> L’alcalde escriu:

L’ordre i el civis-me sempre hanestat una prioitat.

> Gran acollida delclúster de comerçelectrònic que haimpulsat Nexes.

> Finalitza la restauració de l’església romànica de Fitor.

Núm.

70Juliol 2012

Butlletí d’informació municipal de Forallac

EEll RRaammppíí

35è aniversari de la fusióadministrativa de Forallac

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

EE ll RRaammppíí2

TELÈFONS

CRÈDITS

HORARIS

Ajuntament 972 64 55 22fax 972 64 55 24

Consultori mèdic· Vulpellac 972 64 55 46· Fonteta 972 64 26 60· Peratallada 972 63 40 05CAP de la Bisbal 972 64 38 08Vigilància local 607 64 23 00Escola de Forallac 972 64 09 62Jutjat de Pau 972 64 56 80NEXES 972 64 68 58Oficina de Turisme 872 98 70 30Bar social de Peratallada 972 63 49 82Bombers 112Mossos d'Esquadra 112Ambulàncies 061Comissaria de la Bisbal 972 54 18 85Consell Comarcaldel Baix Empordà 972 64 23 10Servei de Recaptació del Consell Comarcal 972 64 09 24Sorea (la Bisbal) 972 64 02 46Sorea (avaries) 902 25 03 70Sorea (atenció comercial) 902 25 00 70Enher 900 70 70 70

CONSULTORI MÈDICMedicina general (Dr. Jordi March)Dilluns De 9 a 10 a Peratallada - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimarts De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimecres De 9 a 13 a Vulpellac Dijous De 9 a 10 a Peratallada - De 10.45 a 13 a Vulpellac Divendres De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac Infermeria (Sr. Albert Mañé)Dilluns De 9 a 10 a Peratallada - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimarts De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac Dimecres De 9 a 13 a Vulpellac Divendres De 9 a 10.30 a Fonteta - De 10.45 a 13 a Vulpellac

AJUNTAMENTEstiu: De l’1 de juliol al 15 de setembre.

Cada dia, de les 15.30 a les 20.30 h

Hivern: Del 16 de setembre al 30 de juny. Cada dia, de les 15 a les 20.30 h

JUTJAT DE PAUDe dilluns a dijous, de 9 a 10 hDivendres, de 9 a 12 h

RECOLLIDA DE TRASTOS VELLSS’han de deixar al costat dels contenidors, cadadivendres, abans de les 15 h.

El 10 de març de 1977 es va constituir la comissió gestoraque, encapçalada per l'aleshores alcalde de Peratallada,Pere Martinell, va regir els inicis de l'Ajuntament fins a leseleccions democràtiques de l’abril de 1979.

35 anysLA DADA

La làpida sepulcral de FitorLa millora arquitectònica de Santa Coloma de Fitor hainclòs la retirada de la làpida sepulcral que hi havia alllindar de l’entrada en honor del rector Joan Batlle. Elmossèn va morir el 1817 com a conseqüència de lesferides rebudes a mans d’uns bandits que van saquejarl’església. La peça ha estat restaurada i s’ha col·locat enun lloc ben visible de l’interior. En aquesta làpida es potllegir, en un llatí poc acadèmic, com va morir. Batlle vaser torturat i cremat. El van donar per mort, però va viuredues setmanes més i va tenir temps per identificar elsassaltants. Els tres bandolers van ser detinguts i com-demnats. Després de ser esquarterats, els seus capsvan ser col·locats en gàbies als camins d'accés, unapràctica habitual a l’època per dissuadir els bandits.

LA FOTOGRAFIA

Edita: Ajuntament de Forallac (www.forallac.cat)Dipòsit legal: GI-885-2006Producció: Àrea de ComunicacióImpressió: Gràfiques AgustíTirada: 1.000 exemplarsPeriodicitat: trimestral

Amb la col·laboració de:

Ajuntament de Forallac

EE ll RRaammppíí 3

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

EDITORIAL

Fa molts anys que treballem intensament perquè els nuclis siguinespais ordenats, nets i amb uns estàndards de qualitat elevats. Hem detenir present que el municipi és l’espai sobre el qual desenvolupem lanostra vida quotidiana, un espai proper i compartit, que ens pertany atots i que té una incidència directa sobre la nostra qualitat de vida.

