núm. 122 octubre 2007-gener 2008 de barcelona servei d ... · servei d’informació col·legial....

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

El 2008, “Anydel Dr. PereFarreras iValentí”

5o

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

. 122

Oct

ubre

200

7-Ge

ner

2008

Diario Médico premia el curs d’accés delsmetges a l’exercici de la professió22

Salut ajorna l’ampliació d’horari als CAP finsa aconseguir un pacte amb els metges3

El COMB presenta elRegistre de SocietatsProfessionals

18

“L’estat de laqüestió”: laprotecció de

l’autonomia i de laconfidencialitat delmenor madur

24

El president del COMB vasol·licitar per carta a Francesc JoséMaria i a Marina Geli unamoratòria de la mesura de l’ICS il’inici d’un procés de negociacióamb els professionals

Bruguera assenyala que ladecisió d’ampliar els horarisha estat viscuda pels metgesde família com una amenaçade més feina i de mésocupació

D’esquerra a dreta:Alfonso Jiménez, directorgeneral de Cohesió delMinisteri de Sanitat;Francisco Javier Álvarez,conseller de Sanitat deCastella i Lleó; LuisRosado, secretari deSanitat de la ComunitatValenciana; José LuisRodríguez Sendín,secretari general del’OMC; Marina Geli,consellera de Salut; JavierOlave, director de DiarioMédico; Enrique González,viceconseller de Salutd’Andalusia, i MiquelBruguera, president delCOMB, en l’acte delliurament dels premis.

"La salut i el benestar dels metges i la necessitatde canvis", article de Jaume Padrós.

"Gènere i salut de la professió mèdica", article dePilar Arrizabalaga.

Antoni Plasència, director general de Salut Pública del Departament de Salut; Josep M. Solé Poblet, president delConsell de Col·legis de Metges de Catalunya, i JaumePadrós, secretari del COMB i president de la Fundació Galatea, enla presentació de l'estudi.

La Fundació Galatea presenta un estudi sobrela salut dels metges i metgesses de Catalunya 10

Raf

a M

. Mar

ín /

José

Lui

s Pi

ndad

o

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2007-Gener 2008

informació col·legial

sumari

informació econòmica

El descontentament dels metges d’AP per l’ampliació d’horaris 3La Fundació Galatea presenta un estudi sobre Salut,estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya 10La salut de la professió mèdica 13La salut i el benestar dels metges i la necessitat de canvis 16Gènere i salut de la professió mèdica 17Societats Professionals, comença el compte enrere per a l’adaptació 18El curs d’accés dels metges a l’exercici de laprofessió, premiat com una de les millors idees del 2007 22La confidencialitat i l’autonomia en el “menor madur” 24La competència del “menor madur”: un tema pendent... 27Escrit de l’Associació de Metges Cristians de Catalunya 30Debat al COMB sobre el paper dels metges en el govern i la gestió dels hospitals 31Comunicat del COMB en relació amb lesdenúncies sobre avortaments presumptament il·legals 33Acte amb el sector sanitari per presentar l’Estudi demogràficdels metges i la posició del COMB davant la falta de facultatius 34Veritats absolutes sobre demografia mèdica 37Revista de Premsa 39El COMB dedica l’any 2008 a commemorar la figura del doctor Pere Farreras 50Els Col·legis de Metges de Catalunya concedeixen elsPremis a l’Excel·lència Professional a 73 facultatius 52Mutual Mèdica lliura els Premis Beca 2007 55En record de 57Novetats legislatives sanitàries 58Delegacions i seccions col·legials 59Consultori terminològic 68Aparador de llibres 69Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 71Congressos i cursos 76Petits anuncis 77Quaderns de Formació i Salut 83Editorial àrea econòmica 41Comentari borsari 41Mediviatges ha organitzat un concurs de fotografia a través del seu web 42Medicorasse continua premiant la fidelitat delsclients de l’assegurança d’automòbil MediMotor 43Les inversions en tecnologies sanitàries 45

Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2007-Gener 2008 33333


Els metges d’atenció primària deCatalunya estan molt descon-tents amb la decisió de la direc-

ció de l’Institut Català de la Salut (ICS)de mantenir oberts els Centres d’Aten-ció Primària (CAP) de les 8 del matí a les9 del vespre. Aquesta decisió d’ampli-ar els horaris ha estat viscuda pelsmetges de família com una amenaçade més feina i de més ocupació. Tenenraó de queixar-se els metges de l’ICSd’una mesura per afavorir l’accessibi-litat dels ciutadans als CAP? Sincera-ment crec que sí, perquè aquesta exi-gència implica el risc d’empitjorar lesseves condicions de treball.És necessari que els ciutadans sàpi-guen que els seus metges de capçale-ra fan la seva feina en unes condicionsd’estrès permanent. Han de visitarcada dia un nombre de pacients moltalt i no poder dedicar el temps d’aten-ció que els malalts necessiten és unafont de tensió, una causa d’insatis-facció i un risc de cometre errors.Calia ampliar ara l’horari dels CAP quanacabem de constatar que ens faltenmetges? No hauríem de resoldre primeraltres problemes de l’Atenció Primària,com el de les receptes, la burocratitza-ció, o la poca autonomia dels metges enla gestió de les seves agendes?Als metges d’atenció primària no se’lspot imposar canvis que empitjorin lesseves condicions de treball. Han dedi-cat la seva vida professional a un mo-del sanitari més generós que el d’al-tres països per un salari menor que eldels seus col·legues. Aquesta dedica-ció no sempre ha estat reconeguda,perquè les seves reivindicacions detenir més temps per visitar els seusmalalts mai no han estat satisfetes.Com afrontar aquest problema queafecta tant els metges, com l’Adminis-tració sanitària i els ciutadans? L’Ad-ministració hauria de posar més di-ners per pagar millor i hauria de posarmés metges en el sistema. Malaurada-ment, tot sembla indicar que no hopodrà fer. Però si no es pot pagar mi-

llor, ni tampoc es pot pagar la feinaextra, l’Administració hauria d’esperara ampliar l’horari a poder oferir alsmetges altres compensacions.Creiem que la decisió d’homogeneït-zar el funcionament dels CAP, de ma-nera que obrin tots de les 8 a les 9,sense augmentar el nombre de met-ges, no ha de millorar la sanitat delpaís. També és responsabilitat delsciutadans contribuir que no augmentila frustració dels seus metges. El nos-tre sistema sanitari és gratuït i dóna atot ciutadà el dret a utilitzar-lo lliure-ment, però és una responsabilitat in-dividual evitar que es deteriori. Laseva utilització per problemes banalso l’exigència d’immediatesa en l’aten-ció del metge haurien d’evitar-se perreduir la pressió sobre els seus met-ges i el deteriorament del sistema.La moratòria que el Col·legi de Met-ges de Barcelona va demanar a ladirecció de l’ICS, que va ser concedi-da per la consellera de Salut, té perobjectiu propiciar un diàleg tranquilper aconseguir més racionalitat a lafeina del metge d’Atenció Primària.No hi ha urgència perquè els CAP obrinmés temps. Esperem tenir resoltesabans algunes qüestions més urgents.Hem d’obrir un debat rigorós per acon-seguir que el metge pugui dedicar eltemps que calgui als seus malalts.

Miquel Bruguerapresident del Col·legi Oficial de Metges de

Barcelona

Article publicat a La Vanguardia el 4 denovembre de 2007

DescontentsEl descontentamentdels metges d’AP per

l’ampliació d’horaris Tribuna d’opinió

El president del COMB, MiquelBruguera, va adreçar el 18

d’octubre una carta a FrancescJosé Maria, director gerent de

l’ICS, per sol·licitar unamoratòria en l’aplicació de la

mesura de mantenir els CAP del’ICS oberts de les 8 del matí a

les 9 del vespre. El president delCOMB manifestava que la

mesura de l’ICS “ha generatforça disgust entre els metges,

potser perquè pot comportarmés sobrecàrrega assistencial”.La carta de Bruguera destacava

que “també influeix molt enaquesta hostilitat dels metges la

poca informació que han rebut iel fet de no tenir garanties que si

hi hagués més feina hi hauriacompensacions”.

Dos dies més tard, la consellerade Salut, Marina Geli, i el mateix

Francesc José Maria donavenuna resposta positiva en senglescartes adreçades al COMB i feien

públic als mitjans decomunicació l’ajornament de

l’ampliació d’horari fins aaconseguir un pacte amb els

metges. Els textos íntegres deles cartes de Bruguera, Geli i

José Maria es poden consultar alweb www.comb.cat.

Els dies 4 de novembre i 3 degener, Miquel Bruguera va

publicar dos articles d’opinió aldiari La Vanguardia sobre el

descontentament dels metgesd’atenció primària per

l’ampliació d’horari dels CAP isobre la necessitat que els

metges disposin d’un tempsraonable per a la visita mèdica.

El Servei d’Informació Col·legialpublica íntegrament els articles i

un breu resum de premsa sobreel conflicte per l’ampliaciód’horaris als ambulatoris.

Als metges d’atenció primàriano se’ls pot imposar canvis queempitjorin les seves condicionsde treball. Han dedicat la sevavida professional a un modelsanitari més generós que eld’altres països per un salarimenor que el dels seuscol·legues. Aquesta dedicacióno sempre ha estatreconeguda, perquè les sevesreivindicacions de tenir méstemps per visitar els seusmalalts mai no han estatsatisfetes.


informació col·legialinformació col·legial

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 122

Octubre 2007-Gener 2008

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.eshttp://www.comb.cat

Miquel Bruguera i CortadaPresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerRicard Gutiérrez i MartíVicepresident segonJaume Padrós i SelmaSecretariJaume Roigé i SoleTresorer-comptadorJaume Sellarés i SallasVicesecretariRamon Pujol i FarriolsVocal 1r.Pilar Arrizabalaga ClementeVocal 2n.Francesc Ferrer i RuscalledaVocal 3r.Leonor Ancochea i SerraïmaVocal 4t.Àngels Martos i RodríguezVocal 5è.Josep Manuel Picas i VidalVocal 6è.Rosa Maria Boyé de la PresaVocal 7è.Ramon Torné i EscasanyVocal 8è.Gustavo Tolchinsky WiesenVocal 9è.Alfons Malet i CasajuanaVocal suplent de la juntaJoaquim Camps i DomènechVocal suplent de la juntaXavier de las Cuevas BouVocal suplent de vocaliesXavier Blancafort SansóVocal suplent de vocaliesNúria Martínez LeónVocal suplent de vocaliesMercè Botinas MartíVocal suplent

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell,Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Antoni Coll i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Juntade Govern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal

Bústia

Carta als reis d’una pediatra

Estimats Reis d’Orient,

Sóc una pediatra d’un de tants CAP d’Atèncio Primària dels que hi ha a Catalunya;vaig fer Medicina a l’Autònoma de Barcelona en els primers anys en què no nomésels fills dels benestants podien accedir a la Universitat. Això va tenir algunsinconvenients, com ara que, tot i acabar la carrera menys de la meitat, quan vamfer el MIR érem 1 aspirant per cada 6 places (això vol dir que, cada curs, 15.000no podien accedir a cap especialitat).Jo vaig tenir sort. Vaig treure un molt bon número i vaig poder fer el que volia:Pediatria a la Vall d’Hebron; durant quatre anys em vaig formar, tenint a sobre unaresponsabilitat a voltes excessiva, però que em va curar d’espants i em va fer unabona (que no vol dir gran) pediatra.Però com que als hospitals no hi havia lloc per a tots els que acabaven, només emva quedar l’opció d’allò que començava: la Reforma d’Atenció Primària.Durant 25 anys m’he dedicat a això, en quatre CAP diferents, sempre contractadaper l’ICS. He estat coordinadora quatre anys, he treballat sota la direcció i lagestió de diferents professionals, uns millors que altres, per tant, crec que conecprou bé la meva professió i l’empresa i puc, per tant, tenir la immodèstia d’erigir-me en portaveu d’altres pediatres en aquests moments molt desencisats, dol-guts i desmotivats com jo, pel tracte que ens dispensa l’empresa fins fa pocpública; per això us faig avinents els regals que voldria que ens portéssiu:

Una consellera que recordi que és metge, que s’adoni que la primària hafuncionat fins fa poc sobretot gràcies a la motivació dels professionals maltrac-tats i que no ens exigeixi objectius inabastables que ens frustren i castiguen lanostra butxaca.

Un gestor de l’ICS que pensi que té a les seves mans una empresa que ha de ferrutllar (i cap empresa funciona amb els treballadors desmotivats), i no en els seusinconfessables interessos.

Uns coordinadors que s’adonin que són metges i que la majoria d’ells potser nopujaran més amunt, sinó que hauran de tornar a l’assistència al costat delscompanys a qui han fet la guitza, i llavors hauran de notar el buit que els faran perhaver exigit, enganyat i amenaçat (per sort, no tots els coordinadors són iguals).

Un Sindicat de Metges que vetlli pels interessos de les seves bases, dels seusafiliats i dels no-afiliats, i que recordi sempre que es deuen a aquests.

Uns companys que tinguin molt clar que per nosaltres va el pollastre, que si noens impliquem tots a mantenir la dignitat, pel nostre bé i el dels pacients, ningúno ho farà per nosaltres.

Un Col·legi de Metges que treballi no per la burocràcia i els interessos de quatresinó per tots aquells que paguem religiosament un munt de diners cada mes.

Una Secció de Pediatria d’Atenció Primària de la nostra estimada SocietatCatalana de Pediatria que no calli en aquests moments tan difícils per alspediatres

Uns psiquiatres molt ben preparats per ajudar-nos a superar el baix to anímic delcol·lectiu mèdic, que es desprèn de l’estudi Galatea que mostra que un 20 % delsmetges pren psicofàrmacs (qualsevol que patís l’estrès que alguns metges hande suportar s’estranyaria que no siguin més els que s’han de tractar).

(Continua a la pàg. 9)



Temps raonable per a lavisita mèdica Tribuna d’opinió

La queixa més habitual dels nos-tres metges d’atenció primàriaés el poc temps que poden dedi-

car a cada malalt per interrogar-lo, ori-entar el diagnòstic i, eventualment, feruna prescripció i explicar-la, o sol·licitaruna consulta o una exploració i justifi-car-la. Tots aquests passos constituei-xen una visita mèdica i difícilment po-den fer-se en menys de 15 minuts. No-més en el seguiment de malalts ja diag-nosticats la visita pot ser més curta.Les consultes ambulatòries estan tanmassificades al nostres sistema sani-tari que els metges han de dedicarmenys temps del necessari a gairebétots els malalts. Les queixes dels met-ges per tenir més temps de visita nohan servit de res.Algú ha pensat per què passa això? Laresposta no és fàcil ni simple. Es podriapensar que els gestors del sistema sa-nitari han apostat per la quantitat i noper la qualitat.Els primers que no haurien d’acceptarque el temps de visita mèdica sigui tancurt són els malalts i per això els demanoque ens ajudin. L’escurçament del tempsde visita crea insatisfacció, però sobre-tot genera risc i una despesa innecessà-ria. Crea insatisfacció al malalt perquèno s’ha pogut explicar com desitjaria, noli han donat temps per fer preguntes, ipotser no ha entès les explicacions delmetge. El metge queda insatisfet per-què pensa que ha fet un acte mèdicimperfecte, s’ha situat en risc de come-tre algun error i ha posat en risc el seupacient. Afavoreix una despesa inne-cessària perquè obliga al tractament delssímptomes, més que de la malaltia, a lesvisites repetides i a més exploracions imés consultes a l’especialista de lesnecessàries. Finalment, determina unadevaluació de l’acte mèdic i, en conse-qüència, el desprestigi professional.És responsabilitat de les autoritats sani-tàries afrontar amb urgència la soluciód’aquest problema. Els metges no volentreballar menys, sinó que volen treba-

llar millor al servei dels malalts. Els ma-lalts han d’establir forçosament una ali-ança amb els metges perquè els nostresinteressos i els seus són coincidents.Què cal fer? Enumeraré els canvis quesuggereix la majoria dels metges quevisiten:1. Reduir el nombre de malalts assig-nats a cada metge fins a un nombreraonable.2. Aplicar mesures dissuasòries quefrenin l’assistència excessiva.3. Reduir les actuacions no estrictamentmèdiques, com les relacionades amb laprevenció i les de tipus administratiu,que haurien de fer altres professionals.4. Donar al metge la responsabilitat d’or-ganitzar la seva agenda i de ser qui fixi laperiodicitat de les visites dels malalts.5. Millorar les infraestructures dels cen-tres, perquè permetin augmentar elspunts de visita.6. Millorar la coordinació entre metgesde família i especialistes que faciliti elcontrol dels malalts.7. Utilitzar indicadors per mesurar lasatisfacció dels malalts i dels professio-nals.8. Promoure canvis en l’organitzaciódels serveis perquè els problemes so-cials (no sanitaris) dels ciutadans esresolguin per altres vies i no als CAP.Crec que els ciutadans han de conèi-xer la situació actual i les possibilitatsde millora. I, alhora, han de reclamarque s’introdueixin els canvis neces-saris que permetin que els metgespuguem servir-los amb eficàcia.

Miquel Bruguera,president del Col·legi Oficial de Metges de

Barcelona

Article publicat a La Vanguardia el 3 degener de 2008

El descontentamentdels metges d’AP per

l’ampliació d’horaris

1

2

1. LaVanguardia, 4de novembre

de 2007.2. La

Vanguardia, 3de gener de

2008.

És responsabilitat de lesautoritats sanitàries afrontaramb urgència la soluciód’aquest problema. Elsmetges no volen treballarmenys, sinó que volentreballar millor al servei delsmalalts. Els malalts hand’establir forçosament unaaliança amb els metgesperquè els nostres interessosi els seus són coincidents.



Revistade premsa

1. La Vanguardia,19 d’octubre de 2007.

2. Europa Press, 23 d’octubre de2007.

3. Efe, 23 d’octubre de 2007.

El Col·legi de Metgesdemana que es pactil’ampliació de l’horari delsCAP

L’entitat assenyala a l’ICS queno creu que sigui necessari unhorari uniforme

“El conflicte entre metges il’Institut Català de la Salut(ICS) per l’ampliació dels ho-raris dels centres d’atencióprimària (CAP) continuaobert. El Col·legi de Metgesde Barcelona (COMB) ha de-manat a l’ICS que paralitzi lamesura fins no pactar-la ambels professionals de cada cen-tre. El president del COMB,Miquel Bruguera, va enviarahir una carta al gerent del’ICS, Francesc José María,plantejant-li una moratòria dela mesura, atès el malestarque genera entre els metges ique molts s’han negat per araa complir l’horari, que l’ICSvol que sigui de 8 a 21 hores.Així, s’han donat casos depacients que es presenten alCAP i el metge encara no visi-ta.‘La mesura s’ha aplicat ambcerta precipitació i sense par-lar-la amb els professionals niabordar conjuntament altresmesures, fet pel qual aquestsestan, de fet, més molestosper la imposició que en desa-cord amb l’ampliació de l’ho-rari’, va opinar Bruguera. ElCOMB dóna suport al fet ques’ampliï l’horari d’atenció alpúblic, però de manera queels equips mèdics es puguinorganitzar i no empitjorin lesseves condicions laborals.[...]”.

La Vanguardia,19 d’octubre de 2007

Cal escoltar els metges

“[...] Al conflicte que enfron-ta el Departament de Salutamb els metges dels CAP,sembla que s’hauria d’haveroptat per la segona via: pac-tar amb els facultatius abansd’ampliar els horaris de lesconsultes.En aquest sentit s’ha expres-sat el Col·legi de Metges. Peruna banda, admet que Salutté raó quan aposta per es-tendre l’horari d’atenció alpacient. Per altra banda, cri-tica que l’ampliació s’hagifet amb precipitació i sensepacte previ. Tot té solució,però s’ha d’asseure a nego-ciar amb calma. Si algunacosa tenen els usuaris de lasanitat pública és pacièn-cia.”

“Creemos que...” La Vanguardia, 19 d’octubre de 2007

Els metges catalansexigeixen a Salut negociarl’ampliació d’horaris delsCAP

“El Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona (COMB) i el Sin-dicat Metges de Catalunya handemanat a la Conselleria deSalut una negociació amb elpersonal sanitari sobre la me-sura d’ampliar els horaris delsCentres d’Atenció Primària(CAP) des de les 08:00 a les21:00 h.El Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona (COMB) ha de-manat aquesta setmana, mit-jançant una carta a la Conse-lleria de Salut, que l’amplia-ció dels horaris dels CAP es‘pacti i negociï’ amb cada CAPabans de l’aplicació, que ja

ha començat a fer-se efecti-va en alguns CAP. [...]”.

Europa Press,20 d’octubre de 2007

Salut ajorna ampliaciód’horaris als ambulatoris inegociarà amb metges

“El departament de Salut dela Generalitat ha decidit ajor-nar l’ampliació dels horarisdels centres d’assistènciaprimària i està disposat a ne-gociar amb els metges unasolució que sigui sostenibleper als usuaris i els professi-onals, però sense marcar ter-minis.Segons ha declarat avui laconsellera de Salut, MarinaGeli, durant una visita aBarcelona del ministre de Sa-

nitat, Bernat Sòria, ‘no s’im-posaran els horaris i s’arri-barà a un pacte perquè totsho sentin com una milloraper a ells i per als usuaris’.[...]”

EFE,23 d’octubre de 2007

Salut endarreriràl’ampliació dels horarisdels ambulatoris fins aaconseguir un pacte ambels metges

“La Conselleria de Salut de laGeneralitat endarrerirà l’apli-cació del pla d’ampliació delshoraris dels centres d’atencióprimària (CAP) de 08:00 a21:00 hores, que s’ha comen-çat a implantar aquest mes enalguns ambulatoris, mentre

3

2

1



Revistade premsa

s’espera a arribar a un pacteamb els metges. [...]Després de rebre una cartadel president del Col·legi Ofi-cial de Metges de Barcelona(COMB), Miquel Bruguera,que demanava una moratòriaen l’ampliació dels horaris,Geli ha assegurat que la inici-ativa ‘no s’imposarà’, ‘hi hau-rà moratòria’ i ‘s’ajornarà finsa un pacte’ amb els faculta-tius. [...]”

Europa Press,23 d’octubre de 2007

Salut ajorna l’ampliacióhorària dels CAP per evitarun altre conflicte amb elsmetges

La consellera Geli reconeix nohaver previst les ‘dificultats’de la implantació de la mesu-ra, que queda sense data

“Cop d’efecte en el debat del’ampliació dels horaris delsCAP. La consellera de Salut,Marina Geli, va rectificar ahirla posició del seu departamenti va anunciar una moratòriaindefinida per a la implanta-ció d’una mesura que topaamb el rebuig de la pràcticatotalitat de la comunitat mè-dica. Segons va explicar Geli,que va admetre no haver pre-vist les dificultats que com-portava l’ampliació, el nouhorari de l’assistència primà-ria entrarà en funcionament‘quan s’hagi arribat a un pacteamb els facultatius’. [...]Sembla que dos factors hanestat determinants en el canvid’actitud de la conselleria. Alrebuig unànime dels sindicats,que fa un any i mig ja vandonar mostres de la seva ca-

pacitat de mobilització, s’hiva afegir la setmana passadael del Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona. El seu pre-sident, Miquel Bruguera, vaexpressar per carta al gerentde l’Institut Català de la Salut(ICS), Francesc José María, elsseus dubtes per la forma enquè s’havia d’aplicar la mesu-ra i sol·licitava una moratòriaper ‘contrarestar el malestaractual’. [...]”.

El Punt,24 d’octubre de 2007

Geli ajorna el nou horaridels CAP fins a pactar-lo

Salut assumeix la petició col-legial de negociar amb elsmetges

“La consellera de Salut, Ma-rina Geli, ha decidit refredarel conflicte que havia escla-tat arran de les instruccionsde l’Institut Català de la Sa-lut (ICS) als seus 275 cen-tres d’atenció primària (CAP)perquè ampliessin el seuhorari i obrissin de les 8 a les21 hores. Geli va anunciarahir: ‘Hem ajornat una micala mesura, perquè no hi hagiconflicte amb els professio-nals.’[...] Des del sindicat Metgesde Catalunya (MC) s’aplau-deix la mesura, però ambmenys entusiasme. Els seusresponsables esperen aveure què negocia l’ICS imantenen que els metgesno s’oposen a l’ampliaciódels horaris, però que s’had’abordar a la taula sindi-cal. Per fer-la possible, a MCs’exigeix que no empitjorinles condicions de treball.

Així, l’ICS hauria de garan-tir que els metges no tin-guin més pacients ni mésvisites –més encara, MC de-mana que es compleixi lapromesa d’un màxim de1.500 pacients per metge ique no tinguin més de 25visites al dia. Portar això ala pràctica obligaria a con-tractar més metges [...]”.

La Vanguardia,24 d’octubre de 2007

Geli congela l’ampliaciód’horaris i acceptadialogar

Metges de Catalunya diu queel conflicte no es resol amb lamoratòria

“La consellera de Salut, Mari-na Geli, ha intervingut a la cri-si per l’ampliació de l’horari

d’obertura dels centres de pri-mària a l’Institut Català de laSalut per dictar que es congelila mesura fins que la direcciói plantilla arribin a un acorddialogat [...].El sindicat professional hademanat a Geli que compleixiels acords que estableixen uncontingent màxim de 1.500pacients per metge de famíliai 1.000 per pediatra, així comun límit de 25 consultes diàri-es. També ha insistit en la ne-cessitat que el metge puguidedicar dos terços de la jorna-da laboral a l’assistència di-recta i l’altre terç a formaciócontinuada, investigació i do-cència.El sindicat coincideix amb elCOMB en què l’ampliació del’horari d’obertura dels cen-tres implicaria una càrrega detreball addicional difícilmentassolible en les condicionsactuals.”

Diario Médico,26 d’octubre de 2007

1. La Vanguardia,24 d’octubre de 2007.

2. El Punt, 24 d’octubre de 2007.3. Diario Médico, 26 d’octubre de

2007.

3

2

1



Revistade premsa

Ofec sanitari pelfinançament

El sector apel·la a replantejar-se el sistema si no creix més elpressupost de Salut

“La sanitat catalana és unaolla a pressió i comença a xiu-lar. El pressupost de Salut peral 2008 no fa més que alimen-tar el malestar i multiplicar lescrides a replantejar-se el sis-tema; a no parlar de la sanitat

que es voldria sinó de la quees pot pagar [...]El president del Col·legi deMetges de Barcelona, MiquelBruguera, ha repetit que s’had’acabar ‘la barra lliure’. Quela sanitat pública no pot pa-gar més serveis (sigui atenciódental, la vacuna del càncerde cèrvix o d’altres) sense mésdiners. O bé, adverteix, s’hau-rà d’exigir un copagament del’usuari. [...]‘La sostenibilitat del sistemaestà en perill des del punt devista econòmic i de recursoshumans’, assegurava al ma-

teix acte Patricio Martínez,secretari del sindicat Metgesde Catalunya (MC). Aquestaorganització canalitza el mal-estar dels metges. El seu dar-rer disgust és per la decisió del’Institut Català de la Salut(ICS) d’ampliar l’horari delscentres d’atenció primària. Elsmetges diuen que això aug-mentarà les visites, quan jano poden atendre més. Dema-nen que abans es redueixi elnombre de pacients assignatsa cada metge i es fixi un mà-xim de 25 consultes per met-ge al dia. Per fer-ho possible,

Salut hauria d’ampliar lesplantilles i això requeriria unpressupost més gran. [...]”

La Vanguardia,16 de novembre de 2007



Bústia

Uns pacients que siguin responsablesen l’ús d’aquesta primària que durantanys ha funcionat tan bé i que aras’està degradant a marxes forçades.

Una organització d’usuaris que vetllimenys pels horaris dels CAP i més perla mala praxi que es duu a terme enalgunes consultes de pediatria on ésexercida per professionals sense capespecialitat i amb una molt més quedubtosa formació mèdica, sense capexigència de l’administració a l’horade contractar-los i de la qual els paresno saben res.

I, a l’últim, estimats Reis, que als pe-diatres que volem treballar bé ensdeixin fer-ho i, si us plau, porteu-nostambé una mica de motivació i el som-riure dels nostres petits pacients perno acabar d’enfonsar-nos.

Amb el desig més fervent de veure elsnostres somnis complerts.

Esther Castro NicolauTerrassa

(Ve de la pàg. 4)



La salutdels metges

Amb el títol “Com estem desalut els metges i

metgesses?” la FundacióGalatea va organitzar, el

passat 28 de novembre a laseu del Col·legi de Metgesde Barcelona, una jornada

de debat per donar aconèixer un estudi sobre

“Salut, estils de vida icondicions de treball dels

metges i metgesses deCatalunya”.

L’estudi de la FundacióGalatea descriu i analitza

els resultats d’unaenquesta sobre la salut, els

hàbits i les conductesrelacionats amb la salut, la

utilització dels serveissanitaris i medicaments, i

els treballs (remunerat idomèstic) dels metges i les

metgesses de Catalunya.L’enquesta s’ha realitzat

sobre una mostrarepresentativa dels

facultatius de Barcelona,Tarragona, Lleida i Girona.Aquest treball elaborat pel

Centre d’Anàlisi iProgrames Sanitaris

(CAPS) ha comptat amb elpatrocini de MSD.

La Fundació Galatea presenta uvida i condicions de treball delsCatalunya

El passat 28 de novembre el Col-legi de Metges de Barcelona vaacollir una jornada de debat or-

ganitzada per la Fundació Galatea so-bre la salut dels metges de Catalunyapresentada per Antoni Plasència, di-rector general de Salut Pública del De-partament de Salut i per Josep M. SoléPoblet, president del Consell de Col·-legis de Metges de Catalunya.Les autores de l’estudi: Carme Valls,presidenta del CAPS, i Izabella Rohlfs,professora de la Universitat de Girona,van intervenir com a ponents a la tau-la rodona “Els metges i les metgessesdavant la pròpia salut: estat de salut,estils de vida i conductes davant elsproblemes de salut i la prevenció”.Alícia Granados, gerent de relacionsexternes de Merck Sharp & Dohmed’Espanya, va moderar el debat.Pilar Arrizabalaga, membre de la Juntade Govern del COMB i autora de l’estu-di, i Izabella Rohlfs, van participar a lataula rodona “Com vivim la professióels metges i les metgesses?: condici-ons laborals i conciliació de la vida fami-liar”. Aquest debat el va moderar JaumeSellarès, director de l’EAP Sardenya.Jaume Padrós, president de la Funda-ció Galatea, i Antoni Plasència, van

exposar les conclusions de la jorna-da, i Màrius Morlans, president de laComissió de Deontologia del COMB,va pronunciar la conferència “Ja femprou per la nostra salut?”.L’estudi “Salut, estils de vida i condici-ons de treball dels metges i metgessesde Catalunya” de la Fundació Galateapresenta, en primer lloc, una descrip-ció general de la població enquestada.Seguidament, es descriuen detingu-dament les característiques i condici-ons del treball remunerat i, posterior-ment, s’analitza l’àmbit domèstic i fa-miliar de la població estudiada.En l’apartat sobre l’estat de salut, esdescriuen i analitzen els principals in-dicadors de salut utilitzats en aques-tes poblacions: l’estat de salut perce-but, els trastorns crònics i la salut men-tal. També s’estudia el dolor i el cansa-ment. En l’apartat sobre conductesrelacionades amb la salut, s’analitzenles hores de son, el consum de tabac ialcohol, l’índex de massa corporal(IMC) i l’activitat física.En l’apartat sobre la utilització de ser-veis i consum de medicaments, s’ana-litza i descriu el comportament delsmetges i metgesses relacionats ambla cura de la seva salut, les pràctiques

1



n estudi sobre Salut, estils des metges i metgesses de

preventives i el consum de medica-ments, prescrits o no.Finalment, en l’apartat sobre la salutreproductiva de les metgesses, s’ana-litzen les visites ginecològiques peri-òdiques, les mamografies periòdi-ques, la situació de la menstruació iels símptomes premenstruals, i elsembarassos i el seu resultat.El document ha estat elaborat pelCAPS. Izabella Rohlfs, Pilar Arrizaba-laga, Lucía Artacoz, Carme Borrell,Mercè Fuentes i Carme Valls, metges-ses expertes en enquestes de salutpoblacional i salut laboral des d’unaperspectiva de gènere, han estat lesautores de l’estudi.

Les autores del treball analitzen, en-tre d’altres variables, les similituds,diferències i desigualtats en la salut iles condicions de treball de metges imetgesses i, així mateix, comparenels principals resultats de l’estudisobre el col·lectiu mèdic de Catalunyaamb les dades poblacionals de l’En-questa de Salut de Catalunya (l’ESCA)de l’any 2002.El Consell de Col·legis de Metges deCatalunya va constituir la FundacióGalatea l’any 2003 per impulsar nousprogrames de prevenció i atenció a lasalut del metge a Catalunya i per ges-tionar el Programa d’Atenció Integralal Metge Malalt (PAIMM).

1. A la pàgina anterior d’esquerra a dreta: AntoniPlasència, director general de Salut Pública del

Departament de Salut; Josep M. Solé Poblet, presidentdel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i Jaume

Padrós, secretari del COMB i president de la FundacióGalatea, en la presentació de la jornada sobre la salut

dels metges a Catalunya.2. D’esquerra a dreta: Izabella Rohlfs, professora de la

Universitat de Girona i autora de l’estudi; Alícia Granados,gerent de relacions externes de Merk Sharp & Dohme

d’Espanya, i Carme Valls, presidenta del CAPS i autora del’estudi, en la taula rodona “Els metges i les metgesses

davant la pròpia salut: estat de salut, estils de vida iconductes davant els problemes de salut i la prevenció”.3. D’esquerra a dreta: Pilar Arrizabalaga, membre de la

Junta de Govern del COMB i autora de l’estudi; JaumeSellarès, director de l’EAP Sardenya, i Izabella Rohlfs, en

la taula rodona “Com vivim la professió els metges i lesmetgesses?”.

