eixampleesquerraesquerraeixample

BUTLLETÍ DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Abril 2019 - Núm 94

VOLEM RESPIRARAIRE DE QUALITAT

2 ABRIL 2019 ASSOCIACIÓ

OFICINA D’ATENCIÓ ALCIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010

SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a 21havvee2013@gmail.com-Dones d’enllaçwww.donesdenllac.org-APAMwww.apamassociacio.entitatsbcn.net

CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes, 491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8-Centre Cultural Teresa Pàmies• Centre Cívic Urgell• Biblioteca Esquerra de l’Eixample-

Agustí CentellesComte d’Urgell, 145

SERVEIS SOCIALSCSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLEBorrell, 305 altell93 619 73 11CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLEMallorca, 219 2º93 619 73 11PIAD. Punt d’Informació i Atenció a les DonesJardins Rosa Deulofeu(c. Calàbria, entre Còrsega i París)932 562 819

GENT GRAN- Espai de Gent Gran Rosselló, 78

- Espai de Gent Gran M. Aurèlia Capmany Enric Granados, 47

- Centre Montserrat Olivella Calàbria 260

GUÀRDIA URBANAEmergències 092

SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUTCAP CASANOVARoselló, 161 1r932 279 800CAP BORRELLComte Borrell, 305932 271 800Hospital ClínicVillarroel, 170932 275 400

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró

FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com

Eixample: Butlletí gratuït de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Direcció: Sylviane Dahan Sellem.

Maquetació:CarmeAsensio•Col·laboracions: Diferents grups de treball de l’AVVEE (festes, ateneu, dones, gent gran, urbanisme, comuni-cació, salut, diversitat funcional, participació...), Carme Álvarez, Núria Ri-card, Àngels Aragó, Laura Peiró, Equip Clínic CIPAIS, Antonio Lucchetti, Irene Beltrán, Montserrat Roma, Jesús M. Català, Centre de Normalitza-cióLingüística iMariaRemeiCireraRafanell.•Fotos: Raquel Carrasco, María González, Carme Asensio, Albert Magret, Montserrat Verdeny, Xavier RiuiMadronaComas..•Publicitat:MiqueldelsSantsFortBufill.Elsanunci-ants es poden posar en contacte a través de l’e-mail: revistaavvee@yahoo.es o al telèfon 93 453 28 79. S’han de fer arribar els anuncis tal i com es volquesurtinpublicats.•L’Associaciónoesfaresponsabledelesopinionsdelscol·laboradorsdelButlletí.•Impressió: MEDIAactive, S.L. Dipòsit legal:B-33086-96•Edita: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). Calàbria 262. Telèfon: 93 453 28 79

e-mail: avvee2013@gmail.com / web de l’associació: www.avvee.org

Qui som

Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí.Podeu escriure’ns a:

Butlletí de l’Associació. BústiaCalàbria, 262

08029 BarcelonaO bé per correu electrònic a: revistaavvee@yahoo.es

Escriu-nos!

Serveis

Contacta amb els grups de treballVocalia de Consum Responsable eixconsum@gmail.comVocalia Intercanvi de serveis – solidaritat – avveebanc@gmail.comVocalia de les Dones vocaliadones@gmail.com 660 303 415Vocalia de Festes - Excursions 934 532 879Vocalia de Gent Gran gonzalezmariatot@gmail.com 934 532 879

Amb el suport de:

Vocalia Joves xavibece4@hotmail.comVocalia de Diversitat Funcional 666 716 291699 393 002 (inclòs whatsapp)Vocalia de Sanitat 934 532 879Vocalia d’Urbanisme vocaliaurbanisme@gmail.comVocalia de Debat i Participació debatiparticipacio@gmail.com

3ABRIL 2019ASSOCIACIÓ

L'Assemblea anual de l'AVVEE, entre els seus acords més rellevants,hadeciditengegarunacampanyad'afiliaciódenous socis i sòcies. Una campanya que tindrà sens dubte un moment àlgid durant la Festa Major del barri, a principis d'octubre, però que voldríem que esdevingués un esforç sostingutfinsalaproperaassemblea.

L'objectiu de la campanya va molt més enllà de l'in-crement numèric. Es tracta de connectar molt més àmpli-ament amb els anhels del veïnatge, de copsar les seves inquietuds. I es tracta, sobretot, de fer de l'Associació el lloc natural d'elaboració i d'impuls de les demandes veï-nals; unaeinaeficaçde socialització, de reivindicació id'interlocució amb l'administració municipal.

L'AVVEE és ja un important lloc de trobada i de vida del barri. L'activitat de l'Ateneu representa un important actiu cultural i fomenta les relacions de veïnatge. La pro-ximitat del nostre local amb l'espai de Gent Gran Mont-serrat Olivella i amb el PIAD de l'Eixample ens permet crearprofitosessinergies.L'AVVEE,atravésd'esdeveni-ments com l'esmentada Festa Major, fa de pal de paller del teixit associatiu del barri. L'AVVEE acull, assessora, informa…

Tanmateix, és necessari anar més lluny. En primer lloc, enfortint les vocalies –els grups de treball– exis-tents i creant-ne de noves. La transformació de l'espai de la Model, que haurà d'encabir de manera harmoniosa equipaments, habitatges, espai verd i memorial democrà-tic, demanarà un seguiment acurat. De la mateixa mane-ra que caldrà molta feina per tirar endavant el projecte d'una nova super illa al voltant de «Germanetes»; un pro-jecte que només reeixirà amb la complicitat i la participa-ció del veïnatge.

Però no menys important serà poder abordar tot un se-guit de problemàtiques al voltant de les quals es decidirà en els propers anys la fesomia del barri i les condicions de vida de la seva gent. Parlem de sanitat, d'atenció als col·lectius amb discapacitats, de la gent gran, dels drets de les do-nes… I parlem també de seguretat, d'educació, del dret a l'habitatge – en un barri que ha conegut una autèntica esca-lada dels peus dels lloguers – , del dret a respirar un aire

saludable… i d'una mobilitat sostenible. Un transport públic eficientéscabdalperassegurarelsdesplaçaments,ferac-cessibleselsserveisireduireltràficrodatdevehiclespri-vats. Des d'aquest punt de vista, només podem felicitar-nos de l'acord aconseguit amb el veïnatge pel que fa al restabli-ment del servei essencial de l'autobús 41, que s'insereix de manera complementària amb la xarxa ortogonal, reparant una mancança que havia suscitat vives protestes dels usu-aris i usuàries d'aquesta línia.

Però la mobilitat, com totes les altres temàtiques, més enllàdelsmomentsconflictius,requereixentreballcontinu-at, dedicació, seguiment, elaboració… Aquesta és la feina i la raó de ser d'una Associació de veïnes i veïns: ajudar a cristal·litzar les aspiracions del barri, donant-los un format propositiu i impulsant les millores. Aquest és el nostre com-promís. I voldríem que esdevingués també el de totes i tots vosaltres.

Editorial

Una nova embranzida

4 ABRIL 2019 ASSOCIACIÓ

El cap de setmana a Oropesa de Mar va ser molt divertit, ple d’experiències i rialles!

Tot i que no totes les instal·lacions del nostre hotel esta-venenfuncionamentvamtenirmésquesuficientperpodercelebrar una festa de carnestoltes ben divertida.

Va ser una festa constant des del primer moment d’estar allà! Tots vam gaudir com nens petits!

La primera tarda vam poder veure una rua de carnaval a prop d’on ens allotjàvem i, poc després, dos espectacles molt importants i, més tard, al nostre hotel ens van organitzar un concurs de disfres-ses destinat a totes les persones, tant les que van optar per disfressar-se com les que no. La nostra colla va guanyar 3 dels premis a millors disfressats. Ens ho vam passartantbéquevamestarballantfinsaaltes hores de la nit.

L’hotel ens va atendre estupendament amb unes habitacions molt grans i de luxe.

A l’endemà, tot tornat cap a casa, pels voltants de Tarra-gona vàrem parar a fer la calçotada. I com sempre, amb una sobretaula divertida.

Per acabar, cal donar les gràcies a l’agència que ens organitza les sortides, però no tot el mèrit és seu, sinó que la nostra colla es mereix un 10 amb tot!

Vocalia de Gent Gran

Carnestoltes i calçotada

DINAR DE PRENADAL

INAUGURACIÓ COLLA DE SARDANES

5ABRIL 2019DONESNo som

mercaderies

La prostitució, un treball?El dissabte, 2 de març,a la Sala d'ac-tes del Centre Cultural Teresa Pàmies (Comte d'Urgell, 145) es va cel·lebrar una TAULA RODONA sobre el tema: «La prostitució, un treball?»

L'abordatge de la problemàtica va estar a càrrec de persones que en el seudiavanfirmarelManifest«LaPaude les Dones», enfocant-la des de di-ferents vessants:

Jurídica: Matilde Aragó, magistrada.Acadèmica: Sílvia Carrasco, an-

tropòloga, professora a la UAB, femi-nista, ecosocialista, especialitzada en migracions i educació.

Social: Natàlia Massé, de la Fun-dació APIP-ACAM, sociòloga, respon-sable dels programes d'atenció a do-nes víctimes d'explotació sexual i tracta d'éssers humans.

