1

Nº 10 - Tardor 2006 - Any II - 2 € - Revista trimestral de les arts circenses

Z R KZ R K

2

3

Ve la tardor. Les fulles dels arbres començaran a caure. I amb l’arribada de la nova estació,

apareixem nosaltres amb un nou número. Hem fet alguns canvis que ràpidament podran

veure tots aquells que ens van seguint. Són canvis que aporten un nou disseny gràfi c a la

revista. Però no ha estat l’estètica el que ens ha fet canviar sinó la possibilitat d’editar la

revista en dos idiomes: castellà i català.

Durant els dos anys i mig que duem publicant la revista podíem trobar articles indistin-

tament escrits en alguna de les dues llengües. A partir d’ara tindrem dues revistes i

en cadascuna els continguts estaran íntegrament escrits en castellà o en català. Tu

mateix podràs triar la llengua en la qual prefereixis que t’enviem Zirkolika. Dues edi-

cions que canvien únicament l’idioma. La resta no canvia gens... continuem sempre

parlant de CIRC.

Ed

ito

ria

lNUM. 10 TARDOR 2006 ANY II

seccions

SUMARISTAFF

2 Panorama

22 zirkoleando

27 zirkolikos

reportatges

8 Leo Bassi L’antipodista bufó

per Oriol Raventós. Fotografi es de Marie Louise Van Der Linden

10 Circ Romanés Estètica del nomadisme, ètica gitana.

per Cesc Martínez . Fotografi es de Jesús Atienza

12 La Fira del Circ de La Bisbal

per Ramón Bech.

13 Ple de riure Deu anys de màgia

per Cesc Martínez. Fotos de Marie Louise Van Der Linden

14 Museu de Vienatext i fotos per Ramón Bech

16 Sobre els Premis Nacionals de Circ

per Marcel Barrera. Fotografi es de “Ulls”

18 Pauline Schumann, gran cavallista i artista completa

per Quim Elias. Fotografi es cedides per Joan Soler Jové

20 Circ de Jerusalem

per Donald Macintyre, The Independent.

ZIRKOLIKA Nº 10 Septembre 2006 - Novembre 2006

Edita: ZIRKOLIKA C/ Portlligat, 11-15

08042 BARCELONA. Tel. 93.353.95.16

Fax. 93.350.30.00

web: http://www.zirkolika.com

Mail: zirkolika@yahoo.es

DIRECTOR: Vicente Llorca

REDACCIÓ: Cesc Martínez, Anna

Llarch, Quim Elias, Marcel Barrera, Ramón

Bech, Oriol Raventós

DISSENY I MAQUETACIÓ:

Mònica Gómez, Toni Ferreiro “Pulpotoni”

FOTOGRAFIA: Manel Sala «ulls» COORDINADOR DE CONTINGUTS

I TRADUCTOR: Cesc Martínez

HI HA COL·LABORAT: Laura Ca-

rrión, Ana Laura Freydier, Neus Aldea, Jesus

Atienza, Mª Luisa ... , Marco Bortoleto, David

Marfi l “Txupi”, Raquel Galvez, Paula Pajeva,

Mar Domenech.

Dip. Legal: B-29.661-2004

Imprimeix: Indice, s.l. Distribució dirigida a artistes, companyies,

escoles, festivals, associacions, agents artís-

tics, programadors i responsables de cultura.

Disponible a les biblioteques públiques de

Catalunya. Distribució a les principals ciutats

d’Espanya (Barcelona, Madrid, València, Bil-

bao, Canàries…) ZIRKOLIKA és una revista

trimestral l’objectiu de la qual és donar a

conèixer les arts circenses i contribuir en al seu

desenvolupament. ZIRKOLIKA no assumeix la

responsabilitat de les opinions expresades en

els artícles fi rmats. Agraïments: Ateneu Popu-

lar 9 Barris, Associació de Cric Rogelio Rivel i

Biblioteca Nou Barris.

Vicente LlorcaPortada: Circ d hivern Rodó . Foto: Manel sala, “Ulls”

Z R KZ R K

4

Laur

a Ca

rrió

nLa

ura

Carr

ión

Al Museu Valencià d’Etnologia, s’hi pot veure des del 18 de maig l’exposició Passen i vegen. Es tracta d’una immersió en el món del circ des d’una perspectiva antropològi-ca que va més enllà de l’espectacle: aprofundix en la construcció, en com s’organitza, com es percep i s’autopercep el circ... Una visita guiada per les interrioritats dels ca-rros de fi ra del segle XIX i principis del segle XX. La primera tasca documental va començar en 2003. Des de llavors es van anar recopilant diversos materials gràfi cs de gran valor his-tòric que componen el que avui és Passen i vegen. L’Arxiu Fotogràfi c de la Diputació de València dóna la benvinguda a l’exposició amb uns quatre-cents cartells de circ, alguns d’ells tan antics que s’anuncien en rals. El recorregut segueix sota la recreació d’una carpa (que fi ns té trapezi!) on trobem la col•lecció fotogràfi ca de Fernández Ardavin, fotos i postals dirigides al Circ Price de Madrid per artistes de tot el món que volien donar-se a conèixer. Es poden apreciar també diferents materials de circ, com curiosos ins-truments musicals, un velocípede o

el vestuari autèntic dels Germans Tonetti. Tot això pretén analitzar l’imaginari del circ, els conceptes sota els quals podem agrupar o diferenciar qualsevol número circense: la prodigiosidad (o el que és fora del comú), l’exòtic, el còmic... Una segona part de l’exposició mostra un vessant més íntim, on es retrata la quotidianitat del circ a través de dos temes: la família i el viatge. Dues realitats que descriuen no només una professió sinó una forma de vida. El documental La Vida en Mo-viment incideix en una peculiar idea d’identitat: “La consciència de ser de tot arreu o d’enlloc en particular”, diu un dels artistes que el protagonitzen.L’exposició acaba en un pati exterior del Museu Valencià d’Etnologia, on es troba, a mane-ra d’annex, el carro d’autòmats de la col•lecció de Manuel Ferrando. Aquesta singular peça dels anys vint fa de pont entre el món de la fi ra i el món del circ i relaciona els autòmats amb l’ambientació de l’espectacle circense. Joan Seguí, comissari i organit-zador de la mostra, explica que el

fet que aquesta exposició haja vist la llum era molt neces-sari: “Va ser una iniciativa del Museu que va sorgir gràcies a la inspiració del Circ Gran Fele. Entre tots ens vam adonar que hi havia un buit que cobrir, que el circ mereixia ser co-negut en la seua totalitat i amb tota la complexitat que hi ha davant i darrere de la pista.” Com igual de necessàries segueixen sent les Primeres Jor-nades d’Estudi per a la Protecció i Promoció de les Arts Cir-censes, que es van convocar el passat mes de juny, també a València, però que fi nalment no es van celebrar. “Ens ha-guera agradat coincidir amb les Jornades”, comenta Seguí, “i haver tractat el tema com a realitat i necessitat. La nostra exposició és un fet cultural puntual, però pot interpretar-se com una primera volta de rosca.”Hi ha altres activitats que han girat entorn de l’exposició, com els cicles de cinema documental o els tallers didàctics d’iniciació en tècniques circenses que van fer el Circ Gran Fele. Gràcies a projectes com aquest, a més, veem que es van gestant uns altres no menys atractius. “Amb Passen i vegen hem vist que aquest món és fascinant i té moltes possibilitats, i ara quedar-nos només ací ens pareix poc”, diu Seguí. Per això, en el futur espera poder seguir tre-ballant amb l’historiador català Genís Matabosch i donar eixida a un altre projecte de base històrica. Encara que s’ha d’esperar al tancament de Passen i vegen, el 15 d’octubre, per a fer balanç sobre el seu èxit, de mo-ment la valoració és molt positiva. Es va partir amb una inversió publicitària baixa, però afortunadament entre el públic està funcionant el popular boca a boca . Passa-ho!

PANORAMA “Passen i vegen”... la història i el cor del circ - Fringe d

“Passen i vegen”... la història i el cor del circ

5

A Edimburg, les companyies hi acudeixen pel pres-tigi del festival; ja son quasi seixanta anys d’una cita per on passen grups consolidats, artistes d’alt nivell i companyies novelles però amb empenta.El Fringe proveeix d’espai, inclou en el programa tots els espectacles i dona totes les facilitats que pot; la resta es cosa dels artistes. Per això, als carrers del centre d’Edimburg es pot veure les companyies fent parades per cridar l’atenci ó i atreure el màxim de public. Però hi ha diferències. Hi ha els que hi arriben amb prou recursos per muntar un plató de televisió per fer el seu directe en viu: la companyia de titelles de Jim Henson, que va ser el gran esdeveniment del festival d’enguany, amb Brian Henson, fi ll del crea-dor dels Muppets. Hi ha companyies que es poden permetre anunciar-se als taxis i als autobusos de la ciutat, com Nofi t State Circus, que ja havien estat a Tàrrega l’any passat. Nofi t State aconseguien omplir fàcilment la seva carpa grisa en forma d’ovni, i el public sortia satisfet de formar part de l’espectacle, encara que en alguns moments els aristes juguen a despistar. També hi ha les companyies que arriben a Edimburg com poden, com el grup de dansa i musica Siyaya, que venien de Zimbabwe i van haver de presentar un altre espectacle del que tenien previst perquè mitja

companyia no havia entrat al pais per problemes amb els visats. En general, espectacles de qua-litat. Un exemple: la companyia Nicole et Martin tenien instal.lada la Tenda Blanca al costat del Medows, on es feien els concerts de nit, es concentraven moltes de les companyies off i on estava pa-rada, també, la gran carpa del Circ Estatal de Moscou. Nicole et Mar-tin feien dos espectacles del seu repertori per a nens. A banda de la vela, tota blanca, en forma de mit-ja esfera, construeixen el seu espai exterior amb un seguit de camions vermells, un remolc de fusta i algu-na caravana. A dintre, l’espectacle té els nens pendents durant poc més d’una hora. Amb el conte de “La dona del pescador”, utilitzen el circ per explicar coses tan com-plicades com els mecanismes de poder entre persones i riure-se’n. Mig circ mig teatre, no hi ha un sol numero buit de contingut.

Depravacions i optimismesZRK

Cesc

Mar

tíne

z

d’Edimburg, un festival de prestigi - Depravacions i optimismes - Passen i vegen

Fringe d’Edimburg, un festival de prestigi

Se sap que el circ serveix en molts casos per su-

perar situacions difícils: exclusió social, tancament,

ambients de violència, etcètera. També és sabut

–encara que no tan repetit– que desgraciadament el

circ de vegades adopta els mecanismes d’explotació

del treball infantil com ho pot fer una altra indústria

qualsevol. La notícia de divuit noies literalment res-

catades d’alguns circs de l’Índia, com el Gran Prabhat,

fa glaçar la sang.

Algunes d’aquestes noies han declarat: “El propie-

tari ens feia molt mal. Per errors petits ens picava o

ens renyava, ens deixava sense menjar o ens impe-

dia de dormir.” O bé: “Mentre vaig ser allà vaig haver

d’aguantar molt dolor, de manera que no vull ni ano-

menar el circ”. I encara: “Veia l’infern a la terra sense

morir. L’agent que ens va portar allà era un

dimoni, no un home.” Agents com el que

va enganyar aquestes noies atreuen altres

joves a casa seva amb promeses com ara,

en aquest cas, que seran admeses en una

escola d’anglès.

Per sort, d’altra banda, arreu del món hi

ha experiències constructives que són més

conegudes: per exemple, la tasca del Cir-

que du Soleil, també a Mèxic.

