www.viurealspirineus.cat

revi

sta

gra

tuïta

de

l’Alt

Pir

ineu

i A

ran

nú

m: 1

40

· o

ctu

bre

20

13

Fira de Sant ErmengolLa Seu d’Urgell 19 i 20 d’octubre

Tenim tot tipus de carns

fresques de porc per fer-se

l’embotit.

Troba’ns al: c. Major, 18

La Seu d’UrgellT. 973 352 148

Noves de Segre T. 973 387 147

32

núm: 140 · octubre 2013

viure als pirineus

www.viurealspirineus.cat

DISTRIBUCIÓGratuïta

EDITAEdicions Salòria SL25700 La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

REDACCIÓJoan GraellMarià CerquedaMarcel·lí Pascual

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

FOTOGRAFIADavid Manzanera, Albert de Gràcia, Montse Colell, Pep Graell

DL: L-701-702

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.com

“Viure als Pirineus” no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

06-08· Joan Obiols · Marià Cerqueda· Joan Aixàs

actualitat

10-15Fira Sant Ermengol

16-41 iniciatives

42-47· Marta Puigdemasa· Anna Moliné· Lourdes Pérez

esport

52-54 · Pioners del pàdel· Patinadores de campionat · Fem marxa nòrdica

viatges

55 · Escapades de tardor

natura

30· La pallona reina· Allotjaments turístics en l’àmbit del senderisme

13 d’octubre Quart Mercat de les Puces a la Pobla de Segur

19 i 20 d’octubre Fira de Santa Teresa a Esterri d’Àneu

19 i 20 d’octubre Fira de Sant Ermengol

Els formatges són els autèntics protagonistes d’una fira que durant el tercer cap de setmana d’octubre reuneix milers de persones a la Seu d’Urgell

agenda

portada

núm

140

54

Petits museus amb encantpetits anuncis

· Vols viure en la tranquil·litat d’un poble, però al costat de la Seu? Es lloguen pisos a Arfa, pàrquing, despeses comunitat i WIFI inclosos en el preu. Pisos dues habitacions, bany, cuina-menjador, terra radiant i balcó amb vistes. Pisos moblats i sense moblar.Vine’ls a mirar: 654 85 35 38

· Es lloga local de 120 m2, (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Preu i condicions molt interessants!Tel. 973 351 287

· Es lloga local 120 m2 oficina + bany + dona’t d’alta llum, aigua, gual. Preu molt interes-sant Tel. 973 350 280

· Es busca estudiant per com-partir pis a Bcn (c. Breda): Tel. 93 245 09 00 (Pilar )

Es ven vehicle Opel Corsa en perfecte estat. Consum mínim de combustible i ben equipat. Si us interes-sa poder telefonar al: 973351684

Publicació de Cerdanya busca col·laboradors o socis per tirar endavant nous projectes.

Interessats contactar: bellugat@hotmail.com

@elbaronrojo Igual la preocu-pación por el paro ha bajado porque empezamos a preo-cuparnos más por el hambre.

@elbaronrojo Lo difícil no es hacer Historia. Lo difícil es, al acabarla, encontrar trabajo.

@elbaronrojo “Europa se escandaliza por los muertos en Lampedusa”. Ya, si hubie-sen muerto de hambre en sus países tendríamos la concien-cia tranquila.

@fanuvp Son rentables las RRSS?? “El sector viajes el que más beneficio obtiene de sus acciones en redes” #turismo http://www.tec-nohotelnews.com/2013/10/son-realmente-rentables-las-redes-sociales/ …

@oriolamat És una quimera pensar que es pot crear ocu-pació a Espanya amb més retallades i impostos, sense lideratge,ni crèdit ni mesures de reactivació

@gabibosquet La premsa comarcal resisteix millor la crisi que la generalista

@jordir Els mals resultats PISA adults van molt més enllà de l’escola. Què fem des que sortim de l’institut/universitats per no perdre competències?

@parauladedona “El més esgotador a la vida és ser poc sincer.” Anne Morrow Lindbergh

agenda de l’Alt Pirineu i Aran | octubre

LA POBLA DE SEGUR

· Dia 13, 4t MERCAT DE LES PUCES. Inscripcions: fins el 5 d’octubre a l’ajuntament, al telecentre i a l’oficina del Pla de Barris.

· Tots els divendres, 22h.CICLE DE CINEMA: “LA FAMILIA”

· Tots els dissabtes, 23.45 h. AMUP. SOTRACK CON-CERTS 2013-14 - Bar Kastri.

PUIGCERDÀ· Fins el 13. Exposicions -“Visions d’Egipte. Oxirrinc,

ahir i avui”

-“Formes en correspondèn-

cia” de Jordi Martoranno

-Exposició “Material antic

d’excursionisme i de mun-

tanya”.

· Del 15 d’oct. al 17 nov.Exposició d’en Sergi Cadenes

· Dia 25, 21.30 hDia 27, 18.00 h, MUSICAL Grease per l’Associació Cerdanya Musical.

BELLVER DE CERDANYA· Dia 11 i 12. XXXIX FIRA RA-MADERA.· Dia 12 i 13. FESTA MAJOR DE SANTA EUGÈNIA, OLIÀ I NAS.· Dia 19 i 20. FESTA MAJOR DE COBORRIU

ACTIVITATS CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL PARC NATURAL CADÍ-MOIXERÓ (TALLÓ). · Dissabte 12 ,9.00h. Anem

a buscar bolets amb Bur-ricleta. 30€ per persona. ·Dissabte 19, 9.00h Taller teòric-pràctic: Prevenim el refredats amb plantes me-dicinals. 20€ per persona. · Dissabte 26, 10.00h Sortida-Taller de Licors. Recol·lecció de fruits i ela-boració de patxarans. 20€ per persona.Més info: www.bellverecoturismecer-danya.cat / 973 51 08 02.

EL TALLER D’ARTS I OFI-CIS CAL TRAVESSERES

TALLER DE DIBUIX I PIN-TURA (inclou dibuix a l’aire lliure) a càrrec de Jaume RosellDivendres tarda (18.00h a 20.00h) i dissabtes matí (11.00h a 13.00h) per adults.Dissabtes tarda (17.00h a 19.00h) per a nens.Divendres 11 i dissabte 12Divendres 25 i dissabte 26Preu: 5€ la classe.

CURS PRÀCTIC DE FABRI-CACIÓ CASOLANA DE PRODUCTES NATURALS AMB PLANTES.

A càrrec d’Anna Salvat.Dissabte 19 , d’11h a 14h i de 15h a 18h. Preu 40€. (Ma-terial inclòs, dossier amb receptes, cada persona s’endu els preparats que elabora al taller). Màx. 15 pers.

TALLER DE CERÀMICA PER NENS/ES A càrrec de Josep Torres. A partir de 6 anys.Dissabte 19 d’octubre de 17h a 19h. Preu 6€.Màxim 10 nens/es.

LA SEU D’URGELL· CICLE DESENTERRANT EL PASSAT Xerrada de Climent Miró sobre les “Autopistes Medievals” a les 20 h a l’Espai Ermengol.

· CAFÉ DELS IDIOMES A LA CAFETERIA XICOLATA 19 h - cada dimarts del 15 d’octubre al 31 de desem-bre.

· 20 OCTUBRE SORTIDA A PEU DE GUILS DEL CAN-TÓ A SANT QUIRI MONTANISSELL· 12 OCTUBRE FESTA MA-JOR

COLL DE NARGÓ · 12 I 13 OCTUBRE FIRA DEL ROVELLÓ

ESTERRI D’ÀNEU · 19 - 20 OCTUBRE FIRA DE SANTA TERESA

ISONA I CONCA DELLÀ· 27 OCTUBRE XI FIRA DEL BOLET

SORT· 17 I 18 OCTUBRE SEGO-

NES JORNADES D’EMER-GÈNCIES AL PIRINEU Xerrada sobre els incidents a la muntanya.

· 24 i 25 OCTUBRE JORNA-DA SOBRE TURISME Jor-nada i taller pràctic sobre la creació de producte turístic des del sector cultural · 2 I 3 NOVEMBRE FIRA DE TARDOR I IX MOSTRA D’OVELLA XISQUETA

TREMP· 11 OCTUBRE TEATRE DON JUAN TENORIO AMB JOAN PERE I LLOLL BERTRAN A les 20:30 h a la Lira.

· 16 OCTUBRE CONFERÈN-CIA DE L’AULA UNIVER-SITÀRIA Xerrada sobre què podem fer a casa nostra a favor del medi ambient. A partir de les 18 h al Centre cívic Tarraquet

· 18 OCTUBRE TEATRE INFANTIL EL NOU VESTIT NOU DE XIP XAP a les 18 h a la Lira

· 30 OCTUBRE CONFE-RÈNCIA DE L’AULA UNI-VERSITÀRIA Xerrada sobre la immigra-ció i els seus impactes a Lleida. A partir de les 18 h al Centre Cívic Tarraquet.

Espai ErmengolLa Seu d’Urgell////////////////////////////////////////////////////////////////////

NÚRIA BOLTÀ · Escriptora

Hi ha immobles que al llarg de la seva existèn-cia han acollit funcions i usos diversos. Són edificis amb petites o grans històries al da-

rrere i que, ara, les circumstàncies els han atribuït un destí diferent, a vegades de manera maldestra, a vegades amb encert, com el cas de l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell que avui presentem.

Anys enrere, aquest edifici situat al nucli històric de la ciutat havia estat dedicat a funcions tan varia-des com escola-taller, escola d’arts, delegació de la UNED, dispensari de la Seguretat Social o a seu de la Mancomunitat d’Escombraries.

Però al llarg historial de l’edifici li mancava una total remodelació per tal d’adequar-lo com a equipa-ment turístic i cultural i permetre, d’aquesta manera, oferir al visitant un museu modern que l’apropés a bona part dels nombrosos atractius que ofereix la Seu. Com a tal, va ser inaugurat l’any 2011.

El Museu consta d’una recepció i punt d’informació turística ocupa la planta baixa. Al pri-mer pis, gràcies a unes encertades recreacions, se’ns ofereix una aproximació a la història de la zona. A la planta segona, els amants de la indústria formatgera gaudiran amb l’exposició permanent que ens endinsa en aquesta activitat que ha convertit la comarca en un referent del formatge de qualitat. El tercer pis es dedica a acollir exposicions temporals.

76

opinió

Havíem quedat al refugi d’Erols per celebrar l’aniversari de l’Anna. Era justament el dia en

què s’esqueia. Quan els vam veure arribar en el cotxe que conduïa el seu company, l’Arnau, ella portava un gos a la falda.

