noia rellotge 2a quinzena de febrer

19,5 mm

Novel.la

Un thriller ple de misteri, assassinats, caos i tracions. Un intelligentssim debut. New York Journal of Books

PETER SWANSON

Fotografi a de la coberta: ShutterstockFotografi a de lautor: Jim FergusonDisseny de la coberta: Nico Castellanoswww.arallibres.cat

Un thriller addictiu de ritme imparable. Una espiral de suspens asfixiant que et mant aferrat a la lectura fins al seu elctric final.

En George s el comptable duna revista literria dxit, una feina perfecta per a alg amb inters per la literatura per cap talent literari. Tamb s alg encara bojament enamorat del seu primer amor de joventut, la Liana, la noia que li va trencar el cor quan va ngir un sucidi per esfumar-se de la universitat.

Per aix, quan la Liana reapareix a la seva vida per demanar-li un favor, en George no sap negar-shi. Per no s un favor qualsevol: la Liana vol que torni, de part seva, el mig mili de dlars que ella ha robat al seu examant, un magnat sense escrpols que no vol els diners, noms busca venjana.Una histria de suspens que ens transportar a

linterior del cor den George i a les mentides de la insaciable Liana. Un cctel Molotov que sembolica sorprenentment pgina a pgina i que apunta a una tragdia inevitable.

Encara hi havia una part den George que volia creure que la Liana era innocent, que no era darrere del robatori i lassassinat. Ho volia creure, no perqu no penss que no nera capa, sin perqu volia creure que no lhavia utilitzat per als seus propsits.

Codi Bic: FA/FFISBN: 978-84-15645-56-6

Peter Swanson (Massachusetts) s llicenciat en literatura, educaci i escriptura creativa. Els seus poemes, les seves histries i les seves ressenyes han estat publicats en diversos diaris com ara The Atlantic, Epoch, o Notre Dame Review. Un rellotge per cor s la seva primera novella.

J

IM F

ERGUSON

Peter Sw

anson Un rellotge per corAltres ttols de la collecci:

Colm Tibn

Excellent successor de Henry James

The Times

novella

I em vaig espantar encara ms quan vaig sentir les paraules sobre el fill de Du: vaig entendre que no era que hagus perdut loportunitat dendur-me el meu fill lluny daqu, sin que, de fet, no lhavia tinguda mai, aquesta oportunitat, i que estvem tots perduts.

El testamen

t de Maria el testament

de maria

M. M

erc Cuartiella Lafer marsells Lafer

marsellsM. Merc CuartiellaPremi Llibreter 2012 amb Germans, gaireb bessons

N O V E L L A

La flamant guanyadora del Premi Llibreter 2012 torna a les llibreries amb una narraci absorbent sobre les relacions familiars, lamor i lamistat. Quan la Mei assumeix que el seu marit lha deixat, es veu obligada a tornar a conviure amb els seus amics de joventut, a trobar feina, a enfrontar-se als objectes que lenvolten i a buscar el suport de la Snia, la seva germana, una dona que es guia per un codi moral propi. Una espiral sorprenent desdeveniments es desferma, on es barregen venjances, relacions sexuals de resultats impensables, armenis de mitjana edat, un misteris viatge a Marsella i tractes fora de la llei.

La Snia senfada noms de sentir-la. No suporta les flaqueses.Em tens fins al capdamunt, Mei,

amb les teves xorrades. Laltra se la mira, sorpresa i dolguda, no esperava grans consols, per s una mica de comprensi. La Snia afluixa el to i sapiada un pl de sa germana. s que sempre tests queixant, nena... Que no than trucat? Doncs que sen vagin a la merda!

M. Merc Cuartiella va nixer a Barcelona el 1964, tot i que viu a lEmpord des de fa ms de vint anys. Llicenciada en filologia, treballa en el camp de la gesti cultural. Ha collaborat amb assidutat en diversos mitjans de comunicaci. Ha estrenat i publicat algunes peces teatrals i s autora de diverses novelles, lltima de les quals, Germans, gaireb bessons, va ser guardonada amb el Premi Llibreter 2012.

