'isos asiátics sistemes de notació clara-ment influ'íts per ['occidental, i hi haguéaltres sistemes que empraren xifres, se-guint el model de les antigües tabulatures.

L'aparició, a partir de la segona meitatdel segle XX, de sistemes de composicióaleatoris, així com la necessitat d'expres-sar per escrit intervals inferiors ais delsemitó, posaren per primera vegada demanifest les limitacions del sistema de no-tació musical en ús. Aixo conduí a la in-venció de nous sistemes de notació ca-pacos de satisfer les demandes tant delcompositor com de I'etnomusicóleg, entreels quals en destaquen dos en especial.

Exemple denotació catalanaen un códex delcomencament

del s. XIFont ECSA

4

I

*

L'un es l'ús del melógraf, un instrumentelectrónic inventat per Charles Seeger ca-pac d'indicar, per mitjá de gráfics, aquellselements melódics que no son representa-bles al pentagrama. L'altre es un instru-ment, inventat per Karl Dahlback, quefunciona per mitjá d'un tub de raigs cato-dics i, com ['anterior, representa la músicaper mitjá de gráfics. La utilització cada ve-gada mes freqüent de l'ordinador a partirde la darrera década del segle XX ha po-sat a disposició de Pusuari un instrumentcapag de crear nous llenguatges musicalsescrits, que es definirán i desenvoluparanen un futur próxim. - MCG -

VEGEU TAMBÉ''dan1.

BIBLIOGRAFÍAApel, W.: The Notation ofPolyphonic Music 900-1600,The Mediaeval Academy of America, Cambridge,Massachusetts 1953; Bent, I., Hiley, D., Bent, M. iChew, G.: "Notation", The New Grove Dictionary ofMusic and Musicians, vol. XIII, Macmillan Publish-ers, Londres 1980; Gennrích, E: Abriss der Men-mralnotation des XIV. und der ersten Halfte des XV.

Jahrhunderts, Langen, Frankfurt 1965; Locatelli, A.M.:La notación de la música contemporánea, Ricordi, BuenosAires 1973; Machabey, A.: La rwtaüon musicak, PressesUniversitaires de France, París 1952; Parrish, C.: TheNotation of Medieval Music, Pendragon Press, Nova York1978; Rastall, R.: The Notation of Western Music, J.M.Dent, Londres-Melbourne-Toronto 1983; Risatti, H.:New Music Vocabulary: a Guide to Notational Signs forContemporary Music, University Press, Urbana 1975;Wolf,J.: Handbuch der Notationskunde, 1 vols., Breitkopf& Hartel, Londres 1913-19

notació adiastemáticaVegeu Anotaría diastemática.

notació catalanaNotació d'accents, a diferencia de l'aquita-na, amb la qual alterna a Catalunya al-menys des de la fi del segle X. El seu an-gle d'escriptura no es fix, si be en elsmanuscrits mes antics es tendeix a Pascen-sió vertical i al descens oblic. Els neumesque utilitza s'anaren transformant amb eltemps. Els d'época mes tardana destaquenper la forma estilitzada i la tendencia a ladiastematia i a la desaparició de les formesen bucle i de Vscandicus lligat; en certs ca-sos, els neumes lligats son reemplacats peraltres de punts, fruit de la influencia de la

f »f * *"-

. ante-

;

notado aquitana, que al final del segle XIIorigina una notació mixta, próxima a laquadrada. La presencia, tant en la notaciócatalana com en la hispana, d'un tipus ver-tical de neumes en bucle amb significa!idéntic planteja la qüestíó de si la primeraderiva de la segona. No obstant aixó, el fetque s'hagi conserva! una quinzena aproxi-mada de fragments amb neumes catalansdatables entre el final del segle IX i el finaldel X, deixa oberta la possibilitat que tantla notació hispana com la catalana tinguinun tronc comú. - MCG -

