BONES

FESTES

• Sta. Cecília 2014• Nou Consell Escolar • Nous Alumnes

• Mercè 2014

El Fuster Núm 53 | desembre’14

CURS 2014-15

ElFuster_53.indd 1 12/12/2014 20:02:33

EDITORIAL

SUMARI #53Editorial...... 2Aforisme....... 3Consell Escolar 3Sortides....... 4Comiats........ 6AMPA Informa... 7Alumnes 1r ESO. 8Concurs....... 10Mercè 2014.... 12Sta.Cecília... 14

És conegut per la Comunitat Educativa el projecte PAC-PROA iniciat el 2009 i valorat al final del curs passat 2013-14. Els diferents sectors representants del centre vam poder participar en els qüestionaris preparats amb la finalitat de poder recollir els diferents parers i opinions sobre aspectes bàsics dels centre.

Mitjançant l’editorial de la revista donem a conèixer i destaquem algunes valoracions positives, fruit de la participació i emeses en l’informe de la inspecció del Consorci d’Educació de Barcelona. Valoracions fetes amb relació als:

1. RESULTATS: El grau de satisfacció de la comunitat educativa envers la informació rebuda, les relacions entre les persones del centre, els resultats d’aprenentatge i el grau d’autonomia que assoleixen els alumnes.

2. PROCESSOS: a) D’aula: La comunicació dels criteris d’avaluació, la planificació del treball a l’aula, el treball autònom, l’ús de les TAC en el processament de l’obtenció d’informació, la comunicació escrita del coneixement i aprenentatge, la facilitació de les relacions interpersonals, la implicació del bon clima a l’aula, l’orientació i el seguiment en els treballs, l’orientació en el casos de dificultats.

b) De centre: La presa de decisions seguint criteris i procediments, el control de la puntualitat dels alumnes, l’acollida dels membres nous al centre. En general la valoració és molt positiva també pel que fa als aspectes de coordinació, sigui entre els membres que convivim dins el centre, sigui amb altres persones i/o serveis externs.

3. RECURSOS: L’optimització de l’ús dels equipaments i instal·lacions del centre o la provisió d’aquests equipaments. Són valorats molt positivament l’impuls de projectes de millora i innovacions, així com la definició de normes clares, o la bona difusió d’aquestes normes, l’elaboració i avaluació dels plans i projectes.

Els aspectes que hem destacat, com heu pogut llegir són múltiples. Ara bé, no ens hem de deixar enlluernar. Serà molt bo mantenir-nos en aquest cercle i seguir en la projecció de millores, ja que també hem de saber que tenim marge de millora, i alhora alguns reptes de futur a curt, mitjà i llarg termini.

Moltes gràcies a TOTHOM per la participació i per la col·laboració, així com els millors desitjos de pau, salut i harmonia per a cada dia i per a aquestes properes festes.

MOLT BON NADAL!!!

Dolors PerramonDirectora

Valoració del projecte PAC-PROA

Núm 53 | desembre’14El Fuster

Curs 2014 - 2015

Consell de redacció

Disseny i maquetació

Miquel AlmirallSergi ValeraCristina GarciaMarta BesAda ArbósMaricel SaballJavier BlascoPol BrownPau GarroÀngel LatorreJana MinguellAnahí Pizarro

Maricel Saball

IES JOAN FUSTERPlaça Ferran Reyes, 2 08027 BarcelonaTel 93 243 15 60

Publicada a Navasper l’AMPA Joan Fusterrevista@ampajoanfuster.org

Desembre 2014

Web IES:http://agora.educat1x1.cat/iesjoanfuster/intranet/index.php

Web AMPA:http://www.ampajoanfuster.org/

Els articles publicats reflecteixen l’opinió dels autors. Els escrits que no van signats són responsabilitat de l’equip de redacció de la revista.

CorreccióAda ArbósMarta Bes

ElFuster_53.indd 2 12/12/2014 20:02:34

El Fuster | Núm. 53 3

Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.

L’ Aforisme d’en Joan Fuster

La revista El Fuster et necessita!

Voldries corregir textos o maquetar?

La teva col·laboració serà benvinguda!

Ens trobem un cop al trimestre.