El Machincuepa Circo Social és un pro-

grama educatiu que permet als joves de

certes zones conèixer una forma diferent

de viure, basada en la disciplina i la coope-

ració, i una sortida divertida i alternativa

a situacions de degradació personal. Per

exemple, a Águilas Tarango, ciutat per-

duda al sud del Districte Federal amb una densitat

de població altíssima, molta gent empresonada i

pràcticament sense espais per practicar esports ni

cap altra activitat d’oci, el Machincuepa atén 175

persones en els tallers regulars. N’hi ha un de mixt,

en què s’actua sobre nens de nou a divuit anys per

modifi car les relacions quotidianes de la comunitat,

que en bona part són de violència i desconfi ança. Un

altre està dirigit exclusivament a les dones per reduir

l’exposició a la violència i treballar l’educació sexual.

El tercer es fa en col•laboració amb un institut per

evitar l’abandonament de l’escola.

Els resultats no es veuen d’un dia a l’altre; calen

anys de treball per arrelar, però ja hi ha un grup de

nois que ha presentat espectacles tant a l’interior de

la comunitat com a fora. Són la part visible d’un canvi

profund que demana consciència i constància.

Z R KZ R K

6

La ciutat d’Aurillac, al sud de França, va viure durant gairebé una setmana,

com cada any a l’agost, un dels festivals de teatre de carrer més importants

d’aquesta part d’Europa. En aquest festival, el circ hi té un paper bàsic.

Al centre ciutat, artistes solistes, petites companyies a peu de carrer o en ten-

des petites, fanfàrries, ombres i titelles i espectacles nocturns més o menys

de gran format amb foc i pirotècnia. Cap als afores, en parcs i descampats, la

ciutat estava esquitxada de carpes de circ on es feien espectacles no neces-

sàriament circenses. L’espai del circ, la forma circular de la pista o bé l’envelat

com a lloc interior efímer, s’utilitzava en molts casos per a formes de teatre

que recuperaven velles maneres de fer i renovar-se. Per exemple, el cabaret

excèntric, dadà, dels belgues Arsenic (encara que l’escenari fos a la italiana),

o la creació de l’espai escènic dels polonesos Strefa Ciszy, en què el public

mira des de l’exterior del cercle i és vigilat des de l’interior (i obligat a partici-

par), des d’una estructura en panòptic.

Al costat oposat d’actituds avantguardistes o simplement rigoroses, una de-

terminada estètica pobra, la imatge esparracada del Clochard amb la qual es

pinta sovint tants espectacles, també sortia al carrer i es fi cava a les carpes

no com una aposta artística sinó per pura deixadesa.

Alguns artistes de casa nostra es trobaven aquest any a Aurillac, sabent que

és punt important de molts programadors. Entre altres, els més destacats

eren la companyia Cortocirquito, Loco Brusca i Escarlata

Circus. A aquests darrers no els va caldre anunciar-se gai-

re: tenien la parada muntada ben bé al centre i van acon-

seguir un èxit notable fent l’espectacle Llenties i marabú

mig en francès mig en català.

Aurillac: les formes del circ

Un exèrcit de pallassos envaeix Tarragona

Aurillac: les formes del circ - Un exèrcit de pallassos ePANORAMA

ZRK

ZRK

L’exèrcit de pallassos de Jango Edwards, la Fools Militia, ocupa

aquest any la Plaça Freaky (plaça de l’Antic Escorxador) de la Festa

Major de Santa Tecla, a Tarragona. L’espectacle i la mateixa tropa que

acompanya Edwards, adaptació del que va presentar pel Fòrum de

les Cultures a Barcelona el 2004, estan contínuament en evolució.

La Plaça Freaky és l’espai que es dedica exclusivament al circ dins

la programació de la Festa Major de Tarragona. Aquest any, el

funcionament habitual del cabaret, la successió ininterrompuda

de números, canvia: s’hi presenten espectacles més complets en

blocs de 45 minuts aproximadament, i es renova el públic després

de cada funció. Cada actor participant, a més, intervé en diversos

blocs per mirar de crear un espectacle complet. Aquesta organit-

zació de l’espai i del temps coincideix amb el fet que la companyia

tarragonina Passabarret i la barcelonina Clownfi sh han assumit la

producció d’aquest espai.

Són ells els qui han fet possible el desembarcament de la

Fools Militia. Però la intervenció d’aquesta armada tan peculiar

–diguem-ne tan poc militar–, no es limita a les actuacions a la

plaça de l’Antic Escorxador: cada dia, del 18 al 20 de setembre, fa

una desfi lada paracastrense pels carrers del centre de Tarragona.

7

Del 6 al 9 de juliol va tenir lloc a Vi-

ladecans aquest festival dedicat específi -

cament als espectacles de carrer. Si bé els

plats forts del festival són els muntatges

nocturns de gran format (com per exem-

ple l’estrena de Les Rates Mortes, que

servia per celebrar els 25 anys de Xarxa

Teatre), la programació de tarda la van

omplir espectacles de circ de carrer re-

partits per diferents llocs del centre de la

ciutat.

Aquest any hi han intervingut més de

cinquanta companyies que han actuat

un mínim de dos dies; d’aquesta manera,

l’organització vol aconseguir una relació

més pròxima dels artistes amb la gent de

Viladecans durant el festival.

A la plaça de l’Església s’hi va instal•lar

l’espai Carcajada, que neix d’una

col•laboració amb el Carcajada Festival

de Humor de Buenos Aires i coordina

Nanny Cogorno. És per això que hi ha una

gran presència d’artistes de Sud-Amèrica.

Aquest és un espai realment molt proper

al públic; tant és així que a les primeres

fi les hi havia sempre un grup de nens

del poble que es quedaven allí asseguts

Ori

ol R

aven

tós

Fot

o: N

eus

Alde

a

veient gairebé tota la programació (des

de les set de la tarda fi ns a les dotze de la

nit!). Aquí, hi vam poder veure els Passa-

barret Joglars i DJ Capuzzi, entre d’altres.

Al jardí municipal, hi havia repartits un

seguit d’escenaris per on van anar passant

artistes d’aquí i de l’estranger. Cal destacar

l’actuació d’Azulquillas amb l’espectacle

Encubando la luna, basat en números ae-

ris, amb bon ritme i bon humor, en què

abunden les fi gures dobles, tant al trapezi

com al cèrcol o usant les arestes d’un cub.

La posada en escena és sòlida i atractiva,

jugant sempre amb els colors taronja,

lila i blanc i amb una música que ajuda a

mantenir la tensió de principi a fi nal. No

és d’estranyar que guanyessin el premi a la millor companyia basca a la secció off del festival de

Leioa. També dins aquest espai mereix unes línies, per la seva originalitat, el número de la fran-

cesa Théatre Camélia, que, disfressada de iaia, anava de punta a punta d’un cable fent tentines

com si es tractés del rebedor de casa seva.

Finalment, a la Rambla Modolell hi va haver tres racons dins la secció off ; això vol dir que els

artistes no cobren, tot i que surten al programa i se’ls facilita llum i so, i a canvi poden pas-

sar el barret en fi nalitzar l’actuació. Des de fa uns anys, els organitzadors fomenten l’intercanvi

d’aquests artistes entre els diferents espais off d’altres festivals, com per exemple el de les Festes

del Pilar de Saragossa. Entre els habituals números de malabarisme, clown o monocicle, aquest

any ens van sorprendre els números d’antipodisme de Shampoo, que va acabar l’actuació amb

un número de foc de gran vistositat.

XVII Festival Internacional de Teatre i Animació al Carrer de Viladecans

envaeix Tarragona - XVII Festival Internacional de Teatre i Animació al Carrer

En el Teatre Romea de Barcelona es va po-

der veure aquest estiu l’adaptació teatral de la

mítica pel•lícula de Federico Fellini La Strada.

Una fi del adaptació del director Xicu Masó i els

actors, Carles Martínez, en el paper de Zampa-

nó, Míriam Alamany com a Gessamina i Miquel

Gòrriz, El Foll, acompanyats per Meritxell Man-

yoses, ajudant de direcció que realitza petites

interpretacions secundàries. L’adaptació al català

l’ha realitzat el dramaturg Gerard Vázquez. L’obra

aconsegueix transmetre tota l’emoció i la poesia

del fi lm. Es pot veure el clàssic número del forçut

(Zampanó) trencant la cadena i la vida errant i

“La Strada” de Fellini arriba al Teatre

decadent d’aquests tres artistes de circ que transmeten un gran desconsol i

solitud; on l’esperança desapareix i regna la tragèdia. Sort que no tota la vida

dels artistes és igual.

ZRK

Z R KZ R K

8

Del 16 de novembre fi ns al 18 de febrer del 2007, al Museu Picasso de Barcelona

hi haurà una exposició que recull obra del pintor de Màlaga relacionada amb el món

del circ. La mostra, que porta el títol inequívoc de Picasso i el circ, se centra en un dels

temes recurrents de la seva obra.

Per a Picasso, els circs ambulants que freqüentava als bulevards de París (tot i que

no es coneix obra del període en què va viure a Barcelona, se sap que llavors ja anava

sovint a aquesta mena d’espectacles), i sobretot el Medrano, li forneixen l’univers

en el qual basteix el seu particular imaginari. Arlequins, saltimbanquis, acròbates i

cavallistes, tant a la pista com en escenes quotidianes, actuant o aïllats en un àmbit

domèstic que els fa representants de la condició humana. Són retrats de recerca per-

sonal de l’artista, en què la fi gura de l’arlequí esdevé el seu alter-ego, que culminen

amb l’obra “Família de saltimbanquis”, de 1905.

L’art del circ ha anat recuperant els últims

anys el prestigi popular i entre els professionals

de l’escena a còpia de feina i més feina; sent així,

sembla natural que a la Fira de Teatre al Carrer de

Tàrrega, on se solen trobar propostes avançades

de les últimes tendències escèniques europees, el

circ prengui un paper central.

Segons el criteri que ha seguit els últims anys

l’equip dirigit per Llorenç Corbella, el circ no ha

de tenir un espai diferenciat de la resta, sinó que

les companyies o els artistes d’aquest gènere que

participen a la Fira han de ser propostes sòlides

dins un context general. Tan sòlides com algunes

de les produccions que s’hi han pogut veure els

últims anys, o com el Circus Klezmer i el Rodó, els

dos últims circs d’hivern de l’Ateneu Popular de

Nou Barris, que hi ha programats —junts!— en l’edició 2006.

Però no s’acaba aquí. Aquest any, són a la Fira de Tàrrega companyies com els Galindos, Circ Pànic, SoloManolo i Sebas, i també Circo Efímero, de

Castella Lleó, i Arcipielago Teatro, que estrenen Tesoro a l’Estat espanyol, amb la intervenció de diversos acròbates de l’Escola Nacional de Circ de

Cuba. De pallassos, que ja fa anys que s’han convertit en un element principal de la Fira, hi ha companyies com Capa i Espasa, Cascai Teatre SC, Fil i

Didal presenta Kimmet Klown i els canadencs Daredevil Opera Company.

Ateneu de Nou Barris i molt més, a Tàrrega

El circ al Museu Picasso de Barcelona

El circ al Museu Picasso de Barcelona - Ateneu de NoPANORAMA

ZRK

fot

o: U

lls

ZRK

9

El Circ Cric ha decidit acariciar el cel en el

seu darrer espectacle apostant pels números

aeris. La valenciana Sílvia Navarro i l’argentí

Fernando Melki presenten un enèrgic mà a

mà a ritme de tango. Una de les noves apari-

cions també és la de Boris Ribas, que disfres-

sat amb un tutú rosa interpreta una ballarina

maldestra que acaba fent de la barra una

corda d’equilibris. El francès Maxime Mestre,

acabat de sortir de l’escola de circ La Cha-

lon, vola una mica més alt amb la seva cor-

da volant i aconsegueix moviments de gran

elegància i precisió. La parella formada per

Nanda Dutra i Adriano de Carvalho continuen

deixant bocabadat al públic amb el seu trepidant nú-

mero de trapezi fi x estrenat en la passada gira i que ja

dominen a la perfecció. I l’actuació més espectacular,

la de trapezi volant, en què intervenen Igor Buzato,

Arnaldo da Costa, Isabel Jardim, Marina Gayoso i Al-

bert Ventura. La troupe aconsegueix tocar les altures

i fascinar grans i petits, i de fet, en breu arribaran una

mica més amunt amb la nova carpa que ha comprat

el Circ Cric.

