normes de publicaciÓ seccions educació química eduq … · educació química eduq octubre 2014,...

1
NORMES DE PUBLICACIÓ Preparació dels manuscrits Els articles han de fer referència a qualsevol dels temes de les seccions de la revista per a qualsevol nivell d’educació, des de primària fins a l’educació universitària. Han de ser inèdits i han d’estar escrits en català, tot i que també es publicaran arti- cles en castellà, francès, portuguès, italià i anglès, si l’autoria és de persones de fora de l’àmbit de la llengua catalana. Els treballs han de tenir una extensió màxima de 25.000 ca- ràcters sense espais i han de ser escrits amb un espaiat d’1,5 i han de tenir el nombre de caràcters amb espais especificat en cadascuna de les seccions de la revista. El text ha d’estar en format Microsoft Word i lletra Times New Roman de cos 12. La primera pàgina ha de contenir el títol del treball, el nom o noms dels autors i el centre o centres de treball, un resum de 500 caràcters (incloent-hi espais) i cinc paraules clau. El títol, el resum i les paraules clau han d’anar seguits de la seva versió en anglès. Cal enviar també l’adreça postal dels autors o la del centre de treball per poder enviar-los el número de la revista en què han participat. Els articles han d’anar acompanyats de fotografies i imatges en color que il·lustrin el contingut del text. L’article haurà de contenir fotografies en color del treball a l’aula, dels muntatges dels experiments o altres fotografies relacionades amb el con- tingut. També han de contenir gràfics, esquemes, dibuixos i tre- balls o produccions dels alumnes que il·lustrin i facin més comprensible el contingut del text. Les il·lustracions han de portar títol (peu d’imatge) i cal indicar on cal situar-les dins l’article. Les fotografies i imatges s'han d'enviar en arxius sepa- rats en format .tif o .jpeg (resolució mínima: 300 píxels/pol- zada) i, si es tracta de gràfics, en Excel o Corel Draw. L’article ha d’estar estructurat en diferents apartats. Els au- tors han de seguir les normes recomanades per la IUPAC a l’hora d’anomenar els composts químics i utilitzar el sistema internacional d’unitats. És convenient el fet d’assenyalar 3 o 4 frases de l’article que es destacaran amb una lletra més gran i de color en l’article maquetat. Les referències bibliogràfiques han d’anar al final del text, es- crites com els exemples següents: Per a llibres: VILCHES, A.; GIL, D. (2003). Construyamos un futuro sostenible: Diálo- gos de supervivencia. Madrid: Cambridge University Press. Citació en el text: (Viches i Gil, 1994). Per a articles: SARDÀ, A.; SANMARTÍ, N. (2000). «Ensenyar a argumentar científi- cament: un repte de les classes de ciències». Enseñanza de las Ciencias, vol. 18, núm. 3, p. 405-422. Citació en el text: (Sardà i Sanmartí, 2000). Per a documents digitals (webs): OCDE (2006). PISA 2006: Marco de la evaluación. Conocimientos y habi- lidades en Ciencias, Matemáticas y Lectura [recurs electrònic]. París: OCDE. <http://www.oecd.org/dataoecd/59/2/39732471.pdf> [Consulta: 11 setembre 2013]. Per a altres exemples, consulteu un número recent de la re- vista. Al final de l’article ha de constar una breu ressenya profes- sional i una fotografia de les persones autores de l’article. Cada ressenya ha de contenir el nom i cognoms, càrrec, centre de treball, camp principal en el qual desenvolupa la seva tasca i correu electrònic (màxim de 400 caràcters amb espais). Cal en- viar els arxius de les fotografies de carnet dels autors en format .tif o .jpeg (resolució mínima: 300 píxels/polzada). Enviament d’articles Els articles han de ser enviats per correu electrònic a l’adreça següent: [email protected]. Revisió dels articles Els articles seran revisats per tres experts. Els articles re- visats i enviats als autors hauran de ser retornats als edi- tors en el termini màxim de 10 dies. Sempre que sigui possible, les proves de maquetació seran