Si vols participar-hi, escriu-nos a:

revista@ampajoanfuster.org

Eleccions al CONSELL ESCOLARAl llarg de la darrera setmana de novembre hi ha hagut eleccions per escollir els nous membres del Consell Escolar, que ho seran per al període 2014-2018.

En aquest sentit, s’han hagut d’escollir tres membres del claustre de professors, un del PAS, un de l’AMPA i un de l’alumnat.

Les persones escollides pels diferents sectors de la comunitat educativa han estat: • Professorat: Miquel Almirall, Asunción Miranda i Marta Pérez• PAS: Paquita Pérez• Alumnat: Arnau Reynals• Pares i Mares: Jaume Matas

ElFuster_53.indd 3 12/12/2014 20:02:34

El Fuster | Núm. 534

SORTIDES

El dimecres 12 de novembre de 2014, l’equip format per alumnes de 4t d’ESO de l’institut va participar en un torneig de futbol sala organitzat pel CEEB (Consorci d’Esports Escolars de Barcelona) al poliesportiu de la Marbella.

L’equip anomenat Rositas vam aconseguir guanyar tots els partits i guanyar el torneig. Va ser una experiència molt divertida i de segur que repetirem quan es torni a organitzar!

Pol Brown, 4t B

Torneig de futbol sala

El dimarts 11 de novembre vam anar d’excursió tot 1r d’ESO al Natupark, un parc d’aventures que hi ha a Cerdanyola del Vallès. Va ser la primera sortida que vam fer tot el curs plegats.

La majoria no coneixíem els alumnes d’altres classes; així doncs allà vam conèixer més companys del nostre nou institut. Va ser molt divertit estar tots junts, animant-nos els uns als altres per passar el recorregut d’obstacles. Ens ho vam passar d’allò més bé i, tot i que en alguns moments em posava nerviosa per passar uns troncs, tots els meus amics eren allà per fer-me costat.

M’agradaria tornar-hi més vegades amb el curs, ja sigui aquí com a algun lloc semblant. Va ser una excursió fantàstica!

Míriam Latorre, 1r A

Excursió al Natupark

El 23 d’octubre, els alumnes de 2n de Batxillerat B vam fer una sortida al CaixaForum. L’exposició es troba als peus de la muntanya de Montjuïc, en uns dels principals edificis modernistes de Barcelona. L’edifici és una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana del principi del segle XX. L’exposició que vam visitar s’anomena “La bellesa captiva”. Es tracta d’una col·laboració amb el Museu del Prado, on s’analitzen les obres de petit format de la col·lecció del Museu i resumeix el conjunt de la seva pintura i escultura. Realment és una exposició fascinant, hi ha obres de Goya, Rubens i Fortuny, entre altres artistes importants. També va ser fascinant l’exposició fotogràfica de Sebastião Salgado, on es presenten fotografies de paisatges, animals i persones allunyades del món modern. L’exposició, anomenada “Gènesi”, està feta amb fotografies de diversos llocs del món. L’artista ha recorregut milers de quilòmetres per realitzar la increïble exposició, molt recomanable. En definitiva, unes exposicions molt econòmiques per visitar a la nostra ciutat i on es pot contemplar art de debò.

Raúl Van Eyk, 2n BAT B

CaixaForum

ElFuster_53.indd 4 12/12/2014 20:02:35

El Fuster | Núm. 53 5

SORTIDES

Al Museu del Cinemade reconstruccions de diàlegs de grans actors. Ens van parlar de molts trucatges per combinar la música amb escenes de pel·lícules com, per exemple, el Mickey-Mousing o bé el leitmotiv. Després de dur a terme aquesta activitat, t'emportes una visió molt diferent dels rodatges de les pel•lícules, ja que si no fos per la música tot seria realment diferent.

També vam visitar lliurement el museu, tot observant els invents, les joguines òptiques, els instruments... de tota la història del cinema.

Aquesta sortida és molt interessant i divertida, sobretot per als cinèfils!!!

Gemma Jarque, 3r C

El 29 d’octubre els alumnes de 3r d’ESO vam fer una excursió pel barri del Poblenou. La sortida estava organitzada pel Departament de Ciències Socials. Vam realitzar un itinerari per aquest barri de Barcelona, on ens van explicar l’evolució de la zona des del segle XIX fins a l’actualitat. Ens van explicar les diferents funcions que ha tingut el Poblenou: des d’una zona únicament industrial, com era al final del segle XIX i principi del XX, fins a arribar a ser la seu de tecnologies de la informació i la comunicació com és en l’actualitat. Durant el recorregut vam anar visitant diferents elements característics del Poblenou, com ara la Rambla del Poblenou o les diferents xemeneies que resten de l’època industrial.

