Nosaltres, els valencians

Nosaltres, els valencians és un influent assaig[2][3] del'intel·lectual valencià Joan Fuster i el primer dels seustreballs com a historiador.[4] La seva aparició va im-plicar una renovació tant en la historiografia com en elnacionalisme valencià.[5] Ernest Lluch va dir d'aquest lli-bre que “separa la història de la nostra prehistòria”.[6]Juntament amb Qüestió de noms, (Edicions d'AportacióCatalana, 1962) i El País Valencià (Ediciones Desti-no, 1962), és considerat com un “llibre bàsic per alconeixement de la història, la cultura i els problemesd'identitat del valencià".[7] Jaume Pérez Montaner, estu-diós de l'obra fusteriana, va afirmar que “la seva significa-ció històrica ha estat tan remarcable que hom pot parlardes de la nostra perspectiva actual d'un abans i desprésd'aquesta obra en qualsevol referència a la cultura i a laconsciència nacional del País Valencià".[8] Va ser el pri-mer llibre publicat per edicions 62.[9]

Des de la primera edició apareguda per a la fira del llibrede 1962,[10] ha estat reeditat aproximadament una vintenade vegades fins al 2009,[8] a més de traduït al castellà.[11]L'any següent de la seva aparició, 1963, va ser guardonatamb el Premi Lletra d'Or.[12]

Fuster, que afirmava, parafrasejant Jaume Vicens i Vi-ves,[13] que no havia trobat mai una reflexió realment se-riosa sobre la identitat del poble valencià i que per aquestmotiu es considerava obligat a desxifrar-la,[14] trencavaamb el valencianisme precedent, en considerar-lo “pro-vincial” i “sucursalista”,[15][16] i trencava també amb eltreball històric i sociològic realitzat fins aquell moment,acusant-lo de patir d'una “deplorable i indecorosa miopia'nacional'".[17]

Nosaltres, els valencians respon a objectius explicitatsdes de les primeres pàgines, que són, entre d'altres,el de “conèixer-nos” (seguint, a més a més, el modelde Notícia de Catalunya)[4] i el de respondre a la pre-gunta “què som els valencians?".[6] Aquesta aportació al'autoconeixement dels valencians en tant que poble, pre-tenia Joan Fuster, seria un revulsiu contra les “malaltiescol·lectives” dels valencians, una temptativa de “rectifi-car la frustració històrica” del seu poble.[18] En paraulesde Fuster: “La veritat —els fets constatables i explícits—,una vegada delatada, esdevé consciència, i una conscièn-cia desperta sempre revertirà en acció, o, en última ins-tància, en remordiment. Per a expressar-ho abusant de laterminologia d'un il·lustre barbat: 'explicar' serà una in-vitació a 'transformar'".[19]

A Nosaltres, els valencians Fuster afirma que els territo-ris de “parla catalana”[20] del País Valencià tindrien com

a únic “futur normal” la incorporació a una entitat “su-praregional”, els Països Catalans.[21]

1 Antecedents

L'assaig de Jaume Vicens i Vives, Notícia de Catalunya—el títol original del qual havia de ser Nosaltres, els cata-lans, però que finalment va ser rebutjat, per suggerimentde Josep Pla,[22] per temor de la censura franquista—[13]

va ser inspirador del treball de Fuster, el qual té una inten-cionalitat i estructura paral·leles.[23][8] El títol Nosaltres,els valencians, basat en el títol que Vicens i Vives no vapoder posar al seu llibre, va ser suggerit per Max Cah-ner, fundador de l'editorial i amic del suecà des dels anys50.[10]

El nom de l'assaig, doncs, era intencionat, ja que Fusterbuscava un paral·lel com explica al pròleg de l'obra.[10]Escrit entre gener i febrer de 1962,[10] Nosaltres els va-lencians va suposar per a l'autor l'oportunitat de sintetitzardiferents reflexions que des de feia anys el preocupaven,[9]però també un intent de realitzar el diàleg que Vicens Vi-ves havia demanat als autors valencians i mallorquins aun article escrit a Serra d'Or poc abans de morir.[10] Ar-ran d'aquell article, Fuster es distanciaria de la tertúliad'escriptors valencians coneguts com a Grup Torre, queproposaren el concepte de Comunitat catalànica[24] com aalternativa a la proposta encunyada per Fuster dels PaïsosCatalans, que rebutjaven.[25]