Tots aquests números però s’intercalen amb els

mítics de Tortell Poltrona, com ara “El Micròfon”, que

només començar l’espectacle omple de rialles la gra-

deria; el mític de “La Puça”, l’únic animal d’aquest circ

que tot i ser gairebé invisible és capaç de crear gran

expectació; i el genial número d’equilibris amb “Les

cadires”, onze de grans i per posar-ho una mica més di-

fícil dues de petites. Poltrona també fa malabars amb

ous que acaba llençant al públic i recupera clàssics del

circ com ara el número de “Dóna’m la mel” en el que

actua acompanyat de la mà de la professora Titat, la

Novetats i clàssics en la cinquena gira del Circ Cric

ou Barris i molt més, a Tàrrega - Novetats i clàssics en la cinquena gira del Circ

presentadora i cara blanca de la funció. I com

a punt fi nal de l’espectacle, un dels números

més antics en el món dels pallassos, el del plat

de nata a la cara.

En aquesta cinquena edició des que l’any

2002 va decidir posar rodes a la carpa per fer

arribar el circ a tots els pobles de Catalunya, el

Cric viu un moment àlgid capaç de sorprendre

al públic amb novetats i de seguir fent riure

sense parar amb els números de sempre de

Tortell Poltrona. El pallasso català continua

aconseguint a cada funció fi car-se al públic a

la butxaca fi ns al punt que aquest no el deixa

marxar.

Mar

Dom

ènec

h F

otos

: “U

lls”

La companyia del Quebec, amb tota la seva potència i la

seva capacitat de convocatòria, acabarà la gira europea de

l’espectacle Alegría amb una estada a Madrid a partir del 27

d’octubre i una altra a Barcelona a partir del 22 de febrer, ja

l’any vinent.

Alegría, que es va presentar a casa nostra ara fa vuit anys i

que va ajudar força a donar un impuls al redescobriment mas-

siu del circ, torna havent madurat. Alguns del números han

estat substituïts per altres de nous i en general s’han anat de-

purant cada una de les intervencions. L’essència de l’espectacle

El Cirque du Soleil torna amb “Alegría”

és la mateixa: voler donar una nova màgia als vells circs ambulants i a perso-

natges antics que en el context actual són gairebé irreals. I ja posats, rabejar-

se en aquesta irrealitat aparent, exagerar-la, a la manera del Soleil, per crear

un món real, com tots, malgrat que estigui habitat per personatges com el

geperut Fleur, nimfes, aristòcrates tronats, bufons i trobadors, i pallassos que

resisteixen el pas del temps.

Cal veure com se li posa el temps a Alegría, considerat gairebé un clàssic,

tenint en compte totes les produccions que els últims anys recuperen una

determinada estètica del passat i aconsegueixen donar-li un sentit nou.

ZRK

Z R KZ R K

10

Hi ha malabaristes que fan el pallasso, hi ha pallassos que fan malabarismes

i després hi ha Leo Bassi (en una categoria a part). Això és així per dos motius:

primer, perquè ell es defi neix a si mateix com un bufó del segle XXI (que no és

exactament el mateix que pallasso), i segon, perquè en el seu últim espectacle,

de més de dues hores, La revelación, en què només dedica uns deu minuts al

seu espectacular número d’antipodisme, és capaç de dir-nos que són precisa-

ment aquells deu minuts el que a ell li agradaria que en recordéssim. En aquest

article, parlarem d’aquest nou espectacle, que es podrà veure al Club Capitol de

Barcelona a partir del 19 de setembre.

Leo Bassi, l’antipodista bufó

11

En la faceta de bufó, Leo Bassi ha creat un estil

únic. Moltes vegades s’han simplifi cat els seus espec-

tacles dient que eren provocacions o meres animala-

des. Molt al contrari d’això, en els seus espectacles

hi ha una gran dosi de refl exió en veu alta i sempre

intenta portar el públic a una situació d’inseguretat

que el faci dubtar de les seves conviccions. Sovint, la

tensió que es produeix en els seus espectacles fa que

l’espectador es quedi només amb això i no vagi més

enllà. Potser és per aquest motiu que a La revelación

hi ha molta menys agressivitat i molt més discurs.

Després d’espectacles en què criticava els publicistes i

els pijos, Leo Bassi es dedica a fer una repassada a les

religions monoteistes i no escatima esforços (de fet,

ha llegit la Bíblia per poder anar a fons).

del no-res. Tenint en compte que va néixer en un circ i que pertany a

una família que es dedica a aquest art centenari des de fa generacio-

ns, en La revelación es poden reconèixer elements tradicionals. Per

exemple, hi trobem paròdia (millor si és de personatges poderosos),

que també està present en els personatges clàssics de l’August (ca-

ricaturitzant l’individu simple i honest), el Carablanca (més llest i re-

torçat), el Monsieur Loyal (empresari opulent o patró exigent) i en els

personatges de la Commedia dell’arte. Però Bassi va encara més enllà

i, en un fi nal patètic i tendre a la vegada (típic d’un pallasso, d’altra

banda), ens parla de tribus ancestrals on també hi havia personatges

encarregats de fer riure i ridiculitzar fi ns i tot els més poderosos. O si-

gui que el fet de ridiculitzar és una característica del circ en general

(gairebé defi nitòria).

També s’ha dit que Leo Bassi fa passar por a l’audiència, que posa la

gent en tensió a l’espera que alguna cosa esclati o surti disparada des

de l’escenari. Però això també és una característica típica del circ; de

fet, és un dels trets que el diferencien del teatre. El que això pretén

és posar en dubte les nostres idees preconcebudes i fa que ens pre-

guntem coses com: “Serà capaç de fer-ho?”, “això que acabo de veure,

pot ser veritat?”, “em llançarà de veritat aquest pastís a la cara?” En

el cas de La revelación, cal canviar el pastís per la poma (símbol de

desobediència religiosa).

Així doncs, si l’estil de Bassi potser és més agressiu que el d’altres

personatges de circ, no està gens clar que la seva manera d’entendre

el circ sigui tan diferent de la tradicional. El que està clar és que La

revelación és un espectacle tan provocatiu com els anteriors, i això ha

portat algunes reaccions sorprenents, com la col•locació d’una bomba

el passat 1 de març al teatre Alfi l de Madrid, on s’estava representant

la funció. Potser el que passa és que avui en dia la crítica sincera i pro-

funda en el món del circ destaca i molesta com el nas vermell d’un

pallasso en una grada plena de cares blanques.

L’espectacle comença amb una paròdia del papa

de Roma molt ben treballada, en què capgira total-

ment el discurs catòlic ofi cial d’avui en dia. La resta

de l’espectacle és com un llarg sermó en què el bufó

intentarà convèncer els catòlics perquè abandonin la

seva religió (aquest és, segons ell, l’objectiu de l’obra).

Això fa que el ritme sigui francament lent, però la

mescla entre tradició catòlica i anècdotes personals

de la vida de Bassi van entrellaçant una història que

es fa escoltar, i el número d’antipodisme (tan gratuït

com qualsevol dels números que es fan sota una car-

pa de circ), en què fa girar pels aires un piano només

amb els peus, revitalitza l’espectacle.

Si bé hem dit que dins el món del circ Leo Bassi és

un personatge singular, això no vol dir que hagi sortit Ori

ol R

aven

tós

fot

os:

Mar

ie L

ouis

e Va

n D

er L

inde

n

Leo Bassi, l’antipodista bufó Leo Bassi, l’antipodista bufó Leo Bassi, l’antipodista buf

Z R KZ R K

12

text

: Ce

sc M

artí

nez

f

otog

rafi e

s: J

esús

Ati

enza

E l circ de la família Romanès va estar instal•lat a Barcelona un mes

i mig aquest estiu, portat per l’organització del Festival Grec. La carpa

era a darrere del Museu d’Art Contemporani i del Centre de Cultura

Contemporània, i entre tanta contemporaneïtat, la vela marró, una

pèl soferta, del Cirque Romanès no desentonava. Al contrari, feia, si

es vol, de clau de volta d’una zona, un barri i una ciutat on es parla de

modernitat tan sovint.

Estètica del nomadisme, ètica gitana

REPORTATGE Circ Romanès - Circ Romanès - Circ Romanès - Circ Roma

13

A dintre, a la pista, un espectacle fet amb intel•ligència, barre-jant bé el més senzill de la tradició i ingredients ben actuals. Que l’avi d’Alexandre Romanès anava pel món amb les seves tres dones, els quinze fi lls i un ós i que va ser el primer de la família a plantar un circ, ell ho explica sempre. Un pal de fusta clavat a terra i roba cosida per fer l’envelat: era així, aquell circ. El pare d’Alexandre també era home de circ; va fundar el Bouglione, que actualment és un dels més grans de França. I ell —això també ho explica sempre— va decidir tornar a la manera de fer de l’avi i a l’estil de vida del seu poble.

Fora de la carpa, viuen exactament com el que són: tsigans, gitanos nòmades, que es guanyen la vida fent circ. En el seu llibre Un poble de passejants (en francès), Alexandre Romanès explica: “Demano a la Florina que dibuixi una casa. Ella dibuixa una casa portada per cames.”

Si una de les gràcies del circ és que allò que passa a la pista passa de veritat, en el Cirque Romanès aquest de veritat es troba en cada detall. Unes catifes cobreixen la pista; al fons, les dones de la família seuen a veure l’espectacle, simplement són allà, com matrones; els músics toquen durant tota la funció cançons gitanes i són protagonis-tes de l’espectacle al cinquanta per cent. Toquen el violí, el contrabaix, l’acordió i el clarinet o bé el saxo, i canta Délia Romanès.

A la pista surten les fi lles d’Alexandre Romanès Alexandra i Rose-Reine, amb números de trapezi i teles, i Maria, amb hula-hops. Des-prés, la funció avança cap a moments brillants. La parella formada per Laura de Lagillardaie i Olivier Brandicourt aconsegueixen fondre el moviment amb la música i provocar en el públic estats d’encantament, tant en el número de corda en què ella acaba giravoltant al sostre de la carpa com, més tard, en el de quadrant fi x, en què ell fa de portador. La fi lferrista Betty Fraisse arriba a hipnotitzar la gent, utilitzant també la música, igual que el malabarista François Boire (maces). Helene de Va-llombreuse fa un número rar de trapezi amb un lloro tot blanc i Hayete Harzouz, la contorsionista, té moments de gran bellesa. Berenice Levy, que les primeres setmanes amania el conjunt amb una comicitat feme-nina i desmanegada, havia reduït les seves sortides els últims dies.

Estètica del nomadisme, ètica gitana Estètica del nomadisme, ètica gitana Estètica d

Zirkolika: A quants llocs ha viatjat?Alexandre Romanès: La meva família fa més de dos-cents anys que va

d’un lloc a l’altre. Fent circ, només des del 1914. Hem actuat gairebé a tots els països d’Europa.

ZRK: I fora d’Europa?A. R.: No, fora d’Europa no. Tenim ofertes per anar a treballar al Japó i als

Estats Units, però no hi anirem.

ZRK: Per què no?A. R.: I per què anar-hi?

ZRK: Vostè és gitano i francès. Llegint el seu llibre, veig que entre gitanos i francesos a vegades la relació és difícil.

A. R.: ?

ZRK: Per exemple: diu que el seu pare li explicava que quan els alemanys van entrar a França el 39, els gitanos van passar a la zona lliure…

A. R.: ...i que sis mesos més tard tornaven a la zona ocupada perquè la milícia francesa era pitjor que els alemanys.

ZRK: Vostè ha escrit això en un llibre d’anècdotes i coses dites, i també ha escrit un llibre de poemes. Al començament d’aquest llibre sembla que demani excuses per escriure. Per què?