Josep M

. Dacosta

BIC: FAISBN: 978-84-15645-37-5

www.arallibres.cat

Jhumpa La

hiri La

fondalad

a

BIC: FAISBN: 978-84-15645-34-4

Una histria damor poderosa, de lirisme contingut. Una saga apassionant, plena de clarobscurs, que arrenca a la Calcuta dels anys seixanta i arriba fins als nostres dies. Finalista del National Book Award i nominada al Man Booker Prize, s una novella imprescindible.En Subhash i lUdayan creixen com a germans inseparables a la vora de la fondalada. Amb els anys, els estudis i el comproms poltic fan que en Subhash marxi als Estats Units i que lUdayan es quedi a Calcuta. Per una tragdia trasbalsar els seus destins i obligar en Subhash a tornar a lndia. Una desgrcia, per, que tamb far que es replantegi lamor; perqu lamor pot durar tota una vida, per pot anar ms enll de la mort? La boca del can continuava prement-li la gola, per de sobte va deixar de fer-ho, loficial es va allunyar i va assenyalar la fondalada amb el cap.s all, va cridar als altres.

Jhumpa Lahiri va nixer lany 1967 a Londres. Filla de pares dorigen indi, va crixer als Estats Units. Amb noms quatre obres publicades: Intrpret democions, The Namesake, Una terra estranya (Amsterdam, 2010) i La fondalada (Amsterdam, 2014), ha recollit diversos premis, entre ells, el Pulitzer, el PEN/Hemingway Award, el Frank OConnor International Short Story Award i una beca Guggenheim. Lany 2012 va entrar a lAmerican Academy of Arts and Letters.

www.arallibres.cat

Novella

Camilla Lckberg (Fjllbacka, 1974) s lautora de novella negra escandinava ms popular del moment. Les seves obres han assolit el reconeixement de la crtica i de milions de lectors als 55 pasos on han estat publicades, en 38 llenges, aix com els principals premis de novella negra. En catal, Amsterdam Llibres ha publicat La princesa de gel, Les fi lles del fred, Empremtes que mai sesborren, Crim en directe, Lombra de la sirena, Els vigilants del far i ara La mirada dels ngels, totes situades a la seva terra natal i amb Erica Falck i Patrik Hedstrm de protagonistes.

Fotografi es de la coberta: iStockphotoFotografi a de lautora: Thron UllbergDisseny de la coberta: juliafont.com

Altres ttols de lautora

Cam

illa Lc

kberg La mirad

a dels n

gels

El misteri sha installat de manera permanent a lilla de Fjllbacka, i Camilla Lckberg, la reina de la novella negra escandinava, ens hi torna a arros-segar amb una nova intriga esferedora. Aquesta vegada, ni els nens no podran dormir tranquils.

Lany 1974, la famlia que regentava la colnia infantil de la idllica illa de Val, al costat de Fjllbacka, va desaparixer. Com si shaguessin fos, sense endur-se res, ni tan sols la seva filla petita, lEbba, que mai no ha ents qu va passar.

Avui, anys ms tard, lEbba ha tornat a la illa amb el seu marit. Volen intentar salvar el matrimoni desprs dhaver perdut un fill. Per Fjllbacka no s un bon lloc per salvar res, s un lloc on a les ferides del present sempre safegeixen les cicatrius del passat i, quan es descobreixen noves proves que podrien reobrir el cas de la famlia desapareguda, les cicatrius comencen a sagnar.

Era massa petita per entendre qu passava, per la cara de la seva mare li deia que tot el seu mn se nacabava danar en orris.

Codi Bic: FAISBN: 978-84-15645-49-8

La mirada dels ngels

Potser algun dia ens referirem a Agatha Christie com la Camilla Lckberg britnica. The Washington Post

32 mm"La mirada dels ngels" ok.indd 1 17/04/14 10:14

Peter Swanson

Un rell@tge per cor

Traducci dEsdres Jaruchik Naveiras

NOIA AMB RELLOTGE.indd 5 15/09/14 14:20

Ttol original: The girl with a clock for a heart

Primera edici: octubre del 2014

daquesta edici: Ara Llibres, SCCL Pau Claris, 96, 3r 1a08010 Barcelona www.arallibres.cat

2014, Peter Swanson 2014, Esdres Jaruchik Naveiras, per la traducci

Disseny de coberta: Nicols CastellanosFotocomposici: Infillibres

Impressi: Liberdplex

isbn: 978-84-15645-56-6dipsit legal: B. 16.295-2014

Tots els drets reservats.Es prohibeix la reproducci total o parcialdaquesta obra per qualsevol mitj o procediment, i el lloguer o prstec pblicsense lautoritzaci per escrit dels titularsdel copyright, llevat de les excepcions previstes per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments daquesta obra.


Per a la Charlene

I en memria del meu avi, Arthur Gladstone Ellis (1916-2012),

el ms amable dels homes i un gran escriptor.