El mateix any que es publicà Nosaltres, els valencians,l'editorial Destino li publicava a Fuster una guia de vi-atges anomenada El País Valenciano.[26] El llibre, pel fetd'estar escrit en castellà, va tindre una repercussió majorque la de les altres obres publicades per Fuster el mateixany, de caràcter més polític.[26] Així, i provocat per lafrustració del periodista José Ombuena pel fet de no haverestat l'elegit per Destino per a la realització del llibre,[27]s’inicià des de la premsa valenciana una campanya con-tra la figura de Fuster, tot predisposant als sectors mésprogressistes a rebre amb simpatia la seua obra.[28]

2 Estructura

Nosaltres, els valencians està dividit en tres grans secci-ons:

• Els fets. Pàgines 25 a 101.[29]

1

2 4 DESENVOLUPAMENTS POSTERIORS

• Les indecisions. Pàgines 105 a 169.[29]

• Els problemes. Pàgines 173 a 234.[29]

L'obra es presenta formalment com una anàlisi del passati de la psicologia col·lectiva del poble valencià,[30] si béper a l'autor allò que escrivia no tenia res a vore amb unapsicologia col·lectiva, ja que, en tant que escèptic, Fusterno creia en ànimes de pobles o esperits col·lectius.[30]

Per a Fuster, l'assaig va suposar una oportunitat de des-mentir les interpretacions del nacionalisme espanyol (i deldiscurs del regionalisme valencià que va assimilar) sobrela identitat valenciana,[9] tot dibuixant un escenari analí-tic i teòric rígid[9] on la proposta fusteriana sorgia comuna veritat oculta que es desvetllaria front a la mentidaque suposaria el discurs regionalista valencià assumit pelfranquisme.[9]

3 La construcció de la identitat va-lenciana

3.1 La “dualitat nacional”

L'assaig planteja que la conformació actual del País Va-lencià parteix, des dels orígens, d'una “dualitat nacionalinsoluble” —segons l'expressió utilitzada per Fuster perreferir-se a la convivència de colons catalans i aragone-sos assentats històricament en territori valencià —.[31]Fuster va tractar aquesta problemàtica argumentant queaquestes comarques castellanoparlants, si bé han aportatfigures com Blasco Ibáñez,[32] no haurien tingut sinó unainfluència marginal en la configuració de la personalitatcol·lectiva dels valencians quant a poble, perquè entén queaquesta personalitat col·lectiva està conformada, exclusi-vament, per les comarques de parla catalana.[33] Per aixòels territoris de parla castellana són tractats com un merapèndix adossat per raons administratives, fiscals o d'unaaltra mena, i fins i tot representarien un destorb de caraa una futura unió del País Valencià amb la resta de terri-toris de parla catalana, que segons ell serien el seu marcnacional natural. Aquesta idea i similars les repeteix enaltres obres.[34]

El mateix rebuig va plantejar a la població morisca assen-tada històricament al territori, considerant fins i tot quela seva expulsió va ser un fet positiu.[11][35]

Fuster considerava que existia una dissonància entre allòque era i allò que hauria d'haver estat la societat valencia-na, i d'aquell contrast sorgien queixes i laments col·lectiusque l'autor jutjava inútils si es manifestaven sols comamor propi local.[36] Per a Fuster estos contrastos gene-raven dubtes sobre la identitat col·lectiva dels valencians,sovint manifestats en un anticentralisme trivial.[36] La im-possibilitat d'articular un nacionalisme valencià seriós,unit al fet que el nacionalisme espanyol no haguera es-tat capaç d'assimilar als valencians explicarien que, a ulls

de Fuster, la identitat valenciana contemporània es carac-teritzara per una sensació d'ambigüitat i incertesa.[36]