A. R.: Sí. Això no forma part de la cultura gitana. Jo vaig aprendre a llegir i a escriure amb 22 anys. La gramàtica, no la sé. El francès és molt difícil.

ZRK: Vostè era amic del poeta Jean Genet. Com el va conèixer?A. R.: En una actuació al carrer. Ell ens estava veient i quan vam acabar

se’m va acostar i així ens vam conèixer.

ZRK: Els gitanos d’aquí Barcelona, han vingut al seu circ?A. R.: No. Però és que, a més, els gitanos espanyols ja no pertanyen a la

cultura gitana.

ZRK: Ah, no? Però si són dels més coneguts!A. R.: Sí, però només per la música.

ZRK: I com és?A. R.: No ho sé. He estat a la Mina i a altres llocs i els conec, els gitanos

espanyols. Potser és perquè viuen en cases, però hi ha coses de la cultura gitana que jo enlloc d’Espanya no les he vist mai. Per exemple, els gitanos som una societat matriarcal, i això aquí ja no existeix. A França i a altres llocs sí, encara. A més, actualment desapareixen moltes cultures i moltes tradicions. Tu ets català, parles català?

ZRK: Sí.A. R.: Això també anirà desapareixent. I és un procés que va molt ràpid.

a-

Z R KZ R K

14

La Fira del Circ de la Bisbal - Ple de riure, deu anys de màgi

Tot començà amb la cercavila dels Artris-

tras, música en directe en un ambient

mariner, amb un vaixell que els anava

acompanyant en el seu recorregut, que

s’acabava amb una lluita contra un

drac.

Hugo, portat expressament per

l’organització des del Perú, va sorpren-

dre amb els seus titelles gestuals utili-

tzant les parts del seu cos per donar-los

vida. Utilitzà el genoll (amb un nas de

pallasso i una camisa per on passava les

mans); la planta del peu (amb un nas,

un mitjó que li fa de gorro i de nou una

camisa), la panxa (amb un nas i unes

ulleres)..., per fi nalitzar amb “Yester-

day”, en què sorprenentment un home

es converteix en noia despullada. En la

senzillesa dels seus plantejaments radi-

ca la seva complexitat.

El Negro y el Flaco amb el seu es-

pectacle “a la italiana”, amb equilibris i

malabars amb cons, rola-rola i diàbolo.

L’humor hi és present constantment,

fi ns al punt d’agafar el mòbil d’una noia

de les primeres fi les que estava parlant

amb algú i fer conversa amb el descone-

gut en italià... i penjar-li el telèfon. Des-

taca el número fi nal, amb l’intercanvi de

diàbolo des del centre de la pista fi ns a

dalt de les escales de l’església (uns vuit

metres), envoltats de gent.

Cortocirquito presenten diversos tre-

balls: perxa xinesa, malabars, monoci-

cle, bicicleta, acrobàcia còmica, equili-

bris... i fi nalitzen amb salts en trampolí

com si es tiressin a una piscina.

El Mag Lari va ser el personatge me-

diàtic d’aquesta edició, ja que tothom el

coneix per les seves aparicions televisi-

ves. Màgia amb humor constant, amb

números clàssics que, malgrat haver-los

La Fira del Circ de la Bisbal

vist moltes vegades, seguim sense com-

prendre com ho fa.

El malabarista argentí Román, que ja

va participar a l’edició 2004, caracteritzat

de mafi ós, coordina la gesticulació del seu

cos amb la manipulació de les maces i de

les esferes de vidre amb molta elegància i

sincronització. Ressalta el seu exercici de

maces al ritme de Vivaldi.

Els Gingers presenten un extraordinari

espectacle en un ambient de varietés on

els números de malabarisme, equilibris i

la barra fi xa s’intercalen amb el ball. Aca-

ben de rebre el premi de millor espectacle

segons el públic present a Leioa 2006.

Luciano i Kike amb el seu número de

roda de Leonardo sorprenen per les múlti-

ples opcions d’equilibris que fan. Aquesta

especialitat és difícil de veure, ja que no hi

ha gaires artistes que la practiquin.

Els Leaping Loonies fan un espectacle

d’acrobàcia còmica, completada amb

malabars, monocicle alt, bàscula i salts en

trampolí en què les bufetades, caigudes,

crits i ganyotes són constants.

SoloManolo destaca pel seu caràcter

innovador: fi lferrisme en moviment, mi-

tjançant un sistema de politges hidràuli-

Els artistes de carrer varen fer seva la ciutat de la Bisbal durant tres dies. A més de les actuacions, es va presentar l’exposició L’art del risc i diversos tallers per als més menuts.

ques, que fa més complicat mantenir l’equilibri, ja que

accelera el moviment de l’artista. Així camina pel cable

en moviment, fa l’espagat, camina amb els peus dins

d’una roda... Amb l’ajuda del fi lferro, fa diversos exerci-

cis amb bastons, com ara posar-los en equilibri sobre el

mànec o fer girs complets.

Cia Irracional va presentar un quadrant aeri ple de

força i agilitat, que s’acabava amb una sèrie de salts

mortals en què l’àgil fa vint voltes consecutives agafada

alternativament per peus i mans.

Leandre, acompanyat de tres músics, ens va oferir un

original espectacle ple d’humor, en el qual ens plan-

teja diverses situacions. Comença amb dos paraigües

que, gràcies a la seva imaginació, es converteixen en

diferents objectes: la faldilla d’una folklòrica, les dues

ales d’un ocell, una barca... Més tard, un pescador tira

la canya i apareix un peix que treu bombolles de sabó

per l’estómac; després de menjar-se el peix i netejar-se

les dents amb l’ham, hi penja una sabata. Després, va

obrint les planes plenes de dibuixos d’un llibre que té

un cercle al mig per representar amb la cara diverses

històries. Una cinta adhesiva es converteix de manera

sorprenent en una noia amb la qual balla. Saltant-se el

guió, va pujar per un balcó a oferir a l’habitant de la casa

una bossa de crispetes, i com que aquest li va tancar la

porta, l’hi deixà penjada al fi l d’estendre. Un artista ex-

traordinari.

REPORTATGE

Ram

ón B

ech

Cia

. Lu

cian

o y

kike

15

ia - La Fira del Circ de la Bisbal - Ple de riura, deu anys de màgia - La Fira del Circ de la Bis

Ple de Riure, deu anys de màgia

El Ple de Riure, que es fa cada any al Masnou, va complir deu edicions el mes de juliol passat.

D’any en any, hi han passat còmics, pallassos i humoristes en

una relació de tu a tu amb la ciutat i amb la gent, sense tenir mai

pretensions de gran referent de res. Però poc a poc, en aquest

temps, gràcies a la feina feta amb estima pels Chapertons, entre

altres, s’hi ha anat convertint, en referent.

Pel Ple de Riure, primer al Casino del Masnou i després als ca-

rrers i places de la ciutat i a la carpa símbol del festival, que es

planta a la sorra de la platja, hi han passat artistes locals, nacio-

nals, internacionals i còsmics, de totes les tendències, estètiques

i disciplines. Enguany, amb motiu del desè aniversari, l’última nit

de festival, sota la vela de la platja, es va fer una gala irrepetible;

hi van actuar uns artistes dels que formen part de la història del nostre país,

alguns dels quals no compartien escenari des de feia molt temps, que van

omplir la nit de màgia.

Presentada pel Doctor Soler, a la gala hi van intervenir, per ordre, Toni

Albà, que va fer el seu esquetx sobre el doblatge en el cinema; el pallasso

Monti, amb l’entrada de “La Diva” de Charlie Rivel; el duo de Quimet Pla i Nú-

ria Sulines, amb “Concerto”, i Marcel Gros, que va oferir un tast variat del seu

repertori. A la segona part, van continuar els Chapertons, amb un fragment

del seu espectacle Boom!; Claret Clown, molt inspirat per allò de la màgia;

Tortell Poltrona, que va fer l’entrada de “La bomba” i s’hi va afegir, al fi nal,

Claret Clown (l’altre germà Poltrona de fa temps) tal com havia fet al Trapezi

de Reus d’aquest mateix any, i va tancar la nit Leo Bassi amb el començament

del seu últim espectacle, La revelación. Le S.N.O.B., la fanfàrria que acom-

panyava la vetllada, va acabar de lligar els ingredients de la nit animant tant

a la mitja part com a l’acabament, abans que The Chanclettes prenguessin el

control de la festa amb la seva Disco Mòbil a tocar de mar.

Què és ara, després de deu anys, el Ple de Riure? Un referent sens dubte de

la comicitat i l’humor, i una manera, la més seriosa, d’entendre les coses.

Cesc Martínez fotografi es: Marie Louise Van der Linden

Chapertons Marcel Gros Tortell Poltrona

Z R KZ R K

16

1 2

3 4 5

Museu del circ de VienaEl Museu del circ de Viena té una única sala d’exposició i unes quantes més que utilitza d’arxiu i magatzem, on es guarden nombroses fotografi es, cartells, programes i altres objectes.

Text

i fo

tos:

Ram

on B

ech

Museu del circ de Viena - Museu del circ de Viena - Museu

Per problemes d’espai, cada any canvia el que s’exposa i no-

més recupera la seva forma habitual al cap d’uns mesos, ex-

hibint vells tresors del circ europeu. La temporada passada, el

motiu de l’exposició va ser “Les dones en el circ”, i en l’actual

homenatjaran al Circ Roncalli amb motiu del 30è aniversari

de la seva creació.

El museu va obrir les portes el 1969 i deu la seva creació

a Heino Seitler, periodista vienès que va començar a guar-

dar tot de material relacionat amb el circ, austríac i alemany

principalment, i que va donar tota la seva col•lecció a la seva

ciutat natal. Posteriorment, van arribar les donacions d’Emil

Wacker, un antic agent artístic que en retirar-se de la seva

professió, va traspassar totes les seves sèries de fotos, i la del

col•leccionista professor Berthold Lang. Actualment, el museu

està dirigit per Robert Kaldy i per Christoph Enzinguer, aquest

últim, col•leccionista i un dels millors fotògrafs circenses del

món, també és conegut per tenir una bona pàgina web sobre el

món del circ: www.circus.at.

Adreça: Karmelitergasse, 9, Viena. Horaris: dimecres (18 h

– 20,30 h) i diumenge (10 h – 13 h). A l’estiu resta tancat.

El trapezi dels Codonas; Samarreta, nas, ninot i diferents programes de Charlie Rivel (foto 1); Les sabates i el trombó del pallasso Rudi Reber-

ningg, membre d’una de les millors dinasties de circ austríac (foto 3); Les sabates dels pallassos Chicky’s i dels espanyols Tony Alexis (foto 4) i els

Mitchells (foto 5). A més, tenen les sabates de Max van Embden, que va ser partenaire de Grock durant molts anys; El vestit del nan Klein Helmut

que va treballar molts anys al Circ Krone; Els vestits de dos dels pallassos Rastelli, de Coletti i d’Alberto Lorch; Un llibre dedicat per Grock, un disc,

joguina i gorra de treballador del Circ Grock (foto 2); El vestit d’home-granota utilitzat pel número de contorsionista de Nemer & Violet; Bastons

que Enrico Rastelli utilitzava per als seus equilibris increïbles; El barret, les maces i tres pilotes del gran malabarista Adanos; Un cap de cavall en

pedra, únic vestigi que queda del Circ Renz, antic circ estable de Viena (1854 – 1956); La roba i utensilis de feina del domador Geird Simonet.

Entre els tresors del museu hi ha:

REPORTATGE

17

Z R KZ R K

18

Sobr

Els premis nacionals de circ que atorga la Generalitat des del 2005 després de molts anys de reivindicacions del sector, ha concedit enguany el premi de

18.030 euros a l’espectacle Rodó, una producció del Circ d’Hivern de l’Ateneu de Nou Barris de Barcelona estrenada el mes de desembre i dirigida per Leandre

Ribera i Tere Celis. Després d’una primera edició dels premis en què el jurat va reconèixer a Tortell Poltrona la trajectòria de 25 anys, la seva “ferma voluntat

de cohesió del circ català contemporani” i la seva tasca –juntament amb Montserrat Trias– al capdavant del Circ Cric, enguany el jurat ha decidit premiar per

sorpresa un espectacle de molt poc recorregut.