Venien de dalt de la muntanya i, el primer que vaig pensar és que, vés per on, ell li ha regalat un gos pel seu aniversari, quina feinada que se li ha girat, ara. Quan els vam anar a rebre ens van dir que no, que no era això, que l’havien trobat al cap de la serra i l’havien recollit quan havien vist que estava tot tremolós i no podia fer un pas. Els gossos del refugi el van anar a ensumar ràpidament per comunicar-li que acabava d’entrar en un territori que no li pertanyia. Tot just s’hi van apropar, aquells gossos van notar que alguna cosa li fallava al nouvingut. El van explorar de dalt a baix i van decidir que l’havien de deixar tranquil. Aquell animal no els

transmetia cap mena d’amenaça. Al cap d’una bona estona va arribar

un vehicle tot terreny que conduïa un conegut de l’Arnau. Era caçador i havia perdut un dels seus gossos. Feia tres dies que el buscava. Li vam dir el què i que ens semblava que el seu gos havia patit un xoc emocional amb alguna bèstia del bosc perquè tremolava i no s’atrevia a cami-nar. Se’l va mirar, el va tombar de costat a terra amb una mà mentre amb l’altra li examinava les potes. Ca! aquest gos està gaspat! va dir tot mostrant-nos que el po-bre animal tenia completament nafrades les plantes de les potes del davant i del darrera.

Aquest és el preu que havia hagut de pagar el gos caçador. Havia perseverat en la persecució de la seva presa i s’havia perdut al bosc. Va fer arribar la fidelitat a l’empresa del seu amo fins al punt de l’extenuació. Es va quedar sol i extraviat durant tres dies i tres nits. Va caminar moltes hores sobre un terreny molt dur i aspre fins que es va espeuar i va quedar immòbil i atrapat.

Potser aquesta història, si ens aturem a pensar-hi, ens pot servir d’exemple. En els temps que corren, caldria fer el pos-sible per no trobar-la reproduïda en les relacions laborals d’algunes persones.

(Agència EFE: Un jove de 21 anys

que feia pràctiques al banc d’inversió

Bank Of America Merrill Lynch, a Lon-

dres, va ser trobat mort a la seva habita-

ció després d’haver treballat sense parar

durant 72 hores).

El gos gaspat JOAN AIXÀS · Metge

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Horabaixa al Pirineu JOAN OBIOLS · Des de Setúria...

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Amb els cos i l’ànima assosse-gats per les vacances d’estiu tot just arxivades, la frenèti-

ca velocitat del món i la pèrdua de cotització del debat es fan més evi-dents que mai en aquest món nostre tan necessitat de diàleg.

En aquest marc de velocitats in-controlades i de missatges amb poc gruix, el Pirineu (i més concretament l’Alt Pirineu i Aran) ha desaparegut pràcticament de l’escena política, dels mitjans de comunicació i, si se’m permet la contundència, del mapa. Som gairebé a la cancarulla d’aquell “bo i sa, i ha fet un pet com un aglà”, l’equivalent del qual és, en castellà, el conegut “entre todos lo (la) mataron i el (ella) solo (a) se murió”.

La situació de crisi que pateixen el món i el nostre país en concret pot fer pensar a més d’un que, en aquest moment d’aigües movedisses, hi ha coses més importants i urgents que no pas atendre les necessitats d’un racó de muntanya on només viuen quatre gats. Trista deducció. O és que quan estem malalts i coincideix que ens fan molt mal l’estómac i molt mal un dit del peu, només ens preocupem del païdor i ens oblidem del dolor intens de l’extremitat per

petita que sigui? Avui, hi ha mig Pirineu tancat. En ple estiu, vaig pernoctar en un reconegut hos-tal pallarès i en un cèntric hotel de Vielha. A l’hora d’anar a dormir, els responsables d’obrir l’establiment l’endemà al matí van demanar-me a quina hora volia esmorzar. La pre-gunta no m’hauria sorprès si no ha-gués estat perquè jo era l’únic client de la casa.

Sense unes propostes, nascudes del debat dins del propi territori, que reclamin el suport dels poders pú-blics; sense un projecte de muntan-ya que marqui la línia per on hem d’anar, se’ns menjarà el silenci i, el que és pitjor, notarem, com si fos una llosa, el pes de l’oblit.

98

opinió

Marxar del niu MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Hi ha moltes coses que, per la nostra situació geogràfi-ca, als pirinencs ens queden

lluny. Un bon exemple el trobem en la possibilitat d’estudiar una carrera universitària. Malgrat l’existència de la UNED, o de la UOC, fer els estudis de forma presencial pot resultar molt més engrescador. En cas de què es triï aquesta opció, no toca un altra alterna-tiva que marxar. Als pirinencs, tot ple-gat, els resulta un xic més difícil pel fet de què l’estudiant ha de buscar un lloc on viure. Pensions, residències o els ja mítics pisos d’estudiants, acostumen a ser les solucions més recorregudes. En ocasions, també es pot recórrer als pa-rents, tot i que la dita ens recorda que “val més un veí a la porta que un parent a Mallorca”.

Els pares miren aquesta època amb una certa angoixa, donat que les carteres acostumen a buidar-se amb una certa alegria. I no precisament de llibres. Pels nous arribats, en canvi, el món s’obre amb totes les seves infinites possibili-

tats. Sempre he pensat que per als que no vivim en una capital, la Universitat es viu dos cops. Per una banda la part docent, que marcarà –o no– el futur laboral. Per altra, la que correspon a la part més vital, o el que seria el mateix, la Universitat de la vida, on l’estudiant palparà quin són els seus límits. Marxar del niu sempre és un al·licient, ja que permet olorar el flaire que fa la lliber-tat. Potser si s’ escull una residència, l’estudiant es trobarà un xic més gom-boldat, en aquest pas. Un lloc on és fàcil que es coincideixi amb alumnes d’altres procedències, fet que amb tota segure-tat enriqueix les vivències i les amistats. Per altra banda, aquestes mantenen uns horaris, sovint estrictes, i unes certes normes que cal complir. Opcions que, no cal dir-ho, tranquil·litzen als pares.

Per contra, la tria del pis compartit dóna molt més marge de maniobra al nou inquilí. Lluny queden les imposi-cions. Existeix, però, la possibilitat de què l’estudiant descobreixi quin és el veritable preu de l’amistat. Aprendre a pactar els horaris de cuina, a compartir despeses, però sobretot qui, quan i com és frega el vàter, tot llevant-ne els pèls que queden a la dutxa, assaona el caràc-ter d’allò més, permetent la descoberta de certs insospitats aspectes del tarannà humà.

Per manca d’espai em deixo molts altres al·licients, ja sigui els que fan re-ferència al món acadèmic o al de les fes-tes i variades celebracions nocturnes... Com ja he insinuat, els soferts pares paguen un preu per tal que els seus fills gaudeixin d’aquesta experiència. Però en el cas de què tot arribi a bon port, fet que acostuma a ser en la majoria d’ocasions, els que l’han experimenta-da no poden amagar la rialla que se’ls hi escapa per sota del nas, cada cop que la recorden.

Tot a punt a Puigcerdà per la Fira del Cavall///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

La capital de la Cerdanya ho té tot a punt per celebrar la tren-ta-tresena edició de la Fira del

Cavall els dies 2 i 3 de novembre. L’any passat la fira va reunir més de 1.000 cavalls de bestiar de dife-rents races i va rebre la visita d’unes 25.000 persones.

Aquest és un certamen conso-lidat a nivel europeu que compleix dos requisits, el comercial i el turís-tic. La fira l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà amb la col·laboració de “La Caixa” i altres entitats publiques i privades. Un dels principals atractius serà, com cada any, el 33è Concurs Comarcal de Cavalls que es durà a terme en els següents horaris:

11.00 h, concurs de terçones.

11.45 h, concurs d’eugues amb pollí.

12.30 h, concurs de terçons.13.45 h, concurs de quartons.14.00 h, concurs de sementals.Durant tot el matí també hi

haurà el concurs a les millors rama-deries: la Categoria A (lot de 6 eu-gues amb pollí, 2 femelles de recria i 1 semental) i la Categoria B (lot de 3 eugues amb pollí, 1 femella de recria i 1 semental).

actualitat

1110

actualitat

Dues empreses i un producte turístic del Jussà arriben a la final dels Premis de Turisme Responsable//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AMÈLIA CAMPOY · Barcelona

Dins el marc de la Setena Conferència Internacional de Turisme Responsable

en Destinacions que es va celebrar a principis d’aquest mes d’octubre a Barcelona, l’allotjament rural Casa Leonardo, l’agència receptiva Piri-neu Emoció i el producte turístic de senderisme “El cinquè llac” van resultar finalistes en 3 categories diferents per la seva tasca i concep-ció responsable i sostenible del tu-risme.

El passat divendres 4 d’octubre va tenir lloc, a la Torre Agbar de Barcelona, la cerimònia d’entrega d’uns premis que es van crear amb l’objectiu d’incentivar i donar a conèixer les bones pràctiques de la indústria turística catalana, guar-donant les empreses o administra-cions en vuit categories diferents.

Després d’una fase de nomina-cions i posteriorment de valora-cions per part d’investigadors de l’Observatori de Turisme Respon-sable de TSI-Turisme Sant Ignasi (Universitat Ramon Llull) junta-ment amb els membres de l’ICRT Barcelona & Catalunya, dues em-preses petites i un producte turístic que tot just té un any i mig de vida han estat escollits com a finalistes entre moltes altres empreses i pro-ductes d’arreu Catalunya.

Casa Leonardo opta a ser con-siderada com el Millor Allotjament petit, mentre que Pirineu Emoció té possibilitats de ser escollit com Mi-llor proveïdor d’excursions respon-sables i finalment el paquet turístic de senderisme “El Cinquè Llac” pot

guanyar el premi per ser la Millor contribució a l’economia local.

Els premiats seran noticia a la resta del món a través de premsa en paper i online, així com a través de mitjans de comunicació social a ni-vell local i internacional.