Crec que un dels trets diferencials de Forallac és precisament el seuelevat grau de qualitat urbana. Amb aquest concepte ens referim a l’as-pecte dels carrers, places, zones verdes, jardins, equipaments, mobiliariurbà, etc. Molta gent de fora ens transmet aquesta opinió i la imatge delmunicipi és un dels aspectes més ben valorats pels visitants.

Aquesta preocupació per l’ordre, la netedat i la imatge no és nomésperquè els visitants en parlin bé. El destinatari principal són sempre elsveïns i veïnes. Si tenim un espai públic de qualitat, segur que això rever-tirà en el nostre dia a dia, i incidirà positivament a fer que cadascú denosaltres siguem més curosos en el seu manteniment.

Darrerament hem portat a terme petites actuacions que s’han d’emmar-car en aquesta manera de fer general perquè Forallac sigui un municipiordenat. A Peratallada i a Vulpellac hem reservat uns espais perquèdiversos residents habituals no tinguin problemes per estacionar elsvehicles. És una mesura que pretén donar més comoditat als veïns imillorar la imatge dels nuclis, per fer-ho compatible amb el dia a dia. APeratallada es reben moltíssims visitants que poden passejar senseobstacles pel nucli històric. Crec que és just que els residents que hiviuen tot l’any tinguin una deferència pel fet de patir les incomoditats deno poder aparcar davant dels seus habitatges.

Hem hagut d’establir uns criteris per fixar la reserva de places. Quan esfixa un tall, entenc que sempre hi pot haver gent que senti que quedafora injustament. Establir límits és difícil, però s’han de posar i és peraixò que demano la seva comprensió. Em sembla, però, que ningú téproblemes per aparcar a Vulpellac, i a Peratallada, tampoc, ja que totsels treballadors o residents temporals poden disposar de l’adhesiu queels dóna dret a estacionar gratuïtament als aparcaments municipals.

A Fonteta vam reordenar el carrer Fitor. Inicialment hi va haver algunrecel perquè semblava que el desordre existent ja anava bé, però eltemps ens ha donat la raó i el sentiment generalitzat és de satisfacció.A la Bordeta també vam reordenar i vam posar pilones a la vorera de lacarretera. En el sector el canvi també ha estat significatiu i ben valorat.

A la urbanització del Puig de Sant Ramon també voldríem desenvoluparun pla per ordenar els aparcaments i millorar la circulació. L’estudi i l’e-xecució de les mesures (pintura, senyals, etc.) val diners i el momentactual no ens permet anar al ritme que voldríem. És un tema pendent,que abordarem molt properament.

Perquè aquestes actuacions tinguin èxit cal comptar amb la implicacióde la població. Des de l’Ajuntament fem tot el possible perquè l’espaipúblic sigui de qualitat, però cal que entre tots el conservem i l’utilitzemassenyadament. Estem fixant un model perquè, com deia un famósactor, hem de pensar en el futur perquè és allà on viurem sempre més.

L’ordre i el civisme

Josep Sala LealAlcalde

La població tédret a gaudirdels espaispúblics en condi-cions adientsd’higiene, segu-retat ambiental,sonoritat i tran-quil•litat.Sempre dic queels carrers sónper als cotxes iles voreres perals vianants.Això que semblauna cosa senzi-lla, de vegadesno ho és.

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

EE ll RRaammppíí4

INSTITUCIONAL

Forallac compleix 35 anys de la sevafusió administrativa com a municipiRecentment s'han complert 35 anys del naixe-ment administratiu del nostre municipi. Va ser,concretament, el 10 de març de 1977, quan vaprendre possessió la primera comissió gesto-ra de Forallac. Aquesta entitat estava encap-çalada per l'aleshores alcalde de Peratallada,Pere Martinell, i va regir els inicis del'Ajuntament fins a les eleccions democràti-ques de 1979. El procés administratiu de fusióva trigar 6 anys a culminar-se a causa del vetoque va exercir la Diputació de Girona.