A banda de la seva presència en la desena edició del Circ d’Hivern, per on van passar unes 8.000 persones, Rodó s’ha pogut veure durant dues nits al festival

Grec de Barcelona. El jurat ha valorat de Rodó “la poesia escènica i conceptual d’un treball en equip que contribueix molt a renovar el llenguatge circense”.

Sobre els Premis Nacionals de Circ

19

re els premis Nacionals de Circ Sobre els premis Nacionals de Circ Sobre els premis Nacion

Mar

cel B

arre

rra

fo

tos:

“U

lls”

Opinar sobre un premi sempre és un assumpte relliscós; ho és

més si es plantegen interrogants als arguments dels tretze mem-

bres del jurat i es comprova que, dins el sector del circ, el premi

atorgat aquest any no ha aconseguit el consens que va tenir el del

Circ Cric l’any passat.

Premi al riscRodó ha rebut el premi pel risc de la seva aposta i per la renovació

del llenguatge del circ, un argument donat pel jurat curiosament en

termes similars al que es va fer servir fa un any per concedir el premi

a Tortell Poltrona. El jurat ressaltava en aquell cas el nou llenguatge

del Cric. En el cas de Rodó, s’ha concedit el premi a un espectacle

puntual, ja hem dit que amb una vida molt curta, i això no deixa de

provocar una certa sorpresa.

Certament, el Cric i Rodó són propostes molt diferents. L’espectacle

de Rodó és meritori, amb moltes idees originals i un treball artístic

molt professional. Però tot i ser un bon espectacle, el conjunt no és

excel•lent. Hi falta tècnica circense, música en directe, hi sobra la

sobredosi de dansa que hi ha... En alguns moments es fa repetitiu.

Sobretot, però, el que li manca és traspassar la quarta paret i

que els artistes creguin que estan fent realment circ. Aquest és el

seu pecat capital. En cap moment es traspassa la frontera entre

l’escenari i el públic, una unió sagrada en qualsevol espectacle que

es vulgui defi nir com a circ. El caràcter diguem-ne transfonterer en-

tre públic i artistes és inherent en el millor espectacle del món. Els

artistes saluden el públic, s’hi acosten, s’hi comuniquen, el treuen

a la pista... Es treballa des de la vessant artística la comunió amb

el públic.

Públic i artistes sempre estan al mateix nivell, i a Rodó tot això

no passa. Utilitza un llenguatge circense amb un patró fet a la mida

del circ contemporani francès, un model que a Catalunya té els

seus adeptes i que té un sector del circ que sembla molt interessat

a importar. Premiar aquest concepte d’espectacle, per més bones i

innovadores idees que tingui, és esperonar que el circ català s’acosti

al model de l’anomenat nou circ francès, que ja no és nou perquè

fa quasi trenta anys que es va inventar. A més, premiar un muntatge

perquè segons el jurat contribueix a renovar el llenguatge circense

sembla una mica exagerat, ampul•lós. Sobretot amb una perspectiva

tan curta de temps. És veritat que, a una part important del sector,

Rodó ha agradat. Només calia anar a les actuacions. Una part del

públic acabava dempeus i sortia satisfet. Però és igualment cert que

aquest premi no ha acabat de convèncer tot el sector del circ.

El jurat ha decidit premiar Rodó amb molt poques actuacions a

l’esquena i no, en canvi, el Circus Klezmer, la producció de l’Ateneu

de 9 Barris de l’any 2005, que amb només un any i mig ha fet setanta

funcions. Es pot dir que aquest muntatge de circ, que va rebre molt

bones crítiques en la seva estrena, ha estat la primera producció de

l’Ateneu de Nou Barris que s’ha internacionalitzat.

Debat obert

A Espanya, en això dels premis de circ, també hi ha un cert debat. A

fi nal d’any es va discutir en una taula rodona la conveinència que els

premis que atorga el ministeri de Cultura modifi quessin el seu actual

criteri de premiar un artista per la feina realitzada aquell mateix any i

incloure en les bases el reconeixement a tota una trajectòria. Sembla

que la llarga mà de l’empresari José María González ha fet que el jurat

s’hagi inclinat els últims anys per dos noms relacionats amb el Mun-

dial. Per una banda, el pallasso Jesús Silva, Suso Clown, premiat el

2003 coincidint amb les seves actuacions al Mundial, cosa que va per-

metre fer una bona campanya publicitària, i per l’altra Antonio Ben-

jamín Papadopoulo, Tony Tonito, acròbata lligat a la família González

i premiat també pels seus números recents al Mundial. Tony Tonito

va rebre el premi a la «imaginació creativa en les diferents discipli-

nes circenses realitzades durant el 2004: acrobacia, mim i música». A

punt va estar de guanyar l’última edició l’escola de circ Rogelio Rivel.

El premi nacional d’Espanya és de 30.000 euros, gairebé el doble que

els premis nacionals de Catalunya. En els últims anys han obtingut

premi el malabarista Manuel Álvarez, José María González Cachero

Junior i els funambulistes Los Quirós.

Z R KZ R K

20

Pauline Schumann, Pauline Schumann, gran cavallista i artista completa Visito la Pauline Schumann no sense moltes dosis d’emoció: estic

davant d’una de les millors dames del circ, que durant seixanta anys ha passejat un art genial en totes les seves facetes. Durant hores, escolto bo-cabadat un magnífi c torrent de vivències i emocions que m’explica sense parar, mostrant-me fotos dels seus àlbums, de revistes actuals franceses i angleses que l’enalteixen. I jo intento assimilar tota la informació que em dóna, l’èpica i l’emocional.

Pauline Schumann neix a Barcelona el 1921, fi lla del pallasso Charlie Ri-vel i de Carmen Busto. És cavallista i equilibrista i néta de Pere Andreu, fun-dador d’una dinastia que encara existeix. També és néta del pallasso Gre-gorio Busto. Ja de nena aprèn ballet clàssic, dansa, instruments de música, fi lferro, acrobàcia i trapezi. Té bons mestres, sobretot el pare, que l’ensenya

a desitjar la perfecció ni que sigui a plantofades. I triomfa aviat: debuta el 1926, amb cinc anys, al teatre Empire de París, imitant la cantant negra Josephine Baker amb la cara embetumada i ballant tangos amb el seu germà Juanito de quatre anys.

L’any següent, el seu pare es presenta a Londres a un concurs d’imitadors de Char-lot, a qui ell ja fa deu anys que imita, i rep el reconeixement de Charlot, que confessa ser ell l’imitador. Ella fa de Jackie Coogan, el nen protagonista de la pel•lícula The Kid. Guanyen el primer premi, que té més mèrit encara perquè un dels concursants era el mateix Charles Chaplin.

Així és com Pauline es converteix en una artista polifacètica, sortint a la pista o a l’escenari cada dia, fent tots els papers possibles. Amb la família, podia fer quasi tot un programa, primer amb els oncles Polo, René, Celito i Rogelio, i després amb el pare i els germans Juanito, Valentino i Charlie. Llavors, Charlie Rivel va decidir separar-se’n amb els seus fi lls.

Pauline Schumann, gran cavallista i artista completa - PauREPORTATGE

21

les regnes abotonades a la camisa. Em diu que la sella és estàn-dard, sense cap modifi cació, ja que li ha de permetre caure abans que quedar immobilitzada sota el cavall en cas d’accident.

Ella no s’explica el seu èxit, ja que per ella tot el que feia era natural. Però és conscient que els seus espectacles amb cavalls blancs i negres eren un acte espiritual, majestuós. Ella vestida de blanc –quina elegància!–, enjoiada tampoc massa, reinventa els números, obrint les portes a la fantasia, a un món imaginari, un matrimoni feliç entre l’espectacle eqüestre i l’emoció.

Pauline creu profundament que s’ha de ser sempre un apre-nent, humil, acceptant crítiques sobre els errors i les limitacions com a únic camí que té un artista per acostar-se a la perfecció creixent cada dia.

La seva compenetració amb els cavalls, diu Pauline, no és dife-rent de la que té encara amb tots els animals quan se li acosten, tranquils i calmats per molt agressius que siguin amb altres per-sones. Ho vincula a la bona relació que aconsegueix tenir també amb els nens; ho diu ella que té tres néts i tres besnéts. Amb la vida, amb el món, diu Pauline, cal relacionar-s’hi sense violència ni guerres (s’escandalitza amb l’actual guerra del Líban), amb pa-ciència, sense venjança. I així tracta ella els cavalls, els nens i la gent que l’envolta.

L’any 1955 rep l’oscar del Festival de París, una copa de plata pura, com a guanyadora d’un concurs de cavalls d’alta escola que ella seduí amb pastanagues i petons després que cavalls i cavallis-ta ballessin clàssic al llarg de la pista.

Jordi Elias escrivia que el circ Schumann era “sobrietat, discre-ció, elegància autèntica i treball ben fet, fi i delicat. La fantasia dels cavalls blancs són l’entrada al regne del repòs, de la bellesa serena que no necessita farciment”.

La vinculació de Pauline al circ Schumann s’acaba l’any 1969, quan tanca, però no s’acaba la seva vida artística. Una sorpresa l’espera encara. L’any 1972, Charlie Rivel, aleshores ja vidu, la reclama com a partenaire del seu número, ell que havia defensat tota la vida que les dones no estaven fetes per ser pallasses. Pauli-ne sentencia que el seu pare era molt antiquat i que les dones, diu amb plena convicció, poden fer qualsevol cosa que faci un home, i en molts casos, millor. Així doncs Pauline, després de preparar-se només dues hores, debuta a Estocolm aquella mateixa nit i acaba aconseguint molt èxit per tot Europa durant onze anys, fi ns que Charlie Rivel ens deixà l’any 1983. Ella ara és presidenta d’honor del Festival de Pallasses d’Andorra.

Ara mira enrere i veu la seva vida ben plena: ha viatjat per tot el món, parla set idiomes, ha vist la cara de l’èxit i la del sofriment, li ha calgut i ha sabut agafar el bo i el dolent, tot per sobreviure, ha estat i és una bona persona que ajuda en el que pot a qui pot, inclosos els que no ho valoren. Viu amb nosaltres, a la terra que la veure néixer, amb dos fi lls a prop per als quals ha estat i és mare, germana i amiga, que no li impediren seguir a la pista fi ns als set mesos d’embaràs.

Pauline, que sia per molts anys! Ens calen creadors d’elegància, que busquin la perfecció del bon gust, la bellesa i l’estètica.

anys amb un poni. Benny encara treballa de pallasso polifacètic i és director, des del 1996, d’un festival de pallassos; intermitentment l’acompanya la seva fi lla Patricia, descendent de cinquena generació dels Andreu i els Schu-mann. Després nasqué el seu fi ll Joseph, i amb els dos fi lls des de ben joves, quasi adolescents, féu números eqüestres.

El matrimoni de Pauline amb Albert Schu-mann li donà la possibilitat d’entrar en con-tacte amb el món dels cavalls; n’arribà a tenir vuitanta. Primer féu un número de cavalls en llibertat i el seu marit l’advertí que tot aniria bé fi ns que els cavalls s’adonessin que no era domadora. Però en sigué. Jo crec que els hip-notitzà, els enamorà; la seguien dins i fora de la pista, rendits a les seves ordres i els seus obsequis. Després, a instància d’Albert Schu-mann, féu un número d’alta escola diferent cada any.