Tot plegat es tracta d’un reco-

neixement aconseguit, pels esforços dedicats a fer una millor experièn-cia pels visitants, el desenvolupa-ment d’un millor entorn en què treballar, i generar majors beneficis per a la comunitat local a través del turisme. Enhorabona a tots els par-ticipants!

actualitat

Dotze municipis obren les portes dels locals buits dels nuclis antics per oferir-los a nous negocis///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AMÈLIA CAMPOY · La Pobla de Segur

En total seran 50 locals buits situats en llocs estratègics per a la vida comercial i social

dels barris els que obriran les seves portes per afavorir que es puguin visitar i iniciar-hi nous negocis.Es tracta d’una campanya conjun-ta de dinamització dels locals buits dels nuclis antics de municipis que formen part de la Xarxa de Barris amb Projectes, dins el Pla de barris que impulsa la Generalitat de Cata-lunya. Les localitats on es durà a terme la campanya són les següents: Barce-

lona, Castelldefels, el Pont de Suert, l’Arboç, la Bisbal d’Empordà, les Borges Blanques, la Pobla de Segur, Olot, Sant Pere de Torelló, Solsona, Tortosa i Ulldecona.L’any 2007 es va crear la Xarxa de Barris amb Projectes per impulsar l’intercanvi d’experiències entre els ajuntaments que desenvolupes-sin un pla de barris. L’any 2009, es va posar en marxa la subxarxa de nuclis antics que va començar a treballar la dinamització del co-merç de proximitat per tractar-se d’una prioritat compartida per tots

aquests municipis amb l’objectiu de recuperar la centralitat comercial dels nuclis antics perquè tornin a ser el seu referent social.L’any 2012 bona part d’aquests ajuntaments van tenir la necessitat de dinamitzar també els locals buits dels nuclis antics i dels barris. És per això que aquests 12 municipis, lide-rats per la Bisbal d’Empordà, Olot i Tortosa, han decidit iniciar unes jornades de portes obertes durant les quals es podran visitar els locals buits que estan situats en punts es-tratègics de les ciutats.

1312

El Pallars Jussà ha donat el tret de sortida a la programació de tardor que girarà entorn dels

bolets i les fires, que inclou diversos certàmens relacionats amb la gastro-nomia i els coneixements micolò-gics.

L’oferta de tardor inclou d’una banda la XIIa edició de les Jorna-des Micològiques del Pallars Jussà que aborda la part més divulgativa i de descoberta del món dels bolets, paral·lelament també tindrà lloc la 5a edició de la “Tardor Gastronòmica del Bolet” que promou l’Associació de Professionals de l’Àmbit Turístic (APAT) i com a novetat hi ha també

la primera edició del projecte “Cuina de Fira” que recupera els menús tradi-cionals de l’època més pròspera de les fires ramaderes.

Teresa Montanuy, regidora de Promoció Econòmica de l’ajuntament de Tremp, va explicar que “Cuina de Fira” és una iniciativa sorgida a partir

dels estudis que diversos historiadors de la comarca han fet sobre els menús que durant l’auge de les fires ramade-res com les de la Pobleta o Salàs oferien tan els establiments de restauració de l’època com les fondes improvisades en què es convertien moltes llars per donar cabuda als milers de persones que s’hi aplegaven. En aquesta inicia-tiva hi participen 19 restaurants de la comarca que oferiran menús basats en aquests plats tradicionals. Aquests s’oferiran aprofitant la celebració de les fires que se celebren a la comarca com la de la Pobleta de Bellveí, la del Codony de Tremp, la de Salàs o la de Sant Martí de Talarn.

actualitat

Bolets i fires protagonistes de la tardor al Jussà////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AMÈLIA CAMPOY · Tremp

actualitat

Dinovenes Jornades del Bolet a l’Alta Ribagorça////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · El Pont de Suert

Regina Santamaria, filla del prestigiós cuiner Santi Santa-maria i propietària de dos res-

taurants a Madrid i Shangai va donar el tret de sortida de les 19es Jornades Gastronòmiques de l’Alta Ribagorça que s’iniciaran el cap de setmana de l’11 al 13 d’octubre.

L’acte de presentació, col·loqui i degustació es va celebrar el divendres dia 4 d’octubre a les 18 hores a la sala de plens del Consell Comarcal, on es va realitzar una xerrada sobre la cuina de muntanya i la cuina amb bolets.

D’aquesta manera, el Consell Co-marcal de l’Alta Ribagorça va donar el tret de sortida a les 19es Jornades

Gastronòmiques del Bolet que se ce-lebraran durant tot el mes d’octubre a la comarca pirinenca.

Les Jornades Gastronòmiques del

Bolet a l’Alta Ribagorça, en les quals enguany hi participen 12 restaurants, són les més importants que es realit-zen a Catalunya.

1514

actualitat

IV Trobada de Dones de l’Alt Pirineu i Aran ////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Una cinquantena de dones de l’Alt Pirineu i Aran es van reunir a Oliana el passat mes de setem-bre per tal de retrobar-se, intercanviar impres-

sions i conèixer el municipi. La jornada es va iniciar a l’Ajuntament d’Oliana, després van visitar la fàbrica Taurus i els carrers i espais del municipi.

La jornada es va amenitzar amb un dinar i, poste-riorment, un intercanvi entre les associacions partici-pants. Aquest tipus de trobades serveixen especialment per conèixer-se entre elles, intercanviar inquietuds i sa-ber què fan la resta d’associacions del territori, tot i que sovint costa de trobar-se ja que la geografia pirinenca ho dificulta. Van coincidir a valorar positivament les activitats culturals i lúdiques que desenvolupen les se-ves associacions, i que serveixen per a l’enriquiment personal i la participació comunitària. La jornada va fi-nalitzar amb una xerrada de Pilar Senpau, reconeguda nutricionista.

A més, el 17 d’octubre l’Arxiu Comarcal de la Cer-danya acollirà a una jornada dedicada a la Dona Rural.

Balanç positiu del cinquè Cadí Circuit Fer //////////////////////////////////////////////////////////////////////

El Cadí Circuit Fer de Curses per muntanya 2013 ha finalitzat amb èxit la seva cinquena edició. El circuit, que es celebra bàsicament per les mun-

tanyes de l’Alt Urgell, és consolida com un dels més ve-terans de Catalunya i segueix augmentant tant en par-ticipants com en nombre de curses que ara ja són 8, per primera vegada s’han superat les 1.000 participacions representant un augment del 14% respecte el 2012, si hi afegim curses amigues i caminades paral·leles arri-bem a superar àmpliament les 1500 participacions.

La cursa amiga ha estat CADÍ Trail, celebrada a la Seu d’Urgell i que ja forma part del calendari del Circuit 2014. D’aquesta manera s’entra en el món de les curses de llarga distància que cada cop té més adeptes entre els corredors de muntanya. La incorporació de CADÍ SCCL com a patrocinador principal i d’un bon nombre d’empreses relacionades amb l’esport, ha contribuït a augmentar la qualitat dels premis i del circuit.

Cursos de cuina a Talarn///////////////////////////////////////////////////////////////////////

Ja han començat els cursos de l’escola de cuina saludable a Talarn. Hi ha un calendari amb dife-rents propostes. L’escola pretèn ensenyar a cuinar

de forma saludable de tal manera que el rebost sigui la nostra farmaciola. També es fan diferents monogràfics específics donant pautes alimentàries per a controlar l’ansietat, l’estrès, dèficit d’atenció, cardiopaties, etc.

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, i el director del Centre Associat de la UNED de la capital alturgellenca, Joan Mingorance, van pre-

sentat a Berga la col·laboració entre els ajuntaments urgellenc i berguedà per tal que la capital del Berguedà pugui disposar d’una extensió de la UNED.

Actualment, el Centre Associat de la UNED de la Seu d’Urgell compta amb alumnat del berguedà, i per aquest motiu s’ha cregut oportú poder recuperar l’extensió que la UNED havia disposat a Berga ja fa set anys enrere. L’alcalde de Berga, Juli Gendrau, va mani-festar que “l’objectiu d’aquesta aposta és facilitar l’accés als estudis universitaris a la comarca i per això s’ha cregut molt oportú tirar endavant aquesta iniciativa”. Per la seva part, l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, va agrair la implicació de l’Ajuntament de Berga en la re-cuperació d’aquesta extensió i va remarcar l’encert i la necessitat d’establir col·laboracions entre municipis.

La UNED arriba a Berga ///////////////////////////////////////////////////////////////////////

viatges caditours

Informació i reserves:C/ Major, 77 ·

Tel. 973 35 02 35

Aquest any fas les Noces d’Or?

Vine, ho celebrarem!

· 26 octubre - Excursió sorpresa (2 dies)· 3 novembre - Benidorm i rodalies ( 8 dies)· 9 novembre - Cap de setmana a Madrid amb AVE· 18 novembre - Tailàndia (13 dies)

1716

Fira Sant Ermengol

Sigueu benvinguts i benvingudes a la Seu d’Urgell, capital del formatge i escenari de la Fira de Sant Ermengol, primera fira documentada de la

Península Ibèrica (any 1048). Passejar pels carrers de la Seu en plena Fira és

un plaer. Tot bull d’activitat, de propostes, d’olors i colors, tot es mou i tot flueix amb la naturalitat pròpia d’una ciutat amb tradició i vocació comercial, firal i de mercats. Gaudiu-ne plenament i descobriu racons, patrimoni, productes i persones. Tot a punt per a passar un gran cap de setmana.

Gaudiu del formatge i de la feina artesanal que els productors fan de punta a punta del Pirineu, des de la Catalunya Nord fins a Euskadi. Formatges de tota mena que comparteixen territori i sobretot dedicació intensa dels petits productors pirinencs.

Descobriu també altres productes alimentaris de proximitat a l’espai Gustum-Km0. Productes amb tots els gustos de la nostra terra. Visiteu una de les novetats d’enguany: Territori Actiu i descobrireu que la nostra comarca és terra de 1.000 i una emocions. No us perdeu la mostra ramadera. Admireu la feina que fan les entitats, les empreses locals, els comerços urgellencs o els artesans pirinencs. Aprofiteu per conèixer les

darreres novetats del motor o visitar l’exposició de vehicles antics. Passegeu enmig de centenars de paradetes. Degusteu els millors plats de les nostres cuines... viviu la Fira intensament.

Per als urgellencs i urgellenques la Fira és el gran aparador de la ciutat, de la comarca i del territori. Un aparador que ens permet mostrar, per exemple, l’aposta que fem pel formatge. Quan diem que som la capital del formatge no és per casualitat o per immodèstia. N’estem convençuts! La cooperativa Cadí a punt de fer 100 anys, els ramaders vinculats a aquest projecte que són peça clau del territori, les dues denominacions d’origen (formatge i mantega) amb què compta la ciutat, els formatgers artesans que protagonitzen la Fira, les formacions formatgeres a l’Escola Agrària de Bellestar, la planta dedicada als formatges a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat o projectes innovadors de recerca i investigació com Blanca als Hostalets de Tost...

Tot això ens dóna un relat, però sobretot ens ajuda a bastir una gran i il·lusionant realitat de present i futur que volem compartir amb tots vosaltres, especialment durant aquest dies de Fira.

Gaudiu-ne!

Gaudiu de la fira i de la ciutat ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ALBERT BATALLA I SICART · Alcalde de La Seu d’Urgell

1918

Fira Sant Ermengol

2120

Fira Sant Ermengol

La Fira de Sant Ermengol, amb tota la diversitat de manifestacions que hi con-

corren (fires de formatges, d’artesania i d’automoció; mostres industrial i rama-dera; i venda ambulant) és l’expressió socioeconòmica de tot un territori i la visualització dels seus múltiples i diversos sectors.