enviades als autors abans de la seva publicació. SECCIONS ACTUALITZACIÓ DE CONTINGUTS Articles que revisen i posen al dia continguts propis de la disciplina o en relació a altres àmbits del coneixement, i que faciliten i promouen un ensenyament actualitzat de la química. APRENENTATGE DE CONCEPTES I MODELS Articles que tracten sobre conceptes i models químics, des del punt de vista de les concepcions alternatives dels alumnes i les dificultats d’a- prenentatge conceptuals, així com les estratègies didàctiques per a l’ela- boració i l’aplicació dels models químics a l’aula. CURRÍCULUM, PROJECTES I UNITATS Presentació i anàlisi dels currículums de química de diferents països, de projectes curriculars i unitats i seqüències didàctiques. DIVULGACIÓ DE LA QUÍMICA Articles que presenten temes d’actualitat química amb caràcter divulga- tiu i que posen de manifest les relacions de la química amb la societat i altres àmbits del coneixement o bé presenten activitats i experiències de caire divulgador de la química adreçades a l’alumnat o al públic en ge- neral. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES Presentació i anàlisi d’enfocaments i estratègies didàctiques per a l’ense- nyament i l’aprenentatge de la química: modelització, indagació, resolu- ció de problemes, treball cooperatiu, avaluació, etc. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT Propostes i investigacions sobre la formació inicial i en actiu del profes- sorat de química i ciències en general que contribueixin al seu desenvo- lupament professional. HISTÒRIA I NATURALESA DE LA QUÍMICA Articles sobre la història i la naturalesa de la química i sobre l’interès di- dàctic d’aquestes disciplines en l’ensenyament de la química. Activitats per treballar aspectes de la naturalesa de la ciència. INNOVACIÓ A L’AULA Articles que descriuen la planificació i l’experimentació a l’aula d’expe- riències didàctiques de caràcter innovador. La secció pretén ser un espai per compartir experiències d’aula. LLENGUATGE, TERMINOLOGIA I COMUNICACIÓ Articles relacionats amb l’aprenentatge de les habilitats comunicatives (llegir, escriure i parlar) en relació amb l’aprenentatge de la química. I també sobre el llenguatge i la terminologia científics. NOVES TECNOLOGIES Articles relacionats amb la utilització de les noves tecnologies en l’ense- nyament de la química: simulacions, ús d’Internet, mitjans audiovisuals, laboratoris virtuals, experiències amb equips de captació de dades, etc. QUÍMICA EN CONTEXT Articles que presenten contextos rellevants –de la vida quotidiana, tec- nològics, industrials, socials, mediambientals, de salut o culturals– que puguin ser presos com a punt de partida per a un ensenyament de la química en context i per promoure l’alfabetització científica. QUÍMICA, EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITAT Articles que facin palesa l’estreta de relació entre la química i els aspec- tes del medi ambient, i temàtiques mediambientals d’actualitat des d’una vessant química, així com propostes educatives per a la sostenibi- litat RECERCA EN DIDÀCTICA DE LA QUÍMICA Articles que difonguin investigacions didàctiques d’utilitat per a la mi- llora de l’ensenyament de la química. Descripció i resultats d’experièn- cies didàctiques que hagin estat avaluades de forma qualitativa o quantitativa. RECURSOS DIDÀCTICS Articles que presentin qualsevol tipus de recurs i material didàctic per a l’ensenyament de la química. Poden incloure, entre d’altres, audiovisu- als, jocs, visites, textos dels mitjans de comunicació, etc. TREBALL EXPERIMENTAL Articles sobre diferents tipus de treballs pràctics experimentals: demos- tracions, experiències interpretatives, aprenentatge de tècniques, inves- tigacions, etc. TREBALLS DE RECERCA DELS ALUMNES Articles descriptius de treballs de recerca dels alumnes dins l’àmbit de la química. En aquesta secció, els alumnes són els autèntics protagonis- tes.