notació dasianaSistema de notació que es coneix sobretotperqué es Pemprat en els tractats MúsicaEnchiriadis i Scolica Enchiriadis, del segleIX, per a descriure els primers exemplesde polifonía (órgano) de la historia de lamúsica occidental. El seu component bá-sic es grec, la prosodia daseia, que una vega-da modificat serveix per a designar lesnotes que componen el tetracord básic dePéscala que utilitza aquest tipus de nota-ció: re2-mÍ2-fa2-sol2; els signes que repre-senten les notes deis dos tetracords i migsuperiors i del tetracord inferior son elsmateixos que els del tetracord básic, perogirats cap a un costat o l'altre. Els signesde la notació dasiana es col-loquen alineáisverticalment a l'esquerra, i les síl-labes deltext que es canta, en línies horitzontals otrencades, a la seva dreta. - MCG -

notació diastemáticaEl seu nom deriva del grec diastema, quesignifica 'intervaP. Inclou tots aquells tipusde notació neumática escrita in campoaperto, es a dir, en un espai desproveí! delínies horilzontals, els neumes de la qualguarden entre ells una certa relació d'alga-da; el seu contrari es la notació adiaslemá-tíca. Algunes notacions diastemátiques, es-pecialment les que utilitzen neumes detipus accent, poden ser molt vagues; d'al-tres, com Paquitana, que empra neumesde punts, son gairebé tan precises comaquelles que s'escriuen en el tetragrama.

GRAN ENCICLOPEDIA DE LA MÚSICA

nota de pas

L'afany d'escriure els neumes de forma es-paiada cada vegada amb mes precisió du-gué a l'ús de dues línies que representendeterminades notes; si be en un principiel seu significat era variable i s'indicavaper mitjá d'una lletra, ben aviat passarena indicar el do3 i la seva quinta inferior,el f%. - MCG -

notado ecfonéticaEl seu nom deriva del grec ekphonéó, quesignifica 'declamar'. Serveix per a facilitarla recitado de les lligons, i en general deistextos bíblics, tant en els ritus cristianscom en l'hebreu. Els signes que utilitzenels diferents tipus de notado ecfonéticacomprenen lletres, punts i traces sem-blants ais neumes, que probablement re-produeixen els gestos de les mans del di-rector del cor. El seu significat no semprees ciar. Entre les mes antigües destaca la

- notació siríaca, codificada abans del segleV i desenvolupada de manera completaabans del segle XI; utilitza mes de trentasignes, si be la meitat están en funció deismes importants. Es diu que la notació he-brea fou inventada per la familia Ben Aser,i que substituí la babilónica i la palesti-na; encara segueix en ús, i n'hi ha de trestipus segons que s'utilitzi en els llibrespoétics de PAntic Testament, en els altrestextos bíblics o en els textos rabínics. Lanotació bizantina, origen de totes les nota-cions ecfonétíques deis pai'sos eslaus, sem-

. bla que fou inventada al segle VIII i quees mantingué en ús fins al segle XV; reculluna serie de formules melódiques de tradi-ció oral, que son funcionáis respecte a la

.puntuado del text. Entre els segles X iXV, certs llibres litúrgics del ritu romautilitzaven un tipus de notació ecfonéticaun xic heterogénia, amb un nombre designes no superior generalment a tres oquatre. - MCG -

notació fake-book [angi.]En jazz i música moderna, diverses abre-viacions que enuncien els acords que for-men una seqüéncia harmónica. El sistemas ha anomenat notació fake-book perqué esl'emprat en els llibres on es presenta unacol-lecció de partitures deis temes mes to-

_cats,..La fonamental s'indica amb la lletramajúscula, segons la notació alfabética an-

_g!§sa, Djsposats a continuació, lletres, sím-bols i dígits, combinats, expressen la qua-litat de l'acord i, de manera explícita oimplícita, totes les seves notes. General-

-rnent, l'estat de l'acord, la disposició i la-tessitura es deixen a discreció de l'intér-pret. - PEO -

0

fl

ti

fláfc

C

-í

C

h

MA9

•9-

CM,S

C6

CMA13

jg

•S-

CM,6'9

(~;6/9 Q(add 9} CMA? CMA7^add 13'

C7 C9 C13 CM,

t 1 =f=-J-Ht Mi '

CM,'add9l CM,7 CM,7<'dd11' CM,7'"1"13'