4. Màrius Morlans, president de la Comissió deDeontologia del COMB, en la conferència “Ja fem prou

per la nostra salut?”.5, 6, 7 i 8. Professionals sanitaris en el debat sobre la

salut dels metges.

4

5

6

7

8

2

3

PER A FEREFECTIVA LA

INSCRIPCIÓ I LA

di8è congrés de metges o biòlegs de llengua catalana12, 13, 14 octubre girona ’08



La salutdels metges

A continuació reproduïmalguns dels resultats i de

les gràfiques que laFundació Galatea considera

que són més destacablesde l’estudi “Salut, estils devida i condicions de treball

dels metges i metgesses deCatalunya”.

Jaume Padros, president dela Fundació Galatea, i Pilar

Arrizabalaga, membre de laJunta de Govern i autora de

l’estudi, exposen en dostribunes d’opinió les seves

reflexions sobre elsresultats de l’estudi.Es pot accedir al textcomplet de l’estudi awww.comb.cat/cat/actualitat/noticies/

salut-iva.pdf

La salut de la professiómèdicaAlguns resultats a destacar de l’estudi dela Fundació Galatea

Estat de Salut

L’estat de salut percebut delsprofessionals de la medicina és millorque el de la població del mateix grupd’edat i classe social. Però, si consi-derem el benestar psicològic, mesu-rat pel qüestionari GHQ12, trobem queel patiment psicològic de metgesses i

metges, principalment de les prime-res, és més alt que el de la poblaciógeneral. S’hauria d’investigar mitjan-çant estudis en profunditat, i ambmetodologies qualitatives, quins sónels factors que consideren els pro-fessionals quan avaluen la seva prò-pia salut, i per què excloem d’aquestconcepte l’estat psicològic. Fig. 31

Estils de Vida

El col·lectiu mèdic hem demostrat quesom capaços de ser exemplars en laincorporació d’estils de vida saluda-bles. Quasi el 70% de les personesenquestades afirmen fer més de 90minuts setmanals d’activitat físicaFig. 38, amb algunes diferències pergènere i edat. Pel que fa al tabac, laproporció global de metges i metges-ses que fumen arriba tot just al 20%,proporció significativament inferior ala de la població general, del mateixgrup d’edat i de la classe social. Però,trobem d’altra banda un alt percen-tatge de sobrepès (53,4 %) i obesitat(8 %) entre els metges homes, princi-palment entre els més grans de 45anys. Fig. 34



Utilització de Serveis de Salut

Els metges i les metgesses utilitzenpoc els serveis sanitaris formals. Lagran majoria demana ajuda a un/acompany/a de feina o a un parentmetge, o a un amic o amiga. Les met-gesses són les que més busquenl’atenció del de capçalera o d’un es-pecialista (43,2 %), mentre que sola-ment la tercera part dels metges hofa. Fig. 45

Us de psicofàrmacs

Set de cada 100 metges i 11 de cada100 metgesses consumeixen tran-quil·litzants, i cal destacar que un 5 %dels metges i un 9 % de les metgessesels consumeixen per iniciativa prò-pia. Pel que fa als hipnòtics i els anti-depressius, el consum d’aquests fàr-macs també és molt més elevat entrela professió mèdica que entre la po-blació catalana de la mateixa edat iclasse social. Caldrà estudiar en pro-funditat les causes d’aquest consumi buscar solucions que millorin el ben-estar d’aquest col·lectiu. Fig. 51

Condicions laborals

Cal remarcar l’alt percentatge de con-tractes temporals i interinitats entreels assalariats, que és per sobre del dela població general. Entre els metges,el nombre d’aquests tipus de contrac-tes és sis vegades més alt que entre elshomes de la seva mateixa classe soci-al, i entre les metgesses és més que eltriple. Aquestes dades indiquen pre-carietat laboral en aquest col·lectiu queresulta encara més remarcable entreles metgesses. Taula 2

Els professionals de la medicina tre-ballen una mitjana de quasi 10 horesmés a la setmana que les persones dela seva classe social equivalent. Caldestacar que gairebé la meitat delsmetges de 45 a 55 anys, que fan guàr-dies, treballen més de 60 hores set-manals. Fig. 13

El col·lectiu mèdic resta exposat ariscos psicosocials derivats del tre-



ball per unes exigències psicològi-ques elevades i uns nivells de parti-cipació baixos en la gestió del tre-ball. El grau d’insatisfacció amb laprofessió –condicions de treball isalari, principalment– és alt, sobre-tot entre els que treballen a l’AtencióPrimària, que són també els quemostren menys control sobre el tre-ball (autonomia i oportunitat de des-envolupar les pròpies activitats) iparticipen menys en les decisions dela seva unitat. Fig. 21

Conciliació vida laboral ipersonal

Les dones que viuen en parella dedi-quen menys temps que els homes altreball remunerat, i les diferènciess’accentuen quan conviuen amb fills ifilles, tot i que la majoria de metges imetgesses s’ocupen dels fills i fillesde forma compartida. Cal destacarque, entre les persones que viuensoles, les metgesses realitzen unmajor nombre d’hores de treball re-munerat que els metges. Fig. 30

En general, els metges i metgessesestan més satisfets amb la seva vidaprivada (més en relació amb la sevafamília i parella que amb les sevesrelacions amistoses) que en la sevavida laboral.

Fitxa tècnica de l’estudiL’enquesta s’ha adreçat a tots els col·legiats als Col·legis de Metges de Catalunya(Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) que es troben en actiu (entre 30 i 55 anys)i que desenvolupen la seva activitat professional en l’atenció als pacients. Lamostra que es va dissenyar preveia l’obtenció de 800 qüestionaris. Finalmentse n’han analitzat 762 de vàlids. Aquesta mostra és representativa del col·lectiude metges i metgesses de Catalunya (segons els criteris especificats mésamunt) i assoleix un marge d’error del 3,55 % sobre el total, ja que la distribucióinterna dels efectius és proporcional a les característiques de l’univers sobre labase de les variables control de sexe, edat, territori i especialitat.

PAIMM Programa d’AtencióIntegral al Metge Malalt

Dirigit als professionalsde la medicina amb

problemes psíquics i/oamb conductes

addictives a l’alcohol i/o a d’altres drogues,

inclosos elspsicofàrmacs.

Si tens aquestproblema o coneixesalgú que el pateixi,el silenci no elresoldrà.Truca ARA! it’ajudarem, amb totaconfidencialitat.

Telèfon directe 902 362 492E-mail: [email protected]



La salutdels metges

La salut i el benestar delsmetges i la necessitat de canvis

Jaume Padrós,president de la Fundació Galatea i

secretari del COMB

A punt de celebrar els deu anysde funcionament del Programad’Atenció al Metge Malalt

(PAIMM), la Fundació Galatea publical’estudi sobre Salut, estils de vida icondicions de treball dels metges imetgesses de Catalunya. L’experièn-cia d’aquests anys ens ha portat ine-vitablement a la necessitat d’apro-fundir en el coneixement dels factorsque poden estar implicats en la saluti l’emmalaltiment del nostre col·lectiu.Tenir aquestes dades és un primerpas per poder plantejar actuacions enl’àmbit de la prevenció i la promocióde la nostra pròpia salut.La consideració de la salut dels professi-onals, lligada a la garantia de qualitat del’atenció mèdica, és una qüestió queestà irrompent amb gran força en elssistemes sanitaris dels països anglosa-xons. Good doctors, safer patients és uninforme promogut pel govern anglès enel qual es destaca aquesta idea i a partirdel qual es proposen mesures per tenircura de la salut del metge.És cert que la medicina ha estat sem-pre una professió amb un fort com-promís personal i social, i és prouconeguda la paradoxa del descuit dela pròpia salut en bé de l’atenció alspacients.1 Potser en temps passats,aquesta entrega vocacional podiaquedar àmpliament compensada perun exercici professional que es basa-va en una major autonomia en la pre-sa de decisions, en el lideratge clínic,en la investigació... i que proporcio-nava al metge el reconeixement soci-al i la satisfacció personal desitjats.

En l’actualitat, la majoria de professio-nals treballem en organitzacions sani-tàries que no sempre ens permetenpoder exercir en condicions suficient-ment adequades, així com trobar l’equi-libri necessari per oferir assistència dequalitat. I el perfil d’aquests mateixospacients també és diferent: més infor-mats, potser més exigents i autònomsrespecte a la relació amb els professi-onals que tenen cura de la seva salut.Així doncs, la societat, de la mateixaforma que ho ha fet la forma d’exercirla professió. I també les prioritats polí-tiques es deixen sentir de forma forçadirecta en el dia a dia de la nostratasca. Però, i nosaltres?, com ens afec-ten aquestes condicions?, quines acti-tuds tenim com a professionals de lasalut? com ens cuidem? No hauríemd’oblidar que el que determina la nos-tra pròpia salut és el balanç entre lesnostres capacitats personals i les con-dicions de l’entorn.Les dades obtingudes a l’estudi hanpermès quantificar temes que respo-nen a aquestes qüestions i que certa-ment són molt debatuts darrerament:el malestar, les condicions laborals, l’au-tomedicació... i que fins ara no havienestat contrastats amb prou solvència.Entre els resultats crida l’atenció quemalgrat que patim uns nivells d’estrèsmolt per sobre dels de la població, elsmetges afirmem gaudir de bona salut.Sembla que en la nostra percepció no hiincloem el benestar mental, i potser peraixò sovint recorrem a l’automedicació,per aplacar allò que no ens hauria depassar. És prou sabut també que apren-dre a ser “pacients” és una de les nos-tres assignatures pendents. Però crecque aquestes dades posen en relleuque encara donem poc valor al ques’anomenen riscos psicosocials que totaprofessió comporta, i molt específica-ment la nostra (p.e. situacions d’impac-te emocional, maneig de pacients ambprocessos complexos, la mort, els er-rors, la pressió assistencial...). Aquestfet té conseqüències clares en la mane-ra com ens formem i ens preparem per

a una bona competència professional.Un metge competent ha de tenir unabona preparació en habilitats humanís-tiques, ètiques, de comunicació, etc.,però ha de poder adquirir habilitats quel’ajudin a fer un bon maneig del seu rol.Pel que fa a les condiciones laborals,l’estudi demostra que la principal cau-sa de la nostra insatisfacció està relaci-onada amb l’elevada exigència psicolò-gica, la baixa participació en les decisi-ons i en el control del propi treball. Unavegada més, es posa en evidència quela realització efectiva de la tasca profes-sional és el pilar fonamental del nostrebenestar. I en aquest sentit, crida l’aten-ció que siguin en l’atenció primària ones posen més en evidència aquests pro-blemes. L’estudi no fa més que objecti-var les causes d’insatisfacció d’aquestgrup de metges i que des del COMB jahavíem apuntat mesos enrera.D’altra banda, la feminització de laprofessió ha posat en relleu la neces-sitat de canvis en les formes d’orga-nització laboral, que permetin la con-ciliació de la vida laboral i familiar,necessitats que, no oblidem, ho sóntant per a unes com per als altres.Queda clar, doncs, que la millora delbenestar i de la salut comporta la ne-cessitat de canvis. A nivell individual, itambé en les organitzacions professi-onals i sindicals. Però també, i sobre-tot, en les administracions i les institu-cions sanitàries, per tal d’afavorir unatransformació en el funcionament delsistema sanitari. En el que ara ens ocu-pa, tenir cura del cuidador passa per laimplantació de sistemes d’organitza-ció i gestió que afavoreixin estructuresde treball saludables, basades en unareal co-responsabilització i participa-ció efectiva en la presa de decisionsdels centres i en el control sobre lapròpia tasca (agenda, organització,etc.) i afavorint en el possible la conci-liació de la vida laboral i familiar.

1 Bruguera M; Guri J; Arteman A; Grau Valledosera J;Carbonell J. La atención de los médicos hacia el cuida-do de su propia salud. Resultados de una encuestapostal. Med Clin(Barcelona) 2001;117(13):492-494.



La salutdels metges

L’exercici de la medicina ha enre-gistrat una presència notòria dela dona des de la dècada dels

vuitanta del segle passat, que cal ins-criure dins el desenvolupament soci-al, però tot i que s’observa també ales altres professions, és molt superi-or a la professió mèdica. La medicinaés la titulació universitària amb mésdemanda –quasi tres aspirants perplaça disponible– i, per tant, condici-ona la nota de selectivitat més alta. Elfet que les dones superin el 80 % del’alumnat és un signe de la qualitat dela condició femenina.La incorporació massiva de la dona ala medicina no respon solament a laseva relació històrica d’empatia ambel sector dels serveis, sinó que tambéés deguda a factors socials objectius.Els processos de feminització i assa-larització de la medicina han anat dela mà. De fet, més del 54 % de lesmetgesses treballen exclusivament alsector públic/assalariat, mentre quemés del 60 % dels metges tenen mésd’una feina remunerada i treballensimultàniament a tots dos sectors,públic i privat. L’assalarització per-met uns horaris fixos i limitats compa-tibles amb les responsabilitats famili-ars que recauen de forma desigual imés en les metgesses que en els met-ges.El col·lectiu mèdic té un grau de per-cepció de salut superior i uns hàbitsmés saludables que la classe socialcorresponent, i també, igual que enaquella, la salut de la professió estáinfluenciada per la categoria del gè-nere. Encara més tenint en compteque el col·lectiu mostra que la soma-tització és una forma d’emmalaltir méscaracterística del gènere masculí quedel gènere femení i que la salut de lesmetgesses és més vulnerable a lescondicions de treball. Cal dir, però,que el balanç entre els factors de pro-tecció i els factors de risc psicosocialde la condició femenina és modulatpositivament en la professió mèdicaen relació amb la població general.

Gènere i salut de laprofessió mèdica

Pilar Arrizabalaga i Clemente,autora de l'estudi i

membre de la Junta del COMB

Més del 90 % de les metgesses cata-lanes ha portat embarassos a terme iquasi el 75 % ha tingut dos o més fills,que resulta superior a la mitjana defecunditat a Catalunya i Espanya, 1,5.L’índex de prematuritat de les met-gesses, entre altres complicacions del’embaràs i del part, suggereixen queles metgesses són un col·lectiu pro-fessional vulnerable al risc obstètric.En particular, les metgesses que tre-ballen a l’àmbit de la cirurgia, queinclou una de les especialitats mèdi-ques més feminitzades, com és l’anes-tèsia.Si de las 43 especialitats mèdiques,les dones són actualment majoria en13, i els propers anys les metgessesseran majoria al conjunt de la profes-sió, algunes especialitats en les qualsels homes encara segueixen sentmajoritaris hauran d’oferir atractiuslaborals i personals a les metgessesper tal que no faltin determinats es-pecialistes en el mercat laboral, fetque en aquests moments ja es co-mença a observar.Cal reflexionar sobre polítiques deconciliació de la vida personal i labo-ral derivades del futur que dissenyaen femení la professió mèdica aCatalunya. A banda, cada cop menysprofessionals tenen disponibilitat perprorrogar la duració de l’activitat la-boral, considerant que necessitentemps per a la seva vida familiar i pera l’oci, interpretant que la prolonga-ció de l’activitat professional limita laqualitat de vida. És a dir, les mesuresde compatibilització laboral-familiarhan de ser dirigides al conjunt de laprofessió mèdica.



Assessoriajurídica

L’Assemblea deCompromissaris del

Col·legi de Metges deBarcelona va acordar, en la

sessió celebrada l’11 dedesembre de 2007, crear el

Registre de SocietatsProfessionals del COMB i

va fixar l’entrada enfuncionament del Registreabans de l’11 de febrer de

2008.El Servei d’Informació

Col·legial adjunta enaquesta edició el

reglament del Registre deSocietats Professionals del

COMB.En el SIC núm. 120 de

febrer-abril 2007, ja usvàrem informar dels trets

més significatius quesuposava la entrada en

vigor de la Llei 2/2007, de15 de març, de Societats

Professionals, que regulal’exercici de l’activitat

professional organitzadacol·lectivament i que

estableix el funcionamentde les societats per a la

prestació de serveisprofessionals.

En aquest númerotractarem d’analitzar

l’oportunitat de la Llei, laseva gènesi, justificació i

transcendència pel que fa ala creació de la Societat

Professional, i lespreguntes més freqüents.

Societats Professionals,comença el compte enrereper a l’adaptació

Des de l’òptica corporativa i delsprofessionals, la Llei no potser més oportuna i positiva. El

sector serveis, i en concret els serveisprofessionals, dins de la Unió Euro-pea, suposen la major part del seuPIB.Fins ara, es considerava que l’activi-tat professional havia de ser exercidaindividualment, atenent, principal-ment, al caràcter personalíssim de lesseves exigències (treball intel·lectual,organització, capacitació, deontolo-gia, control, responsabilitat).No obstant això, és per tots conegutque l’exercici col·lectiu d’una activi-tat professional, atorga als professi-onals una sèrie d’avantatges que elssituen en una millor posició competi-tiva en front dels que actuen indivi-dualment i també respecte als seusclients. Aquests avantatges es deri-ven de la especialització o divisió deltreball, les economies d’escala i deles economies de producció conjun-ta. Per tot això, l’exercici professio-nal mitjançant societats constitueixel mitjà més idoni per facilitar la di-versificació del capital humà delsprofessionals mitjançant l’especia-lització del seu equip. És més, aquestavantatge resulta especialment evi-dent en el nostre camp, el de l’exerci-ci de la medicina, tenint en comptel’ampli ventall d’especialitatsd’aquesta professió.S’ha de tenir en compte l’evolucióque han seguit les activitats professi-onals i dels serveis de les professionscol·legiades al llarg dels darrers anys,i que cada cop ha estat més freqüentla prestació de serveis professionalsmitjançant societats (civils o mercan-tils). No obstant això, el seu objectesocial no sempre ha estat circumscrita l’exercici en comú d’una professió,sinó que es compatibilitzava amb d’al-tres objectes mercantils.

Ha estat molt freqüent que el coneixe-ment i la independència professionalrestin sotmeses a les decisions delcapital aliè així com que l’activitat s’en-foqui amb criteris de mitjans produc-tius i d’intermediació. Resulta evidentque la inèrcia de l’economia del mer-cat global, no va necessàriament en ladirecció de protegir i potenciar elsconeixements, els valors i la indepen-dència dels professionals, sinó a ob-tenir resultats.En aquest sentit, la Unió Europea haanat impulsant des de l’any 2000 ini-ciatives amb l’objectiu que l’any 2010la UE es converteixi en l’economiabasada en el coneixement més com-petitiva i dinàmica del món. Els ser-veis professionals juguen un paperimportant en la millora de la competi-tivitat de l’economia europea ja queconstitueixen aportacions per a l’eco-nomia i l’activitat empresarial, de talmanera que la seva qualitat i compe-titivitat produeixen importants efec-tes col·laterals. Els serveis professio-nals també són rellevants, degut a laseva importància directa sobre elsconsumidors.



En el marc de la política europea de lalliure competència, la Comissió Euro-pea va considerar que hi ha raons perles quals pot ser necessària una regu-lació de l’estructura de les societatsque presten serveis professionals; totinstant els Estats membres i els orga-nismes professionals a treballar coor-dinadament per revisar les normesexistents, deixant àmplia autonomiaa cada Estat per determinar el nivellde regulació, evitant excessos res-trictius i perjudicials per a la lliurecompetència i per als interessos delsclients.En aquesta línia, la UE recomana lamodernització de normes dels Es-tats membres que regulen les pro-fessions liberals, tot potenciant lacompetitivitat i transparència en elsector de serveis professionals, i in-troduint canvis que proporcionin alsprofessionals més autoregulació i in-dependència enfront de les estruc-tures empresarials existents, basat,això sí, en unes noves regles associ-atives on tindran un important pa-per els col·legis professionals, en lamesura que les Societats Professio-nals, a l’igual que el professionalindividual, se sotmeten al control i elregistre col·legial.El resultat a Espanya ha estat la Llei2/2007, de 15 de març, de SocietatsProfessionals, que respon a la neces-sitat d’ordenar el marc de l’exercici del’activitat professional organitzadacol·lectivament.La qüestió més rellevant per als pro-fessionals rau en el fet que la Lleiobliga que el control econòmic i degestió de la Societat Professionalquedi permanentment sota el dominidels mateixos professionals; peraquesta raó, s’exigeixen determina-des majories en els elements patri-monials (3/4) i personals (3/4) de lasocietat, així com en els òrgans d’ad-ministració (3/4), que hauran de re-caure, obligatòriament, en els socisprofessionals. Però això no és per alsmetges catalans una qüestió que elssigui desconeguda, ja que a finalsdels noranta es varen constituir lesprimeres EBA (Entitats de Base Asso-ciativa) que permetien participar alsprofessionals sanitaris directament enla gestió dels serveis sanitaris apro-

1

2

3

4

Preguntes més freqüents sobre lesSocietats Professionals

Tot seguit, us avancem les tretze preguntes més freqüents que, deben segur, us permetran tenir un primer coneixement sobre lesSocietats Professionals.

1. Què és una Societat Professional?

Una SP és aquella que té per objecte social, únic i exclusiu, l’exercici encomú de l’activitat professional. És activitat professional la que requereix,per al seu exercici, titulació universitària oficial i estar inscrita obligatòria-ment al Col·legi Professional corresponent. Per això, són SP aquelles socie-tats (civils o mercantils) mitjançant les quals els metges exerceixin de formacol·lectiva la medicina.

2. Quins tipus societaris poden adoptar les SP?

Les SP poden adoptar qualsevol forma societària de les previstes al nostreordenament jurídic, és a dir, poden ser societats personalistes (societatscol·lectives, comanditàries i, les més comunes, les societats civils) isocietats capitalistes (SL i SA). Per distingir el caràcter de professional,aquestes societats hauran d’afegir “P” o “Professional” en la denomina-ció social.

3. Està el contracte de SP subjecte a alguna formalitat?

Sí. Qualsevol que sigui la forma societària de la SP (incloses les societatscivils), haurà de formalitzar-se en escriptura pública, inscriure’s en el Regis-tre Mercantil i en el Registre de SP del Col·legi Professional que correspon-gui. Sense la inscripció en el Registre Mercantil, la societat no tindrà perso-nalitat jurídica pròpia.El contracte social, a més de recollir les mencions pròpies de cada formasocial adoptada, haurà de contenir una sèrie de mencions referides alssocis, professionals o no; dels administradors, indicant si són o no profes-sionals; del col·legi professional de pertinença i de l’activitat que constitu-eix l’objecte social.

4. És obligatori constituir-se en SP?

Sí. Sempre que la societat (civil o mercantil) tingui per objecte social l’exercicien comú d’una o diverses activitats professionals. A més, la Llei imposa quel’objecte social de la SP haurà de quedar reduït exclusivament a aquest.També tindran aquesta obligació els professionals que s’agrupen per prestarcol·lectivament els seus serveis, ja que són SP encara que, formalment idavant de tercers, no estiguin constituïts com a tals. La Llei presumeix que hiha exercici en comú quan es desenvolupi públicament sota una denominaciócomuna o col·lectiva, o s’emetin factures, minutes, rebuts, sota aquestadenominació. En aquest supòsit, tots els professionals actuants hauran derespondre solidàriament dels deutes i les responsabilitats que es derivin del’exercici col·lectiu de l’activitat professional.



pant el professional a l’organització idesenvolupament del sistema sani-tari públic i exigint que es constituïs-sin i mantinguessin, total o majorità-riament, pels mateixos professionalssanitaris.Una novetat significativa és que laSocietat Professional es configuracom un nou professional col·legiat,amb drets i obligacions respecte elCol·legi Professional corresponent.La Societat Professional permetrà unamillora de la competència, aportant,per una banda, beneficis per als usu-aris tenint en compte la doble respon-sabilitat (societat i soci professional)i, per l’altra, perquè suposa una evi-dent millora de la professionalitat delssocis mitjançant la utilització de latècnica del common monitoring. Totaixò contribueix inevitablement a unamillora de posicionament de la socie-tat en el mercat.L’exigència legal del domini perma-nent del capital i dels òrgans d’admi-nistració pels socis professionals per-met aplicar òptimament les tècniquesdel common monitoring (control encomú), mitjançant les quals s’asse-gura:

1. Una continuïtat de la comunitatd’interessos

2. Una avaluació continuada3. Unes millors possibilitats de for-

mació especialitzada4. Una garantia per la defensa del

coneixement professional (en elnostre cas, de la independència delcriteri mèdic)

5. Un imperatiu per al control recí-proc de la qualitat dels professio-nals

6. Una garantia de l’òptima prestaciódels serveis mèdics a la societat.

La figura de la Societat Professional,a més dels avantatges econòmics pro-pis de qualsevol forma societària, lesmillora i potencia, en el benentès quela Societat Professional, a partir d’ara,serà l’única que podrà operar en elsector de l’exercici col·lectiu d’unaactivitat professional i, en conseqüèn-cia, obtenir-ne els beneficis.Per tant, la nova figura de la SocietatProfessional és un repte que ha depermetre als professionals fer valer el

Preguntes més freqüents sobre les Societats Professionals

5

67

8

9

5. Han d’adaptar-se a la nova regulació les societats preexistents?

Sí. El termini per adaptar-se a la Llei i sol·licitar la seva inscripció en elRegistre Mercantil abans del 16 de juny de 2008. Cas de no fer-ho, la Lleisanciona l’incompliment amb el tancament registral i, en data 16 de desem-bre de 2008, amb la dissolució de ple dret de la societat, el que suposarà lacancel·lació immediata i d’ofici per part del Registrador Mercantil delsassentaments de la societat.

6. Quina responsabilitat civil s’assumeix quan s’exerceix unaactivitat professional col·lectivament sense adoptar la forma de“societat professional”?

La mateixa que estableix la Llei per a les SP. És a dir: responen personalmentels socis que hagin actuat, solidàriament amb la societat.

7. Han de constituir una SP els metges que exclusivamentcomparteixen infraestructures i despeses?

No. Compartir exclusivament infraestructures i despeses és una forma decooperació entre professionals que exerceixen individualment la professiói que únicament posen en comú recursos materials (lloguer de l’espai,despeses de recepcionista, etc.).S’haurà de tenir molta cura amb els signes distintius (targetes, papereria,publicitat, plaques, etc.) que utilitzem, per tal de no crear confusió enl’usuari. Convé recordar la presumpció que estableix la Llei en aquest sentiti que s’ha exposat anteriorment.

8. Pot una SP tenir per objecte la realització de diverses activitatsprofessionals?

Sí. La Llei autoritza la creació de societats multidisciplinàries, és a dir, quetenen per objecte la realització de diverses activitats professionals. Peròexigeix que no es tracti de professions incompatibles entre si.Recordem que és activitat professional la que requereix, per al seu exercici,titulació universitària oficial i la seva inscripció obligatòria en el Col·legiProfessional corresponent.

9. Han de ser metges tots els socis?

La voluntat del legislador és que el control de l’activitat professional, mitjan-çant l’agrupació de professionals, quedi sota el domini i la gestió delsmateixos professionals. Per això exigeix que els socis professionals mantin-guin el control i la gestió de la SP de manera que les 3/4 parts del capitali dels drets de vot (en les societats mercantils) o bé les 3/4 del patrimonisocial i del número de socis (en les societats personalistes) hauran depertànyer als socis professionals.En conseqüència, la SP podrà tenir socis inversors, no professionals, queaportin capital a la societat enfront dels socis professionals que contribuei-xen amb la seva activitat, sempre que la seva participació no excedeixid’1/4 part del capital i dels drets de vot.



nostre esperit emprenedor; aconse-guint que el teixit de societats profes-sionals mèdiques sigui consistent aCatalunya; i que sigui principalmentautòcton; aconseguint, també, que elvolum i la capacitat de les societatsvagi igualat a l’indiscutible alt nivellde coneixements i capacitats del col-lectiu mèdic català.La funció col·legial, en aquest noumarc legal, és la d’aplicar a les Socie-tats Professionals el règim estatutarii deontològic propis, fins ara, d’unprofessional col·legiat. Aquest con-trol permetrà donar compliment alrègim de garanties que, la Llei pre-tén, garantia per als usuaris i garantiaper a les mateixes societats professi-onals.S’ha d’entendre que l’exigència legalde mantenir imperativament el con-trol del capital i dels òrgans d’admi-nistració en mans dels socis professi-onals, suposa la necessitat que la in-formació col·legial estigui constant-ment al dia, quant a inhabilitació oincompatibilitat del soci professional.Pels motius exposats, la Llei obligaels Col·legis Professionals a crear unRegistre de Societats Professionals.En compliment d’aquest mandat, l’As-semblea de Compromissaris delCOMB ha adoptat el dia 11/12/2007l’acord de crear el Registre de Socie-tats Professionals del COMB i d’apro-var-ne el seu Reglament, que troba-reu adjunt en aquest número del SIC.Aquest Registre entrarà en funciona-ment en el termini de 2 mesos des dela seva aprovació.El COMB està a la vostra disposició i,amb la finalitat d’ajudar-vos i donar-vos tot el nostre suport, hem organit-zat unes sessions informatives sobreles implicacions de la Llei, que tindranlloc en les dates que s’informaranoportunament. Així mateix i, per dur aterme l’important esforç que la ne-cessària adaptació dels Estatuts com-porta, hem previst un dispositiu aMEDICONSULTING JURÍDIC, Tel. 935678 880, e-mail: [email protected],per donar-vos el suport que necessi-teu, valorant i estudiant, cas per cas,les vostres necessitats a fi que lessocietats mèdiques s’adaptin a lanorma.

Assessoria Jurídica del COMB

Preguntes més freqüents sobre les Societats Professionals

10

11

12

13

10. Han de ser metges els administradors d’una SP?

L’administració d’una SP pot recaure en un únic administrador, més d’un(solidaris o mancomunats) o en un Consell d’Administració, però, en tot cas,les 3/4 parts del seus membres hauran de ser socis professionals. Peraquest motiu, quan es tracti d’un Administrador únic o un Conseller Delegataquests seran socis professionals.

11. És la SP responsable dels danys ocasionats per actesprofessionals?

La SP i els professionals, socis o no, que hagin actuat són responsables solidàri-ament pels deutes socials derivats dels actes professionals. La llei estableix elcaràcter obligatori de la contractació d’una pòlissa d’assegurança que cobreixi laresponsabilitat civil de la societat derivada de l’exercici professional.Cal recordar que la LOPS ja establia aquesta obligatorietat en relació amb elsprofessionals sanitaris, siguin persones físiques o jurídiques. Per la qual cosa,en l’àmbit de la medicina la Llei reforça l’obligació establerta l’any 2003.Però no hem d’oblidar l’extensió del règim de responsabilitat que la Lleiaplica als supòsits en què dos o més professionals desenvolupen col·lec-tivament una activitat professional, sense constituir-se en Societat Professi-onal i malgrat estar-hi obligat per Llei. La norma atribueix a tots els profes-sionals actuants la responsabilitat solidària pels deutes i les responsabili-tats que es derivin de l’exercici col·lectiu de l’activitat professional.

12. És aplicable a la SP el règim deontològic i disciplinari fins araatribuït al metge?

La SP es configura com una nova classe de professional col·legiat i, per tant,sotmès al règim deontològic i disciplinari propi de l’activitat professional,podent ser aquesta objecte de sanció disciplinària, sens perjudici de laresponsabilitat personal del professional actuant.És important saber que es fan extensives a la SP les causes d’incompatibilitati inhabilitació per a l’exercici de la professió que puguin afectar qualsevoldels socis, exceptuant el cas que l’afectat hagi estat exclòs de la societat.

13. Què hem de saber del Registre Col·legial de Societats Professionals?

Que és obligatori. S’hi han d’inscriure totes les societats professionals queactuïn dins l’àmbit del territori del COMB, així com qualsevol modificació ques’esdevingui, de socis, administradors o de contingut del contracte social.Que NO és constitutiu, la personalitat jurídica s’adquireix per la inscripció dela societat en el Registre Mercantil.Que la inscripció en aquest Registre configura la Societat Professional comuna nova classe de professional col·legiat, sotmesa als mateixos drets,obligacions i sistema de responsabilitat disciplinari i deontològic que elcol·legiat individual.Que és públic i dóna transparència de la composició societària, i seguretatals usuaris.Aquest Registre entrarà en funcionament el proper 11 de febrer d’enguany ies regirà pel Reglament que va ser aprovat per l’Assemblea de Compromis-saris del passat 11 de desembre.



Actualitatsanitària

La consellera de Salut,Marina Geli, va presidir la

celebració realitzada en elTeatre Nacional de

Catalunya per reconèixerles millors idees de l’any

2007 en el SistemaNacional de Salut, en la

sisena edició de lainiciativa de Diario Médico.A l’esdeveniment, en que hi

van participar destacatsrepresentants del món

sanitari de Catalunya, delgovern central i de diversescomunitats autònomes, van

ser reconeguts, entred’altres, el curs d’accés

dels metges a l’exercici dela professió, organitzat pel

Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) i

l’Institut d’Estudis de laSalut (IES), així com un

informe sobre la salut delMIR i l’estudi denecessitats dels

professionals de lamedicina relacionades amb

el moment de la jubilació,estudis realitzats per la

Fundació Galatea.

El curs d’accés dels metgesa l’exercici de la professió,premiat com una de lesmillors idees del 2007

D’esquerra a dreta: Alfonso Jiménez, directorgeneral de Cohesió del Ministeri de Sanitat;

Francisco Javier Álvarez , conseller de Sanitat deCastilla y León; Luis Rosado, secretari de Sanitatde la Comunitat Valenciana; José Luis RodríguezSendín, secretari general de l’OMC; Marina Geli,

consellera de Salut; Javier Olave, director deDiario Médico; Enrique González, viceconseller

de Salut d’Andalusia, i Miquel Bruguera,president del COMB, en l’acte de lliurament dels

premis.