Valoro la sortida molt positivament, ja que vam tenir l’oportunitat de conèixer què hi havia fa uns quants anys en els carrers pels quals passejàvem i el perquè de tots els elements que formen el Poblenou avui en dia. Amb aquesta sortida els companys de 3r d’ESO hem conegut una pinzellada més d’una zona de la nostra ciutat.

Àngela Zorraquino, 3r A

Al Poblenou

El dimecres dia 5 de novembre els alumnes de 3r A i 3r C vam anar a Girona a realitzar una activitat musical al Museu del Cinema.

En arribar vàrem esmorzar i tot seguit vam entrar a dins. Mentre una classe visitava el museu, l’altre grup feia l’activitat preparada. Aquesta activitat es basava a conèixer com la música realment influeix en una pel·lícula. Van començar parlant-nos de les bandes sonores, els efectes de so i la reconstrucció de diàlegs, i sobretot de grans compositors en la història del cinema. Acompanyant l’explicació, vam veure diferents parts de pel•lícules on podíem observar com la música té gran autoritat sobre una acció, un gest o tan sols un moviment. A més a més, ens van ensenyar demostracions

ElFuster_53.indd 5 12/12/2014 20:02:35

El Fuster | Núm. 536

Comiats

El passat 10 d’octubre va ser l’últim dia de la meva vida laboral i

ho va ser a l‘Institut Joan Fuster. M’havia proposat que fos un dia més, un dia com qualsevol altre dels milers de dies dels 38 anys de tasca docent. Vaig entrar al gimnàs després de l’hora de pati –com sempre–, però no era un dia qualsevol. No va ser un dia qualsevol. Anava una mica atabalat perquè  havia d’obrir la porta del gimnàs als alumnes i la Dolors, la directora, m’havia comentat unes coses al vestíbul i feia tard. Quan vaig obrir la porta d’accés al gimnàs, vaig viure un dels moments més emocionants de la meva vida com a ensenyant. Asseguts al terra hi havia tots els alumnes del

centre i, al voltant, els professors, els companys. Hi era tothom. Estaven en absolut silenci més de cinc centenars de persones, tot esperant que entrés per acomiadar-se de mi. Va ser impressionant, indescriptible. Mai no podré oblidar aquella sensació. Ara que en tinc l’oportunitat, vull donar les gràcies a tots els que vàreu participar en aquest acte de comiat tan emotiu.

Lluny queda aquell 1 de setembre de 1997, el dia que vaig arribar a l’Institut. Em  vaig  trobar un centre molt diferent del que tenim avui. Era un centre que havia avançat la reforma educativa amb el que això representava: alumnes que iniciaven l’ESO i alumnes “reconvertits” del BUP i repetidors d’altres centres. Una barreja complicada. A més a més, l’edifici era antic i tenia moltes mancances de tota mena.

Intents de millorarNo va ser fàcil tirar endavant, aixecar l’Institut i fer que tot funcionés com volíem. Però ho vam aconseguir entre tots. També van arribar els resultats educatius i acadèmics, l’objectiu bàsic de la nostra tasca.

Quina colla de grans professionals han treballat  –i treballen– al Fuster, per haver pogut arribar on som! 

Finalment, aprofito aquesta oportunitat per donar les gràcies als professors, alumnes i pares d’alumnes amb qui he treballat aquests darrers disset anys, per la seva comprensió i per haver pogut gaudir de la meva professió.

Una forta abraçada.Gonzalo Recuenco

y de nuevo ante antiguos y nuevos alumnos.

Este año he hecho lo mismo, pero esta vez era diferente.

Agradezco mucho cuando algún ex alumno me saluda por la calle. A veces me cuesta reconocerlos, pero ellos sí me pueden reconocer a mí. Yo no cambio tanto, ellos y ellas sí.

Sortir definitivament per la porta de l’Institut em fa pensar en allò que dic als alumnes: “Una vegada sortiu per aquesta porta, en acabar els estudis, heu d’aplicar allò de bo que hi heu après”. Ara jo faré el mateix.