Ella n’era la creadora integral: llum, músi-ca, vestuari, pantomima, escenifi cació. Buscà l’elegància, la perfecció sublim. Posa plomes blanques als cavalls blancs per primera vegada a la història del circ. Els seus vestits, dissenyats per ella mateixa, són d’alta costura parisenca. Les fotografi es ens mostren fi ns a dotze cavalls en llibertat ballant el vals (cal tenir refl exos per evitar les potes), o drets sobre les potes del darrere o dansant amb ella a terra en el paper de ballarina clàssica. En el número d’alta escola amb cavalls àrabs, amb més sensibili-tat i temperament, que requereix unes mans d’amazona experta, també excel•lí. M’impacta una fotografi a amb el cavall sobre les potes del darrere amb ella al damunt, també vertical, amb el cap a la cua del cavall. També passa al galop set tanques mentre ella i cavall salten a la corda com dos infants, dirigint l’animal amb

Anys de guerraLa Pauline em demana que expliqui que Charlie

Rivel va patir molt, abans i durant la Segona Gue-rra Mundial, a causa dels nazis; que va perdre els companys d’escenari que eren jueus i en va salvar un que era àrab pagant-li el viatge a Amèrica; que a Budapest ja va sofrir en veure com la Gestapo feia desaparèixer el director de l’hotel on s’allotjaven des de feia un any i la seva família, simplement per ser jueus. Passaren fam i aguantaren ame-naces i coaccions i es veié obligat a treballar pel règim nazi, sota amenaça de perdre també la casa de París a la França ocupada. Estant a Praga amb la família, la Gestapo el volgué detenir i fou l’ambaixador espanyol qui ho evità donant-los una documentació falsa que els permeté de viatjar aquella mateixa nit fi ns a Suècia via Dinamarca en un tren de mercaderies. A la frontera danesa, una agent nazi massa atrevida la volgué forçar i foren necessàries moltes paraules per evitar-ho. Però els requisen les fotografi es i la música, més desgràcia per als artistes. Arribats a Suècia, Charlie fa un petó a terra. El rei els dóna la benvinguda i treballen dos anys per a ell fi ns que la guerra s’acaba. Llavors es traslladen a la casa de París, on Charlie entrarà en profunda crisi depressiva en saber què passava als camps de concentració i els guetos jueus. I van ser la Pauline i el pallasso Grock qui li feren veure que en una Europa on faltaven tantes dosis de felicitat, el gran pallasso Charlie Rivel no tenia el dret de no ajudar a fer riure el proisme.

La consolidació d’una artista

L’any 1945, Pauline es casa amb Albert Schu-mann, de nacionalitat sueca, fi ll del propietari del circ d’origen alemany del mateix nom, assentat defi nitivament a Dinamarca. Neix el seu fi ll Benny, que surt a la pista amb quatre mesos i debuta a cinc

uline Schumann, gran cavallista i artista completa -Pauline Schumann, gran cavallista i ar

Quim Elias fotos cedides per Joan Soler Jové

Z R KZ R K

22

El circ de Jerusalem - El circ de Jerusalem -El circ de Jerus

Havia començat simplement balance-

jant-se enfi lat en un tauló sobre un cilin-

dre. Llavors va posar un segon cilindre de

través sobre el primer, i encara un tercer.

Àgilment va muntar sobre el tauló i s’hi va

quedar en equilibri, precari però triomfant.

Els espectadors es queden sense respiració

de delícia, involuntàriament. “Ensenyem

els nens a mantenir l’equilibri, també per

tenir equilibri a la vida”, explica la direc-

tora de circ israelià Elisheva Yortner quan

amainen els aplaudiments. “Tenir control

dels seus cossos però també acceptar-ne

altres.”

És que el Circ de Jerusalem és diferent.

Els joves creixen dels set anys als dinou

practicant acrobàcia, anant amb monoci-

cle, fent malabarisme i de pallasso, aguan-

tant plats en equilibri i fent gimnàstica a

l’auditori obert de l’Institut Dinamarca del

barri de Katamon, on es troben plegades

les comunitats jueva i àrab. Concebut fa

dotze anys per la mateixa Yortner, una pro-

fessora de l’Escola francesa multiètnica, el

circ és un dels pocs fars de coexistència en

aquesta ciutat famosament dividida que

pertany igualment als jueus i als àrabs i on

es troba en molts aspectes el cor del con-

fl icte palestinoisraelià.

Van caldre sis anys perquè la idea arri-

bés a consolidar-se, i des de llavors s’ha

fet ràpidament més forta. Amb un pro-

fessor professional, Slava Oleinick, nascut

a Ucraïna, que s’encarrega d’ensenyar les

tècniques de circ, actualment hi ha uns 85

nens que assisteixen regularment a sessio-

ns de formació com a mínim dues vegades

a la setmana.

El circ ha viatjat internacionalment; onze de les

seves estrelles, set jueus i quatre àrabs que han es-

devingut bons amics més enllà de la divisió ètnica,

van fer dues actuacions als Hammersmith’s Riverside

Studios com a part del Festival Internacional de Circ

Jove de Londres.

Abdullah Taher, de dinou anys, un palestí de Je-

rusalem est acròbata, monociclista i malabarista,

és un dels membres fundadors del grup amb el qual

va començar a tretze anys i que va estar actuant a

Londres. “Això no és un circ normal”, diu. “M’encanta.

M’hi diverteixo molt. T’ensenya moltes coses. Primer

de tot, naturalment, he après les arts del circ. Però

també he conegut molt la cultura jueva, i els jueus

han conegut molt la meva. Per exemple, si hi ha una

festa religiosa, jueva o musulmana, ens demanarem

l’un a l’altre: «això que mengeu i que beveu, com s’ha

de celebrar»?

Abdullah, que treballa en un cafè de Jerusalem es-

perant començar un curs d’administració empresarial

a la universitat d’Amman, explica un fet simple però

crucial en l’elecció d’un circ com a mitjà per reunir

jueus joves i àrabs. “Has de confi ar l’un en l’altre. Jo

i un noi [jueu] anomenat Itamar fem un número en

què ell està dret a les meves espatlles i l’he de llançar

enlaire perquè faci una tombarella. Ha de confi ar

cent per cent que jo no el faré caure.”

Abdullah deixa clar que el fet que els jueus i els

àrabs treballin junts per a ell és un dels atractius clau

de la vida del circ, i admet: “Aquestes dues cultures

són molt diferents l’una de l’altra, però hi ha unes

quantes coses que penso que veiem de la mateixa

manera”. Diu que el grup intenta no parlar gaire de

política, però afegeix: “Hi ha jueus i àrabs que som-

nien pau de la mateixa manera, encara que n’hi hagi

altres que no pensen igual.”

El circ de Jerusalem

La seva cara pot estar impassible, però la seva concentració, com l’atenció del públic, és total. Jamie Bregman, de dotze anys, està arribant al clímax del seu número de rola-rola.

Don

ald

Mac

inty

re©

The

Inde

pend

ent.

Tra

ducc

ió C

esc

Mar

tíne

z

REPORTATGE

23

salem -El circ de Jerusalem -El circ de Jerusalem -El circ de Jerusalem -El circ de Jerusalem

No és sorprenent, en la situació actual, que un

d’aquests “somiatruites” no sigui optimista del tot.

Fa aproximadament tres anys, en el moment de la

Iniciativa de Ginebra, impulsada per un grup de pa-

lestins i d’israelians d’esquerres, “em pensava que hi

hauria pau l’any vinent, i mira on som ara”.

No obstant això, el que continua sent inusual del

circ, encara que hagi nascut al marge de les altes es-

perances i els millors contactes –per un temps– en-

tre israelians i palestins que seguien als acords d’Oslo,

és que hagi sobreviscut intacte al període molt més

fosc de la segona initifada. Un noi palestí

del barri de Beit Safafa, a Jerusalem orien-

tal, que hi havia al circ va perdre set parents

en una operació militar israeliana. Una noia

jueva va perdre un dels seus amics més pro-

pers en un atemptat suïcida amb bomba.

Yortner recorda que el juny del 2002 el

circ estava assajant en una escola a la vora

de l’encreuament de Pat, a Jerusalem sud, on

un suïcida va fer explotar un autobús i va as-

sassinar catorze persones, incloent-hi el marit

d’una de les seves pròpies col•legues. “I podíem

sentir molt clarament el tiroteig entre [la ciutat

palestina de] Beit Jala i [l’assentament jueu de]

Gilo. Però no ens vam aturar. Els nens ho deixa-

ven molt clar, que volien continuar.” “En efecte”,

afegeix, “la bogeria d’aquell període va fer que el

grup estigués més determinat, si s’escau, a conti-

nuar. Trobo que avui som més forts.”

No ha estat el que se’n diu fàcil. Crònicament curt

de diners malgrat les donacions d’una sèrie de fons

que promouen la cooperació arabojueva, incloent-

hi les fundacions Kennedy Leigh i Alan B. Slifka, el

circ encara ha de trobar estabilitat en alguns camps.

Alguns gimnassos s’han negat a llogar els seus es-

pais per assajar i una escola va anul•lar un contracte

quan va descobrir que el grup incloïa nens àrabs.

I hi ha hagut més casos estranys. Yassmin Zuaiter,

una adolescent palestina molt popular i una de les

estrelles principals del circ, havia d’anar a Aleman-

ya en una de les gires anteriors. Llavors va resultar

que, encara que el circ normalment evita tot allò

que sembla nacionalisme, la senyora Yortner havia

acceptat una invitació a la residència del president

alemany per les celebracions del 40è aniversari de

reconciliació israelianoalemanya en presència del

president israelià Moshe Katsav. La mare de Yassmin,

Layla, va decidir retirar la seva fi lla de la gira dient

que no actuaria sota bandera israeliana.

Zuaiter va declinar educadament ser en-

trevistada sobre l’incident. Però els amics

de Yassmin dintre del circ es van desanimar.

“Si hagués estat la meva xicota l’hi hauria

deixat anar”, deia Abdullah Taher. “Abbas

Suan [el futbolista àrab internacional que

juga a l’equip israelià] no sembla tenir gai-

res problemes quan toquen l’himne nacio-

nal israelià als partits.” Abdullah no podia

anarse’n de gira perquè estava fent els

exàmens de matriculació, però va afegir:

“Jo hi hauria anat si hagués pogut.”

Moshe Perlov, de divuit anys, deia: “Em

vaig enfadar una mica amb la seva mare.

No ho vaig entendre, perquè no hi havia

cap conversa per veure si podíem trobar

un acord.”

Moshe, que ja s’interessava per

l’acrobàcia de petit, és per la seva mateixa

manera de ser un testimoni notable de

la capacitat que té el circ de fer canviar

d’actitud. Perquè ell és de l’assentament

jueu de Kfar Adumim. En sabia poc, dels

àrabs, més enllà dels beduïns que veia

al desert de Judea, i ara és dels que més

emfatitza la confi ança vital entre els membres àrabs

i hebreus del grup. “Si no confi o en vostè [en un

número de circ], no ho faré.” Els esdeveniments del

confl icte –diguem els atacs suïcides– no afecten les

relacions? “Si passa alguna cosa als israelians o als

palestins, quina diferència fa entre mi i Abdullah?

No té res a veure.”

Els nois jueus del grup admeten, amb pesar, que

és més probable que la llengua entre els dos grups

sigui l’hebreu que no pas l’àrab perquè, diuen justa-

ment, als nens palestins a Jerusalem se’ls ensenya

l’hebreu millor i durant més temps que l’àrab als

nens israelians. Moshe hi afegeix: “És realment

una mala cosa. Hauríem de saber les llengües del

lloc on vivim.” Però conclou: “Una cosa del circ és

que podem explicar coses amb els nostres cos-

sos. No cal parlar.”

La qual cosa evidencia, segons Yortner, una

altra clau que té el circ per promoure la coexis-

tència, és a dir aquella cosa –gairebé l’única

com a forma d’art– que pot superar tant les

diferències culturals com les lingüístiques. El

seu coadministrador palestí, Eid Nimr, acce-

pta: “Aquesta és la millor manera per reunir

gent, perquè implica que els nens facin coses

conjuntes, i està ajuntant els pares, les famí-

lies, els barris. I si no parles de política, es

pot ser fl exible.”