> Amb la creació de la comissió gestora el 10de març de 1977 es tancava un procés iniciat el17 de desembre de 1971 quan els alcaldes PereCals (Fonteta), Vicenç Bertran (Vulpellac) i JoanFerrer (Peratallada) van resoldre la fusió en unareunió formal, amb l'assessorament legal delsecretari municipal de Peratallada, Ramon Soler.

A les acaballes del franquisme, els alcaldes deFonteta i Vulpellac temien que la Bisbal elsengolís. En aquells moments ja s'havia annexio-nat Castell d'Empordà i havia promogut unaurbanització que s'endinsava en el terme deVulpellac. Sense diners a la caixa per garantir elsserveis bàsics i amb una població minvant, lafusió amb Peratallada es va perfilar com la milloralternativa per mantenir una certa independèn-cia. En la reunió d’alcaldes es va acordar que lessubvencions que rebessin es distribuirien a partsiguals, que la casa de la vila es fes a Vulpellac—més ben situat, a tocar de la carretera— i quela liquidació dels deutes pendents tingués prefe-rència a l'impuls de nous serveis.

Els tres alcaldes també van acordar el nou topò-nim, una idea, però, que s'atribueix al secretari.Les primeres lletres de Fonteta; la segonasíl·laba de Peratallada i la tercera de Vulpellac.

El projecte va quedar encallat a la Diputació, queen va emetre un informe desfavorable perquè elstermes de Fonteta i Vulpellac «es confonien»amb el de la Bisbal i el topònim triat era «impro-cedent», ja que implicava el sacrifici de nomsprestigiosos històricament. El veto no va cauregaire bé. L'expedient de la fusió recull les signa-tures favorables dels caps de família i les rèpli-ques, l'any 1973, dels tres respectius Consejos

Narcís Torrent, de 86 anys, va ser el darrer alcalde deFonteta com a municipi independent i és l’útim alcaldeviu dels que van propiciar la fusió. Va tenir un paperclau per tal de desbloquejar l’expedient, fet que no esva produir fins que ell, personalment, i seguint les reco-manacions del secretari de Peratallada, va viatjar aMadrid per traslladar la petició al ministre d’Habitatge.

Locales del Movimiento donant suport als seusconsistoris i criticant la «inqualificable campan-ya» d'oposició a la voluntat dels tres pobles.Dos anys després el tema estava parat i per aixòel darrer alcalde de Fonteta, Narcís Torrent, vaanar fins a Madrid per reunir-se amb el ministred'Habitatge, Luis Rodríguez de Miguel. Segonsrecorda, «em va preguntar quins pressupostosteníem i va veure que convenia. Al cap depoques setmanes el Consell de Ministres vaaprovar la fusió per decret.»

Un mes després de la mort de Franco, el 26 dedesembre de 1975, el consell de ministres hi vadonar el seu vistiplau. El governador civil, mesosdesprés, també va desestimar l'informe desfavo-rable de la Diputació, l'últim pas perquè el 10 demarç del 1977 prengués possessió la primeracomissió gestora de Forallac.

EE ll RRaammppíí 5

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

> Mn. Mallol va néixer a Viladamat el 19 denovembre del 1950, i va fer els estudis eclesiàs-tics al Seminari de Girona i a la Facultat deTeologia de Catalunya. També es va llicenciar enHistòria a la UAB. Va ser ordenat prevere el 23de desembre del 1979 a l'església parroquial deViladamat i va començar a exercir el ministerisacerdotal com a vicari de Torroella de Montgrí.