Upload: trinhque

Post on 27-Jan-2019

213 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Educació Química EduQOctubre 2014, número 19

EditorsFina Guitart, CESIRE-CDEC, SCQ, BarcelonaAureli Caamaño, SCQ, Barcelona

Consell EditorJosep Corominas, Escola Pia, SitgesJordi Cuadros, IQS-URL, BarcelonaJosep Durán, UdG, GironaPere Grapí, INS Joan Oliver, SabadellMercè Izquierdo, UAB, BarcelonaClaudi Mans, UB, BarcelonaÀngel Messeguer, CSIC, BarcelonaNeus Sanmartí, UAB, BarcelonaMontse Tortosa, INS Ferran Casablancas, SabadellAmparo Vilches, UV, València

Consell Assessor Consell Assessor Catalunya / EspanyaJoan Aliberas, INS Puig Cadafalch, MataróMiquel Calvet, INS Castellar, Castellar del VallèsFrancesc Centellas, UB, BarcelonaRegina Civil, Escola Sakado, BarcelonaAnicet Cosialls, INS Guindàvols, Lleida Carlos Durán, Centro Principia, MàlagaXavier Duran, TV3, Barcelona Josep M. Fernández, UB, BarcelonaDolors Grau, UPC, ManresaPaz Gómez, INS Provençana, l’Hospitalet de LlobregatElvira González, Centro de Ciencias, Bilbao Pilar González Duarte, UAB, BarcelonaRuth Jiménez, UAL, Almeria Teresa Lupión, Centro de Recursos UMA, Màlaga María Jesús Martín-Díaz, IES Jorge Manrique, MadridConxita Mayós, Departament d’Ensenyament, Barcelona José María Oliva, UCA, Cadis Gabriel Pinto, UPM, RSEQ, MadridMarta Planas, UdG, GironaAnna Roglans, UdG, Girona Núria Ruiz, URV, TarragonaOlga Schaaff, Escola Rosa dels Vents, BarcelonaMarta Segura, Escola Pia Nostra Senyora, BarcelonaRosa Maria Tarín, UAB, BarcelonaRomà Tauler, IDAEA-CSIC, BarcelonaGregori Ujaque, UAB, BarcelonaNora Ventosa, ICMAB-CSIC, BarcelonaJosep Anton Vieta, UdG, Girona

Consell Assessor InternacionalMaría del Carmen Barreto, Universitat de Piura, PerúLiberato Cardellini, U. Politecnica delle Marche, ItàliaAgustina Echeverria, Universitat Federal de Goiás, Brasil Sibel Erduran, Universitat de Bristol, Regne UnitOdilla Finlayson, Universitat de Dublín, IrlandaAndoni Garritz , UNAM, MèxicLidia Galagowsky, Universitat de Buenos Aires, Argentina Marcelo Giordan. Universitat de São Paulo, Brasil Gisela Hernández, UNAM, Mèxic Èric Jover, Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra Isabel Martins, Universitat d’Aveiro, PortugalEduardo Mortimer, Universitat de Minas Gerais, Belo Hori-zonte, Brasil Carlos Javier Mosquera, Universitat Distrital, Bogotà, ColòmbiaFátima Paixão, Castelo Branco, Portugal Vincent Parbelle, Lycée La Martinière, Lió, FrançaIlka Parchmann, Universitat de Kiel, Alemanya Mario Quintanilla, Pontifícia Universitat Catòlica, XileSantiago Sandi-Urena, Universitat de Tampa, Florida, EUAWilson dos Santos, Universitat de Brasília, Brasil Vicente Talanquer, Universitat d’Arizona, EUA

Societat Catalana de Química (SCQ) http://blogs.iec.cat/scq/President: Carles Bofilial de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC)Barcelona. Catalunya. Espanya

Impressió: Gráficas ReyISSN: 2013-1755Dipòsit Legal: B-35770-2008

NORMES DE PUBLICACIÓPreparació dels manuscrits

Els articles han de fer referència a qualsevol dels temes deles seccions de la revista per a qualsevol nivell d’educació, desde primària fins a l’educació universitària. Han de ser inèdits ihan d’estar escrits en català, tot i que també es publicaran arti-cles en castellà, francès, portuguès, italià i anglès, si l’autoria ésde persones de fora de l’àmbit de la llengua catalana.

Els treballs han de tenir una extensió màxima de 25.000 ca-ràcters sense espais i han de ser escrits amb un espaiat d’1,5 ihan de tenir el nombre de caràcters amb espais especificat encadascuna de les seccions de la revista. El text ha d’estar enformat Microsoft Word i lletra Times New Roman de cos 12.

La primera pàgina ha de contenir el títol del treball, el nom onoms dels autors i el centre o centres de treball, un resum de500 caràcters (incloent-hi espais) i cinc paraules clau. El títol, elresum i les paraules clau han d’anar seguits de la seva versióen anglès. Cal enviar també l’adreça postal dels autors o la delcentre de treball per poder enviar-los el número de la revista enquè han participat.

Els articles han d’anar acompanyats de fotografies i imatgesen color que il·lustrin el contingut del text. L’article haurà decontenir fotografies en color del treball a l’aula, dels muntatgesdels experiments o altres fotografies relacionades amb el con-tingut. També han de contenir gràfics, esquemes, dibuixos i tre-balls o produccions dels alumnes que il·lustrin i facin méscomprensible el contingut del text. Les il·lustracions han deportar títol (peu d’imatge) i cal indicar on cal situar-les dinsl’article. Les fotografies i imatges s'han d'enviar en arxius sepa-rats en format .tif o .jpeg (resolució mínima: 300 píxels/pol-zada) i, si es tracta de gràfics, en Excel o Corel Draw.

