Nosaltres núm#125/ Edita Col·legi Sant Vicenç / Any XXXII / Desembre de 2009

S / Sumari / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Equip de redacció / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Consell de redacció: Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni Prats / Informació i documentació: Paco López, Carmina Botellas, Glòria Roig, Jesús Churio i Yolanda Artigas / Fotografies: : Lluís Bosch, Luis Oriol Castilla, Yolanda Artigas i Lluïsa Montmany / Col·laboradors/es d’aquest número: Esteve Fradera, Joan Badosa, Luis Oriol Castilla, Patrícia Sánchez i equips de mestres d’educació infantil i primària / Disseny i maquetació: Joan Pastor / Impressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins de Rei).

/ LA NOSTRA PORTADA / Catorze alumnes del Col·legi Sant Vicenç van participar, el 9 de juliol de 2009, en l’etapa del Tour de Franca que tenia el seu final a Montjuïc, tal com expliquem a la secció “Col·leginotícies”. Però a dos d’ells aquesta “cursa per a nens” -una experiència inoblidable- els reservava una segona part més emocionant a París.

/ LA NOVA AULA DE PLÀSTICA / La fotografia adjunta permet veure -a més d’uns quants rostres riallers- un sector de la renovada aula de plàstica del “submarí” de la nostra escola, habilitada per a impartir amb molta més comoditat l’àrea d’educació artística. Vegeu l’ampliació d’aquesta notícia a la pàg. 9.

/ AGRAÏTS AMB TOLDOS PASTOR / Des d’aquesta secció de la nostra publicació, i en nom de tota la comunitat educativa, donem les gràcies a Joan Pastor Mayor, propietari de la coneguda botiga Toldos Pastor, que de manera desinteressada ha repassat i cosit totes les cortines del teatre del “submarí” del Col·legi Sant Vicenç. Són aquestes col·laboracions discretes i generoses les que mantenen viu -i de quina manera!- l’esperit dels fundadors de la nostra institució. Moltes gràcies!.

/ BON NADAL! / L’equip de redacció de Nosaltres desitja als seus lectors i col·laboradors un feliç i sant Nadal de 2009, al mateix temps que agraeix sincerament la confiança que teniu en la publicació escrita del Col·legi Sant Vicenç, que perdura des de fa trenta-dos anys.

“NOSALTRES” A INTERNET / A la pàgina web del Col·legi Sant Vicenç podeu trobar tot el contingut de la revista Nosaltres en format PDF.www.csantvicens.com

03 / EEditorial

04 / BVBenvinguts a la vida

06 / CNCol·leginotícies

10 / ENEntrevista: Albert Prieto

13 / DPODepartament Psicopedagògic i d’Orientació

14 / BRFBiblioteca Ramon Folch

15 / ANAgenda nadalenca

16 / ENEntrevista: Josep Maria Aymerich

18 / CLConcurs literari: Mostrari de treballs premiats (I)

20 / CGCarrer dels Gegants

24 / OCObrim Camí

26 / QCQuart Creixent

29 / CSCicle superior

31 / ENEntrevista: Assumpta Vila

32 / CNCruïlla de narradors

34 / ENEntreteniments

35 / Sr.KBon dia, Sr. Kaspàrov

2/

E / Editorial / Joaquim Pastor Font

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

L’assenyada afirmació del fi-lòsof i pedagog Massimo Borghesi -“Sense la figura del mestre, la nostra ense-

nyança ha enterrat l’ésser humà”- ha estat revalorada arran de la proposta feta per alguns polítics del reconei-xement del professor com a autoritat pública. L’alarma va saltar com a con-seqüència del comportament summa-ment violent d’uns joves a la població madrilenya de Pozuelo de Alarcón, el 6 de setembre passat, que va commoure la ciutadania i va provocar la reacció immediata de persones prou conegu-des del món de la política, l’ensenya-ment, la religió i el periodisme.

Però què vol dir que al professor se li reconegui una autoritat pública? Que caldrà donar-li el rang, a partir d’ara, de jutge o policia?, que és ur-gent protegir-lo amb una legislació més efectiva?, que s’hauran de res-taurar alguns símbols inconfusibles de l’autoritat i la disciplina com ara la tarima, l’uniforme i el tractament de vostè? Finalment, tindran raó els qui argumenten allò d’”una bufetada donada a temps...”?

Apressem-nos a recordar que la qües-tió que plantegem fa temps que és ob-jecte d’anàlisi, com ho prova l’aparició de llibres sobre el tema de l’autoritat escrits per prestigiosos pensadors i de què seria un exemple la flamant obra

de José Antonio Marina La recupera­ción de la autoridad, en què es defensa un projecte ètic on el sistema de drets es revela insuficient sense un sistema de deures que el complementi.

Exagerada o no, i possiblement atiada esporàdicament per alguns mitjans de comunicació, l’enyorança de l’autoritat es constata en àmbits diversos de la so-cietat. Les causes d’aquest buit d’auto-ritat són diverses, però n’hi ha dues que considerem d’una gran importància. La primera seria l’estreta relació entre la crisi que viu la família -caracteritzada per l’abundància de desercions de tot tipus- i la que s’observa a l’escola -on el paper del mestre es vol reduir a la d’un simple tècnic educador. Bons coneixe-dors de la situació que viuen les dues institucions fonamentals de la societat, psicòlegs i psicopedagogs reiteren que el respecte a l’autoritat s’ha de gestar a la família des que el nen és petit. Dit altrament: si els educadors no saben posar límits als educands, la persona acaba sent esclava dels seus desitjos, necessitada de satisfaccions immedia-tes i incapaç de suportar la frustració. En segon lloc, caldria analitzar el des-coneixement del mateix significat de la paraula autoritat, que deriva d’un verb llatí (augere) que vol dir ‘fer créixer’. L’autoritat no seria, doncs, un sinònim de poder, sinó ‘allò que ens ajuda a créi-xer’. Vista a partir d’aquest concepte, la persona investida d’autoritat suscitaria

El retorn de la tarima respecte, no temor; desvetllaria admi-ració fecunda i confiança, més que no pas desafecte.

En el rerefons de les crisis esmentades hom endevina un abandó general de la tradició humanista cristiana que ha donat una ànima a Europa. Altrament com s’explica que els mateixos polí-tics que reclamen més autoritat per al mestre i pregonen la importància de l’educació en valors permetin que una adolescent decideixi sobre l’existència o la desaparició d’una vida humana? No és aquesta una manera extrema-dament perillosa de dir als joves que es constitueixin en mestres de si ma-teixos, de manera que l’elecció del seu codi de conducta -encara que sigui er-roni- s’erigeixi en norma vàlida per a interpretar la realitat?

Som partidaris de reivindicar la figu-ra del mestre -jove o gran- que cada dia, discretament, malda per reforçar el reconeixement de la seva autoritat sense imposicions (i sense tarimes), mitjançant l’exemple de la seva con-ducta i la convicció i passió pel que s’ensenya, i des de la certesa que el seu discurs incideix sobre oients parti-culars -els alumnes-, amb capacitats diverses, persones que necessiten ser escoltades i valorades, mentre hom els acompanya respectuosament en el descobriment meravellós del món, de l’altre i del Misteri (Borghesi). Una missió, aquesta, que va més enllà de la simple transmissió de sabers, des-treses i habilitats.

/3

BV / Benvinguts a la vida / Informació: Glòria Roig

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

El fred s’empara tímidament de l’ambient i els arbres ens regalen un mostrari de colors grocs, marrons i rogencs abans del seu comiat, només temporal. Aviat sentirem l’olor entranyable de la molsa humida i, a casa i al carrer, hi haurà més llum. Ells dormen segurs i assagen els primers somriures, mentre uns mans sol·lícites els acotxen. Marc, Joel, Miquel i Jaume: benvinguts a la vida!

Jo sóc el Joel Rodríguez García, fill de José María, que és paleta, i Celia, comptable. Vaig veure la llum del món a les 6.09 h del dia 23 de setem-bre de 2009, amb un pes de 3,250 kg, a l’Hospital Sant Joan de Déu. Mireu, si us plau, la foto: la nena que em té en braços es diu Daniela (4 anys), és la meva germana i, segons la mare, “li vol fer tot ella”. Gràcies a Déu, he pogut conèixer els quatre avis (José María, Dolores, Andrés i Encarna), que s’han alegrat molt del meu nai-xement. La mare recorda que, en el moment del part, ens van atendre un metge i una llevadora i que, com que “no van arribar a temps de l’anestèsia,

el Joel va estar una setmana ingressat per una presumpta infecció... que es va fondre al cap de molt poc temps”. Els familiars i amics que m’han visi-tat m’han regalat molta roba, perquè, tal com assegura la mare, “la Daniela li ha deixat tot, al Joel: el llit, el cami-nador, la cadireta, el cotxet, etc.” La Daniela també ha estat qui ha escollit el nom de Joel (de l’hebreu, “Jahvè és Déu”), “no sabem per què -expliquen els pares-, simplement li va sortir un dia dinant”. Els cosins Teo i Macarena (quins noms més musicals, eh!) s’han convertit en els meus flamants pa-drins, de la qual cosa m’alegro força. Acabo dient-vos que el bateig està pre-

“La meva germana Daniela m’ho ha deixat tot”

Paula i Marc Espino Pascual

Daniela i Joel Rodríguez García

“Em va costar molt sortir”Em dic Marc Espino Pascual, i vaig néixer a les 14.30 h del dia 8 d’abril de 2009, amb un pes de 4 kg, a la Clínica del Pilar de Barce-lona. El meu pare es diu Josep i és electricista; la Mare, que es diu Sil-via, és auxiliar de clínica. Tinc una germaneta de 4 anys, la Paula, que està molt contenta, tal com es des-prèn de la foto adjunta. Per als meus avis (Àngels, Josep, Teresa i Josep) la meva arribada al món també ha estat un motiu de molta joia. Els pares asseguren que estan “conten-tíssims”, i recorden que per als pa-

terns jo sóc el cinquè nét, i el segon per als materns. La mare, quan es refereix al part, reconeix que va ser normal i sense cap incident, però que em va costar molt sortir. Tam-bé té unes paraules d’agraïment per a l’equip mèdic que ens va atendre, especialment per al doctor Amadeu Morera. D’altra banda, vull deixar constància dels mots d’admiració dels familiars que ens han vingut a veure -“és un nen molt gran”-, que ens han omplert de regals: flors per a la mare i diferents obsequis per a la Paula i per a mi. Quant als padrins, molt il·lusionats, ja estan nomenats: la Laia, una cosina que té 13 anys, i el Jordi, oncle meu i pare d’un nen i una nena. És probable que les aigües del baptisme les rebi la pròxima pri-mavera. I acabo amb l’experiència dels pares (que són els qui van triar el nom de Marc, del llatí, “martell”): “Tornar a ser pares ha estat merave-llós; estem molt contents... i també una mica cansats”.

vist per a l’estiu de 2010 i que els pares no poden amagar la seva felicitat: “Es-tem molt bé, i ens agafa una mica més preparats, sobretot perquè tots tres en teníem moltes ganes”. Sóc, doncs, un fill desitjat. Gràcies, pare i mare!

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

4/

/ Benvinguts a la vida

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Em fa molt de goig presentar-me en aquesta secció on també s’han publi-cat les ressenyes dels naixements dels meus germans. Em dic Jaume Fol-qué Garcia, i sóc el novè fill de Mont-serrat, infermera, i Jaume, l’actual director del Col·legi Sant Vicenç. Des-prés de rumiar-m’ho una mica, vaig néixer a les 17.48 h del 31 d’octubre de 2009 (dia de la castanyada), amb un pes de 4,200 kg, a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Tinc dos avis vius, els materns, que es diuen Felipe i Ma-ría Ángeles, i vuit germans: Maria (15 anys), David (13), Ireneu (12), Pere Joan (9), Josep (8), Andreu (6), Mont-serrat (4), que surt a la foto, i Xavier (3). Els tres primers estudien al CES Salesians Sant Vicenç i els altres cinc, al Col·legi Sant Vicenç. Uns i al-tres estan molt contents, per bé que els avis es veuen obligats a dur un re-gistre de néts: jo ocupo el vintè lloc!

(Parlant de registres, us he de dir que a Sant Vicenç ocupo el primer lloc del nou registre informatitzat.) En el moment del part, que va ser normal, ens va assistir un metge. El nom de Jaume -que és una variant del nom hebreu Jacob, “el segon”- me l’han posat per tres raons: a) perquè és el nom del meu pare; b) perquè va ser un dels apòstols més propers a Jesús; c) perquè a la família li agrada (1). És més que probable que em bategin el dia de Pasqua de 2010 a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua. I ara deixo la paraula al pare i a la mare: “Com a pares, estem plenament satisfets de participar en l’obra creadora del nos-tre Déu. Aquest nou ésser és fruit del nostre amor i de la plena confiança en Déu. És preciós, petit, dependent, estimat i ens desvetlla els mateixos sentiments que vàrem tenir amb els diferents fills. És com si fos el pri-

“Els avis estan contents perquè sóc el primer ‘mascle’”

“Sóc el novè, però el meu nom significa ‘el segon’”

Jo també, com el Marc, vaig néixer a la Clínica del Pilar de Barcelona. Va ser a les 15.43 h del 6 d’octubre de 2009, amb un pes de 3,750 kg. Em dic Miquel Pé-rez Castellnou, i sóc fill de Francisco, tècnic comercial, i Maria del Mar, ad-ministrativa. Tinc dues germanetes, Àgata (5 anys) i Ginebra (2), els qua-tre avis (Francisco, Filomena, Miquel i Ascensió) i dues besàvies, Hermí-nia i Carmen. En referir-se al part, la mare rememora que, tot i ser normal, “aquest ha estat el més llarg i difícil de tots tres”, i que vam ser atesos pel doctor Torrent i la senyora Germana, llevadora. Hem tingut moltes visites i, segons els pares, fins i tot “potser

ens han fet més regals que amb motiu del naixement de la segona filla”. Les reaccions que ha suscitat el meu nai-xement han estat diverses. L’Àgata es mostra molt col·laboradora; la Gine-bra, encuriosida, no para de tocar-me (fins que, és clar, em desperta); els avis estan orgullosos de tenir el primer “mascle”; el pare està molt il·lusionat i, finalment, la mare, tot i la feina, re-coneix que se sent molt “alleugerida perquè tot ha anat bé”. L’un i l’altra diuen que Miquel (de l’hebreu, “Déu és just”) “és un nom que ens agrada a tots”. Si Déu vol, em batejaran a la pri-mavera de 2010, però encara no us puc dir els noms dels padrins. Àgata, Ginebra i Miquel Pérez Castellnou

mer”. Pare i mare: Quan sàpiga llegir, poseu-me a l’abast aquests mots tan bonics. Moltes gràcies pel do de la vida!