4 Desenvolupaments posteriors

4.1 Influència

Cartell de la gira de presentació del llibre

A partir de Nosaltres, els valencians es va originar unmoviment denominat nou valencianisme, que va influiren molts sectors universitaris, progressistes i d'esquerres.Figures com Sanchis Guarner, Joan Reglà, Francesc dePaula Burguera, Josep Giner, Alfons Cucó, entre d'altres,van formar part d'aquest moviment. Després, durant laTransició espanyola, les màximes figures d'aquell valen-cianisme primerenc que datava de la Segona RepúblicaEspanyola (Xavier Casp i Miquel Adlert) acabaran unint-se al moviment de reacció contra el pancatalanisme ano-menat blaverisme.[37]

En acabar el franquisme, part de l'esquerra valenciana,va assumir postulats fusterians.[38] D'aquesta manera ladreta va aconseguir trobar un pretext perfecte per ata-car tant l'esquerra com l'incipient nacionalisme valencià,acusant ambdós de criptocatalanistes. Aquests esdeveni-ments són coneguts com a Batalla de València i van aca-bar quan, després de l'aprovació de la Constitució espa-nyola i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenci-ana, el fusterianisme va acabar allunyat dels centres depoder polític valencians. A causa de l'escàs suport popu-lar que van tenir les posicions fusterianistes, aquestes van

4.4 A la literatura 3

ser abandonades progressivament per diversos partits va-lencians d'esquerra.

4.2 Crítiques

Amés de les crítiques i desqualificacions,[39] tant des delsàmbits blavers com espanyolistes,[40] Nosaltres, els valen-cians també n'ha rebut des d'àmbits religiosos, per exem-ple, per les opinions abocades sobre l'expulsió dels morosde València.[41]

La virulència de la reacció que, en ple franquisme,va rebre la publicació de l'obra[42] (també d'El PaísValenciano), va revestir a Joan Fuster de legitimitatdemocràtica.[42] Durant la dictadura no hi va haver gransmatisacions i oposicions a aquestes tesis des de postu-res opositores al règim.[42] L'obra El País Valencià i elsaltres, publicada en 1972 per Emili Gómez i Nadal enseria una de les poques excepcions.[43] Al llibre, Gó-mez i Nadal mostra el seu escepticisme envers la difusiódel terme Països Catalans,[44] qualificant de folklore snobles actituds d'aquells que s’anomenaven catalans fora deCatalunya,[44] postura que jutjava minoritària.[44]

4.3 Revisions

Video de l'Institut d'Estudis Catalans on Joan F. Mira parla de'Nosaltres, els valencians’.

Amb l'arribada de la democràcia, començarien a apa-rèixer les primeres crítiques i revisions a les tesisfusterianes.[45] Ernest Lluch, a la seva obra La Via Va-lenciana (1a edició de 1976 i Premi Joan Fuster d'assaigaquell mateix any)[46] va ser el primer a publicar una re-visió dels postulats econòmics de Fuster,[47] tant en allòrelacionat amb la industrialitzacó, com sobre el “paradig-ma agrarista” del País Valencià.[48][46][49][47]

A mitjan dècada de 1980, alguns escriptors valencianscom J. F. Mira, Eduard Mira, Damià Mollà o VicentFranch van realitzar diferents revisions dels planteja-ments fusterians. Es van publicar obres com De impura

natione: El valencianisme, un joc de poder (un llibre tam-bé polèmic, que va tenir l'afegit de revitalitzar l'interèsper Nosaltres, els valencians en uns temps en què haviacaigut una mica en l'oblit; Premi Joan Fuster d'assaig,1986) o Document 88: Destinat (sobretot) a nacionalis-tes (finalista el 1988 en la categoria d'assaig dels PremisOctubre). Neix així el que es coneix com la tercera viadel nacionalisme valencià, que consistia en la considera-ció d'una nació valenciana amb una llengua amb diferentsgraus de particularisme, però compartida amb la resta deTerritoris de parla catalana,[50] en un intent d'aconseguiruna síntesi entre el blaverisme i el pancatalanisme.[51]

No seria fins a la dècada de 1990 que les tesis revisionistesde Fuster agafarien una nova empenta, amb la publicacióper Joan Francesc Mira de Sobre la nació dels valenciansen 1997, on es planteja una “via valenciana” que repenseles relacions entre el País Valencià i l'Estat Espanyol, demanera que els valencians reafirmen la seua condició denacionalitat en els mateixos termes que altres pobles del'estat reconeguts com a tal, contraposant eixa reafirma-ció de la valencianitat a una inèrcia espanyola que fa delfet valencià un “poc ser, insubstancial, epidèrmic, regio-nal, subordinat, marginat i folkloritzant”.[52] D'altra ban-da, l'alternativa pancatalanista va quedar descartada coma una “opció irrealitzable” pel propi Mira.[53]