Amb la convocatòria anual d’aquest certamen, la Seu d’Urgell aposta per la cultura gastronòmica, de paisatge, de patrimoni, de tradició... i posa en valor uns elements característics i exclusius del Pirineu a partir del foment de productes de proximitat.

Gràcies al treball continuat i a l’esperit emprenedor de l’Alt Urgell i de tot el territori de Lleida, les nostres comarques comercialitzen, cada vegada més, aliments de primera qualitat arreu d’Europa. Tot i això, aquesta unanimitat internacional a favor

dels productes catalans de qualitat moltes vegades no es correspon amb el consum i el mercat interiors. Per això, la incidència de la Fira de Sant Ermengol en la promoció de productes de casa entre els nostres consumidors i mercats és fonamental i necessària.

Cal felicitar els organitzadors de la Fira de Sant Ermengol per una nova edició d’aquest certamen i els encoratjo a continuar treballant per una fira que és, a banda d’una entranyable tradició mil·lenària, un dels millors projectes de futur de la Seu d’Urgell i de totes les comarques de Lleida.

Una fira que posa en valor el territori ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

JOAN REÑÉ I HUGET · President de la Diputació de Lleida

2322

Les pomeres van ser un cultiu de referència a gairebé tot el Pirineu durant els anys 70

del segle passat. Era especialment coneguda i popular arreu del país la poma camosa, que en els seus anys d’esplendor va donar rique-sa al poble d’Alàs, però certament cada poble tenia la seva varietat i la pomera es cultivava des d’Alp fins al Pont de Suert, passat per Anso-vell, Vilanova de Banat o Arfa. Era un cultiu arrelat a les comarques de muntanya.

A la dècada dels 80, però, la plantació intensiva (més produc-tiva i més rendible) d’aquest cultiu al Pla de Lleida, així com la millor rendibilitat dels farratges, va restar quotes de mercat a la poma pirinen-ca i, a poc a poc, les plantacions que hi havia a l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Alta Ribagorça van anar dismi-nuint de manera que moltes de les varietats van quedar pràcticament extingides.

Actualment al Pirineu es treballa per tornar a posar en valor la poma de muntanya. El clima, el terreny i l’alçada, fan que la poma que es cultiva al Pirineu tingui una qua-litat gastronòmica molt semblant a la reconeguda poma dels Alps. En aquest sentit, hi ha tres projec-tes destacats: un a l’Alta Ribagor-ça, amb una plantació de l’empresa Grup Català al nucli de Gotarta; un altre a Arfa, amb la plantació de Po-mes del Cadí, i un tercer projecte de la poma de la Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys.

En l’actual context de crisi, el cultiu de pomeres torna com a activitat complementària a la

ramaderia i al turisme: aporta uns ingressos i revaloritza el territori. Així ho han entès un grup de tècnics i emprenedors de l’Alt Urgell que el 18 de novembre de l’any passat van plantar 4,2 ha de pomeres a Arfa, en una finca propietat de Cal Ponsa.

Les pomes són de les varietats Golden i Gala i aquesta tardor ja se n’han collit les primeres que es comercialitzen amb el nom de Pomes del Cadí. Els impulsors d’aquesta iniciativa, que es fa amb l’assessorament de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries),

asseguren que “l’alta muntanya dóna un color i unes qualitats organolèptiques especials a les pomes, aconseguint així un fruit de gran qualitat que no ha de tenir problemes de comercialització, ans al contrari, sabem que és un producte altament valorat a tots els nivells, tant per les mestresses de casa com també pels cuiners més prestigiosos del país”.

Codi Varietat Altres noms Informador Poble Comarca cad 238 de gra Miquel Sarqueda Ortedó Alt Urgell cad 246 de gel Josep Pal i Pal Ortedó Alt Urgell cad 324 verd donzella verd donzell Agustí Porta G. Pont d'Arsèguel Alt Urgell cad 284 pardissa Francesc Tor Ansovell Alt Urgell cad 327 morruda Agustí Porta Toloriu Alt Urgell cad 346 camosa fina Agustí Porta Toloriu Alt Urgell cad 351 mel rosa Jordi Ribo Alàs Alt Urgell cad 353 del ciri de gel Domènec Egea Alàs Alt Urgell cad 400 "rosadeta" Fina Puig Alp Cerdanya cad 401 "groga suau" reineta (exp) Fina Puig Alp Cerdanya cad 418 negra Pere Gasch Els Arenys Alt Urgell cad 439 puncem Miquel Pons Riu Cerdanya cad 443 d'hivern Josep Morera Urús Cerdanya cad 476 d'agost Isabel Pons Sta. Eugènia Cerdanya

cad 447 "vermella" sang de llebre (exp); bellesa (Alàs); poma de gra (P.d'Arsègal)

Josep Morera Urús Cerdanya

cad 470 cul de truja reineta Isabel Pons Sta. Eugènia Cerdanya cad 481 manyaga Pere Planes Vila Estamariu Alt Urgell cad 494 camosina Pere Sarqueda Vilanova de Banat Alt Urgell cad 498 camosa borda Pere Sarqueda Vilanova de Banat Alt Urgell cad 499 "sense empeltar" Pere Sarqueda Vilanova de Banat Alt Urgell cad 502 camosa Pere Sarqueda Vilanova de Banat Alt Urgell cad 505 gallineta Pere Sarqueda Vilanova de Banat Alt Urgell cad 512 reineta del Canadà Antoni Graell Barguja Alt Urgell cad 523 camosina Antoni Graell El Querforadat Alt Urgell cad 539 de roqueta Josep Casanoves Nas Cerdanya cad 537 de rutlla Josep Casanoves Nas Cerdanya cad 538 del ciri dolç dolça Josep Casanoves Nas Cerdanya cad 541 del ciri Josep Casanoves Nas Cerdanya

Fira Sant Ermengol

Les primeres Pomes del Cadí ja són al mercat////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · Arfa

Prospecció de les pomeres de varietats antigues presents a la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Estudi de Mireia Sisquella.

2524

Fira Sant Ermengol

La Fira acollirà en un sol espai a les empreses del territori que es dediquen a oferir activitats es-portives a l’aire lliure i de coneixement i gaudi

de la natura. Aquest nou aparador portarà per nom Territori Actiu que es trobarà ubicat dins del pavelló poliesportiu, sector que acull la promoció turística, el comerç, les institucions, les entitats i les associacions.

A l’espai Territori Actiu hi trobarem Turisme Seu, empresa de la Seu d’Urgell que engloba tota l’oferta tu-rística de la ciutat i comarca, acompanyada per un total de 10 empreses o entitats que ofereixen practicar es-ports d’aventura o poder fer turisme de natura al te-rritori.

Els visitants a la Fira de Sant Ermengol podran trobar empreses dedicades al turisme ornitològic com Aubèrria; a bicicletes rurals elèctriques que ofereix l’empresa Burricleta; a la pràctica del pàdel com Mas d’En Roqueta; al ràfting i el piragüisme del Parc Olím-pic del Segre; als cavalls amb l’Hípica Sant Antoni; al parapent amb Organyà Xperience i el mateix alberg d’Organyà; a la marxa nòrdica amb l’empresa Nordic Walking-Nordic Esport; i a l’esquí de fons amb Tot Nòrdic i les estacions d’esquí nòrdic de Catalunya.

També tindran presència a Territori Actiu les pro-ves esportives a la natura com són l’Escanyabocs, orga-nitzat per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, i el Circuit ‘Fer’ de curses de muntanya que se celebren a l’Alt Ur-gell.

En aquest mateix espai durant el cap de setmana de fira es podran tastar algunes d’aquestes activitats en di-recte. Així, es podrà fer un tast de marxa nòrdica, tant

Les empreses d’esport i natura sumen protagonisme////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MONTSE ROVIRA · La Seu d’Urgell

dissabte com diumenge, d’11 a 12 del migdia. Els par-ticipants rebran l’explicació i la pràctica de la tècnica correcta de la marxa nòrdica i dels beneficis que com-porta caminar amb pals.

També hi ha organitzada una excursió amb marxa nòrdica, tant dissabte com diumenge, a les quatre de la tarda, per pujar al Pla de les Forques, un dels millors miradors de la Seu d’Urgell.

2726

Fira Sant Ermengol

Gastronomia, territori i cul-tura. El Xavi Hernández és un emprenedor de Bagà que

fa un any va instal·lar-se a Arsèguel per gestionar l’Hotel Font del Genil. Ho va fer amb els conceptes molt clars i l’experiència adquirida en ho-tels i restaurants de prestigi d’arreu d’Europa. Una experiència que li han servit per “posar en pràctica els petits detalls que un establiment de categoria ha de tenir, però que aplicats a un ‘hotel rural’ comporten resultats diferents i gratificants: el client viu un espectacle d’emocions en tots els sentits”.

“Un hotel és el paisatge que l’acompanya, la gent del país, l’economia del voltant, els pro-ductes de la terra, la cultura… Per aquest motiu hem de mantenir un estil propi, diferenciat de la resta, que trenqui els esquemes al client. Hem de prioritzar la qualitat, el ser-vei i ‘mimar’ el producte”.

“Tenim un territori excepcional però hem d’insistir més en donar-lo a conèixer: és únic al món, ho hau-ríem de valorar més i ens anirien millor les coses. Els hotelers tam-bé venem cultura i territori”, diu convençut. “Els joves emprenedors som ‘ambaixadors’ de la nostra gas-tronomia, el nostre entorn, la nos-tra cultura o el nostre territori. Po-dríem dir que disposem de tots els actius per ser un destí immillorable i desitjable”.

Font del Genil ha generat una activitat social al seu voltant, a diari rep turistes de tot el món que des-cobreixen el Pirineu (“alguns per casualitat i es desfan en elogis”, as-segura) i serveix plats elaborats en

base als fonaments més tradicionals de la cuina catalana acompanyant-los amb la millor selecció de vins catalans. “La base de les nostres re-ceptes és la cuina de sempre, la dels nostres avis, amb els productes del país, però amb una elaboració i una presentació moderna”, afirma.

Aquest jove empresari no de-mana temps, l’agafa directament i es posa a crear. Treballa moltíssim però ho fa a gust i quan això és així la feina no és cap problema. Des del Font del Genil envia els seus clients a visitar els museus propers, a gau-dir de les rutes de senderisme que es perden entre els carrerons mun-tanyosos del Baridà, a buscar bolets, a gaudir del so dels acordions que ressona pels carrers d’Arsèguel…

El Xavier també aposta per tre-ballar conjuntament amb altres em-preses, fer paquets conjunts amb altres hotels del Baridà, amb empre-ses de serveis mediambientals, amb museus, amb formatgeries... Amb la seva cuina dóna a conéixer els pro-ductes típics del Pirineu, els fruits de temporada i el seu origen.