Montserrat i Jaume Folqué Garcia

(1) S’entén “el segon (de dos bessons)”: Esaú i Jacob. Segons altres interpretacions, Jacob voldria dir “que suplanta el seu germà per la voluntat de Déu”, “que marxa a l’ombra de Déu”; i encara: “aquell que segueix Déu”.

/5

CN / Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Luis Oriol Castilla, mestre especi-alista d’educació física del nostre centre, ens ha fet arribar la cròni-ca d’una experiència insòlita: la participació de catorze alumnes del Col·legi Sant Vicenç en una etapa de l’última edició del Tour de França.

El passat 9 de juliol catorze alum-nes de la nostra escola foren convi-dats a participar en l’etapa del Tour de França que arribava a les nostres terres. L’etapa tenia el final a la mun-tanya de Montjuïc (Barcelona), i els alumnes havien de recórrer l’últim quilòmetre de l’etapa en bicicletes de carretera que ens facilitaria l’organit-zació.

La participació fou possible gràcies a una programació didàctica d’educa-ció física, “Bicicleta a l’escola, per què no!”, feta per l’autor d’aquestes líni-es, que vàrem portar a terme amb els alumnes de quart de primària durant el 2n i 3r trimestre del curs passat.

Val a dir que vam ser nosaltres i no altres alumnes del territori cata-là, perquè l’Eva Cobo, directora del Consell Esportiu del Baix Llobregat, en saber que havíem fet aquesta pro-gramació, ens va oferir l’oportunitat de participar en aquesta experiència inoblidable. (Des d’aquestes línies agraeixo a l’Eva la seva implicació i ajuda a l’hora de trametre tota la do-cumentació a França.)

Els catorze alumnes triats, set nens i set nenes, van estar acompanyats dels seus familiars el dia de la cursa. En arribar, ens van donar unes acre-ditacions per a poder moure’ns per dins de les instal·lacions. La primera sorpresa va ser que, en creuar la pri-mera tanca, ens vàrem adonar que -tot i trobar-nos a Montjuïc- entrà-vem a territori francès, ple de policia francesa, on no es parlava ni català ni castellà... Ens va sobtar moltíssim.

Gràcies a l’Eva, que feia de traductora, ens vam poder entendre amb ells i ens

van donar el programa del dia, que pin-tava molt interessant. Van lliurar-nos l’esmorzar i la roba amb què els alum-nes farien la cursa; també ens varen fer les fotografies oficials i ens van ense-nyar una mica els secrets d’un dels es-deveniments esportius més importants i seguits després de les Olimpíades.

Tot i que la pluja va deslluir el dia i no va deixar que els nois i noies fes-sin l’últim quilòmetre de l’etapa per raons de seguretat, l’experiència va ser increïble, i suposo que cap dels catorze alumnes privilegiats i les se-ves famílies, ni jo mateix, no l’obli-darem mai. A més, l’organització de La P’tite Boucle, que és com s’anome-na aquesta cursa amb nens (patroci-nada per Nestlé France), va convidar un nen i una nena, acompanyats de dos familiars, a participar en la final que es portaria a terme a París. Una experiència que s’explica en aquesta mateixa secció de la nostra revista.

Luis Oriol Castilla

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Amb el Tour de França/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

6/

/ Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Aquesta és una historia d’emocions a flor de pell i records inoblidables. El passat dia 26 de juliol l’Anna Boltà Rodríguez i en Joan Badosa de Gis-pert, tots dos alumnes del Col·legi Sant Vicenç, van participar en la final naci-onal de La P’tite Boucle, als Champs Élysées (Camps Elisis) de París. Aquesta és una cursa ciclista que s’organitza com a prèvia de la gran final del Tour de França. Hi van anar acom-panyats de les seves famí-lies, convidats per Nestlé France, que és el patroci-nador de la prova. Allà es van trobar amb els cam-pions de les diferents eta-pes que s’han organitzat tot seguint la caravana del Tour per tot França i tam-bé de l’etapa que va finalit-zar a Barcelona, on van ser escollits l’Anna i en Joan.

L‘experiència va ser extraor-dinària i molt enriquidora. Van conviure durant dos dies amb les altres famíli-es i amb la gent de l’orga-nització, que van tenir una cura especial de nosaltres per tal com eren els únics corredors no francesos que participàvem en la prova. Els nens van poder gaudir d’una jornada esportiva al nivell més alt i compartir

una estona amb els seus ídols: Contador, Sastre, Armstrong o Schleck. Tam-bé vàrem ser testimonis d’excepció de moltes de les coses que s’escapen del gran públic, com ara l’im-pressionant desplegament humà i tècnic que acom-panya el Tour, ja que són incomptables la quantitat de mitjans que hi són re-presentats. A més, i gràci-es a les acreditacions que ens va donar l’organització, vam poder accedir a les gra-deries situades a la mateixa línia d’arribada, des d’on vam ser espectadors privi-legiats de les últimes voltes de la prova, de què es va proclamar campió el gran Alberto Contador.

Cal dir que tot això ha es-tat possible gràcies a la te-nacitat del coordinador de l’àrea esportiva de la nos-tra escola, en Luis Oriol Castilla, que va aconseguir que Nestlé ens convidés a participar en la cursa que va tenir com a escenari l’Estadi Olímpic de Mont-juïc el dia que el Tour arri-bava a la nostra ciutat.

Va ser un cap de setmana increïble que restarà per sempre a la nostra memò-ria. Vive la France!

Joan Badosa Guàrdia

Dos vicentins, a la final del TourEl 23 d’octubre passat tingué lloc, a l’es-glésia de Sant Vicenç Màrtir, l’acte de presentació del llibre Un noble català a la Guerra de Successió. Exhumació de la tomba del baró de Cervelló, amb què culmina el llarg treball d’investigació de la tomba apareguda casualment al nostre temple parroquial el 8 de novembre de 2006. L’acte, que començà a les 19.30 h, s’inicià amb un responsori per l’ànima del baró, llegit per mossèn Mateu Santacana (1), i continuà amb les intervencions dels autors de l’obra -Joan Santacana, Nayra Llonch i Marta Pujol- i pel coordi-nador dels treballs d’excavació i recuperació, el catedràtic Francesc Xavier Hernández. Fent ús de les modernes tèc-niques d’anàlisi d’ossos i d’indumentària, els investigadors han arribat a la conclusió que les restes humanes del pan-teó corresponen, efectivament, a Guillem Raimon d’Iborra i Calva Anca, dissetè baró de Cervelló i senyor de la vila de Sant Vicenç dels Horts, que va morir el 31 d’agost de 1707 i va ser enterrat a l’antiga església romànica parroquial (des-truïda per un incendi el 28 de setembre de 1717). Se sap que el 3 de juny de 1750 el cadàver del baró -amortallat amb un hàbit de l’orde religiós mercedari- fou traslladat a la tomba descoberta ara fa tres anys. D’altra banda, a més de les del noble Guillem -que no vivia a Sant Vicenç, tot i tenir-hi una casa-, al panteó funerari (2) hi havia les restes d’un altre cos, molt probablement d’una adolescent d’uns quinze anys, no identificada i enterrada en un taüt blanc. Val a dir que les restes de l’un i de l’altra es trobaven en un pèssim estat de conservació, a causa tant de la sequedat com de la humitat, la qual cosa fa encara més meritòria la tasca duta a terme pels arqueòlegs i els seus col·laboradors.

El professor Hernández posà èmfasi en la participació de Guillem Raimon en la Guerra de Successió (1705-14) al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria (el rei Carles III dels ca-talans), un dels dos candidats a la corona espanyola.

El mèrit del llibre -força interessant- és que, a partir de les deixalles trobades, es recreen el personatge i les circumstàncies socials i històriques del seu entorn en un moment que fou cabdal per a Catalunya.

L’obra, que inclou abundants fotos i dibuixos i ha es-tat publicada per Llibres de Matrícula, s’ha posat a la venda al preu de 19 €.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Un llibre molt interessant/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

(1) Prèviament havien fet la seva entrada a l’església, habillats amb l’uniforme de l’època, sis components de la guàrdia d’honor dels Miquelets de Catalunya.(2) Les mesures del panteó -cobert amb tres lloses- feien 3,1 metres de llarg, 1,4 d’ample i 2 de fondària.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Amb el Tour de França/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/7

DECORACIÓ TARDORENCAAmb la intenció d’ambientar la festa de la castanyada, els mestres i alumnes de l’etapa infantil i el cicle inicial van adornar les aules i els carrers de la nos-tra amb diferents motius tardorencs, entre els quals destacaven l’arbre del fons del carrer dels Gegants, el mu-ral de la castanyera de la plaça Major i dues taules parades amb tota mena de fruits de la tardor, l’una situada a la mateixa plaça Major i l’altra a la plaça de l’Aplec de la primera planta. Val a dir que la decoració va embellir l’escola al llarg de tot el mes de novembre.

/ Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Un any més, la bonança tardoren-ca acompanyà la festa de la casta-nyada que, organitzada per l’AM-PA, tingué lloc al pati del Col·legi Sant Vicenç el passat diumenge 25 d’octubre. A més de la calor, l’altre fet destacat de la trobada fou l’ab-sència de famílies per culpa de la grip A, una dada de què ha deixat constància Yolanda Artigas: “Hi ha hagut molta gent malalta: només ha pogut venir la meitat de les vui-tanta famílies apuntades”. Amb tot i això, la jove presidenta de l’AMPA assegura que “ens ho vam passar molt bé”.

Pel que fa a les activitats, cal des-tacar l’elevat nombre de partici-pants de l’etapa infantil, que van fer diversos tallers: pintar pedres, titelles, fang i el mural. Quant als

esports, els alumnes d’educació primària van jugar a matar i a pit-xi, per bé que els equips previstos es van haver de refer a causa de les baixes (principalment entre l’alumnat del cicle superior).

La Junta de l’AMPA dóna les gràci-es a totes les persones que van fer possible la festa, especialment a les mares que van preparar els tallers d’educació infantil, als alumnes que van fer d’àrbitre i al pare i a l’avi patern de l’alumne Albert Za-pata Font, que es van oferir a coure les castanyes.

L’obsequi de la castanyada de 2009 va consistir en un abrigall o buf per al coll, “llampant i de color taron-ja”, segons que ens ha explicat la Yolanda.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

La primera festa de l’AMPA/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CN

UN ROSTRE MÉS ATRACTIUL’11 de novembre passat l’empresa Rótulos Castel, S.C.P, de Sant Vicenç, instal·là a la rampa d’entrada al nos-tre centre dos rètols, l’un amb el nou logotip del Col·legi Sant Vicenç, i l’al-tre amb el de l’Associació Catòlica de Pares de Família, que també és nou. Aquests rètols substitueixen el que hi havia a mitja rampa, que, a més de brut, havia quedat desfasat. Se-gons informacions facilitades a No­saltres per Francisco López, un dels aspectes més innovadors dels rètols és que estan impresos per la part del darrere, “per la qual cosa, en cas que s’empastifessin amb un grafit, el text i el dibuix no quedarien afectats”. És a dir, que el grafit “es podria netejar i el rètol tornaria a recuperar el seu es-tat original”. L’administrador de l’es-cola també ens ha explicat les raons d’aquesta millora que ha contribuït a fer més atractiu el rostre del col·legi. “Es pot dir, ens ha explicat, que la idea del canvi va néixer de la comis-sió que es va crear el curs passat amb vista a la confecció dels nous logo-tips”. En aquest sentit, era important deixar constància “tant del nom del centre com de l’entitat que n’ostenta la titularitat”. El cost d’aquesta refor-ma ha estat de 448,50 €.

8/

Segons que es desprèn de les dades que completen aquesta informació, la incidència de la grip A a la nostra escola va ser força significativa en-tre el 26 d’octubre i el 6 de novem-bre passats, i arribà a afectar tres de cada deu alumnes els dies 26 i 30 d’octubre, coincidint amb una dava-llada de les temperatures. Tot i que, com és sabut, alguns metges evita-ven pronunciar el nom de grip, hom pot afirmar que la majoria d’alum-nes que van faltar al Col·legi Sant Vicenç (i a altres centres educatius) van contraure el virus d’aquesta epi-dèmia de què tant s’ha parlat i que, gràcies a Déu, no ha resultat tan

greu com s’esperava. Arran d’una trucada telefònica motivada per una informació que els va arribar des de l’Ajuntament de Sant Vicenç, el dia 30 d’octubre la nostra escola va fa-cilitar al Departament de Sanitat de la Generalitat les dades relatives al nombre d’alumnes malalts. Val a dir que el comportament de les famílies va ser modèlic i que totes disposaven de la informació necessària sobre la malaltia. Quant al professorat, es van produir dues baixes per causa d’un virus gripal.