L'acte també a servir per retre ho-menatge a la memòria de Rosa Lu-

xemburg, promotora del Dia Interna-cional de les Dones Treballadores, en el centenari del seu assassinat. (1919-2019).

Va ser organitzat per la Vocalia de Do-nes de l'AVVEE i signants del Manifest.

http://donesdenllac.org/1_articles_cat/manifest_pau_de_les_dones_fir-mes_imatge.pdf

http://www.avvee.org/taula-rodona-la-prostitucio-un-treball-i-programa-exposicio-preses-de-franco/

Una exposició que per a nosaltres té una rellevància . Per al moviment veïnal, la recuperació de l’espai de la Model sem-pre ha estat associada a la construcció de la memòria de-mocràticadelanostraciutat.Volemafirmar-hodenouambforça. Avui, quan bufen vents de reacció, quan s’alcen veus que pretenen banalitzar els crims de la dictadura. Franco és encara al Valle de los Caídos mentre milers i milers de víc-times del seu règim romanen en fosses comunes, als vorals de les nostres carreteres.

Entre els murs d’aquesta presó, el moviment obrer, re-publicà i democràtic, però també moltes persones víctimes d’exclusió social per raó del seu origen o orientació sexual, han escrit pàgines de sofriment, de resistència i d’esperan-ça. Ara fa quaranta-cinc anys era executat aquí mateix Sal-vador Puig Antic, en un dels últims actes de venjança d’aquella dictadura senil i sanguinària.

Però entre les víctimes, potser les menys recordades siguin aquelles que van patir una doble i cruel repressió: les dones, objecte de repressió política i de repressió de gènere. L’exposició vol recuperar la memòria de les pre-ses de Franco. Durant els anys de la postguerra– ben poca gent ho sap –la Model va ser també una presó de dones. D’altres centres, com la desapareguda presó de Les Corts, formaven part d’aquell sinistre univers peniten-ciari.

La proximitat del 8 de març, Dia Internacional de les Do-nes Treballadores, és un bon moment per descobrir aques-tes pàgines de la nostra història. D’una història que no s’ha acabat. Hem inaugurat l’exposició amb dues veus que tra-cen el seu marc general: Carme Molinero Ruiz i Fernando Hernández Holgado.

Ens ha ajudat José Luis Martín Ramos, veí del barri, catedràtic emèrit a la UAB, especialista en història del mo-viment obrer. És autor de nombrosos llibres, com ara Los orígenes del PSUC, Orden público y violencia o Els fets de maig de 1937. I, més recentment, Guerra i Revolució a Ca-talunya o La rereguarda en la Guerra, entre altres títols. Ha

Exposició: «Les preses de Franco»

6 ABRIL 2019 DONES

dirigit diverses revistes, així com el Grup d’Estudis Repúbli-ca i Democràcia de la UAB.

Si resseguiu el programa d’activitats al llarg de l’exposi-ció,desdel4finsal27demarç,ambelsuportd’historia-dors, de juristes, però també de veus poètiques i d’artistes, ens hem volgut adreçar molt especialment als nois i noies de les nostres escoles i instituts. La lluita per conèixer la veritat del nostre passat és la lluita per entendre el present. I és la condició per poder construir el futur. Un futur que escriuran aquestes noves generacions.

Una de les protagonistes d’aquesta història, testimoni de l’experiència de tantes companyes seves, Maria Salvo Iborra, que no ha pogut venir, escrivia: «Quan vaig sortir de la presó no era ni jove ni vella, però vaig sortir formada amb els principis de la solidaritat i la lluita, perquè per a nosaltres no s'havia acabat la guerra».

Aquella guerra sembla avui molt llunyana. Però les veus de les dones que la patiren ressonen encara. Perquè els seus anhels d’emancipació, de dignitat i d’igualtat seguei-

xen sent un combat obert. Perquè encara no hem assolit la pau de les dones. Que el record d’aquelles que ens van precedir ens inspiri per seguir endavant.

Vocalia de Dones de l'AVVEE

Recull d'imatges de les activitats realitzades amb motiu

7ABRIL 2019DONESNo som

mercaderies

del 8 de març: dinar de germanor, visita a la Model, biblioteca...

Aquest és el tema de la xerrada del 21/3, a càrrec de Mercè Claramunt, advocada especializada en familia i en violencia masclista i dona feminista.

Amb les preses de Franco, van ser abolits els drets, les conquestes i els anhels de vàries generacions de dones. Totes les revolucions de la història, totes els grans movi-ments d'emancipació, porten el segell de la lluita de les do-nes. Elles dugueren el rei de Versalles a París, elles alçaren les barricades de la Comuna i elles iniciaren la revolució russa.

La història de la República espanyola tampoc es pot en-tendre sense la irrupció de les dones en l'arena política. En el terreny democràtic, d'entrada, amb l'accés al dret de vot. Un dret que en d'altres països, com França, no s'obtindria finsl'endemàdelasegonaguerramundial.Peròtambépel

Drets de les dones i II República

8 ABRIL 2019 DONES

que fa a dret al divorci o la interrupció de l'embaràs. I, molt més enllà, en la lluita, inacabada, per una plena igualtat. Una lluita que va arrossegar milers i milers de dones, des de sindicats, partits i associacions pròpies, a la rereguarda com al front durant la guerra civil.

El triomf del feixisme va esclafar durant dècades aquells somnis. La resistència de les preses de Franco va ser el ressò de les esperances que va dur la República. És un bon moment per parlar-ne. El 8 de març, una generació de do-

nes, hereva dels combats precedents, ha ocupat carrers i places en nom d'una igualtat efectiva. Però, alhora, veiem forces nostàlgiques del feixisme difondre un discurs d'odi, de racisme i de sexisme. La història no es repeteix. Però, de vegades, sembla que s'encalla. És bo aprendre del passat per poder encarar el futur. De ben cert, la Mercè ens hi ha ajudat.

Vocalia de Dones de l'AVVEE

ACTE DE CLOENDA DE LES ACTIVITATS REALITZADES A LA MODELL'acte va comptar amb l'aportació de estimonis, treballadores de presons, reivindicacions actuals i esperances. Amb la col·laboració de L’Artèria. L’equip d’artteràpia va ofereir la clausura creativa “Què escullo mantenir viu en mi?”. Una opor-tunitat per col·laborar en la construcció de noves mirades de la nostra memòria històrica, que ens permetran habitar un present col·lectiu on la convivència i la vida es donin la mà.

9ABRIL 2019URBANISME

Aquesta pregunta ens la fa molta gent. Després de dè-cades de lluita veïnal, aquests dos últims anys hem aconseguit que passin moltes coses: al gener del 2017 es va signar el conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament que va permetre tancar la presó el mes de juny del ma-teix any, amb la compra municipal de tot el solar i el seu compromís de cessió d’uns altres dos a la Zona Franca, perubicar-hidosnousedificispenitenciaris.Iendata1de gener del 2018 la Generalitat havia retirat totes les seves pertinences i va passar les claus de l’edifici al’Ajuntament. A partir d’aquí es va avançar en tres di-reccions:

A) Es van realitzar un seguit de treballs tècnics per conèixer l’estat real de les edificacions i les possiblesalternatives. I un estudi comparatiu d’altres experiències internacionals de recuperació d’instal·lacions penitenci-àries.

B) Es va convocar i organitzar un Procés participatiu per recollir l’opinió del veïnat i de les principals entitats de la ciutat interessades en el tema. Hi han participat desenes d’entitats i unes dues-centes vuitanta persones a nivell individual, que han consensuat un programa del “què” s’hi ha de fer, oferint una proposta del “com”, per conservar la memòria urbana de la presó, que cal apro-fundir.

C) I es van crear les condicions per a possibilitar di-versos usos provisionals de les instal·lacions, que ha permès organitzar-hi cada cop més activitats i mantenir obert el primer pati.

Què hem aconseguit en aquest temps? Que el llis-tat de necessitats que ja defensàvem i que en el procés participatiu s’han reforçat, realment tirin endavant: la meitat del recinte serà un gran parc de 14.000m2, rodejat dels equipaments públics reivindicats (un memorial del que ha representat històricament La Model, un institut escola i una escola bressol, una residència de gent gran, un poliesportiu, un espai per a joves i un per a activitats de l’economia social i solidària), i substituir per habitatge públic la previsió que fa encara el PGM d’un sector terci-arid’oficinesihotels,quehemaconseguitanul·lar(veu-re el plafó fet per l’AVVEE). L’ajuntament s’ha compro-mès a trobar també una ubicació per al centre assisten-cial per a persones autistes.

On estem ara? En la fase de les decisions. Abans d’acabar el mandat s’hauria d’actualitzar el Pla Director del2009encaravigentiaprovarinicialmentunamodifi-cació del Pla General Metropolità (MPGM), per adaptar els dos a les conclusions del procés participatiu. I en base això convocar un concurs d’arquitectes que ha d’acabar de definir tècnicament lesmillors estratègiesper a la transformació de La Model i la redacció del projecte d’urbanització de l’espai lliure del recinte. Què plantegem con Associació? Que es compleixin els terminis perquè en el proper mandat no s’hagi de començar de nou i que, mes-

tres tant, s’habilitin nous espais del recinte per seguir ampli-ant els usos provisionals d’aquestes dues illes de l’Eixam-ple recuperats per al veïnat i la ciutat!