Em jubilo, però no em retiro.

Agraeixo a Déu per haver-me ajudat a dur a terme aquesta noble feina d’ensenyar i, també, d’educar. Aprofito per demanar disculpes per les vegades que potser no ho

he aconseguit. Tampoc no em vull oblidar de tots aquells que m’han ajudat al llarg d’aquests anys.

Diuen que una persona no mor mai mentre hi hagi algú que la recordi. El professor es troba en aquesta situació. Per més anys que passin sempre hi haurà algú que ens recordarà.

Finalment us dic a tots que gaudiu de l’etapa que esteu passant com jo ho he fet. I ara dono una molt forta abraçada al Roger i al Christian, els meus dos últims alumnes, i que faig extensiva a tots.

Javier García Primi

Jubilarse, del latín iubilare (alegrarse, regocijarse). Con esta acepción de la palabra me quedo. Pero no me alegro por dejar de dar clase, de trabajar, sino que me alegro por haber podido terminar una etapa de mi vida. De haber disfrutado en esta profesión tan gratificante.

He podido dedicar mi vida a aquello que siempre quise, dar clase, ser profesor de física y química. Ha habido días de cansancio, algunos sinsabores, pero al acabar el curso, cuando empieza el verano, vas a la playa, escribes en la arena aquello que no es necesario recordar y la ida y venida de las olas lo borra.

Cuando acaba el curso suelo darme un paseo por las aulas vacías y veo los pupitres vacíos, pero os recuerdo en ellos sentados. Es evidente que unaula vacía no tiene sentido.

Empieza el curso acabado el verano

Unas consideraciones a modo de despedida

ElFuster_53.indd 6 12/12/2014 20:02:39

El Fuster | Núm. 53 7

L’Ampa del Fuster t’ho posa fàcil perquè aquesta relació no es perdi! Cada trimestre organitzem algun acte per als familiars dels alumnes.

El primer d’aquest any va ser l’esmorzar de benvinguda. Al segon i tercer trimestre,

vindran les xerrades informatives. I també hi ha les reunions mensuals de la

junta de l’Ampa i les activitats setmanals per als pares.

Vine i participa-hi!

Més informació al web www.ampajoanfuster.org

Quan arribes a l’institut perds el contacte amb

les famílies dels amics dels teus fills?

L’AMPA Informa

Assemblea AMPA 2014Dijous, 27 d’octubre, vam celebrar l’assemblea de l’AMPA de l’institut. Un any més s’hi van repassar les activitats que organitza l’associació i els seus comptes. També s’hi van presentar les propostes i els pressupostos per a l’any 2015.

Tots sabem que la junta de l’associació està formada per mares i pares voluntaris que necessiten anar-se rellevant periòdicament. Aquest any necessitem algú per al càrrec de tresorer, algú per portar el web i correctors i maquetadors que puguin col·laborar puntualment amb la revista i reforçar l’equip actual de redacció.

Ens aniria molt bé la vostra ajuda, encara que sigui esporàdica! Us hi esperem!

Junta de l’AMPA

ElFuster_53.indd 7 12/12/2014 20:02:50

El Fuster | Núm. 538

Alumnes de PRIMER d’ESO

1r ESO A

ElFuster_53.indd 8 12/12/2014 20:03:00

El Fuster | Núm. 53 9

1r ESO B

1r ESO C

ElFuster_53.indd 9 12/12/2014 20:03:09

El Fuster | Núm. 5310

Info

BASES1.- OBJECTE I TEMÀTICA

Les entitats que formen el Consell de Solidaritat i Cooperació, amb la col·laboració del Districte de Sant Andreu, convoquen el Concurs de Relats Curts “Per a un comerç Just” amb l’objectiu de reflexionar sobre les actuals injustícies del comerç internacional i l’alternativa que ofereix el Comerç Just.

La temàtica ha de versar sobre el concepte de Comerç Just i els seus principis :- No explotació infantil- Salaris dignes- Respecte al medi ambient - No utilització de productes químics a la terra.- Igualtat entre homes i dones.- Drets laborals dignes per a tothom.

2.- PARTICIPANTS I CATEGORIESPoden participar-hi nens i nenes distribuïts en tres categories:• FINS A 13 ANYS, EN MODALITAT INFANTIL • DE 13 FINS A 18 ANYS, EN MODALITAT JUVENIL• DE MÉS DE 18 ANYS, EN MODALITAT ADULTCada participant nomes podrà presentar una obra.