(*) La majoria d’alumnes, com a conseqüència de la grip A.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Els efectes de la grip/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

LA FOTO QUE FALTAVALa instantània que acompanya aquesta informació s’hauria d’haver publicat en el nostre número del mes de juny de 2009, arran del reportatge “Què fem a la piscina?” (pàg. 35/37), un interessant aplec d’experiències dels alumnes de 4t que, al llarg dels mesos d’abril i maig, van participar en una activitat de natació coordinada per Luis Oriol Castilla.

NOVA AULA DE PLÀSTICAA les acaballes del passat mes de se-tembre, es van concloure els treballs de reforma de l’aula de plàstica que, situada al costat del gimnàs del “sub-marí” de la nostra escola, facilita el treball de mestres i alumnes i aug-menta els recursos materials de l’àrea d’educació artística. L’ampliació de la instal·lació elèctrica i el muntatge de les prestatgeries d’aquest nou espai ha anat a càrrec de l’empresa NOU-6TEMA, mentre que el mobiliari ens l’han servit Muebles Serrano, S.L. i Muebles Grau, S.A. Val a dir que el tancament de l’aula s’ha fet mitjan-çant la col·locació de cinc armaris de diferents colors i una porta d’accés. Els armaris, un per a cada cicle, ser-veixen per a guardar el material ne-cessari per a impartir l’àrea. Quant al mobiliari, s’han comprat cinc taules, trenta cadires i una pissarra, i hom preveu que aviat es posaran prestat-geries perquè els alumnes puguin deixar els treballs que encara no es-tiguin acabats. Segons que ha pogut saber Nosaltres, la Junta de l’Associ-ació Catòlica va donar llum verda al projecte de reforma -que ha costat 7.011,88 €- arran d’una proposta efec-tuada per l’Equip Directiu.

Informació: Francisco López

INF: 39INI: 20M: 36S: 40

INF: 39INI: 16M: 36S: 32

INF: 40INI: 21M: 30S: 25

INF: 46INI: 34M: 25S: 21

INF: 57INI: 31M: 30S: 15

INF: 37INI: 23M: 12S: 11

INF: 30INI: 21M: 8S: 14

INF: 19INI: 17M: 2S: 10

INF: 18INI: 11M: 3S: 8

INF: 18INI: 9M: 1S: 7

26 oct 27 oct 28 oct 29 oct 30 oct 2 nov 3 nov 4 nov 5 nov 6 nov

13529%

13329%

4810%

408%

357%83

18%7316%

12327%

12627%

11625%

Informació: Jesús Churio RuizINF: Infantil / INI: Inicial / M: Mitjà / S: Superior

Total de baixes diàries i % respecte al total d’alumnes

ELS EFECTES DE LA GRIP A L’ESCOLA

/9

EN / Entrevista: Albert Prieto Márquez

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Un exalumne, a l’American Museum of Natural History de Nova YorkAlbert Prieto Márquez (Sant Vicenç dels Horts, 1974), exalumne del nostre centre, treballa al Museu d’Història Natural de Nova York, ciutat on resideix, arran de la seva passió per la paleontologia, que és la ciència que estudia els fòssils. Però ni la distància ni la vasta cultura que posseeix no li han esborrat els bons records de l’escola on es formà i on aflorà, nítid, el seu interès pels organismes que visqueren en èpoques passades. Per aquest motiu, i juntament amb Anna Caldera, prepara una gran trobada d’antics alumnes.

LA PALEONTOLOGIA

-Albert: quan i per què va néixer en tu l’interès per la paleontologia? -La meva carrera professional té els seus orígens al Col·legi Sant Vicenç. Corria el setembre de 1985, si no re-cordo malament, quan iniciava el curs de 6è d’EGB. Allà, a l’aula de 6è, va començar tot. Vaig adonar-me d’una sèrie de llibres sobre història natural que hi havia a la prestatgeria del fons de la classe. Recordo que vaig veure un llibret, una versió traduïda al castellà d’un llibre publicat per Times Magazine als Estats Units, Prehistoric Animals (Los animales prehistóricos). Allò va ser la finestra a un món desconegut, enigmàtic, diferent de tot el que ens envolta. I em va captivar de tal forma que la meva vida es va transformar des d’aleshores.

-Exactament, en què consisteix la teva professió? Consisteix a reconstruir les relacions evolutives de diversos grups de dino-saures. Explicar on es van originar, com van anar canviant morfològica-ment al llarg del temps, com es relaci-

onen entre elles les diverses espècies, i com es van arribar a distribuir per la Terra. La meva especialitat són els hadrosaures, un grup de dinosaures molt abundant i divers que s´ha re-gistrat durant els últims 25 milions d’anys de l’era dels dinosaures a Eu-ropa, les dues Amèriques i Àsia. És el tipus de dinosaure de què es coneixen més restes: esquelets sencers, impres-sions de pell, ous, nadons, individus juveniles, adults, etc.

-On treballes?, des de quan? -A l’American Museum of Natural History, Nova York, des del setembre de 2008.

-Imparteixes classes? -Actualment només faig de mentor (conseller, guia) a estudiants, però fa poc he estat impartint classes d’anato-mia comparada a la Florida State Uni-versity, Tallahassee, Florida (EUA).

-Escrius en alguna publicació? -Sí, escric articles tècnics en diverses publicacions científiques. Anualment redacto l’actualització de paleontologia a l’anuari de l’Enciclopèdia Catalana, a més d’alguns altres encàrrecs ocasionals.

-Has publicat algun llibre? -No, només un capítol sobre hadro-saures en un llibre format per contri-bucions de diversos autors.

-Queda molt per investigar sobre el món dels dinosaures? -Moltíssim. Com sol passar en altres branques de la ciència, freqüentment una resposta porta a més preguntes.

-Segons el teu parer, per quines raons van desaparèixer els dino-saures? L’extinció dels dinosaures no és un tema que jo hagi investigat perso-nalment, ja que estic més interessat a conèixer dades sobre la seva vida durant els 160 milions d’anys que varen viure al nostre planeta i per què varen ser tan reeixits evolutivament. La major part de paleontòlegs accep-ten la gran quantitat de dades que donen suport que fa 65 milions d’anys un meteorit va col·lidir amb la Terra. Aquesta és l’edat en què hom troba els últims dinosaures (alguns d’ells al Pirineu català). El que hauria passat és que un tros de roca d’uns deu km de diàmetre hauria col·lidit a l’oceà, prop de les costes de l’actual península de Yucatán. Això hauria estat equivalent a totes les bombes nuclears presents avui dia, i hauria causat incendis globals. Poc després, grans quantitats de cendra i altres materials s’haurien dispersat per l’atmosfera, haurien ta-pat l’entrada de la llum solar i haurien provocat el que s’ha anomenat un “hi-vern nuclear”. Així, no solament els dinosaures, sinó també molts grups de plantes, mamífers, aus, inverte-

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

10/

brats marins (per exemple, parents dels calamars com els ammonits) i terrestres (per exemple, insectes), peixos, etc. es van extingir. En total, un 75% de la vida a la Terra es va extingir. Actualment, però, el debat se centra en quin va ser l’efecte d’aquest impacte sobre els dinosau-res. Més específicament, si aquests animals es trobaven ja en decadència i el meteorit va ser el toc de gràcia, o si bé aquest últim va truncar el seu èxit evolutiu. Val a dir de passada que impactes de meteorits i grans extinci-ons han passat (i passaran!) diverses vegades a la història de la Terra. De fet, les col·lisions entre planetes, as-teroides, estrelles, galàxies… formen part de la història de l’univers i són la norma, més que no pas l’excepció. Les col·lisions son, irònicament, causa de la vida i que estiguem ara aquí, però també de la fi d’aquesta.

-Has dut a terme investigacions en zones concretes del planeta?, has fet alguna descoberta important? -Treballs de camp n’he fets a Catalunya, Estats Units (Montana, Florida) i Ar-gentina (Patagònia). Tasques de recerca en col·leccions museístiques n’he fetes a molts llocs, per exemple, Beijing (Xina), Nova York, San Francisco, Berkeley, Los Angeles, Dallas, Tallahassee, Albuquer-que, Washington, Chicago (EUA), Ot-tawa, Toronto (Canadà), Buenos Aires, Nequén, Cipoletti (Argentina), i també a molts indrets d’Europa.

Caldria esmentar que el 2006 els meus col·laboradors de l’Institut Català de

Paleontologia de Sabadell i del Museu de la Conca Dellà i jo vàrem descriure una nova espècie de dinosaure hadrosau-re (un grup molt es-tès per quasi tot el món que s’alimenta-va de plan-tes, podien mastegar l’aliment i tenien crestes dife-rents segons l’espècie a sobre del crani). Aquesta nova espècie va viure fa uns 67 milions d’anys al Pirineu de Lleida, comarca del Pallars Jussà. Tanmateix, però, després d’una descoberta que vaig fer en un viatge a la Xina, vàrem tornar a estudiar els materials catalans i vàrem concloure que els nostres ha-drosaures estan més emparentats amb una espècie xinesa. Els nostres estudis han permès conèixer que aquests ha-drosaures catalans provenen d’avant-passats que varen viure a la Xina fa uns 80 milions d’anys i que amb el temps van migrar cap a l’oest d’Europa.

LES AFECCIONS

-Al marge de les teves obligacions, què t’agrada fer? -M’encanta escoltar i explorar música electrònica (diversos subgèneres). També m’agrada entrenar-me al gim-nàs, viatjar i passar temps amb les persones estimades.

Guardo molts records de l’Acadèmia del car-rer Barcelona, on vaig estudiar. Molts. Ufff...!

Els matins en què fèiem gimnàstica amb el Lluís i anàvem corrent al riu.

Els experiments de ci-ències... Els primers

“love interests”… Els exàmens de dibuix tèc-

nic amb el “Max Mix 2” de fons que sorgia d’aquella ràdio estèreo… Les escales del “cole” a ca n’Aragall. Els jocs al pati de baix, aquells “sota, caballo y rey” i les “collejas” (cla-tellots) posteriors! El pati nou, i jugar a matar amb aquella pilota desinflada que pesava un tou! Els “bailongos” al pati interior, amb pop i rock dels 80 com ara Sandra, Europe… Llegir llibres llegendaris com “El zoo d’en Pitus”! L’exposi-ció dels continents que vàrem fer a 7è (en aquella etapa jo tot just aca-bava de descobrir la paleontologia, i ja mai més no seria el mateix!). I així podria continuar pàgines i pà-gines… És una època mítica per a mi. De llegenda. I per moltes insti-tucions on he anat a parar durant els meus estudis durant els últims vint anys, l’Acadèmia tenia quel-com especial que fa que en guardi els records més entranyables.

ELS RECORDS DE L’ACADÈMIA/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/11

/ Entrevista: Albert Prieto Márquez

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

-Quins països coneixes? -D’Europa, i a banda del nostre país, co-nec França, Anglaterra, Bèlgica, Suècia, Alemanya, Polònia, Itàlia i Romania. D’Amèrica del Nord, Estats Units, Cana-dà i Mèxic. D’Amèrica del Sud, Argenti-na, Perú i Xile. D’Àsia, només Xina.

Fill de Jaume i de Gracia, Albert Prieto Márquez va néixer a Sant Vicenç dels Horts el primer dia de gener de 1974, cinc anys abans que la seva germana Marta. Va fer els estudis primaris al Col·legi Sant Vi-cenç (tot i que ell prefereix parlar de l’’Acadèmia’ Sant Vicenç) i els secun-daris a l’Institut Frederic Mompou. Entre 1992 i 1996 va cursar la llicen-ciatura de geologia a la Universitat de Barcelona. Tres anys més tard, començà un màster en ciències de la terra a la Montana State University (1999-2001) i, posteriorment, es doc-torà en ciències biològiques per la Florida State University (2002-2008). Tot això sense oblidar els estudis d’anatomia humana i morfologia funcional a la Johns Hopkins Uni-versity (School of Medicine) i els de morfologia i sistemàtica a l’Institut Català de Paleontologia. Solter i pa-leontòleg de professió, resideix ha-bitualment a Nova York.

UN PALEONTÒLEG ESTUDIÓS/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /

-Recomana’ns un llibre i una pel-lícula. -Una pel·lícula, Baraka, de Ron Frike (1992), que mai no passarà de moda, igual que la seva música, una obra so-lemne i magistral de Michael Stearns. També recomano Chronos, del mateix director, però anterior (1984).

Un llibre, El món perdut, d’Arthur Conan Doyle. Em continua fascinant cada vegada que el torno a llegir.

EL FACEBOOK

-Quan es va obrir el facebook dels antics alumnes del Col·legi Sant Vi-cenç? La idea va ser teva? -El 13 de gener de 2009. Va ser una idea original d’Anna Caldera, exalumna de l’Acadèmia, qui em va convidar a ser coadministrador del grup. La motiva-ció darrera de la creació del grup resi-deix a apropar als alumnes del passat, present i futur del col·legi l’esperit del que va ser l’escola durant la seva etapa a ca n’Aragall.

-Hi ha hagut una bona resposta? T’ajuda algú? -Actualment (1 d’agost de 2009) hi ha 228 membres al grup i de mica en mica, però de forma segura, aquest nombre va augmentant. La resposta ha estat molt positiva i ha permès retrobar molts exalumnes que ara es troben a diferents indrets del món i de la vida. Personalment, he pogut con-tactar amb antics companys de classe que no he tornat a veure des del viatge de fi de curs de 8è, l’any 1988! El grup el mantenim l’Anna i jo.