El 1982 va ser nomenat regent de Sant JordiDesvalls i ecònom de Colomers, Gaüses iVilopriu, parròquies de les quals es va convertiren rector el 1985. Del 1982 al 1987 també vaexercir com a encarregat de Valldevià. El 1987 esva traslladar com a missioner a la diòcesi de SanFelipe de Aconcagua, a Xile, on va exercir derector de la parròquia de San Esteban de SanFelipe de Aconcagua fins al 1993. També va des-envolupar tasques d'assessorament dels movi-ments apostòlics rurals d'adults i joves, entred'altres feines. Després, del 1994 al 2006, va serrector del seminari de l'esmentada diòcesi i va

El 17 d’abril ens deixava mossèn Narcís Mallol

NECROLÒGIQUES

El 17 d’abril va morir, a l’edat de 61 anys, Mn. Narcís Mallol, rector de Fitor, Fonteta, Peratallada,Sant Climent de Peralta i Vulpellac des del 2007. També era el responsable de l’església de SantPol, a la Bisbal d’Empordà.

col·laborar també en altres tasques pastorals. El2006 es va traslladar als Estats Units, a la diòceside Venice, on va exercir diversos serveis pasto-rals. Des del 2007 era rector de Fitor, Fonteta,Peratallada, Sant Climent de Peralta, Sant Pol dela Bisbal i Vulpellac.

Mn. Mallol, durant l’ofici solemne que va oficiar ambmotiu de l’Aplec de Fitor el 16 d’octubre de 2011.

Apunts del nostre patrimoni

La muralla medieval de VulpellacA l'entorn del castell i de l'església de SantJulià i Santa Basilissa hi ha restes dispersesde l'antiga muralla medieval. La major part deles localitzades pertanyen a la fortificació delsegle XVI, període en què es va fer la granreforma per transformar el castell en palau i esva construir la nova església, que era la cape-lla dels senyors de Sarriera. Aquestes obresmodifiquen l’estructura defensiva inicial delrecinte, que es va començar a desenvolupar alsegle XII al voltant d’un nucli més petit on pos-siblement únicament es trobaria el castell.

El desenvolupament del nucli urbà va fer que algunes parts de la muralla desapareguessin o béquedessin integrades en els nous edificis. Alguns vestigis encara es conserven a dins d’habitat-ges. Amb tot es poden observar trams de gran interès. A la banda de ponent (fotografia) trobemun fragment de llenç amb espitlleres, que serveix de tanca del palau. A més hi ha les restes dedues torres circulars, una clarament visible al carrer Sant Joan. També trobem una part de llenç alcostat de l'església i la majestuosa torre portal de la plaça Llarga.

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

EE ll RRaammppíí6

NEXES, VIVER D’EMPRESES I CENTRE DE NEGOCIS DE FORALLAC

La posada en marxa del clúster decomerç electrònic té una gran acollida

El Consorci organitza activitats divulgatives a Fitor

PATRIMONI

El Consorci de les Gavarres ha organitzat aquesta primavera un ampli ventall d’activitats a Fitor, ambl’objectiu de donar a conèixer aspectes rellevants de la cultura, les tradicions i la manera de viure a lazona. Entre d'altres propostes, s'ha organitzat una passejada pels dòlmens de la serra d'en Cals, untaller de fer foc tal com es feia durant el neolític, un taller de ceràmica, una xerrada sobre el menjar tra-dicional a la zona o una jornada d'acompanyament al pastor Carlus Trijueque. Durant aquests mesos, amés, la rectoria ha acollit l'exposició «Terrissa de foc, cuina i taula», una mostra dedicada a les pecesde ceràmica relacionades amb el menjar.

Més de 40 empreses que comercialitzen a travésd'Internet s’han adherit al Cluster Ecommerceque Nexes va posar en marxa l’octubre del 2011.Es tracta de la primera agrupació empresarial decomerç electrònic que hi ha a l'Estat espanyol.

La pionera inicativa empresarial ha tingut unagran acollida com ho demostra l’elevat nombred’empreses que ja en formen part. Gràcies a laseva integració aconsegueixen més bones con-dicions amb els proveïdors, transport urgent delsproductes, les entitats bancàries pels pagamentsamb TPV, embalatges, fotògrafs, agència depatents i marques, bufet d'advocats, gestories,traduccions... Amb la unió dels esforços i recur-sos, els integrants del clúster poden ser méscompetitius.

La integració al clúster també els permet partici-par en sessions de formació i beneficiar-se desortides conjuntes a fires i certàmens del sector.

A la pàgina web ww.clusterecommerce.com tro-bareu referenciats tots els membres i els serveisque ofereix l'agrupació.