La sisena edició de la iniciativa de Diario Médicotambé ha premiat dos projectes de la FundacióGalatea: un informe sobre la salut del MIR i l’estudi denecessitats dels professionals de la medicinarelacionades amb el moment de la jubilació

Rafa M. M

arin/Jose Luis Pindado

En la presentació de l’acte MarinaGeli, consellera de Salut, va dirque l’any 2008 serà l’any del gran

pacte per a la sanitat. Miquel Bruguera,president del COMB, en el seu parla-ment va destacar que seria molt positiuque a partir de l’any vinent se suggerei-xin idees orientades a millorar la situa-ció dels metges, “no tan sols les condi-cions laborals, sinó també per organit-zar-nos millor i ser més autònoms”.Per altra banda, Javier Olave, directorde Diario Médico, va recalcar en lapresentació de l’acte que “som reinci-dents amb aquest catàleg de bonesidees perquè creiem que s’ha d’aplau-dir el compromís dels qui s’esforcenper millorar la nostra sanitat des de lainvestigació, l’assistència, la docèn-cia i la gestió”.A la celebració també hi van assistirper part del Col·legi de Metges de

Barcelona, Jaume Padrós, secretari delCOMB; Jaume Aubia, director gerent/CEO, president executiu del grup MED;Marc Soler, director adjunt corpora-tiu del COMB; Ignasi Pidevall, directoradjunt jurídic del COMB, i Antoni Arte-man, gerent de la Fundació Galatea.També van participar en l’acte altresrepresentants del món sanitari català:José María Sabaté, director general delServei Català de la Salut; Francesc JoséMaría, gerent de l’Institut Català de laSalut, i Josep Bombí, president de l’Aca-dèmia de Ciències Mediques deCatalunya i Balears, entre d’altres.

Curs d’accés dels metges al’exercici de la professió

Aquesta iniciativa del COMB organit-zada conjuntament amb l’IES té l’ob-jectiu de facilitar l’accés dels metges,


informació col·legialR

afa M. M

arin/Jose Luis Pindado

en general, i els professionals formatsa l’estranger, en particular, a l’exerci-ci de la professió mèdica, i apropar elmetge al món laboral mitjançant laformació en continguts imprescindi-bles per a l’exercici de la professió.Aquest curs inclou nocions sobre laprescripció mèdica, el marc legal, elcodi deontològic i la relació entre elshospitals públics i privats.L’activitat docent té una durada de 32hores, pensada per no coincidir ambl’horari laboral i consta d’un temari de7 mòduls en què es tracten els se-güents temes: funcionament del sis-tema sanitari català i espanyol i orga-nitzacions que presten serveis sani-taris a Catalunya; urgències, suportvital bàsic i DEA; actualització en pres-cripció farmacèutica; comunicaciómetge-pacient; els documents medi-colegals: història clínica, consenti-ment informat, informes i certificats,incapacitat laboral; visita a un centred’atenció primària, i visita a un serveid’urgències hospitalàries.El mes de febrer comença una novaedició del curs al Centre d’EstudisCol·legials del COMB.

La salut del MIR

La Fundació Galatea va editar una guiaadreçada a tutors i professionals delscentres sanitaris docents sobre la sa-lut del MIR. Aquest document és elresultat del debat i el consens d’ungrup de treball format per experts es-

pecialment sensibles al tema de lasalut del metge resident, des de dife-rents perspectives de treball, com tu-tors, metges preventivistes i gestors,especialistes en psiquiatria i els ma-teixos residents.La guia pretén ser una eina de preven-ció i sensibilització sobre la salut psi-coafectiva del resident.

Estudi sobre les necessitats delsmetges davant la jubilació

Aquest estudi qualitatiu de la Funda-ció Galatea sobre la jubilació delsmetges defineix les principals neces-sitats dels metges a l’hora de la jubi-lació, identifica el tipus d’accions quees mostren útils per millorar l’experi-ència i l’afrontament del procés dejubilació i proposa accions que calpromoure des de l’àmbit professionali col·legial.

1. Jaume Padrós, secretari del COMB, i AmandoMartín Zurro, director de l’àrea de formació i

desenvolupament professional de l’IES, en laprimera sessió del curs d’accés dels metges a

l’exercici de la professió.2. Coberta de l’informe sobre la salut del MIR.

3. Coberta de l’estudi sobre la salut del metgejubilat.

4. D’esquerra a dreta: Marc Soler, director adjuntcorporatiu del COMB; Jaume Aubia,director

gerent/CEO, president executiu del grup MED;Eulàlia Massachs, coordinadora de programes de

la Fundació Galatea; Jaume Padrós; AntoniArteman, gerent de la Fundació Galatea; CristinaRuiz, redactora en cap de Diario Médico, i Ignasi

Pidevall, director adjunt jurídic del COMB.

1

2

3

4



La confidencialitat i l’autonomiaen el “menor madur”

Joan Monés Xiol,Comissió de DeontologiaCoordinador de projectes de Codi de Deontologia,anys 1996-1997 i 2004-2005

Reflexions sobre la sentència del Jutjat núm. 12 delContenciós-Administratiu de Barcelona sobre laimpugnació de dues normes del Codi en relació amb laconfidencialitat i l’autonomia del menor

El passat mes de setembreuna sentència del jutjat del

contenciós-administratiunúm. 12 de Barcelona es va

pronunciar sobre laimpugnació dels articles 33

i 59 del Codi deDeontologia del Consell de

Col·legis de Metges deCatalunya, acordant-ne

l’anul·lació.Aquests articles, com jainformàvem en el darrer

SIC 121 pàg. 4, fanreferència a la protecció de

l’autonomia i de laconfidencialitat del menor

madur, i avui es considerensense efecte.

La Comissió Permanent delConsell de Col·legis de

Metges de Catalunya vaacordar interposar recurs

d’apel·lació davant elTribunal Superior de

Justícia de Catalunya.A continuació presentem

una reflexió de JoanMonés, membre de la

Comissió de Deontologia iCoordinador de projectes

de Codi de Deontologia,anys 1996-1997 i 2004-

2005, un article de NúriaTerribas, jurista i directora

de l’Institut Borja deBioètica (URL), i l’escritprevi a la sentència queMetges Cristians va ferarribar al president del

COMB, Miquel Bruguera.

Introducció. El secret mèdic

En la Declaració Universal delsDrets de l’Home, l’article 12 sos-té una aferrissada defensa de la

intimitat: “Ningú no serà objecte d’in-tromissions arbitràries en la seva vidaprivada, la seva família, el seu domici-li o la seva correspondència, ni dedanys al seu honor o reputació. Totapersona té dret a la protecció de la lleicontra aquestes intromissions odanys.” En l’àmbit mèdic és conegut ireconegut el Jurament Hipocràtic, queen un dels seus punts defineix el se-cret mèdic: “Mantindré el silenci so-bre qualsevol cosa que vegi o senti enrelació amb un home, en qualsevolatenció a un malalt o fins i tot mésenllà d’això, tot allò que no hagi deser divulgat”.En la relació pacient-metge, el primerposa la seva salut i reputació en mansdel metge i, a vegades, ha de revelaraspectes que considera vergonyososi la divulgació dels quals potser li fari-en més mal que la pèrdua de salut.Potser si el pacient no tingués la cer-tesa que el metge preservarà la sevaintimitat, és a dir, mantindrà el secret,podria abstenir-se de la consulta. Pertant, el deure del silenci és una formad’aconseguir el principi de “primum

non nocere”. La llei 41/2002 sobrel’autonomia del pacient, en l’article7.1 sobre el Dret a la intimitat, explici-ta que “Tota persona té dret que esrespecti el caràcter confidencial deles dades referents a la seva salut”, ésa dir, reconeix i incorpora en el sid’una llei de caràcter eminentmentsanitari la intimitat com a dret.

El secret mèdic en el menor

Recordem que, l’any 1997, es va apro-var un nou Codi de Deontologia per aCatalunya i que, sens dubte, ha estatuna eina eficaç i majoritàriament benconsiderada. Aprofitant el marc d’uncongrés de la professió, amb datadesembre del 2004, el Consell de Col-legis de Metges de Catalunya va con-siderar la conveniència d’actualitzarel Codi. Després d’un procés de re-dacció, presentació d’esmenes, etc.,el Codi es va aprovar en el si del con-grés i és vigent a la nostra ComunitatAutònoma des d’abril del 2005.Un grup de 110 metges, encapçalatper la Dra. Dolors Voltas, membre dela comissió de Deontologia del Col·le-gi de Barcelona i membre del grupredactor de les propostes d’actualit-zació, vàrem presentar un recurs en elJutjat Contenciós-Administratiu, ambdues peticions concretes al jutge:

1a.) Que anul·li el Codi de Deontolo-gia, perquè segons el seu criteri es vainfringir el dret de participació delmetges, o2a.) Subsidiàriament anul·li les nor-mes 33 i 59, en referència a la confi-dencialitat dels menors, perquè per-judiquen la pàtria potestat dels paresi tutors.Quant a la primera petició, el Jutjatresol textualment que “En el cas que

Estat de laqüestió



ens ocupa, consta que el Consell vasotmetre el projecte a les esmenes iobservacions dels col·legiats en ge-neral i, a més, el va sotmetre al con-grés de la professió, de forma que esva articular un procés de participacióque va culminar amb la possibilitat depresentació d’esmenes i la considera-ció d’aquestes per la comissió i elsdiferents grups redactors. Es va com-plir, per tant, el principi de participa-ció democràtica en el benentès queaquest principi no comporta l’accep-tació obligada de les esmenes, comtampoc la necessitat de desestimacióexpressa i raonada d’aquestes”. ElJutjat desestima aquesta pretensiódels demandants, però accepta la se-gona petició i anul·la les normes 33 i59, decisió que ha estat recorregudapel Consell de Metges de Catalunya.Quant a la segona petició, cal consi-derar que, cada dia més, hi ha unreconeixement dels menors d’edatcom a subjectes de drets. L’ordena-ment jurídic tracta d’adaptar-se aldesenvolupament personal del me-nor d’acord amb la seva edat, nivellde capacitat i maduresa, facilitant eldesenvolupament de la seva perso-nalitat i afavorint la seva progressivacapacitat per exercir els seus drets ideures. Per això, l’ordenament jurídicreconeix àmplies excepcions al prin-cipi que vincula la capacitat d’obrar ala majoria d’edat i, en aquest sentit, elmenor va tenint cada vegada més le-gitimitat per actuar, que s’amplia amesura que el menor arriba a l’ado-lescència, depenent de les seves ca-pacitats. La capacitat d’obrar del me-nor és definida a la Llei Orgànica 1/1996, de protecció jurídica del me-nor, en la qual es produeix un canviprofund en la consideració del’“estatus social” del nen i es reculluna nova perspectiva sobre els dretshumans reconeguts a la infància, queincorporen transformacions socials iculturals de la nostra societat. Aques-ta llei no sols reconeix la titularitatd’un ampli ventall de drets, sinó tam-bé la capacitat progressiva per a l’exer-cici personal d’aquests, com a sub-jectes actius, participatius i creatius.

La Norma 8 del Codi de Deontologiadiu: “La primera lleialtat del metge had’ésser envers la persona que atén.La salut d’aquesta ha d’anteposar-sea tota altra conveniència.” Per tant,primera consideració: el pacient és elsubjecte a qui el metge deu la primeralleialtat, sense limitacions, és a dir, atothom, incloent-hi els menors.La Norma 13 tracta del consentiment:“El metge no podrà tractar cap paci-ent amb la capacitat mental conser-vada sense el seu consentiment. En elcas d’un menor, si té capacitat decomprendre allò que decideix, el met-ge ha de tenir en compte la seva vo-luntat, però també valorarà l’opiniódels vinculats responsables.” Cal, pertant, informar el “menor madur” i cor-respon al metge valorar si té la lluci-desa necessària per tenir drets simi-lars als d’un adult, quant a prendredecisions sobre la seva salut. La nor-ma explicita que, en el cas dels me-nors, el metge ha de considerar l’opi-nió del “menor madur” (aquell quecomprèn allò que decideix), però tam-bé dels pares o vinculats.La Norma 33 suspesa per la sentènciadel Jutjat tracta de la confidencialitat:“El metge, en cas de tractar un paci-ent menor d’edat i quan el consideriamb les suficients condicions de ma-duresa, haurà de respectar la confi-dencialitat envers els pares o tutors ifer prevaler la voluntat del menor.”Per tant, es reconeix el dret del menora la intimitat i el metge, en cas depetició del menor, haurà de fer preva-ler la seva petició de secret; però pre-valer no vol dir sempre i en qualsevolcircumstancia. El deure del metge és,en primer lloc, convèncer el menor dela conveniència, pel bé de tots, queels seus pares o tutors estiguin assa-bentats de la situació i puguin decidirentre les diverses pautes proposadespel metge de la manera mes consen-suada possible.A la pràctica clínica es considera quela intervenció dels pares és molt ne-cessària i favorable i gairebé sempreessencial, per tal de poder abordarcorrectament la situació i trobar lasolució mes adient. La gran majoria

de metges creiem que la implicaciódels pares és extraordinàriament po-sitiva i que ha de ser afavorida i recol-zada, però mai imposada. Però, simalgrat la insistència del metge, elmenor li exigeix mantenir el secret i elprofessional sanitari considera que elmenor té suficient maduresa i capaci-tat, tant intel·lectual com emocional,en relació amb una determinada situ-ació assistencial, el metge té el deurede mantenir la confidencialitat, ex-cepte quan existeixi una causa d’ex-cepció greu per no fer-ho.En aquest sentit, cal recordar la Nor-ma 32, que limita el deure del secret iespecifica que “el metge podrà reve-lar el secret amb discreció... en elssegüents casos” i entre les excepci-ons “Quan de la revelació se’n presu-mís un molt probable bé per al paci-ent” i “si amb el silenci es presumís unmolt probable perjudici per al paci-ent...”. De les dues excepcions, en elcas del menor se’n deriva no sola-ment que el metge pot desvelar elsecret, sinó que va més enllà, té l’obli-gació d’informar els pares o vinculatsresponsables quan es presumeixi unbé per al menor o evitar-li un mal. Compodem comprovar, les normes d’èti-ca mèdica són menys estrictes queles derivades del secret de confessió,que obliga els preveres catòlics amantenir el secret de tot el que esreveli durant el sagrament, sense li-mitacions, incloent-hi les revelacionsdels menors.Per tant, si des del punt de vista èticel metges majoritàriament ho ente-nem així, per què el Jutjat consideraque la norma no compleix la legalitatvigent? El Jutjat, després de les sevesconsideracions de la norma 33, diu,textualment: “En definitiva, el tracta-ment de la norma 33 és diferent i mésgenèric que el tractament legal, deforma que cal admetre aquest puntatès que segons que s’ha argumen-tat, el codi de deontologia no potmodificar el plantejament de les lleis”.El Jutjat creu que la norma es potinterpretar com a “prohibició delmetge d’informar els pares” i tambéque “el metge no és ningú per valorar

La confidencialitat i l’autonomia en el menor madur



la maduresa del menor...”, argumentssi més no discutibles, sobretot consi-derant que la Llei 41/2002, sobre l’au-tonomia del pacient, reconeix indi-rectament la facultat del “menor ma-dur” a decidir sobre la seva salut i lacapacitat del metge per valorar la sevamaduresa, quan a l’article 9.3.a, enrelació amb els límits al consentimentinformat, diu: “Quan el pacient nosigui capaç de prendre decisions, acriteri del metge responsable de l’as-sistència, o el seu estat físic o psíquicno li permeti fer-se càrrec de la sevasituació”; és a dir, considera el criteridel facultatiu com a vàlid per avaluarel grau de capacitat d’un pacient perrebre la informació i poder fer el con-sentiment.Pensem que el menor ha de poderaccedir als serveis sanitaris en gene-ral i al metge en particular amb laconfiança que se l’ajudarà i respecta-rà i, perquè el menor tingui aquestapercepció, és molt important que sà-piga que el metge respectarà la con-fidencialitat i, alhora, els pares o vin-culats han de poder confiar en l’ade-quada gestió de la confidencialitatdels professionals sanitaris, sabentque s’hi recorrerà si la seva ajuda ésconvenient o necessària per a la solu-ció del problema de salut del menor i,fins i tot, en contra de la seva volun-tat. El suport dels pares i la confiançamútua són factors que faciliten la pre-sa de decisions i la mediació del met-ge esdevé imprescindible per respec-tar els drets tant del menor com delspares.

Avortament i codi de deontologia

A la interrupció voluntària de l’emba-ràs no s’hi hauria d’arribar, però des-graciadament avui es fan avortamentsa la nostra societat amb massa fre-qüència i això no és bo per a ningú. Amés, la decisió d’avortament, sempretraumàtica, és especialment punyenten el cas de les adolescents. Per això,d’entre altres mesures, s’han de pro-mocionar espais educatius per a unasexualitat responsable. Però s’ha d’ac-ceptar i entendre la possibilitat de

fracàs i, per això, l’autoritat sanitàriapermet i ha regulat l’anticoncepciód’emergència, que ha de ser dispen-sada pel metge (respectant l’objeccióde consciència), perquè aquest con-tacte permetrà anar fent uns conveni-ents bons consells preventius futurs.No obstant tot aquest ventall de pos-sibilitats, a vegades es produeix l’em-baràs no desitjat i se’n planteja lainterrupció, regulada per llei. Com acol·lectiu, els metges hem d’assumirla realització de l’avortament, tot ique, com a metges individuals, hemde defensar amb força la legítima fa-cultat de l’objecció de consciència.La Norma 59, la segona suspesa perla sentència del Jutjat, té relació ambl’esterilització i l’avortament: “El met-ge no practicarà cap interrupció d’em-baràs o esterilització sense el consen-timent lliure i explícit del pacient, do-nat després d’una acurada informa-ció, en especial quant aquest siguimenor, però amb capacitat de com-prendre allò en què consent. Quan nohi hagi aquesta capacitat, caldrà elconsentiment de les persones vincu-lades responsables.”La norma 59, que ha estat vigent aCatalunya des de l’any 1997 (va seruna de les moltes no modificades enl’adequació del Codi del 2005), inten-ta salvaguardar, sempre i en qualse-vol circumstància, l’autonomia de lapersona i no permetre cap actuaciósobre ella sense el seu consentiment,i aquest principi també és vàlid quanta l’esterilització o interrupció d’em-baràs. Algunes vegades, afortunada-ment molt poques, alguns pares, ambla suposada bona intenció de pensaren el futur de l’adolescent, han inten-tat forçar un avortament, en contra dela voluntat de la menor. Per això es vaintroduir a la norma la frase “en espe-cial quant aquest sigui menor”, perdonar força a l’autonomia del pacienti també del menor “amb capacitat decomprendre allò en què consent”, in-tenció molt llunyana de la interpreta-ció feta pel col·lectiu de metges que,legítimament, van interposar el re-curs i que, en resum, interpreten que“la norma permet la pràctica de l’avor-

tament i l’esterilització a menorsd’edat, en condicions de suposada‘maduresa’, sense que els metges hohaguessin de comunicar als seus pa-res o tutors”, argument globalmentacceptat pel jutge, amb el suport de laLlei 41/2002 que, efectivament, a l’ar-ticle 9.4 explicita que “La interrupcióvoluntària de l’embaràs, la pràcticad’assaigs clínics i la pràctica de tècni-ques de reproducció humana assisti-da es regeixen per l’establert ambcaràcter general sobre la majoriad’edat i per les disposicions especialsd’aplicació”.Però, en el cas concret de l’avorta-ment, la Llei orgànica 9/1985 del CodiPenal que el regula, parla només de“dona embarassada” sense referèn-cies a l’edat. Per tot això, podríem feruna pregunta als nostres companysque han fet la demanda: En el supòsitque els pares exigissin al metge prac-ticar l’avortament en contra de la vo-luntat de la “menor madura”, estari-en d’acord en el fet que s’hauria de ferrecolzats per la “pàtria potestat”? Sócconscient que la pregunta té un certcomponent demagògic, però en totcas no diferent a la interpretació queels demandants fan de la norma dientque la norma permet l’avortamentsense que els metges ho hagin decomunicar als pares.Els redactors del Codi de Deontolo-gia, aprovat majoritàriament pelsmetges catalans i, en concret, la nor-ma 59, des de l’any 1997, no som taninconscients com per tenir la intencióde fomentar l’avortament amb aques-ta norma, sinó que mai es pogués feruna actuació d’aquesta naturalesasense el consentiment del “menormadur”. La demanda i la sentènciaestà tenint la gran virtut d’obrir undebat a la societat sobre aquest tema,en el qual les opinions divergents, toti que totes pensant en el bé dels nos-tres menors, es contrastaran i esticsegur s’arribarà a un acord i, a partird’aquí, si cal, plantejar una revisió deles nostres lleis. De moment, com nopot ser d’altra manera, el nostre col-lectiu ha de sotmetre’s a la decisiófinal dels Tribunals de Justícia.

La confidencialitat i l’autonomia en el menor madur




La competència del “menormadur”: un tema pendent....Publicat a “bioètica & debat”, 49; 12-14; 2007

Núria Terribas,jurista, directora de l’Institut Borja

de Bioètica (URL) El present número de bioètica &debat l’hem volgut dedicar alstemes de salut mental i a algu-

nes de les qüestions ètiques que s’hiplantegen, tot i que n’han quedatmoltes de pendents, per manca d’es-pai. Entre elles, ens agradaria havertractat la difícil problemàtica delsmenors d’edat i les dificultats que, enel context assistencial, planteja l’abor-datge de la patologia mental en jovesi adolescents.Em permeto fer aquest esment aquí,ja que malgrat que no aprofundiremen la temàtica de salut mental del jovei l’adolescent, sí que voldria recollir,per la seva oportunitat, un breu co-mentari a una recent resolució judici-al que analitza el tema de la compe-tència dels menors en l’àmbit de lasalut. Es tracta de la sentència delJutjat núm. 12 del Contenciós-Admi-nistratiu de Barcelona, que es pro-nuncia sobre la impugnació de dosarticles del Codi Deontològic del Con-sell de Col·legis de Metges deCatalunya. Aquests dos articles esposicionen sobre el respecte del dretdels menors a la confidencialitat de lainformació sobre la seva salut, quantenen maduresa suficient, i al dret a lapresa de decisions, fins i tot quanaquesta pot ser confrontada amb l’opi-nió dels seus pares, en temes de tantatranscendència personal com un avor-tament o una esterilització. Cal tenirpresent que aquests drets tenen laseva base jurídica en la Llei 21/2000de Catalunya, sobre autonomia i dretsdels pacients, i la Llei 41/2002 bàsicaestatal sobre la mateixa temàtica, amés d’altra normativa aplicable altema com la Llei de Protecció Jurídicadel Menor, la Llei de Protecció de Da-des Personals o el mateix Codi Penalen la regulació sobre l’avortament.La sentència, tot i que fa un repàs deles diferents disposicions normativesi jurisprudencials sobre els drets delmenor, conclou finalment amb l’anul-

lació dels articles 33 i 59, basant-seessencialment en aquests dos argu-ments:

Primer argument: La formulació delsarticles 33 i 59, defensors de la confi-dencialitat de la informació sanitàriadel menor madur i de la seva capaci-tat per prendre decisions va més enllàdel que preveu la mateixa norma legalque sustenta aquest dret del menor–Llei 21/2000 i Llei 41/2002 bàsicaestatal–. Aquestes normes, en espe-cial la llei bàsica, estableixen unsmatisos i unes limitacions que la nor-ma deontològica no formula, en unredactat massa genèric, que parla de“maduresa” i no de “capacitat emoci-onal i intel·lectual” –com fa la llei– ique afirma haver de respectar la deci-sió de la menor en el cas d’avorta-ment, quan la Llei 41/2002 n’exigeixla majoria d’edat.En relació amb el tema de la madure-sa, em sembla fora de lloc que el jutgepretengui exigir un redactat idènticde la norma deontològica a la querecull la llei, quan el seu esperit és elmateix. Valorar la maduresa del me-nor implica precisament analitzar laseva capacitat intel·lectual i emocio-nal per a una determinada decisió, ien aquest sentit deontologia i llei co-incideixen. Incideix especialment enaquest punt la sentència, amb unaexpressió poc respectuosa amb laprofessió mèdica quan afirma que “ladecisió sobre la maduresa del menorqueda en mans del metge... en unmoment de progressiva proletaritza-ció d’una part significativa de la pro-fessió... i de manca de relació conti-nuada entre metge i pacient...quepermeten el dubte sobre la capacitatdel facultatiu de valorar la maduresad’un menor...”. Continua dient que“el metge no és ningú per a valorar lamaduresa del menor...” i que això nopot fer-ho sense la informació quehaurien de compartir els pares. Crec

Logo dela revista

“bioètica&debat”



que, malgrat tots els condicionantsque envolten la pràctica assistencial,els professionals –metges i no met-ges– en general tenen elements i cri-teri per a fer aquesta valoració, enfunció de la decisió a prendre per partdel menor, ja que no oblidem que eltema de la competència és gradual(vegeu article anterior).D’altra banda, la referència de l’arti-cle 33 a preservar la confidencialitatdel menor madur també es treu decontext en la sentència quan l’equi-para a una “prohibició del metge d’in-formar els pares” de forma automàti-ca davant l’assistència a un adoles-cent... No té en compte el jutge que laconfidencialitat entre metge i menormadur s’establirà com a deure de pre-servar la informació quan sigui elmenor qui demani aquesta confiançaal metge, situació que no necessària-ment s’ha de donar sempre i que,analitzant mínimament la realitat as-sistencial, podem veure que aquesttipus de demanda es dóna quan elmenor es troba davant decisions i si-tuacions que afecten la seva esferamés íntima i personal... seguramentno davant d’intervencions de risc vitalen que serà ell mateix qui demanaràel suport dels pares. No oblidem que,a més, és la Llei 41/2002 la que preci-sament disposa que són només les“situacions de greu risc, a criteri delfacultatiu...” aquelles en les quals elspares hauran de ser informats i con-sultat el seu parer. Per tant, és lamateixa llei, i no la norma deontològi-ca, qui deixa a criteri del metge laqualificació del risc i la necessitat d’in-formar, no establint tampoc un criterigeneralitzat sinó excepcional.Afirma encertadament la sentènciaque no és tasca del metge “dirimirconflictes entre pares i fills”, i entencque realment ho estaria fent si davantun menor que li demana confidencia-litat sobre certa informació sanitària,per les raons que sigui, es limités aretenir-lo fins que compareguin elsseus pares a demanar-los què en pen-sen… això sí que seria erigir-se enàrbitre de conflictes familiars. En lanostra societat el que cal és un plan-

tejament general de com eduquemels joves, quines responsabilitats as-sumeixen els pares i de quines abdi-quen, fins quin punt les dinàmiquesfamiliars i de vida han portat a unempobriment de la relació intrafamili-ar de manera que els fills creixen coma persones a partir dels “inputs” de latelevisió i Internet, els entorns d’amis-tats i altres “agents” educatius coml’escola, però “orfes” de pares... i nofocalitzar aquesta mancança en la tas-ca del metge quan atén l’adolescent,que en definitiva es deu al seu pacientpensant en el millor benefici per a elli la seva salut. El problema del desar-relament dels joves dels valors famili-ars, quan n’hi ha, no podem traslla-dar-lo a les consultes mèdiques.Finalment, en relació amb aquest pri-mer argument, voldria fer una breureferència al tema de la interrupció del’embaràs, ja que el jutge no paraatenció en el fet que la Llei 41/2002,quan exigeix la majoria d’edat perconsentir en l’avortament, comet unerror al passar per sobre d’una normade rang superior com és la Llei Orgàni-ca 9/1985 de reforma del Codi Penalque regula els supòsits de despena-lització de l’avortament. El seu redac-tat no exigeix en cap moment els 18anys per acollir-se a algun dels supò-sits legals sinó que parla sempre de la“dona embarassada”. Per tant, unallei ordinària, de rang inferior com ésla Llei 41/2002, no pot imposar unrequisit més estricte que una llei or-gànica. Entenc, doncs, que la decisiósobre la interrupció de l’embaràs s’hade regir per la regulació del “menormadur” que disposa el seu article 9.3c) i, en aquest sentit, la norma deon-tològica 59 s’adaptaria plenament ala legalitat. Altra cosa és que no ensagradi aquesta dinàmica imparabled’avortaments en adolescents, i quecom a societat ens plantegem que calfer alguna cosa, més enllà potser dedispensar la píndola postcoital gratu-ïtament... però aquesta és una altradiscussió que va molt més enllà delCodi Deontològic i que no resoldremanul·lant dos dels seus articles.D’altra banda, voldria remarcar que la

referència d’aquesta norma 59 a lesmenors d’edat no pretén fomentarl’avortament en adolescents –realitatd’altra banda per tothom coneguda ique malgrat practicar-se al marge dela llei es tolera socialment sense in-tervenir ni l’autoritat judicial ni elspolítics–, sinó que va en la línia deprotegir les menors embarassadesdavant decisions, en algun cas arbi-tràries, dels seus progenitors de sot-metre-les a un avortament o a unaesterilització contra la seva voluntato sense comptar amb el seu parer.L’aplicació del criteri de la majoriad’edat sense tenir en compte la me-nor suposaria atemptar contra la sevapròpia dignitat davant una qüestiótan delicada i personal com és la ma-ternitat.

Segon argument: Les disposicionsdels articles 33 i 59 van contra l’exer-cici de la pàtria potestat, en tant que“la pàtria potestat s’ha d’interpretarno només com un seguit de deurestutelars sinó també com un dret delspares sobre la seva descendència aprojectar en els fills la seva pròpiapersonalitat, els valors, les creences ila cultura propis…” desafortunadaformulació de la sentència, al meuentendre, que accentua el menysteni-ment dels drets personals dels fills.La sentència es mostra poc partidàriade donar als joves certs àmbits deresponsabilitat i decisió en reconei-xement d’uns drets que tenen, en tantque ciutadans i persones humanes,en especial pel que fa a l’esfera méspersonal i íntima del seu ésser, talcom ho reconeixen des de la Declara-ció Universal dels Drets Humans i laDeclaració Universal dels Drets delNen, fins a la Llei espanyola de Pro-tecció jurídica del Menor o la Llei deProtecció de Dades Personals. Entencque és deure i responsabilitat delspares educar i ajudar a la formaciódels fills en valors humans, vetllar pelseu màxim benestar i respectar el dretdel menor a configurar-se com unapersonalitat pròpia, de forma integrali independent. Si partim de la baseque el fet de tenir fills suposa un “dret”

La competència del “menor madur”: un tema pendent...



dels pares a projectar sobre ells lapròpia personalitat, en comptes deser viscut com un acte de generositati estimació incondicional, és que notenim ben entès el que significa ser ifer de pare i mare.Els pares ens hem de plantejar quintipus de relació establim amb els nos-tres fills; si, malgrat les dificultats decertes etapes com l’adolescència, somcapaços de connectar-hi i de crearespais de diàleg que els permetin,espontàniament, compartir amb no-saltres allò que els preocupa i que elsfa patir... potser llavors podrem resol-dre “amb ells” els problemes i no quei-xar-nos “d’indefensió i dret a una se-gona opinió...”, tal com reclama lasentència. Si pretenem deslligar-nosd’aquesta responsabilitat en la sevaeducació, no vulguem després recla-mar uns drets com a pares que esconcretin només en controlar i inter-venir en tot allò que els afecta perso-nalment, i que ells voluntàriament novolen compartir amb nosaltres, de-manant confidencialitat dels profes-sionals (sanitaris, pedagogs, etc.).

No és lícit carregar contra els metgesque prou fan en la seva tasca diària depreservar la salut, aconsellar els ado-lescents i prevenir quan es pot, ambels mitjans de què disposen i sota lapressió assistencial amb la qual treba-llen. Sovint aquest esforç permet queels joves confiïn en el sistema sanitari,acceptant la intervenció dels professi-onals en bé de la seva salut i rebenttambé el consell que quan realment hiha un problema ho parlin a casa ambels pares… si després ho fan o no ja noés qüestió en la qual el metge s’hi hagide posar ja que estaria entrant en unterreny que no li correspon. Malme-trem tot aquest esforç si imposem a laforça l’autoritat dels pares en un malentès exercici de la pàtria potestat.Per tot plegat, entenc que la sentèn-cia comentada suposa un pas enrereen la consecució i concreció de dretsen l’àmbit sanitari pel que fa als ado-lescents, seguint l’esperit del Conve-ni Europeu sobre Biomedicina i DretsHumans de 1997, i que les darrereslleis a Catalunya i a Espanya han defi-nit. Alhora, desprestigia els metges i

La competència del “menor madur”: un tema pendent...

genera més desconfiança encara delcol·lectiu en la pròpia deontologiaprofessional, remetent-los al criterijudicial, malauradament sovint arbi-trari i subjectiu, i que tant mal ha fet ala medicina convertint-la en “medici-na defensiva”, en perjudici del seucaràcter humanitzador.Confiem que el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya, revisi la sentèn-cia amb seny i criteri jurídic ajustat adret, retornant les coses al seu lloc.Per acabar, tinguem present queaquells metges a qui els drets del me-nor madur els generi un conflicte per-sonal de valors, per confrontamententre el que ells consideren un deuremoral vers als pares i el deure legal derespectar els drets dels menors, sem-pre poden recórrer a l’objecció de cons-ciència, dret constitucional que tambérecull la seva norma deontològica.Objecció de consciència, però, quecaldria exercir correctament renunci-ant a l’atenció a adolescents, manifes-tada amb antelació en el respectiu ser-vei o centre, i no saltant-se els seusdrets en el moment de la consulta...