L’article ha d’estar estructurat en diferents apartats. Els au-tors han de seguir les normes recomanades per la IUPAC al’hora d’anomenar els composts químics i utilitzar el sistemainternacional d’unitats. És convenient el fet d’assenyalar 3 o 4frases de l’article que es destacaran amb una lletra mésgran i de color en l’article maquetat.

Les referències bibliogràfiques han d’anar al final del text, es-crites com els exemples següents:Per a llibres:VILCHES, A.; GIL, D. (2003). Construyamos un futuro sostenible: Diálo-

gos de supervivencia. Madrid: Cambridge University Press. Citació en el text: (Viches i Gil, 1994).Per a articles:SARDÀ, A.; SANMARTÍ, N. (2000). «Ensenyar a argumentar científi-

cament: un repte de les classes de ciències». Enseñanza de lasCiencias, vol. 18, núm. 3, p. 405-422.

Citació en el text: (Sardà i Sanmartí, 2000).Per a documents digitals (webs):OCDE (2006). PISA 2006: Marco de la evaluación. Conocimientos y habi-

lidades en Ciencias, Matemáticas y Lectura [recurs electrònic]. París:OCDE. <http://www.oecd.org/dataoecd/59/2/39732471.pdf>[Consulta: 11 setembre 2013].Per a altres exemples, consulteu un número recent de la re-

vista.Al final de l’article ha de constar una breu ressenya profes-

sional i una fotografia de les persones autores de l’article. Cadaressenya ha de contenir el nom i cognoms, càrrec, centre detreball, camp principal en el qual desenvolupa la seva tasca icorreu electrònic (màxim de 400 caràcters amb espais). Cal en-viar els arxius de les fotografies de carnet dels autors en format.tif o .jpeg (resolució mínima: 300 píxels/polzada).Enviament d’articles

Els articles han de ser enviats per correu electrònic a l’adreçasegüent: [email protected]ó dels articles

Els articles seran revisats per tres experts. Els articles re-visats i enviats als autors hauran de ser retornats als edi-tors en el termini màxim de 10 dies. Sempre que siguipossible, les proves de maquetació seran enviades als autorsabans de la seva publicació.

SECCIONS

ACTUALITZACIÓ DE CONTINGUTSArticles que revisen i posen al dia continguts propis de la disciplina o enrelació a altres àmbits del coneixement, i que faciliten i promouen unensenyament actualitzat de la química.

APRENENTATGE DE CONCEPTES I MODELSArticles que tracten sobre conceptes i models químics, des del punt devista de les concepcions alternatives dels alumnes i les dificultats d’a-prenentatge conceptuals, així com les estratègies didàctiques per a l’ela-boració i l’aplicació dels models químics a l’aula.

CURRÍCULUM, PROJECTES I UNITATSPresentació i anàlisi dels currículums de química de diferents països, deprojectes curriculars i unitats i seqüències didàctiques.

DIVULGACIÓ DE LA QUÍMICAArticles que presenten temes d’actualitat química amb caràcter divulga-tiu i que posen de manifest les relacions de la química amb la societat ialtres àmbits del coneixement o bé presenten activitats i experiències decaire divulgador de la química adreçades a l’alumnat o al públic en ge-neral.

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUESPresentació i anàlisi d’enfocaments i estratègies didàctiques per a l’ense-nyament i l’aprenentatge de la química: modelització, indagació, resolu-ció de problemes, treball cooperatiu, avaluació, etc.

FORMACIÓ DEL PROFESSORATPropostes i investigacions sobre la formació inicial i en actiu del profes-sorat de química i ciències en general que contribueixin al seu desenvo-lupament professional.

HISTÒRIA I NATURALESA DE LA QUÍMICAArticles sobre la història i la naturalesa de la química i sobre l’interès di-dàctic d’aquestes disciplines en l’ensenyament de la química. Activitatsper treballar aspectes de la naturalesa de la ciència.

INNOVACIÓ A L’AULAArticles que descriuen la planificació i l’experimentació a l’aula d’expe-riències didàctiques de caràcter innovador. La secció pretén ser un espaiper compartir experiències d’aula.