CM,9 Crt

QM£9(b5) Q

J

^ *1 Ll±

Csus C

¿ 1 -^-^ — ̂ ' — í

W1 CM,13 CM,<MA7'

MIll(t5) Qdim. £°7

'sus C9sus C13st,s•*

-r- -6- •&•

CM,9<-7'

' ^1

C7sus 4-3

^-r^

— m — i

-S-

*

CMA«> CMA7»1' CMA9»11' CMA13»"' C*'

-fe— i Kf~B *

Q7«5) C9(J5) Q7|t9) Q7(p)

C7»11' C9»11'

EXEMPLE 2

per a acords emprada en jazz > música moderna, segons el sistema perfilat per Cari Brandti Clinton Roerner a Standard Cliord Symbol Notation

notació neumáticaNotació que es representa per mitjá de sig-nes gráfics anomenats neumes. Tenint encompte el seu tra5at, pot ser d'accents,com per exemple la notació hispana, o depunts, com Faquitana. Hi ha notacions elsneumes de les quals son disjunts, com enel cas de la paleofranca i la lorena, i d'al-tres en qué els neumes son conjunta, comen la de Sankt Gallen, en la francesa i enla primitiva catalana Anotado catalana). En-tre les notacions de l'Europa central lames important es la de Sankt Gallen, sor-gida al monestir del mateix nom i que esuna de les mes antigües; s'estengué perSui'ssa, el nord d'Itália i l'est de Franca, iinfluí en el desenvolupament de les nota-cions particulars deis pai'sos germánics iHongria. A Occitánia, i a partir del segleXII també a Hispánia, la notació en úsfou l'aquitana. A les regions franceses del

EXEMPLE 3

-JL J ,j U

r

nord destaquen dos tipus de notació: la lo-rena i la francesa. A Italia, des de Roma iFlorencia fins a Sicilia, s'adoptá la notacióbeneventana, mentre que al nord del paísla notació propia mes característica fou lanovalesa. A la Península Ibérica, la liturgiavisigoticomossárab utilitzá un tipus denotació particular, amb dues versions di-ferents: la que apareix en els manuscritsde l'área d'influéncia de Toledo té elsneumes de tipus horitzontal, mentre queen la deis manuscrits lleonesos i de laRioja els neumes presenten un tracal ver-tical. Des del segle X, l'Església Ortodoxagrega escriví els seus cants en un tipus denotació neumática que deriva de l'ecfoné-tica; després de passar per diversos esta-dis evolutius, segueix encara en ús. Rus-sos, búlgars i serbis foren convertits alcristianisme pels grecs, per la qual cosan'adoptaren la notació, que, al contrari dela d'origen bizantí, gairebé no evoluciona.-MCG-

VEGEU TAMBÉ

notació quironómicaNotació en qué els neumes serveixen tansois d'ajut memorístic al cantor, que co-neix la melodía d'antuvi. Equival a la no-tació neumática in campo aperto o escritaen un espai desproveí'! de línies horitzon-tals. El seu nom deriva del grec i es refe-reix ais gestos de les mans del director delcor, que se suposa que son els que tractende reproduir els neumes. La ciencia ques'ocupa de la interpretació d'aquests dar-rers en funció del seu tracat rep el nom desemiología. - MCG -

nota de pasNom que rep la nota (o notes) estranyaque enllaca dues notes reals per movimentconjunt (ex. 1 i 2). La nota de pas, que potser diatónica (ex. 1) o cromática (ex. 3) ienlla9ar dues notes reals d'un mateixacord (ex. 1) o de diferents (ex. 2), es undeis ornaments melódics mes utilitzats i elque permet que la línia melódica de lesveus pugui efectuar recorreguts per grauconjunt en una mateixa direcció. La notade pas acostuma a situar-se en un tempsmétricament débil i a teñir un valor relati-vament breu; quan apareix situada en untemps métricament fort es pot parlar denota de pas accentuada, tot i que, si l'a-tac coincideix amb un canvi d'acord, esconsidera habitualment com una appoggia-tura. - MBD -

VEGEU TAMBÉfornamentado.

YPLUM 6