Distingit col·lega i respectat presi-dent,

Ens adrecem a vostè en relació amb elnúmero 23 de la revista Professió,qüestions polèmiques i consells pràc-tics, del Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya, editada pel COMB,al mes d’abril d’enguany, que tractasobre la qüestió intitulada “L’atencióa adolescents. Salut sexual i repro-ductiva”.Al final de la introducció de l’escrit, ala primera pàgina, es diu que es dona-ran orientacions per facilitar el procésde presa de decisió “dins del marc dela llei”. Però en el seu desenvolupa-ment no es té en compte que els arti-cles que tracten el tema del “menormadur” en la reforma del Codi Deon-tològic de l’any 2005 estan suspesosper una provisió cautelar judicial, en-cara pendents de resolució i, per tant,totes les recomanacions que fa la re-vista que denunciem es troben –jad’entrada– fora de la llei.Volem recordar que cinc mesos des-prés de l’entrada en vigor del nouCodi de Deontologia (l’1 d’abril de2005), van quedar en suspensió cau-telar els articles 33 i 59, com a conse-qüència de la provisió del jutjat Con-tenciós Administratiu núm. 12 deBarcelona.Aquests articles, com vostè sap, per-metien la pràctica de l’avortament il’esterilització a menors d’edat, encondicions de suposada “maduresa”,sense que els metges ho haguéssimde comunicar als seus pares o tutors.L’esmentada provisió argumenta que:“los artículos causan daños irrepara-bles y ordena al Colegio de Médicosadoptar las medidas necesarias parainformar a los colegiados sobre la

Escrit de l’Associació deMetges Cristians deCatalunya,en relació amb la publicació Professiósobre “L’atenció a adolescents. Salutsexual i reproductiva”

sentencia”. També que “los términosen que está redactado son mucho másamplios que el tratamiento que sehace en el marco legal”, i “que lassituaciones de desinformación de lospadres o tutores pueden afectar aderechos de gran trascendencia conuna posibilidad de reparación difícil”.La provisió també destaca: “Está cla-ro que si los padres no conocen lainformación, no pueden velar para quela información que reciban los meno-res sea veraz, ni pueden pedir unasegunda opinión médica, ni puedenactuar en caso de consumo de estu-pefacientes o sustancias psicotró-picas, ni en general pueden velar porsus hijos”.Respecte a l’artícle 59, la sentènciaés contundent: “excluye la interven-ción de los padres o tutores, en situ-aciones en que la legislación imponeesta intervención”, así, “se produ-cirían situaciones en las que se igno-re el derecho de los padres y tutoresa intervenir, lo que supone un daño asu función y a sus responsabilida-des”.De fet, la Junta de Govern del Col·legiOficial de Metges de Barcelona, ja vadonar publicitat a la resolució judicialinformant, el 29 de setembre de 2005,sobre la possibilitat d’incórrer en res-ponsabilitats penals o civils cas d’aco-llir-se, els col·legiats, a les normes 33i 59 del nou Codi Deontològic.Així, el contingut de la revista Profes-sió esmentada, especialment l’arbrede decisions recomanat a la pàgina 6,a més de tenir molts elements discu-tibles, contradiu, doncs, la provisòriajudicial i orienta els col·legiats a pren-dre decisions al marge del “marc de lallei”, contràriament al que diu ser elseu objectiu.

D’altra banda, consultant el Codi De-ontològic a la pàgina web del COMB,hem observat que encara avui hi figu-ren els articles 33 i 59 com si forenvàlids, sense cap nota que n’indiquila suspensió.Li demanem que, com a president delCol·legi de Metges de Barcelona, rec-tifiqui al més aviat possible les orien-tacions donades en la publicació as-senyalada i actualitzi la informaciódel Codi Deontològic a la pàgina web.Esperem que pugui compartir les nos-tres inquietuts per donar un millorservei als col·legiats i quedem a laseva disposició.

El saluda molt cordialment,

Associació de Metges Cristians deCatalunya




Jornadade debat

Amb el títol Cap a un noumodel participatiu dels

metges en la gestió en elshospitals el Col·legi de

Metges de Barcelona vaorganitzar un debat per

analitzar quin ha de ser elpaper dels metges en el

govern i la gestió delshospitals.

La jornada es va dividir entres taules rodones en quèes va tractar sobre: govern

i gestió a l’hospital: ladirecció mèdica; els serveis

hospitalaris i el cap deservei, i òrgans de

participació dels metgesals hospitals.

Es pot seguir el debatcomplet al web col·legial

www.comb.cat/cat/actualitat/articles_events

Debat al COMB sobre el paperdels metges en el govern i lagestió dels hospitals

Miquel Bruguera, president delCOMB, i Marina Geli, conse-llera de Salut, van presidir la

sessió de debat organitzada pel Col-legi de Metges de Barcelona, el pas-sat 9 de novembre. En la jornada s’hareflexionat sobre quin ha de ser elpaper dels metges en la gestió delscentres sanitaris.Segons els organitzadors del debat,els facultatius es troben en un mo-ment en què la insatisfacció dels met-ges s’ha convertit en un dels proble-mes més importants del sistema sani-tari públic del nostre país. Aquestainsatisfacció es pot resumir en duescauses principals: la falta d’autono-mia per gestionar el propi treball i lafalta d’estímul i de reconeixement pro-fessional. Per als metges que treba-llen en el sector públic, la distànciaentre els directius i els professionalsassistencials és cada cop més gran ise senten poc tinguts en compte en elmoment de donar el seu criteri sobrecom s’ha d’exercir la professió, mal-grat ser una peça molt important delsistema sanitari.La jornada ha analitzat quines han deser les vies de participació dels met-ges en el govern i la direcció delscentres sanitaris per tal de millorar lasatisfacció dels professionals i l’efici-ència del sistema.

L’acte s’ha dividit en tres parts: unaprimera on s’ha parlat sobre el governi la gestió de l’hospital i el paper de ladirecció mèdica; una segona part, ons’ha tractat el paper del cap de servei,i una tercera, on s’ha analitzat quinshan de ser els òrgans de participaciódels metges als hospitals.La taula I Govern i gestió de l’hospital:la direcció mèdica la va moderar RicardGutiérrez, vicepresident del COMB, ihi va intervenir com a ponent JordiVarela, gerent de l’Hospital del Mar.Les rèpliques les van fer: J.M. Piqué,director mèdic de l’Hospital Clínic deBarcelona, i Màrius Morlans, Serveide Nefrologia de l’Hospital de la Valld’Hebron i president de la Comissióde Deontologia del COMB. Les con-clusions del debat les va exposar JordiVarela, gerent de l’Hospital del Mar.La taula II Els serveis hospitalaris i elcap de servei la va moderar MiquelVilardell, vicepresident del COMB. Laponència va anar a càrrec de Manueldel Castillo, gerent de l’Hospital deSant Joan de Déu. La replica la vanrealitzar Jordi Sierra, del Servei d’He-matologia de l’Hospital de Sant Pau, iRamon Pujol, del Servei de MedicinaInterna de l’Hospital de Bellvitge. Vaexposar les conclusions Manuel delCastillo, gerent de l’Hospital Sant Joande Déu.

1



1. Pàgina anterior: Marina Geli, consellera deSalut, i Miquel Bruguera, president del COMB, en

la sessió de debat sobre la participació delsmetges en la gestió dels hospitals.

2. D’esquerra a dreta: Jordi Varela, gerent del’Hospital del Mar; Ricard Gutiérrez, vicepresident

del COMB; Màrius Morlans, Servei de Nefrologiade l’Hospital Vall d’Hebron i president de la

Comissió de Deontologia del COMB, i J. M, Piqué,director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona,

en la taula que va debatre sobre Govern i gestió al’Hospital: la direcció mèdica.

3. D’esquerra a dreta: Manuel del Castillo, gerentde l’Hospital de Sant Joan de Déu; Miquel

Vilardell, vicepresident del COMB; Ramon Pujol,Servei de Medicina Interna de l’Hospital de

Bellvitge, i Jordi Sierra, Servei d’Hematologia del’Hospital de Sant Pau, en la taula de debat sobre

Els serveis hospitalaris i el cap de servei.4. D’esquerra a dreta: Àngels Martos, directoraassistencial del Consorci Sanitari de Terrassa;

Eduard Jaurrieta, adjunt gerència ICS; JordiBruguera, Servei de Cardiologia de l’Hospital del

Mar, i Gustavo Tolchinsky, Medicina interna del’Hospital de Badalona, en la taula de debat sobreÒrgans de participació dels metges als hospitals.

La taula III Òrgans de participació delsmetges als hospitals va ser moderadaper Eduard Jaurrieta, adjunt de Ge-rència de l’ICS. Àngels Martos, direc-tora assistencial del Consorci Hospi-talari Terrassa, va exposar la ponèn-cia i la rèplica la van fer Jordi Brugue-ra, del Servei de Cardiologia de l’Hos-pital del Mar, i Gustavo Tolchinsky, deMedicina Interna de l’HospitalBadalona. Les conclusions de la taulales va plantejar Àngels Martos.En finalitzar l’acte, Miquel Bruguerava exposar les conclusions finals de lajornada i Marina Geli va intervenir enla cloenda de l’acte.

2

3

4



Document

A continuació reproduïm elcomunicat del COMB,

publicat al web col·legial elpassat 19 de desembre, enrelació amb les denúncies

sobre avortamentspressumptament il·legals,

en el qual es pronunciapúblicament a favor de launificació en tota la UnióEuropea d’una legislació

sobre l’avortament que nofaciliti la vinguda al nostre

país de dones europeesque no poden avortar en

els seus països.

Comunicat del COMB enrelació amb les denúnciessobre avortamentspresumptament il·legals

Després de les darreres notíciespublicades sobre pràctiquesd’avortaments presumpta-

ment il·legals a Barcelona, i tenint encompte que les actuacions judicialsen curs són encara secretes, el Col-legi de Metges de Barcelona (COMB)manifesta: 1. Si en les clíniques on es practicavenavortaments s’han comès actes delic-tius, la justícia haurà d’actuar ambtota la contundència que permeti lallei. El COMB condemnarà aquestsactes si es comproven, i només podràque aplaudir aquestes actuacions ju-dicials. 2. El COMB no té la competència d’ins-peccionar els centres sanitaris i, enconseqüència, no disposa de recur-sos per fer-ho. Per tant, no podemacceptar que se’ns intenti imputarresponsabilitat per no haver detectatles pràctiques il·legals de què s’acusaa aquests centres. 3. Una de les missions del COMB ésexaminar si s’han produït conductesmèdiques inapropiades quan es re-ben denúncies per fets concrets. Quanl’associació e-cristians va presentaruna denúncia contra el Dr. Morín, elCOMB va obrir un expedient informa-tiu en relació amb un reportatge fetper una TV danesa. Després de l’exa-men dels fets no es va trobar capinfracció al Codi de Deontologia. Pos-teriorment, no s’ha rebut al COMBcap altra denúncia relacionada ambaquest tema. 4. Cap membre de la Junta de Governdel COMB no està i no ha estat relaci-onat amb aquests fets. Per tant, ni elDr. Tomàs Parra, membre de la secció

col·legial de ginecòlegs, ni cap altremembre d’aquesta secció no van in-tervenir ni van ser consultats en lesactuacions i resolució del COMB en elcas abans referit. 5. El descobriment d’actes presump-tament delictius a les clíniques propi-etat del Dr. Morín només s’ha pogutfer després de la confessió d’un testi-moni protegit i de la intervenció de lapolicia judicial. 6. Lamentem que algunes informa-cions i algunes declaracions de per-sones que militen en organitzacionsantiavortistes hagin suggerit malici-osament que l’actuació del COMBen aquest tema no hagi estat trans-parent, i deixin caure la sospita d’al-gun tipus de complicitat de la Juntade Govern del COMB amb aquestsfets. 7. El COMB s’ha pronunciat pública-ment a favor de la unificació en tota laUnió Europea d’una legislació sobrel’avortament que no faciliti la vingu-da al nostre país de dones europeesque no poden avortar en els seuspaïsos. 8. Tenim l’esperança que uns fetstan deplorables com els que s’handescobert en la inspecció d’aques-tes clíniques provoqui un nou debatsocial sobre la necessitat de modifi-car l’actual legislació d’interrupcióde l’embaràs perquè doni més segu-retat jurídica als metges i a les donesafectades per aquesta problemà-tica. Barcelona, 19 de desembre de 2007

Col·legi de Metges de Barcelona



Presentacióestudi

demogràfic

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) va

organitzar, el passat 9d’octubre, una sessió amb

representants del sectorsanitari per presentar

l’Estudi demogràfic delsmetges del COMB i el

document de la Junta deGovern sobre la falta de

metges.L’acte presentat i moderat

per Miquel Bruguera,president del COMB, va

comptar amb laparticipació de la

consellera de Salut, MarinaGeli.

L’estudi demogràfic delsmetges del COMB analitza,

entre d’altres qüestions,l’evolució del nombre de

metges estrangerscol·legiats a Barcelona.

1. D’esquerra a dreta: Berenguer Camps, cap delGabinet d’Estudis Col·legials; Miquel Vilardell,

vicepresident del COMB; Miquel Bruguera,president del COMB; Jaume Padrós, secretari del

COMB, i Marc Soler, director adjunt corporatiudel COMB, en la presentació de l’estudi

demogràfic.2. Marina Geli, consellera de Salut, en l’acte

col·legial del 9 d’octubre.

Miquel Bruguera, president delCOMB, va exposar les estra-tègies per combatre la man-

ca de metges, en un acte col·legial perpresentar l’Estudi demogràfic delsmetges del COMB davant un bon nom-bre de representants del sector sani-tari. A la sessió també van intervenirMarina Geli, consellera de Salut. Mi-quel Vilardell, vicepresident delCOMB, va intervenir sobre si es podenformar més metges i sobre una possi-ble revisió del procés d’accés a lesfacultats de medicina. Jaume Padrós,secretari del COMB, va parlar sobrecom afronta el COMB la recepció demetges estrangers. Marc Soler, direc-tor adjunt corporatiu del COMB, va feruna projecció de necessitats de met-ges en els propers 10 anys; i BerenguerCamps, cap del Gabinet d’Estudis Col·-legials, va presentar les dades i lesconclusions de l’estudi demogràfic.En iniciar la seva intervenció, Brugue-ra va destacar que l’informe que espresenta “és el primer estudi fet aEspanya sobre el pes dels metgesestrangers en el total de metges en uncol·legi concret i es basa en l’anàlisidel registre de col·legiacions delCOMB i pretén posar a l’abast de tot-hom una realitat que no podem deixard’afrontar”. La intenció de la institu-

ció, va afegir Bruguera, “és el de cons-tatar d’una manera clara quin és elperfil sociodemogràfic i acadèmic delsseus col·legiats, la seva evolució elsdarrers anys, i la seva projecció defutur. Així, des del coneixementd’aquesta realitat canviant, el COMBpodrà continuar exercint les sevestasques de manera eficaç, i proposarmesures per influir en la millora de lasituació dels metges i, per tant, delsistema de salut”.Bruguera va concloure remarcant que“cal tenir capacitat d’adaptació a lesnoves necessitats, a les noves pressi-ons socials, a les exigències sanitàri-es”, i aquesta adaptació s’ha de fer,segons va dir, “amb una certa rapide-sa, defugint les cotilles que limitin lespossibilitats d’introduir canvis”.Marina Geli va ressaltar en la sevaintervenció que la manca de metges“ens obliga a revisar la demanda, peròens obliga encara molt més a revisarel model sanitari, l’organització sani-tària, les competències de cada undels professionals i també la universi-tat”. De tota manera, segons la con-sellera, “hem de ser clarividents, avuiens falten metges, però les decisionsque prenguem ara tindran una impli-cació que només portarà solucionsd’aquí a deu anys i potser en aques-

Acte amb el sector sanitari per pposició del COMB davant la falt

1



presentar l’Estudi demogràfic dels metges i lata de facultatius

tes dates ja no necessitem els profes-sionals”, per tant, va afegir Geli, “hemd’imaginar el sistema sanitari públic iprivat dels propers 20 anys i la sevasostenibilitat”.Geli, en finalitzar la seva intervenció,va anunciar que “abans que acabil’any, l’Institut d’Estudis de la Salut(IES) hauria de disposar d’una prime-ra proposta de registre de professio-nals que treballen a Catalunya al sec-tor sanitari, aquest serà un bon co-mençament per treballar posterior-ment en la planificació i per trobarsolucions més a curt termini del queesperàvem”.Miquel Vilardell va dir que un delsfactors que poden modificar el dèficitde professionals de la medicina “és elformar més metges a les facultats demedicina”, però va afegir que “modi-ficant aquest factor l’efecte no es no-tarà fins al cap de deu anys”. SegonsVilardell, “primer s’ha de veure si lesfacultats de medicina que ara tenimutilitzen adequadament els recursos isi aquests donen lloc a la formació demetges òptima, si amb els mateixosrecursos podem formar més metges,s’ha de mirar, atès que els recursossón limitats”.El vicepresident del COMB va propo-sar revisar l’accés a les facultats de

medicina. “Es podria plantejar un exa-men d’ingrés a les facultats de medi-cina avaluant el màxim possible habi-litats i aptituds” o es podria plantejar“un curs comú obert i selectiu a ons’avaluessin coneixements, habilitatsi aptituds”. Per Vilardell, “cal garantirno tan sols l’equitat en l’accés sinótambé la qualitat”. Va dir, en finalitzarla seva ponència, que la creació d’unobservatori de les professions sanità-ries “podria ser una instància que es-tudiés tots els factors que incideixenen la manca de professionals sanita-ris”.Jaume Padrós va constatar en la sevaponència que, actualment, l’accés al’exercici de la professió per part demetges estrangers és “un procés lent,poc transparent, molt burocràtic, queestà molt centralitzat, amb un alt graud’arbitrarietat, allunyat del mercat detreball de la professió mèdica i queno avalua gens les habilitats i lesaptituds”. És per això que, segonsPadrós, “el COMB va fer la propostaque aquesta institució participi acti-vament en la creació d’un curs obli-gatori per als metges formats a l’es-tranger, amb la finalitat d’una millorqualitat d’aquests professionals”.Amb aquest objectiu, digué Padrós,“va endegar el Centre d’Estudis Col-

legials del COMB, conjuntament ambl’IES, un curs adreçat a metges col·-legiats a Catalunya que inicien l’acti-vitat professional al nostre àmbit ter-ritorial”.Marc Soler va exposar la projecció denoves necessitats de metges els pro-pers deu anys i els factors que influei-xen en el nombre de metges. Així ma-teix, Soler va indicar els paràmetresque permeten analitzar el volum demetges i l’evolució de la professió desde l’any 1997 fins al 2007. Va donardades sobre baixes i jubilacions i, fi-nalment, va fer la previsió dels met-ges que es jubilaran el 2015 i l’evolu-ció de les baixes del 1997 al 2015 i laconseqüent projecció d’aquestes bai-xes.Berenguer Camps va fer l’exposicióde dades i conclusions de l’estudidemogràfic i els motius que han im-pulsat el COMB a realitzar-lo. Aixímateix, Camps va tractar diversos as-pectes de l’estudi com: les piràmidesd’edat, la distribució per gènere, l’ori-gen dels col·legiats estrangers, el ni-vell de formació i l’evolució de lesnoves col·legiacions.En finalitzar l’acte, Miquel Bruguerava agrair a l’empresa MSD haver do-nat suport a la publicació de l’Estudidemogràfic dels metges del COMB.

2



Estudi demogràfic del metges delCOMB

Aquest estudi descriu el perfil socio-demogràfic dels col·legiats del COMB iaborda el perfil acadèmic per universi-tat de llicenciatura i el perfil dels met-ges estrangers formats íntegrament al’estranger. L’informe fa una anàlisidels metges estrangers al COMB: evo-lució de la col·legiació de metges es-trangers, canvis en el perfil acadèmicdels metges formats a l’estranger, evo-lució dels metges estrangers al MIR idestí dels MIR. A la part final de l’estu-di, s’inclou una anàlisi del balanç deprofessionals al COMB 2006 i una pro-jecció del balanç de professionals enexercici al COMB per a l’any 2015.El COMB compta amb 27.049 col·le-giats, dels quals 2.943 (un 10,9 %)són nascuts a l’estranger. El 34,1 % deles noves col·legiacions de l’any 2006,segons l’informe, van ser metges nas-cuts a l’estranger. El nombre de nas-cuts a l’estranger col·legiats al COMBs’ha doblat en deu anys. L’origen dels

col·legiats al COMB és extremamentdivers: s’arriben a comptar 94 païsosde naixement i 77 nacionalitats.L’informe del COMB es basa en lesdades del registre col·legial i es potconsultar al web col·legialwww.comb.cat. El darrer SIC 121 va

donar informació sobre l’estudi de-mogràfic i sobre la posició del COMBdavant la falta de metges.

1. Miquel Bruguera en l’exposició de la ponènciaEstratègies per combatre la manca de metges

2. Marina Geli en la presentació de lestudidemogràfic.

3. Sala d’actes del COMB durant l’acte col·legial.

32

1



Veritats absolutes sobredemografia mèdica

Berenguer Camps Fondevila,Gabinet d'Estudis Col·legials del Col·legi deMetges de Barcelona

Fa pocs anys, ningú no podia pen-sar que algú es preocuparia perla carència de metges a Espa-

nya. Eren èpoques d’abundància deprofessionals, i aquests havien debuscar les seves oportunitats en lespoques escletxes que deixava un sis-tema a on el metge era, massa vega-des, un “recurs humà a optimitzar”,més que un professional. Però la rea-litat avui és una altra.Al Col·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB) hem percebut elcanvi mitjançant dos fets ben senzills.Per una banda, al servei d’ocupació–borsa de treball–, a on abans hi ha-via professionals buscant treball, avuiproliferen les demandes. Per altrabanda, i en paral·lel, les col·legiacionsde metges estrangers han augmentatnotablement.

Anàlisi d’una realitat canviant

S’ha de comptar amb un nou fenomena afegir a la salarització, feminitzacióo envelliment de la professió:l’“estrangerització”. En definitiva, totssón factors d’una realitat que estàcanviant el perfil del col·legiat tradi-cional. No s’ha d’oblidar que elscol·legis professionals són garants dela qualitat de l’exercici de la medicina,i no poden obviar la responsabilitatd’actuar sobre l’accés a l’exercici pro-fessional en un moment amb reptestan importants. Per això, s’ha fet unestudi que permet al COMB consta-tar, d’una manera clara, el perfil soci-odemogràfic i acadèmic dels seuscol·legiats, la seva evolució els dar-rers anys, i la seva evolució en el fu-tur.

Quatre dades concretes d’aquest es-tudi1 poden ajudar a caracteritzar larellevància dels canvis que s’obser-ven a la professió mèdica:

····· Les dones representen el 44,9 %del conjunt de col·legiats. Entre elscol·legiats menors de 40 anys sónja el 64,5 %.

····· En 10 anys, el nombre de col·legiatsal COMB nascuts a l’estranger s’hamés que duplicat, passant de ser1.294 metges (el 6,6 % dels col·le-giats el 1997), a arribar a la xifra de2.943 metges (el 10,9 % dels col·le-giats el 2006).

····· El 34,1 % de totes les noves col·le-giacions de l’any 2006, foren demetges nascuts a l’estranger, quanel 1997 tan sols representaren el8,2 %.

····· El perfil de metge estranger incor-porat en aquest període és unhome llatinoamericà de 35 a 39anys format íntegrament a l’estran-ger.

Davant la creixent diversificació del’origen i la formació dels metges, ésnecessari establir mesures que desd’un punt de vista qualitatiu, i nosols burocràtic, permetin als col·le-gis professionals gestionar adequa-dament l’accés a la professió. Enaquest sentit, el COMB i l’Institutd’Estudis de la Salut de la Generali-tat de Catalunya –amb el consensdels proveïdors– han organitzat con-juntament un curs d’accés a l’exerci-ci de la professió que permetrà alscol·legiats estrangers un millor apro-pament al seu nou àmbit professio-nal en aspectes com característiques

del sistema de salut, urgències, pres-cripció farmacèutica o comunicaciómetge-pacient.

Matisar veritats, aportarsolucions

La demografia mèdica està canvianten termes de gènere, edat, especiali-tat, distribució en el territori, i migra-ció internacional de professionals. Totaixò, al costat d’altres aspectes quehan fet créixer la demanda de maneramolt important,,,,, ens enfronta a la tanesbombada “manca de metges”, queha portat als mitjans de comunicaciói a la comunitat mèdica a una sèrie de“veritats absolutes” que caldria mati-sar.

És veritat que falten metges?

Com és possible que en faltin, si elnombre de metges en exercici/milhabitants a Espanya se situa per da-munt de la mitjana dels països del’OCDE? Perquè aquesta afirmació ésuna veritat incompleta. No falten ci-rurgians un dimarts al matí a l’Hospi-tal Clínic de Barcelona, o pediatres al’Hospital del Niño Jesús de Madrid undijous al matí. Falten metges per fersegons què, a segons quines hores,en segons quins llocs, i a segons quinpreu.

És veritat que la situació actualés conseqüència de la malaplanificació?

Probablement hi ha hagut la mateixamala planificació (o absència de pla-nificació) que ha portat a situacions

Tribunad’opinió



de falta de metges al Regne Unit, elsEstats Units, Austràlia, Canadà... Endefinitiva, ningú no sembla tenir larecepta màgica per planificar les ne-cessitats de professionals. El que síque cal afirmar amb rotunditat és queresulta necessari un exercici de trans-parència amb les dades de què cadainstitució disposi, i també que han demillorar-se i fer compatibles els re-gistres professionals, laborals i ad-ministratius. Sense això no hi ha pla-nificació possible.

És veritat que els metgesespanyols se’n van a l’estranger?

Durant l’any 2006, el nombre de met-ges que sol·licitaren la baixa del COMBper anar a l’estranger fou de 90, sobreun total de més de 27.000 col·legiats.Les xifres són a vegades tossudes, ide moment, almenys a Barcelona,desmenteixen la suposada diàspora.

És veritat que amb la contractacióde metges estrangers,descapitalitzem els païsosd’origen?

És cert que resulta dramàtic, per amolts països en vies de desenvolupa-ment –particularment per a algunspaïsos de l’Àfrica subsahariana–,comprovar com professionals quetant ha costat formar emigren alspaïsos rics.No és menys cert, però, que moltesvegades aquests mateixos païsosd’origen no tenen els recursos sufici-ents per contractar-los. El debat actu-al a l’àmbit internacional consisteix aesbrinar quin dret hauria de prevaler:el dret a la salut de la població delspaïsos que veuen com els seus met-ges se’n van a l’estranger, o el dretd’aquests darrers a emigrar per cer-car millors oportunitats professionalsi vitals. En tot cas, el que és clar és quela contractació de metges estrangersno hauria de ser una mesura a llargtermini per cobrir les demandes deprofessionals, sinó una solució con-juntural a les necessitats més peremp-tòries.

És veritat que els metgesestrangers ofereixen un nivell dequalitat diferent al dels metgesespanyols?

El gran problema dels titulats estran-gers és el desconeixement que tenimdel seu període formatiu, i la granvariabilitat en la qualitat de la sevaformació. La pressa amb què algunsd’ells, sense gairebé adaptació alsusos del país, comencen a exercir tam-poc ajuda a millorar la situació.En la matisació d’aquestes veritatsabsolutes pot estar la clau per a unmillor diagnòstic de la situació actu-al, i per a l’aplicació de mesures ade-quades. Si alguna cosa ens ha ense-nyat la història recent de la demogra-fia mèdica és que una planificaciósobre la base de mesures dràstiquespot ser tan nociva com la inacció. Així,ja que ara lamentem les conseqüèn-cies de la brusca reducció de placesde medicina de finals dels anys se-tanta del segle passat, no s’hauria decaure en la temptació d’aplicar re-meis radicals, que ens portessin, enuns anys, en virtut d’una llei pendu-lar, a un desequilibri per excés deprofessionals.A dia d’avui, sembla clar que si noflexibilitzem el nostre sistema forma-tiu, organització sanitària, i compe-tències professionals, en el futur l’aug-ment de necessitats de metges difícil-ment podrà ser atesa. És per això queAdministració, proveïdors, professio-nals i ciutadans hauran d’arribar aacords i emprendre accions per corre-gir l’actual rumb.Quines haurien de ser aquestes ac-cions? Moltes han estat suggeridesja des de diversos fòrums. M’atre-veixo a assenyalar, a tall de joc com-paratiu, i salvant totes les distànci-es, algunes de les solucions posa-des en marxa per l’hostaleria, quedavant la falta de professionals s’es-tà decidint per:

••••• Introduir més troncalitat en els pe-ríodes de formació.

••••• Reduir els horaris d’atenció en ter-rasses i menjadors.

Veritats absolutes sobre demografia mèdica

••••• Limitar els productes que se ser-veixen a les terrasses.

••••• Millorar els contractes i les retribu-cions dels seus professionals.

Finalment, cal assenyalar que els pro-blemes actuals, en cas que persisteixila inacció, poden ser anecdòtics quan,a partir del 2015, comenci la jubilacióde les cohorts de metges més nom-broses de la història del país. Serveixicom a mostra el cas del COMB: si el2006 arribaren a l’edat de jubilació199 metges, el 2015 seran 566, i el2023 –l’any crític d’acord amb les nos-tres dades actuals– seran 1.307.En definitiva, sembla haver arribat eltemps d’actuar. Ens hi juguem la mi-llora de la salut del sistema i dels seususuaris.

1 Bruguera, M., Soler, M., i Camps, B. Estudidemogràfic dels metges del COMB. Importància delsmetges estrangers. Gabinet d’Estudis Col·legials,Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. 2007.



Revistade premsa

La torre de Babel de lesconsultes

[...] A Barcelona, el col·lectiu defacultatius estrangers s’ha du-plicat en 10 anys i ja representagairebé l’11 % dels col·le-giats, un requisit imprescindi-ble per poder exercir en el país.[...]El 2005, el Col·legi deBarcelona va sondejar quineshavien estat les dificultatsd’adaptació que havien tingut900 forasters amb menys desis anys d’antiguitat al país.“El problema no eren els co-neixements mèdics, sinó elsreferents a les peculiaritats delsistema sanitari”, resumeixMarc Soler, director adjuntcorporatiu del COMB.Així nasqué el curs de reciclat-ge per a estrangers d’aquestainstitució. En 28 hores distri-buïdes en diversos dies, elsassistents reben un bany desaviesa sobre com s’organit-za i funciona el sistema nacio-nal i territorial de salut: desdels aspectes legislatius, acom omplir les receptes mèdi-ques o un comunicat de baixalaboral i fins la denominaciódels medicaments utilitzats enla farmacopea espanyola. Laprimera promoció conclouràel proper mes. [...]

El Mundo,3 de novembre de 2007

La deserció de metgesaugmenta a Catalunya perl’estrès i el sou

Els professionals marxen a al-tres punts d’Espanya o a l’es-tranger, on són ben rebuts.El Col·legi de Metges deBarcelona calcula que el 2015la taxa de renúncies hauràcrescut el 39%.

Catalunya ha deixat de ser unaplaça sanitària atractiva, nonomés per als metges de laresta d’Espanya o de països del’entorn europeu, que van co-bejar el seu sistema assisten-cial als anys 80 i 90, sinó perals facultatius catalans que esvan formar amb l’objectiud’exercir en aquesta comuni-tat. En un moment de notòriafalta de metges de família id’especialistes, el Col·legi Ofi-cial de Metges de Barcelona(COMB), el més gran deCatalunya, va tramitar el 2006la baixa voluntària de 437 fa-cultatius que ni estaven en edatde jubilació ni tenien una ma-laltia que els impedís exercir.Aquest any se n’aniran més de470, creu el COMB. [...]

DEPRESSIÓ I ANGOIXA

“Catalunya ja no és aquellaplaça puntera i atractiva queva rebre els millors metgesd’Espanya”, va resumir MarcSolé, coautor de l’estudi delCOMB, en un debat celebrataquesta setmana a la Funda-ció Vila Casas. “Paguem pitjorque a la resta de comunitats–va dir–, perquè el pressupostde Salut és molt restrictiu, iels professionals estan com-pletament desmotivats”. [...]

El Periódico,10 de novembre de 2007

Un 20 % dels metges prenpsicofàrmacs

El 20,7 % dels metges prentranquil·litzants, antidepres-sius o fàrmacs per dormir. Elpercentatge duplica el de lapoblació catalana ocupadaque pren aquests medica-ments, l’11,5 % (si es mira lad’igual classe social que elsmetges els pren el 8,9 %). Engeneral, els metges consumei-xen més fàrmacs i, la majoria,per iniciativa pròpia. Aquestaés una de les conclusions pre-ocupants d’un estudi sobre lasalut del col·lectiu realitzat perla Fundació Galatea del Col-legi de Metges de Barcelona(COMB). [...]

Diferències de col·locacióper sexes

El 37,8 % dels metges té unacol·locació, però un 5,4 % qua-tre o més (entre els barons, jaque la majoria d’elles en téuna).Més de la meitat de les met-gesses, però el 30,7 % d’ells,treballa sols en la sanitat pú-blica. El 40,2 % d’elles treba-lla en els CAP enfront a tansols un 24,8 % d’ells. Precisa-ment, en els CAP, urgències i

entre els contractes a precarihi ha més insatisfacció.

La Vanguardia,29 de novembre de 2007

Els metges són els quemés s’automediquen

Els metges són els que menysvan al metge i els que méss’automediquen. Els medica-ments que més consumeixensón antiinflamatoris i analgè-sics.“Més de la meitat de les doc-tores i més de la tercera partdels metges consumeixenaquest tipus de fàrmacs i en laseva gran majoria per iniciati-va pròpia”, apunta un estudisobre la salut dels metges ela-borat per la Fundació Galateaque es va presentar ahir en elCol·legi Oficial de Metges deBarcelona. [...]

El País,29 de novembre de 2007

El Periódico,10 de novembre de 2007.



1. Diario Médico,13 de desembre de 2007.

2. La Vanguardia,30 de desembre de 2007.

2

Revistade premsa

1

El 17 % dels metges prenpsicofàrmacs

Prop d’un disset per centdel metges consumeixenpsicofàrmacs, com ara hip-nòtics, tranquil·litzants i an-tidepressius, i la majoria hofan per iniciativa pròpia, se-gons revela un estudi sobresalut, estils de vida i condi-cions laborals del col·lectiumèdic.

Avui,29 de novembre de 2007

Un 17 % dels metgescatalans consumeixpsicofàrmacs que ellmateix s’autoprescriu

[...] L’informe conclou que lamajoria dels facultatius ca-talans –un 85%– no cuida laseva salut i quan té un pro-blema persistent opta per au-tomedicar-se. Algunes dadesde l’estudi, al qual ha tingutaccés ABC, han estat acollitsamb “preocupació” pel sec-tor, com el que apunta que el17 % dels metges consumeixpsicofàrmacs, sobretot ansi-olítics. El doctor Jaume Pa-drós, secretari del Col·legiOficial de Metges deBarcelona (COMB) i presidentde la Fundació Galatea, enti-tat creada el 2001 pel Consell

de Col·legis de Metges deCatalunya, relaciona aquestelevat consum amb “el ma-jor accés del col·lectiu aaquest tipus de fàrmacs” i al“malestar latent des de faanys en alguns nivells assis-tencials, sobretot en primà-ria”. [...]