-Què s’hi troba, al facebook?Es pot dir que el facebook és una xar-xa a Internet que permet connectar persones de tot el món. Al grup de l’Acadèmia s’hi poden trobar nom-broses fotografies que documenten diversos passatges de la història del col·legi, videoclips creats com a petit homenatge a aquells temps, enllaços

amb l’himne de l’escola i la seva lletra, i un fòrum on exalumnes i qualsevol altra persona interessada en l’escola expressen les seves impressions sobre l’educació que hi van rebre. L’enllaç és: http://www.facebook.com/group.php?gid=72112871080.

-En general, els exalumnes tenen bons records de la nostra escola? Sí, records força entranyables. Convi-dem els lectors a entrar al grup per lle-gir les diferents impressions deixades pels exalumnes.

-Fes-nos cinc cèntims de la trobada d’exalumnes que esteu preparant. Es tracta d’una trobada dedicada a l’Acadèmia, és a dir, a l’etapa de l’es-cola a ca n’Aragall. Volem fer un ho-menatge als mestres d’aquella etapa, reconeixent la seva vocació i dedicació educativa, tot documentant com era l’ensenyament primari d’aquells temps i tractant de recuperar una mica l’espe-rit de l’escola d’aquells anys.

- Lloc: presumiblement el pati de l’es-cola, encara que estem considerant també l’espai audiovisual de la biblio-teca;

- destinataris i convidats: els mestres del col·legi a l’etapa de ca n’Aragall i tots els alumnes del passat, present i futur. Tanmateix, la trobada està ober-ta a familiars, amics… tothom;

- actes més importants: s’estan defi-nint en aquests moments.

-Us desitgem que la resposta dels antics alumnes sigui proporcional a l’esforç i la il·lusió que demostreu.

“Convidem els lectors a entrar al grup del Facebook del Col·legi Sant Vicenç per llegir les diferents impressions dels exalumnes”

12/

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Deglució atípica/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

DPO / Departament Psicopedagògic i d’Orientació

Patrícia Sánchez (logopeda)

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

La logopeda del Departament Psicopeda-gògic del nostre centre descriu en què consisteix el “mal hàbit” de la deglució atípica, les conseqüències que se’n deriven i les accions que cal dur a terme per a corregir-la.

QUÈ ÉS I COM REPERCU-TEIX EN LA PARLALa deglució atípica és una manera incorrecta d’empassar-se el menjar semblant a la succió que fan els na-dons. Normalment consisteix que el nen no empeny les dents amb la llen-gua per deglutir, la qual cosa, a la llar-ga, comportarà que es deformin les dents i fins i tot la forma de la cara.

Si les dents ja s’han mogut cap enfora, s’haurà de fer la reeducació logopèdica de la deglució abans de col·locar l’orto-dòncia o mentre el nen la porta, ja que servirà perquè les dents no es tornin a moure després de treure els aparells. Fins i tot en casos lleus poden recol·-locar-se les dents, una vegada après el patró correcte, sense necessitat de re-córrer a l’ortodontista. Quan s’ha acon-seguit que la llengua faci bé la seva fun-ció, la dentadura no patirà més i la mus-culatura facial tornarà a ser com era.

Aquest mal hàbit pot comportar també defectes en la parla, és a dir, en la pronunciació de sons, ja que la llengua sol estar col·locada massa en-davant i la boca queda una mica ober-ta. La dislàlia associada a la deglució atípica més freqüent és la del fonema /s/, que pronuncien com a /z/.

SIGNES QUE PODEN AJU-DAR-NOS A RECONÈIXER-LAQuan el nen menja, podem fixar-nos en alguns detalls que podrien estar relacionats amb aquest problema. Pot ser que el nen begui molta aigua per ajudar a deglutir l’aliment, que mogui el cap endarrere per empènyer-lo, que premi molt els llavis, que faci carotes i/o sorollets... Una altra característica pot ser que sigui molt lent o massa rà-pid menjant.

QUÈ FA EL LOGOPEDA PER REEDUCAR AQUEST PATRÓ DEGLUTORI?Primerament, caldrà saber tota la història evolutiva del nen, sobretot la que fa referència a l’alimentació. Una vegada recollides les dades amb els pares, cal veure el nen parlant, bevent i menjant diferents aliments per a elaborar el diagnòstic. En les se-güents sessions s’anirà instaurant el patró deglutori correcte, preparant tota la musculatura implicada a tra-vés d’exercicis per a millorar l’agilitat i força lingual, dels llavis, les galtes...

En el cas d’haver-hi dislàlies associ-ades, aquestes es treballaran paral-lelament i es donaran exercicis i pautes per a fer a casa i així agilitar el procés.

Deglució normalLa deglució normal es fa de manera automàtica amb els músculs respiratoris i de l’aparell gastrointestinal. Serveix per a alimentar-nos i també per a netejar el tracte respiratori, i calen molts músculs i nervis cranials per a realitzar-la. Es divideix en tres fases, que, descrites de manera resumida, serien:

1ª Mosseguem, masteguem i barregem l’aliment amb saliva.

2ª Col·loquem l’aliment damunt de la llengua i aquesta el prem contra el paladar fent moviments ondulatoris cap endarrere.

3ª L’aliment comença a entrar a la faringe.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Glossari

Deglució (o deglutició): acció de deglutir (engolir els aliments).

Ortodòncia: tècnica que té per objecte tractar, corregir i prevenir les irregularitats de posició de les dents.

Tracte: via o canal entre dos òrgans.

Dislàlia: trastorn del llenguatge degut a malformacions o lesions dels òrgans perifèrics de la fonació (llengua, dents, llavis, paladar, etc.).

/13

/ Biblioteca Ramon Folch/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

BRFEl passat 5 d’octubre la nova biblioteca Ramon Folch va reobrir les seves portes després de l’obligat parèntesi estiuenc, que ha durat tres mesos. Cares noves i una voluntat constant de superació aviven l’esperit d’un espai entranyable que els mestres anomenen “el cor de l’escola”.

Segon curs a la biblioteca nova

MARES BIBLIOTECÀRIESMerche Perdiguero, Montse Bermú-dez, Loli Valle, Raquel López, Mont-se Creus i Montserrat Pereira són les integrants de l’equip de mares bi-bliotecàries que, des del 5 d’octubre passat, atenen els usuaris de la bibli-oteca Ramon Folch a partir de les 17 h. Val a dir que les dues últimes s’han incorporat al grup aquest curs, em-peses -com les seves companyes- per un lloable esperit de col·laboració i servei.

PRESENTACIÓ D’ACTIVITATSUna vuitantena de persones -la ma-joria, alumnes i familiars d’educa-ció infantil i 1r de primària- assistí a l’acte de presentació dels serveis i les activitats de la biblioteca, que tingué lloc el dijous 15 d’octubre de 2009 a partir de les 17.15 h. Jaume Folqué, di-rector pedagògic, va explicar als as-sistents les principals activitats que es duen a terme a la biblioteca Ra-mon Folch i i els animà a beneficiar-se dels seus serveis. El mateix Jaume

fou l’encarregat de presentar les qua-tre mares bibliotecàries assistents a la trobada. En acabat, va intervenir la rondallaire Sandra Rossi (Buenos Aires, 1964), que narrà dos contes força divertits i originals, l’un prota-gonitzat per un petó i l’altre, per una bruixa i el seu gat. La Sandra -que era la primera vegada que actuava a la nostra biblioteca- va tenir l’habili-tat de fer participar contínuament el públic en el decurs de la seva meritò-ria actuació.

VOLEM QUE LA DOLORS TORNIEl Col·legi Sant Vicenç ha invitat l’escriptora Dolors Garcia i Corne-llà (Girona, 1956) a visitar el nostre centre i tenir una trobada amb tots els mestres i alumnes, que ja han començat a llegir alguns dels seus llibres. En un correu electrònic en-viat a Joaquim Pastor Font, l’autora de Vilobí d’Onyar diu: “No tinc cap problema per venir el 19 de març a la vostra escola, ben al contrari”. La confirmació de la visita ens l’ha de

donar la Institució de les Lletres Ca-talanes, que la subvencionaria, i que, segons la Dolors, “encara no m’ha dit res”. L’escriptora recorda vivament la seva primera estada entre nosal-tres, el 17 de novembre de 2005, amb motiu de la reobertura de la bibliote-ca Ramon Folch, aleshores situada a la planta baixa: “I tant que recordo la reinauguració de la vostra bibliote-ca i tots els actes que vau organitzar per celebrar-ho! I sovint penso en en Vilobí, de debò!” (Vegeu foto adjunta).

UN BIBLIOTECARI DIPLOMATLluís Ardèvol i Julià (Barcelona, 1981), diplomat en biblioteconomia, ha entrat a formar part de l’equip de persones que vetllen pel bon fun-cionament i la modernització de la biblioteca Ramon Folch. La seva co-mesa -desplegada al llarg de cinc ho-res setmanals i iniciada el passat 17 de novembre- consisteix a catalogar els llibres, CD, DVD i altres materi-als que formen part del fons docu-mental de la nostra sala de lectura. Aquesta catalogació la duu a terme per mitjà del programa informàtic ePèrgam. Benvingut, Lluís, i gràcies per la teva disponibilitat!

RECUPERACIÓ LENTADesprés de l’impacte causat per la inau guració, el curs passat, de la biblioteca municipal Les Voltes, la nostra sala de lectura ha començat a recuperar l’activitat que havia tingut a partir de les 17 h. El servei que ofe-reixen les mares, la possibilitat de fer consultes a Internet, com també als llibres i revistes, i la insistència dels mestres són alguns dels factors que explicarien aquest reviscolament, tan necessari com esperat.

14/

AN / Agenda nadalenca / Informació: Glòria Roig i equip de redacció

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Com ja és habitual, Nosaltres ha seleccionat algunes de les moltes activitats que, al Baix Llobregat i a Barcelona, s’organitzen al voltant de la nostra festa més tradicional, el Nadal. Són propostes variades de què poden gaudir infants, joves i adults.

El Nadal ens ve a buscar

PASTORETS DE LA PALMA (representats des de 1952)Dates: 25 i 27 de desembre i 3 de generHorari: 19 h (25-XII) i 18 h (27-XII i 3-I)Lloc: Societat Aliança Palmarenca (la Palma)Reserves (*) i informació: tel. 93 672 00 40 / 93 672 05 32(*) Entrada gratuïta per a nens amb carnet del Club Súper 3, acompanyats d’un adult.http://www.lapalma.diba.es/teatre.htmNADAL AL TEATRE

Obra: El conte de NadalDates: del 12 de desembre al 4 de generLloc: Jove Teatre Regina (Barcelona)Informació: tel. 932 181 512 www.jtregina.com

NADAL AL CAIXAFORUMActivitats: titelles, teatre, òpera, tallers (Un Nadal de conte), cinema d’animació i visites comentades.Dates: del 5 al 30 de desembrewww.laCaixa.es/ObraSocial

CONCERT DE SANT ESTEVEA càrrec de l’Orfeó Vicentí, la Coral Jove i la Coral Xerinola del Centre CatòlicData: 26 de desembreHorari: 19 hLloc: església de Sant Vicenç Màrtir de St. Vicenç dels Horts

PESSEBRE VIVENT DE CATALUNYADates: del 5 de desembre al 17 de gener (*)Horaris: dissabtes i vigílies de festa, a les 18, 19 i 20 h; diumenges i festius, a les 18 i 19 hLloc: Corbera de LlobregatPreus de les entrades (**):- fins a 6 anys: gratuïta- de 7 a 13 anys: 7 €- de 14 a 64 anys: 10 €- a partir de 65 anys: 7 €- Carnet Jove: 7 €Informació: tel. 936 881 089(*) El dia 31 de desembre no hi ha escenificació(**) Les entrades només es venen 45 minuts abans de cada representació

18è FESTIVAL DE LA INFÀNCIA DE SANT VICENÇDates: del 27 al 30 de desembreHorari: de 10.30 a 14 h i de 16 a 19.30 hLloc: Pavelló Poliesportiu MunicipalPreu de l’entrada diària: 6 € / Abonament per als quatre dies: 15 €Organitza: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

47è FESTIVAL DE LA INFÀNCIA DE BARCELONADates: del 27 de desembre al 4 de generHorari: d’11 a 20 hLloc: Recinte de MontjuïcPreus de les entrades: 9 € tot el dia; 6 € a partir de les 16 hhttp://www.festivalinfancia.com

/15

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

EN / Entrevista: Josep Maria Aymerich

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

“El projecte de reutilització de llibres pot suposar un estalvi de 400€ per família”Fou el primer encàrrec que va rebre en incorporar-se a la Junta de l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF), de què és secretari: posar en marxa el projecte de reutilització de llibres de text. Josep Maria Aymerich i Boltà, fill petit de qui presidí l’ACPF entre 1979 i 1983, ens ha sorprès tant per la seva amabilitat com per l’entusiasme que mostra quan parla del programa que impulsa des de fa més d’un any.

– Josep Maria: quan i per quins mo-tius vas entrar a la Junta Rectora?– Vaig incorporar-me a la Junta l’any 2006. En matricular el primer fill a l’escola, la Neus i jo teníem molt clar que, tard o d’hora, un dels dos s’hi apuntaria. Així és que, després d’haver parlat amb el Paco i la Tere-sa, m’hi vaig posar.

– De quina vocalia o comissió for-mes part? – Fa un parell d’anys, l’Anna Reca-sens i l’Alfonso Núñez van aportar la idea del reciclatge de llibres i m’hi vaig apuntar, tot i que no fou fins l’any passat que vàrem posar fil a l’agulla. D’altra banda, i arran de l’última renovació de Junta, faig les funcions de secretari.