Vocalia d'Urbanisme

Com està el tema de La Model?

ESQUERRA DE L’EIXAMPLEASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS

Guanyem l’espai de La ModelActualitzar el Pla Director del 2009 amb: els 14.000 m2 de zona verda + 5.000 m2 d’espai públic. Un Espai Memorial. Sis equipaments públics de proximitat. I transformar la previsió que hi havia d’usos terciaris en Habitatge Públic!

Gràcies a la mobilització de veïnes i veïns

La model i la ciutat

Eix Roselló

Ajuntament de Barcelona

Modificació del PGM dels solars ocupats per les 3 presons

(novembre 2001)

Ajuntament de Barcelona

Qualificació del PGM encara vigent

Reclamem que s’aprovi l’adequació corresponent del Pla Director del 2009, la reforma del

Pla General Metropolità (PGM) encara vigent i es convoqui concurs general de projectes

per concretar les coses que encara estan per definir.

11ABRIL 2019URBANISME

Qualsevol família amb infants en edat escolar haurà desco-bert que els barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni configurenunadeleszonesd’escolaritzacióambmésdèficitd’escola pública. Adjuntem dues imatges que fan un bon re-sum de la situació. Cal valorar que aquest mandat municipal ha estat el del creixement més gran aconseguit en els 10 que hi ha hagut des de la recuperació de la democràcia municipal el 1979 (s’ha inaugurat un institut, s’han creat dues escoles

noves en mòduls prefabricats, s’ha ampliat una escola bres-sol i se’n està construint una altra). Tenim l’assignatura pen-dent,però,deresoldrelaubicaciódefinitivadelesdueses-coles, que nosaltres entenem que haurien d’anar a l’interior de La Model i al solar del costat del Mercat del Ninot. I ens quedaria encara obrir un nou centre al barri de Sant Antoni.

Vocalia d’Urbanisme

Nous centres educatius públics

El Districte Municipal de l'Eixample ha obert una adreça de correu electrònic que servirà de bústia única de totes les denúncies que el veïnat vulgui fer sobre la problemàtica de l'Habitatge.

Apunteu: habitatgeeixample@bcn.cat

12 ABRIL 2019 urbanisme

Feia temps que no aconseguíem tants canvis al barri. Hem de ser conscients que a l’Esquerra de l’Eixample tenim en aquests moments importants transformacions urbanístiques en marxa. I des de la Vocalia d’Urbanisme sempre hem entès que hi hem de participar activament i ajuntar-nos amb tothom amb qui coincidim en el més bàsic, per a tenir més força i recollir millor els sentiments i les reivindicacions del veïnat. La nostra Associació, per exemple, ha participat des de l’inici en el “Camí Amic” com a projecte comunitari d’educació en valors cívics i ambientals; ha impulsat la Plataforma ciutada-na “Fem Nostre l’Espai de La Model” amb una trenta d’enti-tats que ha estat clau per aconseguir el tancament de la pre-só; també estem actius en la campanya “fem barri” a l’entorn de Germanetes (primer col·laborant amb Recreant Cruïlles i

ara amb l’Associació Jardins d’Emma i el Mercat de pagès); col·laborem amb la Xarxa d’Associacions de Famílies d’Alumnes dels centres educatius públics del barri; i en la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample; i ens hem im-plicat a fons en el procés participatiu convocat per l’Ajunta-ment sobre La Model i ara en el que ha començat a organit-zar sobre la Superilla de l’Esquerra de l’Eixample... En aquest article volem actualitzar i compartir la informació sobre dos d’aquests temes (els anem tocant tots en els diferents núme-ros d’aquest butlletí trimestral, que podeu consultar al nostre web www.avvee.org), encoratjant-vos a que, si us interessa, us hi apunteu a col·laborar-hi amb un senzill correu a vocali-aurbanisme@gmail.com expressant el vostre interès a se-guir-ho més directament.

L’urbanisme i el treball en xarxa per “Fer barri”

Les obres dels Jardins Montserrat. Compartir l’espai i respectar els arbresEl veïnat observem expectants les obres que canvien els Jardins Montser-rat transformant-lo en un espai d’esbar-jomoltdiferentdelqueteníemfinsara.El protagonisme de la remodelació se l’emporten els espais de circulació oberts i cimentats amb quars i la zona d’esbarjo dels gossos (pipi-can) que està projectat en una àrea de 400 m2.

Disminueix dràsticament l’espai de jocs dels més menuts. Els infants om-plien a totes hores els jardins Montser-rat amb el seus jocs i era un orgull pel veïnat. Molta de la joventut que ha crescut al barri s’hi ha passat hores i hores gaudint-lo. La nova zona de jocs infantils projectada és singularment petita amb forma d’un quart de lluna i pretenen fer cabre tobogans, gronxa-dors i sorra per jugar amb pales i galle-des. Un fet que creiem Impossible!!

El pipi-can ocuparà visualment un terç de l’espai. Ens expliquen els ope-raris que la neteja es farà a diari mit-jançant aspersors d’aigua que mullarà la terra i la grava que té a sota la dre-naràfinsarribaralacanalitzacióqueladurà a les clavegueres. Desitgem que funcioni pel bé i salut del veïnat.

Per apaivagar les queixes del veï-nat, els tècnics diuen que ens agradarà

quan s’acabin les obres. Que hi haurà matolls,gespa,herbes,flors.Ienquantal vorell de les argolles metàl·liques dels parterres que donen suport als ar-bres quedaran protegits per les plantes. El veïnat veiem perillosos aquests vo-rells i així ho vam manifestar. És la nos-tra seguretat i s’ha de treballar amb la prevenció de qualsevol accident. Per la seva banda de Parcs i Jardins demana civisme i respecte a tots els espais verds que compartim perquè les pixa-des i els excrements dels gossos dete-rioren els arbres, la gespa i totes les plantes. Per això hi és el pipi-can.

El més important en aquests mo-ments és aturar la tala de dos plata-ners que estan ubicats dins la zona d’esbarjo dels gossos (pipi-can). Son dos arbres que tenen més de cinquan-ta anys, molt veïnat els hem vist plan-tar i créixer. L’Esquerra de l’Eixample té un alt índex de pol·lució i no es pot permetre perdre més arbres dels que s’han talat amb aquestes obres (jo por-to comptats 11) Salvem els plataners del pipi-can!!

Parcs i Jardins deixen lliure els seus locals i està previst que els gesti-oni el Queix. Quant a l’àrea dels horts públics no sabem qui els gestionarà.

També reivindiquem per a la gent gran del barri un espai saludable amb aparells per pedalejar, muscular els braços, etc. Tenim dret a compartir l’espai entre tot el veïnat!!

I, parlant de perdre, un record per la biblioteca infantil Lola Anglada on vam gaudir de la lectura!! Aquesta pèrdua i les remodelacions que s’han anat fet sense una consulta prèvia i generalitza-da a tot el veïnat resulten caòtiques i doloroses per a qui vivim al barri.

Carme Álvarez

13ABRIL 2019DRETS CIVILS

Fins al 15 de juny, la Model és l’escenari de la exposició “Desconstruir el franquisme". Símbols de la dictadura a Bar-celona”, que mostra peces originals i documentació de la simbologia franquista de la ciutat, entre les quals destaquen més de 160 plaques d’habitatge que han estat retirades re-centment per l'ajuntament.

Ambl’objectiudepromourelareflexiósobrelaviolènciareal i simbòlica de la dictadura franquista, la instal·lació ex-posa,enunnoucontext,elementsquefinsfapocencaraesmostraven en l’espai públic, sense caure en ambigüitats so-bre la seva simbologia feixista.

La Núria Ricardensensenyaque lacartografia inte-ractiva permet conèixer la localització d’una gran part de les plaquesd’habitatge, així com identificar diversos es-pais de repressió i control, monuments i nomenclàtor del franquisme.

Memòria històrica:“Desconstruir el franquisme"

TOTHOM CONTRA EL RACISME

15ABRIL 2019MEDI AMBIENT

Per un barri saludable!Crida per iniciar una vocalia de medi ambient al barri de l’Esquerra de l’Eixample

Passejar per l’Esquerra de l’Eixample no és una activitat saludable.

No és agradable viure en un barri amb tants cotxes i motos que fan soroll i emeten gasos contaminants.

No és agradable viure en un barri pled’antenesipuntswi-fiqueemetencontínuament una radiació electromag-nètica de microones que afecta el rit-me biològic i els teixits dels humans i dels animals.

El nostre barri es pot transformar, només cal molta gent amb voluntat per fer un canvi, i una administració i un govern que facin projectes, normatives i lleis per donar suport al dret a la salut de la Ciutadania que viu al Barri, ate-nent a les seves demandes i a la seva salut, i no a les demandes perverses de les grans empreses de telefonia mòbil i als hàbits de consum que ens imposen.

El nostre barri és el que té més habitants , més densitat de població i menys espai verd per habitant !