ABC,29 de novembre de 2007

El COMB inicia el registrede societats mèdiques

El Col·legi de Metges deBarcelona està treballant jaen l’aplicació de la nova lleinacional de societats pro-fessionals (mercantils i ci-vils) que insta les corpora-cions a enregistrar-les pú-blicament.L’Assemblea de Compromis-saris del Col·legi Oficial deMetges de Barcelona (COMB)ha acordat la creació d’un re-gistre de societats professio-nals (civils i mercantils), espe-cífic per als facultatius queexerceixen de forma col-lectiva la medicina, i ha apro-vat també el seu reglament.[...]El col·legi destaca que la soci-etat professional es configuraamb aquesta nova norma comuna nova classe de col·legiat,per tal com està sotmesa alsmateixos drets, obligacions isistema de responsabilitatdisciplinària i deontològica

que un col·legiat individual (ifísic). [...]

Diario Médico,19 de desembre de 2007

52 personatges clau del2007 expressen els seusdesitjos per al 2008

[...] Miquel Bruguera, el presi-dent del Col·legi de Metges,aborda les necessitats del sec-tor sanitari, que ha viscut unany agitat.“El primer que demanaria ésque s’implantin els canvis ne-cessaris perquè als metges

els resulti més gratificant elseu treball i puguin oferir unaatenció de màxima qualitatals seus pacients, cosa queés particularment apressanten l’atenció primària. I, el se-gon, un nou contracte socialentre malalts i metges perdefinir les responsabilitatsde cada un i recuperar lesmillors relacions possibles”.[...]

La Vanguardia,30 de desembre de 2007

Col·legiats que han obtingut elDiploma d’Acreditació Col·legial enFormació Mèdica Continuada/Desenvolupament ProfessionalContinuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2006 es va complir el sisè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomenaDAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de laja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individualrealitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntà-riament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareutota la informació al web del COMB –www.comb.cat–- a l’apartat PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència:http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm

A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre desembre de 2005i desembre de 2007.

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Abril Carreres, Maria AngelsAlbertí Masarellas, NúriaAlvarez Rodriguez, Ana M.Andreu Oliete, IsabelAntolin Santaliestra, AlbertoBalcells Sàiz, TrinitatBallester Ferreres, JosepBartlett Bosch, M. CarmenBaulies Romero, M. GemmaBaxarias Gascon, PilarBenedí Palau, M. AntòniaBlanca Tamayo, MilagrosaBoada Gil, Josep MariaBueno Casadesús, JosefinaBusquets Recasens, CarmenCaballero Gomez, Fernanda M.Caballero Sarmiento, RafaelCabrera Muñoz, José LuísCasellas Bartomeus, JoanCasellas de Asprer, AntoniaCervantes Sánchez, MiquelCosta Atienza, M. EngraciaCruz Domènech, Jose ManuelCulell Oliveras, PereDe Nadal Caparà, JuliDelgado Ribas, Juan ManuelEscoda Delgado, NuriaEscudero Ibañez, Jose ManuelFarrús Lucaya, M. BlancaFelip Baquer, JavierFont Renom, JosepGago Rius, JordiGarcia Fructuoso, FernandoGarcia Gimenez, José VictorGarcia Suarez, Joan JosepGarcia-Moreno Marchan, M. RocioGibert Ferrer, M. ImmaculadaGimenez-Salinas Botella, Jorge MiguelGómez García, SantiagoGómez Ortiz, XavierGonzalez Fernandez, Inmaculada

Guinot Gasull, MisericordiaGuxens Barriendos, JordiInsensé Pons, AlbertaIzquierdo Sanz, MaximJeremias Torruella, XavierLerda, MarioLorente Prieto, EnriqueLlagostera Benedico, JosefinaLlongueras Poch, JordiLlovera Rubió, Antoni JoanManubens Grau, MontserratMartin Martinez, M. GloriaMas Mas, MercèMassons Cirera, JosepMestre Boleda, Maria LuisaMontpeyó Font, M. AssumptaMorgades Trabal, M. CarmeMuñoz Fernández, M. IsabelNieto Fernández-Arroyo, ManuelPanades Mas, M. DolorsPardell Alentà, HèliosPerales Rodriguez, Fco. JavierPerez Velasco, CristinaPerpiñá Singla, MartaPinto Pena, LucioPlayà Busquets, Jose MariaPonce Martínez, M. ÁngelesPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchis, EdmonPuyuelo Lanao, TrinidadRamírez Lafita, FranciscoRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRibera Gonfaus, MercèRiera Orrit, M. RosaRios Martinez, IgnacioRodríguez Tesouro, Ana BelenRoura Igartua, RoserRovira Rovira, JosepRubio Villar, MontserratRuiz Sanchez, VirtudesRuiz de Azua Mercadal, AntonioSabartés Fortuny, Ricard

Sala Magallon, M. RosaSalas Medina, Maria JosefaSanchez Ato, M. IsabelSánchez Borrego, RafaelSanchez Carreras, JorgeSanchez Colom, Jose M.Sanchez Hernández, Joan A.Serra Bertral, Reis M.Sivecas Martistany, JoanSoler Gonzalez, SilviaTorras Bernaldez, M. TeresaTorres Soberano, GemmaTresserra Casas, FranciscoTrigueros Castillo, José AntonioTuñi Picado, JosepValent Pérez, CarmeValentines Pont, JoanVidal Elias, Josep M.Wang Saegusa, Ana J-CHZueras Gelabert, Rosalia

Col·legi Oficial de Metges de Girona

Arenas Vilà, JordiArxer Tarrés, AntoniBou Mas, MariaCarreras de Cabrera, F. XavierCorominas Barnadas, Josep M.Custal Teixidor, MontserratGarcia Gutierrez, SalvadorOller Vallmitjana, Josep M.Vila Arbonés, M. Pilar

Col·legi Oficial de Metges de Lleida

Biendicho Palau, M. PilarColl Pallares, AnaMoreno Gonzalez, M. Luisa

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Dolz Andrés, FernandoRamírez Lafita, FranciscoVendrell Perera, Josep M.

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Tonyi Barroso Torrubia 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]



Commemoraciódel COMB

El COMB dedica l’any 2008a commemorar la figura deldoctor Pere Farreras

La Junta de Govern delCOMB decideix declarar

l’any 2008 “Any Dr. PereFarreras i Valentí” per

destacar l’impacte que laseva personalitat humana i

científica ha deixat a lamedicina catalana

A continuació, AnnaFarreras exposa la

trajectòria de Farreras iValentí en la qual recorda

una forma de veure lamedicina i de fer de metgeque “té una vigència real i

és independent dequalsevol circumstància,

lloc i temps”.

Pere Farreras i Valentí va néixer aBarcelona el 4 d’abril del 1916.Va rebre l’ensenyament prima-

ri i secundari a les escoles suïssa ialemanya de Barcelona. Va cursarestudis de Medicina a la Universitatde Saragossa i de Barcelona, llicenci-ant-se el 1941. Treballà a la ClínicaMedica A (Dr. Agustí Pedro i Pons) ones va formar com a metge i docent. Eldomini de la llengua alemanya li vapermetre fer estades puntuals a lesUniversitats de Zuric (Suïssa) iFreiburg im Breisgau (Alemanya).L’any 1959 guanya oposicions a Càte-dra de Patología y Clínica Médicas aCàdis (1959) i després a Salamanca(1960). Demana l’excedència docent ifunda l’any 1961 l’Escola de Hemato-logia de la Universitat de Barcelona,que porta el seu nom.L’Escola d’Hematologia assolí un ni-vell assistencial, docent i de recercad’alt nivell. Després de la mort de PereFarreras, es va fundar l’any 1970 elPatronat-Fundació de l’Escola d’Hema-tologia Farreras Valentí que fins alsnostres dies ha promogut la gran tascade donar suport moral i econòmic a lesseves activitats assistencials, docentsi investigadores, que actualment hanaconseguit un gran prestigi a nivellnacional e internacional.La seva vinculació amb la literaturamèdica fou àmplia i fecunda. L’any1943, el Prof. Pedro i Pons va fundar larevista Medicina Clínica i Pere Farrerasva ser el secretari de redacció fins al1959, i va participar des del 1950 en larealització de nombrosos capítols delllibre Tratado de Patología y ClínicaMédica. La seva obra principal va ser elllibre de text Medicina Interna, quedesprés de la seva mort ha estat ampli-at i revisat en varies edicions, sota ladirecció del Prof. C. Rozman; és el ma-nual de medicina més utilitzat pelsestudiants de llengua castellana, avuija en l’edició número quinze.

Volem agrair al COMB l’organitzaciódurant l’any 2008 de l’“Any FarrerasValentí”, tots som conscients de l’im-pacte que la seva personalitat huma-na i científica ha deixat a la medicinacatalana. Sens dubte, és tracta derecordar una forma de veure la medi-cina, de fer de metge i per tant deviure, que té una vigència real i ésindependent de qualsevol circums-tància, lloc i temps.La seva vida va discórrer en un ambi-ent familiar molt vinculat a la medici-na. El seu pare, Pere Farreras i Sampe-ra, fou metge i veterinari; i el seu avimatern, Ignasi Valentí i Vivó, era cate-dràtic de Medicina Legal de la Univer-sitat de Barcelona. Pere Farreras iSampera va traduir dues edicions(1929 i 1937) del llibre alemany deMedicina Interna d’A. von Domarus,que més tard, i atesa la seva alta qua-litat científica, el seu fill va continuartraduint, actualitzant i finalment la varevisar i reeditar, de forma que vaarribar a publicar fins a set edicions.L’any 1949, es va casar amb LolitaRoca i varen tenir quatre fills. Va viurea Barcelona fins a la seva mort, el 17de maig de 1968, a causa d’un infartde miocardi.Tot el curs d’aquesta curta i intensavida ha estat marcat pels seus tretspersonals, dels quals convé destacar:una afabilitat extraordinària, una ge-nerositat excepcional, així com unasaviesa molt poc corrent, i aqueststres trets personals aplicats tots ells,a quatre vessants fonamentals de lavida humana: la família, els amics, elscompanys metges, els malalts i elsalumnes; és a dir com a pare, amic,company, metge i mestre.També s’ha de ressaltar que, a mésd’aquestes grans qualitats humanes,en Pere Farreras fou un gran esportista:així, li agradava molt jugar a hoqueisobre herba, i ho feia tant bé que vaformar part de l’equip olímpic espanyol



participant a l’Olimpíada de Londres(1948); i practicava també molt bé eltennis. Es pot dir que durant la seva vidava saber combinar, i força bé, la compe-tència professional i l’esportiva.L’historial mèdic professional deldoctor Farreras s’ha d’analitzar endos importants vessants ben dife-rents: de metge i de mestre. Els quehan conegut en Pere Farreras desta-quen dos aspectes fonamentals dela seva personalitat científica: laqualitat del seu tracte amb els paci-ents; la forma de transmetre la infor-mació de la malaltia; l’atenció versel pronòstic, i l’exquisida relació in-terpersonal que era capaç d’establiramb el pacient i la seva família. Lasegona qualitat especial fou el do-mini de la llengua escrita. El que avuidia es considera part elemental del’activitat del metge, com és escriu-re articles científics publicant l’ex-periència adquirida o la recerca des-envolupada, en Pere Farreras la vaportar al seu màxim, tant qualitati-vament com quantitativament, ambla seva forma d’escriure rigorosa ididàctica, de tal forma que avui esdiu que era un escriptor metge.També és conegut que els que varentenir la sort de conèixer i ser alumnesde Pere Farreras recorden les sevesqualitats excepcionals com a mestre,tant a les sales de l’hospital de laClínica Mèdica A de l’Hospital Clínicde Barcelona, com a les aules de laUniversitat.Entre la seva extensa obra escrita,que es pot dividir en tres blocs: granstemes, monografies i articles cientí-fics, és obligat citar la seva obra cab-dal, Medicina Interna, la seva col·la-boració decisiva en el Tratado de Pa-tología y Clínica Médicas, dirigitper Agustí Pedro i Pons, i la seva par-ticipació en el llibre Patología Gene-ral. Etiología, Fisiopatología y Pro-peudéutica clínicas. Entre les mono-grafies cal destacar els tractats sobreaspectes clínics, diagnòstics i tera-pèutics de diferents malalties i sín-dromes hematològiques. Des de l’any1941 fins al 1968 va escriure prop de150 articles.

Anna Farreras,comissionada “Any Dr. Pere Farreras i

Valentí”



Els Col·legis de Metges de Cataconcedeixen els Premis a l’ExceProfessional a 73 facultatius

El Consell de Col·legis deMetges de Catalunya va

premiar 73 facultatius detot Catalunya en la quarta

edició dels Premis al’Excel·lència Professional,

celebrada a Lleida elpassat 21 de setembre.

L’acte de reconeixement vaser l’acte central de la

Jornada de la ProfessióMèdica a Catalunya en la

qual es va analitzar lasituació actual dels metges

i metgesses de Catalunya.

La nit dels metges

1. Auditori Enric Granados en l’acte de lliurament dels guardons2. D’esquerra a dreta: Miquel Bruguera, president del COMB; Josep Maria Solé, president del COMT i del

CCMC; Marina Geli, consellera de Salut; Josep Presseguer, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lleida;Xavier Rodamilans, president del COMLL, i Eudald Bonet, president del COMG, en l’acte de lliurament dels

Premis a l’Excel·lència.

L’Auditori Municipal de Música En-ric Granados de Lleida va acollirmés de 700 persones en l’acte

de reconeixement que va fer el Con-sell de Col·legis de Metges deCatalunya (CCMC) a metges i metges-ses que han destacat en el seu exerci-ci professional en diferents àmbits.La Consellera de Salut, Marina Geli, vapresidir l’acte, que aquest any ha estatorganitzat pel Col·legi de Metges deLleida, i en el qual van participar elspresidents dels Col·legis de Lleida,Xavier Rodamilans; de Barcelona, Mi-

quel Bruguera; de Tarragona, JosepMaria Solé (president de torn delCCMC); de Girona, Eudald Bonet, i JosepPresseguer, segon tinent d’alcalde del’ajuntament de Lleida.Marina Geli, en la seva intervenció, vadir que volia ser present en l’acte perdos motius: per acompanyar les per-sones que els seus companys han triati per “compartir elements de reflexióque estem debatent en profunditat enel si de la professió mèdica”. SegonsGeli, “els últims quatre anys, estemfent debats i canvis importants que

1

2



ens porten a les reformes necessàriesper a la sostenibilitat del sistema”.Finalment, la consellera va dir que “elCongrés de Sitges va ser un abans i undesprés, el Congrés va marcar a travésde les enquestes contestades per moltsprofessionals un esclat de temes quemai havíem analitzat suficientment”.Miquel Bruguera, en la ponència queva presentar a la Jornada de la Profes-sió Mèdica, va fer una reflexió de “comestem ara tres anys després que secelebrés el Congrés de la ProfessióMèdica” i va posar l’accent sobre “elsaspectes que, en aquest moment his-tòric, ens plantegen uns problemescom a col·lectiu”. Bruguera, desprésd’analitzar el canvi de proporció enmetges i metgesses que s’està donanten la sanitat, la falta de metges i lainsatisfacció dels metges, va dir que“hi ha una necessitat de canvis, la pro-fessió en té consciència i, a través deles seves condicions de treball, preténfer les recomanacions necessàries per-què això es pugui complir en la prope-ra reunió del Consell de la Professió,on es faran propostes de canvi: comreformar el sistema sanitari perquè elmetge hi pugui participar, la creaciód’instruments de representació fiablesi creïbles pels quals tothom aposti”.El president del Col·legi de Metges deLleida, Xavier Rodamilans, va dir en lapresentació dels guardonats que “so-lidaritat no els en falta, tots tenen encomú l’autoestima i són sabedors queel seu treball és producte dels seuscriteris, tots van més enllà del que és téobligació de fer al servei dels malalts,sigui en el vessant assistencial, docento de recerca”. Rodamilans va afegirque són “metges i metgesses líders afer les coses millor, metges i metges-ses del nostre país que, sense ser for-çosament els més coneguts, sí que hosón als ulls dels seus companys queels han proposat a l’excel·lència pelssentiments d’humanitat, d’utilitat id’eficàcia que han sabut transmetre”.

alunyael·lència

Premis a l’Excel·lència en l’àmbit sociosanitari i altres àmbits assistencialsXavier Busquet i Duran, Carles Garcia-Ribera Comdor, Jordi Medallo Muñiz, Ramon Miralles Basseda, ConsolSerra Pujadas, Francesc Xavier Sòria i Badia, Antoni Trilla i Garcia, Joan M. Peña Roca (va recollir el premi PereCavadill), José Ramón Pigem Palmes, Àngel Pedra Camats, Joan Vilalta Franch i Josep Lloveras Vives.

Premis a l’Excel·lència en l’àmbit d’assistència primàriaCarme Prieto Villanueva, Santiago Medrano Lozano, Miguel David Bartolomé Domínguez, José Otal Bereche,Artur Marqués Vidal, Josefa Almirall Barqué, Francesc Borrell i Carrió, Toni Dedeu Baraldés, Maria del MarDomingo Teixidor, Anna Estabanell i Buxó, Maria Josep Font Alonso i Germán Lozano Fornells.

Premis a l’Excel·lència en l’àmbit d’assistència hospitalàriaManel Armengol (va recollir el guardó Jaume Roigé, ja que el doctor Armengol era a l’Hospital de la Valld’Hebron amb motiu de l’incident elèctric ocorregut aquell matí), Xavier de Balanzó Fernández, Josep MariaGarcés Jarque, Frederic Manresa Presas, Marisol Prats Bardají, Eugeni Trilla i Sánchez, Valentí Valls Arará, IgnasiForcadell Ferré, Antoni Nogués Biau, Pere Nogués Bara, Carles Clemente González i José Carlos Guerra Manzano.



Jornada de la Professió Mèdica aCatalunya

La jornada que tenia com a objectiumantenir un diàleg públic on s’exami-nés com pot millorar la satisfacciódels metges i metgesses i, alhora,l’eficiència i la qualitat del sistemasanitari, es va organitzar al voltant dedues taules rodones.La primera taula rodona girava entornal tema El Congrés de la ProfessióMèdica, 3 anys després, en la qualvan participar Miquel Bruguera, pre-sident del COMB; Carme Mallorquí,vicepresidenta tercera del Col·legi deMetges de Girona; Rosa Maria Pérez,vicepresidenta del Col·legi de Metgesde Lleida (COML); Sebastià Barranco,director dels Serveis Territorials delDepartament de Salut a Lleida, i vamoderar la taula Joan Cal, directorexecutiu del diari Segre.A la segona taula rodona sobre La vagaés un sistema de diàleg en sanitat? Hivan participar Josep Ramon Correal,director general de Publicacions deldiari La Mañana, que va moderar elsponents: Francesc José María, directorgerent de l’Institut Català de la Salut(ICS); Ramon Mur, vicesecretari delCOML; César Béjar, delegat de la Unióde Consumidors de Catalunya (UCC)/Terres de Lleida; Patricio Martínez,secretari general del Sindicat Metgesde Catalunya, i Josep Maria Solé, presi-dent del COMT i del CCMC.

1. Miquel Bruguera; Sebastià Barranco, directordels Serveis Territorials del Departament de Salut

a Lleida; Joan Cal, director executiu del diariSegre; Rosa Maria Pérez, vicepresidenta del

COML; Carme Mallorquí, vicepresidenta terceradel COMG, i Xavier Rodamilans, en la primera

taula rodona de la jornada de la professió mèdica.2. Patricio Martínez, secretari general de Metgesde Catalunya; Josep M. Solé; Cesar Béjar, delegat

de la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC)/Terres de Lleida; Josep Ramon Correal, director

general del diari La Mañana; Ramon Mur,vicesecretari del COML, i Francesc José María,

director gerent de l’ICS, en la segona taularodona de la jornada.

Premis a l’Excel·lència en l’àmbit d’humanitats mèdiquesNolasc Acarin Tusell, Ferran Aguiló i Lúcia, Jaume Rosset i Llobet, Lluís Daufí Moresco (el doctor Daufí va regalara tots els premiats un exemplar del seu últim llibre, La llave del paraíso), Carles Hervás Puyal, Joaquim RamisCoris, Ramon Trias Rubiès, Ignasi Sanpera Rosiñol, Rafael Ferreruela Serrano i Andrea Sanfeliu Aresté, PascualJuan Arnal, Joan Soliguer Cabruja i Albert Maroto i Genover. Fotos cedides pel Col·legi de Metges de Lleida.

Premis a l’Excel·lència en l’àmbit de l’educació mèdicaMaria Josep Cerqueira Depena, Màrius Sala, José Jurado Grau (va morir recentment i, en el seu nom, va recollir elpremi el seu fill, David Jurado Beltran), Carles Miquel Collell, Àlvar Net Castel, Parra Ordaz, Màrius Petit iGuinovart, Montserrat Giralt Batista, José Juan Fernández Martínez, Anna Maria Casanovas Llorens, CarmeBusquets Julià i Ramon Farrés i Coll.

Premis a l’Excel·lència en l’àmbit de la recerca biomèdicaAntoni Castells i Garangou, Joan Maria Cinca Cuscullol, Teresa Español Boren, Clàudia Fortuny Guasch, RomanPallarés Giner, Ramon Planas Vila, Francisco X. Real Arribas, Lluís Masana Marín, Manel Ballester Rodés, MiquelFalguera Sacrest, Regicor (Registre Gironí del Cor, va recollir el premi Joan Sala Montero) i Josep Marès Bermúdez.

1

2



Nolasc Acarín, president deMutual Mèdica, va presidir,el passat 20 de novembre,

l’acte de concessió de laXVII Beca Mutual Mèdica,

dotada amb 9.000 €.Arantzazu Cones, de

l’Hospital del Mar, va rebrela beca.

Aquest any s’ha fet ellliurament del Primer

Premi Doctor Font aJose I. Herrero del

Departament deDermatologia de les

Universitats de Würzburg iLübeck.

Mutual Mèdica lliura elsPremis Beca 2007

D’esquerra a dreta: Arantzazu Conesa; MiquelVilardell president del jurat de la Beca Mutual

Mèdica; Maria Aguirregomozcorta; CristinaSantos Vivas; José E. Herrero, i Jordi Petriz (en

representació de Verónica Pons).

El jurat de la Beca Mutual Mèdica,presidit per Miquel Vilardell iTarrés i integrat per Martí Vidal i

Mañas i Alexandre Darnell i Tey, vanpremiar el projecte d’investigació pre-sentat per Arantzazu Conesa, de l’Hospi-tal del Mar, sobre una investigació enreumatologia sobre la malaltia de Paget.En aquest edició dels Premis BecaMutual Mèdica es va concedir també,per primera vegada, el Premi JosepFont, que té com a objectiu premiarl’autor d’un treball d’investigació quetingui aplicació en la pràctica mèdicai que hagi estat publicat en una revis-ta nacional o estrangera durant l’anyanterior. El guardonat, amb 3.000 €,va ser Jose I. Herrero pel seu articlesobre malalties immunològiques delDepartament de Dermatologia de lesUniversitats de Würzburg i Lübeck,publicat per la prestigiosa revista Eu-ropean Journal of Immunology.

Més premiats

El jurat va acordar, així mateix, quetots els treballs presentats han estat

de gran qualitat i han estat desenvo-lupats per equips d’investigació alta-ment competitius. Per aquest motiu,Mutual Mèdica, en la seva vocació depromoure i col·laborar en la investi-gació mèdica, ha atorgat tres premisaccèssit, dotats amb 3.000 € cadas-cun d’ells.Els premiats en aquest categoria vanser Verónica Pons Escoll, de l’Hospi-tal Vall d’Hebron, pel seu projecte“Identificación i caracterización decélulas madre de la Side Populationen Leucemias agudas. Papel en laresistencia a la quimioterapia”; Cris-tina Santos Vivas, de l’Institut Catalàd’Oncologia, per la seva investigació“Identificación y validación clínica deun perfil genético de resistencia far-macológica en el tratamiento del cán-cer colorectal” i Maria Aguirrego-mozcorta Gil, de l’Hospital JosepTrueta, pel seu treball “Cambios enlos patrones de activación cerebralmedidos por resonancia magnéticafuncional asociada a la rehabilita-ción cognitiva en pacientes con Es-clerosis Múltiple”.

Actualitatsanitària



Josep Antoni del Olmo Bru

El dia 24 d’octubre del 2007 moria,després d’una llarga malaltia, el

doctor Josep Antoni del Olmo Bru. Eldoctor Del Olmo (Toni, per als amics)fou un reumatòleg que desenvolupà lapràctica totalitat de la seva carrera pro-fessional al Servei de Reumatologia del’Hospital Clínic i a la Universitat deBarcelona com a professor de Medici-na (Reumatologia). Quan vaig arribaral Servei a principis de la dècada delsvuitanta, com a resident de Reumato-logia, em va impactar la seva alçada,no només física, sinó també de conei-xements. El Toni s’havia format amb eldoctor Pedro Pons i es veu que anavaa convertir-se en un gran internista. Elseu pas pel Servei de Reumatologia,dirigit pel professor Rotes i Querol, elmarcà definitivament i decidí dedicar-

se a aquesta especialitat. Aquest es-perit de metge internista es va poderfer palès al llarg de tota la seva vidaprofessional. No he conegut metge mésbrillant amb el diagnòstic diferencialde les diferents síndromes, ni amb unull clínic tan despert. Encara recordoalguns dels seus diagnòstics més bri-llants, com un secundarisme luètic enuna pacient amb poliartritis amb lesi-ons cutànies o la fluorosi per consumexagerat d’aigua de Vichy. Tinc sem-pre present les seves mans, amb unsdits llarguíssims, que de ben segur vanser un bon complement per poder rea-litzar la sempre acurada exploració fí-sica del pacient. Era també un mestreen la interpretació de la radiologia itenia un gran esperit docent. Pensosincerament que ens ha deixat un dels

grans últims reumatòlegs clínics, fruitde la seva formació en l’Escola de Reu-matologia més prestigiosa del nostrepaís.En Toni era una persona afable, ambun especial sentit de l’humor i ambuna ironia peculiar. Era, però, críticamb certs estaments i estructuresorganitzatives de l’hospital i no tole-rava gaire bé la incompetència. El queno hi ha dubte és que tots els que ensvam formar i aprendre amb ell i d’ell,li teníem un respecte, admiració i es-timació especial, que seguirà per-durant després de la seva mort. Elrecordarem sempre.

Raimon Sanmartí Sala,Reumatòleg.

Servei de ReumatologiaHospital Clínic de Barcelona

Manuel MárquezRamírez rep el IV PremiFundació SantiagoDexeus

En un acte celebrat a l’Institut Uni-versitari Dexeus, Manuel Márquez

va rebre, el passat 5 de novembre, elIV Premi Fundació Santiago DexeusFont en reconeixement a la seva tra-jectoria professional com a pioner enl’estudi Anatomo-Patològic Ginecolò-gic a Barcelona.

Ricard Ramos Izquierdoha quedat finalista delpremi Sanitas al millormetge intern

El jurat que concedeix el Premi Sa-nitas al Metge Intern Resident de

l’any 2007, va decidir concedir un ac-cèssit, el passat 22 de novembre, aRicard Ramos Izquierdo, especialistaen Cirurgia Toràcica de l’Hospital Uni-versitari de Bellvitge.Anualment, la Fundació Sanitas con-cedeix aquest guardó als millors met-

L’equip Galens VH vaparticipar al XIIICampionat del Món deFutbol per a Equips deMetges

L’equip de metges del GalensVH va participar, el passat se-

tembre de 2007, amb el nom deSelecció Catalana en el XIII Cam-pionat del Món de futbol per aequips de metges, celebrat aGold Coast Austràlia.

En record de...

Metgesguardonats

ges interns residents que estan en elseu darrer any de residència en uncentre hospitalari.

Emili Montserrat, IVPremi Nacionald’Oncologia FundacióEchevarne per a l’estudide la LeucèmiaLimfocítica Crònica

Emili Montserrat, catedràtic de me-dicina i director de l’Institut d’He-

matologia i Oncologia de l’HospitalClínic de Barcelona, va rebre el pas-sat 26 de novembre, conjuntamentamb Jesús F. San Miguel, cap delServei d’Hematologia de l’HospitalUniversitari de Salamanca, el IV Pre-mi Nacional d’Oncologia que atorgala Fundació Echevarne. Aquest guar-dó reconeix les trajectòries científi-ques d’aquests investigadors en elscamps de la leucèmia limfocítica crò-nica, la més freqüent entre elsadults, i el mieloma, un tipus decàncer de la medul·la òssia, respec-tivament.



Novetats legislativessanitàriesSeleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB(segon semestre de l’any 2007)

TEMES D’ACTUALITAT Projecte d'Ordre de Modificació de l'ordre de requisits per a la fabricació o importació de medicaments en la investigació d'ús humà.

Assessoriajurídica

Podeu consultar el text íntegrede les normes, així com les nove-tats posteriors al tancamentd’aquesta edició al web de l’As-sessoria Jurídica on també tro-bareu un recull de la legislacióimprescindible per a l’exercici dela professió i una selecció de lesreferències a oposicions, ajuts inomenaments publicades els úl-tims 30 dies, i actualitzades dià-riament.www.comb.cat/cat/juridics/assessoria/juridica

Data Publicació Descripció

2008-01-03 BOE Salari mínim interprofessional 2008:Reial Decret 1763/2007, de 28 de desembre.

2008-01-03 BOE Registre General de centres, serveis i establimentssanitaris:Ordre SCO/3866/2007, de 18 de desembre.

2008-01-03 BOE Regulació de reconeixement mèdics d’embarcaciómarítima:Reial Decret 1696/2007, de 14 de desembre.

2008-01-02 BOE Nous conjunts de medicaments i preus de referència:Ordre SCO/3867/2007, de 27 de desembre.

2007-11-30 DOGC S’estableixen de caràcter provisional l’aprovaciód’estatuts i normes de la Llei 8/2007 de l’ICS:Decret 258/2007, de 27 de novembre.

2007-11-28 BOE Actualització de serveis comuns de l’SNS:Ordre SCO/3422/2007, de 21 de novembre.

2007-11-16 DOGC Taxes del serveis del Departament de Salut:Ordre SLT/409/2007, de 7 de novembre.

2007-11-07 BOE Regulació del procediment d’autorització, registre icondicions de dispensació dels medicaments d’ús humà:Reial Decret 1345/2007, d’11 d’octubre.

2007-11-05 BOE S’estableixen normes i especificacions al sistema dequalitat dels centres de transfusió:Reial Decret 1343/2007, d’11 d’octubre.

2007-11-05 BOE Regulació de la farmacovigilància de medicaments d’úshumà:Reial Decret 1344/2007, d’11 d’octubre.

2007-10-29 DOGC S’estableix per a l’any 2007, preus de transplantamentrenal i d’extracció d’òrgans subscrits amb l’SCS:Ordre SLT/384/2007, de 16 d’octubre.

2007-10-29 DOGC Preus 2007 serveis sanitaris a l’SCS:Ordre SLT/383/2007, de 4 d’octubre.

2007-09-14 BOE Composició i funcions de la seva Comissió i regulaciódel sistema d’acreditació:Reial Decret 1142/2007, de 31 d’agost.

2007-09-10 DOGC Centres i serveis sociosanitaris, modificació del Decret92/2002, de 5 de març:Decret 192/2007, de 4 de setembre.

2007-08-03 DOGC Creació empresa pública ICS:Llei 8/2007, de 30 de juliol.

2007-08-02 DOGC Delegació de competències en diferents òrgans del’estructura central del SCS:Resolució SLT/2420/2007, de 23 de juliol.

2007-08-02 DOGC Delegació del gerent de la R.S.B. en el directord’Atenció al Ciutadà a obtenir una segona opiniómèdica:Resolució SLT/2408/2007, de 25 de juliol.

2007-07-26 BOE Regulació de la recepta electrònica i la tramitaciótelemàtica de la prestació farmacèutica a càrrec del’SCS:Decret 159/2007, 24 de juliol.

2007-07-24 DOGC Revisió de preus públics corresponents als serveissanitaris que presta l’ICS:Resolució SLT/2273/2007, de 28 de juny de 2007.

2007-07-19 BOE Premis qualitat àmbit SNS 2006:Ordre SCO/2210/2007, de 3 de juliol.



Delegacionsi seccions col·legials

Secció Col·legial de Medicinade l’Esport

L’Assemblea deCompromissaris aprovala creació de la SeccióCol·legial de Medicina del’Esport

El passat 16 d’octubre ha estat apro-vada en assemblea de compromis-

saris la nova secció col·legial de medi-cina de l’esport, cristal·litzant un pro-jecte endegat fa temps per diferentsgrups d’especialistes del nostre col·-legi, i que veu la llum en uns momentsdifícils per a la nostra especialitat.Ha estat l’amenaça de l’aprovació delprojecte de reial decret de regulacióde la formació especialitzada en elnostre país, on es contempla la desa-parició de la formació de metges del’esport, el que ha fet que un grannombre de col·legiats donessin su-port a aquesta iniciativa.En aquest context de revisió de l’es-pecialitat i de futur incert, es va ferpalesa la necessitat de comptar ambuna veu dins del COMB, que vetllésper l’ètica i la bona praxis en allò quefa referència a la salut dels esportis-tes i que promogués des d’aquestiniciatives de col·laboració i difusiód’aquells continguts propis de l’es-pecialitat, en especial en el que fareferència a l’exercici professional i larelació amb d’altres col·legiats.La urgència dels esdeveniments ensha dut a iniciar el treball a l’hora enque anàvem acomplint els terminisprevistos per a la creació de la secció.Així doncs, hem representat els inte-ressos del nostre col·lectiu en dife-rents entrevistes amb representantspolítics juntament amb l’Escola de Me-dicina de l’Esport de la Universitat deBarcelona i associacions de l’àmbitde la medicina de l’esport com l’Asso-ciació Catalana d’Especialistes enMedicina de l’Educació Física i l’Es-port (ACEMEFIDE) o la Societat Cata-

lana de Medicina de l’Esport. Tambés’ha endegat la creació d’un nomen-clàtor propi de l’especialitat.Però la voluntat de la secció és poderarribar al màxim nombre de profes-sionals del món de la medicina del’esport. Per aquest motiu os volemconvidar ja des d’aquest moment acontactar amb nosaltres a través delcorreu electrònic del [email protected], fent-nos arribar unmissatge amb les vostres dades actuals ialmenys un correu electrònic de contacte.El proper pas de la secció ha de ser laconvocatòria d’una assemblea gene-ral, de la que haurà de sortir una juntadefinitiva que segueixi amb el camíendegat. Vos esperem a tots!