– Quines persones integren la co-missió de reutilització de llibres? – El director pedagògic, Jaume Folqué; l’administrador del centre, Paco López; dos representants de la Junta Rectora, Anna Recasens i jo mateix, i un representant de l’AM-

-De qui va partir la idea de la reuti-lització dels llibres de text? -La idea no va ser meva i no sabria dir exactament de qui va ser... Com ja he comentat abans, jo m’hi vaig enganxar després d’haver escoltat l’exposició que l’Anna Recasens va fer davant la Junta. En tot cas, penso que és un projecte que té molts valors educatius, entre els quals destacaria que els alumnes hau-ran d’aprendre a tenir una cura especi-al del material que fan servir.

-En general, creus que el projecte ha tingut acceptació? -La veritat és que sí. En el dia d’avui, la participació de 2n a 6è és superior al 50%, i penso que, tot i que pugui semblar baix, és un percentatge supe-rior al que es registra en altres escoles el primer any del projecte. A més, es-tic convençut que en els propers dos anys la participació sobrepassarà el 90%, una vegada es vegin els resultats del projecte. També vull fer constar que la proposta es va aprovar gairebé per unanimitat en l’assemblea ordinà-ria del mes de juny de 2009.

-Penses que la Generalitat sub-vencionarà el projecte? -El mes de març de 2010, quan surti la convocatòria corresponent, hau-rem de presentar tota la documen-tació. La resposta de l’Administració ens arribarà entre juliol i agost.

PA, Alfonso Núñez. El curs passat ens ajudava Joaquim Pastor, respon-sable de la biblioteca. No cal dir que qualsevol que s’hi vulgui afegir serà més que benvingut.

– Quin ambient es respira en el si de la Junta? – Penso que hi ha un bon equip amb ganes de fer coses, per bé que, com en tots els grups, hi ha maneres de pen-sar diferents. Es deixa que tothom hi digui la seva i mirem de ser al màxim de democràtics, pensant sempre en el millor per a l’escola.

– Quina valoració fas dels actes del 50è aniversari de l’ACPF (1959-2009)? – La valoració general és molt posi-tiva, tot i que penso que a vegades els pares i mares no ens creiem prou que aquesta escola és nostra i potser donem l’esquena a alguns actes que s’hi organitzen. Faria especial men-ció del vídeo que s’ha fet, un docu-ment important per a la història de l’Associació i l’escola.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /LA JUNTA/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /EL PROJECTE DE REUTI-LITZACIÓ DE LLIBRES/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

16/

-Les següents qüestions suposem que tenen unes respostes molt concises... Data d’aplicació: el projecte ja s’ha començat a aplicar aquest curs. Nivells que se’n beneficiaran: de moment, 3r, 4t, 5è i 6è. Estalvi anual que pot suposar per a una família: tot i que no es pot calcular amb exactitud, se suposa que l’estalvi estarà entre el 40 i el 50% (o sigui, entre 70 i 100 € per

PARE, ESPÒS, INFORMÀTIC...Fill de Josep Maria Aymerich Costa, taxis­ta, i Maria Boltà Llinàs, gallinaire, el Josep Maria va néixer a Barcelona el 2 de març de 1973. És l’únic noi i el petit de sis germans: Maria Assumpció, Elvira, Maria Teresa, Montserrat i Mercè, que han dut ­i duen­ els seus fills i filles al Col·legi Sant Vicenç. Va cursar els estudis primaris a l’Acadèmia del carrer Barcelona, després es matriculà al Col·legi Xaloc (l’Hospitalet) per fer el batxi­llerat i el COU i finalment va ingressar a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, on va obtenir el títol d’enginyer informàtic. Està casat amb Neus Tuset i Munné, infermera, amb qui ha tingut tres fills (vegeu foto ad­junta): Oriol (8 anys), Marta (6) i Roger (3). És un apassionat dels esports a l’aire lliure (córrer, passejar amb bicicleta, caminar per la muntanya...) i, quan arriba la Setmana Santa, col·labora amb el Cos de Portants de Sant Vicenç, que presideix, “per tal de man­tenir viva la nostra Processó del Silenci i l’Acte Sacramental”.

LES DADES D’ADHESIÓ AL PROJECTE (curs 2009-10)

2n primària: 54% famílies adherides3r primària: 74% famílies adherides4t primària: 60% famílies adherides5è primària: 60% famílies adherides6è primària: 8% famílies adherides

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /ELS PRÒXIMS PASSOS/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ Entrevista: Josep Maria Aymerich

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

curs); al cap dels quatre cursos l’es-talvi podria arribar als 400 €.

-Així, doncs, es confirma que els llibres que les famílies han com-prat aquest curs serviran per als alumnes del curs vinent? -Això és cert per a les famílies que s’han adherit al projecte. Malauradament no podrem disposar dels llibres d’aquelles famílies que prefereixen quedar-se’ls.

-Les famílies que han dit que no encara s’ho poden repensar? -Sí, i la data límit és el mes d’abril.

-Quina col·laboració pràctica ne-cessitareu amb vista a la revisió dels llibres? -Cap al final de curs hi haurà un munt de feina perquè caldrà revisar els llibres, veure en quin estat es tro-ben i conèixer exactament de quants llibres disposem. D’altra banda, i una

vegada tinguem tots els llibres (els nous i els reutilitzats), s’hauran de preparar els “paquetets” per a tots els alumnes adherits al projecte.

-Arribarem a ser una “escola verda”? -Les “escoles verdes” tenen un programa que va més enllà de la reutilització dels llibres. La seva proposta inclou progra-mes de millora ambiental de l’entorn, és a dir, que cal elaborar un projecte pensant en la realitat local del centre. Crec que, amb vista al futur, no hem de descartar res, però ara convé que ens concentrem a arrencar amb bon peu el nostre programa de reutilització.

-Un projecte tan engrescador com far-cit de valors educatius, a més d’atrac-tiu per a les famílies. Endavant!

/17

CL / Concurs literari / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Mostrari de treballs premiats (I)

Venus, marramenus.

Saturn, ets un tossut.

Sol, cremes com el foc.

Astronautes, floteu a dins de les paraules.

Mart, ets un pecat.

Plutó, ets el més petitó.

Coets, voleu com els estels.

Lluna, ets rodona com una pruna.

gerard sánchez gonell (guanyador del cicle inicial)

RODOLINS DE L’ESPAI

Per tercer any consecutiu, Nosaltres aplega en les seves pàgines centrals els treballs guanyadors del Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç, que el curs passat va assolir la seva tercera edició. Les obres que publiquem en aquest número van merèixer el primer premi de poesia de les categories d’alumnes i d’adults.

Hi ha nens de color de xocolata, que és el color de la meva gata. Dents blanques com la llet, ulls negres com la nit, cabells negres i rinxolats i somriures pels quatre costats.

Hi ha nens de color de llimona com el gust de la meva mona. Ulls petits i allargats com la corda de saltar; cara petita i bonica, baixets i eixerits com els meus amics.

Hi ha nens blancs com la neu, jugant pertot arreu. Ulls blaus com el mar, cabells rossos com el blat. En el seu país fa molt de fred, però tenen el cor calent i net.

Hi ha nens com jo, de color de mel, com la Marta, la Mercè i el Gabriel, ulls de tots colors, blaus, verds i marrons. Cabells de totes maneres, llisos i rinxolats, rossos, morenos i castanys.

Alts, baixets, prims i grassonets.

Nens i nenes del món: tant se val com sou; sempre sereu al meu costat i us ofereixo la meva amistat.

joana andreu miró (guanyadora del cicle mitjà)

NENS I NENES DEL MÓN

18/

Fa cinquanta anys va néixer a Sant Vicenç un grup de pares i mares que avui coneix tota la gent.

Amb alegria i dedicació, volien que la nostra escola fos la millor.

Any rere any, treballen amb esforç perquè els nens de l’escola estudiem amb il·lusió.

Els nens amb alegria prestem atenció als mestres de l’escola que expliquen la lliçó.

Avui tenim una escola de la qual tots podem gaudir, moderna i completa, que amb vosaltres volem compartir.

Gràcies, pares, mares i professors, per estar sempre al nostre costat. Celebrem amb emoció l’aniversari de l’Associació.

roger ordoño manzanas (guanyador del cicle superior)

Cuando era pequeña y miraba hacia el cielo infinito, me gustaba pensar que todos aquellos millones de estrellas eran el deseo de muchas personas.Y cuando veía alguna estrella fugaz, era porque el deseo de alguien se había cumplido y aquella estrella se marchaba.Cuando era pequeña y miraba hacia el cielo infinito, me gustaba pensar que no estábamos solos, que en algún otro planeta también había alguna niña mirando el cielo infinito.Cuando era pequeña y miraba el cielo infinito, me gustaba imaginar que algún día iría de visita a casa de algún extraterrestre amigo.Cuando era pequeña y miraba el cielo infinito, me gustaba imaginar que se podía volar o galopar sobre una estrella como si de un caballo se tratara.Cuando era pequeña y miraba el cielo infinito, me gustaba imaginar que las nubes de algodón eran suaves sueños que podías tener en ellas.Cuando era pequeña y miraba el cielo infinito, me gustaba imaginar que yo podía jugar con los anillos de Saturno al hula­hoop.Cuando era pequeña y miraba el cielo infinito, me gustaba imaginar que yo podía viajar, sentada en una nube.Cuando era pequeña y miraba el cielo infinito, me gustaba sentir el sol en mi cara los días de primavera.Cuando era pequeña y miraba el cielo infinito, se me llenaban de lágrimas los ojos al pensar que sólo eran sueños, mis deseos.Ahora que soy mayor y miro el cielo infinito, pienso: ¿qué le estamos haciendo a la inspiración de mis sueños, a la inspiración de mi imaginación?Cuando miro el cielo infinito, pienso que si no se ven tantas estrellas, ¿será porque ya no tenemos deseos?Cuando miro el cielo infinito, creo que al no haber deseos, ¿para qué van a estar las estrellas fugaces?Cuando miro el cielo infinito, creo que si hay vida en otro lugar, ¿para qué se van a comunicar? ¡Con lo mal que lo estamos cuidando!Cuando miro el cielo infinito, estoy convencida de que el amigo extraterrestre debe pensar: mejor que no me descubran.Cuando miro el cielo infinito, pienso: qué pena no volver a ser niña, y poder imaginar que todo era más facil y más sencillo.Cuando miro el cielo infinito...

50è ANIVERSARI DE L’ACPF

CUANDO MIRO EL CIELO INFINITO

yolanda pérez moreno (guanyadora de la categoria d’adults) /19

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CG / Carrer dels Gegants/ Informació: Carme Ribas Roig i equip de mestres d’educació infantil

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Cares noves i el mateix esperitRejovenit arran de la incorporació de la Sara Longas, l’equip de mestres d’educació infantil (Carme, Montse, Begoña, Anna Recasens, Sara, Anna Rodon, Roser i Maria Carme), ha desplegat una activitat engrescadora al llarg dels primers mesos del curs 2009-10. Ho proven l’esplèndida decoració tardorenca de tota l’etapa, els murals que adornen els carrers i la plaça Major i la vida que pul·lula a les aules.

Doncs és el Centre de Recupe-ració d’Animals Marins, visitat per les tortugues i els dofins (P-4), arran del treball d’investiga-ció dut a terme per aquests dos grups al llarg de tres setmanes. I és que, un cop escollit el nom de cada classe, “hem après mol-tes coses de la vida i costums d’aquests animals”. A més, i coincidint amb l’arribada de la tardor, “vam fer un mural de fruites i animals que vam pen-jar al carrer dels Gegants”. I els projectes...? “Doncs ens fa mol-ta il·lusió anar a visitar la fira de Santa Llúcia de Barcelona”. Una forma excel·lent de preparar-se per al Nadal.

/ / / / / / / / / / / / / / / /

Sabeu què és el CRAM?/ / / / / / / / / / / / / / / /

MASCOTES I COLORS Els amics del conillet Xipi i de la ma-rieta Rodoneta, després d’uns dies d’adaptació, van iniciar el seu primer projecte, “ja que volíem saber més coses de les nostres mascotes”. Men-trestant, “la tardor va arribar i amb alegria ho vam celebrar”. Com...? “Doncs guarnint el passadís amb fu-lles dels colors de la tardor”, que van saludar la Marieta Castanyera dos dies abans de la festa de Tots Sants. Ara de colors ja en saben una mica, i asseguren que volen pintar com ho fan els artistes, raó per la qual “les mestres ens van proposar investigar qui era Joan Miró, i els pares i mares ens hi van ajudar”. Cofois, expliquen que durant tres setmanes han pintat i après diferents tècniques mironi-anes, “i amb la visita a la Fundació al Nadal arribem i amb entusiasme d’Advent l’esperem”.

UN ESQUELET PER A ESTUDIAR ELS OSSOS Els nens i nenes de P-5, empesos per la curiositat i les ganes d’apren-dre, afirmen que han treballat molt durant el primer trimestre del curs 2009-10. Quan els demanem que facin memòria de les activitats d’aquests primers mesos, destaquen:

1ª L’elecció dels noms de les dues classes -hipopòtams i bruixes i brui-xots-, que va anar seguida d’un tre-ball per projectes que “ens va per-metre aprendre un munt de coses noves!”

2ª L’estudi del cos humà, sobretot els ossos i l’aparell digestiu. “Ha estat fascinant”, especialment perquè “els nens grans ens van deixar l’esquelet que ells fan servir” a l’àrea de conei-xement del medi.

3ª La sortida a Can Massallera de Sant Boi, per conèixer la història d’amor de la Bella Dorment, “que ens va encantar i enamorar”, és clar, se-gons que afirmen les dues tutores. A partir del conte es va fer un interes-sant treball de lectoescriptura que va culminar amb una senzilla escenifi-cació.