L’Eixample és el districte amb més cotxes, més motos aparcades a les vo-reres i circulant, i per tant amb més emissió d’òxids de nitrogen i CO2. Sa-bem que aquests gasos produeixen efecte d’hivernacle i també perjudi-quen la nostra salut, augmentant els problemes respiratoris, cardiovascu-lars i cognitius. Fa poc un veí va trami-tar una denúncia a fiscalia de mediambient per les 350 persones mortes durant l’any 2017 per la contaminació al nostre barri !

És també on s’han instal·lat més antenes i punts wi-fi . En algunes cases arriba radiació de més de 4V/m d’antenes sovint camuflades. Hi ha persones que emmalalteixen i d’en-trada no se’n sap el perquè . Segons un treball de Bioinitiative, format per mésde4.000estudis científicsd’ex-perts reconeguts internacionalment, amb 0,00003 V/m hi ha cobertura su-ficientper les transmissionsdel telè-fon mòbil. Doncs, perquè necessitem

10.0000 vegades més radiació quan els mateixos estudis constaten que aquesta radiació no és innòcua?

Ja fa temps que estem treballant, primer des de l’assemblea de l’Esquer-ra de l’Eixample, i ara des del grup de treball “stop contaminació”, creant consciència i proposant mesures per-què es redueixi la contaminació tant química com física (electromagnètica i soroll), i també perquè es restaurin, es mantinguin i s’ampliïn els parcs i jar-dins, i s’afegeixi vegetació als carrers i avingudes.

Explicarem la nostra lluita contra la contaminació electromagnètica, en el Fòrum veïnal sobre contaminacions ocultes, que tindrà lloc a Barcelona , el dia 11 d’abril a les 19h al Casal del Pou de la Figuera, c/ Sant Pere Més Baix, 70 i que organitza la Favb.

Ara hi ha la possibilitat d’iniciar una vocalia de medi ambient a l’Associació de veïns i veïnes de l’Esquerra de l’Ei-xample.

És una oportunitat per treballar

amb més persones del barri i poder te-nir més força per aconseguir les nos-tres reivindicacions a fi d’aconseguirun barri més saludable, és a dir un bar-ri on poder passejar, comunicar-nos i gaudir del paisatge i de l’habitatge sense por d’emmalaltir pels efectes de la contaminació.

Així doncs qui vulgui un barri amb aquestes millores, que vingui a la vo-calia de medi ambient des d’on entre totes i tots podrem potenciar el barri i fer realitat algun dels nostres somnis!

Àngels Aragó15 de març del 2019

PD: Qui estigui interessat en participar en la vocalia de medi ambient o amb el grup de treball “stop contaminació” que es posi en contacte amb nosaltres el dia 11 d’abril al Fòrum Veïnal o que ho comuniqui a l’Associació de veïns i veïnes de l’Esquerra de l’Eixample.

16 ABRIL 2019 MEDI AMBIENT

Enfrontem una crisi ecològicaEl moviment de joves que divendres dar-rere divendres s’està mobilitzant en de-manda de respostes per fer front al canvi climàtic ha posat en evidència un dels problemes més greus que té plante-jada la humanitat. Aquest moviment Fri-day For Future està agafant forma aquí amb el nom Rebel·lió o extinció XR Bar-celona. L’escalfament global és un dels impactes que té el nostre model pro-ductiu i social sobre la base natural de la qual depèn la nostra espècie.

Fa temps que rigorosos estudis cien-tífics mostren que l’impacte del nostremodel de vida sobre el medi natural te efectes nocius múltiples: escalfament del planeta, contaminació, destrucció de la biodiversitat, desertització ... I també s’ha fet palès que la petjada eco-lògica d’una ciutat com Barcelona fa im-possible que el nostre model de vida si-gui generalitzable al conjunt de la huma-nitat. Generem problemes ambientals que en bona mesura acaben afectant

poblacions d’altres territoris i que sense dubte tindran un impacte molt negatiu per a les generacions venidores.

Sovint som poc sensibles als proble-mes ecològics perquè pensem que són un problema de la natura o no tenim consciència de molts impactes perquè passen lluny de casa nostra. Però no cal anar molt lluny per percebre que algu-nes manifestacions dels problemes ecològics ens afecten ja directament, com és el cas dels diversos tipus de contaminacions que pateix la ciutat.

Fa anys que lluitem per un canvi del model de transport que elimini la perillosa contaminació atmosfèrica que afecta quotidianament la salut de molta gent i provoca morts. Ara també estem lluitant contra altres contamina-cions com la provocada per l’amiant, la generada per un mal model de ge-neració i eliminació de residus, i per l’electromagnetismeque tractem al Fòrum Veïnal Contaminacions Ocul-tades. I som cada cop més conscients de la necessitat d’eliminar un model energètic basat en els combustibles fòssils i l’energia nuclear.

Els diferents aspectes de la crisi eco-lògica només es poden resoldre amb transformacions profundes de les nos-tres formes de producció i consum. Com més tard les abordem, més inabas-tables seran els problemes i més proba-bilitats hi ha que es produeixi un verita-ble col·lapse social. Per això, el movi-ment veïnal ha de ser conscient que tenim davant el gran repte de treballar per una reorganització ecològica de la nostra ciutat com a part d’un procés de trans-formació global de primera necessitat.

Enviat per Angels Aragó

MAR I NEUG E S T O R I A

COMPTABLE · FISCAL · LABORAL · MERCANTIL · NO-RESIDENTSIS · IVA · IAE · IRPF · 720 · ITPAJD · IBI

NACIONALS · AUTONÒMICS · LOCALS

ComptabilitatsAuditories

Revisions de comptesRecursos - Inspeccions

Inversió estrangeraRepresentació FiscalEstudios Económicos

Business PlaObertures de comerços i Societats

www.marineu.netTel.: 691 732 205

C/ Calàbria, 149 - Entresòl 1º · 08015 Barcelona

17ABRIL 2019GENT GRAN

La Marea Pensionista de Catalunya ha tingut una bona idea: convocar tots els partits catalans que es presenten a les properes eleccions generals perquè expliquin quines són les propostes so-bre el sistema de pensions, dependèn-cia, pobresa energètica i sanitat que es comprometen a defensar al Parlament espanyol aquests propers quatre anys.

A les seus de cada partit, es va lliu-rar un qüestionari amb els punts reivin-dicatiusdelaMareaafiquecontestes-sin, convidant-los a una reunió pública (a Calàbria 66) el passat 15 de març per explicar la seva resposta. La sala estava a vessar, i allà érem la gent de l’AVVEE. Malgrat que el lliurament de les preguntes es va fer amb acusa-ment de recepció, només es va pre-sentar a la convocatòria la Sra. Aina Vidal, d’En Comú Podem. Esquerra Re-publicana de Catalunya va enviar la res-posta per escrit sense assistir a la reu-nió, tot i que ha contestat de forma ma-joritàriament favorable a les qüestions plantejades, especialment quant a blin-dar el sistema de pensions promovent reformes legals que ho permetin, espe-cialment per als que ja són pensionistes i no tenen capacitat de reacció.

En el seu escrit, ERC es manifesta favorable que les persones es jubilin als 65 anys, sempre amb 40 anys de contribució al sistema, així com que la revalorització de les pensions es faci d’acord amb els increments de l’IPC.

Tots els altres partits (PP, Juntsx-Cat, Ciutadans, PSC-PSOE) no han contestat a la demanda ni han assistit a la reunió per donar explicacions. Caldrà veure què diuen en els seus programes.

La trobada amb la Sra. Aina Vidal d’En Comú Podem va durar més de dues hores, on va explicar les posicions del seu grup polític amb concisió, me-reixent al llarg de la seva dissertació i resposta a les preguntes que se li van feralfinal,unesbonestandesd’aplau-diments. Va començar dient que el “pro-blema” de les pensions (com el de la dependència, la sanitat i la pobresa energètica) no eren de naturalesa eco-

nòmica, de manca recursos, sinó de voluntat política. Va referir-se a les darreres reformes (retallades) que han fet els governs del PSOE (2011) i del PP (2013), sempre amb el suport de Ciutadans i del PDCat, els avantpas-sats de JuntsxCat i de Convergència.

Aina Vidal va destacar el caràcter de salari diferit de les pensions, i que per tant no són un privilegi (com a ve-gades alguns experts i mitjans de co-municació defensen), sinó un dret gua-nyat pels treballadors que han cotitzat.

Va remarcar que és cert el dèficitdel sistema de pensions i del Fons de Reserva,peròvaexplicarqueeldèficitera sobretot per la ineptitud dels go-

verns successius (PSOE i PP) i de les seves reformes del sistema laboral, que han portat a un augment del nivell d’atur, a una davallada dels salaris percebuts amb la conseqüent disminu-ció de les cotitzacions, i a una precarit-zació contractual, mentre que les boni-ficacions als empresaris han suposatmenys ingressos a la SS (per valor de 2.500 milions d’euros a l’any)

Aina Vidal (segona a la candidatura d’En Comú Podem) va criticar especi-alment la reforma del 2013 del PP (aprovada amb el vot favorable del PDCat), que establia un índex de reva-lorització de les pensions que fixavaun 0,25%, la majoria dels anys molt per sota de l’augment de l’Índex de Preus al Consum (IPC), amb la conse-qüent pèrdua de valor adquisitiu de les pensions percebudes.