Secció Col·legial de Medicina del’Esport

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

Un cop finalitzat el curs i recupe-rats tots plegats de la feinada del

congrés de la secció de metges acu-puntors del mes de juny, la distànciaens permet fer-ne valoracions.En primer lloc, cal remarcar que elcongrés va ser un èxit de públic, amb330 metges acupuntors vinguts d’ar-reu del món. La noticia no tan positivaés que, d’aquests, tan sols la tercerapart eren de l’Estat espanyol i d’ellsnomés la meitat de Catalunya.Caldrà preguntar-se per a properesedicions perquè els metges acupun-tors espanyols i catalans no estaninteressats en els congressos d’acu-puntura a nivell mèdic i, en tot cas,intentar canviar aquesta dinàmicaamb la finalitat d’assolir una majorintegració i prestigi per a aquesta dis-ciplina en la nostra pràctica.D’altra banda, cal remarcar que aquestva ser el congrés de ICMART, l’associ-ació internacional més gran de met-ges acupuntors internacional, ambmés participació estrangera i que elnivell assolit de les ponències i comu-

nicacions va ser molt bo, fet que và-rem certificar amb les valoracions re-collides que varen ser, en general,molt positives.Comentar també que vàrem realitzarun curs molt interessant de formaciócontinuada sobre cronobiologia ambla doctora Teresa Pascual en el qualvàrem treballar la relació entre eltemps i la fisiopatologia.D’altra banda, i entrant en el tema de laRegulació, comentar-vos que un grupde metges de la secció vàrem presen-tar el 20 de novembre, des del despatxde l’advocat Miró Fruns, un recurs con-tenciós administratiu en referència aldecret de Teràpies Naturals del Depar-tament de Salut. També vàrem dema-nar-ne la suspensió cautelar en els ar-ticles que es refereixen a Acupuntura iMedicina Tradicional Xinesa.El text complet del decret el trobareual web dels metges acupuntors: http://www.metgesacupuntors.orgCom deveu saber, el decret està ja sus-pès de forma cautelar a demanda delMinisteri de Sanitat i la demanda desúplica del Departament per retiraraquesta suspensió ha estat denegada.Quedem tots plegats a l’espera de ladecisió del Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya sobre aquest temasabent que, de moment, el decret noes pot aplicar perquè han quedat sus-pesos els seus articles bàsics.

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

Medicina Cosmètica iEstètica: buscantprocediments méseficaços i menysagressius

Espanya és el quart país del mónen nombre d’intervencions d’es-




tètica. Segons un estudi realitzat perla Societat Internacional de CirurgiaPlàstica i Estètica, els Estats Unitscontinuen al capdavant en el ràn-quing de països amb el nombre mésalt de procediments quirúrgics encirurgia estètica, amb un 13 % deltotal. A continuació se situa Mèxicamb un 9 %, a causa de la bonançaeconòmica que ha experimentat elpaís el darrer any. En tercer lloc hi hal’Argentina (8,5%), i Espanya (8%)ocupa el quart lloc mundial en nom-bre d’intervencions, i puja un llocrespecte de l’any passat. Com a dadacuriosa, el Brasil (6%) cau fins al llocnúmero set a causa dels canvis eco-nòmics que s’han produït al país elsdarrers anys.Segons les anàlisis que han fet diver-ses Societats Científiques, a Espanya,ha de subratllar-se el despuntamentde la medicina cosmètica i estètica,que inclou procediments menysagressius per preservar i augmentarla bellesa.Avui dia, es pensa més a prevenir quea corregir, s’està més a prop del natu-ral que de l’artificial, del simple quedel complex, i la societat reclama pro-cediments no invasius, amb escassosinconvenients (ferides, hematomes,embenats, cures, etc.) en el posttrac-tament, la qual cosa permet una rein-corporació laboral (i també social,afectiva i esportiva) pràcticament im-mediata. Exagerant les coses, es par-la dels tractaments “lunch time”, és adir, de tractaments que poden fer-sea l’hora de dinar per continuar treba-llant a la tarda.A Espanya, més de 3.000 metges fanaquesta mena de procediments cos-mètics no quirúrgics. La xifra ha hagutd’estabilitzar-se els darrers anys, i caldestacar un notable increment de laseva qualificació, en raó de l’accés alsestudis universitaris específics exis-tents (Universitat Autònoma deBarcelona, Universitat de les Illes Ba-lears, Universitat de Navarra, Univer-sitat de Còrdova i altres) i a la forma-

ció continuada acreditada que s’haanat creant.L’estrella dels procediments en medi-cina cosmètica és la toxina botulínica(Vistabel), per al tractament de lesarrugues d’expressió. Representa el15% dels tractament que es fan, pràc-ticament igual en homes i dones. Ensegon lloc, figuren els implants defarciment (7%), destacant un incre-ment constatable en la utilització delgreix del mateix pacient i dels materi-als sintètics reabsorbibles (àcid hia-lurònic, hidroxiapatita càlcica, àcidpolilàctic,etc.).En matèria de rejoveniment facialglobal, s’han produït destacablesavenços en el que s’ha convingut adenominar bioestimulació. Es trac-ta d’un conjunt de procediments peractivar les funcions biològiques delfibroblast, la cèl·lula més importantde la nostra pell, responsable de lafabricació de col·lagen i elastina.En aquest sentit, mereix una espe-cial consideració la raonable utilit-zació dels factors de creixement au-tòlegs.I també els tractaments basats en laradiofreqüència que, mitjançant l’apli-cació d‘escalfor a una profunditat mil-limètrica, escalfa el col·lagen i produ-eix una compactació immediata i du-radora de l’epidermis.Estem assistint a una notable evolu-ció dels pílings químics i físics. En elcas dels pílings químics hem de consi-derar com a fonamental la “domesti-cació” del fenol, substància capaç deproporcionar els millors resultats peròque necessitava un control estricte(ara aconseguit) en les formulacions iprotocols d’aplicació: Exoderm, Pee-ling Universal, Kacowicz, MoldingMask, etc.En el cas dels pílings físics mereixespecial menció l’auge de la dermoa-brassió amb o sense vidres de corin-dó, i fins i tot amb versions domicili-àries com a continuïtat dels tracta-ments en consulta. Als Estats Unitsés l’estrella dels tractaments com-

plementaris, és a dir, que es fa abanso després de qualsevol altre procedi-ment terapèutic; és una exfoliaciócontrolada que resulta fonamentalper netejar la pell i per activar-ne larenovació fisiològica. Respecte d’ai-xò, la gran novetat són els equips quecombinen la dermoabrassió amb unraig d’oxigen pressuritzat o de solu-cions dermocosmètiques específi-ques (despigmentants, antiacnè,etc.).Segueix estabilitzada la demanda detractaments en relació amb el sobre-pès, la cel·lulitis i les adipositats loca-litzades. Respecte d’això, destacal’aparició de procediments pocs agres-sius per tractar-los: la mesoteràpiavirtual (infiltracions sense agulles),els ultrasons externs, la radiofreqüèn-cia i el làser. A instàncies de la Socie-tat Espanyola per a l’Estudi de l’Obe-sitat (SEEDO) i de la Societat Espa-nyola d’Endocrinologia i Nutrició(SEEN) s’han posat en marxa iniciati-ves per conscienciar la població delgreu problema sanitari que suposal’obesitat, per aconseguir un precoç icorrecte diagnòstic i per poder oferirel tractament més eficaç disponible.Totes les Societats Científiques i As-sociacions Professionals ens hi hemimplicat.Finalment, cal al·ludir a la medicinade l’envelliment, també anomenadapro-age. I és que amb l’augment del’expectativa de vida, les personesbusquen tractaments que retardin elssenyals físics de l’envelliment, comsón les arrugues, les taques i la flac-cidesa cutànies i que es tracten ambels procediments que hem repassat,i de forma particular les disfuncionsque aquell determina en la memòria,el son, la mobilitat, la sexualitat, etc.En aquest cas, són essencials les mo-dificacions dels hàbits de vida i elrecurs als complements dietètics, elsnutricèutics, l’endomodulació i la far-macologia convencional com els an-tioxidants i les teràpies substituti-ves.



Per a l’aplicació amb èxit de totsaquests tractament menys agressius,però més eficaços és essencial un bondiagnòstic clínic, que només un met-ge adequadament format és capaç defer, i la indicació adequada, que enalguns casos serà la de diversos trac-taments que siguin complementaris.És molt fàcil establir que davant d’unaapendicitis aguda només és possibleun abordatge quirúrgic, Tanmateix,és habitual que en Medicina Cosmèti-ca i Estètica hi hagi diverses alternati-ves terapèutiques per a un mateixproblema; per això és fonamental co-nèixer-les totes per plantejar la quemés s’ajusti (expectatives vs possibi-litats, avantatges vs inconvenients,etc.) a cada pacient.

J. Víctor García,president de la Secció Col·legial de Metges

d’Estètica

Secció Col·legial de Metgesd’Hospital

Finalment ha quedat aprovada lallei de l’ICS, amb la qual cosa hem

passat a ser una empresa pública,equiparable – excepte en grandària–a la resta d’hospitals concertats(XHUP). Queda per veure si aquestcanvi suposarà una millora real perals usuaris i també per a nosaltres, elsseus treballadors. El que sí que s’haaconseguit, prèvia reivindicació “sinequa non”, és que puguin figurar alConsell d’Administració les organit-zacions laborals representatives delsmetges. Curiosament, amb les altresorganitzacions laborals majoritàriesja s’hi comptava d’entrada, sense quecalgués fer cap classe de reivindica-ció. També, finalment, s’ha acabatreconeixent l’actual modalitat de con-tractació estatutària enfront de la la-boral.Al Consell de la Professió Mèdica deCatalunya (CPMC), les dues propos-tes del grup de treball de l’0rdenacióProfessional, presidides pel Dr. M.

Bruguera, han sortit aprovades perunanimitat, i no cal parlar-ne més per-què han estat publicitades suficient-ment per aquest Col·legi.La proposta inicial sobre les retribuci-ons mèdiques del grup de treball del’Exercici de la Professió, presididapel Dr. P. Martínez de MC, també apro-vada inicialment per unanimitat, haquedat transformada quant a la sevamaterialització, amb el compromísd’elaboració d’un nou model retribu-tiu per als facultatius, abans del 31 degener del proper 2008, que lògica-ment després caldrà més temps perpoder-lo portar a terme.En el dia a dia hospitalari, encaraque la situació està més tranquil·laque en l’assistència primària, conti-nuem patint una gran pressió assis-tencial amb un alt nivell d’exigènciaper part de tothom. És molt notòriala falta de professionals, sobretoten algunes especialitats (anestesis-

tes, per exemple), cosa que està com-portant ja alguns importants conflic-tes puntuals.Temes com la instauració de la carre-ra professional i complements de pro-ductivitat (DPO de l’ICS) que hauriend’estar resolts, continuen sense plan-tejaments clars, tant a l’ ICS com a laXHUP. Per contra, a la resta de l’Estats’està avançant molt en aquests te-mes, en què nosaltres vam ser elscapdavanters.Esperem que el proper 2008 millori lasituació.

Joaquim Riera,president de la Secció Col·legial de Metges

d’Hospital

Secció Col·legial de MetgesJubilats

Aquest darrer trimestre del curs2007, s’han desenvolupat les nos-

tres activitats tal com estaven previs-tes. S’inicià el curs el dimarts 2 d’oc-tubre amb un concert a càrrec de l’or-questra Ars Mèdica i han continuatcada setmana fins al darrer dimartsabans de Nadal.Dues conferències del mes d’octubreversaren sobre les Universitats Catala-nes: la primera des dels Primers Estu-dis Generals de l’Edat Mitjana fins alDecret de Nova Planta, l’any 1714, i lasegona conferència des d’aquestadata, passant per la Universitat deCervera, fins als nostres dies. L’exposi-ció ben completada i amb molta infor-mació gràfica fou feta pel membre dela Secció, Alfons Fernàndez i Sabaté.Sílvia Ferrando, llicenciada en Direc-ció Escènica i dramatúrgia, parlà so-bre l’encís del teatre, i la professorade Filologia Catalana a la UniversitatAutònoma, Neus Real, amb motiu delcentenari de Maria Teresa Vernet,desenvolupà la seva conferència so-bre les narradores catalanes en eltemps de la Segona República.L’ Anarquisme i moviment obrer, ambels problemes d’aquest moviment




social a casa nostra, fou el tema quepronuncià el professor d’història con-temporània de la Universitat Autòno-ma, Just Casas.Es féu un viatge virtual –amb comen-taris de Josep Viñas i Riera– a les Fontsdel riu Mekong, i dues conferènciessobre òpera i el seu entorn del profes-sor Roger Alier.Dues sessions de cinema coordina-des per Pere Martínez i López, una pertancar el centenari de Katherin Hep-burn –La costilla de Adán– i una pel·lí-cula muda de l’actriu Greta Garbo Eldemonio y la carne, que fou acompa-nyada al piano pel membre de la sec-ció Joan Pineda i Sirvent.Per celebrar el dia de la música –San-ta Cecília– hi hagué concert amb dospianos i uns comentaris musicals acàrrec de Lluís Ortiz de Zeballos.Tres visites culturals: una a CaixaFò-rum sobre l’escultura als templesindis; una segona al Temple de laSagrada Família amb una visita gui-ada pel mateix arquitecte del tem-ple, Sr. Jordi Bonet i Amengol, i ladarrera a Sitges visitant els seusmuseus.Una excursió a Rupit, les Guilleries, elsantuari del Far i dinar a Sant Feliu delPallerols, permeté viure la naturale-sa en plena tardor amb un dia clar iassolellat. Quatre dies del mes d’oc-tubre foren suficients per viatjar alLlenguadoc i la Provença amb un bondinar d’acomiadament al Motell’Empordà.Dues trobades que agermanaren elsassistents foren la reunió del dia delsdifunts per recordar els companysmorts durant el darrer any i el dinarnadalenc que ens reuní al voltant dela taula, aquest any acompanyats deles cançons que la Sra. MarionaSegarra cantà i, alhora, ens invità acompartir.Fou un brillant final de trimestre, enespera de tornar-nos a veure passa-des les festes nadalenques.

Secció Col·legial de MetgesJubilats

Delegació Comarcaldel Bages

Activitats col·legials alBages

Després de la necessària ralentit-zació de l’activitat durant les va-

cances d’estiu, el I Fòrum de Bioèticava ser el tret de sortida dels nous pro-jectes. El dia 5 d’octubre vam celebraraquest esdeveniment, que vol ser unespai de debat de temes de deontolo-gia sobre aspectes freqüents i instru-mentals per a l’exercici de la professió,evitant els tecnicismes propis d’expertsi les superespecialitzacions dels con-tinguts. Vam dedicar el Fòrum als re-cursos en sanitat; als fàrmacs, indús-tria farmacèutica i metges; a la limita-ció de tractament i la sedació, als er-rors en medicina, i a altres temes, comla immigració i les religions. Creiemque vam assolir els objectius fixats,tant en termes de qualitat de la forma-ció donada com de participació.El dia 26 d’octubre el col·lectiu mèdicdel Bages vam celebrar, com cadaany, la nostra festa anual, la “Vigíliade Sant Lluc” que, com ja és conegut,consta d’un gran acte acadèmic i d’unsopar de germanor. En l’acte acadè-mic vam omplir a vessar l’Auditori dela Fundació Caixa Manresa. Vam ator-gar el Premi Bages al Metge Jove al Dr.Sergi Call i Caja, el Premi de VivènciesMèdiques “Dr. Pere Tarrés i Claret” alDr. Agustí Garriga i Serramalera,d’Artés, el premi Bages de CiènciesMèdiques a la Dra. Anna Vidal i Olive-ras, i el Premi d’Història de la Medici-na Catalana “Oleguer Miró i Borràs”al Dr. Manuel Escudé i Aixelà pel seutreball L’Acadèmia d’Higiene deCatalunya (1892-1938). Vam presen-tar el llibre editat per a l’ocasió, guar-donat l’any passat amb el darrer delspremis citats, el títol del qual és L’Es-tudi General d’Arts i Medicina deBarcelona (1401-1565), l’autor del qualés el Dr. Manuel Riera Blanco, de

Tarragona. Tanmateix, el conferenci-ant d’honor va ser el Dr. Ramon Triasi Rubiès que, amb la seva habitualerudició i amenitat, va exposar el temaL’exercici professional en el metgecirurgià. Experiència personal. Elsparlaments institucionals van expres-sar el desencís de molts professio-nals i les seves causes, i també estractaren aspectes relatius a la sani-tat comarcal i del país. El sopar degermanor, molt concorregut, va tenirl’habitual clima de companyonia, i enseu curs vam lliurar les distincions“Gaudeamus” al Dr. Antoni Jaén Gra-nell i al Dr. Humberto López Torres.La vesprada del dia u de novembrevam celebrar la missa de difunts delCol·legi de Metges a la capella delsFavets de la Seu, que es va ompliramb l’assistència de molts que volienrecordar els qui ens han deixat, enespecial durant el darrer any.El dia 4 de desembre vam inaugurar alCentre Cultural “El Casino” deManresa l’exposició organitzada perla Reial Acadèmia de Medicina deCatalunya, la Delegació Comarcal delBages del COMB i l’Arxiu Històric deles Ciències de la Salut, L’Institut deFisiologia. Contribució al centenari dela nova Facultat de Medicina i de l’Hos-pital Clínic de Barcelona (1906) i del’Institut d’Estudis Catalans (1907),l’autoria de la qual correspon al pro-fessor Jacint Corbella, president del’Acadèmia citada. Van parlar el Dr.Corbella, el Dr. Guerrero i l’alcalde deManresa, Sr. Camprubí, que van enal-tir i homenatjar aquella mítica institu-ció que projectà la ciència mèdica ca-talana, de cultura i de llengua, arreud’Europa. L’exposició restà oberta alpúblic fins a la diada de Reis.A banda dels actes extraordinaris ci-tats, la Junta Comarcal ha desplegat laseva activitat ordinària en favor delcol·lectiu i de les persones, donantsuport als metges en els aspectes pro-fessionals, laborals, sanitaris, admi-nistratius i de formació, intentant sem-pre respondre a tots els requeriments.




Delegació Comarcald’Osona

Un any més es varen celebrar elsactes institucionals amb què la

Delegació d’Osona del Col·legi cele-bra, tradicionalment, la seva festa pa-tronal en honor de Sant Cosme i SantDamià.Com ja és habitual, la sala de la co-lumna de l’Ajuntament de Vic va aco-llir la tradicional conferència magis-tral i el lliurament dels Premis Sanitata Osona.L’acte va comptar amb la presència del’exdirector general de la UNESCO, Fe-derico Mayor Zaragoza, en qualitat depresentador del conferenciant, enguanyAntoni J. Bayés de Luna, que va parlarde les etapes en la vida del metge.També hi havia, entre d’altres perso-nalitats, l’alcalde de Vic, Josep M. Vilai d’Abadal, que va presidir l’acte; larectora magnífica de la Universitat deVic, Assumpta Fargas, i, pel que fa a larepresentació del Col·legi, Jaume Roi-gé, tresorer, i Josep Arimany, presi-dent de la Delegació d’Osona.Després de la introducció feta perMayor Zaragoza, i que Bayés fes unaconferència fluida i amena, es va pas-sar a fer el lliurament dels Premis Sa-nitat a Osona, que enguany celebra-ven la seva 25a. edició.Josep Fabregó, com a secretari delJurat, va procedir a la lectura de l’actad’atorgament dels premis, que vanrestar de la següent manera:En la categoria de Treballs inèdits–dotat pel COMB amb 4.500 euros–, va guanyar l’Estudi de la prevalen-ça de trastorns de la conducta ali-mentària en la població adolescentde la comarca d’Osona. Els seus au-tors són Francesc Xavier Arrufat (in-vestigador principal), Pere Roura,Aina Maria Yáñez, Anna Arnau, NeusAtseries, Isabel Sala, Marta Parare-da, Rebeca López, Diego J. Palao iJosep Toro.En la categoria de treballs publicats–dotats pel COMB amb 900 euros–, va

guanyar el treball titulat Malaltiad’Alzheimer i evolució cerebral. És lamalaltia d’Alzheimer un exemple depeiotropia antagònica? Els seus au-tors són Enric Bufill (investigador prin-cipal) i Rafael Blesa.En la categoria de treballs específicssobre el càncer –dotats per Osonacontra el Càncer amb 3.000 euros–, esvan emportar el premi Constantí Ser-ra (investigador principal), RaimonRovira, M. José Martínez, Marta Pa-dín, Jaume Planas, Rosa M. Franque-sa, Jacint Altimiras, Joan Carles Martíni M. Dolors Baulenas pel treball Biòp-sia selectiva del gangli sentinella enel tractament quirúrgic del càncer demama a Osona.També es va lliurar la VIII Beca d’In-vestigació d’Osona, de l’Agrupació deCiències Mèdiques d’Osona, l’Acadè-


mia de Ciències Mèdiques i de la Salutde Catalunya i Balears i la SocietatCatalana de Medicina Familiar i Co-munitària, que va ser per al projecteEstudi de la prevalença d’arteriopatiaperifèrica en pacients amb glicèmiabasal alterada o intolerància a la glu-cosa mitjançant eco-doppler portàtilde l’atenció primària, a càrrec de Mar-ta Serrarols, Pilar Aguilà i Albert Le-desma.Finalment, es va lliurar la VIII Beca delConsultori Bayés en Ciències de laSalut, que va ser per al projecte Cirur-gia laparoscòpica del colon i recte,d’Enric de Caralt.Posteriorment, tothom es va traslla-dar a l’Hotel Ciutat de Vic, on es va ferel tradicional sopar de germanor, enel transcurs del qual es varen lliurarels premis corresponents a la 4a. con-

La Delegació Comarcal del COMB lliura els PremisSanitat a Osona en el marc de la festivitat de SantCosme i Sant Damià

D’esquerra a dreta: Enric de Caralt, premiat amb la VIII Beca del Consultori Bayés en Ciències de la Salut;Gràcia Ferrer, membre de la Junta Comarcal d’Osona; Josep Arimany, president de la Junta Comarcal d’Osona;

Jaume Roigé, tresorer de la Junta del COMB; Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO;Josep M. Vila, alcalde de Vic; Assumpta Fargas, rectora magnífica de la Universitat de Vic; Antoni J. Bayés de

Luna, conferenciant que va parlar de les etapes en la vida del metge; Constantí Serra, premiat en la categoriade treballs específics sobre el càncer; Josep Vilaró, que va recollir el premi en nom d’Enric Bufill; Francesc

Xavier Arrufat, premiat en la categoria de treballs inèdits; Montserrat Freixer, presidenta d’Osona contra elCàncer, i Marta Serrarols, premiada amb la VIII Beca d’Investigació d’Osona de l’Agrupació de Ciències

Mèdiques d’Osona, en els actes institucionals de la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià.




vocatòria de l’Art de Metges. En lesrespectives modalitats varen ser elsguanyadors: en pintura, ConstantíSerra Genís, per la seva obra La Tova-llola, d’oli sobre tela, i en fotografiaTeresa Rius, vídua d’Antoni Soler, perl’obra, Emmirallant-se al mar.Quant a la resta d’actes, hem de res-saltar el gran èxit d’enguany de lacaminada popular del Dia Mundial delCor, que, amb el mateix recorregutque els anys anteriors, va sobrepas-sar amb escreix totes les previsionsd’assistència.

Rehabilitacions iSuspensions de l’exerciciprofessional

Rehabilitacions

Després d’haver regularitzat laseva situació col·legial, el Ple-

nari de la Junta de Govern delCOMB, en sessió del dia 26 dejuliol de 2007, ha acordat aixecarla suspensió de l’exercici profes-sional que el mateix Plenari haviaacordat anteriorment al doctorAristides Ruiz Reategui i a la doc-tora Ximena Quintana Giraldo; ensessió del 18 d’octubre de 2007 aldoctor Jorge Luis Ruiz, i en sessiódel 13 de desembre de 2007 a ladoctora Maria Virgina GarciaAlvarez.

Comunicacions

1

2

34

6

1. Sala de la columna de l’Ajuntament de Vic durant el lliurament dels Premis Sanitat a Osona.2. Caminada popular del Dia Mundial del Cor.

3. Obra guanyadora de la 4a. convocatòria de l’Art de Metges, La Tovallola, oli sobre tela de Constantí SerraGenís.

4. Obra guanyadora en la modalitat de fotografía, Emmirallant-se al mar, de Teresa Rius.5. Exposició de les obres presentades en la modalitat de pintura.6. Exposició de part de les obres de pintura i de les de fotografia.

5




Delegació Comarcal del BaixLlobregat

Premis Baix Llobregat2007

La Delegació Comarcal del BaixLlobregat del COMB va lliurar els

premis corresponents a l’edició del2007.

Premi a la millor comunicació enl’àmbit de l’atenció hospitalària.

Treball premiat: “Impacto de la inmi-gración en las infecciones por myco-bacterium turberculosis: revisión delos últimos 10 años.” Autors: MC. Cor-tés-Lletget, M.ª I. Villegas, G. Calvo, C.Cañete, A. Navarro, J. de Gispert, B.del Val, C. Alonso-Tarrés.

Premi a la millor publicació enl’àmbit de l’atenció hospitalària.

Treballs premiats: 1. “Secondary ab-normalities of neurotransmitters ininfants with neurological disorders.”Autors: A. Garcia-Cazorla, M. Serra-no, B. Pérez-Dueñas, V. Gonzalez, A.Ormazábal, M. Pineda, E. Fernández-Álvarez, J. Campistol, R. Artuch.2. “Perinatal asphyxia may cause re-duction in csf dopamine metaboliteconcentrations.” Autors: M. Serrano,A. Ormazábal, B. Pérez-Dueñas, R.Artuch, W. Coroleu, X. Krauel, J. Cam-pistol, A. García Cazorla.3. “A homozygous tyrosine hydroxyla-se gene promoter mutation in a pati-ent with dopa-responsive encephalo-pathy: clinical, biochemical amb ge-netic analysis.” Autors: M. Ribases,M. Serrano, E. Fernández-Álvarez, S.Pahisa, A. Ormazabal, A. Garcia-Ca-zorla, B. Perez Dueñas, J. Campistol,R. Artuch, B. Cormand.4. “Cranial ultrasound amb chronolo-gical changes in molybdenum cofac-tor deficiency.” Autors: M. Serrano,I.Lizarraga, J. Reiss, AP. Dias. B. Pé-

1. Francesc Maña, secretari de la Junta Comarcaldel Baix Llobregat, i Màrius Morlans, presidentde la Comissió de Deontologia, amb membres

d’ARIADNA: Associació de Dones en Lluita Contrael Càncer de Mama, que van rebre el premi a la

trajectòria professional.2. Àlvar Net, vicepresident segon de l’Acadèmia

de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears,lliura el premi a Mercedes Serrano, en

representació dels guardonats a la millorpublicació en l’àmbit de l’atenció hospitalària.

rez-Dueñas, M. Vilaseca, R. Artuch, J.Campistol, A. Garcia-Cazorla.

Premi a la millor comunicació enl’àmbit de l’atenció primària.

Treball premiat: Evolució de les do-nes amb diabetis gestacional prèvia.Seguiment 5-10 anys. Autors: C. Cols,F. Lopez, P. Montaner.

Premi a la trajectòriaprofessional

Ariadna: Associació de Dones en Llui-ta Contra el Càncer de Mama.

PRESENTACIÓ D’ARIADNAa càrrec del Dr. Francesc Maña

Si vius al Baix Llobregat Nord i concre-tament a Olesa de Montserrat, segurque coneixes ARIADNA, malgrat queels seus components no es facin gairepublicitat.

La seva tasca és callada, però el seusignificat es dolç, com el que vol dir laparaula, que també és musical, comun càntic....El seu treball és esforçat, i saben comfer-ho, sistemàticament, amb autoe-xigència.La justificació de la seva existència esla lluita legítima contra una malaltia,el càncer de mama, i saben com tro-bar les armes per lluitar-hi, les justesi necessàries.Si les voleu trobar, sempre hi són, siet parlen elles, ho fan amb alegria,que és com ho saben fer.És per això que és just que els tornemuna petita part del que elles donen ireconeguem que la seva labor és so-bretot humanitària.Volem que accepteu aquest premiperquè nosaltres ja ens hem sentitpremiats per vosaltres.

2

1



Teràpies per a tots elsgustos

Consultoriterminològic

termcatcentre de terminologia

Els diccionaris de llengua general,i també els diccionaris termino-lògics de l’àmbit de les ciències

de la salut, defineixen el terme teràpia,i el seu sinònim terapèutica, com lapart de la medicina que s’ocupa delsmitjans emprats en el tractament deles malalties i de la manera d’aplicar-los. Els mateixos diccionaris explicitenque la forma teràpia és usada, princi-palment, en la formació de mots com-postos, com ara, hidroteràpia, quimio-teràpia, iodoteràpia, etc.En el llenguatge científic i tècnic, i d’unamanera molt rellevant en el de les cièn-cies mèdiques i biològiques, un delsrecursos usats de manera més habitu-al per a formar nous termes és l’ano-menada formació culta 1, basada en lautilització de formes prefixades o sufi-xades, procedents de paraules gregueso llatines, que es combinen entre ellesper a generar nova terminologia. Ter-mes com ara, hemofília, traqueotomia,rinoplàstia o mamografia, entre moltsaltres, constitueixen una petita mos-tra d’aquest tipus de formació tan pro-ductiva en el vocabulari científic.De fet, el recurs a l’ús de formantsgrecollatins en els processos de crea-ció terminològica, no sols té arrela-ment en les llengües romàniques, comel català, el castellà, el francès o l’ita-lià, sinó que també és molt present enaltres llengües de cultura occidental,com l’anglès i l’alemany. L’acceptaciógeneral d’aquest criteri, recomanat perorganismes com l’ISO (OrganitzacióInternacional per a la Normalització),parteix de la consideració que el llatí iel grec clàssics fan una funció d’inter-lingua que, en l’àmbit de la comunica-ció especialitzada, facilita l’existènciade solucions formalment anàloguesen totes les llengües de comunicacióinternacional. Pensem, per exemple,com a partir de la forma prefixada fisio-

(del grec physis, que significa ‘natura’)i de la forma sufixada -teràpia (del grectherapeía, que significa ‘guarició, trac-tament’), es genera un terme recog-noscible en qualsevol de les llengüesoccidentals: fisioteràpia en català, fisi-oterapia en castellà, physiothérapieen francès, fisioterapia en italià, physi-otherapy en anglès o Physiotherapieen alemany.Si bé, tal com acabem de comentar, laformació culta és un recurs molt pro-ductiu en el llenguatge mèdic, tambéés cert que dins d’aquest sistema decreació de nous termes hi ha formantsque poden arribar a ser molt més rendi-bles que no pas d’altres a l’hora degenerar nous termes. Aquest és el casdel substantiu teràpia que presentadiverses possibilitats de creació neolò-gica. En primer lloc, a partir de la com-binació de la forma sufixada -teràpiaamb formes prefixades d’origen grec(helio-, fito-, crio-, termo-, etc.) trobemun bon nombre de compostos cultes,com ara helioteràpia, fitoteràpia, crio-teràpia o termoteràpia. De vegades,també és possible trobar compostoshíbrids formats a partir d’una formaprefixada presa del llatí en contacteamb la forma d’origen grec -teràpia. Ésel cas, per exemple, de risoteràpia, enquè riso- té l’origen en el llatí rîsus, -ûs‘rialla’, i de pressoteràpia, en què laforma prefixada presso- s’explica coma truncament del substantiu pressió,del llatí pressio, -ônis, amb una o d’en-

llaç. Un altre tipus de formació és la quees produeix a partir de la combinacióde -teràpia amb mots de la llenguageneral (fang, cobalt, vitamina, alco-hol, etc.) per formar compostos que, sibé no es poden considerar pròpiamentcultes com en el primer cas, s’han creatseguint les mateixes regles de forma-ció: fangoteràpia, cobaltoteràpia, vita-minoteràpia, alcoholoteràpia, etc. Lapresència de la vocal d’enllaç -o entreels dos formants es justifica, precisa-ment, per l’aplicació de les esmenta-des regles. Finalment, tot i que ambuna freqüència menor, i sovint per in-fluència de l’anglès, també es produei-xen termes compostos a partir del con-tacte directe d’una forma substantiva(làser, röengten, art, aroma, aerosol,etc.) amb el substantiu teràpia: laser-teràpia, roengtenteràpia, artteràpia,aromateràpia, aerosolteràpia.Si a aquestes alçades algú encaradubta de la gran capacitat del subs-tantiu teràpia per a generar nous ter-mes d’àmplia difusió social, noméscal que consulti com ha evolucionaten els darrers anys la presènciad’aquest tipus de compostos, no no-més en els diccionaris especialitzats,sinó també en els de llengua general.A tall d’exemple, podem observar comdels set termes compostos amb laforma sufixada -teràpia que recollia eldiccionari de Pompeu Fabra en l’edi-ció de l’any 1983, s’ha passat a gaire-bé una trentena d’entrades en la se-

´



gona edició del diccionari normatiupublicat per l’Institut d’Estudis Cata-lans a començaments d’aquest any.No cal dir que en els diccionaris espe-cialitzats de l’àmbit de la medicina espoden documentar fins a un centenarde termes que contenen la forma terà-pia. Així mateix, en els darrers tresanys, el Consell Supervisor 2 ha fixatuna desena de termes, alguns delsquals es mostren en el quadre inferi-or, relacionats amb diferents tipus deteràpies que segueixen els patronsde formació que hem comentat.A banda dels aspectes lingüístics, pro-bablement el que justifica la impara-ble creació de termes relacionats ambel mot teràpia és el fet que en la soci-etat actual aquest concepte ja no s’as-socia a l’àmbit estrictament mèdic pera referir-se als diferents mitjans detractament de les malalties (quimio-teràpia, radioteràpia, laserteràpia),sinó que també ha guanyat un lloc enl’àmbit de la medicina no convencio-nal o alternativa (delfinoteràpia, hi-poteràpia, massoteràpia) i és ben pre-sent en altres sectors relacionats ambel benestar i la cura de la imatge per-sonal (xocoteràpia, algoteràpia, vino-teràpia). Sembla clar, doncs, que deteràpies n’hi pot haver per a totes lesnecessitats i per a tots els gustos.Podeu consultar tots els termes citatsen aquest comentari al Cercaterm(www.termcat.cat).