SARA LONGAS MARTORELLÉs la nova tutora de P-5 A. Nascuda a la Maternitat de Barcelona l’any 1985, el curs passat va obtenir el títol de mestra d’educació infantil a Blanquerna (Univer-sitat Ramon Llull). Filla de Pere i Angelina, viu a Sant Vicenç i és germana de l’Oriol (18 anys), exalumne del nostre centre. En nom de tota la comunitat educativa, li donem la benvingu-da i la felicitem per la seva valuosa aportació a l’equip de mestres de l’etapa infantil.

20/

/ Carrer dels Gegants / P3

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/21

/ Carrer dels Gegants / P4

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CG

22/

/ Carrer dels Gegants / P5

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/23

OC / Obrim camí/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Terra i marEls nens i nenes de primer hem triat per a les nostres classes noms d’animals terrestres. Els uns ens diem GATS i els altres SERPS. Nosaltres, els de segon, tenim noms d’animals marins: ESTRELLES DE MAR i DOFINS. Aquests noms han estat triats per votació.

La tardor ha esgrogueït les fulles dels arbres i el desembre ja ha arribat amb el seu blau fred i el seu perfum de pessebres. Hem fet tres mesos de camí i a la nostra motxilla de cicle inicial hi duem lletres lligades i nombres alts, paraules noves, animals, dibuixos, fulls de calendari, excursions, tangram, trofeus, bosses d’olor i, sobretot, imatges d’amics.

“Matrioska”Estem llegint un llibre que es diu “MATRIOSKA”. El seu autor es diu Dimiter Inkiow i la Roser Rius ha fet els dibuixos de la Matrioska.JÚLIA, PAU I MARC

Aquest llibre parla d’un fabricant de nines que va trobar un tros de fusta i va tallar-ne una nina molt bonica. Era tan bonica que no volia vendre-la.PAULA R.

Aquàriumi Parc de la CiutadellaEl dia 23 d’octubre vam anar a l’Aquàrium de Barcelona i al parc de la Ciutadella i ens ho vam passar molt bé. PAULA G.

A l’Aquàrium hi havia una senyora que ens explicava coses dels peixos. Hi havia molts peixos diferents:peix lluna, taurons... JUDITH

JeroglíficsEls jeroglífics són molt xulis i van molt bé per a la memòria. CLAUDIA I MARINA

Tallers de tardor i castanyadaEl dia 30 d’octubre al matí vam fer cinc tallers i m’ho vaig passar molt bé. Vam fer un bolet. Vam fer tres cargols. Vam fer un punt de llibre i entreteniments. ÁLEX MALO

A la tarda vam sortir al pati a menjar castanyes i panellets.

24/

/ Obrim camí/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Lliga de tardor submarinaA la classe de matemàtiques practiquem un nou esport que es diu futbolmàtiques.

Si guanyes el partit tens tres punts, si empates en tens dos i si perds, zero. Si aconsegueixes 12 punts, t’emportes la Copa de Tardor. Si n’aconsegueixes 16, la segona copa, que es diu Copa de la Lliga. Si arribes a 20 punts, tens la Copa d’Advent i si aconsegueixes 24 punts, pots aixecar la Copa d’Europa. CLARA I ALBERT

TangramEl tangram és un puzle xinès. Té set peces i es poden fer milers de figures. És un joc de ment. Es poden fer homes, animals. ÁLEX A.

El dia 10 de novembre vam anar a Olivella a fer un taller d’olors: bossetes de romaní, i amb floretes seques vam fer sabó. MARINA I VÍCTOR

Els de primer també vam anar d’excursió a Olivella. Vam anar al bosc dels esquirols. Hi havia molts margallons. El margalló és la palmera típica del Garraf. El fruit del margalló es diu pa de guineu. Vam fer tallers

molt bonics. Un d’aquests tallers consistia a omplir una bosseta amb romaní; un altre, a fer un petit sabó. Vam aprendre moltes coses i ens ho vam passar molt bé. ALUMNES DE 1R

Olivella és un poble petit. Vam anar al bosc i vam collir romaní. També vam veure un reportatge de plantes. Vam dinar en un parc i després vam jugar. DANIEL M.

Nyam-nyamEns van visitar dues monitores de l’Escola del Consum a la classe i ens van ensenyar els aliments que es poden menjar. La fruita té vitamines i és molt sana. MAR I BERTA

Les olors del Garraf

/25

QC/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Això és el que afirma la Lina Ribas, coordinadora del cicle mitjà, en referir-se als textos creats pels alumnes del mas de l’Estany i del mas de la Font, constituïts en narradors de llegendes. Però a Vilacreixent la pràctica de l’escriptura també ha donat com a resultat uns textos expositius sobre animals força interessants.

“D’imaginació no ens en falta”

/ Quart creixent / Il·lustracions: Jordi, Marc Escriche, Josep Folqué, Olga Catalán i Laia Devesa

És un mamífer rosegador, l’únic que sap volar. És el més petit, fa uns 29-30 cm. Aquests petits animals amb ales no necessiten la llum del sol per a fer les activitats del dia. Tenen un sentit que els guia per la foscor, molt semblant al radar. Emeten uns crits molt aguts. Els ratpenats són insectívors i viuen a les regions tropicals d’Àfrica, Àsia i Oceania. En podem trobar a les coves de Catalunya.Lluís Caralt, 3r

Els ratpenats s’anomenen també quiròpters i són animals voladors. No són cecs, encara que utilitzen el seu sistema sonor per a orientar-se i són els únics que tenen un mecanisme per a poder veure en l’obscuritat. També utilitzen

el seu olfacte per a caçar. Poden viure quinze o més anys. En la reproducció, la mare cria les seves filles sola.Jordi, 3r

Són els únics mamífers capaços de volar. També son pol·linitzadors de flors. Poden alimentar-se de fruites, insectes, ocells, petits vertebrats, i alguns, com els vampirs, beuen sang. Poden viure en medis subterranis, a les esquerdes de les parets rocoses, entre el fullam o dins les cavitats dels arbres. La guineu voladora de les Filipines és el ratpenat més gran de tots.Daniel Blanco, 3r

Els alumnes de tercer han tre-ballat el text expositiu sobre els animals. Després d’una recer-ca d’informació a la biblioteca de l’escola, han completat una fitxa sobre l’animal escollit, acompanyada d’un dibuix o una fotografia. El guió que els ha orientat a l’hora de redactar constava de cinc preguntes:

1ª Quina classe d’animal és?

2ª Quines característiques té?

3ª De què s’alimenta?

4ª On viu?

5ª Quines altres informaci-ons destacaríeu?

/ / / / / / / / / / / / / / / /TERCER ES DOCUMENTA PER PARLAR D’ANIMALS/ / / / / / / / / / / / / / / /

EL RATPENAT

L’ÓS PANDAÉs un animal carnívor. És gran i s’assembla a un ós, amb pelatge llarg i d’aspecte llanós i les po-tes, espatlles, orelles i la zona dels ulls negres. S’alimenta de bambú, plantes herbàcies i pe-tits rosegadors i peixos. Viu a la Xina. Els pandes són solitaris, i s’enfilen als arbres. Estan en pe-rill d’extinció.Adrià Santana, 3r

26/

Aquest curs, els nens i nenes de 4t i ciutadans de Vilacreixent hem canviat d’habitatge perquè ens en feia falta un de més gran (ja se sap, hem crescut). Els nous i bonics masos es diuen MAS DE L’ESTANY i MAS DE LA FONT. A continuació teniu un tastet d’algunes de les llegendes que hem creat per explicar la història dels nostres masos, com també alguns dels dibuixos representatius de la nova casa. Ja veureu que d’imaginació no ens en falta. Esperem que us agradin.

Quart crea llegendes entorn dels seus masos

/ Quart Creixent/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

EL DOFÍEls dofins són uns mamífers aquàtics que, juntament amb les balenes i els marsopes, reben el nom comú de cetacis. Respiren per un únic orifici situat al cap (espiracle o nariu). L’aleta horit-zontal de la cua es mou en sentit vertical i permet el salt. Els do-fins emeten contínuament sons similars a un xiulet. Mengen peixos, calamars i pops. Els seus principals enemics són l’orca i els taurons.Josep Folqué, 3r B

LES ARANYESSón depredadores, tenen vuit potes, mesuren entre 0,5 mm i 9 cm. Les aranyes són artròpodes i viuen en tots els continents, ex-cepte en l’Antàrtida. Tenen una espècie de mandíbula anomenada quelícer, al final de la qual hi ha un ullal pel qual injecten verí a les seves víctimes. Algunes aranyes produeixen una teranyina en què les preses cauen per accident. Marc Escriche, 3r A

LES PAPALLONESLes papallones són insectes amb quatre grans ales membranoses recobertes d’escates. Són petites i tenen uns colors que són molt vistosos. Les papallones noc-turnes solen ser més petites, de colors apagats i discrets. La ma-joria d’espècies de papallones adultes s’alimenta bàsicament del nèctar de les flors. Viuen per tot el país; algunes, prop de la planta de què s’alimenten.Natàlia Jornet, 3r A

EL MAS DE LA FONT

Hi havia una vegada dos nens. L’un era eixerit i es deia Pau; l’altre era dolent i es deia Martí. Aquests dos nens i la seva famí-lia vivien al mas de la Font.Un dia van anar al bosc del costat de casa seva i llavors van trobar un follet. El Pau li va dir al Martí:- Mira, Martí, un follet!I el follet va dir:- Hola!, us donaré una moneda perquè la tireu a la font.Després van anar a la font i van tirar la moneda, i va sortir un mag i va dir:- Us concediré dos desitjos a ca-dascun. (...)Isaac Besé, 4t B

Hi havia una vegada un mas. En aquella vila hi havia una

font enmig d’una petita plaça on tots els nens i nenes del mas anaven tots els dies d’estiu a fer cua per beure aigua i a passar una estona jugant, perquè de-ien que aquella era l’aigua més bona que mai no havien provat i la millor plaça per a jugar.Però un dia aquella font es va espatllar i van haver de venir a arreglar-la, i mentrestant els nens i nenes no van poder jugar a la plaça. (...)Alba, 4t B

Hi havia una vegada un mas on no eren precisament rics, sinó que amb prou feines podien comprar una llesca de pa. Però en aquell mas hi passava una cosa molt estranya. Segons la

/27

/ Quart Creixent/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

QCllegenda, en aquell mas feia uns deu o vint anys que hi havia una font que, si en bevies aigua, po-dies demanar tres desitjos i se’t complien. Però hi havia un petit problema: el rei no volia deixar passar l’aigua.Un dia, quan ja no podien més, un noi molt valent anomenat Hèrcules va decidir anar a plan-tar cara al rei. (...)Oriol Moreno, 4t B

Hi havia una vegada un nen que es deia Manel. Vivia amb els seus pares en un mas als afores de Sant Vicenç dels Horts. Eren pa-gesos, però feia molts anys que no plovia i els seus horts s’asse-caven. Cada dia hi havia menys tomàquets, patates, cols, pasta-nagues i bledes per collir. Esta-ven desesperats.Un dia el Manel va sortir a pas-sejar pels camps i va trobar una cova. Mai no l’havia vista. A dins va veure una pedra molt estra-nya i lluminosa. (...)Joana, 4t

Hi havia una vegada un noi que vivia en un mas molt gran. El noi es deia Josep i moltes vegades te-nia set, però el que passava era que per poder beure aigua havia de caminar 5 km.Un dia estava recolzat a la paret i, de cop i volta, va sortir del no-res una porta molt gran que no havia vist mai. La va intentar obrir, però no tenia la clau. Va començar a buscar la clau per tot el mas, però, com que era tan gran, es va cansar... (...)Laia Marcè, 4t B

- Fa molts i molts anys, en aquella masia hi vivien un senyor i una senyora que eren els amos de la masia. Tenien bens, cavalls, un hort... També tenien un carro i uns bous per a llaurar la terra. Però hi va haver una època que el poble va patir una forta sequera (...). No tenien aigua per al bestiar. Un dia d’estiu molt calorós van trucar a la porta de la masia. Era un home pobre, sense casa. (...)David Prats, 4t A

Fa molts i molts anys, la família Devesa vivia al mas de l’Estany amb la seva filla. Al costat de la casa hi havia un estany. Ningú no en be-via, perquè deien que l’aigua de l’estany era màgica! La filla de la família Devesa es deia Laia. Ella estava intrigada sobre els poders màgics de l’aigua. (...)Mar Bosch, 4t A

Hi havia una vegada un poble on vivia una colla d’amics (...). Al cos-tat del poble hi havia un bosc. Tota la colla va anar a caminar al bosc. Caminant i caminant van veure un mas i van continuar caminant menys l’Ariadna. Ella va veure un estany, i tots la van seguir. L’Ariad-na es va acostar a l’estany cada vegada més i va relliscar i va caure a l’aigua. Al cap d’un minut es va convertir en sirena. (...)Sara López, 4t A

Un dia el Pol i el seu amic, el David, van anar al Tibidabo. Van com-prar les entrades, i la primera atracció que hi havia al parc era la sí-nia, però hi havia molta cua.Al cap d’una estona van veure que les cabines es movien tant que una es va bolcar. Per sort hi havia uns inflables i van caure a sobre. Van tenir tanta por que va marxar tothom.(...)Eduard Puga, 4t A

EL MAS DE L’ESTANY

28/

Notícies d’un cicle que es renova

/ Cicle superior/ Informació: Mònica Español i equip de mestres del cicle

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CSLa grip A, que va causar estralls al cicle superior, no ha impedit, però, preparar la representació dels Pastorets d’enguany, que s’insereix en l’ampli programa de celebracions nadalenques d’una escola que, en vistes de la festa més bonica de l’hivern, és un viver d’il·lusions que s’encomanen arreu.