3.- CONDICIONS TÈCNIQUES I LLIURAMENT La llengua utilitzada serà el català i els relats han de ser originals i inèdits. L’extensió màxima serà de dues pagines i podran ser presentats escrits a màquina o amb l’ordinador.

Els originals s’han d’enviar per correu ordinari al Districte de Sant Andreu (Concurs Festa del Comerç Just), plaça Orfila, 1, 08030 Barcelona o per correu electrònic a concursfcjustsantandreu2015@gmail.com. En ambdós casos cal que constin el nom i cognoms de l’autor, la categoria i el títol del relat, i també les dades del centre, si s’escau (nom, adreça, telèfon i correu electrònic). El termini d’admissió finalitza el dia 10 d’abril de 2015.

4.- PREMIS.Es premiarà un relat de cada categoria i els concursants guanyadors rebran un val de 30 euros per bescanviar-lo a la Cooperativa ABACUS pels seus productes.

CONCURS DE RELATS CURTS “PER A UN COMERÇ JUST”

ElFuster_53.indd 10 12/12/2014 20:03:09

El Fuster | Núm. 53 11

de professorat –el que prefiguren aquestes lleis– submís, mesell i pilota d’unes direccions que, amb les darreres reformes, cada cop estaran més polititzades. L’ educació en l’esperit crític, democràtic i participatiu dels nostres fills està en joc.

Ramon Font (pare de 1r , 3r d’ESO i 1r de Batxillerat)www.ilpeducacio.cat

El juny de 2013, en una Assemblea Groga de l’Alt Maresme, la presidenta d’una AMPA de Pineda, davant la sensació que feia molt de temps que ens oposàvem a les polítiques educatives sense aconseguir resultats, va proposar d’emprendre una ILP que, més enllà del no, del ni i del prou, plantegés clarament quina és l’educació que volem. Després d’un any de discussions amb tots els sectors representatius i assemblearis de la comunitat educativa, el juliol de 2014 es va presentar al Parlament una proposició de llei educativa des de la societat civil. El 13 d’octubre es va posar en marxa el cronòmetre dels 120 dies hàbils en què s’han de recollir 50.000 signatures per tal que la llei pugui ser debatuda al Parlament. Depèn de tothom que aquesta fita s’assoleixi i es pugui plantejar una alternativa a l’actual model educatiu, que és classista i segregador, en consonància amb

altres polítiques que estan fent que els rics siguin cada cop més rics i els pobres, més pobres.

Els eixos fonamentals de la ILP són tres: posar fi als concerts, gratuïtat de bressol a universitat i democratització dels centres educatius. En un termini de deu anys els centres concertats han de decidir si passen a ser públics o privats. Els concerts són una forma molt clara de segregar els alumnes per classes socials i, en alguns casos, fins i tot per gènere. L’increment de taxes, sobretot a l’ensenyament superior, tant de cicles com universitari, fa que, en lloc de progressar, la nostra societat estigui en retrocés. Els fills de les famílies pobres ja no poden estudiar més enllà de l’ESO perquè no s’ho poden permetre. L’atac a la democràcia als centres que suposen la LEC i la LOMCE farà que els nostres fills hagin d’aprendre d’un model

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) del sistema educatiu de Catalunya: un canvi necessari

El 9 de novembre passat, es va fer una consulta a Catalunya per veure si la població catalana estaria d’acord o li agradaria ser un Estat propi, o no. Els ciutadans que podien votar eren els majors de 16 anys, de Catalunya, i majors de 18, si vivien a l’estranger. Els centres escolars que van obrir eren voluntaris, igual que la gent que estava a les meses electorals. Els col·legis van obrir de 9 del matí a 8 de la tarda. Tots els ciutadans amb nacionalitat catalana que no viuen a Catalunya tenien dues opcions: o venir a votar aquí, o anar a votar als consolats espanyols. La jornada es va desenvolupar amb molta tranquil·litat i normalitat. El nombre de participants va ser de 2.250.000 vots, que és, més o menys, un 40%. Per ser una consulta que el Govern espanyol deia que era il·legal no està malament. Crec que aquest dia va ser molt important per a molts catalans i catalanes i també va ser el principi d’un canvi en aquest país.

