Nosaltres, els valenciansDreceres ràpides: navegació, cerca

Aquest article tracta sobre l'assaig de Joan Fuster. Si cerqueu el programa de ràdio, vegeu «Nosaltres els valencians (programa de ràdio)».

Nosaltres, els valencians

Autor Joan FusterPaís CatalunyaTema Història, políticaGènere assaigData de publicació

12 de maig de 1962[1]

Editorial Edicions 62ISBN 9788499300627Nosaltres, els valencians és un influent assaig[2][3] de l'intel·lectual valencià Joan Fuster i el primer dels seus treballs com a historiador.[4] La seva aparició va implicar una renovació tant en la historiografia com en el nacionalisme valencià.[5] Ernest Lluch va dir d'aquest llibre que "separa la història de la nostra prehistòria".[6] Juntament amb Qüestió de noms, (Edicions d'Aportació Catalana, 1962) i El País Valencià (Ediciones Destino, 1962), és considerat com un "llibre bàsic per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat del valencià".[7] Jaume Pérez Montaner, estudiós de l'obra fusteriana, va afirmar que "la seva significació històrica ha estat tan remarcable que hom pot parlar des de la nostra perspectiva actual d'un abans i després d'aquesta obra en qualsevol referència a la cultura i a la consciència nacional del País Valencià".[8] Va ser el primer llibre publicat per edicions 62.[9]

Des de la primera edició apareguda per a la fira del llibre de 1962,[10] ha estat reeditat aproximadament una vintena de vegades fins al 2009,[8] a més de traduït al castellà.[11] L'any següent de la seva aparició, 1963, va ser guardonat amb el Premi Lletra d'Or.[12]

Fuster, que afirmava, parafrasejant Jaume Vicens i Vives,[13] que no havia trobat mai una reflexió realment seriosa sobre la identitat del poble valencià i que per aquest motiu es considerava obligat a desxifrar-la,[14] trencava amb el valencianisme precedent, en considerar-lo "provincial" i "sucursalista",[15][16] i trencava també amb el treball històric i sociològic realitzat fins aquell moment, acusant-lo de patir d'una "deplorable i indecorosa miopia 'nacional'".[17]

Nosaltres, els valencians respon a objectius explicitats des de les primeres pàgines, que són, entre d'altres, el de "conèixer-nos" (seguint, a més a més, el model de Notícia de Catalunya)[4] i el de respondre a la pregunta "què som els valencians?".[6] Aquesta aportació a l'autoconeixement dels valencians en tant que poble, pretenia Joan Fuster, seria un revulsiu contra les "malalties col·lectives" dels valencians, una temptativa de "rectificar la frustració històrica" del seu poble.[18] En paraules de Fuster: "La veritat —els fets constatables i explícits—, una vegada delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció, o, en última instància, en remordiment. Per a expressar-ho abusant de la terminologia d'un il·lustre barbat: 'explicar' serà una invitació a 'transformar'".[19]

A Nosaltres, els valencians Fuster afirma que els territoris de "parla catalana"[20] del País Valencià tindrien com a únic "futur normal" la incorporació a una entitat "supraregional", els Països Catalans.[21]