UNA TUTORA MOLT JOVE Laia Mèlich Rial, nascuda l’1 de se-tembre de 1986 a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, és la nova tuto-ra de 6è B, una responsabilitat que va assumir el dia 14 de setembre de 2009 (“una data que recordaré tota la vida”) arran de la baixa de la Isabel Soneira Baos, que està embarassada. Prèviament havia estat convocada pel Jesús Churio, cap d’estudis.

Filla de Jordi Mèlich Mallol i Eulàlia Rial Francès, la Laia, que té un ger-mà, l’Albert, tres anys més gran que ella, és soltera i viu a Sant Vicenç dels Horts. Els estudis primaris i secundaris els va fer al Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell-Bosch (Begues), i, en acabat, va estudiar el batxillerat a l’escola salesiana del nostre poble. Entre 2004 i 2008 va cursar la diplo-matura de mestra de llengua estran-gera (anglès). Un dels seus projectes és llicenciar-se en filologia anglesa o catalana, però “tot està per veure...”

Com a ensenyant, només ha treba-llat als col·legis Immaculada i Sant Vicenç, per bé que “he fet de moni-tora al casal d’estiu de Communicate durant cinc anys seguits”. Tot això sense oblidar que, quan era estudi-ant, “havia fet diverses extraescolars d’anglès, teatre i esport a nens de di-ferents edats”. La jove tutora de 6è B

reconeix que no li va ser fàcil decan-tar-se pel magisteri a l’hora d’escollir una carrera. Pel seu cap hi barrinava la idea de ser guia turística (“els vi-atges i els idiomes sempre m’han fascinat”), una iniciativa que la seva mare no compartia (1). Va haver de ser el seu tutor del CES Salesians Sant Vicenç qui l’orientés definitiva-ment cap a l’ensenyament. No deba-des havia format part de l’Esplai Flor de Neu, “la qual cosa m’encantava”, i havia treballat de monitora. “Ho vaig meditar, explica, i em vaig decidir”, amb la qual cosa “la meva mare es va posar de molt bon humor”.

Com a membre de l’equip de mestres del cicle superior, la filla del Jordi i l’Eulàlia imparteix les àrees de conei-xement del medi i matemàtiques a 6è B, català a 6è A i B i castellà a 5è A. D’altra banda, “també faig un reforç de matemàtiques a 5è”. I parlant de l’equip, la Laia aprofita l’avinentesa per a donar les gràcies a la Mònica, el Lluís, la Paquita i el Roger, “que m’han ajudat molt i em continuen ajudant”. Tot i estar satisfeta de la seva tasca, confessa que “tot és mi-llorable”.

I els alumnes...? “Doncs és un grup (el de 6è B) que es fa estimar”, tal com li va dir la Isabel el dia que es va reu-nir amb ella. Benvinguda!

“Si em preguntéssiu quines són les meves afeccions, les ordenaria així: el teatre, el futbol i el cant. El teatre, sí, en primer lloc, una passió que ve de molt lluny. I és que, si no m’equivoco, diria que el meu besavi ja en feia, de teatre, al Centre Catòlic. El que és segur és que l’avi i el pare sempre n’han fet, i també recordo que a l’edat de vuit anys ja vaig intervenir en una representació dels ‘Pastorets’. Gau-deixo força del teatre, i, sempre que m’ho permeten els directors, entro en escena. Val a dir, però, que també em moc darrere les cortines (les “cametes”), ja que dirigeixo un grup de joves juntament amb una altra noia del poble.”

La passió pel teatre/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /(1) La Laia coneix França, Itàlia, Polònia i Gran Bretanya. D’altra banda, va viure i treballar a Anglaterra abans d’incorporar-se al nostre centre.

/29

/ Cicle superior/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CS

DOS ALUMNES NOUS Alba Becerra Gómez i Joan Martín Rodríguez, que s’han incorporat a 6è A, són els dos nous companys del ci-cle. L’Alba prové del CEIP Sant Jordi i el Joan, del CEIP Sant Josep. L’una i l’altre han estat molt ben rebuts, una raó que ha facilitat la seva excel·lent integració.

L’EQUIP DE MESTRESDotze mestres i professionals formen part de l’equip d’educa-dors del cicle superior del curs 20009-10. Els relacionem a con-tinuació, amb la indicació de les tutories, àrees i serveis de què són responsables:

Roger Bartés, tutor de 5è A

Paquita Velarde, tutora de 5è B

Lluís Bosch, tutor de 6è A

Isabel Soneria i Laia Mèlich, tutores de 6è B

Mireia Grao, especialista de música

Maite Casanova i Rosa Masa-na, especialistes d’anglès

Joaquim Pastor, mestre de religió i d’educació per a la ciu-tadania

Pilar Díaz, psicòloga

Imma Serrano, vetlladora

Mònica Español, mestra d’edu-cació especial i coordinadora del cicle

Aquest és el títol dels ‘Pastorets’ que els nois i noies del cicle supe-rior representaran els dies 14 i 15 de desembre de 2009 al teatre del “submarí”, una escenificació que obrirà el XXIII Cicle de Teatre i Ex-pressió del centre.

Jo faig d’Àngel 2, i només tincs tres línies, però l’Hostaler té vint-i-tres frases. És el personatge de l’obra que més parla. No ens podem oblidar dels músics, els tramoistes i els tèc-nis de so i llum, que també fan el seu treball. Jo espero que el dia de l’obra ens surti bé; de segur que serà així, perquè ens hem esforçat molt i ens ho mereixem.Gisela Casucau Bajo, 6è A

Jo penso que aquests ‘Pastorets’, una obra popular catalana, seran fantàs-tics, per bé que sense l’ajuda de tots no hauríem aconseguit gran cosa. Sortiran uns dimonis banyuts fent un ball, i els bastoners portaran amb la seva repre-sentació un bon ritme a l’obra. Els en-carregats dels llums faran que l’ambient de l’infern sigui terrorífic i l’ambient de la muntanya sigui lluminós i natural. També hem de donar moltes gràcies als professors, que fan una feina molt fei-xuga: dirigir l’obra, preparar els balls, fer els decorats i construir un bolet ge-gant on s’amagarà el narrador. Aquests dies els estem vivint amb molta inten-sitat. No parem d’assajar; és clar, volem que quedi molt bé.Albert Esteve Pérez, 6è A

ANEM TOTS CAP A BETLEM

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

L’educació per a la ciutadania i els drets humans és una assignatura que, implantada arreu de Catalu-nya, va destinada als alumnes del cicle superior. Al Col·legi Sant Vi-cenç s’imparteix a sisè.

D’una banda, el que més m’agrada d’aquesta assignatura és que parlem de fets que passen en altres llocs del món (ciutadania global), i de l’altra, que ens ajuda a ser persones més bo-nes. Abans no ajudava la mare, i ara que l’ajudo em sento molt millor.Carlos Ceballos Cano, 6è B

A mi m’agrada ciutadania -l’anome-nem així-, crec que t’obre les portes a conèixer i “ficar-se en la pell” d’altres persones, tant si són pobres, rics... Parlem de coses serioses, aprenem els drets humans i llegim notícies importants. En primer lloc, corre-gim la feina i després se’ns dóna la fitxa de treball. A mi m’agrada molt.Marina Alà Estadella, 6è B

Aquesta assignatura m’agrada per-què expliquem coses sobre com ser un bon ciutadà. Llegim llibres de la col·lecció Alfabet Solidari, d’Inter-món Oxfam, com ara ‘A d’Àfrica’, ‘I d’Índia’, ‘E d’escola’, ‘El nostre món és aigua’, etc. Els llegim en grup i des-prés escrivim a la llibreta d’apunts el que més ens ha cridat l’atenció.Mònica Prats Aymerich, 6è B

L’assignatura m’agrada perquè t’ajuda a conèixer que hi ha molts nens que no te-nen la sort que tenim nosaltres de poder anar a una escola, tenir menjar cada dia, etc. També aprenem els drets humans i que tots som diferents però iguals.Ginés Sánchez Romero, 6è B

Aquesta assignatura la trobo diferent de les altres, perquè ens ajuda a saber que hem de compartir, ajudar... perquè veiem que hi ha molta gent pobra que ni tan sols pot men-jar. També estudiem els drets humans, i ara veiem que molts no es compleixen. Alba Puga Creus, 6è B

30/

Cal Vila o la dolçor del Nadal

EN

Assumpta Pascual Reverter, àvia de dos alumnes del nostre centre (Jaume i Rita), és l’encarregada d’una de les pastisseries més conegudes del poble, cal Vila, on, des de 1983, s’elaboren les típiques palmes i moles de Sant Vicenç dels Horts. En vistes del Nadal, el forn del carrer Barcelona intensifica la seva activitat.

El forn de pa i pastisseria Vila del car-rer Barcelona, núm. 12-14 és una botiga on tradició i modernitat semblen anar de bracet. La modèlica disposició dels productes invita a mirar, mentre que l’olor del pa acabat de fer i els pastis-sos incita a respondre afirmativament quan la dependenta et pregunta: “Algu-na cosa més...?” L’Assumpta Pascual Reverter (Santa Coloma de Cervelló, 1945), vídua i mare de sis fills, vetlla pel negoci amb fermesa i discreció al-hora, sempre en segon terme, darrere, bé sigui del taulell o de l’arcada central del comerç, on s’endevinen unes esca-les que ens durien als altres tres espais de l’edifici: l’habitatge, el magatzem i l’obrador. De fet, l’Assumpta reconeix que, a més de despatxar, “sé fer alguna cosa de pastisseria”.

La mare del Josep, el Ramon, l’Ignasi, la Montserrat, el Salvador i l’Andreu (1) recorda els inicis de l’activitat comerci-al: “De primer, fa uns 55 o 60 anys, era només un forn de pa, regentat pel meu sogre, Josep Vila, que després heretà el meu marit, el Salvador”. Entorn de l’any 1980, quan ja hi havia la pastisseria, la família es veié amb cor de comprar la casa al Ciset, que n’era el propietari i hi havia tingut una graneria. Al negoci hi treballen quatre forners i pastissers

i cinc dependentes, per bé que dues d’aquestes només ho fan els diumen-ges. Obre a les set del matí i no tanca fins a dos quarts de nou del vespre; quant al cap de setmana, sempre té obert.

La nostra entrevistada s’acontenta que l’activitat de la botiga es mantin-gui –“és difícil créixer”-, però confes-sa que la moderada recuperació dels últims anys es deu a la seva vinculació amb Can Perol, una empresa que pro-dueix i distribueix productes agroali-mentaris ecològics a domicili, a partir de les comandes que rep a través d’In-ternet. La vinculació és tan estreta que l’Assumpta reconeix: “És el mateix”. El pa, les galetes i la brioixeria ecològics “s’estan introduint amb força èxit”.

Amb el Nadal a les envistes, l’As-sumpta -que té un punt de timidesa i una mirada dolça- ja ha revisat les existències de tots els ingredients amb què els pastissers elaboraran una de les especialitats de la casa, els tor-rons cremats, que es posaran a la ven-da al costat de les neules, els troncs de Nadal (“un braç de gitano semblant a una branca”), el pa de Nadal, els tor-tells de Reis, el plum cake (pastís típic de fruites confitades) i l’àmplia gam-ma de torrons de gustos i composi-cions diversos: de Xixona, d’Alacant,

de xocolata, de massapà de Cadis, “matanous”... Tot això sense oblidar les llaminadures del tió, algunes de les quals són típiques de cal Vila, com ara les “caguetes” de massapà i “les galetes en forma d’estrella que vull fer aquest any”.

I a l’aparador, què hi posaràs...? “El naixement, és clar, com cada any” –assegura l’àvia del Pau, el Guillem, el Jaume, la Rita, el Martí i la Mariona-, “amb les tres figures principals i dos nens tocant música”. Es tracta d’unes figures “rústiques, fetes amb material refractari”, tan diferents, això sí, de “les grans que hi havia posat anys en-rere” i que procedien de la casa pairal de can Colomer. Un aparador que de segur mereixeria un premi com els que ha guanyat en més d’una ocasió. I és que decorar l’aparador de la pastis-seria li agrada, a l’Assumpta, “abans potser més que ara; sí, sóc observa-dora, m’hi fixo”, ens confirma, sense atrevir-se a alçar els ulls.

Tot i la dedicació que suposa, man-tenir les dolces tradicions nadalen-ques és “una feina bastant maca, per bé que entretinguda”. Nadal, per a l’Assumpta, és un aplec de “reunions familiars i celebracions boniques” que ella i els empleats de cal Vila ajuden a avivar amb una fidelitat admirable als seus antecessors. I és que l’amor -que ens salva- és més fort que la mort. Per molts anys!/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /(1) El Josep i el Ramon són fills del primer matrimoni del Salvador Vila, que es casà amb l’Assumpta Pascual després d’haver enviudat.

/31

/ Cruïlla de narradors/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CNLa casa havia quedat buida. Com cada any des

de feia molt de temps, la família, desafiant la fredorada de la nit hivernal, se n’havia anat a la Missa del Gall. A la llar de foc encara cre-

maven, esmorteïdes, unes quantes brases, i una lluna platejada començava a il·luminar el menjador d’una manera suau i somniadora, com si volgués fer una estona de companyia a les figuretes del pessebre que, també com cada any, ocupava un racó de l’estança. Potser fou aquella claror amable i irrepetible la que va fer possible el miracle...–Ai, pobra de mi! –digué la rentadora del pessebre–. Sempre rentant agenollada; sempre patint pel treball, que no s’acabarà mai. Sempre plorant pel pecat que no té perdó de Déu.