Va reconèixer que el govern socia-lista ha establert per al 2019 un incre-ment de les pensions igual a l’IPC, però sense canviar de cara al futur l’índex de revaloritzaciódeciditpelPP,qualificantde covarda la seva posició. Caldrà veu-re el resultat de les properes eleccions.

El sistema de pensions, va dir, és un dels eixos fonamentals de l’estat de dret. La riquesa d’un país la generen les i els treballadors, i en conseqüència, s’hauria de vincular el sistema no tan sols a les cotitzacions a la SS, sinó als Pressupostos Generals de l’Estat, que es nodreixen bàsicament d’un sistema impositiu,ambunafiscalitatquehauriade ser més progressiva (que paguessin proporcionalment més els que més guanyessin). El problema de les pen-sions no és de despesa, sinó d’in-gressos, com es demostra comparant lafiscalitatadiferentspaïsosd’Europasituats a la nostra latitud (Itàlia, França, Portugal) amb uns impostos que repre-senten sobre el PIB nacional una xifra molt superior a la d’Espanya.

La resposta de la dreta espanyo-la i catalana al tema de les pensions, segons Aina Vidal, ha estat seguir la màxima rajoiana de “no fer res”, de re-comanar a la gent gran que “es busqui la vida” a partir de les pensions priva-des (que s’està demostrant que són un engany, a part de costar diners públics a costa de desgravacions) o de fórmu-les ianquis com les de la “vellesa acti-va” que pretenen allargar la vida labo-ral de les persones molts més anys, a poderserfinsalamort.

Per contra, la ponent va defensar el sistema de revalorització de les pensi-ons d’acord amb l’IPC com a mínim, tot establint que si la riquesa global del país puja (el PIB), amb increments de la productivitat, les pensions se’n puguin tambébeneficiarambaugmentsquesu-perin l’IPC. També va defensar incre-ments del salari mínim per arribar als 1.000-1080 € mensuals, equiparant les pensions mínimes a aquestes quanti-tats, fent realitat el que s’estableix a la Constitució Espanyola (art. 50): “els po-

De cara a les eleccions

Debat sobre el sistema de pensions

18 ABRIL 2019 GENT GRAN/DIVERSITAT

Us presentem una iniciativa de la Vocalia de Diversitat Funcional de l’AVVEE, en què CIPAIS ha participat, dins el programa SPAD i del marc de col·laboració que mantenim des de l’inici de l’entitat.

És desig de la vocalia facilitar espais de trobada on compartir vivències personals, des de la voluntat dels in-tegrants d’obrir-se amb experiències viscudes, siguin positi-ves o negatives, de la infància o actuals, rellevants o més anecdòtiques.

L’objectiu, doncs, és compartir, utilitzant com a pretext unrecord,unafotografia,unretalldenotíciadediari…sa-bent que té efectes saludables en la nostra subjectivitat.

Fins a l’actualitat, hem realitzat tres sessions de periodi-citat mensual en què han participat divuit persones (setze donesidoshomes).Percert,aprofiteml’ocasióperanimarels homes per tal que s’apropin a l’espai en futures edici-ons!

Les temàtiques sorgides han estat diverses, en desta-quem:

•Records d’infància i adolescència•Vivències d’autorealització personal•Aspectes no resolts de la pròpia història vital•Vivències d’empoderament i superació en moments

històrics difícils per a les dones•Experiències en pràctiques esportives adaptadesEls participants han valorat de forma positiva les troba-

des.Per alguns, el format grupal ha estat una forma nova

de compartir. Per d’altres, els ha permès adonar-se del valor d’aprendre dels altres. I que l’edat no és un límit per seguir aprenent, si se’n té el desig.

Altres s’han sentit escoltats i més tranquils després de verbalitzar aspectes silenciats de la seva història, o els ha permès sortir de l’aïllament de les seves circumstàncies particulars.

Personalment, en destacaria el fet de viure l’experiència en si mateixa, gaudir del vincle entre les persones, de la ri-alla compartida, d’una mirada o unes paraules de complici-tat.

Esperem realitzar més edicions, sempre amb l’objectiu d’incloure el màxim de persones amb ganes de seguir tei-xint xarxa.

Laura Peiró. Equip Clínic CIPAISPsicòloga col. 11822

Necessitem comunicar-nos!

*Aquesta activitat es realitza dins el programa SPAD, amb la col·laboració d’Obra Social “La Caixa”.

ders públics garantiran, a través de pen-sions adequades i periòdicament actua-litzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat”. No pensions de mera supervivència.

Aina Vidal va reclamar també la de-saparició de la bretxa de pensions entre els homes i les dones, que va xi-frar en un 38%, fent constar que aquesta era produïda, no només pels més baixos salaris, sinó sobretot per la manca de cotització de les dones de-guda als menys anys cotitzats per la seva dedicació a la cura de les perso-nes. Per aquest motiu, considerava de justícia que el seu treball no cotitzat fos tingut en compte en els PGE.

Va defensar el Pacte de Toledo i va explicar que era una comissió parlamen-tària sobre el tema de la Seguretat Soci-al i el sistema de pensions, a la qual el PP en el seu mandat no n’havia fet cap

cas, i que ara, en convocar-se eleccions generals, havien caigut totes les comis-sions del Parlament, entre elles aquesta. Creu que el Pacte és convenient que se-gueixi, tot i que la presumpta i previsible presència del grup de VOX al Parlament proper ho faci complicat.

Els representants d’En Comú Podem al Pacte de Toledo han defensat tornar als 65 anys com a edat de jubilació, mi-llorar la contribució de les dones en el sistema de pensions i reivindicar el ca-ràcter públic de les pensions obligatòri-es, malgrat que accepten l’existència dels sistemes privats com a complementaris. Tot aquest debat se n’ha anat en orris en acabar-se la legislatura.

En el torn de preguntes, la Sra. Vidal va fer palesa la seva sintonia amb les propostes de la Marea Pensionista. No es va mostrar favorable a la imposició de la robotització i sí, en canvi, de fer-

ho sobre els beneficis de les grans empreses,enunareformadelafiscali-tat per fer-la més justa. Va defensar la derogació de les reformes del 2011 (PSOE) i del 2013 (PP), així com d’una reforma avançada de la Seguretat Soci-al, que eviti el “trilerisme” de l’estat que portaaaugmentarartificialmenteldèfi-cit. També és partidària de suprimir els topalls de les cotitzacions, sense que això vulgui dir eliminar els topalls a les pensions més altes.

Vaserundebatfranc,fresciclarifi-cador, en el qual la Sra. Aina Vidal (ha sigut membre de la direcció de CCOO a Catalunya) va demostrar conèixer a fons el tema del sistema de pensions i ser també favorable als posiciona-ments dels convocants de la reunió, la Marea Pensionista.

Antonio Lucchetti

19ABRIL 2019DIVERSITAT

Com cada any, arriba el moment de preparar el dinar de germanor de la Vocalia de Diversitat Funcional i comencen les preocupacions de la vocal. On anirem? Vindrà prou gent? O massa gent? Ens acompanyarà algú de la junta? Ens agradarà el menú? I si fa fred? I si plou? Ara no ens podem fer enrere que ja està anunciat a la revista! Però si sempre ha anat bé, segur que ens en sortirem.

I sí que ens en vam sortir bé, gràcies a l’Angelina, la nostra vocal que va escollir un restaurant gallec, un local que porta molts anys al barri, a Entença amb Diputació.

I va arribar el 12 de gener, ja veureu com va anar: va venir molta gent, més que mai, 32 persones! Algunes de tota la vida, altres feia anys que no els veiem, altres era la primera vegada que venien, no podem posar tots els noms però els vam rebre amb molta alegria. Tot un èxit, a més la presidenta de l’AVVEE, ja sabeu, la Sylviane, amb el Lluís, ens van acompanyar, i com sempre, la Montse Roma amb les seves noies d’or, i també agraïm la presència de l’Edu-ard, director de CIPAIS.

Vam omplir tot un menjador del local i ens hagués agra-dat que fos més gran encara perquè poguessin venir més persones, i això que no era petit, i a més molt ben adaptat, cosa que les persones que fan servir cadires de rodes van agrair especialment. El menú que vam escollir dies abans tenia molt bon aspecte, feia fred però el normal de gener,

feia un dia amb un sol espectacular i un cel molt blau. No-més arribar, tothom tenia al seu lloc un record del dia, que aquest any es tractava d’uns preciosos poemes preparats per l’Angelina. El menú, com dèiem, era molt abundant i variat, el pastís de Santiago i el “caldo gallego” no podien faltar, i el personal va ser molt amable en tot moment. Es va crear un ambient tan agradable que el dinar ens va semblar curt, però el restaurant com és natural havia de tancar. Ara finsl’anyqueve?Nopatiuquejatrobaremalgunaactivitatper poder-nos retrobar. Fins la propera! Us hi esperem!

Irene BeltránVocalia de Diversitat Funcional de l’AVVEE

Una altra vegada un dinar de germanor, cada vegada millor!

• Activitats de cap de setmana: – Visita a la Caixa Fòrum.

– Visita al Museu Marítim.