4.4 A la literatura

El 2012 es va organitzar l'exposició Joan Fuster. Nosaltres elsvalencians. 1962-2012 al Palau Robert de Barcelona

A més de les respostes en forma d'assaig, d'articles pe-riodístics, etc., Nosaltres, els valencians també va tenirdesenvolupaments literaris. A la novel·la Abans morosque catalans, escrita per Jordi Querol i Moisés Mercé, esva utilitzar la història contrafactual plantejada per Fusteren relació amb l'expulsió dels moros de València[35] coma encapçalament per a una ucronia en la qual els morosmai no haurien estat expulsats, essent el primer capítol dela novel·la un text atribuït apòcrifament a Fuster com unasecció del seu assaig L'expulsió pendent.[54]

4 5 REFERÈNCIES

5 Referències[1] 'Nosaltres, els valencians’, cinquanta anys del llibre que va

definir tot un poble notícia a Vilaweb de l'11 de maig de2012

[2] Fi de segle: incerteses davant un nou mil·lenni, pàgina 155.

[3] De la revolució liberal a la democràcia parlamentària: Va-lència (1808-1975), pàgina 36.

[4] Confluències. Una mirada sobre la literatura valencianaactual, pàgina 204 (dins del capítol Joan Fuster i la histò-ria).

[5] De la revolució liberal a la democràcia parlamentària: Va-lència (1808-1975), pàgina 32.

[6] Lluch, Ernest (citat a De la revolución liberal a la demo-cracia parlamentaria: Valencia (1808-1975), p. 33).

[7] «Joan Fuster i Ortells» (en catalán). Enciclopèdia Catala-na, SAU. [Consulta: 5 d'abril de 2009].

[8] «Joan Fuster» (en catalán). Barcelona: Associaciód'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 d'abril del2009].

[9] 2012, Archilés, p. 134.

[10] 2012, Archilés, p. 133.

[11] Rubiera Mata, María Jesús. «Joan Fuster y la poesía ára-be». Cervantes Virtual. [Consulta: 5 d'abril de 2009].

[12] «Joan Fuster i Ortells» (en valenciano). Universitatd'Alacant. [Consulta: 5 d'abril de 2009]. «És autor de títolstan significatius com El País Valenciano (1962) i Nosal-tres els valencians (1962), aquest últim premi Lletra d’Orde 1963, Diccionari per a ociosos (1964), Literatura cata-lana contemporània (1971), guardonada amb el Premi dela Crítica Serra d’Or d’assaig de 1973, Babels i Babilònies(1972) o Sagitari (1985).»

[13] De la revolución liberal a la democracia parlamentaria:Valencia (1808-1975), página 35.

[14] Nosaltres, els valencians, pròleg a la segona edició, pàgina13.

[15] Nosaltres, els valencians: Però un “provincià" és, per de-finició, un home ressentit: d’un ressentiment una mica es-trany, borrós, subjecte a intermitències especials, estèril.D’entrada, el provincià ja se sent vexat d’ésser-ho. Ell ésuna mena de ciutadà de segona, i ho sap. Tanmateix, el seu“sucursalisme” el lliga d’una manera automàtica al centre:això li referma la situació de “dependència” a què està sot-mès, la qual es colora amb tot el caràcter d’una acceptacióespontània. La vexació, doncs, té una punta de remordi-ment (dentro del apartado Complex d'inferioritat, página207).