Entre les empreses que s'han implicat en el pro-jecte n'hi ha de punteres en el sector de la vendaper Internet, i d'altres de referència nacional en lavenda tradicional, que també han fet una apostaper complementar el seu canal de distribució através de la xarxa.

EE ll RRaammppíí 7

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

IX Fira de les Herbes. Peratallada va acollir el29 d'abril una nova edició de la ja consolidadaFira de les Herbes, una proposta original i dife-rent que va atreure un gran nombre de visitants.Durant tot el dia, a la plaça del Castell, es vanvendre herbes fresques i seques, espècies,ungüents, olis essencials, licors i tot tipus de pro-ductes que tenen herbes i plantes com a base.També es van fer visites guiades i tallers d'infu-sions, pomades o pasta de dents natural a laplaça dels Esquiladors.

SOCIETAT

Marxa de les Guilles. El 22 d’abril es va celebrarla setena edició de la Marxa de les Guilles, unaactivitat que any rere any atreu més nombre departicipants. Com és habitual, l’organització vaprogramar dos traçats, un de 10,5 i l’altre de20,6 km per paratges del vessant gavarrenc delnostre municipi. És una manera lúdica i esportivade conèixer el territori i el patrimoni local.Després de l’esforç, i com és preceptiu, tots elsparticipants van ser recompensats amb un bonesmorzar.

VISITES GUIADES ALCONJUNT MEDIEVAL

DE PERATALLADA

Cada dimecres i divendresde juliol i agost

a les 19 h

Inici: Oficina de Turisme (Plaça del Castell)

Rebuda de la Flama del Canigó. Membres deLa Tribu BTT de Forallac van anar a recollir enbicicleta la Flama del Canigó a la Bisbal i la vanportar fins a Vulpellac, on un any més la comis-sió de festes va organitzar un multitudinari soparpopular a la plaça Llarga per celebrar la Revetllade Sant Joan.

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

EE ll RRaammppíí8

PATRIMONI

Finalitzen els treballs de restauració del’església de Santa Coloma de Fitor

La rehabilitació integral de l'església romànica deSanta Coloma de Fitor (s. XI), una de les joiesarquitectòniques del nostre municipi, va acabarel mes de març. Els treballs han permès estabi-litzar el campanar, impermeabilitzar el teulat irecuperar diferents elements arquitectònics. Eltemple no es reformava des del 1984, quan esva haver d'apuntalar i recalçar el campanar.

Els treballs han tingut un cost de 215.000 euros,que han aportat la Generalitat i l'Obra Social de“la Caixa” en el marc del programa «RomànicObert». La intervenció s'ha basat en un projectesupervisat pel Bisbat de Girona, que és el titularde l’edifici.

L’immoble presentava importants deficiènciesestructurals, que anaven accelerant la sevadegradació, raó per la qual es va valorar la

necessitat d’intervenir-hi amb urgència. El cam-panar, inclinat cap al nord, i les nombrosesesquerdes, fissures i humitats a les parets feientémer que l'estructura no es pogués consolidar.Un estudi geotècnic, però, va constatar que lesdeficiències havien estat provocades per la faltad'aïllament dels murs laterals i l'aigua que es fil-trava per diversos punts de la teulada. Els tre-balls han permès resoldre totes les deficiències iconsolidar definitivament un monument molt esti-mat, que a partir d’ara no ens farà patir.

Una de les actuacions més importants que s'hihan fet ha estat la de recuperar l'obertura de dosarcs tapiats situats a la cambra del costat nord-oest, de manera que l'interior ara és més diàfan.També s'han reparat la major part d'obertures is'ha refet el paviment de la plaça pública exterior,que estava molt malmès.

A dalt, la plaça pública, que ha estat totalment pavimentada, i vista general de l’edifici, que ha estat repicat i consolidat.A sota, la sala nord (esquerra) i en la imatge de la dreta es pot veure la nova obertura que connecta les dues naus.