Àfrica Carbonell, 4t D

La consulta del 9N

Info Info

ElFuster_53.indd 11 12/12/2014 20:03:10

El Fuster | Núm. 5312

Crónica Sónora

El diumenge, 21 de setembre, vaig anar a veure i escoltar la Banda Municipal de Barcelona. Actuava a les 12:00 h del migdia, al Moll de la Fusta. Quan vam arribar vaig veure que la majoria de públic era gent jubilada i familiars dels músics , però quan van començar a tocar, la gent que passejava per allà es va afegir al públic. Al final, tot era ple de gent. També vaig trobar uns quants amics de l’institut que havien anat a escoltar la Banda per poder fer el treball (el Pablo, el Carles, l’Anna).

Quan vaig veure la gent del públic vaig pensar: «Això serà un rotllo». No anava gaire convençut que m’agradés, però a mesura que anaven tocant, hi havia algun tema que coneixia i puc dir que em va agradar força, mica en mica m’anava animant. La música que tocaven era des de swing fins a la salsa.

El repertori va començar amb temes de Frank Sinatra (New York, A mi manera) després música de Neil Diamont, i a partir d’aquí música que ja coneixia (Abba, Queen) i, per acabar, de Jackson Five i Gloria Stefan. El director de la banda era el Henry Adams, ens vam fer una foto amb ell.

Al final, com que el públic demanava un bis, van fer un mix de Queen i nosaltres hi vam participar aplaudint i cantant. T’agafaven ganes de cridar i ballar. Abans de marxar van baixar tots els músics i es van posar barrejats amb el públic i ens vam fer una foto que deien que era «de família». Va ser emocionant!!!

La Banda Municipal de Barcelona té molts músics, jo en vaig comptar més de 30 (els del darrere no es veien gaire). Tots els instruments que vaig veure eren de vent:w clarinets , saxòfons, flautes oboès, fagots, trompetes, trombons, tubes. L’instrument que vaig poder comptar més va ser el clarinet, però per la seva mida em cridaven molt l’atenció les dues tubes que estaven a la meva dreta.

La peça que més em va agradar va ser la de Champions, de Queen. We Are the Champions és una

balada escrita per Freddie Mercury . És va gravar l’any 1977 i es pot considerar del gènere del rock. Aquesta música s ‘ha convertit en un himne pel triomfs esportius.

Freddie Mercury (1946 - 1991) va ser un cantant, compositor i productor britànic, més conegut com el vocalista i lletrista de la banda de rock Queen. Era un personatge una mica extravagant i tenia una poderosa veu. Com a compositor, va tenir molts èxits, entre ells Bohemian Rhapsodie, Killer Queen, Somebody to Love, Don’t Stop Me Now i We Are the Champions. A més, també va cantar en solitari. Va morir de sida.

Les sensacions que em va provocar el concert van ser diferents segons la música que tocaven els músics. Hi havia moments que fins i tot se’m movien els peus seguint el ritme del que escoltava (sobretot amb la música de Queen). Les diferents músiques em feien recordar moments que he viscut com: • quan sonava la musica de Queen, la de Champions. Em va fer recordar quan vam guanyar la lliga de futbol, amb l’equip del Sagrer, l’any passat, ens van posar aquesta cançó al pati molt fort i estaven molt contents. Saltàvem i ens vam remullar. La sensació va ser d’alegria, perquè pensava que feliços que vam ser tots els de l’equip i vam aixecar a l’Uri que era el nostre entrenador. Però també, a la vegada, sentia una mica d’enyorança perquè ja no estem tots junts, uns quants hem anat al Fuster i uns altres a l’Alzina.• quan sonava la música d’Abba em recordava a la meva mare perquè al cotxe a vegades l’he escoltat i he cantat amb ella Mama Mia.• quan va sonar la música de Frank Sinatra em va fer pena perquè em recordava el meu avi que va morir. Li agradava molt aquest cantant i a vegades la meva àvia encara escolta aquestes cançons.

En definitiva, puc dir que em va agradar el concert i que em va portar records. Arnau Gómez, 1r A

Crònica d’un concert de les festes de la Mercè 2014

ElFuster_53.indd 12 12/12/2014 20:03:12

El Fuster | Núm. 53 13

MERCÈ 2014El dia 23 de setembre, a les 19:30 h, vaig anar a la plaça de la Catedral a veure la banda municipal de Barcelona.