[16] Nosaltres, els valencians: Com més “provincià" és un va-lencià, més engallat i rupestre és el seu localisme. Els cas-tellanitzats de València són, precisament, els defensors mésentusiastes de l’idioma valenciano, de la literatura valen-ciana, de les glorias valencianas, quan troben que algú els

qualifica de “catalans”, cosa que ells consideren una usur-pació. Són també ells els qui salten amb lamés ardida impe-tuositat quan un castellà denigra el dialecto o alguna altramanifestació levantina. Això no falla mai. I encara: a mésd’ésser predominantment verbal, aquest localisme es limita,de fet, a les tendres insignificances del folklore, de la riva-litat esportiva i de la ponderació del paisatge familiar. Ésuna petitesa d’horitzons bastant grotesca. Els alacantins di-uen de la pròpia comarca —ni el més castellanitzat adoptael castellà per a dir-ho— que és “la millor terra del món"; elpartidari del València F. C. es pegarà amb l’hincha del Re-al Madrid amb el mateix orgull “patriòtic” que el Palleteroposà a Napoleó; tothom posarà les mans al foc per ju-rar que la paella sobrepassa les més sumptuoses fantasiespalatals d’un Brillat-Savarin: et sic de caeteris. El provin-cianisme té aquesta cua monstruosament vernacla. (dinsl'apartat Complex d'inferioritat, pàgines 209 i 210).

[17] Nosaltres, els valencians, pàgina 19 (dins la Introducció).

[18] Confluències. Una mirada sobre la literatura valencianaactual, pàgina 205.

[19] Nosaltres, els valencians, pàgina 20 (pròleg a la segonaedició).

[20] Nosaltres, els valencians: “De fet, quan els valencians —els de llengua catalana— parlem del País Valencià, solemoblidar-nos dels 'altres’ valencians: les nostres generalit-zacions no els tenen en compte. No hi ha en això capmenyspreu conscient (dins l'apartat “Aragonesos, caste-llans, murcians”, pàgina 105).

[21] Nosaltres, els valencians: “El problema ésmés greu vist desde l’altre costat: des del cantó de la zona 'valenciana'. Méso menys satisfactòriament, la zona castellana té a la sevaesquena el seu cos nacional ja fet, que no és el valencià.Sentir-se valencians o no, serà per a la seva gent una qües-tió secundària. Però els altres valencians —els valenciansestrictes— han de completar-se com a 'poble', i qualsevolintent que hagin fet o facin en aquest sentit vindrà obstruïtpel llast que per a ells suposa la zona castellana del país.La 'unitat' té exigències indefugibles: demana d’excloure od’assimilar els elements radicalment heterogenis que sub-sisteixen en la seva àrea. L’actual i tradicional 'dualitat' delPaís Valencià ens ha impedit de sentir-nos tranquil·lament'uns’. Dins el clos regional ens priva de trobar-nos 'idèn-tics’ tots els valencians. Ens agradi o no a uns i a altres,el fet és que hi ha dues menes de 'valencians’ impossiblede fondre’s en una de sola. D’altra banda, això entrebancaels valencians de la zona catalana en la direcció que hau-ria d’ésser i és llur únic futur normal: els Països Catalans,en tant que comunitat supraregional on ha de realitzar-sellur plenitud de 'poble'. Ni 'uns’ amb nosaltres mateixos,ni 'uns’ amb els altres catalans: aquest és el balanç queimposa la 'dualitat' valenciana (dins l'apartat “Insoluble”,pàgina 108

[22] Història de la historiografia catalana, pàgina 225.

[23] Nosaltres, els valencians, pàgina 20 (dins l'apartat “Intro-ducció".

[24] 1976, Fuster, p. 78.

[25] 1976, Fuster, p. 77.

5

[26] 2012, Archilés, p. 103.

[27] 2012, Archilés, p. 104.

[28] 2012, Archilés, p. 107.

[29] De la versió utilitzada en la bibliografia.

[30] 2012, Archilés, p. 135.

[31] Nosaltres, els valencians: Els valencians-catalans no tro-bem la manera de conciliar en la llur uns elements —aragonesos, castellans, murcians— que li són estranys. So-lament la inèrcia històrica fa suportable la conjunció degrups tan dissímils. (dins l'apartat La dualitat insoluble, pà-gina 105).

[32] Nosaltres. els valencians, pàgina 34 (dins l'apartat Pobleajustadís).

[33] Nosaltres, els valencians: Les zones “aragoneses”, “castella-nes” i “murcianes”, inscrites en la seva òrbita per la fitaciómedieval, són com un anex d'escassa importància. (dinsl'apartat La dualitat insoluble, pàgina 105).