A nivell cultural, a finals de la tardor l’hotel acollirà una exposició d’escultures figuratives de ferro del forjador de Bagà, Gerard Mas Lo-rente. És una més de les propostes del Xavi, un jove que enguany ha estat finalista en el IX concurs de Joves Emprenedors de Catalunya en el Sector Turístic, al qual s’hi van presentar una quarantena de pro-jectes d’arreu del país.

“Els hotelers també venem cultura i territori”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · Arsèguel

Ingredients (per persones):

• 16 Lamines de pasta “wan-ton”

• 0,5 kg de Llenegues

• 1 Ceba dolça

• 1 Porro

• 1/4 l de Nata del Cadí

• 1/4 l de Brou de carn concentrat

• Fulles d’alfàbrega i menta fresca

• Formatge Urgèlia DOP

• Oli d’oliva

• Sal i pebre

• 1 Raig de brandi

Elaboració:

Afegiu a una cassola l’oli d’oliva i sofregiu la ceba picada i el

porro tallat a rodanxes. Quan estigui ben daurada, afegiu-hi

les llenegues tallades a trossets, rectifiqueu-ho de sal i pebre,

remeneu-ho bé, poseu-hi el brandi i flamegeu-ho. Aboqueu-

hi la nata i el brou concentrat que l’haurem fet prèviament

i deixeu-ho coure fins que redueixi a la meitat. Un cop fet i

tinguem una farsa menys líquida, ho disposarem al frigorífic

durant 1 h per tal que agafi consistència.

A continuació, posem una olla a bullir aigua amb un raig d’oli

i sal a foc viu; Anem coent les làmines de pasta wan-ton (no

fer-les totes de cop ja que es poden enganxar) i en uns 2

minuts ja estaran. Seguidament les anirem posant en aigua i

gel i les estendrem a una superfície.

Un cop estirades les làmines de pasta, hi dipositem la far-

sa de llenegues i un trosset de formatge Urgèlia a sobre; Tot

seguit tanquem els raviolis com si d’un farcell es tractés i el

girem cap per avall tot col·locant-los en una safata.

Per acabar feu un oli fi on haurem picat i afegit unes fulles

d’alfàbrega i alguna de menta. Emplateu uns 4 raviolis per

ració i els calenteu al microones o si preferiu al forn i seguida-

ment els banyeu amb un raig d’oli que hem fet aromatitzat.

Recepta de Fira Font del Genil

Raviolis de llenegues amb formatge Urgèlia i oli d’alfàbrega a la menta

2928

Yao Wen He Chey, “Jordi”, va néixer i es va criar a Barce-lona però el seu pare es va

enamorar de la Seu d’Urgell i fins aquí van venir a obrir un restaurant de cuina xinesa i japonesa. “Vam obrir les portes el 16 de setembre de l’any passat i durant aquest temps la resposta de la gent del país ha estat molt bona”, assegura el “Jordi”. “Una cuina diferent, amb producte fresc, un bon servei al restaurant, preus competitius i també servei a domi-cili: aquests són els nostres trets més característics”, afirma.

Entre els plats més demanats a

l’Oriental Restaurant hi ha l’ànec al forn amb espècies i un curri especial de la casa, a més de la carta de sushis “que en el futur anirà creixent amb nous tipus de sushis”, i les saludables sopes orientals. “A la cuina xinesa fem servir molt poc el formatge però en canvi sí que utilitzem els bolets en moltíssims plats”.

Amb només 25 anys el Jordi explica per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS que no li fa por co-mençar projectes nous. “A la vida s’ha d’arriscar, així m’ho han ensen-yat de petit, i també s’ha d’estalviar per poder tirar endavant”.

“Fem cuina xinesa i japonesa amb producte fresc”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

J. RENYÉ · La Seu d’Urgell

Fira Sant Ermengol

“Eramos pobres antes del Vajont, pero en aquel pal-mo de la mano se encontraba de todo. Ahora somos ricos y no tenemos nada. No hay periódicos, ni ta-baco, ni fruta, ni verdura, ni carnicería, ni banda de música, ni solistas. Nada. Todo se ha acabado. La co-modidad ha eliminado los servicios, tal vez esté bien que sea así. Hoy uno sale en coche y en diez minutos está en Longarone, donde encuentra de todo. Hay emporios, grandes almacenes, centros comerciales, ferreterías bien abastecidas, verdulerías, carnicerías, estancos y quioscos de periódicos. Y se paga todo menos. La velocidad y la posibilidad de ahorrar un poco empobrecen a los pueblos, sobre todo a los que se encuentran en las altas cotas”

Fantasmas de piedraMauro Corona (Altaïr, 2011)

L’equip de VIURE ALS PIRINEUS us desitgem una bona tardor de fires

3130

Els usuaris del Taller Claror de la Seu d’Urgell van lliurar, el passat dia 9 d’octubre, al regidor de Promoció

Econòmica de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Jordi Pallarès, tres “formatges” commemora-tius de la Fira de Sant Ermengol 2013.

Es tracta d’un formatge “gegant” i dos de més petits, fets amb fullola, cartró i paper de la revista VIURE ALS PIRINEUS, que van ser curosament elaborats pels nois i noies d’aquest centre de la Seu d’Urgell.

Pallarès els hi va agrair que hagin fet aquest treball dedicat a la fira de formatge artesà i els va convidar que visitin i gaudeixin d’aquest certamen. Aquests tres formatges es podran veure durant tot el cap de setmana de la fira.

El Taller Claror lliura tres “formatges” a la Fira ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

Fira Sant Ermengol

3332

Fira Sant Ermengol

3534

Fira Sant Ermengol

La temporada d’esquí 2013-2014 a Porté-Puymorens es presenta carregada de bones notícies i els res-ponsables de l’estació seran presents a la fira, amb

un estand propi, per tal de donar a conèixer i explicar a tothom les novetats d’enguany. A banda de la posada en funcionament del nou remuntador (telesquí de perxa) a la zona de Font Freda (que portarà els esquiadors a la cota 2.500 de l’estació), els responsables del complex hivernal han anunciat l’obertura de tres noves pistes: le Cirque; le Solarium i le Nid d’Aigle. D’aquestes, les dues primeres, a la zona de la Mina, són pistes que van ser possibles amb les nevades de la temporada anterior i que els usuaris han valorat satisfactòriament. La tercera, i última, és a la zona de Font Freda.

Amb aquestes tres noves pistes i les set àrees temàti-ques: snowpark, freestyle, surf-park, lúdic (Igloo Porty), zona nocturna, half-pipe i panoràmica, Porté oferirà als esquiadors 33 pistes de diferents nivells i mantindrà l’espai

d’esquí nòrdic de més de 15 hectàrees obertes al públic, entre la zona de la Mina i el coll de Puymorens.

Una altra de les inversions que es realitzaran aquesta temporada serà la millora de l’àrea d’atenció i rebuda de l’esquiador, a la zona de la Vignole.

Porté -Puymorens presenta les novetats a la fira ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Aquest octubre veurà la llum el llibre Arcavell. Un poble de

muntanya i fronterer escrit per Laia Creus i Gispert i editat per Edi-cions Salòria. Aquest estudi recull tots els fets que s’han pogut documentar sobre Arcavell des del segle X (quan es troben els primers documents es-crits a la zona) fins al segle XXI. Molts d’ells conflictes i litigis, per una terra, uns emprius, una bèstia, deutes, ven-des, matrimonis, defuncions. També s’hi podran llegir històries recollides i explicades pels veïns que encara viuen a Arcavell que, lluny de la his-tòria oficial, permeten veure com es vivia en un poble pirinenc durant el

segle XX. A més, s’ha fet un gran es-forç per poder recollir tots els noms dels llocs del terme, aquells que avui només recorden els veïns més grans: com es diu cada camp, cada prat, cada bosc, cada torrent, cada partida.

El llibre està dividit en 4 capítols. Un primer d’introducció històrica que ens permet contextualitzar moltes de les informacions que s’han trobat; un segon capítol que ens permet apro-fundir sobre els orígens del poble a través de la toponímia i l’arqueologia; un tercer capítol sobre l’evolució dels límits del terme i dels emprius; i un darrer capítol amb el recull dels habi-tants del poble i de les cases.

Laia Creus publica un llibre sobre Arcavell////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

L. BERNAUS · Arcavell

3736

2a edicició

2a edicició

Fira Sant Ermengol

L ‘estand institucional de l’Ajun-tament de la Seu a la Fira de Sant Ermengol estarà dedicat a

promocionar la cultura, el paisatge i els racons de la ciutat, mitjançant una exposició i un concurs de fotografia amb la xarxa social fotogràfica insta-gram. Per aquest motiu, es va convo-car un concurs de fotografia, organit-zat conjuntament entre l’Ajuntament i el col·lectiu Igersseu, per tal que tothom pogués participar enviant les seves imatges, que durant el cap de setmana de la Fira seran exposades i entraran en el concurs per escollir els tres millors retrats presentats.

S’han establert tres categories o temàtiques: cultura, paisatge i ciutat. De cadascuna de les categories en sor-tirà un guanyador, escollit per votació popular; i d’entre totes les persones que participin en les votacions, també en sortiran tres guanyadors elegits a

l’atzar entre totes les butlletes de par-ticipació.

La presentació d’instantànies a Instagram es va poder fer durant la primera setmana d’octubre. Se’n van poder presentar de noves, preses per l’ocasió o elaborades anteriorment.

Les fotos s’havien de presentar amb les etiquetes (hastag) #FiraStEr-mengol i #igersseu, i un d’aquests tres en funció de la temàtica triada #FiraS-tErmengol_cultura, #FiraStErmen-gol_paisatge, #FiraStErmengol_ciu-tat.

Els premis del concurs depen-dran de la categoria essent, en tots els casos, productes destinats a pro-mocionar el municipi i el seu entorn: hi haurà vols en helicòpter, vals de compra pels establiments associats a l’UBSU i entrades per diferents actes culturals que tenen lloc a la ciutat du-rant tot l’any.

La tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones i regidora de Participació Ciutadana, Anna Vives, es va mos-trar satisfeta de la col·laboració amb el col·lectiu d’instagramers, “són un grup molt actiu, que estan contribuint de forma molt notable a mostrar i di-fondre imatges de la ciutat i el seu en-torn que, en ocasions, ens sorprenen als mateixos urgellencs per la seva be-llesa i originalitat”. “Hem pensat que era un bon mètode de promoció de tot allò que tenim, vist i capturat des dels ulls d’altres persones, que usen les noves tecnologies per presumir de ciutat i de paratges naturals”.