En un ambient càlid... Bla, bla, bla, la gent parlant amb un to de veu fluixet. Les trompetes i saxofons sonant, tururú- tururú! La gent seguint el ritme amb les mans, claf-claf! Les flautes sonant, tirí-tirí! La coberteria de la gent que sopa als restaurants, clic-clac! El soroll de les sabates de la gent ballant sardanes, clap-clap!

Núria Colás, 1r A

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

Lloc: Moll de la Fusta Dia i hora: 21 de setembre, a les 12:00 h

Nyec-nyec! Cadires de fusta.Clap-clap! Gent aplaudint.Bla-bla! Gent parlant.Cloc-cloc! Gent caminant.Ring-ring! Timbres de bicicletes.Flaix! El flaix de les càmeres.Bum-bum! Els tambors de fons.

Carlota Enero, 1r C

El 23 de setembre, a les 21:15 h, vaig anar a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l’espectacle de projeccions a la façana de l’Ajuntament.

Com que la ciutat convidada a les festes era Estocolm, l’espectacle tractava de dos edificis, en Jaumet de Barcelona i la Sofia d’Estocolm, que s’enamoren.

A l’acte vam sentir el batec del cor dels enamorats quan es troben, toc-toc, toc-toc, el soroll del rellotge, tic-tac, tic-tac, el soroll de la ciutat de Barcelona, brum-brum, nino-nino, la música de la festa, Macaco i música d’Estocolm i el xiulet dels vaixells.

Mireia Casals Carmona, 1r C

Gent parlant: bla bla bla ... Aplaudiments: plaf plaf plaf ... Una bici passa: rrrrring ... Un gos que borda: guau guau ... Cotxe que passa de lluny: rum ... Música d’un mòbil: tan tan ... Passes: pan plaf pan plaf ...

ElFuster_53.indd 13 12/12/2014 20:03:25

El Fuster | Núm. 5314

Al novembre, entre tots organitzem un concert. Voldria destacar les característiques del que implica un dia diferent on es «trenca» l’ordre d’assignatures i espais.

Trencar l’ordre esdevé un entrenament al repte de viure en un món en canvi. Quan fa trenta anys estudiava magisteri, me n’havien parlat a Pedagogia; però aleshores era un supòsit d’una previsió de què ara som plenament conscients.

Actualment, cada cop es fa més evident que vivim en una època de canvis accelerats, d’allò que Zygmunt Bauman, sociòleg i filòsof, ha descrit com «modernitat líquida». En el desenvolupament de la meva tesi doctoral sobre la creativitat, vaig tenir l’oportunitat de conèixer i estudiar com aquesta «qualitat» era investigada i aplicada en molts àmbits científics. La creativitat pot ser la clau i l’eina per adaptar-se amb èxit en aquesta turbulència.

Creatiu és allò nou, diferent, que té una utilitat real. No s’ha de confondre amb original o snob. Per ser creatiu en quelcom primer cal conèixer molt bé la base científica sobre la qual es vol treballar.

Tot això es pot observar i es fa palès en l’organització per part dels diferents departaments i alumnes a l’hora de desenvolupar el nostre concert.

A tecnologia, treballen la construcció d’uns instruments que tots utilitzaran el dia del Concert. Aquesta feina implica que el professorat ADAPTI els seus programes. El resultat és cada any més innovador: xapes, culleres i ampolles en són les protagonistes. Aquest instrument ha de ser CREATIU (diferent, nou, bonic i ÚTIL).

L’expressió artística s’implica en el disseny de l’activitat, dels cartells, dels trofeus i del coaching als intèrprets.

A les tutories, s’ha guiat l’organització dels grups responsables de preparar un aperitiu-esmorzar creatiu. Han de rumiar la recepta: montaditos, galetes, coques de vidre... Tots han de respondre a les consignes: «que SONI», és a dir, que s’utilitzin ingredients de les anomenades postres de músic i «que sigui COMESTIBLE». Tot plegat implica treball en grup, disseny de safates i el parament de les taules. Aquest Concert va prenent forma

des d’inici de curs, tan bon punt s’han escollit els delegats de classe, que seran els responsables de transmetre les iniciatives. La coordinadora d’activitats els convoca quinzenalment a l’hora de l’esbarjo.