9Prleg

T ot i que sestava fent fosc, en trencar pel carrer i en-filar per les roderes del caminet dentrada, va ser capa de distingir la cinta groga que encerclava la propietat.

En George va aparcar el seu Saab per no va apagar el motor. Feia esforos per no recordar lltim cop que havia estat en aquella caseta mig amagada dun carrer sense sortida de New Essex.

La cinta policial sestenia al llarg duna mplia circumferncia que anava penjant de pi en pi, i una gran X de cinta vermella i blanca cobria la porta dentrada. Va apagar el motor. Laire condi-cionat tamb es va apagar i quasi a linstant va sentir la calor sufo-cant daquell dia. El sol era molt baix en el cel i la frondositat dels pins contribua a la foscor.

Va sortir del cotxe. Laire humit feia olor de mar i va sentir gavines en la distncia. La caseta de fusta marr fosc es confonia amb els arbres que lenvoltaven. Tenia unes finestres altes, tan fosques com les parets de taulons de revestiment envernissat.

Va passar per sota de la cinta groga que deia Policia. No Pas-seu i es va dirigir a la part del darrere de la caseta. Va pujar a la plataforma de fusta podrida. Tenia lesperana de poder entrar per les portes corredisses de vidre. Si estaven tancades amb clau tren-


10

caria el vidre amb un roc. El pla consistia a trobar abans que nin-g qualsevol prova que la policia es pogus haver deixat.

A les portes corredisses hi havia enganxats els adhesius de la policia, per no estaven tancades amb clau. Laire de dins era fresc, i un cop all va tmer que la por el paralitzs. Per, en comptes daix, va sentir una calma estranya, com si estigus somiant despert.

Sabr el que estic buscant quan ho trobi.Era evident que la policia havia pentinat la propietat a cons-

cincia. Damunt de nombroses superfcies es veien rastres de la pols que feien servir els agents per detectar empremtes digitals. Els estris per drogar-se que abans estaven sobre la taula de centre havien desaparegut. Es va dirigir al dormitori principal, a la zona oest de la casa. No hi havia entrat mai abans i va obrir la porta esperant trobar-hi un gran desordre. En comptes daix, lespai estava prou endreat: lhabitaci era mplia, de sostre baix i amb un gran llit de matrimoni, fet a la perfecci i amb llenols de mo-tius florals. Al davant, dues calaixeres baixes i al damunt de ca- dascuna una plata de vidre. Unes quantes Polaroids descolorides enganxades a la part inferior del vidre brut. Festes daniversari. Graduacions.

Va obrir les calaixeres i no hi va trobar res: algunes peces velles de roba, pintes, ampolles de perfum encara a dins de les capses, tot amb aquella flaire de polsim i de flors de la naftalina.

Una escala emmoquetada condua al pis de baix. Mentre pas-sava pel repl, al costat de la porta principal, va fer esforos per no recordar lescena. Per va mirar massa estona el lloc on havien trobat el cos, on la pell havia deixat de tenir el color de la pell.

Va baixar lescala. A lesquerra sobria un gran soterrani, sense finestres i que feia olor de resclosit. Va prmer linterruptor de la paret, per havien tallat lelectricitat. Va treures la petita llanterna de la butxaca posterior dels pantalons i va apuntar al soterrani amb un feix de llum dbil i estret. Al centre de lhabitaci hi havia una


11

bonica taula de billar amb la superfcie de feltre vermell i amb les boles escampades sense ordre ni concert per la superfcie. Al rac ms allunyat, una barra de bar amb uns quants tamborets i un gran mirall amb el logotip gravat de George Dickel Tennessee Whiskey. Sota el mirall sestenia una porci de lleixa buida que, va suposar, en algun moment devia haver estat ocupada per una filera dam-polles dalcohol, per que es devien haver buidat i llenat molt de temps enrere.

Sabr el que estic buscant quan ho trobi.Va tornar a dalt i va inspeccionar els dormitoris ms petits, tots

dos, buscant algun indici dels seus darrers ocupants, per no hi va trobar res. La policia ja ho devia haver fet, es devia haver endut com a evidncia qualsevol cosa que considers pertinent. Tot i aix, ho havia de comprovar amb els seus propis ulls. Sabia que trobaria alguna cosa. Sabia que ella shi hauria deixat alguna cosa.