– Cinefòrum

• Participació amb el Casal de la Gent Jove de Lola Anglada per activitats diverses.

• Berenars amb animació.

• Altres activitats encara per concretar.La vocalia compta amb la col·laboració de CIPAIS i de Montserrat Roma.

VOCALIA DE DIVERSITAT FUNCIONAL: Programa d’activitats per 2019

20 ABRIL 2019 PUBLICITAT

El projecte RADARS arrela a la Nova Esquerra de l’EixampleRADARS és un projecte pensat per a tenir cura de les persones grans dels nostres barris, des d’una mirada sensi-ble i respectuosa, i sobretot propera. RADARS neix i es desenvolupa des de la proximitat, des de l’entorn immediat i des de la quotidianitat de la vida als bar-ris de la nostra ciutat. És la veïna, el voluntari, la botiguera, el farmacèutic... que des d’una mirada sensible, tenen cura de les persones grans que els en-volten, i que resten amatents en tot mo-ment,isóncapaçosd’identificaraquellscanvis que denoten que alguna cosa no va bé. I com no, RADARS, són aquelles persones que saluden, que s’interes-sen, que pregunten, que dediquen una estona als altres, i que viuen compro-meses amb el seu entorn i la seva gent.

El projecte RADARS té un efecte doblement positiu en els barris en que hi té presència, ja que a banda de tenir cura de les persones grans, relliga di-ferents actors del barri. Comerços, ve-ïns sensibilitzats, voluntaris, entitats i associacions, i els serveis socials i de

salut bàsica, enforteixen les seves re-lacions des d’una mirada sensible cap a les persones grans, obtenint noves sinergies que transformen la societat.

RADARS va arribar al 2014 al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample i des de llavors, no ha parat de créixer i arrelar. El projecte s’articula al voltant d’una taula comunitària oberta a la ciu-tadania on hi conflueixen totes aque-lles mirades sensibilitzades amb el projecte. És l’espai des d’on es traça l’estratègia per a la detecció de perso-nes que es troben en risc o pateixen solitud, l’enfortiment de la xarxa comu-nitària i la difusió del projecte, i per la vinculació de les persones usuàries amb el seu entorn.

Cada actor que participa de la taula RADARS, ocupa un paper rellevant i aporta una mirada única al projecte. Els voluntaris que contacten amb les persones grans, són un gran suport amb el seu bon tracte i continuada conversa hi estableixen vincles i tam-bé les conviden a sortir de casa. Els

comerçosesfixenenaquellesperso-nes grans que es poden sentir soles, les entitats i associacions les acullen a les seves activitats, i els professionals de la salut i de l’àmbit social, vetllen pel seu benestar.

En definitiva, RADARS és unaoportunitat per a humanitzar les relaci-ons que s’estableixen en els nostres barris, que massa sovint es limiten a conviure en uns espais públics grisos i freds.

Una oportunitat que ens convida a totes, a formar part de la xarxa RA-DARS, i a fer barri amb les persones grans. Si vols sumar i participar del projecte RADARS et pots posar en contacte amb nosaltres.

Per a més informació:

barcelona.cat/radars

Podeu contactar amb el CSS de Nova Esquerra de l’Eixample (c/Comte Borrell 305, 1er pis)

Trucar al 936197311 o enviar un correu a radarsgentgran@bcn.cat

21ABRIL 2019SALUT

Fa 55 anys en formar una família i obrir petit un negoci, và-rem decidir fer-nos socis d’una mútua de sanitat privada. Tot anava normal, la immediatesa en anar al metge era el que més ens agradava.

Ara farà 20 anys, al tancar el negoci, i disposar de menys diners imés temps,heanatconfiantcadacopmésen lasanitat pública, però continuant amb la meva mútua.

Fa dos anys, vaig patir un accident domèstic greu, i ne-cessitava un trasllat a l’hospital. Vaig avisar a la meva mútua, però després de diversos intents sense cap assistència, vaig telefonar al servei d’urgències 061 i en menys de 10 minuts em van enviar una ambulància. Em van portar a l’Hospital Clínic i malgrat que estaven satu-rats, al cap de dues hores ja m’havien atès.

Al cap de dos dies em van traslladar a planta, a una habitació compartida. I un parell de dies després, ja m’havien operat i em van posar una placa, ja que no hi havia quiròfans dis-ponibles.

Tot i això, crec necessari agrair a tot el personal d’urgèn-cies l’atenció, la seva humanitat i la professionalitat.

Cinc dies després em van traslladar a una Residència en la qual podia estar 3 mesos, però al mes i mig vaig de-manar l’altavoluntàriaperquèlafeinadelsfisioterapeutesvaserexcel·lentijasentialesforcessuficientsperacabarla recuperació a casa.

A part d’aquesta experiència amb els serveis d’urgènci-es, vull remarcar l’atenció de la Unitat de Dolor de la Sanitat Pública, ubicada a l’Hospital Plató, on des de fa anys, s’en-carreguen de la meva malaltia crònica. On, periòdicament necessito intervencions.

També, el servei d’oftalmologia de La Maternitat, també pú-blic, s’han fet càrrec de les meves operacions de cataractes.

I per acabar, el servei de pneumologia de l’Hospital del Sagrat Cor que té concert amb la Sanitat Pública,

m’ha ofert una atenció mèdica i personal molt millor que el que havia tingut a la meva mútua.

Considero que, a la Sanitat Pública si no m’han atès abans o m’han operat abans, és perquè cada cop hi ha més retallades, obli-gants a fer una reducció del personal, amb les conseqüències de tenir menys quiròfans

en funcionament, una disminució de la quali-tat i una atenció més lenta.Aprofitoperferressòd’aquestademandadels

treballadors de la Sanitat. Si s’invertís més en la Sani-tat Pública, la qualitat de la nostra sanitat milloraria, donant un millor servei i rapidesa.

Vull agrair a tot el personal que m’ha atès incloent els metgesdefamília,quefinsaraeltracteil’atencióhasigutmolt proper i professional.

Montserrat Roma

Reflexió davant les constants crítiques a la Sanitat Pública. La meva experiència

En ocasions comentem als amics i familiars què és el que ens agradaria i el que no voldríem en cas de patir alguna situació sobrevinguda que ens impedeixi comunicar la nos-tra voluntat. Una manera de formalitzar aquestes paraules i “alliberar” d’aquesta responsabilitat a la família, seria redac-tar prèviament el Document de Voluntats Anticipades (DVA). Per tant, el DVA és una declaració en què la persona expli-ca per endavant quines atencions vol rebre en cas que al-gun dia es vegi incapacitat per expressar-se. Per exemple, que no es dediquin esforços en prolongar la vida si la malal-tia és irreversible i provoca patiment.

Noexisteixunformatfix,cadascúpotelaborareldocu-ment adaptant-se a les seves conveniències. Tot i així, el Comitè de Bioètica de Catalunya va elaborar un model que pot servir de referència i que es pot consultat a www.gencat.net/salut (a la consulta de Treball Social del CAP també us poden facilitar el model)

Seria recomanable assessorar-nos prèviament pel nos-tre metge de família o també per altres professionals sanita-ris (infermeria, metges especialistes, etc.) abans de redac-tar el DVA.

Per validar-lo i que quedi inscrit a la nostra història clínica, podem fer-ho davant d’un notari (cal aportar una còpia al cen-tre sanitari on som atesos), o davant tres testimonis que no han de tenir relació de parentiu amb el titular del document.

El DVA conté també les dades de contacte del represen-tant, que sí que pot ser un familiar en aquest cas. Aquesta figuratécomafuncióprincipalassegurar-sequeesrespec-ten les indicacions recollides al DVA (sempre i quan siguin compatibles amb la llei, les bones pràctiques mèdiques i el respecte als drets individuals de consciència del metge).

Si en algun moment sorgeixen situacions no previstes al DVA, se seguirà una bona pràctica clínica d’acord amb els familiars i, si fos necessari, després de consultar el comitè d’ètica assistencial del centre.

Perúltim,recalcarqueaquestdocumentespotmodifi-car o anul·lar en qualsevol moment.

Si té interès en rebre més informació, no dubti en diri-gir-se a la consulta de Treball Social del seu CAP.

Lydia GómezTS Col 3428. CAP BORRELL

Coneixent el Document de Voluntats Anticipades

22 ABRIL 2019 PARTICIPACIÓDEBAT I PARTICIPACIÓ

VOCALIA

i

En el darrer butlletí, la vocalia de Debat i Participació va posar en marxa la secció Temes a Debat amb la pu-blicació del tema: La monarquia pot ser democràtica? L’objectiu és fomentar el debat sobre temes rellevants i conèixer què pensen els lectors i lectores. Sembla que hohemaconseguit,jaquehemrebutcomentarisirefle-xions sobre el tema proposat, que es publiquen a conti-nuació.

El segon article de Temes a Debat se centra a analitzar si el procés judicial actual, els acusats del qual gran part de la societat catalana considera presos polítics, és un judici po-lític o no. Veure’m què en pensen els lectors i lectores i si tenim una nova tanda de participacions.

Us conviden a seguir enviant comentaris i respostes, però també a fer-nos arribar noves propostes i temes a debatre. Recordeu que el debat ens fa més lliures.