Ser els protagonistes i responsables d’allò que es proposen implica adaptar-se i ser responsables de QUAN assagen, en horari escolar i extraescolar, de QUÈ volen cantar o tocar, de SABER TREBALLAR EN EQUIP. Molts grups estan formats per una barreja d’edats, classes i nivells diferents de domini del llenguatge musical.

La Secretaria s’implica en l’edició dels cartells logístics i la Consergeria, en la vetlla d’espais. Les famílies, com sempre, col•laboren facilitant espais d’assaig musical i culinari.

TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA S’ADAPTA A UN CANVI i, en lloc de viure-ho com un destorb, hi participa d’una o altra manera amb la il·lusió que AIXÒ TAMBÉ ÉS EDUCAR.

Dra. Magda AlegretProfessora de música

SANTA CECÍLIA. EL VALOR D’UNA ACTIVITAT FETA EN EQUIP

Sta. Cecília 2014

ElFuster_53.indd 14 12/12/2014 20:03:25

El Fuster | Núm. 53 15

I Wilson, quan va abaixar la freqüència d’una mostra de cant de grills va desvetllar el misteri més ben guardat... sonava talment com un cor de veus blanques!

Reflexió: tot a la natura té el seu propi tempo... I cal respectar allò que potser no entenem perquè no porta el nostre mateix temps.

En aquest concert respectem i gaudim de l’expressió musical de nois i noies que hi dediquen interès i esforç, alguns amb estudis extraescolars, altres de manera autodidacta i per afició. Però tots amb la mateixa il·lusió: fer música i compartir-la.

Com cada any, esperem que sonin com “un orgue de grills”.

I a l’hora de l’esbarjo també es disposaran unes taules on cada classe dissenyarà el seu “orgue de tubs” (safates amb menjar cruixent).

La imaginació al poder! Premi “La forquilla d’or” al grup que prepari una safata sonora que faci un bon “cric, crac “. I... quina serà la taula-orgue més reeixida?

Bona festa!

Magda AlegretProfessora de música

De segur que quan heu llegit el títol del concert d’aquest any us ha suggerit desordre fins i tot desori. Potser perplexitat... No era “olla de grills”?

El cant dels grills l’associem a la natura fora de la ciutat, a una rutina sonora de les nits d’estiu.

Si algú fa coses sorprenents o que surten de la normalitat, diem que sembla grillat.

El so que sorgeix del fregament de les potes del grill mascle és per enamorar la femella, i quan uns quants mascles semblen competir amb el seu cant, pot resultar irritant.

Hi ha qui atribueix al grill virtuts esotèriques, qui el considera portador de bona sort, i també hi ha civilitzacions que el consideren una menja exquisida.

Gràcies al compositor Jim Wilson, hem descobert que el so desordenat del grill amaga una música en perfecta harmonia.

La música sorgeix de l’ordre dels sons amb finalitat expressiva. Actualment, hi ha músics que gràcies a la tecnologia es plantegen explorar les qualitats de sons, de vegades quotidians, i transformar-los si cal, per aconseguir transmetre quelcom.

“COM UN ORGUE DE GRILLS”

De vegades el pensament de les persones va per camins que d’entrada no havia imaginat...

De vegades semblen confluir en el temps fets, idees, vivències...

Sabeu què?Quan vam pensar i planificar el concert d’aquest any va sortir la frase feta orgue de grills i, estirant el fil amb l’ús de les TIC, vam descobrir misteris de la natura... que Dalí en col·leccionava! I, com nosaltres, ell en va inventar un.

Els nostres orgues en lloc de ser de vent han estat de percussió bucal, amb safates plenes de propostes cruixents on els protagonistes han estat els fruits secs (postres de músic).

Observeu quin goig d’orgue: ... (a la pàgina següent →)

Any del centenari de Salvador Dalí i Santa Cecília 2014

ElFuster_53.indd 15 12/12/2014 20:03:26

Tub d’orgue dissenyat per les alumnes de 1rB: Berta Sánchez, Júlia Mellado, Núria Ródenas, Berta Viñas, Eugenia Saavedra i Aina Graus.

Taula-orgue creat per alumnes de la classe de 4tA.

ElFuster_53.indd 16 12/12/2014 20:03:52