Ho va trobar a la llibreria del menjador, a lalada dels ulls, enmig dun mur de llibres. Era un llibre de tapa dura, blanc i plas-tificat, com si hagus estat propietat duna biblioteca, i destacava entre els altres perqu la gran majoria eren volums de referncia. Manuals per aprendre a navegar. Guies de viatges. Una vella enci-clopdia infantil. Tamb hi havia ficci, per tot eren novelles populars de butxaca. Thrillers pseudocientfics. Michael Crichton. Tom Clancy.

Va tocar el llom del llibre. El ttol i el nom de lautor estaven escrits amb una lletra fina i elegant de color vermell. Rebecca. De Daphne Du Maurier.

Era el llibre favorit della; el seu nic llibre favorit, de fet. Ella lin va regalar un exemplar lany que es van conixer. El primer any de tots dos a la universitat. A la seva habitaci ella li llegia passat-ges de la novella en veu alta durant les fredes nits dhivern. Sen sabia de memria captols sencers.

Va agafar el llibre i va passar el dit per les pgines de paper de barba de caires cantelluts. Es va obrir a la pgina sis. Dues frases


12

apareixien encaixades dins uns rectangles perfectament dibuixats. Va recordar que era la manera com ella marcava els llibres. No pas amb marcador fosforescent. Tampoc amb subratllats. Noms amb contorns perfectament rectes sobre paraules, frases i pargrafs.

En George no va llegir les paraules assenyalades immediata-ment; el llibre no shavia obert aleatriament per aquelles dues pgines, sin perqu una postal hi estava encabida. El dors de la postal estava lleugerament esgroguet pels anys. No hi havia res escrit. La va girar i va veure la fotografia en color dunes runes maies, intactes al capdamunt dun cingle fronds de matolls i amb el mar al fons. Era una postal vella, amb els colors blau i verd del mar i de la vegetaci massa intensos. La va tornar a girar. Runes maies de Tulum, va llegir. Quintana Roo. Mxic.


13

U

A dos quarts i cinc de sis duna tarda de divendres, en George Foss va sortir de loficina i es va dirigir directament a la taverna Jack Crows a travs de laire enganxifs dun Boston en plena onada de calor. Shavia passat les darreres tres hores de feina repassant meticulosament lltim redactat del contracte dun illustrador i mirant de manera absent el blau desgastat del cel per la finestra. El final de lestiu no li agradava, de la mateixa manera que altres bostonians tampoc gaudien gaire dels llargs hiverns de Nova Anglaterra. Els arbres exhausts, la gespa esgrogueda dels parcs i les llargues i humides nits li feien desit-jar la frescor de la tardor i un aire respirable que no provo- qus que la roba senganxs a la pell i els ossos li pesessin ms del compte.

Va passar per davant de la mitja dotzena dedificis que el sepa-raven del Jack Crows tan lentament com va poder, amb lesperan-a de no tacar-se gaire la camisa amb la suor. Els cotxes compe- tien entre ells per sortir dels estrets carrers de Back Bay i escapar de laire estants de la ciutat. Molts residents daquell particular barri feien plans per prendres les primeres copes de la tarda en bars de Wellfleet o Edgartown o Kennebunkport, o en qualsevol


14

dels pobles de la costa que es trobaven a una distncia raonable amb cotxe. En George estava prou content danar al Jack Crows, on les begudes no eren res de laltre mn, per on laire condicio-nat, controlat per un quebequs expatriat, es mantenia a una tem-peratura constant de cambra frigorfica.

I estava prou content de veure la Irene. Feia ms de dues set-manes que lhavia vist per darrer cop, en un cctel organitzat per un amic com. Amb prou feines van parlar i quan en George va marxar primer, ella li va llanar una mirada de rancnia burleta. Aix li va fer pensar si la relaci que hi mantenia del tipus ara s ara no havia arribat a un dels punts crtics habituals. Coneixia la Irene des de feia quinze anys, de la revista on en George encara treballava. Ella hi feia de redactora adjunta i ell sencarregava dels comptes per cobrar. Ser comptable en una coneguda revista liter-ria semblava la feina perfecta per a un home amb inters per la literatura per sense cap talent literari. Ara en George era el di-rector de negocis daquell particular vaixell a la deriva, mentre que la Irene havia anat ascendint dins la secci web, sempre en expan-si, del The Boston Globe.

