Dels jocs de llengua al text poetic (els calendaris poetics per temes)

proposarem una manera ludica i activa d’acostar-nos al mon de la poesia: els calendaris poetics en forma de posters o llibres de paret.

Calendaris poetics per temes

Un calendari de propostes ludolinguistiques, es a dir de jocs de llengua, es una forma de fer una antologia moderna, perque a les seues caselles, breus i intenses, incorpora alguns dels elements essencials del llenguatge poetic i de la comunicacio actual: oralitat, musicalitat i, sobretot, visualitat.

L’oralitat dona sentit al text poetic en dir-lo o en escoltar-lo.

La percepcio auditiva dels poemes es un dels plaers que ens serviran per iniciar l’educacio literaria.

La musicalitat, omnipresent en la vida dels nostres alumnes, es l’element que ens permetra lligar la paraula poeti- ca, per mitja del ritme i la rima, amb els referents musicals de l’alumnat.

la visualitat com el paral·lel modern de l’oralitat.

Contribueixen a aconseguir dos dels objectius clau de la didactica de la poesia: l’educacio de les emocions per mitja de la incentivacio de la sensibilitat poetica i el desenvolupament de la creativitat.

El calendari poetic s’estructura a partir de temes universals de la literatura en el seu sentit mes general

Explicar el funcionament del calendari a partir del tema dels jocs de llengua.

pot servir per explicar epoques d’innovacio estilistica com les avant- guardes, tambe perque ens permet iniciar-nos en la comprensio d’autors que han «jugat», d’una manera especial, amb la llengua, com ara Brossa, Foix o Palau i Fabre, i perque ens proporciona una aproximacio a una ti- pologia de jocs amb la llengua per a imitar, manipular i (re)crear.

La utilitzacio dels jocs a l’aula (Motos, 1999) proporciona un ambient segur on l’alumnat no tindra por d’assajar noves estructures de pensament i linguistiques, la qual cosa fara que s’hi implique, que es tro- be motivat, que desenvolupe una actitud receptiva i que accepte la seua part de responsabilitat, perque sap que si no fos aixi no hi hauria joc. D’altra banda, els jocs permeten la flexibilitat tant en el plantejament dels objectius com en els camins per a aconseguir-los i ens confereixen estructures obertes per adaptar-nos als diferents nivells dels alumnes.

Es jocs estimulen la cooperacio i la comunicacio entre els membres del grup tot afavorint la seua cohesio.

Jugar amb la llengua es crear

per mitja dels jocs de llengua despertem en els nostres alumnes un desig de llen- gua i de literatura i al mateix temps ens permet adonar-nos que la capa- citat de joc desbloqueja moltes situacions de comunicacio.

Es a dir, combinem el raonament logic i analitic de l’hemisferi esquerre amb la comprensio espacial, intuitivai visual propia de les operacions de sintesi que porta a cap l’hemisferi dret, que es tambe el que ens permet desenvolupar la creativitat i l’expressio gestual.

El calendari com a instrument didactic

El que pretenem es incorporar la literatura a l’ensenyament de la llengua amb tots els recursos a la nostra disposicio, sense cap tipus d’autolimitacio

inventar propostes que tinguen mes a veure amb els tallers d’escriptura creativa i amb la recerca d’activitats integradores de les quatre habilitats linguistiques (llegir, parlar, escoltar i escriure)

Analitzem, amb tot, els trets fonamentals aportats per la critica literaria per distingir allo que es literari d’allo que no ho es.

Intencionalitat artistica de l’emissor

No basta que un vullga escriure una obra literaria per a que el text escrit per ell siga considerat com a tal. I al contrari, al llarg de la historia s’han escrit textos que en un principi no tenien cap pretensio literaria i que, pel seu valor intrinsec o pel reconeixement social de que han estat objecte, han passat a la posteritat com a models literaris

Valor estetic del missatge

El que no hem de fer amb els aprenents es descriure l’obvietat, sino ensenyar-los recursos de desautomatitzacio del llenguatge que els permetran servir-se dels usos literaris de la llengua tambe en la vida quotidiana (recursos fonics com ara recurrencies, al·li- teracions o ritmes; recursos morfosintactics com ara anafores, paral·le- lismes o polisindetons, i especificament aquells recursos que tinguen a veure amb la coherencia, la cohesio i l’adequacio dels missatges).

Reconeixement per part dels receptors

funcions possibles que se li poden haver atribuit a la literatura al llarg de cada epoca literaria:

• Funcio de la literatura com a font de coneixement del mon.

• Funcio de la literatura com a identificadora d’un grup cultural que li transmet els seus valors, les

seves normes i les seves mane- res d’entendre el mon per mitja de contes, pel·licules, obres de teatre,

• Funcio de la literatura com a transmissora de la cultura.