[34] Antología de la poesía valenciana: "(...) la primerad'aquestes reflexions que li proposo està implícita en elmateix títol del llibre. Vull referir-me, primer de tot —és un aclariment imprescindible—, a l'abast que dono al'expressió 'poesia valenciana'. 'Poesia valenciana' no sig-nifica ni pot significar altra cosa que 'poesia catalana delPaís Valencià' (pròleg a la segona edició, p. 14).

[35] Nosaltres, els valencians: “Mirades les coses sincerament,no hi ha dubte que, des de la nostra òptica —de valenci-ans actuals—, l'expulsió va ser una sort. Algun erudit hacomparat la situació valenciana del XVI amb l'Algèria del1961: comparació bastant exacta, sí. Els moriscos eren unpoble colonial a la pròpia terra —en última instància, erenuns 'valencians’ més 'antics’ que els altres—, i els cristianseren una mena de peus-negres sobrevinguts i explotadors.Però, com que l'antagonisme dels dos 'pobles’ no podiatransformar-se en integració completa, perquè era una du-alitat irreductible —religió, llengua, mentalitat—, el mésfort va eliminar el més dèbil. Més ben dit, el rei i els seusconsellers van resoldre el problema eliminant els moros.Potser els cristians indígenes no ho haurien fet mai periniciativa pròpia. Si el plantejament 'nacional' del XVI ha-gués perdurat fins als nostres dies—i hauria perdurat, si nohi hagués intermediat l'expulsió—, avui el País Valenciàpotser seria una altra Algèria. No ens hauríem d'enganyar.I no seria una perspectiva massa convincent, penso” (dinsl'apartat “Més sobre els moriscos”, pàgina 79).

[36] 2012, Archilés, p. 136.

[37] 2012, Archilés, p. 110.

[38] De les idees als fets: Reflexions al cap de 20 anys del Con-grés de Cultura Catalana. Edicions 62, 1999, p. 391. ISBN8429745688.

[39] Nosaltres els valencians, pròleg a la segona edició, pàginas9 i 10.

[40] Castelló Cogollos, Rafael. «La estructura cultural del Pa-ís Valenciano» (en español) p. 22 y 23. Universidad deValencia. [Consulta: 5 d'abril de 2009].

[41] El retorn de l'Islam a Catalunya: Per desgràcia es tractad'una pràctica comuna. Fins i tot un intel·lectual de la tallade Joan Fuster va escriure que “no hi ha dubte que, des dela nostra perspectiva —de valencians actuals—, l'expulsióva ser una sort”. Val la pena citar el comentari que fa alrespecte Josep Maria Perceval: "Sempre hi ha menys cul-pa en l'assassí concret d'un pogrom, el botxí d'un camp deconcentració o el participant borratxo d'una nit de violèn-cia interètnica, que en la freda ment que decideix en unpaper i justifica racionalment l'eliminació total”. Pero notodo en nuestra historiografía es tan siniestro. En contras-te con la opinión despiadada del señor Joan Fuster, FerranSoldevila escribe: "Con la expulsión [de los moriscos] secortaba de raíz un problema, creado en gran parte por elfanatismo hispánico (…) No eran solamente los peligrosde la expulsión desde el punto de vista de la economía delpaís. Era también la iniquidad que representaba, inclusodejando aparte las atrocidades que fueron cometidas conlos expulsados". (dentro del apartado La justificació delgenocidi).

[42] Colomer, 1988pàg. 85

[43] Colomer, 1988pàg. 85-86

[44] Colomer, 1988pàg. 90

[45] Colomer, 1988pàg. 86

[46] Reig, Ernest. «La via valenciana» (en español). Le MondeDiplomatique, marzo 2003. [Consulta: 5 d'abril de 2009].«Ernest Lluch desvela con una gran fuerza expositiva lapresencia de un hilo histórico de industrialización autóc-tona que vincula el auge industrial de los años sesenta ysetenta del pasado siglo con toda una serie de elementosindustriales y artesanales presentes ya en el siglo XIX. Nofue por tanto la agricultura de exportación, ni la IV PlantaSiderúrgica de Sagunto, ni la planta de Ford de Almus-safes, lo que transformó el País Valenciano en una eco-nomía industrial moderna, sino la labor de una burguesíaindustrial que acumulaba capital en proyectos de dimen-sión empresarial generalmente reducida, y que operabaen sectores - calzado, juguete, azulejo, textil, mueble, ali-mentación - caracterizados por poseer tecnologías rela-tivamente sencillas, responder a la demanda de bienes deconsumo y aprovechar las economías externas que ofrecíala localización geográfica próxima de empresas de un mis-mo sector industrial. Esto último puede percibirse aún hoyen día en la presencia de auténticos distritos industrialesespecializados en las diferentes comarcas de la geografíaregional.»