Durant dos anys van ser la parella perfecta. Per a aquells dos anys els en van seguir tretze de rendiments decreixents, retrets, infidelitats puntuals i una constant rebaixa dexpectatives. I com que ja feia temps que havien renunciat a considerar-se una parella normal amb un dest normal, encara anaven al seu bar favorit, encara sho explicaven tot, encara dormien junts de tant en tant i fins, contra tot pronstic, shavien fet molt bons amics. Tot i aix, de manera peridica sorgia la necessitat daclarir el seu estat, de parlar sobre el tema. Per aquella nit en concret en George no sentia cap desig daclarir res. No tenia res a veure amb la Irene; dalguna manera els seus sentiments no havien canviat en els dar-rers deu anys. Ms aviat tenia a veure amb la seva vida en general. A punt de fer els quaranta, en George sentia com si el seu mn shagus anat descolorint lentament. Ja havia passat aquella edat


15

en qu no era descabellat enamorar-se fins al moll de los i crear una famlia, o menjar-se el mn, o fer alguna cosa que el tragus de la seva existncia quotidiana. Mai expressaria aquells sentiments a ning al cap i a la fi tenia una feina estable, vivia a la millor zona de Boston i conservava tots els cabells, per es passava bona part dels dies amb una actitud desmenjada. Encara no havia arribat al punt daturar-se davant de les funerries, per sentia que feia anys que no tenia cap inters real per res. No li interessava fer nous amics ni buscar parella. A la feina les factures augmentaven, per el seu entusiasme pel treball disminua. Uns quants anys abans shavia sentit orgulls i realitzat cada mes amb la sortida de la pu-blicaci. Ara amb prou feines en llegia un sol article.

Mentre sapropava a la taverna, en George es preguntava de quin humor trobaria la Irene aquella tarda. Estava segur que ella li parlaria del redactor divorciat que li havia demanat per sortir unes quantes vegades aquell estiu. Qu passaria si ella li deia que s, si la relaci es formalitzava i en George acabava mig abando-nat? Va comprovar si all li despertava cap sentiment, per, en comptes daix, va acabar preguntant-se qu faria amb tot el temps lliure que tindria. Com lompliria? I amb qui?

En George va empnyer les portes de vidre esmerilat del Jack Crows i es va dirigir directament al reservat de sempre. Ms tard, va recordar que havia passat per davant de la Liana Decter, que estava asseguda en un extrem de la barra. En altres ocasions, ms llunyanes en el temps o en les quals en George shagus sentit ms optimista amb la seva vida, hauria fet una llambregada a la petita parrquia de la taverna dun divendres a la tarda qualsevol. Fins i tot hi va haver una poca en qu en George, en albirar les formes sinuoses duna dona sola i amb una pell blanca com la llet pura, quedava trasbalsat noms amb la possibilitat que es tracts de la Liana. Shavia passat vint anys desitjant i refusant al mateix temps la idea de tornar-la a veure. Havia localitzat variacions de la seva persona per tot el mn: els seus cabells en una hostessa


16

de vol; la voluptuositat esclatant del seu cos en una platja de Cap Cod; la seva veu en un programa nocturn de jazz. Fins i tot va passar-se mig any convenut que la Liana shavia convertit en una actriu porno de nom artstic Jean Harlot. Havia arribat a lextrem desbrinar la identitat real de lactriu: Carli Swenson, filla dun pastor de Dakota del Nord.

En George va seure al reservat, va demanar un cctel old fas-hioned a la Trudy, la cambrera, i va treure el Globe del dia de la seva atrotinada bossa en bandolera. Se nhavia reservat els mots en- creuats per a aquell precs moment. Havia quedat amb la Irene, per a les sis en punt. Fent glopets a la copa va anar resolent totes les definicions; tot seguit i amb mala gana va fer un sudoku i fins i tot va acabar provant amb els anagrames abans de sentir els pas-sos familiars de la Irene al darrere.

Canviat, sisplau va dir ella a mode de salutaci, referint-se als seients. El Jack Crows noms tenia un televisor, una raresa en un bar de Boston, i la Irene, superant en George en lleialtat i afici als Red Sox, volia tenir una millor visi del partit.

En George va lliscar pel seient, es va aixecar i va fer un pet a la Irene a la comissura dels llavis (feia olor de maquillatge Clini-que i pastilles Altoids) i va seure a laltra banda, de cara a la barra de roure i als finestrals que anaven del terra al sostre. A fora enca-ra hi havia llum, una llesca rosa de sol que tot just coronava les tpiques cases de graons a lentrada de laltra banda del carrer. El raig de llum que travessava el vidre va fer que en George sadons de la presncia de la dona sola de lextrem de la barra. Prenia una copa de vi negre i llegia un llibre de butxaca, i, quan va veure que sassemblava a la Liana, en George va sentir una punxada a lest-mac. Era igual que ella. Per aquella punxada lhavia sentit moltes vegades abans.