EE ll RRaammppíí 9

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

«Llenya, terra i foc» és el títol de la darrera i sug-gestiva exposició fotogràfica del veí de FontetaPere Figueras, que en aquest treball ens acosta,a través de la seva particular mirada, a dues deles festes més emblemàtiques de Forallac: lacarbonera i la Cuita de forns de rajoler de lesGavarres. L'exposició es va inaugurar al localsocial de Fonteta el 8 de juliol a les 13 h.

Figueres és un fotògraf amateur, de formacióautodidacta. Es va interessar per la fotografiades de molt jove, tant en la part tècnica, com enla històrica i artística. L’any 1959 va fer la sevaprimera fotografia amb una càmera Agfa de flex.Després amb una Winar, un aparell molt senzillde baquelita i sempre amb pel·lícula de 120mm. Més tard, va continuar l'activitat amb unarèflex alemanya de la marca Praktica de 35 mm

Exposició de fotografies dePere Figueras al localsocial de Fonteta

CULTURA

Selecció d’algunes imatges que es podran veure engran format i convenientment tractades.

gairebé totalment manual. Va aprendre a revelar ipositivar en blanc i negre. També va començar afer cinema amb Súper 8 i vídeo. Els seus temespreferits són, generalment, la fotografia de pai-satge i la documental.

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

EE ll RRaammppíí10

ESPORTS

V Trobada de la Gent Gran de Forallac

El 12 de maig vam celebrar la V Trobada de laGent Gran, que va tenir com a acte central unmultitudinari dinar de germanor a lesinstal·lacions dels Jardins de l'Empordà, aFonteta. En l'edició d'enguany hi van assistir propde 270 persones. Prèviament al dinar es va feruna cantada d'havaneres amb el grup Norai. Enacabar el dinar hi va haver ball amb el grup Vell

Temps. Va ser una jornada festiva, marcada pelretrobament de moltes persones i pel bonambient. Vam comptar novament amb l'assistèn-cia d'una delegació de veïns i veïnes de SantJoan de Pladecorts (Catalunya Nord), municipiamb el qual mantenim una estreta relació a partirde diversos intercanvis culturals, encapçaladapel seu alcalde Robert Garrabe.

EE ll RRaammppíí 11

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

Resum de plens i juntes de govern

JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 12 D’ABRIL DE 2012

> Aprovem l’expedient de contractació i les clàusulesadministratives particulars per a la contractació, mit-jançant procediment negociat sense publicitat, del ser-vei de vigilància i gestió dels aparcaments municipalsde Peratallada 2012. Se sol·licita oferta a 3 empreses.

> Aprovem l’expedient de contractació i plecs declàusules administratives i tècniques particulars quehan de regir el contracte d’arrendament amb opció decompra d’una fotocopiadora multifunció per a les ofici-nes municipals. El pressupost base de licitació és de20.359,20 euros (IVA exclòs). Es demana oferta a 4empreses.

> Aprovem l’expedient per a la contractació menor delsubministrament d’una desbrossadora marca i muntat-ge a la part posterior d’un tractor, destinat a la brigadamunicipal. S’adjudica el subministrament aReparacions i Maquinària Agrícola Josep Puig pel preude 7.710,12 euros (IVA inclòs).

> Sol·licitem a la Diputació de Girona diverses sub-vencions:

- Vista la convocatòria de subvencions del Fons decooperació cultural local, any 2012, amb un importassignat a aquest municipi de 3.914,90 euros, sesol·licita la següent distribució:

Cantada d’havaneres a Vulpellac:30/06/12, actuació del grup PORT BO 1.400 €

Festa Major de Fonteta.07/07/12, actuació del grup Cayo Malayo 2.000 € 08/07/12, actuació cobla Principal de l’Escala 750 €Total: 4.150,00 €

- Vista la convocatòria pública de subvencions, enrègim de concurrència competitiva, de l’Àrea deRègim Econòmic i Noves Tecnologies de la Diputacióde Girona, anualitat 2012, destinades als ajuntaments iconsells comarcals de les comarques gironines perfacilitar l’accés a les noves tecnologies, sol·licitem unasubvenció de 3.000 euros per cobrir part de les des-peses de compra d’ordinadors destinats als serveisadministratius de l’Ajuntament de Forallac.