Per la seva banda, els administra-dors de Igersseu, han manifestat que “per nosaltres és un orgull i una satis-facció que les institucions locals va-lorin la tasca feta en la promoció del territori i, encara més, en un acte tant important com és la Fira”.

Un concurs d’Istagram com a eina de promoció////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

3938

Fira Sant Ermengol

E l cuiner del Restaurant Pai-satges de la Seu d’Urgell, Francisco Puente, és un es-

tudiós de la cuina. Aquest estiu es va fer popular arran de la creació de la “tapa del contrabandista” feta amb mantega i aroma de tabac. Li agrada experimentar nous sabors, textures i gustos. I per aquesta fira ha preparat un menú que tampoc deixarà indiferent a ningú: comença amb una amanida de formatges, de segon proposa una amanida de fari-gola i de postre un brossat de cabra. Aquest és el menú del Francisco explicat als lectors de VIURE ALS PIRINEUS:

Amanida de formatges de l’Alt

Urgell i “Cecina de León”.

Ingredients per a una persona: 25 gr. de talls de “cecina”.100 gr. de formatges variats de l’Alt Urgell.Ensiam al gust.Sal.

Oli d’oliva. Elaboració: Posem en un plat la “Cecina de for-ma que es formen figures ondu-lades. Al costat hi posem l’ensiam. Tallem a tires d’un centímetre els diferents formatges i els posem a sobre. Salem al gust i ho banyem amb oli d’oliva.

Sopa de farigola amb sopa de for-

matge Escaldat del Mas d’Eroles.

Ingredients per a una persona: Una ceba tallada a daus. Dos branques de farigola.Dos talls de botifarra negra.Mig formatge Escaldat. Mig litre d’agua mineral. Sal. Oli d’oliva.

Elaboració: Posem la ceba i 100 gr. d’oli d’oliva en una cassola ampla a foc lent. Fem donar voltes a la ceba fins a aconse-guir el to del caramel. Un cop cara-

melitzada la ceba hi posem a sobre la llesca de pa torrat i deixem que absorveixi l’oli de la ceba. Hi posem a dins l’aigua i la farigola. Ho dei-xem coure uns 15 minuts (potser s’hagi d’incrementar una mica la in-tensitat del foc i tal vegada faci falta afegir més aigua a la cassola, en fun-ció del gust de cada persona). Po-sem el conjunt dels ingredients en una cassola de fang individual i afe-gim la botifarra negra i al damunt de tot hi posem el formatge tallat a làmines. Posem al forn la cassola a 180 graus el temps just per tal que s’acabi de gratinar el formatge. I llest per a servir.

Brossat de cabra.

Ingredients per a una persona: Una cullera sopera de brossat Una cullera sopera de mel de l’Alt Urgell.Emplatar, tal i com es veu a la fo-tografia.

Bon profit!!!

El menú de fira del Restaurant Paisatges////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

4140

Fotos de la Fira 2012

Fira Sant Ermengol

4342

El Xavier Purgimon me la va re-comanar i ara la col·lecciono. És la revista Perdiz, una pu-

blicació pensada i editada per una urgellenca, la Marta Puigdemasa, amb qui fem un cafè aprofitant una visita que fa a la seva família a la Seu d’Urgell. Em sorprèn la seva vitali-tat, l’energia, la positivitat que tras-met però, ben mirat, no m’hauria de sorprendre tant perquè la seva revista també és així.

Perdiz és una publicació semes-tral escrita en castellà i anglès, dedi-cada a la felicitat i a explicar notícies positives, bones, alentadores, origi-nals. Té un disseny particular, tren-ca un quants paràmetres conven-cionals, se salta tots els tòpics i uns quants més. La frase de la capçalera és “La felicitat és contagiosa”.

La Marta està convençuda que tot està per fer i que la gent jove ha de mirar endavant, sense por, i bus-car la part positiva de les coses. Ella ho fa.

Només una pinzellada de la fi-losofia de la Marta. “Un grup de psicòlegs han descobert que les bo-nes notícies es difonen més ràpid i entre més gent que les dolentes. Et sorprèn? Ens agrada compartir històries positives perquè volem que els altres experimentin la ma-teixa alegria que sentim nosaltres al

descobrir-les. Potser les males notí-cies volen però nosaltres podem fer que les bones vagin més ràpid”. Fa goig escoltar-la i atendre les seves explicacions de com, amb un grup d’amics, han tirat endavant el seu

particular projecte editorial.Me’n vaig a buscar el darrer

número que crec que ja ha sor-tit… Gràcies Marta per desprendre aquesta felicitat i per fer-nos pensar tant amb cada número de Perdiz.

“La felicitat és contagiosa”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARCEL·LÍ PASCUAL · La Seu d’Urgell

iniciatives

4544

Tothom ens pregunta a què ens dediquem? La gent entra a la nostra botiga (ESPAI PATALÍN, carrer Major, 15) i ens pregunta a que ens dediquem per-

què som “una concepte nou”. Doncs bé, la Sarah i jo som consultores de viatges, és a dir, donem les eines necessàries als nostres clients per a que es puguin organitzar el viatge dels seus sommnis!

I com ho fem?Busquem a la xarxa i consultem totes les opcions (ja

siquin reals, agències de viatges, o virtuals). Així, doncs, els facilitem una mena de resum de quines són les opcions que tenen segons el seu pressupost i el seu gust. Finalment, és el client qui tria el que vol fer finalment i com vol gastar els seus diners. Nosaltres només cobrem un percentatge (15%) del total del viatge per a la nostra consultoria. En ocasions el client no nota aquest increment ja que nosal-tres tenim més eines per ajudar ‐los a què el viatge que ells volen sigui el més econòmic possible. També estem espe-

cialitzades en colònies d’estiu a l’estranger oferint un gran ventall de possibilitats. La prioritat és que el nen o ado-lescent s’ho passi bé mentre practica l’idioma envoltat de nens nadius. També ens estem obrint a les empreses i cada cop són més les que troben de gran utilitat el nostre servei adaptat les seves necessitats.

iniciatives

Ajudem els clients a organitzar el seu viatge!////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ANNA MOLINÉ · La Seu d’Urgell

4746

Transformar una idea inicial en una empresa no és gens fàcil. Però quan una persona està

convençuda del que fa, llavors tot és possible. La Lourdes Pérez té clar el que li agrada i el que vol fer. Des de fa més de 10 anys treballa per millorar la qualitat de vida de les persones que te-nen dolències físiques i orgàniques.

En una primera etapa va treba-llar en un despatx privat, abans va fer pràctiques en un hospital, i fa 4 anys va crear a la Seu el seu propi negoci, el Centre Ter-Ma Shen, on aplica terà-pies manuals (quiromassatge, drenat-ge limfàtic manual, reflexologia po-dal) i medicina tradicional xinesa.

Amb el temps, la Lourdes ha con-vertit la seva empresa en un espai de relaxació, un lloc on les consul-tes es fan sense mirar el rellotge i on s`establexen vincles de complicitat entre el pacient i la Lourdes. “Abans

de fer una cura és fonamental conéi-xer bé la persona que tens davant, has de parlar amb ella, has d’intercanviar impressions, has de compartir”, asse-gura la Lourdes.

Es partidària de compaginar la medicina convencional amb les terà-

pies alternatives i assegura que per fer el que fa és necessari tenir una bona formació acadèmica i, sobretot, una sensibilitat especial. Una sensibilitat que ella demostra, entre d’altres coses, fent tractes especials a les persones més grans, a les que tenen més dificul-tats i estan a l’atur. “Són temps difícils per molta gent i cal ajudar a tothom i facilitar les coses també a les persones que pateixen més les conseqüències de la crisi. Si cal anar a casa de per-sones amb problemes de mobilitat hi vaig. Tothom té dret a la salut”.

Ara, a més, el fet de ser mare de dos nens li ha donat una nova visió de les coses i a partir de l’experiència personal ha detectat necessitats que abans no contemplava. En aquest sen-tit, ha impulsat tallers de massatges i reflexologia podal infantil destinats a pares i mares. “Vull que els pares aprenguin a fer massatges als fills”.

iniciatives

“Organitzo tallers de massatges infantils amb els pares i mares: els resultats són excel·lents”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

4948

5150

MAGATZEMCtra de LLeida, 28-3025700 La Seu d’Urgell

973 351 850973 351 854Fax. 973 353 410

PORCELANOSA ∙ VENIS ∙ GAMADECOR ∙ SYSTEM-POOL ∙ L’ANTIC COLONIAL ∙ BUTECH ∙ NOKEN

SUBMINISTRAMENTGENERALS PER A LA CONSTRUCCIÓI DECORACIÓ

www.viurealspirineus.cat

5352

Ara farà 5 anys que es va construir la primera pis-ta de pàdel a l’Alt Urgell. Els germans Roqueta, la Urgell, el Natxo i el Pep, van ser pioners en apos-

tar per un esport força desconegut, fins aleshores, per als pirinencs.

Això passava el gener de l’any 2009. La primera pista exterior de pàdel a Mas d’en Roqueta era realitat i ben aviat començaria a rutllar amb força. L’afició al pàdel va arrelar i va créixer ràpidament de manera que tot just un any des-prés d’obrir la primera pista exterior ja es feia la segona. A la família Roqueta es van convertir en agents dinamitza-dors d’un esport que creixia de forma exponencial i que, avui, és un dels més seguits a la Seu d’Urgell.

L’organització de partides, campionats i tornejos ha consolidat el Mas d’en Roqueta com a espai esportiu de referència vinculat al món del pàdel de manera que, apro-fitant la celebració del primer torneig benèfic per a La Marató de TV3, van inaugurar dues pistes més, aquest

cop cobertes, per fer front a les inevitables inclimències metereològiques de l’hivern. Sens dubte, a Pàdel Mas d’en Roqueta creuen en el seu projecte i ben segur que aquests tres joves ens continuaran sorprenent en un futur.

Pioners del pàdel al Pirineu ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. COLELL · Mas d’en Roqueta

esport

Els dies 28 i 29 de setembre es va celebrar el Campionat de Catalunya Aleví 2013 a la ciu-

tat de Mataró. El Club Hoquei Cadí va estar representat per la patinadora Aina Rúbio que dies enrere va acon-seguir la classificació en el Campionat Provincial on les patinadores pirinen-ques van fer un gran paper.

Finalment, Aina Rúbio va quedar en vuitena posició, després de realit-zar un bon programa curt i un millor llarg. Aquesta classificació li obre les portes a poder participar al Campio-nat d’Espanya 2013 de la mateixa ca-tegoria, aleví.

D’altra banda, el Club Hoquei Cadí va informar que el seu equip de competició en categories augmenta a 14 patinadores en el nivell més alt i, per primera vegada, el club tindrà en competició una parella d’artístic.