Es va girar cap a la Irene, que ara mirava la pissarra de darrere la barra amb els especials del dia i les cerveses disponibles. Com sempre, estava afectada per la calor i portava els cabells rossos,


17

curts, foragitats del front i recollits sota les orelles. Les seves ulle-res destil anys cinquanta tenien la muntura rosa. Eren noves?

Desprs de demanar una cervesa Allagash White, la Irene va informar en George de les darreres novetats de la interminable saga del redactor divorciat. Al principi en George es va sentir alleujat perqu el to de la Irene era informal i despreocupat. Les histries de leditor acostumaven a ser anecdtiques i humorsti-ques, encara que en George hi detectava un lleuger mats crtic. Segurament era un redactor grassonet, amb els cabells lligats amb una cua de cavall i era un gran aficionat a fer cervesa casolana, per si ms no era capa doferir un futur palpable fet dalguna cosa ms que dels cctels, els riures i el sexe ocasional den George.

Ell lescoltava i feia glops a la seva copa, per sense treure els ulls de la dona de la barra. Esperava veure-li algun gest, algun detall que li tragus la idea del cap que, efectivament, era la Liana Decter i no la versi fantasmal de la seva doble. Si era la Liana, havia canviat. No duna manera evident, com haver-se engreixat vint-i-cinc quilos o haver-se rapat els cabells, per dalguna mane-ra havia canviat, a millor, com si hagus assolit finalment la inu-sual bellesa que els seus trets sempre havien presagiat. Havia per-dut el poc pes extra de lpoca de la universitat, els ossos de la cara shavien fet ms prominents i els cabells eren dun ros ms fosc, pel que recordava en George. Com ms la mirava, ms convenut nestava.

Ja saps que no sc pas de les geloses va dir la Irene, per a qui mires tota lestona? Va girar el coll cap enrere en direcci a la barra, que somplia de gent per moments.

Alg que conec de la universitat, em penso. No nestic segur.Vs a comprovar-ho. No mimporta.No, s igual. Amb prou feines la coneixia va mentir en

George, i alguna cosa daquella mentida va provocar que un lleu-ger calfred dinquietud li recorregus el clatell.

Van demanar ms begudes.


18

Sembla un imbcil integral va dir en George.Perdona?El teu divorciat.Ah, veig que s que mestaves escoltant.Ella va lliscar pel seient, es va aixecar i va caminar en direcci al

lavabo, i aix en George va gaudir duns moments per poder mirar sense por cap a laltra banda del bar, on hi havia la Liana. La tapaven parcialment un parell dhomes de negoci joves que sestaven traient lamericana i afluixant-se el nus de la corbata, per entremig de les seves maniobres la va poder estudiar amb atenci. Portava una ca-misa de coll blanc i els cabells, una mica ms curts que a la univer-sitat, li penjaven per un costat de la cara mentre que per laltre esta-ven recollits rere lorella. No duia joies, una caracterstica que en George encara recordava. El coll era blanc com la nata i lescot, dun polsim clapejat de carmes. Havia deixat de llegir i ara feia llambre-gades al bar com cercant alg. En George esperava que saixequs i es mogus; tenia la sensaci que fins que no la veis caminar no estaria completament segur de la seva identitat.

El seu desig es va fer realitat i la Liana es va aixecar del seu tamboret encoixinat; durant un instant la faldilla li va pujar fins a mitja cuixa. Tan bon punt els peus li van tocar a terra i va comen-ar a caminar en direcci a en George, ell ja no va tenir-ne cap mena de dubte. Havia de ser la Liana; era el primer cop que la veia des del primer any al Mather College, gaireb vint anys enrere. La seva manera de caminar era inconfusible: un lent decantament dels malucs, el cap alat i enrere, com si intents mirar per damunt del seu interlocutor. En George va aixecar el men per tapar-se la cara i va posar-se a llegir aquelles paraules sense sentit. El cor li bate-gava a mil per hora. Tot i laire condicionat, els palmells de les mans se li van comenar a humitejar.

La Liana va passar pel seu costat en el mateix moment que la Irene tornava a seure.

Mira, la teva amiga. Que no la saludes?


noia rellotge 2a quinzena de febrer

Documents