La figureta va sospirar entre plors. Una ovelleta que hi havia a prop seu i el pescador que romania una mica més enllà del riu de paper de plata li van demanar que mani-festés el motiu de la seva pena.–Expliqueu la vostra història –digué el pescador– i nosal-tres us explicarem després la nostra.–Vet aquí que una vegada –començà a dir la rentadora– jo vivia a Betlem molt feliç i contenta. Guanyava un bon jornal amb el meu ofici de rentadora. I quan acabava la feina, m’agradava dormir devora el foc a l’hivern i a la fresca de l’hort a l’estiu.

Vet aquí que aquella nit feia un fred terrible i la neu havia teixit un mantell blanc damunt el poble. Jo estava a punt d’anar–me’n al llit quan, de sobte, trucaren a la porta. Vaig obrir, tot rondinant contra la gent inoportu-na, disposada a engegar tot aquell que volgués molestar el meu son.

Un vellet, amb la barba blanca, amb els ulls suaus i veu dolça, va dir–me: “Bona dona, podríeu fer–me un favor?”–No estic per captaires: aneu–vos–en! –li vaig respondre bruscament.

Va contestar–me que no venia a captar, que sols venia a demanar–me, ja que el meu ofici era rentadora, si volia rentar la robeta del seu infant nounat, perquè només te-nia una muda i no podia canviar–la. Vaig engegar–lo tota enfadada per la seva petició. Què s’havia cregut, aquell vell! Que jo havia d’estar rentant, al punt de la mitjanit, per al seu fill! I què m’importava, a mi, el nadó i el fet que no tingués robeta per a canviar–lo? Per res del món no deixava jo l’escalforeta de la meva llar per anar al riu a rentar amb aquella nit de glaç.

Les figuretes parlenProu que hi havia en els ulls blaus d’aquell vellet quel-

com d’extraordinari que m’obligava a abaixar els meus mentre l’insultava. Prou que sentia dins del meu cor una veueta dolça que m’obligava a obeir.

Però el diable de la peresa i la comoditat va poder més i vaig cloure la porta furiosa, deixant aquell pobre ancià sota la pluja de neu, amb la robeta del seu infant als dits i amb la paraula a la boca. Vaig tancar els finestrons i vaig anar–me’n malhumorada al llit. Quina nit tan dolenta que vaig passar! Semblava que em punxessin entre els llençols les forques dels dimonis; no sabia si somniava o estava desperta; però sí que veia un grapat de petits di-ables enfonsant–me amb les seves forquilles i obligant–me a rentar nit i dia. I l’endemà, quan tot es va fer clar, en lloc de trobar–me desperta al llit, vaig veure’m vora d’aquest riu de pessebre, rentant sense parar. Vaig provar d’alçar–me i de retornar a casa; però les meves cames no m’obeïen i vaig quedar agenollada així per sempre més.–Pobra rentadora que renteu! –va comentar el pescador que pesca–. La meva història és un xic a l’inrevés de la vostra; però amb el mateix resultat.–I, doncs, què us va passar? –var dir la figureta que ren-tava.–Doncs veureu –va fer el pescador–. Vós heu dit que per-què aquella nit us vau negar a obeir els designis divins, no rentant la robeta que Sant Josep us portà, ara us ve-ieu castigada, anys i panys, a aquesta postura trista de la rentadora que mai no està llesta de la seva bugada. Doncs bé, jo sofreixo el mateix càstig i fou per-què l’endemà d’aquella nit, quan tot el món relluïa amb el nou Estel que havia nascut per redimir la humanitat, jo vaig al-çar–me de bon matí, sense saber res, però amb una joia in-finita, com si el cel blau m’om-plís l’ànima de dolça ale-gria.

Vaig te-nir el pres-s e n t i -ment que a q u e l l

32/

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Adaptació d’un conte d’Aurora Díaz Plaja/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

matí tindria bona sort en la tasca diària de pescar per a l’ali-mentació meva i dels meus. Vaig preparar–me els estris de la pesca i cantant de goig me’n vaig anar caminet avall, fins al riu. Un cop aquí vaig tirar la canya amb l’esquer. I tot just havia llançat l’ham a l’aigua, veig venir riu avall una ban-dada de peixos tan lluents, tan bonics i grossets, que eren un bé de Déu. I tots venien cap a mi, com si desitgessin ser pescats per la meva canya. Podeu comptar com vaig anar recollint–los un a un amb els cucs de l’esquer! No donava l’abast. Se’m va acabar el menjar i encara saltaven davant meu centenars de peixets de tota classe i mida. Vaig reco-llir–ne amb el barret, amb la mà, amb la bossa del berenar.

Quan més engrescat estava per la pesca extraordinària d’aquell matí, bo i pensant en els diners que en trauria, s’acosten cap a mi uns minyons (eren pastors i mossos de la masia) cantant i saltironant alegrement. En veure’m atrafegat pescant, van restar parats, i em van cridar:–Ei, pescador que pesques! Què fas aquí parat? És que no ho saps?–Què és el que haig de saber? –vaig respondre empipat.–Doncs que aquesta nit ha nascut el Rei dels Reis, nostre Senyor, el Déu del Cel, el petit infant Jesús –van contes-tar–me.–I a mi, què m’expliqueu? Aneu a pastar fang i deixeu–me tranquil amb els meus peixos.–No siguis tanoca, pescador. Un àngel ens ha dit que hem d’anar tots a adorar l’Infant nounat i que li duguem tot el que podem oferir–li: llet de les cabres, blat del camp, fruita de l’hort; apa, vine amb nosaltres i ofereix–li aquesta panera plena de peixos, que fa un goig que enamora. –I un dels pastors volia agafar el meu cistell; i jo, furiós, vaig cridar:–Prou! Deixeu–me! No penso veure aquest minyó ni dur–li res.

I se’n van anar esporuguits. Vaig voler recollir la pa-nera, abans no vinguessin altres a importunar–me; però no vaig poder alçar–la de terra! Vaig pensar que era de tant que pesava i vaig decidir esperar que passés algú que em pogués ajudar; mentrestant vaig tornar a ficar

la canya dins l’aigua, i immediatament vaig sentir–me com si tot fos de pedra, sense

poder–me moure d’on estava as-segut, amb l’ham dins l’aigua.

En lloc dels peixos alegrois que fins aleshores s’havi-

en barallat per engan-xar–s’hi, vaig veu-

re, horroritzat, aquest peix de

paper de plata, que és l’únic

que penja, per sempre més, de la meva ca-nya, des

d’aquell matí infortunat en què per l’ambició del guany material vaig perdre’m el bé espiritual de contemplar amb els meus ulls pecadors el Déu infant. I vet aquí que jo vaig ser condemnat per voler pescar massa; quan vós ho heu estat per no voler rentar gens.–Pobre pescador que pesca! –digué la rentadora que ren-ta–. Som dos desgraciats. Paper trist, el nostre, sempre d’esquena a la cova, sempre lluny del Nen Jesús.

Una veueta feble va interrompre la dona.–Be, be, be... –féu l’ovella esgarriada que pasturava vora de la rentadora que renta i del pescador que pesca–. Voleu escoltar la meva petita història?–Explica–la. Ja t’escoltem.–Ai, pobra de mi! Jo també tinc el meu càstig per haver–me escapat aquell dia quan el pastor anava a endur–se’m cap a la cova de l’Infant nounat. Veureu com va ser... Jo era la més blanca i més xica del ramat. Tots s’enamora-ven de les meves gràcies i jo saltava joiosa pels prats. Els pastorets m’estimaven i les donzelles em guarnien amb llaços de color al coll. Era feliç corrent i menjant la fresca herba dels camps. I arribà aquell dia venturós per a tots, però malaurat per a mi. Tota la vall s’omplia de cants de joia dels caminants que anaven a adorar Jesús. També van invitar el meu pastor a ajuntar–se a l’alegre caravana tot dient: “Pren aquesta teva ovelleta tan bufona i ofrena–la a la mare de l’Infant, perquè faci un bon brou”.

Sentir això i posar–me a córrer, cames ajudeu–me, fou tot u. Vaig córrer i córrer muntanyes amunt, camins avall, que aviat vaig donar la volta al món i vaig retornar a aquest mateix prat vora el riu. Però estava sola i encara ho continuo estant ara després de tants anys. Sola, sense gana, i plorant dia i nit.

I el pescador que pesca digué:–Pobre xaiet! Mai no podran perdonar–nos el pecat d’aquell dia?–Qui ho sap? –respongué la rentadora que renta–; potser si provéssim enguany... Però, com? Si no podem bellugar–nos...

A la llum de la lluna feia pena veure les tres figuretes plorant amargament. Però vet aquí que aleshores s’es-devingué el miracle, perquè la mateixa claror platejada transportà, com si fossin plomes, les tres figuretes adolo-rides de la vora del riu davant l’Infant de la cova, mentre una música dolça i deliciosa omplia l’espai.

I la rentadora que renta oferí a Josep i Maria, que es miraven les figures amb benvolença, robeta neta per a canviar l’Infant. El pescador que pesca, els peixets de la cistella. I l’ovelleta, la seva carn i la llana. Però aleshores parlà Maria:–No cal, ovelleta blanca. Tu seràs el company de jocs del meu fillet, la seva joguina més preuada; vull que quan Ell sigui pastor d’ànimes, siguis tu el símbol del seu amor en-vers tota la humanitat.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Adaptació d’un conte d’Aurora Díaz Plaja

/33

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /EN / Entreteniments/ Antoni Prats

Entreteniments nadalencs

T N

N T

N A

V E

E V

V D

Si construeixes correc-tament aquest sudoku, podràs llegir a la quarta fila el temps d’espera que ens prepara per a celebrar amb alegria el Nadal.

Sant Francesc d’Assís en va fer un de vivent, el primer: hi havia persones i animals.

Solució:

El pastor està content, canta i ...

E O R E V E U N

L S C E N N R S

I R M V A I E U

R E I S R T R N

A A L L E S E A

Sudoku d’esperança

Camí de lletres

Els Reis van veure una estrella.Troba aquesta frase dins d’aquest laberint de consonants i vocals. Segueix les caselles horitzontalment i vertical; no ho facis mai en diagonal.

Col·loca les lletres que t’han sobrat dins d’aquestes caselles i sabràs els regals que aquells savis d’Orient van oferir a Jesús.

VOCALN

Jeroglífic alegre

Anagrama

Escala de paraules

Comença per l’última línia i vés traient cada cop una lletra.

És verda i se’n posa al pessebre.

Poema que cantava David.

Jesús el venç.

Encaixa-la amb tothom.

A Betlem me’n vull anar. Vols venir tu, rabadà? Però el rabadà és un mandrós. No li agrada caminar. Només pensa a atipar-se. Au, doncs, estimat nen i nena, no facis el rabadà; agafa el llapis i la goma i camina per entre aquests paratges d’entreteniments nadalencs. Jesús des del pessebre somriurà.

E S R E P B E S

34/

/ Bon dia, Sr. Kaspàrov / Esteve Fradera

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Sr.K/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Història dels escacs (XLIX)/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

1. d4, Cf62. c4, g63. Cc3, Ag74. e4, d65. Ae2, 0-06. f4, ... (L’atac dels quatre peons: un sistema agressiu contra la defensa índia de rei.)6. ... , c57. Cf3, Cc68. d5, Ca5

9. 0-0, a610. De1, Ad711. e5!, ... (Comença una combinació d’atac típica de Pomar.)11. ... , Ce8 (Si ..., dxe5; 12. fxe5, Cg4; 13. Dg3 amb avantatge blanc.)12. Cg5, e6 (No convé 12. ...,dxe5; 13.fxe5, Axe5; 14. Dh4, h5; 15. Axh5 guanyant.)13. Ad2!, b5

14. Cxh7!, ... (Inici de la combinació.)14. ... , Rxh715. Ce4!, Ah616. Axa5, De717. exd6, Cxd618. Cxc5, Cxc419. Ab4!, ... (S’amenaça 20. Cxe6 i també 20. Cxd7.)19. ... , Tac820. Axc4, bxc4

21. Cxe6, De822. Cg5+, ... (També era possible 22. Cxf8.)22. ... , Axg523. fxg5, Dxe1 (Si 23. ..., Th8; 24. Ac3, Dxe1; 25. Tae1, Tf8; 26. Te7 amb avantatge.)24. Taxe1 (I les negres abandonen.)

LA PARTIDABlanques: PomarNegres: Serra Campionat d’Espanya de 1962

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Defensa índia de rei

A l’Espanya de la postguerra tan sols grups d’amics, estudiants o gent intel·lectual jugaven als escacs com si es tractés d’un entreteniment. Però vet aquí que, el 1942, un nen de 10 anys va guanyar el campionat de les Illes Balears. La notícia es va escampar arreu del país. Els diaris, el NO-DO i la ràdio se’n van fer ressò. Aquest nen era Arturo Pomar. A partir d’aleshores el panorama dels escacs a Espanya començaria a canviar; s’havia descobert un nou esport.

Arturo Pomar va néixer a Palma de Mallorca l’1 de setembre de 1931. Va guanyar set campionats

nacionals i va representar l’Estat espanyol a les Olimpíades d’Escacs durant vint anys, del 1958 al 1978.

Arturo Pomar era treballador de correus i pare de família nombrosa. Jugar als escacs li costava un esforç addicional, la qual cosa no li va permetre mai de ser un jugador de primera línia mundial. Tot i així, es pot considerar el millor jugador espanyol fins als anys 80. Pomar va tenir l’honor de poder jugar amb campions mundials com Alekhine o Tal.

/35

AJUNTAMENT Sant Vicençdels Horts

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE CONCERTAT DE DOBLE LÍNIA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.TITULARITAT: Associació Catòlica de Pares de Família.SERVEIS: escola oberta, menjador, escola d’estiu i postestiu, activitats extraescolars i biblioteca.

C/ Antoni Gaudí, 808620 Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)Telèfon: 93 656 15 69Fax: 93 656 41 35www.csantvicens.comcosvi1@iservicesmail.com