[47] «La SAUJI presenta a Castelló l'últim llibre que va es-criure Ernest Lluch» (en catalán). Societat d'Amics i An-tics Alumnes de la Universitat Jaume I, diciembre 2002.[Consulta: 5 d'abril de 2009]. «Si tuviéramos que subrayaralguna de las aportaciones lluchianas, elegiríamos el nue-vo paradigma de interpretación de la economía valencianapor el cual la intensidad del crecimiento y de las transfor-maciones estructurales, desde los años sesenta, era incues-tionable y que el protagonismo de todo ese proceso era delas pymes (pequeñas y medianas empresas). Un paradig-ma que permitió confeccionar posteriormente las grandeslíneas de la política industrial de los primeros gobiernosde la Generalidad.»

6 7 ENLLAÇOS EXTERNS

[48] Játiva, J. M. «Lamedalla de la Universitat realza la magni-tud pública de Ernest Lluch» (en castellà). El País, 2002.[Consulta: 26 febrer 2012]. «La via valenciana, reeditadarecientemente por otro discípulo, el profesor Vicent So-ler, volteó “tanto al paradigma agrarista tradicional comola interpretación de Joan Fuster” e inauguró un “nuevoestilo de analizar el País”, destacó Almenar. Otro aspec-to de la visión alentada por Lluch permitiría confeccionaren la propia universidad “unas grandes líneas de políticaindustrial” que tuvieron gran influencia en los primerosgobiernos de la Generalitat, señaló el rector.»

[49] «El Coev rinde homenaje a Ernest Lluch con la conferen-cia “La Vía Valenciana, 25 años después”» (en español).Valencia: Colegio de Economistas de Valencia, octubre2001. [Consulta: 5 d'abril de 2009]. «En l'obra, Lluchplantea una visión alternativa a la visión hegemónica dela economía valenciana de estos tiempos: el agrarismo, ydescubre la industrialización autóctona: la de las pymes,que es la que existe actualmente. Así, en muchas de suspáginas rectifica el pensamiento reiterado de l'obra de Jo-an Fuster, Nosaltres els valencians, sobre la no industri-alización de la economía valenciana, haciendo la prime-ra revisión que existe sobre este autor. Soler destacó que,para Lluch, en el año 1962, había algo más que artesaníaen la manufactura valenciana, ya que los grandes cambiosestructurales que se producen en la economía durante ladécada de los 60 no hubieran sido posibles sin una basepreindustrial preexistente. Sostendrá que la diversificaci-ón de la economía valenciana desde principios del sigloXIX era mayor de lo que se había pensado.»

[50] La polémica identidad de los valencianos, Joaquin MartínCubas

[51] Estratègies polítiques i identitat col·lectiva al País Valen-cià, Pere Arberola i Garcia

[52] Sanchis i Llàcer, 2012, p. 162.

[53] Sanchis i Llàcer, 2012, p. 161-162.

[54] Confluències. Una mirada sobre la literatura valencianaactual, pàgines 257 i 258.

6 Bibliografia

• Archilés i Cardona, Ferran. Una singularitat amar-ga, Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana.Catarroja: afers, 2012, p. 426. ISBN 978-84-92542-64-2.

• Colomer, Agustí. Document 88. València: Edicions3i4, 1988. ISBN 84-7502-227-8.

• Fi de segle: incerteses davant un nou mil·lenni (encatalán). València: Universitat de València, 1994.ISBN 8437016045.

• Fuster, Joan. Nosaltres, els valencians (en catalán).Barcelona: Edicions 62, abril 1979. ISBN 84-297-1294-1.