A més, el diumenge 6 d’octubre es va dur a terme una nova convocatòria de certificats i certificats d’aptitud a la Seu d’Urgell. Dels 16 patinadors que presentava en Club Hoquei Cadí un total d’onze van assolir el nivell que es demanava:

El nivell “E” el va passar la Júlia Hoste.

El “C” el van passar la Blanca Pala-

cin, la Judit Vigara i l’Ainoha López. El nivell “A” el va passar la Neus

Alriols. La Paula Rogé es va fer amb el ni-

vell de Debutants, entrant així a Ca-tegories.

Pel que fa al nivell de parelles ar-tístic, s’hi van presentar la Lulan Mo-yano i l’Enric Porta i van assolir el nivell C.

El certificat d’aptitud el van pas-sar la Jael Marcos, l’Urgell Torrent, la Paula Cobo i la Natàlia Moreno, en-trant d’aquesta manera directament a Categories. Un bon treball, doncs, el que es fa al Club Hoquei Cadí.

Patinadores de campionat ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · Mataró

5554

L’associació Esportiva Nordic Walking–Nòrdic Esport, va ser creada al mes de maig de

l’any 2012, amb la finalitat de difondre i fomentar la marxa nòrdica com ac-tivitat física saludable i divertida, apta per a tothom.

La marxa nòrdica (nordic wal-king) és una activitat fisicoesportiva en què a la manera natural de cami-nar, s’hi afegeix l’ús actiu d’uns pals dissenyats específicament.

Amb aquesta filosofia, ens hem obert a realitzar multitud de sorti-des de marxa nòrdica, sempre guia-des i supervisades per instructors titulats per la INWA (International Nordic Walking Federation), que s’encarreguen d’ensenyar-nos a realit-zar correctament la tècnica.

Hi ha tres tipus de marxa nòrdica: l’esportiva, la fitness i la salut

Si s’utilitza correctament la tècni-ca, el Nordic Walking treballa sobre

la major part de la musculatura corpo-ral, sense carregar de forma excessiva les articulacions, amb tots els benefi-cis que representa per completar un bon entrenament.

Donat que tenim el privilegi d’ubicar-nos en un entorn únic per la seva naturalesa i paisatges, just al cor dels Pirineus, totes les sortides que realitzem tenen l’al·licient de sorprendre’ns en visitar paratges de gran bellesa, com per exemple la Serra del Cadí, boscos com els de Sant Joan de l’Erm, o increïbles valls com la de Bescaran

Programem les activitats men-sualment que donem a conèixer amb la edició d’un calendari, on hi figuren

dos tipus de sortides:• Sessions diàries, de entre setma-

na d’una hora i mitja, que es realitzen en grup en horaris, nivells i llocs per escollir.

• Sortides de mig dia en cap de set-mana, on ens desplacem per descobrir diversos sectors del Pirineu.

Durant aquest any i mig de vida, hem aconseguit motivar a moltes per-sones que ara mateix són entusiastes practicants d’aquesta disciplina.

També hem aconseguit que algu-nes de les nostres sortides es consoli-din ja com a clàssiques, com la pujada al Cadí amb lluna plena, que aquest agost passat va moure més de 80 per-sones.

Fem marxa nòrdica ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

CARMEN MAJORAL · Associació Esportiva Nordic Walking-Nòrdic Esport

esport

LA TEVA BOTIGA DE NORDIC WALKING

Botiga especialitzadaBastons de les millors marquesRecanvis i accessorisCalçat i tèxtil

NORDIC WALK

especialitns de les millors marques

anvis i accessçat i tèxtil

A BOT

U s volem donar diferents possiblitats d’escapades per aquesta tardor per tal que pogueu gaudir de paisatges increïbles, en una època de l’any en

què les grans rutes turístiques es tranquil·litzen i no cal compartir el metre quadrat amb milers d’ànimes desitjo-ses d’inmortalitzar les seves vivències.

La ruta de les vinyes del Piamonte (Itàlia)

És el moment de la verema en aquesta meravellosa zona del Nord Oest d’Itàlia. Comença la recollida del raïm que es destinarà a la producció de grans vins, com el conegut Barolo. Recorrerem 11 pobles medievals com Cherrasco, Alba, Biella o Casale Montferrato, Castiglio-ne Falletto, on es celebra la festa de la verema. És una ruta amable, gens exigent i perfecta per explorar els mi-llors racons de la zona. Aprofitarem per gaudir de les millors bodegues sense necessitat de cues, i podrem de-gustar els productes de temporada com la trufa blanca, la xocolata o els gustosos formatges, tot amb DO.

També podrem gaudir dels seus espais naturals i històrics. Els llacs Maggiore o d’Orta, o la ruta dels Les Quinze Residenze Reali són la síntesi ideal d’art, cultura i paisatge: reconegudes per la UNESCO com a “Patrimoni de la Humanitat” l’any 1997, representen una riquesa ar-tística i cultural no només per a la regió, sinó també per a tot Europa. També és interessantíssim redescobrir els recorreguts dels pelegrins medievals, una manera alter-nativa per visitar el territori, el Piemonte (des de sempre porta d’accés a Europa), caracteritzat per les seves nom-broses i antigues abadies i esglésies, i pels set Sacri Mon-ti, també aquests, des de 2003, a la llista de la UNESCO.

Sens dubte, un patrimoni cultural únic format per re-sidències, jardins històrics, castells i fortificacions. I un bon lloc per gaudir d’una escapada turística.

Escapades de tardor que no es podeu perdre///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARTA SOCA · Outlet Viatges La Seu

Viatges

5756

Fa uns dies parlàvem sobre la papallona nocturna més gran i espectacular. Ara li toca el torn a la diür-na, una papallona molt impactant i fàcil de veure, la

papallona reina o Papilio machaon.Coneguda com la reina de les papallones, la Papilio és

molt vistosa i gran. El seu vol, com el de totes les papallo-nes, sembla erràtic i com que són tan grans fins i tot pot arribar a semblar lent. La seva espectacularitat ja ve de la seva eruga, una eruga gran, rabassuda i vistosa i colorida.

És un papiliònid que no presenta diferències externes importants entre els dos sexes. Les ales anteriors mesuren al voltant de 38 mm. Presenta una, dues o tres generacions anuals, en funció de les condicions ambientals de la tempo-rada. Es pot trobar a tot arreu on hi hagi flors amb nèctar abundós, per sota dels 3.000 m d’altitud. És capaç de realit-zar llargs vols migratoris o de dispersió.

Li agrada xuclar les flors de l’anís i del fonoll, sobre les quals és fàcil veure-la amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions, de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l’estiu però la podem arribar a trobar fins a l’octubre. La ruda conté substàncies verinoses que repelen els insectes herbívors, per això fa aquesta olor tan forta i desagradable.

L’eruga de la papallona reina ha desenvolupat resistèn-cia a la toxicitat de la ruda, de manera que ha aconseguit l’exclussiva per alimentar-se’n, evitant la competència de qualsevol altre insecte. Aquest és un bonic cas del fenomen evolutiu conegut com a coevolució antagonista, una situa-ció ben particular de coevolució per a un camí oposat al de l’espiritrompa de les papallones adultes i de les flors que acumulen nèctar al fons del tub de la corol·la, i en el qual tant la papallona com la flor en surten beneficiades.

És molt perseguida pels amants de la fotografia i fins i tot ha estat estudiada la seva eruga, que es coneix amb el nom de cuc de ruda o eruga de fonoll. La podem trobar sobre fonoll, pastanaga o ruda. Quan se sent amenaçada expulsa un apèndix carnós que té sobre el cap (osmeteri) i emet una forta olor desagradable. Aquest insecte passa l’hivern en estat de crisàlide.

Al camp i a la muntanya amb respecte i amb una

càmera fotogràfica per gaudir de l’entorn en família.

La papallona reina///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAVID MANZANERA · Pirineus Outdoor

natura

Una de les activitats turístiques que més està creixent en els darrers anys a nivell de l’Alt

Pirineu i Aran és el senderisme. Mos-tra d’això és el nombre d’itineraris d’un dia o bé per etapes que estan apareixent en aquest territori, ja si-guin impulsats des de l’administració pública o des del sector privat, i que responen a temàtiques molt diferents (naturalistes, culturals, històriques, paisatgístiques, esportives, etc.). A més a més, cal tenir en compte que es tracta d’una de les activitats més de-manades per part dels turistes que es queden a dormir en els allotjaments de les nostres comarques.

Ara bé, tot i aquesta expansió que viu el senderisme a nivell altpirinenc, cal preguntar-se si aquestes rutes, així com els diferents allotjaments que ofereixen propostes de senderisme, poden donar resposta a les expecta-tives i necessitats de la clientela sen-derista, cada cop més exigent amb la qualitat dels productes i serveis en les destinacions turístiques.

En aquest sentit, des de fa alguns anys existeixen, a nivell europeu, un seguit d’iniciatives (marques de qualitat, acreditacions, etc.) pro-

mogudes per diferents tipologies d’allotjaments turístic (hotels, càm-pings, Bed&Breakfast, Gîtes d’etape) que han volgut especialitzar-se en el sector del senderisme, com Gîtes Pan-da (França), Rando Accueil (França) o Walkers and Cyclists Welcome (Es-còcia). Com a referents més propers, cal destacar la xarxa Senderhotel i el Camí dels Bons Homes, que des de fa poc temps compta amb un distintiu de qualitat per acollir senderistes, ciclis-tes i genets. Quin és el funcionament general d’aquestes iniciatives? Doncs s’estableixen uns criteris d’adhesió co-muns que l’allotjament ha de complir si vol formar part d’aquesta marca, i que són verificats per una associació o entitat similar que vetlla per la bona gestió de la marca.

Quin és el motiu d’aquesta espe-cialització? Doncs una de les raons és que cada cop hi ha segments de de-manda més petits i més especialitzats -la qualitat enfront la quantitat-, i això requereix elaborar i adaptar propostes a les necessitats i/o motivacions del visitant. En el cas dels allotjaments això passa, entre altres coses, per: una flexibilització d’horaris a l’hora de ser-vir àpats, espai per desar l’equipatge i

el material tècnic (bastons, botes...), coneixement per part dels propietaris de l’allotjament a l’hora de fer recoma-nacions, etc. sempre tenint en compte la tipologia d’allotjament (establiment hoteler, establiment de turisme rural, càmping, etc.).

Així doncs, les certificacions, acreditacions, distincions, etique-tes o marques de qualitat (a nivell de serveis, de qualitat ambiental, etc.) juguen un paper fonamental, ja que asseguren una bona qualitat en el producte o servei que adquireix o contracta el client; i per a l’empresa o destinació, esdevé una eina que pot permetre mantenir i millorar la seva competitivitat en el sector turístic.