LLENGUATGE, TERMINOLOGIA I COMUNICACIÓArticles relacionats amb l’aprenentatge de les habilitats comunicatives(llegir, escriure i parlar) en relació amb l’aprenentatge de la química. Itambé sobre el llenguatge i la terminologia científics.

NOVES TECNOLOGIESArticles relacionats amb la utilització de les noves tecnologies en l’ense-nyament de la química: simulacions, ús d’Internet, mitjans audiovisuals,laboratoris virtuals, experiències amb equips de captació de dades, etc.

QUÍMICA EN CONTEXTArticles que presenten contextos rellevants –de la vida quotidiana, tec-nològics, industrials, socials, mediambientals, de salut o culturals– quepuguin ser presos com a punt de partida per a un ensenyament de laquímica en context i per promoure l’alfabetització científica.

QUÍMICA, EDUCACIÓ AMBIENTAL I SOSTENIBILITATArticles que facin palesa l’estreta de relació entre la química i els aspec-tes del medi ambient, i temàtiques mediambientals d’actualitat desd’una vessant química, així com propostes educatives per a la sostenibi-litat

RECERCA EN DIDÀCTICA DE LA QUÍMICAArticles que difonguin investigacions didàctiques d’utilitat per a la mi-llora de l’ensenyament de la química. Descripció i resultats d’experièn-cies didàctiques que hagin estat avaluades de forma qualitativa oquantitativa.

RECURSOS DIDÀCTICSArticles que presentin qualsevol tipus de recurs i material didàctic per al’ensenyament de la química. Poden incloure, entre d’altres, audiovisu-als, jocs, visites, textos dels mitjans de comunicació, etc.

TREBALL EXPERIMENTALArticles sobre diferents tipus de treballs pràctics experimentals: demos-tracions, experiències interpretatives, aprenentatge de tècniques, inves-tigacions, etc.

TREBALLS DE RECERCA DELS ALUMNES Articles descriptius de treballs de recerca dels alumnes dins l’àmbit dela química. En aquesta secció, els alumnes són els autèntics protagonis-tes.

ÍNDEXEditorialL’àtom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Aureli Caamaño, Fina Guitart, Mercè Izquierdo i Claudi Mans

Monografia: L’àtomCom es veuen els àtoms a la llum d’una espelma i com es compliquen més i més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Joan Aliberas, Mercè Izquierdo i Fina Guitart

De com els químics varen començar a parlar d’àtoms: el corpuscularisme de la química del segle XVIII com a preludi de l’atomisme químic de Dalton . . . . . . . . . . . . 10Pere Grapí

De cómo el átomo se convierte en «real» y complejo y adquiere una estructura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Jordi Solbes

De com l’àtom es va fer útil i ensenyable . . . . . . . . . . . . 26Iván Marchán Carvajal i Neus Sanmartí Puig

De com l’àtom esdevé una peça de LEGO. Una visió crítica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Claudi Mans i Teixidó

A holistic approach to the atom in school chemistry . . 39Sibel Erduran

Com ajuden els àtoms a aprendre química i quines dificultats generen? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Mireia Garcia Viloca, Núria López, Pilar Melcón, Isabel Muñoz, David Rial, Marta Segura, Josep Maria Valls, Marta Simon, Mercè Izquierdo i Claudi Mans

Intercanvi Using demonstrations to stimulate inquiry and students’ thinking . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48Peter E. Childs

Els residus en un laboratori de secundària. Les 3 R + S de salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58Sílvia Careta, Aina Solà i Miquel Erra

Imatge de portada: Fragment de la imatge Single Pd-atoms embedded in silica-nanopores (Àtoms de Pd incrustats en sílice-nanoporus):http://www.icmm.csic.es/spmage/spmageview09.php?id=155.Autor: Mr. Jan-Frederik Jerratsch. Fritz-Haber-Institut der Max-Planck-Gesells-chaft (Alemanya).Imatge del web del concurs International Scanning Probe Microscopy ImageContest: http://www.icmm.csic.es/spmage/index.php.Descripció: imatge obtinguda per microscòpia d’efecte túnel (STM) d’àtoms dePd dipositats sobre un substrat de molibdè, en el qual ha crescut una superfíciede sílice amb nanoporus on es localitzen els àtoms de Pd. La microscòpia d’efecte túnel permet obtenir imatges d’àtoms i molècules.

72403 portada_19.qxp_Maquetación 1 8/1/16 15:43 Página 1