• Preston, Paul; SAZ, Ismael. De la revolució libe-ral a la democràcia parlamentària: València (1808-1975). València: Universitat de València. ISBN8470308556.

• Sanchis i Llàcer, Vicent. Valencians, encara. Cin-quanta anys després de Joan Fuster. 1a ed.. Barcelo-na: Proa, 2012. ISBN 978-84-7588-359-5.

7 Enllaços externs• Nosaltres, els valencians. Versió electrònica del lli-bre PDF

7

8 Text and image sources, contributors, and licenses

8.1 Text• Nosaltres, els valencians Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Nosaltres%2C_els_valencians?oldid=15962992 Col·laboradors: Oersted,

Jordicollcosta, Vriullop, FlaBot, Felato, SMP, Paucabot, Aleator, Lohen11, Panotxa, Dauphine, Jordi Roqué, Carlesmari, Jove, Commons-Delinker, Beusson, Millars, Lliura, Capsot, PrComp, Ferbr1, Kippelboy, TronaBot, Meldor, Guizmateos, Flamenc, El noi de la garriga, Jss,Davidpar, BOTarate, VriuBot, Coentor, Jaumeortola, MystBot, EVA (bot), RibotBOT, JoRobot, KRLS Bot, BotReversor, CarlesMartin,SalviBot, EmausBot, Morsnet, TinoR, Simater, PeioR, ArnauBot, Dexbot, Legobot, Langtoolbot, EVA2.0 (bot) i Anònim: 23

8.2 Images• Fitxer:Arbcom_ru_editing.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Arbcom_ru_editing.svg Llicència: Public

domain Col·laboradors: Treball propi Artista original: User:VasilievVV• Fitxer:Commons-logo.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Commons-logo.svg Llicència: Public domainCol·laboradors: This version created by Pumbaa, using a proper partial circle and SVG geometry features. (Former versions used to beslightly warped.) Artista original: SVG version was created by User:Grunt and cleaned up by 3247, based on the earlier PNG version,created by Reidab.

• Fitxer:Disambig_grey.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Disambig_grey.svg Llicència: Public domainCol·laboradors: Treball propi Artista original: Bub’s

• Fitxer:Joan_F._Mira_parla_de_'Nosaltres,_els_valencians’{}(360p_VP8-Vorbis).webm Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f0/Joan_F._Mira_parla_de_%27Nosaltres%2C_els_valencians%27%28360p_VP8-Vorbis%29.webm Llicència:CC BY 3.0 Col·laboradors: Youtube Artista original: Institut d'Estudis Catalans

• Fitxer:Joan_Fuster._Nosaltres_els_valencians._1962-2012_exhibition_(2).JPG Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/94/Joan_Fuster._Nosaltres_els_valencians._1962-2012_exhibition_%282%29.JPG Llicència:CCBY-SA 3.0Col·laboradors:Treball propi Artista original: Kippelboy

• Fitxer:Joan_Fuster._Nosaltres_els_valencians._1962-2012_exhibition_(4).JPG Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/22/Joan_Fuster._Nosaltres_els_valencians._1962-2012_exhibition_%284%29.JPG Llicència:CCBY-SA 3.0Col·laboradors:Treball propi Artista original: Kippelboy

• Fitxer:Noia_64_mimetypes_pdf.png Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7d/Noia_64_mimetypes_pdf.png Lli-cència: LGPL Col·laboradors: ? Artista original: ?

• Fitxer:Nosaltres_els_valencians.jpg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/Nosaltres_els_valencians.jpg Lli-cència: Public domain Col·laboradors: This file was derived from Generalitat112.jpg: <a href='//commons.wikimedia.org/wiki/File:Generalitat112.jpg' class='image'><img alt='Generalitat112.jpg' src='https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Generalitat112.jpg/50px-Generalitat112.jpg' width='50' height='67' srcset='https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Generalitat112.jpg/75px-Generalitat112.jpg 1.5x, https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Generalitat112.jpg/100px-Generalitat112.jpg 2x' data-file-width='2304' data-file-height='3072' /></a>Artista original: Generalitat112.jpg: Joanbanjo

• Fitxer:Wikiquote-logo.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fa/Wikiquote-logo.svg Llicència: Public domainCol·laboradors: ? Artista original: ?

8.3 Content license• Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0