Algunes consideracions sobre les monarquies europees A Europa actualment hi ha uns 50 estats sobirans reconeguts internacionalment. D’aquests, uns 48 són governats per rè-gims polítics republicans i 12 per règims monàrquics, ente-nent per monàrquics els règims on els Caps de l’Estat no són elegits per sufragi universal entre els seus ciutadans. Alguns d’aquests últims estats són molt petits i els seus Caps d’Estat adopten títols que no són el de Reis: Andorra (Coprínceps), Liechtenstein (Prínceps), Luxemburg (Grans Ducs), Mònaco (Prínceps), Vaticà (Papa).

Els altres, que s’anomenen Regnes, i les seves màxi-mes autoritats Reis, són: Bèlgica, Dinamarca, Espanya, No-ruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia. En tots aquests la monarquia és hereditària i sol considerar-se legitimada per la història, excepte Noruega que, en fer-se independent de Suècia l’any 1905, va decidir per referèndum explícit adoptar el règim monàrquic.

El fet que la gran majoria dels estats europeus hagin escollit el règim republicà és un important argument en con-tra del règim monàrquic: “Per alguna cosa deu ser”.

Arabécalevitarlessimplificacions,perquèelsactualsregnes europeus són reconeguts com uns dels estats més ben organitzats del món. I la monarquia hereditària hi ha funcionat sense interrupció durant els últims segles, excep-tuant l’espanyola.

És clar que tampoc no es pot ser simplista en sentit con-trari,justificantlamonarquiad’unestatperlahistòriad’unsaltres. En concret en la història moderna de l’Estat Espa-nyol han abundat les sublevacions militars, els cops d’estat, les terribles guerres civils, les violentes revolucions popu-lars i les greus repressions polítiques i socials, cosa que no ha passat en els altres actuals regnes europeus.

Amésenelcasdel’EstatEspanyollajustificacióhistò-rica formal resulta complicada, perquè en els últims 100 anys la monarquia va ser substituïda per una república durant 8 anys, els 3 últims dels quals van ser ocupats per una gravíssima guerra civil i a continuació van transcórrer uns 36 anys més de dictadura militar sense monarquia efectiva. Per aca-bar-ho d’adobar la reintroducció de la monarquia la va fer el dictador, que va obligar el nou rei a jurar complir i fer complir les lleis fonamentals del seu règim i guardar lleialtat als prin-cipis del seu Movimiento Nacional.

La igualtat o semblança dels aspectes formals o legals amblesaltresmonarquieséssuficientperajustificarlamo-narquia espanyola? No s’han de comparar també els com-

portaments dels monarques amb els de qui els envolten? Perexemple,lesfinancesdelacasareialespanyolaesre-geixen de dret i de fet pels mateixos criteris que les de les altres cases reials europees? Són tan transparents com les d’elles? Les feines de mediació i arbitratge entre instituci-ons i col·lectius, que s’atribueixen als monarques, es fan amb la mateixa actitud i eficàcia? I així podríem seguirqüestionant altres comportaments…

Jesús M. Català

Sobre la Monarquía He leído con interés el artículo sobre si la monarquía puede ser democrática, y me gustaría hacer algunos comentarios sobre el tema:

En primer lugar, el contexto histórico y político en el que seaprobólaconstituciónde1978significólarestauraciónde la Monarquía, no hubo acuerdos para plantear una ter-cera república, luego del fracaso de la segunda. Partidos políticos tradicionalmente republicanos como el PSOE y el Partido Comunista de España renunciaron públicamente a la república. Recuerdo que el mismo Secretario del PC, Santiago Carrillo, prohibió que se exhibieran banderas re-publicanas en los mítines y manifestaciones. Ignoro si en losdocumentosoficialesdeesospartidostambiénsesupri-mió el objectivo de la república, pero no me extrañaría.

Existen razones de peso para defender el Régimen Monár-quico y la Corona en España como los que ha expuesto el periodista Ramón Pérez Maura en el ABC del mes de enero:

“El Rey de España ostenta títulos como Rey de Castilla, de León, de Aragón, de Navarra, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Córdoba, de Murcia, de Gibraltar, de las Islas Canarias, Conde de Barcelona y Señor de Vizcaya, ello hace que sea visto como una referencia incluso por quienes no necesariamente se sienten españoles.

La República es un sistema más natural; es decir, es más elemental, más atrasado. Toda manifestación de civilización es una resta a lo natural. Todo lo que es más natural es más inferior.

Lo que da un valor inigualable a la Monarquía es la he-rencia en la Jefatura del Estado por la independencia de que le dota la condición hereditaria.

En un sistema constitucional -como, por ejemplo, el español- la potestad de la que dispone un Rey está muy limitada. Un

RESPOSTES:

(Continua a la part inferior de la pàgina següent)

23ABRIL 2019PARTICIPACIÓ DEBAT I PARTICIPACIÓ

VOCALIA

i

mal Rey tendría pocas posibilidades de hacer daño a la na-ción precisamente porque sus poderes están muy circunscritos.

El político sometido a las urnas tiene que pensar en las próximas elecciones mientras que para el Príncipe es más fácil pensar siempre en las próximas generaciones.”

PiensoquelasreflexionesdelSr.PerezMaura,sonúti-les para poner en su lugar la necesidad que tenemos de la persistència de la Corona.

Alfonso González

TEMES A DEBAT

El dia 12 de febrer el Tribunal Supremo de Justicia del Rei-no de España va iniciar un judici contra 2 activistes socials i 10 polítics catalans, nou empresonats preventivament des de fa més d’un any. Els càrrecs contra ells són: rebel·lió, sedició, malversació de fons i pertinença a organització cri-minal, tots derivats de la mobilització massiva del 20 de se-tembre de 2017 i de la realització del referèndum d’autode-terminació de l’1 d’octubre.

L’estat espanyol no vol acceptar que es catalogui de judi-ci polític, ja que si ho acceptés hauria de reconèixer que a Espanya hi ha presos polítics i això aniria en contra de la suposada democràcia que emana de la Constitució del 1978.

El Tribunal Suprem, cúpula del poder judicial espanyol, està jutjant un grup de persones, que presumeixen de ser contràries a la violència, per actes que estan directament relacionats amb fets polítics emparats en l’exercici de la lli-bertat d’expressió i de manifestació. Si això no és un judici polític i els presos no es poden catalogar de presos polítics, que vingui algú i ho expliqui.

Tot arrenca amb la manca de voluntat de diàleg del go-bierno de España, presidit pel Sr. M. Rajoy, que mai el va voler mantenir amb els representants de la Generalitat. L’objectiu era arribar a un acord pactat que permetés als ciutadans de Catalunya decidir quin futur volen per al seu país.

“No puedo ni quiero” van ser les paraules del Presidente en inicianr les querelles contra els polítics catalans, fet que significavatraspassaralstribunalsdejustíciaespanyolslaincapacitat –i sobretot manca de voluntat- de fer política i arribar a solucions polítiques.

Els membres del TS van assumir sense fer escarafalls el paper que els assignava el gobierno. I ara es troben a les seves mans les persones que van voler fer política i que podensercondemnadesafinsa74anysdepresósis’ac-cepten les propostes de l’acusació particular que és, ni més ni menys, el partit xenòfob, antifeminista i ultradretà VOX. La política queda substituïda pels judicis polítics.

Abans d’iniciar-se formalment el judici, els magistrats re-butgen recursos dels acusats, no accepten que el procés es realitzi a Catalunya, ni que es desestimin membres consi-derats no imparcials per declaracions o actes previs contra ells. També es nega que se citin alguns testimonis interna-

cionals proposats pels advocats defensors, entre d’altres.S’inicia el judici i el president del TS, Sr. Marchena, sa-

bent que els ulls del país i de moltíssims observadors inter-nacionals es fixen en el seu comportament, formalmentsembla actuar amb equanimitat, però, curiosament, les re-tallades de proves com ara la prohibició de projectar vídeos relacionats amb el cas recauen sobre les demandes dels advocats defensors.

Quinéselpaperdelsfiscalsil’advocaciadel’estat?De-mostrar el que és indemostrable, és a dir, la violència dels manifestants i votants, que el govern de la Generalitat va comprar urnes, que la policia mai va trobar.

Segons l’advocada Isabel Elbal, “la intervenció del Minis-teri Fiscal ha estat lamentable. Ha posat de manifest que, efectivament, es tracta d’un judici polític. Ha fet servir el seu temps per fer al·legats de caràcter polític” (El Temps 03.19).

Recordant que el TS no va permetre l’assistència formal dels observadors internacionals al judici, una observadora “extraoficial”,laitalianaSusannaMarietti,coordinatrice de-lla associazione Antigone, ha considerat que “el procés judi-cial no és imparcial”.

International Trial Wacht, plataforma creada per contro-lar la presència d’observadors internacionals al procés, ja ha fet declaracions com la que considera que la Fiscalia “ha caigut en imprecisions i preguntes suggestives o capcio-ses”, i que en l’interrogatori de Jordi Sánchez són “especial-

NOU TEMA:

Un judici polític?El procés als activistes socials i als polítics destituïts per l’article 155 és un judici polític?