Mazen Copti, un advocat palestí de Je-

rusalem amb dos nens al circ, diu que al

capdavall “la pau ve de la gent que treballa

junta, no dels polítics”.

Amb l’exèrcit un altre cop a Gaza, el peat-

ge de mort que paguen els palestins augmentant

inexorablement i les relacions entre els dos costats de

nou al mínim, aquesta perspectiva sembla efectiva-

ment molt lluny d’acomplir-se. Yortner diu que sap

molt bé que els nens de Beit Hanoun, a Gaza, o de

la ciutat israeliana de Qassam, on cauen sovint coets

Sderot no estan gaudint de les oportunitats que te-

nen els nens del circ. Però acaricia el somni que un

dia ells també podran. Descrivint el retard que va pa-

tir el grup a l’aeroport de Lubeck de camí a Londres,

diu que es va mirar dues de les noies, una palestina,

Areen, i una israeliana, Rotem, practicant el seu nú-

mero d’hula-hop entre riures: “Em vaig emocionar de

veure aquells somriures i pensar que el circ ajudava a

fer que això sigui realitat.”

Els Castellers de Vilafranca van

estar amb el Circ Jerusalem

Z R KZ R K

24

ZIRKEJANT

El rola-rola: Principis generalsEls equilibris sobre corró, denominats internacionalment

rola-rola, són una modalitat circense molt espectacular, una activitat en la qual el cos ha de quedar en equilibri so-bre un espai altament inestable (SMITH, 1982, p. 58).

El rola-rola: Principis generals -El rola-rola: Principis gene

Aquest element és un tros de fusta rectangular i un

cilindre. L’objectiu consisteix a mantenir-se en equilibri

sobre el corró utilitzant la fusta com a base, és a dir,

col•locant la fusta entre el corró i els peus. Una veritable

lluita utòpica, atès que l’equilibri absolut (estable) no es

podrà aconseguir mai.

Les dimensions de la fusta han de permetre tenir

els peus separats a la mateixa distància de l’amplitud

de les espatlles, de manera que el corró sempre quedi

entre els dos peus. Un mínim aproximat de 30 x 70 cm

en adults i 25 x 60 cm en nens. El diàmetre del corró és

d’importància vital per a l’aprenentatge i la seguretat. Si el corró té un diàmetre

molt gran, serà més senzill mantenir l’equilibri i es desplaçarà menys; si per

contra el diàmetre del corró és petit, el desplaçament serà més fort i la fusta es

mourà més. Per altra banda, un corró amb un diàmetre gran pot ocasionar un

accident més important. L’amplària del corró haurà de coincidir amb l’amplària

de la fusta (25-30 cms) i el gruix variarà segons el material, però sempre haurà

de ser prou resistent per impedir que es deformi. Només artistes experts podran

usar corrons que es deformen, una situació molt més complexa i perillosa.

És molt important mantenir els peus fi xos sobre la fusta i la mirada fi xa en un

punt de l’horitzó (cap endavant). S’aconsella marcar a la fusta (pintant, fent-hi

una incisió, etc.) el lloc ideal per col•locar-hi dels peus, encara que això pugui

variar un mica segons l’altura del practicant. Pel que fa al cos i el seu movi-

ment, la part superior (els muscles, el tronc i el cap) ha de mantenir-se fi xa,

mentre que la part inferior (a partir dels malucs) oscil•larà de costat. L’objectiu

d’aquesta oscil•lació no és altre que un canvi de pes que ens facilitarà el des-

plaçament de la fusta sobre el corró. Mantenir el centre de gravetat (zona in-

termèdia del tronc) sobre el corró és d’una importància vital. L’ús dels braços,

oscil•lant amunt i avall és recomanable per assolir-se l’equilibri.

La pràctica del rola-rola comporta cert risc; per això és convenient prendre

25

Mar

co A

. C. B

orto

leto

, Jo

el S

errà

Construcció del rola-rolaMaterial: una placa de fusta de 30 cm x 60cm (mínim uns

15 mm de gruix), un cilindre de PVC de 15 cm de diàmetre

i 30 cm de llarg, 2 llistons de fusta (30 x 5 cm), martell

i puntes, tisores i grapadora. Moqueta o paper de vidre i

vellut adhesiu.

1 . Folrem la fusta amb moqueta per la part superior i la

fi xem amb grapes o amb cola.

2 . A la part inferior de la fusta i a 5 cm dels extrems, hi

clavem els dos llistons (de l’amplada de la fusta i de 3 cm

de grossor).

3 . Agafem el corró i hi enganxem dos cercles de vellut als

extrems per augmentar la fricció entre la fusta, el corró i

el terra.

Avantatges de la construcció: és fàcil, el resultat és bo,

estalvi econòmic, es pot ajustar el material al nivell del

practicant.

Podem folrar la placa de fusta amb moqueta, amb làmines

de goma o bé enganxar dos quadres de paper de vidre al

lloc on aniran els peus, així quedaran més ben fi xats. Per al

corró es pot fer servir qualsevol cilindre resistent, com per

exemple el tòner d’una fotocopiadora.

El diàmetre del corró pot variar molt, depenent del nivell

i de l’objectiu del practicant. És convenient iniciar la pràc-

tica amb corrons de diàmetre inferior als 15 centrímetres

i anar augmentant progressivament. La majoria dels pro-

fessionals sol treballar amb corrons de 25-30 cm.

Bibliografi aBORTOLETO, Marco Antonio C. Rola-bola: iniciação. Movimento & Percepção, Espírito Santo de Pinhal, SP, v.4, n.4/5, jan./dez. 2004 – ISSN 1679-8678. p. 100-108BUSSE, H. Artistik: Hohe schule der Körperkunst. Leipzig: Meyer & Meyer Verlag, 1991.INVERNÓ, Josep. Circo y Educación Física: otra forma de aprender. Barcelona: Inde Publicaciones, 2003.Libro abierto de circo. Equilibrios: Rulo americano. http://www.deporteyciencia.com/wiki.pl?Libro_Circo/Equilibrios_Rulo_Americano .SMITH, T. Gymnastics, a mechanical understanding. Londres: Editorial Hodder and Stoughton, p. 58., 1982.VOLATÍN, A. “Monroe, el loco del rulo”. Ambidextro, Editora da Escola de Circo Carampa, Madrid, Nº 35, p.12-13, 2003.

A internethttp://www.juggling.org/help/other-props/rola-bola/

http://www.geocities.com/jugglingguide/rolabola.htm

http://en.wikipedia.org/wiki/Rola_Bola

erals -El rola-rola: Principis generals -El rola-rola: Principis generals -El rola-rola: Principis

certes precaucions:

1. Per pujar: col•loqueu el corró al centre de la fusta i aquesta repenjada a

terra. Sobre la part de la fusta que toca terra, hi posarem el primer peu.

2. Punt de suport: una barana, espatlleres o unes barres paral•leles de

gimnàstica esportiva són un punt de suport ideal, ja que no només permeten

ajudar-se sinó que també serveix per fi xar la part superior del cos i desplaçar

la fusta i el corró amb les oscil•lacions laterals de la part inferior.

3. Ajudes: es recomanen en un inici. S’han d’executar per davant o per

darrere del company que està damunt la fusta, subjectant-lo pel maluc. Es

recomana que, en el moment que el practicant puja, el que ajuda posi un peu

a la part de baix de la fusta per bloquejar-ne el moviment.

Les caigudes més habituals són laterals i impliquen que la fusta surti

disparada cap a l’altra banda d’on cau l’equilibrista; si algú s’hi troba al co-

stat, comporta el risc d’un impacte violent de la fusta al turmell. Per aquest

motiu sempre cal delimitar una zona de seguretat a banda i banda de

l’equilibrista.

4. Seguretat: a la part inferior de la fusta, concretament als extrems later-

als, es recomana enganxar-hi dos llistons de fusta (els frens), per evitar que la

fusta es desplaci més enllà del corró (causa principal de les caigudes). També

es pot afegir un altre llistó (tac) a la part inferior de la planxa, de manera que

limiti l’angle d’inclinació de la fusta respecte de terra.

Per als principiants, és recomanable posar el corró sobre una superfície

tova (tatami, matalàs de gimnàstica) la qual cosa en fa disminuir la rotació i

la instabilidad. També es pot fer servir una ampolla plàstica PET de 2 litres en

comptes del corró; en posar-hi la planxa a sobre, l’ampolla es deformarà, el

desplaçament lateral serà més lent i, per tant, més segur.

Z R KZ R K

26

Ja sabem què és un clown, un pallasso

i un august, ja coneixem els personatges

de la Commedia dell’arte, coneixem tots

els personatges del circ tradicional, que

surten des de fa molts anys a les pistes,

però què hi ha de la vida del pallasso en

ple segle XXI?

Avui, el que veiem en diversos especta-

cles és una altra volta de rosca a aquests

personatges tan fantàstics i de somni, que

en la seva essència segueixen demostrant

MAQUILLATGE

L’ús dels pallassos al segle XXILes pallassades són molt serioses per a algunes persones que no fan servir perruca de colors, ni nas vermell, ni molt menys sabates gegants, però se’ls fa tan fàcil deixar clar el seu ofi ci que difícilment dirien: “molt de gust, sóc pallasso”; no cal que ho diguin.

ser pallassos amb totes les lletres.

Així, trobem diversos pallassos que he

decidit catalogar de la següent manera:

Pallassos diabòlicsSón aquells que fan tremolar l’audiència,

generalment de cinema, com It, aquell pa-

llasso amb dents afi lades i amb una dia-

bòlica cara blanca. És un ésser d’un altre

món, que canvia de forma i d’aspecte i és

capaç de llegir les ments i les pors. Projec-

ta les imatges que vol a les seves víctimes

i està sempre disposat a alimentar-se

d’éssers vius, preferiblement nens, les pors

dels quals són molt senzilles d’elaborar, i

so. Alguns escriptors l’han descrit com un homicida

psicòpata amb estrany sentit de l’humor. Ha estat

el responsable de moltes desgràcies de la vida de

Batman, com la mort de Jason Todd, el successor de

Robin, la paràlisi de Barbara Gordon, més coneguda

com Batgirl i la mort de Sarah Essen-Gordon al fi nal

de No Mand’s Land (Terra de Ningú, 2002). El perso-

natge ha estat interpretat en diverses adaptacions,

com la de César Romero en la sèrie de televisió dels

anys 60 i Jack Nicholson a Batman (1989).

Pallassos escenogràfi csSón els personatges en els quals la idea del circ

és redefi nir les regles del circ tradicional, inno-

vant i cercant nous límits, com el Cirque du Soleil.

després dorm durant quasi tres decennis fi ns que es torna a desper-

tar per alimentar-se i sadollar-se, complint així un cicle que no té fi .

La novel•la va ser duta al cinema (It) en un fi lm dirigit per Tommy

Llig Wallace el 1990.

Pallasssos irònicsCom The Joker (Guasón a l’Amèrica Llatina) és un personatge fi c-

tici de DC Comics, considerat l’arxienemic de Batman. Va Ser creat

per Bob Kane i Jerry Robinson, i la seva primera aparició va ser a

Batman 1 (1940). El Joker és un criminal amb aparença de pallas-

It (Eso) The Jocker

L’ús dels pallassos al segle XXI - L’ús dels pallassos al se

27

Els seus espectacles són coneguts a tot el món per les

seves acrobàcies sorprenents, la creativitat, els efec-

tes, l’escenografi a i la música. Més de 125 milions de

persones a tot el món han gaudit d’aquest famós circ.

Cirque du Soleil neix l’any 1984 amb el 450è aniversari

de l’arribada de Jacques Cartier al Canadà. En aquella

època sorprèn amb un espectacle teatralitzat, que ba-

rrejava arts circenses i del carrer, amb música original,

efectes de llums i vestimentes.