Glòria Fontova i Hugas,TERMCAT, Centre de Terminologia

Notes1. Si teniu interès a conèixer amb detallles normes que regeixen la formació determes amb elements d’origen grecollatíen llengua catalana, podeu consultar elcriteri Formació de termes amb elementscultes, elaborat i aprovat pel ConsellSupervisor del TERMCAT a http://www.termcat.cat/productes/documents/crit2.pdf.2. El Consell Supervisor del TERMCAT ésl’òrgan, format per membres de l’Institutd’Estudis Catalans, del TERMCAT i perespecialistes de les diverses àrees delconeixement, que té la missió de norma-litzar els nous termes.

termcatcentre de terminologia

Aparadorde llibres

De Saint Germain a Montmartre és un himne a Parísi a la seva cultura literària i pictòrica. L’autor ens

passeja amb la seva delicada ploma per les llibreriesd’Odeó, pels cafès literaris de Saint Germain, per lesgaleries de rue de Seine i ens trasllada fins al Montmartredel Bateau Lavoir o rere la petjada impressionista de laPlace Clichy, la surrealista de la Place Blanche o lapopulista de la Place du Tertre.Una obra amena i sòlida que denota un profund amor,exquisida sensibilitat artística i un treball d’investigacióhistoricocultural realment encomiable. Sobre aquest pai-satge discorren trobades amb persones que formenaquest jardí cultural de París amb el pintor André Re-noux, el poeta Manuel Roberto, el director de la Ruche,una ciutat de pintors. Hi ha un record del maig del 68narrat per un protagonista que va estar a les barricadesi un interessant estudi dels cabarets literaris parisencs ila seva influència a la cultura parisenca. Menció especialmereixen les entrevistes als escultors aragonesos Ricar-do Santamaría i Pablo Gargallo, aquesta darrera narradaper la seva filla Pierrette.París és per a Joaquín Callabed la seva nòvia eterna, unaescola d’esperit crític, determinació intel·lectual i tren-caones de somnis. París s’ha enriquit amb aquest grad’arena.

La poesia de Joan Martínez-Mora, finalment aplegadaen aquest volum, “és –en paraules d’Hèctor Bofill–,

una aposta per la realitat, per l’immediat i el primari deles nostres emocions, transmeses amb el mestratge dequi sap concentrar la màxima potència metafòrica en elmínim lapse retòric”.Les seves composicions se centren en la lírica amorosa,en els conflictes que assetgen l’home i en la reflexiósobre el col·lapse de la mort. Amb tot, hi ha també unacerta alternança entre la solemnitat d’alguns versos i lamirada sarcàstica, a mig camí entre la crítica social i eltestimoniatge històric. En aquest sentit, les “Antinada-les” de la darrera secció del recull incorporen un tonifi-cant sentit de l’humor, imprescindible, d’altra banda,per combatre la mediocritat política que el poeta evoca.La Llàntia i l’ombra, en definitiva, dóna a conèixer unaobra poètica aplegada des del pòsit de l’experiènciaacumulada al llarg de cinquanta anys.

De SaintGermain a

MontmartreJoaquín Callabed

Edita: Libros CertezaZaragoza, 2006

La llàntia il’ombra

Joan Martínez-MoraEdicions de l'Albí.

Jaume Huch, editorBerga

Primera edició: generde 2005

l’Aparador de Llibres (www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/home.htm) és un lloc on donar a conèixer les obres publicades per metgescol·legiats a Catalunya (novel·les, narracions curtes, poesia, viatges, assaigs,biografies, història, etc.), quedant excloses les obres de Medicina científica.



FUNDACIÓ FONS D’AUXILI AL METGE POBRE

Àngel Soler DanielJa l’any passat per aquestes dates, i gràcies al nostre Col·legi Professional que, igual que ara, ens va cedir gentilmentuna plana del seu Servei d’Informació Col·legial, vam tenir l’oportunitat de fer arribar als metges de Barcelona i província,si més no una petita descripció del que és i quina és la raó d’ésser de la Fundació “Fons d’Auxili al Metge Pobre A. SolerDaniel”.

A molts metges, especialment aquells que porten força anys exercint la professió, no els direm res que ja no sabessin,almenys en línies generals. La majoria dels metges grans coneixen la Fundació i saben que el seu objectiu és l’ajut aaquells metges ja jubilats que, per diverses raons, necessiten socors econòmic, ja sia per resoldre fets puntuals, ja siaen forma d’ajuts continuats. No obstant això, tant per a ells com especialment per als més joves, extractem, ni que siguia grans trets, les característiques i els detalls més importants relacionats amb la Fundació.

– La Fundació va ser possible per la col·laboració inicial dels doctors Àngel Soler Daniel i Enric Fernández Pellicer. Ellsdos, juntament amb altres companys sensibilitzats, van endegar-la ja fa més de trenta anys en veure les dificultatseconòmiques d’alguns metges ja grans.Als seus Estatuts, queda reflectit que únicament els metges jubilats de Barcelona i les seves comarques que honecessitin seran els beneficiaris i rebran l’empara de la Fundació, sempre en la mesura de les seves possibilitats.

– Els seus Patrons, que ho son en qualitat de representants del COMB, de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, delMontepío Sans Solà d’ASC i de la Fundació Mèdica Catalana, així com el seu president (representant de la família SolerDaniel), conviden a totes les institucions relacionades d’alguna manera amb la medicina, a formar part d’aquestPatronat.

– Els seus fons es nodreixen d’aportacions voluntàries que fan els metges, que poden ser mensuals, trimestrals, anyalso bé esporàdiques, així com d’altres ajuts econòmics procedents principalment de les institucions més representativesde la medicina catalana. Fins i tot hi ha ingressos de les deixes que algun company ha volgut cedir en el testament. Elsacords relatius a la distribució dels socors, fora de casos d’una urgència excepcional –-dels quals, tot i així, cal donarcompte després–, es prenen sempre prèvia reunió de tots els patrons, i mitjançant decisions col·legiades.

Cada any, abans de Nadal, la Fundació es dirigeix per escrit a tots els metges jubilats, demanant-los la sevacol·laboració econòmica, que també cada any va creixent. Volem aprofitar aquesta oportunitat, per donar les gràciesmés sinceres a tots els metges en general –ja que tots poden col·laborar si volen, simplement trucant a qualsevolpersona de les que consten més avall– i, molt especialment, a aquells que a vegades amb vertaders sacrificis, han fetaportacions.

Barcelona, novembre de 2007

La Fundació Soler Daniel està a disposició de tots els metges i metgesses als telèfons:932 540 206 – Sr. Jordi Soler934 393 088 – Dr. Enric Fernández933 309 961 – Dr. Francesc MartínezTambé per escrit al domicili social, carrer Samaniego, 60-62, 1r. 1a, 08035 Barcelona.



UN TAST DE LA COL·LECCIÓ

Patronat de laFundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dra. M. Teresa Estrach Panella• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinador de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

www.museudelamedicina.org

Anunci de Recollida de DonacionsEl Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 932 160 500 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]

Exemple de les il·lustracionsanatòmiques, aquímacroscòpiques, realitzades perartistes i metges. Aquarel·laprocedent del museu de la càtedrad’Histologia i Anatomia Patològicade la Facultat de Medicina de laUniversitat de Barcelona, querepresenta un infart renal ambpunts de supuració, signada perL. Reitg, c. 1920-1930 (mhmc-150).

El desenvolupament de la imprem-ta i l’art del gravat permeteren la

proliferació de les il·lustracions ana-tòmiques. A Leonardo da Vinci s’atri-bueix la sentència: “Qui no dibuixa,no observa” (c. 1472). A partir delsegle següent, en especial a partir del’obra d’Andrea Vesali De humani cor-poris fabrica (1543), les il·lustracionsanatòmiques ampliaren el marc te-màtic de publicacions i arribaren adiferents públics. Alhora, l’observa-ció directa del cadàver dissecat per-meté mitjançant la il·lustració, gene-rar imatges, produir, difondre i discu-tir coneixements mèdics. Altres for-mes de representació tingueren lloc apartir del segle XVII, com ara l’execuciód’espècimens, que permeteren col-leccionar i exhibir mitjançant la pro-ducció de preparacions anatòmiques,normals i patològiques, naturals, hu-mides o seques, i artificials, en mate-rials diversos com la fusta, la cera, elguix o el cartró-pedra. Això no obs-tant, la il·lustració mèdica mantinguéla vigència. A aquest fet contribuïren,des del segle XVIII, la incorporació denous mètodes d’impressió, la incor-

poració del color i l’ampliació d’esca-les. En el procés de consolidació del’anatomia com a ciència, en el trànsitcap al segle XIX, la representació hi-perrrealista tingué un lloc assenyalat,suficient perquè en el trànsit al segleXX les principals escoles germàniquesd’anatomia i fisiologia consolidessinla figura de l’il·lustrador anatomista,exportant fins i tot als Estats Units lallavor d’un veritable programa uni-versitari i associatiu –l’Associaciód’Il·lustradors Mèdics es creà a Illi-nois el 1945.El gran competidor de la il·lustració enel registre de la realitat mèdica fou lafotografia, entès com el nou “art de laveritat”. La mirada mecànica, objecti-va, deslliurada de l’intermediari humà,hagué de fer front, però, a moltes difi-cultats tècniques des dels anys 1850.Els metges i algunes branques de lamedicina, com ara la dermatologia, laneurologia o l’oftalmologia, s’interes-saren aviat per l’ús del registre foto-gràfic. També ho feren els bacteriò-legs per la fotomicrografia, que facili-tava un mitjà per evitar les impressi-ons subjectives i les representacions

(Continua a la pàg. 84)



METGES CATALANS A L’EXILI - WWW.METGESALEXILI.CAT

Cartell anunciador de l’exposició “Metges Catalansa l’Exili” a la Facultat de Medicina de la Universitatde Barcelona.

El projecte de treball “Metges cata-lans a l’exili” continua endavant,

tot desenvolupant diverses platafor-mes d’expressió i comunicació. El webwww.metgesalexili.cat i l’exposicióconstitueixen dues propostes ara ac-tives, independents i alhora comple-mentàries.El lloc web referenciat ha estat un delsnostres objectius de treball. No noméses tractava d’aportar un significatiuconjunt de documentació, de contin-guts ordenats, sinó també d’elementsper tal de suggerir la reflexió al voltantd’un tema complex, sovint sotmès ainapropiades lectures maniquees. Al-hora, per tal de completar la visita al’exposició, hem desenvolupat un se-guit de materials didàctics, dirigits aprofessors i alumnes, els quals es po-den descarregar del web fàcilment.Algunes qüestions plantejades enaquesta proposta tracten temes depolítica científica, com ara què erauna escola de recerca i com s’ajusta-va aquest concepte al cas de la fisio-logia; o bé, quin fou el significat del’obertura de la universitat als anys

1930 des de l’òptica de la formació delmetge, des del vessant de la integra-ció d’un conjunt més gran de professi-onals. Per què parlem de vertebracióde la medicina catalana en el primerterç del segle XX? Com fou possibleuna transformació tan ràpida de lainstitució, del currículum universita-ri, en l’estiu de l’aprovació de l’auto-nomia universitària? La guerra com-portà exigències que la fisiologia nopodia respondre. La cirurgia, l’orga-nització hospitalària, la transfusiósanguínia, la psiquiatria, l’enginyeriasanitària i la defensa passiva esdevin-gueren àrees de treball prioritàries onels metges tingueren un paper fona-mental. De quina manera aquella ex-periència esdevingué un factor deci-siu en les diferents formes d’afrontarl’exili? Quant als exilis, hi hagué unexili o diversos exilis? Podem parlard’exilis iniciats des del 1936 i continu-ats fins al 1939? Què vol dir exili inte-rior? Com referen les seves vides icarreres professionals els metgesdepurats tant a institucions públiquescom privades? Altres no s’exiliaren,

havien mort durant la guerra. La vidaa l’exili fou molt dura, malgrat la for-mació d’aquells professionals. Comaconseguiren sobreviure els metgesexiliats, quines diferències d’accep-tació hi hagué entre els països derecepció? El llarg silenci o com lesgeneracions posteriors han recupe-rat el record d’aquells metges. Aques-tes són qüestions suggerides enaquests materials que oferim.L’exposició “Metges catalans a l’exili”ara és itinerant. Entre l’octubre i eldesembre de 2007 es pot visitar a laFacultat de Medicina de la Universitatde Barcelona. Al gener de 2008 anirà alRaval, a la sala de la Residència d’In-vestigadors. Entre març i maig, l’expo-sició estarà muntada al Museu TomàsBalvey de Cardedeu. Al juny anirà aBerga. Després de l’estiu, l’exposicióanirà a Vic i al novembre a Lleida. L’any2009, el Museu de Sant Cugat del Vallèsrebrà l’exposició. Igualada, Vilafrancadel Penedès, Mataró, Sant Feliu deGuíxols i altres poblacions han entraten contacte amb nosaltres per mostraraquesta exposició.

controvertides obtingudes amb elmicroscopi. El dibuix no es va veuredesplaçat per les noves tècniquesde registre ni per les acusacions deno recollir la veritat de la naturaobservada. De fet, els matisos quepermetien els dibuixos, amb la dis-

da amb la mà experta del dibuixant.No fou fins als anys 1960 quan lesdeficiències de les fotografies encolors foren superades i quan s’im-posà un nou procés d’impressió quepermeté altres possibilitats de re-presentació.

tinció que incorporaven els colors oles ombres, superaven les fotogra-fies, atesa la capacitat d’aquells derepresentar allò què es volia quel’ull veiés, de comunicar un missat-ge determinat. Fins i tot es produí latècnica híbrida de fotografia altera-

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ

(Ve de la pàg. 83)



TRIBUNA D’OPINIÓ

L’encert d’un president: vint anys d’activitat cap endavant

Ideogrames, difondre concepteshospitalaris mitjançantil·lustracions: un tema queinteressà el Dr. Aragó. Dosexemples característics d'això:Mil años de hospitales enBarcelona (publicat a HorizonteMédico, COMB, 1956) i Hospital,silencio (publicat a Estudiossobre Hospitales y Beneficencia,COMB, 1956), entesos com aformes de mostrar les arrelshospitalàries i la necessitat decercar solucions en cadaconjuntura històrica.

El procés doctrinal evolutiu de l’hos-pital d’ahir a l’hospital d’avui es

produí a casa nostra al llarg de vintanys, gràcies a la clarividència del Dr.Lluís Trias de Bes i Giró i al patrocinidel Col·legi de Metges de Barcelona,que va presidir (1958-70). Aquestainstitució acordà el juny de 1956 lacreació de la Secretaria d’Hospitalsdins de la Junta Directiva i nomenà elDr. Ignasi Aragó per al càrrec.El Dr. Aragó s’envoltà d’un equiphumà interessat pel tema i aviataconseguiren resultats, com ara lacreació de la revista Estudios sobrehospitales y beneficencia, amb laqual s’establí un intercanvi de revis-tes internacionals, i la relació, en elmarc d’un seminari a París sobrehospitals infantils, amb alguns hos-pitals i fundacions sanitàries delNational Health Service anglès.D’aquesta primera empenta data lacelebració (1958-59) de les Jornadesde Renovació Hospitalària. En aquestperíode, en concret entre els anys1963 i 1969 funcionà el Centre Tècnicd’Estudis Hospitalaris, creat amb vo-cació multidisciplinària, que projec-tà la planificació sanitària i assisten-cial d’un bon nombre de localitatscatalanes, com ara Sabadell ol’Hospitalet de Llobregat.En una segona etapa, a Barcelona, el1968 es constituí l’Associació per alDesenvolupament Hospitalari aCatalunya, presidida pel Dr. GaietàAlegre Marcet. L’òrgan de difusió pú-blica d’aquesta institució fou la revis-ta esmentada més amunt, que a partird’aleshores s’anomenà Estudios so-bre hospitales. La revista esdevinguéun dels instruments de difusió de lesidees internacionals sobre gestió, ar-quitectura, funcions i implantacióhospitalària a l’Espanya dels anys1950-1970. De fet, un dels fruits del’empenta d’aquesta iniciativa fou l’or-ganització de congressos específicssobre hospitals a Espanya; els quatreprimers tingueren lloc a la ciutat deBarcelona.

En efecte, el 1970 la ciutat deBarcelona acollí el primer CongrésNacional d’Hospitals, celebrat a la Firade Mostres, presidit pels prínceps ipel professor Jesús García Orcoyen,aleshores director general de sanitata Madrid. Hi participaren 750 con-gressistes vinguts d’arreu Espanya ila fira o exposició tècnica Hospitalex70 va ocupar 700 m2. El 1973 se cele-brà el segon congrés, que comptà ambuna altíssima participació de monges–400 dels 1.200 assistents–. Fet queresponia a la realitat hospitalària delmoment en què els ordes religiosostenien un paper gestor fonamental i,alhora, a la necessitat d’instruir-lesen noves formes d’administració i or-ganització dels diferents serveis hos-pitalaris. El congrés de 1975 obrí lesportes al món llatinoamericà, totcomptant amb delegacions d’aquellspaïsos. El congrés de 1979 es féu co-incidir amb el congrés de l’AssociacióEuropea d’Hospitals, i també es comp-tà amb la participació de l’Associaciód’Enginyeria i Arquitectura Hospitalà-ria. Aquests elements mostraven lamentalitat oberta dels organitzadors,tant a una realitat d’abast internacio-nal, com a la necessitat de disposarde professionals de diferents bran-ques del saber.La revista Estudios sobre Hospitalesfuncionà durant vint-i-vuit anys, totcomptant amb el suport dels següentspresidents del COMB, el Dr. JoaquínTornos Solano i el Dr. Carles Pijoan deBeristáin, i continuà endavant amb eltítol de Todo Hospital.

Dr. Ignasi Aragó i Mitjans

Diplomes Acreditatiusde Capacitació(DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica,Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica, enMedicina Pericial i Avaluadora i properament en Sinologia i Patologia Mamària.

La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada,treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinadaobeeix a la voluntat d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web delCOMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm

A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de desembre del 2007.

JovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez , AnastasiMartorell Sabater, CarmenMendialdua Ugarte, M. LourdesMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose GMuñoz Fernandez, M IsabelMur Auqué , DanielOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRiba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodriguez Miralles, JoaquimRoquet Silva, José AntonioRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSalabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniStuart Palacios, Juan FranciscoTegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, MontserratTorras Bernaldez, M TeresaTudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat Sonia

Villarroya Martin,Josefa GloriaZueras Gelabert,Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAbella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisesBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, MiquelCiscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, NuriaEspaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcía Giménez, José VíctorGarcia Juncosa, M. MontserratGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M. LuisaGoñi Peña, SaraGonzalez Platero, Francisco JavierGonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLamilla Riera, Alvaro

Lazaro Fuste, JorgeLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M. Del CarmenMelamed Pinto, GracielaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPascual Casacuberta, JordiPérez Ballestero, M. CarmenPérez Burillo, M. PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, RaulPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSanz Manonellas, LourdesSerrano Adan, JoseSoler Gonzalez, SilviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, PilarTomás Benedicto, NeusTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, JaimeTuñon Alvarez, M. IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra M.Vicario Hernandez, VirginiaVillares Moreno, M. Jose

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

ACUPUNTURAAlcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria LuisaAluart Bardalet , M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal,

AndresAmengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert , RosaBotella Ruiz, ElisendaBramona Beatove, JordiBretos Peral , FelisaCadena García, M LuisaCancer Villacampa, LuisCasañas Lopez, GuillermoCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaClemente Piñol, FrancescaCosta Clara, Josep MDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGutierrez Heras, LidiaHidalgo Sarés, M JoséHuertas-Portocarrero Gomez-Moran,

DanielJaime Rentero, Ana

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaHorari: 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

Wang Saegusa, Ana J ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DEGENT GRANArguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, Josep

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoCasañas López, GuillermoEstevez Dominguez, HerminiaGonzalez López, GuillemMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICAAldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Jimenez, MontserratBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBulashenko, ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M.

ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaCodina Grau, Maria GemaColom Gabarró, M. TeresaColoma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaCurzio Fernández-Shaw, PaolaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerrer Escola, Roser

Filella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Janoher, Josep M.Garcia Parra, CarmeGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartinez Jubitero, Joseph MariaMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManuelMeler Forcadell, NúriaMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, JosefinaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MercèOrtega Soriano, AntonioOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Santilari, M. CarmePau Jansat, PilarPerez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRosell Arnold, ElenaRovira Berggren, IsabelSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barasona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, Montserrat

Tatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe MontserratTornos Sales, LourdesTorrella Yagüe, EsterTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sahuquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORAAguado Albillos, M. InmculadaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Dominguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoArias Anglada, Rosa MariaBartralot Soler, JordiBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluïsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaumeBuxadé Arribas, JorgeCarbó Salvador, JaumeCarme Luesma, AntonioCarrasco Pons, RamonCasalots Pujadas, CarlosCelaya Noguer, MontserratCéster Balletbó, JoaquimCollado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada, Andreu

RomanDe Jesus Perez, ManuelDe la Poza Marcos, JoséEstevez Domínguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielHeimann Cella, MiguelHerranz Muñoz, GerardoIbañez De La Chica, M. DoloresJover Avalos, AuroraLapuente Cubells, Fermin-EnriqueLigero Benavides, Eduardo JoséMarinel·lo Canaleta, MartaMartí Riola, GriseldaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMendoza Vera, Juan JoséMiro Martin, RafaelMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorera Prunés, RicardMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, JordiOlmedillo Vila, TeofiloPadilla Vilaseca, IrenePancorbo Figueroa, RinaPua Dolader, RafaelPueyo Anton, RafaelPuentes Zamona, YolandaPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamírez Rueda, IsabelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, Enrique

Rosés Acinas, BernardinoRuber Martin, Maria CarmenRuiz Bassols, M. dels ÀngelsRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastianSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsUbiñana Santos, EnricVerdaguer Marti, RicardVidal Candiot, Francisco RafaelVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

Col·legi Oficial de Metges deGirona

ACUPUNTURAFigueres Grassiont, Rosa

MEDICINA HOMEOPÀTICABallbona Moré, VicençGispert Negrell, MontserratLloveras Castelló, MariaMora Brugués, JoanPalou Sangrà, AgnèsSuñén Hernández, M. Carmen

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICADeprez, Philippe

Col·legi Oficial de Metges deLleida

ACUPUNTURAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMeler Bosch, Josep M.Ortiz Ripoll, Gema JuliaTribó Pascual, Antoni

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAndreu Mencia, LeandroPinós Pedra, Samuel

MEDICINA NATURISTATribó Pascual, Antoni

MEDICINA HOMEOPÀTICAGaldeano Borra, EvaristoGeris Haddad, EliaMacià Fornos, JosefaMonturiol Moreno, Maria DolorsMuñoz Ruano, M. Jose

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORADe Miguel Arregui, M. CarmenPinós Pedra, Samuel

Col·legi Oficial de Metges deTarragona

ACUPUNTURASanchez Rubio, Pere

MEDICINA HOMEOPÀTICABusquets Romagosa, Joan M.Ferrando Albors, SilvanaFigueras Pla, RosaGuasp Tichell, M. CristinaLopez Manzaneque, Josep VicençPizarro Molina, IsabelSaco Brunet, M. Isabel

MEDICINA PERICIAL IAVALUADORALlauradó Córcoles, Pere


congressos cursos

congressos cursos

Atenció Primària

VI Jornades IDIAP Jordi Gol i XIMemorial Jordi GolDel 27/02/2008 al 28/02/2008 REUS

Organitza: IDIAP Jordi GolSecretaria: [email protected]

Cirurgia Plàstica i Reparadora

X Edició tractament integral del pacientcremat. Un enfocament multidisciplinariDel 03/03/2008 al 06/03/2008 BARCELONA

Organitza: Servei de Cirurgia Plàstica i CrematsHospital Vall d’Hebron de BarcelonaSecretaria: Active Congress. Rda. General Mitre,17, ent. 4a. 08017 Barcelona. Tel. 932 050 971;Fax 932 053 852; E-mail: [email protected]

Diversos

III Convocatòria de Beques Projectesd’investigació clínica. Fundació SantiagoDexeusEl 31/03/2008 BARCELONASecretaria: Fundació Santiago Dexeus Font. GranVia Carles III, 71-75. 08028 Barcelona. Tel. 932274 715; Fax 934 170 298; E-mail:[email protected]; www.fundacionde-xeus.org

25 aniversari de la Promoció MedicinaUB 1983: sopar commemoratiuEl 29/05/2008 BARCELONA

Secretaria: [email protected]

Medicina d’Educació Física iEsport

XXX Congrés mundial de medicina del’esportDel 18/11/2008 al 23/11/2008 BARCELONA

Secretaria: Federación Española de Medicina delDeporte (FEMEDE). Ap. de correus 1207. 31080Pamplona. Tel. 948 267 706; Fax 948 174 325;[email protected]; www.femede.es

Otorinolaringologia (ORL)

XCIV Curs de microcirurgia de l’oïda idissecció de l’os temporalDel 12/03/2008 al 14/03/2008 BARCELONA

Secretaria: Institut d’Otología García-Ibañez.; Dr.Roux, 91, baixos. 08017 Barcelona. Tel. 932 050204; Fax 932 059 785. Sr. Jaime Laviña

XCV Curs de microcirurgia de l’oïda idissecció de l’os temporalDel 02/07/2008 al 04/07/2008 BARCELONA

Secretaria: Institut d’Otología García-Ibañez. Dr.Roux, 91, baixos. 08017 Barcelona. Tel. 932 050204; Fax 932 059 785. Sr. Jaime Laviña

Pediatria

XXII Congrés Nacional de la SocietatEspanyola de Pediatria Extrahospitalàriai Atenció PrimàriaDel 16/10/2008 al 19/10/2008 TENERIFE

Secretaria: Grupo Pacífico. Marià Cubí, 4. 08006Barcelona. Tel. 932 388 777; Fax 932 387 488; E-mail: [email protected];www.sepeap.org

Pneumologia

XXII Curs d’avenços en PneumologiaVall d’Hebron i Simposi sobre malaltiapulmonar intersticial difusaDel 27/02/2008 al 29/02/2008 BARCELONA

Secretaria: Servei de Pneumologia. Hospital Ge-neral Vall d’Hebron. Pg. Vall d’Hebron, 119-129.08035 Barcelona. Tel. 932 746 157; Tel. i fax 932746 083; E-mail: [email protected]

Psiquiatria

III Jornades d’Ètica i Dret en Psiquiatria.Adolescència, conflicte i decisióDel 28/02/2008 al 29/02/2008 BARCELONA

Secretaria: Sant Joan de Déu-Serveis de SalutMental. Dr. Antoni Pujadas, 42. 08830 Sant Boide Llobregat (Barcelona). Tel. 936 002 665; Fax936 520 051; [email protected]

XV Simposi internacional sobreactualitzacions i controvèrsies enpsiquiatriaDel 03/04/2008 al 04/04/2008 BARCELONA

Secretaria: Grupo Geyseco, SL. Marina, 27, baixos.08005 Barcelona. Tel. 932 212 242; Fax 932 217005; www.geyseco.com; E-mail: [email protected]

Medicina Legal i Forense

Màster en valoració del dany corporal iperitatge mèdic. (Curs de pèritd’assegurances personals)Del març de 2008 al febrer de 2008 BARCELONA

Secretaria: IL3, Institut de Formació Contínua,Universitat de Barcelona; Districte 22@; C/Ciutat de Granada, 131; 08018 Barcelona; Tel.934 039 901; Fax: 934 039 697; E-mail:[email protected]; www.il3.ub.edu

Medicina Naturista

Màster en medicina naturista,acupuntura i homeopatia. 6a. edicióDe l’1/04/2008 al 30/10/2009 VALÈNCIA

Secretaria: Fundació Universitat-Empresa deValencia (ADEIT). Pl. Virgen de la Paz, 3. 46001València. Tel. 963 983 915; Fax 963 983 933; E-mail: [email protected]; www.adeit.uv.es/postgrado

Neurologia

V Jornada de NeurooncologiaEl 29/02/2008 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Organitza: ICO, Hospital Clínic de Barcelona,UB, GEGBSecretaria: Sr. Toni Arcas. Tel. 932 279 895;[email protected]

Obstetrícia i Ginecologia

1r Curs Nacional de Fitoteràpia del’AEEMDel 24/04/2008 al 25/04/2008 BARCELONA

Organitza: Asociación Española para el Estudiode la Menopausia (AEEM)Secretaria: Susan Russell. Tel. 936 620 500;[email protected]

Oncologia - Oncologia Mèdica

XII Jornada sobre el càncer de mamaEl 22/02/2008 BARCELONA

Secretaria: Cristina Galindo. Hospital del Mar.Programa Detecció Precoç Càncer Mama. Pg.Marítim, 25-29. 08003 Barcelona. Tel. 932 483308; Fax: 932 483 496; [email protected];www.imasbcn.org


petits anuncis

petits anuncis

Consultes mèdiques

Rbla de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic enfuncionament lloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,telèfon, àmplia sala d’espera. Dos matins: 250euros i tres: 370 euros. Tardes: dimar. i dij.: 400euros; dill., dimec., div.: 450 euros.INFORMACIÓTeresa. Tel. 619 701 701

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxosequipats, telèfon, aire condicionat, secretària,servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.Zona Casanova-Diagonal.INFORMACIÓTel. 934 195 121

Es necessiten especialistes (pediatre, otorino,dermatòleg,) per a centre mèdic en funciona-ment en zona de vianants molt cèntrica del barridel Clot.INFORMACIÓTels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703

Rda. Gral. Mitre/Muntaner, lloguer de despatxoscompletament equipats matins i/o tardes, airecondicionat i calefacció, amb servei de recepció,secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de dissenyi confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Maria. Tel. 696 498 661

Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdicsamb tots els serveis es lloguen de dilluns adissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo despatxos per a consulta mèdica. Balmescantonada Rosselló. Alt standing. En funciona-ment. Completament equipats amb servei derecepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicio-nat, àmplia sala d’espera, rentamans, etc. 1 des-patx disposa de 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓTels. 934 870 525 / 933 397 911 / 609 369 912

Entresol 80 m2, veí dels hospitals Creu Roja, SantPau i Quinta de Salut l’Aliança. Es lloga. 590euros/mes. Ubicat davant de pàrquing municipali prop de parades autobusos 15, 19, 25, 45, 47 imetro línia 5.INFORMACIÓTel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

Centre mèdic, situat a la Diagonal/Pau Claris,dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament. Ofereix lloguer de despatxosa metges. Matins i tardes. Totalment equipats,amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condi-cionat, servei de neteja, etc.INFORMACIÓTel. 656 886 688

Es traspassa despatx d’oftalmologia, amb 25 anysde funcionament, per jubilació. Situat a Vilassarde Mar (Maresme). Molt ben situat.INFORMACIÓTel. 932 053 831 (nit)

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació igestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 E-mail: [email protected]

Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt stan-ding lloga despatxos totalment equipats permòduls de matins i/o tardes. Li oferim tots elsserveis necessaris perquè vostè sols hagi depreocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓTels. 934 161 011 / 934 161 638

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despat-xos, matins i tardes. Tots els serveis. ZonaHospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 516 869

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic en zonaestació, recepció, calefacció, neteja, secretaria.Mòdul matí o tarda.INFORMACIÓTel. 629 724 271

CALLMED. Serveis integrals de Secretaria tele-fònica. Recepció de trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 horesdiàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓCallMed.net. Tel. 933 906 700

Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores.Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Netejadiària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tel. 933 906 716

Balmes-Gran Via, es lloga despatx, molt benequipat, amb servei de recepció, calefacció, te-lèfon, aire condicionat, pàrquing. Molt bona co-municació. Matins.INFORMACIÓTel. 619 272 482

Zona Major de Sarrià-Pl. Artós. Lloguer despat-xos mèdics (12 m2), nous i totalment equipats, enmòduls matí o tarda. Pàrquing opcional. Telèfon,fax, ordinador, impressora, Internet, història clí-nica informatitzada, rentamans, aire condicionat.Servei de recepció de dilluns a divendres.INFORMACIÓwww.icaime.es; Tel. 932 060 916 / E-mail:[email protected]

Centre Mèdic en funcionament ofereix despat-xos totalment equipats, zona Tuset-Travessera,matins i tardes. Tots els serveis inclosos.INFORMACIÓTel. 934 151 817

Es lloga despatx de 143 m2 per a consultorimèdic, a Verge de la Salut, 78-80 (al costat del’antiga Clínica Quirón). Molta llum i possibilitatd’adaptar l’actual distribució. Preu a convenir.Possibilitat d’incloure una plaça de pàrquing en elcontracteINFORMACIÓTels. 676 991 886 / 937 600 724

Zona Roger de Llúria/Diagonal. Centre mèdiclloga despatxos amb tots els serveis inclosos(secretària, aire condicionat, calefacció, telèfon,despatx equipat).INFORMACIÓTel. 932 379 239