(Continua en pàgina següent)

24 ABRIL 2019 PARTICIPACIÓDEBAT I PARTICIPACIÓ

VOCALIA

i

ment preocupants les preguntes en relació al dret a la lliber-tat de reunió, que es criminalitza”.

Veiem que el concepte de manca de neutralitat i impar-cialitat del Tribunal és compartida per institucions defenso-res dels drets civils i gran nombre de juristes de tot el món.

I els acusats, que no han pogut expressar-se en català per la manca de voluntat del TS que no ha habilitat un servei de traducció simultània, quan els han permès declarar, què han al·legat? Doncs, per exemple: “Se me acusa por mis ideas y no por mis hechos”. “Esto es un juicio político y no contestaré a las preguntas de las acusaciones”. “Me considero un preso político”, va aclarir a l’iniciar les respostes al seu advocat, afe-gint que “el modelo de república es el que podrá “conseguir una sociedad justa, igualitaria”, paraules del vicepresident de la Generalitat, destituït pel 155 i empresonat, Oriol Junqueras.

En les seves declaracions, Jordi Sánchez va expressar: “Sembla qüestionar-se d’una manera molt evident el que han estat mobilitzacions absolutament pacífiques, i crec que això és el que personalment m’ha portat a considerar-me un pres polític de consciència. De fet, estic convençut que avui soc en aquest tribunal per haver estat el president de l’ANC”.

Jordi Cuixart, l’encara president d’Òmnium Cultural, va ser molt concret: “Soy un preso político, no un político preso”.

D’una forma o d’una altra tots els acusats coincideixen amb les paraules de Jordi Cuixart.

Aquest judici és totalment polític i busca criminalitzar drets fonamentals i l’ideari independentista català. Tot i que és permès per les lleis espanyoles, què hi fa com acusació

particular el Sr. Francisco Javier Ortega Smith, secretari ge-neral del partit d’extrema dreta VOX?

Aquest senyor hispanoargentí, que és advocat, militar i polí-tic d’ideologia ultranacionalista espanyola i número 2 de VOX, en plena campanya per a les eleccions espanyoles del proper 28 d’abril, es permet interrogar els testimonis que es presenten a declarar. Aquesta activitat l’alterna amb actes polítics públics com el fet al Parlament Europeu, on es va enfrontar a parlamen-taris d’altres països dient que eren comprats pel president Puigdemont. Algú pot creure que el Sr. Ortega formaria part de l’acusació si aquest no fos un judici polític?

Voluntàriament no hem entrat a analitzar el fons del que s’està jutjant, ja en tindrem oportunitat més endavant, ara valorem si el relat d’una transició plenament democràtica, després de la mort del dictador Franco, és creïble. A Cata-lunya, molta gent ja no es considera membre del Reino de España, encara que tingui un DNI, carnet de conduir o pas-saport que així ho diu.

Internacionalment, la marca España creada pel PP i la Es-paña Global, creació de l’exministre José Borrell, ha intentat millorar la imatge exterior d’aquest estat que alguns diuen ja ha entrat en descomposició. Valdria la pena revisar què diuen els mitjans de comunicació internacionals per considerar, si malgrat els diners invertits, han aconseguit aquest objectiu. Els ajuda ben poc que ara mateix estigui en activitat un judici polí-tic que posa a prova els valors democràtics del Reino.

Vocalia de Debat i Participació.

MÁS DE 40 AÑOS FORMANDO PROFESORES DE YOGA

La IYTA es una asociación de profesionales y practicantes de Yoga que tiene como objetivo principal la divulgación de las enseñanzas del Yoga en todos sus aspectos y niveles. Fue fundada en Australia en 1967 y en España en 1975, siendo una de las Escuelas de Formación con más prestigio y tradición en nuestro país.

NUEVA PROMOCIÓN INSTRUCTORES DE YOGA

CERTIFICADO OFICIAL DE PROFESIONALIDAD (FP NIVEL 3)

La IYTA, en colaboración con Egara Formación, es una de las entidades acreditadas en Cataluña para impartir el curso académico que da acceso a dicho Certificado.

DURACIÓN CURSO DE SEPTIEMBRE DE 2019 A NOVIEMBRE 2021

La estructura del curso (1 fin de semana al mes) permite compatibilizarlo con la actividad laboral de los alumnos/as.

HORARIO

Viernes de 16:00 a 21:00 h. Sábado de 9:00 a 13:00 h. y de 15:00 a 20:00h.

c/ Rocafort, 242 bis, Edif. Ciemen. LUGAR DE IMPARTICIÓN

Sede de la IYTA 08029 BarcelonaMás información: Tf. (0034) 93 237 02 08

info@iyta-es.org - www.iyta-es.org

(IYTA)International Yoga Teachers Association Asociación Internacional de Profesores de Yoga

25ABRIL 2019RACÓ LITERARI

LLIBRES

FINLANDIAAssumpció ForcadaEditorial Cronos

El 4 d'abril, a la Casa Golferichs, es va presentarel nou llibre de l’As-sumpció Forcada, que du per títol Suomi/Finlandia,

La presentació la va fer el poeta Jordi Pàmias. Va ser un recital de poesia, música i imatges a càrrec

de la mateixa autora i de la Fina R. Palau, cantautora, i acompanyadadelaprojecciódefotografiessegonseltextde cada poema.

L'HOME QUE PLANTAVA ARBRESJean GionoViena Editorial

L'home que plantava arbres expo-sa una manera d'entendre i de viure la vida que, per la seva simplicitat i compromís, no deixa indiferent a ningú.

Nohiharesquedefineiximillorl'home que la seva obra. Gràcies als fets, prenem consciència dels

altres i de tot el que ens envolta. L'home que plantava ar-bres és una manera d'entendre la vida, una manera de ser, d'actuar i d'expressar en la qual l'opulència, l'extravagància, l'ornamentació i la pompositat s'aparten per donar pas a la discreció, a la fermesa, a la serenitat i a la senzillesa, amb l'únicafinalitatd'aconseguirundelstresorsmésuniversals:la felicitat.

En una comarca erma i deshabitada de la Provença, un pastor solitari planta arbres, milers d'arbres. Aquesta és la històriad'ElzéardBouffier,unhomedemuntanyaque,sen-se que ningú en sàpiga res, decideix transformar el paisat-ge que l'envolta. I mentre el país es debat entre Guerres Mundials,ellcontinuaplantantarbresincansablement,finscobrir les muntanyes de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitants de la regió.

L'home que plantava arbres és el relat d'un personatge que testimonia l'enorme valor d'un gest tan senzill com és plantar un aglà i esperar que creixi. I repetir-ho milers de vegades.

Classe de Conversa de Francès de l’Ateneu de l’Associació.

NOTA:

El text literari enviat par Obrador d'Històries que va ser publicat en el numero 93 no portava signatura.

Volemrectificaraquesterror:

VI Premi literari de narrativa breuHISTÒRIES I MEMÒRIA DE L’EIXAMPLE

2108

Relat guanyador:Mai m’oblidis de Gemma Junyent

27ABRIL 2019LA RECEPTA

DOS RECEPTES ORIGINALS DE BACALLàS’acosta l'època en que és tradició menjar bacallà. Avui presentem dos

receptes innovadores amb un producte ben tradicional

“Burritos” de bacallàINGREDIENTS (4 PERSONES)

–600gdefiletdebacallà

– 1 bitxo verd

– 1 gra d’all

– 3 cullerades d’oli d’oliva

– 1 cullerada de mantega

PER SERVIR

– Enciam iceberg

– Formatge quark

– Una mica de fonoll

– 8 tomàquets cherries

– 8 “tortillas”

PREPARACIó

1. Tallaentireselsfiletsdebacallà,prèviamentdessalat.

2. Pical’allmoltfiipassa’lperlapaellaambolid’olivafinsque quedi dauradet.

3. Afegeix el bacallà i deixa’l coure 3 minuts per cada costat.

4. Talla els tomàquets cherries i pica el fonoll i l’enciam.

5. Posa-ho tot sobre les “tortillas” amb el formatge quark i enrotlla-ho. Si vols, també hi pots afegir puré de patates perquè sigui més cremós.

Pintxos de brandada de bacallà amb figuesINGREDIENTS– 2 patates

– 150 g de bacallà esqueixat

– 75 ml de nata líquida

– ½ ceba

– Oli d’oliva

– Sal

– Pebre negre

– Torradetes de pa

– Figues

– Ratlladura de llimona

PREPARACIó

1. Abans de tot, prepara la brandada. Per fer-ho, renta les patates i posa-les al microones en un plat amb una mica d’aigua. Deixa-ho coure 10 minuts. Un cop cuites, s’han de pelar i tallar a daus.

2. Per una altra banda, salteja la ceba tallada a trosses petits en oli d’oliva. Hi afegeixes el bacallà esmicolat i dessalat i ho cuines durant 10 minuts.

3. Afegeix les patates i aixafa-ho amb una forquilla perquè quedi tot ben barrejat.

4. Per últim, aboca-hi la nata líquida, la sal i el pebre i cuina-hofinsquequediunpuré.Hopotspassarperlabatedoraperquèquedimésfi.

5. Per muntar el pintxo, posa sobre les torrades la branda-da de bacallà, una mica de pela de llimona ratllada, un talldefigaigotesd’oli.