Pallassos cinematogràfi csTenen una elaboració d’efectes especials molt profes-

sional. Porten màscares d’escuma de látex amb colors

espectaculars i un acabat inaudit que transformen els

còmics en persones reals que interactuen amb la resta

de personatges del fi lm. Així, ens trobem personatges

com The Mask o La Màscara (1994), The grinch (Dr. Seuss’

How the Grinch Stole Christmas) (2000).

Pallassos animatsKrusty el pallasso és un personatge de fi cció de la

sèrie de dibuixos animats Els Simpson. Jueu, fi ll d’un

rabí ortodox i mig germà de l’actor Luke Perry, és re-

pudiat pel seu pare per ser pallasso. Encara

que té un espai a la televisió d’Springfi eld, la

seva fama és mundial, i arriba a alternar amb

artistes famosos i a ser convidat al lliurament

dels Oscar. Krusty és un pallasso que, lluny de

ser la felicitat i l’alegria personifi cada, és un

home jugador, fumador, bevedor, faldiller, es

duu malament amb el seu pare, no coneix la

seua fi lla... En fi , reuneix totes les caracterís-

tiques per ser considerat una mala persona,

però precisament aquest caràcter és el qual

marca la seva identitat com a personatge pa-

tèticament real. Krusty és un home de mitja-

na edat, amb la cara sempre pintada de blanc

i tres metxes de pèl (una a dalt i una a cada

costat del cap) de color verd. En la seva vestimenta, sempre va

amb grans sabatots de pallasso, fi ns i tot duent smoking. La seva

signatura es caracteritza per posar tres estrelles de cinc puntes.

Pallassos AnimeTals com Buggy, el capità pirata d’una tripulació una miqueta

peculiar de circenses en el Manga i Anime One Piece. És un dels

antagonistes i enemics de Luff y i la seva banda. Buggy va prendre

la fruita Bara Bara No Mi, que li dóna el poder de desmembrar-se

i partir el seu cos en peces menudes. En la seua tripulació pirata,

destaquen Cabaji, trapezista i primer ofi cial; Moggy, un domador

de feres; Alvida, la reina de bastos, i Richie, el lleó mascota de

Moggy.

Pallassos publicitarisCom el pallasso més popular i inquietant de la cultura occiden-

tal: Ronald Mc Donald, la mascota ofi cial d’aquesta cadena de res-

taurants dels Estats Units especialitzada en menjar ràpid. Les tèc-

niques publicitàries de McDonald’s estan curosament orientades

al públic infantil, fàcilment impressionable. Amb colors cridaners

i ambient de circ s’empeny els nens a entrar, la qual cosa represen-

ta una pressió enorme per als pares, una pressió amb la qual Mc

Donald’s compta per assegurar els seus guanys. D’aquesta mane-

ra, s’utilitza els nens com a còmplices innocents d’aquesta indús-

tria. McDonald’s va crear el novembre de 1997 la Fundació Infantil

Ronald McDonald, una institució benèfi ca la imatge de la qual és

el seu pallasso. Està clar que hi ha alguna cosa que no funciona en

un pallasso d’aspecte amable però que és, en realitat, una imatge

corporativa d’allò més feroç. Foster Wallace se’l va imaginar com

una entitat transcendental, que tenia vida pròpia més enllà dels

actors que l’interpretaven (d’un pedòfi l de cinquanta anys a un

adolescent taujà i fumeta), una icona del segle XX que, ens agradi

o no, forma part de les nostres vides i de l’inconscient col•lectiu.

La máscara (The Mask) Buggy, the clown

egle XXI - L’ús dels pallassos al segle XXI -L’ús dels pallassos al segle XXI -L’ús dels pallass

Ana

Laur

a Fr

eydi

er

Z R KZ R K

28

29

¡Els nostres zirkòliksparlen!

Fira de Teatre al Carrer – Tàrrega (Cata-lunya)Del 7 al 10 de setembrehttp://www.fi ratarrega.com/

17 Mostra Internacional de Mim – Sueca (València)Del 13 al 17 de setembrehttp://www.mimsueca.com/

VII Festival de las Artes EnClave de Calle 2006 – BurgosDel 14 al 17 de setembre http://www.aytoburgos.és/

XI Festival de Clown Madrid: Marató 2006 Madrid27 i 28 de setembre http://www.teatroasura.com/

Festival Mercè Arts de Carrer – BarcelonaDel 23 al 25 de setembre http://www.bcn.és/artsdecarrer

III Trobada de malabaristes i circ d’AlacantDel 29 de setembre al 1 d’octubre http://www.monociclos.com

Festival Internacional de Teatro de Calle de Getafe, FITECDel 30 de setembre al 2 d’octubrehttp://www.festivals.com/fi tec

Escena Poblenou Festival de Tardor BarcelonaDel 19 al 22 d’octubrehttp://www.escenapoblenou.com

Mostra Internacional de Teatre de Pallas-sos de Xirivella – ValènciaDel 6 al 26 de novembrehttp://www.gva.és/xirivella/cultura/mostra.htm

XXII Festival Internacional de Pallassos Memorial Charlie Rivel – Cornellà (Barcelona)Del 17 al 26 de novembrehttp://www.festivaldepallassos.com

octubre

setembre

novembre

Circ clàssic i amb feres, sí!, però no decadent, com la jovenalla ha agafat la mania d’anomenar-lo.

Haurien de documentar-se més de la història del circ i deixar-se d’aquestes ximpleries. Precisament,

acabo de rellegir el preciós llibre de Sebastià Gasch Amaestramiento de animales, que és una merave-

lla, com tot el que ha escrit sobre circ. En copiaré un fragment, però recomano llegir-lo sencer.

“Hem tingut i continuem tenint, afortunadament, domadors de fama internacional a Alemanya

i França, sobretot. De noms, n’hi ha bastants; en citarem alguns: Carl Hagenbeck i després la seva

família; Henri Martin, els Massilia, els Schmidt, Sawade, List… A Espanya, de memòria, citaré Dola,

Vargas, família Ivanoff i Ángel Cristo, Quirós actualment i alguns altres que em dec descuidar. N’he

d’assenyalar un, entre tots els beluaris, i sense desmerèixer els altres, que fou molt singular perquè

creà la doma suau, entre altres coses: Hagenbeck. Dechambre va declarar: «El sol fet que s’utilitzin

els animals per a fi ns diversos basta per a donar no poca llum sobre l’error de la doctrina cartesiana

que considera els animals com simples autòmats. Si això fos així, no hi hauria educació possible.»

Buff on deia que no tenen memòria, i això fa pensar en la impossibilitat de l’ensinistrament basat

d’una manera general en la ifl uència dels càstigs i de les recompenses, és a dir en el record de la

comparança de sensacions.”

Tinc diverses anècdotes de domadors de feres, però qui més m’ha impressionat ha estat Paul Noël.

Amb els seus lleons feia meravelles i els tractava fi ns i tot amb molt humor –li agradava la broma–,

jugava amb ells, sense fuet ni proteccions es tirava a terra d’un salt entre els animals i feia com si el

saludessin donant-li la pota.

Vaig presenciar una imprudència que podia haver costat la vida a un altre company, Guillermo

dels Polo, que a dintre de la gàbia, en un assaig, va donar l’esquena a les feres i si no arriba a ser per

un empleat que va estar atent i va fi car una barra a la boca de l’animal, el company no ho explica.

En canvi Paul, res d’anar amb compte en posar-se d’esquena a les bestioles o el que fos, i això ho

aconseguia tot per l’afecte que els tenia i els animals a ell també.

Hem deixat per al fi nal a les dones domadores de feres, que també n’hi ha, i noms molt cèlebres,

com per exemple Marta la Corse, igual de valentes que els homes.

Circ clàsic i feres, sí!

Calendari

Francisco Platas, “Volatín”

Paul Noel Marci, Alemanya

Les cartes dels nostres zirkòliksEscriu-nos!

Diga’ns què en penses!La veu del Circ està en tu.

Zirkolika@yahoo.es

Z R KZ R K

30

AMAYA, Ángel. CIRCO RALUY EN ROSARIOARGENTINA. [Argentina]: ImprimerieAh-Sing, 2004.

Llibre de fotografi es que capta diversos aspectes de l’espectacle de circ tradicional del Circ Raluy durant la seva estada a l’Argentina. Les instan-tànies mostren els artistes a la pista, durant la seva preparació mentre es maquillen, als descansos i temps lliures en els entreactes, o després de la funció. Un recorregut fotogràfi c per submergir-se en el màgic món del circ.

PALLASSOS, UNA MIRADA HUMANA DEL MÓN.

Recopilació de textos al voltant de la Mos-

tra

Internacional de Pallass@s de Xirivella.

Xirivella:

Ajuntament de Xirivella. Regidoria de Cul-

tura, [2005].

Publicació que recull els deu anys de trajectòria de la Mostra Internacional de Pa-

llass@s de Xirivella. Es tracta d’una selecció de textos, articles i fotografi es realitzades

en les diverses edicions per donar a conèixer i aprofundir en la fi gura del pallasso. Es

destaca el compromís solidari del pallasso i la seva funció social: mitjançant l’absurd,

la ingenuïtat dels seus gestos i la transgressió del quotidià, ens proporciona una mi-

rada humana plena d’emocions i sentiments de tot el que ens envolta.

DANCEY, Charlie. COMPENDIUM OFCLUB JUGGLING:THE GALAXY’SGREATEST GUIDETO GRAVITY. Devon: Butterfi ngers,2001.

Llibre en llengua anglesa que conté moltíssims trucs, secrets i tècniques

per a la iniciació i la pràctica dels jocs malabars. Es tracta d’una lectura es-

sencial per a tots aquells que vulguin aprendre les bases del malabarisme

o que necessitin perfeccionar la seva tècnica.

Es complementa amb moltes il•lustracions i diagrames de cadascun dels

exercicis que es proposen.

ZAFARRANCHO EN EL CIRCO. Valladolid: Vellavision, DL 2005. Intèrprets: Jacques Tati, Pie-rre Bramma, Karl Kossmayer.Director: Jacques Tati.

Pel•lícula en forma de reportatge sobre un espectacle circense en el qual el mateix Tati

exerceix de mestre de cerimònies. El fi l conductor de la cinta és la vida de dos nens petits

que creixen junts i encaminen els seus passos cap al circ. Tati hi representa un dels seus

grans números de mim i són d’ell els millors moments del llargmetratge, amb paròdies

d’alguns dels personatges i animals que intervenen en l’espectacle i contagiant el públic

de la carpa amb la seva dinàmica interpretació.

EL CIRCODE LOS VAMPIROS. Barcelona: Filmax HzzomeVídeo, DL 2005. Director: Robert Young.

Un seductor demoníac mor a les mans dels habitants d’un poble. Això no

serà més que el començament dels problemes. Una epidèmia de pesta

que arrasa tota la regió serà la causa de l’hostilitat dels pobles veïns con-

tra ells. És llavors quan arriba a aquesta població un terrorífi c circ amb

un espectacle monstruós. Una dona pantera, dues nimfes assassines i un

jove vampir àvid de sang venjaran la mort del seductor endimoniat ma-

tant un a un els culpables. Edició remasterizada .

Catàleg de l’exposició Pasen y vean que organitza el Museu Valencià

d’Etnologia des del 18 de maig al 15 d’octubre de 2006. L’exposició, centrada

en el món del circ, té dos eixos: “L’imaginari del circ”, en què s’analitzen els

diversos números que componen un espectacle circense, i “La quotidianitat

del circ”, en què es mosra als visitants de l’exposició alguns dels trets de la

vida quotidiana del circ: relacions d’amistat, afectives, maneres de viure...

A l’exposició també hi ha altres materials: vestits, instruments musicals, etc.

PASEN Y VEAN. Valencia: Diputació deValència. Àrea deCultura. Museu Valencià d’Etnologia, 2006.

LA VITRINA - LA VITRINA - LA VITRINA - LA VITRINA - LA VITRINA - LA LA VITRINA

31

Información en: www.zirkolika.com

Z R KZ R K

32