> Aprovem les següents autoritzacions per a exposi-cions al Teatret de Peratallada:

- Jordi Alemany Sabater De l’1 al 15 de juliol- Marcos Pacheco Pacheco Del 16 al 31 de juliol - Antònia Gallardo Mulero De l’1 al 15 d’agost - Salvador Ramírez Pedrosa Del 16 al 31 d’agost - Eugeni Penalva López De l’1 al 15 de setembre

> Acordem per unanimitat aprovar la liquidació delservei d’abastament d’aigua i clavegueram presentadaper Sorea, corresponent al 4t trimestre de 2011, ambun saldo a favor de l’Ajuntament de 4.594,98 euros.

JUNTA DE GOVERN DE 6 DE JUNY DE 2012

> Aprovem la contractació de les obres d’ordenacióde l’accés a Peratallada pel camí de la Riera. Al con-curs públic es van presentar 16 empreses i l’obra esva adjudicar a Aglomerats Girona, SA per ser l’ofertamés valorada. Les obres tenen un pressupost de205.643,61 euros (IVA exclòs).

> Adjudiquem el contracte administratiu (per procedi-ment negociat sense publicitat) del subministramentd’una fotocopiadora multifunció per a les oficinesmunicipals a l’empresa Coremosa Girona SA, per untermini de 48 mesos i un import total de 8.580,40 (IVAexclòs), desglossat en 5.160 euros d’arrendament i3.420,40 euros de manteniment. El valor residual pelqual l’Ajuntament podrà exercir l’opció de compra a lafinalització del contracte és de 0,00 euros.

> Aprovem la ratificació del requeriment de documen-tació efectuat el dia 1 de juny de 2012 (R.S. núm. 611)a l’entitat Aparcaments Costa Brava, SL, perquè en eltermini de 10 dies hàbils comptats a partir de l’ende-mà de rebre el requeriment, presenti justificant d’haverconstituït la garantia definitiva fixada en la quantitat de2.821,60 euros i certificats conforme es troba alcorrent de les obligacions tributàries i de la SeguretatSocial. S’adverteix al licitador del servei de vigilància igestió dels aparcaments municipals de Peratallada(estiu 2012) que si no es formalitza adequadament elrequeriment en el termini assenyalat, s’entendrà queha retirat la seva oferta.

> Aprovem la liquidació del servei d’abastament d’ai-gua i clavegueram presentada per Sorea, correspo-nent al 1r trimestre de 2012, amb un saldo a favor del’Ajuntament de 5.043,62 euros.

> Aprovem atorgar a l’Associació Amics de Fitor unasubvenció de 1.600 euros per assumir a part de lesdespeses d’organització de la festa de Santa Colomade Fitor, que se celebrarà el 21 d’octubre de 2012.

REGISTRE

NAIXEMENTSAINOA SEGUÍ METOLA 27-03 PERATALLADARAYAN BOUAMAMA 10-05 VULPELLACLIA GERONÈS ERHAN 25-05 VULPELLACDEFUNCIONS ISABEL SÁNCHEZ CORDÓN 11-04 VULPELLACANNA PLANELLAS SABARÍ 02-05 ST. CLIMENT DE PERALTA

B u t l l e t í d ’ i n f o r m a c i ó m u n i c i p a l d e F o r a l l a c / J U L I O L 2 0 1 2

EE ll RRaammppíí12

SOCIETAT

II Trobada de Vehicles Clàssics de VulpellacEl 19 de maig es va celebrar la II Trobada de vehicles clàssics de Vulpellac, que va tornar a registrar ungran un èxit amb la concentració de més d'un centenar de cotxes, motos i tractors, tots de més de 25anys. S’hi van poder veure els mítics Seat 600, 124, 127, 850, minis, Citröen de diversos models,Mercedes, Ford Mustang, Ford T, Porsche, Volkswagen, Rolls Royce. Va ser molt espectacular la seccióde tractors, on hi havia veritables relíquies tant per la seva antiguitat com espectacularitat. La jornadava començar amb un esmorzar popular i va seguir amb una ruta turística pel nostre municipi.