L’especialització dels allotjaments turístics en l’àmbit del senderisme///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

CARLOS GUARDIA · Geògraf

natura

5958

Què ens mou a ser pares? Si ho pensem fredament sembla una decisió una mica boja, desproporcio-nada i arriscada. O, si més no, espanta. Els nos-

tres fills venen al món amb el part (dolorós) i amb una vulnerabilitat extrema, immensament més gran que qual-sevol altre ésser viu. No poden valer-se per ells mateixos fins passats molts anys, cas únic en el món animal.

Tenim la responsabilitat d’educar un ésser humà des del seu inici fins al final, sense llibre d’instruccions i sen-se resultats assegurats. Passem nits desperts, sense poder dormir o dormint malament, i no només quan són petits sinó també quan són grans.

Fem una inversió de diners impressionant. Quan costa cada fill? Si fèssim números, com en una empresa, proba-blement el resultat seria: “No rentable econòmicament”.

Renunciem a moltes activitats que abans fèiem o ha-víem planificat fer: viatges, hobbies, lectures, estudis…

perquè no tenim temps, diners, o simplement perquè estem massa cansats. I la llista podria continuar i fer-se més llarga amb infibitat de renúncies, ajornaments i li-mitacions.

Tot i això som pares, ja que aquesta és una relació que va més enllà dels paràmetres de rentabilitat o cost-benefi-ci. Segueix un altre patró diferent, més elevat, més sublim. Alguna cosa que no pot mesurar-se i paga la pena fer-ho. Un homenatge als pares!

benestar

Homenatge als pares ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ÒSCAR ROSELL · Pediatra

benestar

Repetir curs s’ha d’entendre positivament com una oportunitat per aprendre millor///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

El nou curs escolar ha arribat i, de forma inevitable, també han arribat els nervis i l’emoció que aquest fet comporta per als infants.

Doncs bé, us parlarem del Blai, un nen de 7 anys. Com tots els nens, la nit abans de començar l’escola posa els úl-tims llibres i estoig a la motxilla i se’n va anar a dormir.

Es passa la nit donant tombs al llit, es mostra negui-tós, la mare l’acarona i el tranquil·litza, aconsegueix que s’adormi finalment.

El Blai tornarà a fer primer de primària. Els companys de l’any passat ja no estaran amb ell, repeteix curs i no sap com actuar davant els nous companys i mestres. Se sent trist i decepcionat. No entén que l’esforç i la dedicació de l’any passat no li hagin servit de res.

La família viu la repetició com un fet negatiu i fa ser-vir la paraula “repetició” per tal que el nen s’impliqui el màxim i promocioni de curs. Aquest fet es generalitza a altres àmbits i el nen ho viu com un fracàs personal.

L’autoconcepte i l’autoestima d’aquests infants es pot veure perjudicada si els adults que els evolten no afronten la repetició d’una manera més positiva.

L’autoestima té un paper molt important en la vida d’un nen ja que és la imatge que té d’ell mateix. Les ex-periències negatives el poden perjudicar i fer que l’autoconcepte baixi. Per evitar-ho se l’ha de felicitar per les metes assolides o nous conceptes apresos, es pot fer que s’especialitzin en alguna activitat que li surti bé (es-port, música...), donar-li recomanacions de com actuar davant situacions que no es sentin bé o incòmode, i fi-nalment, recolzar-lo i animar-lo, demostrant l’amor que li teniu, d’aquesta manera es sentirà més confiat.

Una posició constructiva li permetrà comprendre que la repetició no és negativa, sinó que és una oportunitat

per aprendre millor. El paper més important el té el mestr@ alhora

d’integrar el nen al nou grup, és la persona que pot acon-seguir la visió positiva dels companys cap al nen repeti-dor. Això ho aconseguirà fent-lo protagonista en activi-tats de classe. Els altres alumnes han d’entendre que no es “el ruc de la classe”, com vulgarment s’expressa. És un company que intentarà millorar el que no li va sortir tant bé l’any passat. S’han d’afavorir les ànsies de superació del nen davant els obstacles i potenciar els valors d’esforç i participació, motivant l’estudi i implicació acadèmica.

El fet de treballar els mateixos conceptes que l’any passat propiciarà una escolarització més segura i una base acadèmica adient.

L’acompanyament en aquest nou curs és fonamental per a l’evolució escolar del Blai. Si detecteu que es desmo-tiva o que la integració al nou grup es costosa consulteu al professorat o demaneu assessorament psicopedagògic.

6160

salut infantil

Quan puc portar el meu fill a l’escola bressol o al col•legi si ha estat malalt? ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DR. JORDI FÀBREGA · Director Assistencial de Pediatria dels Pirineus

Aquesta és una pregunta típica dels pares, i preocupació evident dels mestres, quan tenim un fill o un alumne que està malalt, i no sabem

quan és el moment oportú de que torni a l’escola.És evident que un nen amb febre no ha d’anar a

l’escola: tant per ell, que el que necessita són les cures dels pares (o el més proper als pares que es pugui trobar) i el repòs al domicili; com pels companys d’escola, a qui pot transmetre la malaltia.

No obstant, tots sabem que les malalties infeccio-ses que es poden transmetre d’una persona a una altra per qualsevol mecanisme (malalties transmissibles) són molt freqüents en nens. De manera general, quan els nens estiguin afectats per infeccions respiratòries lleus (com ara quadres catarrals), que és el més freqüent, no cal excloure’ls de l’escola. A més, cal tenir en compte que la transmissió té lloc abans que apareguin els símpto-mes o a partir del contacte amb nens amb infeccions asimptomàtiques (és a dir, nens que són portadors dels virus o bactèria, però que no en presenten cap manifes-tació). Aquest risc de contagi es pot minimitzar seguint les normes higièniques habituals.

L’exclusió dels nens malalts de l’escola es recomana quan, potencialment, es poden reduir les probabilitats d’aparició de casos secundaris, és a dir, de transmetre la malaltia als companys. En aquest sentit, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va publicar uns Criteris de no-assistència de l’alumnat a l’escola o a la llar d’infants durant un període de temps determinat a causa de malalties transmissibles, i en aquest document s’especifica el temps d’exclusió escolar, en funció de la malaltia que presenti l’infant.

Aquests criteris, que podeu trobar a la nostra web (www.pediatriadelspirineus.org), els podem resu-mir així:

• Cap nen pot anar a l’escola fins passar almenys 24 hores senceres sense febre i toleri l’activitat general nor-mal

• En les faringitis bacterianes pot tornar a l’escola a les 24 hores d’iniciar el tractament antibiòtic i no tingui febre

• En les diarrees, com a norma general, fins a 48 ho-res després de la normalització de les deposicions

• En el exantemes cutanis cal descartar prèviament que no sigui una malaltia infecciosa, i en funció de quina sigui calen mesures diferents (per exemple la escarlatina a les 24 hores d’iniciar el tractament, l’eritema infecciós no cal excloure el nen!a de l’escola), la varicel·la fins que totes les lesions s’han assecat i tenen crosta, etc)

• En les conjuntivitis el nen/a pot tornar a l’escola a les 24 hores d’iniciar el tractament

• En les aftes de la boca fins que les lesions s’hagin assecat i hagin fet crosta

• Els nens afectes de lesions de mol·lusc contagiós no cal que siguin exclosos de l’escola.

Com sempre, en cas de dubte, podeu consultar-ho amb el vostre equip de pediatria.

6362

Events per sempre misteriosos////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Enric Quílez · Puigcerdà

una mica de ciència...

Event” és una d’aquelles parau-les amb un cert punt de mis-teri. Recordeu, per exemple,

el conegut acrònim ELE (Extinc-tion Level Event) o “Event Lligat a l’Extinció” que apareix a la pel·lícula “Deep Impact”. Quan ha succeït quelcom estrany en un moment precís, li’n diem “event”.

El terme prové etimològicament del llatí “eventus”, que al mateix temps prové del verb llatí “evenire”, el qual deriva de l’arrel indoeuropea *gwem-, que significa anar, venir.

Existeix un tipus d’events que sempre m’han fascinat: aquells fenò-mens lligats a una explosió o succés catastròfic d’origen desconegut que han pogut ser estudiats i que es tro-ben més o menys ben documentats. Alguns d’ells, en temps recents.

El més famós de tots és l’Event Tunguska, del 30 de juny de 1908 a Tunguska (Sibèria), a les proximi-tats del riu Podkamennaya. Es tractà d’una explosió aèria d’una enorme potència i d’origen desconegut sobre la qual s’han escrit rius de tinta arreu de tot el planeta.

Es creu que va ser cosa d‘algun cos celeste que va detonar abans d’arribar al sòl i que va originar una devastació considerable. Va fer cau-re arbres en una àrea d’uns 2.150 km2, fent caure la gent a terra a una distància de 400 km. No es va origi-nar cap cràter, tot i que fa poc se’n va detectar un que no apareixia als mapes de l’època. Els observatoris de tot el món el van detectar i es calcula que va tenir una potència d’entre 10 i 15 megatones. La zona de l’impacte estava, per sort, deshabitada.

Però Tunguska no és l’únic event documentat. Tenim també l’Event de Vitim o esdeveniment de Boday-bo, que va tenir lloc el 25 de setem-bre del 2002 a prop de la ciutat de Bodaybo (Sibèria), a la taigà propera al riu Vitim.

A la zona s’han trobat certes quantitats de de radiació residual en forma d’isòtops radiactius de co-balt i cesi. Un avió que volava per la zona en el moment de l’event es va estavellar per causes desconegu-des i també es van produir aurores boreals i enfermetats associades a la radiació.

L’explosió va tenir una magnitud inferior a la de Tunguska, es calcula que es varen alliberar entre 0,2 i 0,5 quilotones, mentre que altres con-sideren que van ser entre 4 i 5 qui-lotones. Un altre succés misteriós és un que es coneix com Event del Mediterrani Oriental, una explosió

d’unes 26 quilotones (el doble que la bomba d’Hiroshima) sobre el Medi-terrani, entre Líbia i l’illa de Creta, el 6 de juny de 2002. Es creu que es va produir per la desintegració d’un objecte celeste i les vibracions que originà van ser detectades pels sis-mògrafs.

També a Espanya s’hi han regis-trat events com l’Event de Cando, el 18 de gener de 1994: una bola de foc va creuar el firmament durant més d’un minut. Després, es va trobar un cràter de 25 metres de diàmetre i 1,5 m de profunditat, amb pins que ha-vien estat desplaçats a gran distàn-cia. La zona d’impacte es trobava a prop d’una zona habitada.

Cometes? Meteorits? Boles de gas? És obvi que els darrers events poden haver estat produïts per ar-mes, però difícilment el de Tungus-ka, ja que llavors no existien armes nuclears. Almenys humanes.