• Funcio alliberadora de la literatura en la mesura que la ficcio es gratificadora i ens allunya dels

problemes quotidians,

• Funcio d’evasio per mitja de la literatura en el temps o en l'espai

• Funcio de compromis social de la literatura per tal de transfor- mar el mon en una societat mes justa

i equilibrada.

Aixi i tot, seran els usuaris de les propostes dels calendaris els qui hauran de jutjar si aquestes intencions esteticodidactiques han estat aconseguides o no. Es com si haguerem fet un documental sobre un tema determinat, en aquest cas el mon dels jocs de llengua i literatura, i al mateix temps haguerem tingut una voluntat estetica en la seua realitzacio. Aquesta doble intencionalitat permetra als calendaris funcionar com una antologia de referencies poetiques per temes i al mateix temps com un quadern de treball de l’alumnat.

Les caracteristiques de ficcionalitat (o de recreacio ficticia del mon), de plurisignificacio (tret del llenguatge poetic que el diferencia del llenguatge cientific que es univoc) i de connotacio de les obres literaries (tret queel diferencia del llenguatge denotatiu de la vida quoti- diana) son presents en el nostre calendari poetic. Perotambe hi son presents les caracteristiques dels diccionaris tematics dels quals hem extret activitats

Per aixo tambe els calendaris son instruments didactics transformadors, eines d’aprenentatge divertides i interessants.

Fisicament, un calendari poetic es un poster o un llibre de paret (40 x 70 cm aproximadament) on, en cadascuna de les caselles, hi apareix un text i/o una imatge relacionats amb el tema triat, que funciona com a fil conductor de la proposta. El tema triat s’intro- dueix amb una citacio o frase de referencia. Els textos van des d’una poesia classica fins a la poesia mes experimental, passant per tota mena de jocs de llengua, de pensament o de societat. Les imatges no son nomes elements decoratius, sino que tenen la missio d’ajudar- nos a comprendre els missatges

Cada casella, a mes del text o la imatge, porta implicita una proposta de treball que l’alumne ha de des- cobrir.

Sobre les consignes i les constriccions del joc

Digues-me com preguntes i et dire com ensenyes. Amb aquesta afirmacio volem fer referencia a la importancia del saber formular les preguntes be

A les preguntes tradicionals hauriem d’afegir el concepte de consigna, entesa com una «formu- la breu que incita a la produccio d’un text»

La consigna, per tant, a mes d'haver de servir per a ensenyar de manera impliciat, pot prendre diferents formes:

. Desafiament (repetir un embarbussament, resoldre un jeroglific, continuar les paraules encadenades,

trobar la solucio d’una en- devinalla...).

.Repte estilistic (ordenar un poema, omplir buits, escriure a la manera de...).

.Traves o constriccions estilistiques (lipogrames, acrostics, ana- grames...).

. Entrebancs formals (manteniment i/o imitacio d’una estructura estrofica, treballar a partir de matrius...).

. Regles del joc (mots seriats, paraules maleta, jocs d’equivalen- cies...).

. Propostes de creacio lliure (elaboracio d’un ex-libris, confeccio d’un poema visual, d’un cal·ligrama...).

La redaccio d’aquesta mena de consignes en forma d’endevinalla o repte ens permet aplicar interaccions multiples entre l’emissor i els receptors. Malgrat tot, hem de tenir en compte que els professors hauran d’a- doptar diferents rols per convertir-se, en un moment donat, tambe en receptors, de la mateixa manera que hauran de planificar una gradacio i una diferenciacio de les consignes

A aquesta capacitat d’interaccio a l’aula a traves de la pregunta com a joc l’anomenem «didactica de l’enigmistica»

La intencio d’aquest instrument didactic es desenvolupar un procediment educatiu que consisteix a en- senyar als alumnes que per aconseguir una habilitat en qualsevol de les formes d’expressio i de creacio artistica, cal comencar imitant models.

De la lectura compartida a la construccio de significat en grup

Els significats son relatius i es construeixen socialment. Per tant, el professorat haura de plantejar questions que es puguen resoldre en parella, en petit grup i en gran grup, a mes d’aquelles que tenen com a objectiu plantejar un repte de superacio personal. Per a que aco siga possible, utilitzarem la tecnica de la mescla pera facilitar interaccions diverses entre alumnes diferents.

Per tant, el treball de l’escola consistira a relacionar els perfils dels estudiants, els seus objectius i inte- ressos amb els continguts curriculars concrets i amb determinats estils d’aprenentatge.

Les caracteristiques del nostre instrument didactic com a llibre de paret o llibre obert han tingut en compte els set tipus d’intel·li- gencies proposades per Gardner: linguisticoverbal, logicomatematica, visualespacial, musicalritmica i cinetica, interpersonal, i intra- personal