Es lloga despatx totalment equipat a Sant Feliu deLlobregat (Plaça de la Vila). Disponible quatrematins i tres tardes. Preu a convenir.INFORMACIÓTel. 626 892 667

A Puigcerdà llogo local per a consulta. Méspossibilitats.INFORMACIÓTel. 610 240 900

EN VENDA ESTUDI-LOCAL. C/ Cartagena da-vant Clínica Puigvert i Hospital de Sant Pau. Idealloft o petit consultori. 20 m2. Totalment rehabi-litat. Molta llum natural.INFORMACIÓTel. 934 120 565


petits anuncis

Es lloga pis apte per a despatx/habitatge a la partaalta del carrer Balmes. 110 m2, 3 habitacions, 2banys, sala-menjador, terrassa sobre Club deTennis, possible cuina, terrasseta per a serveis.Calefacció elèctrica (calor negre). Consergeria.Lloguer 1200 euros.INFORMACIÓTels. 608 748 002 / 932 050 478

Es ven clínica al carrer Dalmases, 71, baixos. 408m. 2.452.129,39 euros (408.000.000 ptes) nego-ciables.INFORMACIÓCarmen. Tel. 659 492 224

Despatxos per mòduls per a metges homeopa-tes, al carrer Rosselló cantonada amb Muntaner,llum natural, calefacció, aire condicionat, Inter-net, 2 recepcionistes. Horari de 10 del matí a20,30 hores.INFORMACIÓElia. Tel. 934 549 057

Despatx de 143 m2 per a consultori mèdic, aVerge de la Salut, 78-80 (al costat de l’antigaClínica Quirón). Molta llum i possibilitats d’adaptarl’actual distribució. Preu a convenir. Possibilitatd’incloure una plaça de pàrquing en el contracte.INFORMACIÓTels. 676 991 886 / 937 600 724

Metge acupuntor ven pis habitatge-consulta 160m2 a Barcelona (Consell de Cent/Muntaner).Orientació mar, alt, assolellat, tranquil. Aire con-dicionat, calefacció, parquet. 6 hab., 2 banys.765.000 euros negociable. També es compartiriaconsulta a Barcelona, Sant Joan Despí, Grano-llers.INFORMACIÓTel. 630 981 542

Aribau/Còrsega. Consulta medicina general, per-fecta i amb més de 30 anys de funcionament.Busco company/a amb clientela pròpia i mútues.El lloguer pot sortir gratis a canvi de fer visites aclients meus.INFORMACIÓTel. 639 703 838 (millor matins)

Cardiòlegs i angiòlegs. Llogo consulta perfecta aAribau/Còrsega. Tots els matins i/o divendrestot el dia. Amb Eco-doppler d’última generacióINFORMACIÓTel. 639 703 838 (preferentment matins)

Es lloga consulta a estrenar, 120 m2 a Palamós,planta baixa, zona comercial, 4 despatxos, recep-ció, sala d’espera, bany i magatzem. Compleixnormatives.INFORMACIÓTel. 605 954 237

Local en lloguer, zona de Collblanc a prop delmercat, ben comunicat. 400 m amb possibilitatsde dividir-lo en dos locals de 200 m.INFORMACIÓTels. 610 576 123 / 934 408 973 (de 10 a 13,30i de 17 a 20,30 h)

Muntaner/Diagonal: es lloga despatx nou en con-sultori mèdic ja en funcionament. Amb tots elsserveis inclosos. Preu a convenir.INFORMACIÓMaris Morales Tel. 934 191 716; [email protected]

Diputació-Muntaner. Es lloguen despatxos ambequipament oftalmològic i optomètric. Tambéper a d’altres especialitats; matins i tardes, airecondicionat, calefacció, neteja. Opcional secre-taria-recepció i pàrquing.INFORMACIÓTel. 620 622 783

Metgessa homeòpata s’ofereix per treballar coma col·laboradora en centre mèdic o psicològic.INFORMACIÓTel. 626 347 057

Es lloguen despatxos mèdics a zona cèntrica deSabadell, totalment equipats amb personal iinstal·lacions (al costat de l’estació de la RENFEi els autobusos).INFORMACIÓDr. Nacher. Tel. 937 155 940

Gavà-Centre Psicològic en funcionament llogadespatxos totalment equipats per entrar a treba-llar en mòdul de matí o tarda. Preu a convenir.Preferentment psiquiatres.INFORMACIÓTel. 651 930 538

1-Metge general o especialista, no importa edat,necessitem en centre de Medicina Preventiva,creat el 1970, funcionant fins avui com a líders delsector. Demanem metge soci amb col·laboració,matins, tardes o tot el dia; s’ofereix el 40 % de lasocietat, SL2-Capital a aportar 45.000 euros Asseguremrecuperar-ho a mitjà termini. Desitgem ampliarconsultoris i adequar un local per muntar unCentre de Formació d’Ensenyament SanitariAuxiliar. Tenim experiència i permisos.Col·loquem totes les alumnes.INFORMACIÓTel. 626 994 654

Es lloga despatx per a metge d’estètica en centrede medicina estètica, depilació làser i fisioteràpia,a l’Eixample. Centre elegant, obert fa poc i a peude carrer. Climatitzat, amb servei de recollida detrucades i neteja.INFORMACIÓAriadna. Tel. 647 477 000

Muntaner, 200, entre París i Londres. Centremèdic en funcionament lloga amplis despatxosmolt ben equipats.INFORMACIÓAnna Maria. Tel. 932 012 277 (totes les tardes,dimecres i dijous matins i tardes)

Es traspasa Centre de Medicina Estètica, perjubilació, de 300 metres. Apte per a consultori,balneari, mútua metge. Amb instal·lacions,12 mde façana, doble porta, aire condicionat, sistemad’alarma, sense columnes. Amb cartera de clients.Zona de Cornellà.INFORMACIÓTel. 687 622 842

Local en lloguer (entresol) de 101 m2 en fincaNuñez y Navarro al Carrer Sepulveda, 101, ambporteria. Entre Compte de Borrell i Viladomat.Antiga Clínica Dental. Condicions a convenir.INFORMACIÓTel. 660 549 079

Pg. Bonanova-Vilana, lloguer consulta mèdica permòduls, completament equipat, recepció, te-lèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmplia salad’espera, fil musical, servei de neteja, anàlisisclíniques. Planta baixa.INFORMACIÓTel. 609 330 995

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.Atenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 euros al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idiomes,des d’1,50 euros/full.INFORMACIÓSrta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934186 644; www.centroboomerang.com

Decoració interiorisme. Es realitzen tot tipus deprojectes i reformes de consultoris, despatxos ihabitatges. Pressupost sense compromís.Tambéobjectes de decoració i de regal. Importantsdescomptes a metges col·legiats. 20 anys al seuservei.INFORMACIÓINNOVO. Alfons XII, 26 / Marià Cubí. Pàrquing:Alfons XII, 40; Tels. 934 157 845 / 630 033 029

Oficina tècnica dedicada al servei de l’arquitectura,en especial projectes de reforma i obra nova pera consultoris, despatxos, clíniques, habitatges.Una empresa oberta a noves idees i tendènciesque, amb tota seguretat, seran del seu interès.INFORMACIÓEstudi D’ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551/ E-mail: [email protected]

Venc apartament a Marbella, cèntric, 2 habitacio-ns, terrassa de 60 m2, 2 banys, aire condicionat,pàrquing/traster, piscina i jardí. Preu 280.000euros.INFORMACIÓTel. 936 751 479

ENCAMP-Andorra. Pis de luxe de 125 m2. 3habitacions dobles, 2 cambres de bany. Garatge.Traster.INFORMACIÓSra. Muntadas. Tel. 606 630 564 (particular)


petits anuncis

BOSRENS, S.L. Empresa de telecomunicacionss’ofereix per a treballs de: Assessorament iinstal·lació de cablejat de telefonia fixa, dades,alimentació 220 v en llocs de treball. Instal·lem ireparem, megafonia, interfonia i CCTV. Vendesi manteniments de centrals telefòniques.INFORMACIÓTel. 658 942 173; e-mail:[email protected]

Al centre de l’Escala, es ven gran apartament de110 m2. Totalment equipat. Molt bonic. Granoportunitat! De particular a particular.INFORMACIÓ[email protected]; Tel. 630 969 434

Venc masia de 1845, restaurada. 43 hectàrees deterreny. Vistes panoràmiques. En plena natura, a120 km de Barcelona per l’autopista.INFORMACIÓVíctor. Tel. 628 176 979

Guitarrista clàssica danesa amb títol superior ipostgrau com a concertista ofereix classes deguitarra a domicili. Es treballa un repertori variata tots els nivells.INFORMACIÓwww.millebureau.dk; Tel. 649 896 799

LLOGUER DE VELERS. Model RO 340 (10 me-tres), 2 i 3 cabines, equipats, amb patró o sense,homologats per a 8 persones. Interessats:[email protected]ÓSusana. Tel. 932 210 380

LLOGUER DE VELERS I EMBARCACIONS AMOTOR: models RO 340 i 400 (10 i 12 metres),RODMAN 40, MENORQUINA. Equipats, amb osense patró. Esdeveniments per a grups. RON-AUTICA.INFORMACIÓSusana. Tel. 932 210 380

ESCOLA NÀUTICA DE BADALONA. Cursosintensius de PER. Patró de iot. Pràctiques demotor i vela.INFORMACIÓQuim. Tel. 933 207 597

Pis al centre de Vallvidrera. Exterior i reformat.120 m2, 4 hab. (1suite), 2 banys complets, armarisencastats, cuina molt lluminosa, galeria i zona deplanxa, menjador-sala d’estar de 32 m2, terra demarbre, terrassa amb vistes parcials a Barcelonai Tibidabo. Possibilitat d’adquirir plaça de garatge(cotxe + 2 motos) amb armari traster.INFORMACIÓTel. 933 114 628

Treball

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista itasques administratives s’ofereix per treballar enconsultori mèdic. Informàtica, català, experièn-cia i bones referències. 48 anys.INFORMACIÓÀngels. Tel. 932 851 742

S’ofereix senyora per treballar en consulta mèdi-ca, clínica o similar. Com a recepcionista, telefo-nista o auxiliar administrativa. Àmplia experièn-cia en tracte amb el públic.INFORMACIÓCarme. Tels. 934 099 149 / 637 418 197

S’ofereix recepcionista/ administrativa, 35 anys.Amb català, castellà i anglès correctament parlati escrit. Amb referències.INFORMACIÓAnna Vila. Tel. 934 160 154

S’ofereix senyoreta de 34 anys per treballar enconsulta mèdica. Experiència en mútues.INFORMACIÓBegoña. Tels. 627 170 799 / 933 137 733

Administrativa de 34 anys s’ofereix per treballaren consultori. 10 anys d’experiència en consultamèdica i departament d’administració. Titulaciód’ofimàtica. Disponibilitat total.INFORMACIÓTel. 696 808 988

S’ofereix secretària recepcionista amb 15 anysd’experiència per treballar en consulta, clínica oconsultori. Coneixements d’informàtica. Expe-riència en tracte amb el públic. Torn matí o tarda.Incorporació immediata.INFORMACIÓMariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780

S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o similar.Informàtica nivell usuari. Disponibilitat horària.Barcelona ciutat.INFORMACIÓIsabel. Tels. 933 710 581 / 610 053 845

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonistas’ofereix per treballar en consultori mèdic, infor-màtica bàsica, català i castellà. Disponibilitathorària matins amb possibilitats d’alguna tarda.Experiència de 14 anys a l’hospital de Barcelonai altres.INFORMACIÓRosa M. Tel. 676 574 239 / 933 339 226 /[email protected]

Convocatòria de 2 places per a Servei d’Urgènciesde Cirugia de l’Hospital del Sagrat Cor, per aguàrdies (12, 17 o 24 hores a determinar), ambpossibilitat d’incorporació a sessions de cirurgiaprogramada. Requisits: Titol d’especialista deCirurgia General i de l’Aparell Digestiu.INFORMACIÓTels. Dra. Rosa Antón 934 948 904 / 933 221 111ext: 4519

Noia busca feina d’auxiliar d’infermeria. Estudis iformació de segon de tècnica sanitaria. CertificatC de català.INFORMACIÓCati. Tels. 635 118 480 / 937 242 248 / 937 111918

Secretària recepcionista, amb experiència entracte amb el public, en consulta d’oftalmologia,en centre mèdic especialitzat en tractament del’obesitat, així com em treball administratiu.S’ofereix per a consulta mèdica o similar. Dispo-nibilitat immediata.INFORMACIÓMaria Miranda Ochoa. Tels. 932 090 391 / 699236 376

Noia de 36 anys amb experiència de més de 15anys; secretariat mèdic i diploma en gestió públi-ca per la UB. S’ofereix a les tardes per a consultamèdica, com a administrativa, secretària, telefo-nista.INFORMACIÓSusanna. Tel. 676 165 449

Ens oferim per treballar en consulta mèdica oclínica com a recepcionista, atenció al client.Disponibilitat immediata. Informàtica, nivelld’estudis FPII, català parlat i escrit. Experiència enel sector.Tel. Cristina: 934 512 021; Rosa: 657 573 234

Auxiliar d’infermeria s’ofereix per a consultamèdica o recepcionista. Experiència de 8 anys.Disponibilitat immediata.INFORMACIÓAntònia. Tel. 639 260 886

Recepcionista. Excel·lent presència. S’ofereix pera consulta mèdica. Domini del suec, català ianglès. Experiència en recepció de visites, arxiu,atenció telefònica, ordenar, anar a fer gestions.INFORMACIÓSara. Tels. 932 034 411 / 687 210 309

S’ofereix secretària médica per treballar en con-sultori mèdic, clínica o similar. Horari de tarda.INFORMACIÓTels. 626 099 016 / 936 384 439

S’ofereix esteticista amb experiència, amb títold’auxiliar de clínica, per treballar amb equipmèdic d’estètica a Barcelona o província.INFORMACIÓRoser. Tel. 617 446 394

Dona de 50 anys m’ofereixo per treballar enconsulta mèdica o clínica com a recepcionista,telefonista o auxiliar administrativa. Castellà icatalà, informàtica a nivell d’usuari. Horari: ma-tins o jornada reduïda. Domicili Sarrià.INFORMACIÓEncarna Ruiz. Tels. 627 051 904 / 932 047 331

Auxiliar de clínica s’ofereix per a recepció deconsulta mèdica o clínica en jornada completa.INFORMACIÓLoli. Tel. 616 591 850

S’ofereix recepcionista/administrativa per treba-llar en consultori mèdic als matins.INFORMACIÓM. Rosa. Tel. 659 308 381 / 932 324 525


petits anuncis

S’ofereix noia per treballar com a administrativaen consulta mèdica. Tardes. Català nivell C,anglès i francès. Informàtica avançada. Experièn-cia. Incorporació immediata. Barcelona capital.INFORMACIÓEva. Tel. 616 724 013

Persona amb experiència, llicenciada en filosofiai lletres (secció psicologia), busca feina com asecretària per a consultori mèdic. Nivell superiord’anglès. Horari de tardes.INFORMACIÓIsabel. Tel. 678 632 038

S’ofereix noia per treballar en consultori mèdiccom a recepcionista. Experiència en consultorimèdic i tracte amb el públic. Atenció telefònica,informàtica a nivell d’usuari, català i castellà.Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓMaria. Tel. 637 059 422

S’ofereix senyora per treballar en consulta mèdi-ca, clínica o similar. Com a recepcionista, telefo-nista o auxiliar administrativa. Àmplia experièn-cia en tracte comercial i amb el públic.INFORMACIÓCarmela. Tels. 669 765 684 / 934 188 477

S’ofereix administrativa per treballar en consultamèdica o clínica com a recepcionista, telefonistao auxiliar administrativa. 20 anys. Estudiant ter-cer d’Administració i direcció d’Empresa. Nivellde Català, Castellà i Anglès. Disponibilitat tardes.INFORMACIÓLaura. Tel. 617 181 894

S’ofereix noia de 38 anys per treballar en consul-ta mèdica, clínica o similar, com a recepcionistai telefonista. Experiència de 16 anys en tracteamb el públic. Disponibilitat de 10 a 16 h.INFORMACIÓElizabeth. Tels. 933 470 334 / 685 898 438

S’ofereix secretària mèdica administrativa amb15 anys d’experiència per treballar en consultorimèdic o clínica. Experiència en agendes de met-ges, tracte amb pacients, recepció de trucades,visites, etc. Bones referències. Disponibilitatd’horari.INFORMACIÓIsabel. Tels. 636 299 700 / 933 080 923

Auxiliar d’infermeria, recepcionista, telefonistas’ofereix per treballar en consulta mèdica enqualsevol àmbit sanitari, horari de tardes. Infor-màtica. Català. Molta experiència. 31 anys.INFORMACIÓAraceli. Tel. 649 587 211

Administrativa catalana, 30 anys d’experiència endespatx, seriosa i bona treballadora, de totalconfiança. Disponibilitat horària. Incorporacióimmediata.INFORMACIÓRosa Maria Mayoral – [email protected];Tels. 932 198 003 / 675 300 421

S’ofereix administrativa-recepcionista de 31 anysi amb bona presència per treballar en consultamèdica, clínica o similar, àmplia experiència enatenció al públic. Català, castellà i disponibilitatd’horari.INFORMACIÓCoro. Tels. 646 623 134 / 932 234 213

S’ofereix secretària-recepcionista per treballaren consulta mèdica, clínica o similar. Àmpliaexperiència en tracte amb el públic. Horari ma-tins. Incorporació immediata.INFORMACIÓLaia Martí. Tel. 934 171 614 / 660 204 226

S’ofereix secretària recepcionista amb un anyd’experiència per treballar en consulta o clínica.Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari.Experiència en tracte amb el públic. Disponibili-tat matins.INFORMACIÓSusagna Martínez. Tel. 686 054 311

Auxiliar de clínica de 39 anys s’ofereix per treba-llar en consulta mèdica. Castellà, català. Disponi-bilitat preferentment matins, zona Barcelona.Experiència en hospital i consultori privat.INFORMACIÓEva. Tel. 646 924 840

DUE amb 13 anys d’experiència en hospitals,dispensaris (colonoscòpies i gastroscòpies) i con-sultes privades, s’ofereix per treballar en consul-ta, preferiblement mitja jornada.INFORMACIÓTels. 934 085 547 / 696 294 963

S’ofereix senyora de 52 anys per treballar enconsulta mèdica, clínica o similar, com a recep-cionista, telefonista o auxiliar adminitrativa. Ma-tins. Àmplia experiència en tracte amb el públic.INFORMACIÓMaite. Tels. 678 722 945 / 933 499 034 (contes-tador)

Senyora responsable, organitzada i acostumadaal tracte amb el públic s’ofereix com a recepcio-nista o auxiliar administrativa per fer treballs enconsultori mèdic o similar. Ofimàtica a nivelld’usuari. Disponibilitat horària matí o tarda.INFORMACIÓMarisol. Tels. 934 216 154 / 606 130 699

S’ofereix jove per a recepcionista de consultamèdica a les tardes. Àmplia experiència en tracteamb el públic. Coneixements d’informàtica.INFORMACIÓPili. Tel. 646 257 565

Senyora amb experiència en treballs administra-tius relacionats amb el sector mèdic s’ofereixcom a auxiliar administrativa, telefonista o recep-cionista. Castellà i català. Informàtica a nivelld’usuària. Disponibilitat d’horari i incorporacióimmediata.INFORMACIÓDolores Pérez ([email protected]);Tels. 934 776 521 / 661 855 583

Infermera de 36 anys s’ofereix per treballar coma secretària de metge en consultori o clínica.Horari i retribucions a convenir.INFORMACIÓRosa Maria. Tel. 620 079 459

S’ofereix noia amb el títol de tècnica en docu-mentació sanitària i administrativa. Sol·licitó jor-nada completa.INFORMACIÓCarla. Tel. 627 863 972

Noia de 36 anys busca feina com a administrativaa consultori mèdic de Barcelona a jornada com-pleta. Coneixements d’informàtica. Experiènciademostrable.INFORMACIÓSilvia. Tel. 660 242 644

S’ofereix senyoreta per treballar com a adminis-trativa a consultori mèdic o clínica. Experiènciaen urgències i consultoris a la clínica CIMA iTeknon. Disponibilitat d’horari. Idiomes anglès ifrancès.INFORMACIÓMaite. Tels. 649 696 308 / 934 606 338

M’ofereixo per treballar en consulta mèdica coma recepcionista, telefonista i atenció al client.Disponibilitat inmediata. Informàtica a nivelld’usuari, estudis de COU.INFORMACIÓAura Llobet. Tel. 626 059 175

S’ofereix recepcionista per treballar en consul-tori mèdic. Experiència en tasques administrati-ves i en consulta mèdica, coneixements informà-tica a nivell d’usuari. Disponibilitat matins. Bonapresència, responsable.INFORMACIÓLaura. Tel. 690 066 486

S’ofereix secretària-recepcionista amb un anyd’experiència per treballar en consulta o clínica.Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari iexperiència en tracte amb el públic. Disponibili-tat tot el dia.INFORMACIÓRoser Martínez. Tel. 651 565 215

Tinc 45 anys i m’agradaria treballar com a recep-cionista, telefonista, secretària, de consultorimèdic a Barcelona o rodalies. Parlo el català, elcastellà i l’anglès, i tinc flexibilitat d’horaris.INFORMACIÓM. Dolors. Tel. 660 667 324

S’ofereix infermera amb experiència diplomadaen pediatria i medicina d’empresa per a consultamèdica.INFORMACIÓIsabel. Tel. 654 331 059

M’ofereixo per treballar en consulta mèdica,senyora de 45 anys, bona disponibilitat, expe-riència en el tracte amb el públic.INFORMACIÓOlivia. Tel. 619 520 000


petits anuncis

S’ofereix administrativa amb experiència per tre-ballar en consulta mèdica o clínica, com a admi-nistrativa, recepcionista o auxiliar administrativa.Castellà, català, informàtica. Disponibilitatd’horari. Capacitat organitzativa i tracte humà.INFORMACIÓSonia. Tel. 685 841 429

S’ofereix auxiliar de clínica per treballar en con-sulta mèdica. Coneixements de català, castellà,informàtica a nivell d’usuari. Estudiant d’infermeria.Preferentment horari de matins.INFORMACIÓClara. Tels. 650 243 711 / 936 916 143

S’ofereix senyora de 49 anys amb experiència pertreballar en consulta mèdica, clínica o similarcom a recepcionista, telefonista o auxiliar admi-nistrativa. Tardes.INFORMACIÓCarme. Tel. 932 850 801 / 696 463 520

Auxiliar d’infermeria i tècnic higienista dentals’ofereix per treballar en consultori mèdic. Infor-màtica bàsica. Català i castellà. 20 anysd’experiència amb internistes, pediatres, dentis-tes. Horari preferentment matins, amb possibili-tat d’alguna tarda.INFORMACIÓÀngels. Tel. 619 737 898

S’ofereix per treballar en consulta mèdica com asecretària-recepcionista, a mitja jornada. Expe-riència a passar a ordinador textos científics, tantdictats com copiats de manuscrits. Disponibilitatd’horari.INFORMACIÓMarina. Tels. 934 852 925 / 680 640 599

Auxiliar de clínica, àmplia experiència en consul-ta i recepció, català, castellà i francès. Informàticaa nivell d’usuari, bona prèsencia i bones referèn-cies. Disponibilitat d’horaris.INFORMACIÓSra. Pérez-Mayor. Tel. 677 279 920 / 932 020 205

S’ofereix senyora per treballar en consulta mèdi-ca, clínica o similar. Com a recepcionista, telefo-nista o auxiliar administrativa. Àmplia experièn-cia en tracte amb el públic. Preferentment Barce-lona ciutat.INFORMACIÓMaria. Tel. 669 657 634

S’ofereix senyoreta de mitjana edat, espanyola,amb do de gents, per a despatx o consulta, i enrecepcions. Molta experiència en atenció al pú-blic i informàtica a nivell d’usuari. Persona res-ponsable, seriosa i sense càrregues familiars.INFORMACIÓTel. 669 307 407

S’ofereix senyora com a telefonista recepcionistaper a consulta o centre mèdic. Experiència en eltracte al públic.INFORMACIÓMontse. Tel. 609 958 088

S’ofereix noia de 30 anys com a administrativaper a consultori o consulta mèdica. Amb expe-riència.INFORMACIÓMònica. Tel. 697 310 706

S’ofereix puericultora amb estudis d’informàticai administratius per treballar en consultori mèdiccom a recepcionista, telefonista o administrativa.INFORMACIÓElvira. Tels. 934 573 365 / 608 115 449

Noia de 35 anys, polivalent, informàtica a nivelld’usuari, amb experiència de tracte amb el públic,voldria treball de recepcionista/administrativa/telefonista en consultori mèdic. DisponibilitattotalINFORMACIÓSilvia Tels. 691 747 949 i 933 922 233

S’ofereix noia de 32 anys per treballar com arecepcionista i/o administrativa en consultorimèdic, amb experiència en tracte amb el públic.Disponibilitat d’horari. Amb castellà i català, es-crit i parlat. Ordinador.INFORMACIÓMónicaTels. 935 865 310 / 696 048 784

S’ofereix senyora per treballar dues o tres tardesen consulta mèdica. Com a recepcionista, telefo-nista o auxiliar administrativa. Àmplia experièn-cia en tracte amb el públic.INFORMACIÓMercedes. Tels. 932 370 113 / 650 306 521

Utillatges

ORL. Es ven material quirúrgic i de consulta.Microscopi d’operació OPMI 1 de la casa Zeiss,esterilitzador MELAG, font de llum freda deSTORZ amb llum frontal. Molt bon estat deconservació.INFORMACIÓTel. 972 367 854 / 629 502 597

Es ven font de llum freda marca Storz de 150 watsde potència i tres posicions de sortida, s’incloufibra òptica rígida i cable flexible. Està completa-ment en bon estat, revisat. Preu: 2.500 euros.INFORMACIÓTel. 934 170 466

Es ven mobiliari i aparells oftalmològics.INFORMACIÓTels. 636 686 490 / 932 005 180

Es ven ecògraf Siemens model Sonoline Primaamb dues sondes en perfecte estat. Preu a con-venir.INFORMACIÓTel. 659 432 888

Ocasió, venc: Nasofibrolarigoscopi flexible Op-tomic OP-30. Hipofaringoscopi rigit Optomic70.º 1000 euros cada endoscopi. En perfecteestat.INFORMACIÓTel. 932 051 612

Es ven Citoscop Olympus amb font de llum fredai dues òptiques, una òptica Foroblicua apta per areceptor i òptica de cateterisme renal.INFORMACIÓTel. 628 229 119

Per cessament d’activitat venc els següents apa-rells per alectromedicina-fisioteràpia de la marcaCarin a bon preu: Ona curta, interferencials ambvacuum, ultrasons amb TNS i carro de suport.Tot en perfecte estat, com nou.INFORMACIÓTel. 606 045 100

Venc ECOCARDIO ALOKA SSD 725, amb son-da 2-D, mode M i Doppler polsat, pràcticamentnova, i sonda cega. Inclou impressora i carro,encara que pot ser portàtil per les mesures. Preud’ocasió.INFORMACIÓDr. Vintró. Tel. 932 070 709

DELEGACIÓ COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL

VI PREMI DR. JOAN COSTA I ROMA2008

El COMB, mitjançant la seva Delegació del Vallès Occidental, va instaurar per primer cop aquestpremi l’any 1997 In Memoriam del Dr. Joan Costa i Roma, que amb el seu treball fou un autèntic pionerdel paper i el prestigi actual dels Hospitals Comarcals. L’èxit de les anteriors edicions ens ha de feraprofitar, encara més, les tasques realitzades dins l’àmbit dels Hospitals Comarcals.

Per tot això i més, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

C O N V O C A

El Sisè Premi Dr. Joan Costa i Roma, dotat amb la quantitat

de 3.000.– euros.

BASES

1. Tema: Treballs clínics, epidemiològics i/o de recerca ja publicats o acceptats per a publicacióen els darrers dos anys.

2. Treballs: Els treballs presentats han d’haver estat realitzats en la seva totalitat o part mésfonamental dins l’àmbit d’un Hospital Comarcal.

3. Poden optar: Tots els metges de la demarcació territorial del COMB que treballen en l’àmbitd’Hospitals Comarcals.

4. Presentació: Original i dues còpies.5. Idioma: Català / Castellà / Anglès.6. Lloc de presentació: Oficines del COMB: Delegació del Vallès Occidental (Parc Taulí, s/n

(Soterrani - Àrea Comercial) 08208 Sabadell i/o Passeig Comte d’Egara, 22, 1a, 08221Terrassa).

7. Termini de presentació: La data límit de recepció dels treballs serà el 15 de març de 20088. Jurat: El jurat estarà format pels membres de la Junta Comarcal, un membre de cada Hospital

del Vallès Occidental i presidit pel vicepresident del COMB. Si la naturalesa dels treballs hoaconsellés, es demanarà assessorament a experts de les Societats Científiques de Catalunya.

9. Veredicte: Durant el mes de novembre, el Secretari del jurat comunicarà la decisió a lapersona guardonada. Aquesta decisió constarà en acta signada per tots els membres del jurati s’anunciarà públicament.

10. El Jurat podrà declarar el Premi desert si els treballs presentats no assoleixen la qualitatsuficient per a fer-los creditors del guardó.

11. La decisió del Jurat serà inapel·lable i no es permetrà la interposició de recurs contra la ditadecisió.

12. Els membres del Jurat no podran optar al Premi ni tan sols com a coautors, en cas departicipar-hi hauran d’ésser exclosos de l’esmentat Jurat.

13. El Premi serà lliurat en un acte convocat expressament a aquest fi.14. Tots els participants acceptaran i se sotmetran a aquestes normes.

EL CURS D’ACCÉS DELSMETGES A L’EXERCICI DE LAPROFESSIÓ VA REBRE ELPREMI DE DIARIO MÉDICO“MEJORES IDEAS DE LASANIDAD ESPAÑOLADURANTE 2007”

El passat 27 de novembre el Col·legiOficial de Metges de Barcelona va

rebre un premi de Diario Médico de"mejores ideas de la sanidad españoladurante 2007" pel curs L'accés delsmetges a l'exercici de la professió.

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Centre d’Estudis Col·legials. Departament de PublicacionsComitè de Redacció: Alex Ramos, Tonyi Barroso, Raquel Dolado, CeciliaJuandó.CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. [email protected]

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·legi

al 12

2Oc

tubr

e 20

07-G

ener

200

8 Nú

m. 9

Quaderns

PRIMERA EDICIÓ DEL CURS D’ACCÉS DELS METGES AL’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ

El COMB a través del Centre d’Estu-dis Col·legials, juntament amb l’IES,

ha organitzat tres edicions del curs d’Ac-cés dels metges a l’exercici de la profes-sió. La primera edició es va impartir entreel 28 de setembre i el 26 d’octubre del2007. L’activitat formativa de 32 horesbasada en classes teoricopràctiques ambresolució de casos pràctics, treball enequip i debats, consta de 7 mòduls: 1)funcionament del sistema sanitari catalài espanyol i organitzacions que prestenserveis sanitaris a Catalunya; 2) urgènci-es, Suport Vital Bàsic i DEA; 3) actualitza-ció en prescripció farmacèutica; 4) comu-nicació metge-pacient; 5) documents me-dicolegals i incapacitat laboral; 6) visita aun centre d’atenció primària, i 7) visita aun Servei d’Urgències Hospitalàries.La primera edició ha comptat amb la parti-cipació de 19 alumnes: 8 metges amb unamitjana d’edat de 42,75 anys, i 11 metges-ses amb una mitjana de 39,9 anys (Figura1), essent la mitjana d’edat general de 41,1anys. Del total dels assistents, el 15,8 %prové de Colòmbia, el 10,5 % d’Argentina,el 10,5 % de Rússia i la resta d’Uruguai,Polònia, Ucraïna, Bulgària, Holanda, Filipi-nes, Perú i Espanya (Figura 2).Pel que fa a les especialitats mèdiques,del conjunt de participants que en te-

http://cec.comb.es

nen, 2 metges són especialistes en Me-dicina Familiar i Comunitària, 2 ho són enPediatria i les seves àrees específiques ila resta queda representat per les espe-cialitats d’Obstetrícia i Ginecologia (1),Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (1),Geriatria (1), Anestesiologia i reanima-ció i Cirurgia general (1) (Figura 3).La segona i tercera edició d’aquest curss’han realitzat durant els mesos de no-vembre i desembre de 2007 a Reus, através del Col·legi Oficial de Metges deTarragona i per sol·licitud del Grup SAGES-SA-Grup d’Assistència Sanitària i Social.Properament es farà extensiu als altrescol·legis de Catalunya. La quarta edició,que s’impartirà entre principis de febrer imitjan de març, es podrà cursar una altravegada al Centre d’Estudis Col·legials delCOMB, per a més informació es pot consul-tar el nostre web http: //cec.comb.es.

Informació

Proper curs

• Calendari:Dilluns i dimecres de 16,30 a 20,30 h.Del 25 de febrer al 12 de març de 2008.(Mòdul urgències: 3, 4 i 5 de març de 16,30 a20,30 h).Places limitades.S’obriran nous cursos en funció de la demanda.

• Nombre d’hores:32 (4 h/8 sessions)

• Matrícula:95 € (Cost del curs per alumne: 290 €;Subvenció per l’IES i el COMB: 195 €)

• Lloc:Centre d’Estudis Col·legials

del Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPg. de la Bonanova, 47

08017 - BarcelonaTel.: 93 567 88 88Fax: 93 567 88 59

e-mail: [email protected]://cec.comb.es

Activitat acreditada pel Consell Catalàde la Formació Mèdica Continuada

ila Comisión de Formación Continuada

del SistemaNacional de Salut

amb 7 crèdits


formació i salut

PROPERS CURSOS A DISTÀNCIA

CURS BÀSIC DE GERIATRIANOVA EDICIÓ ON LINE

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris interessats en l’atenció de persones d’edat avançada.

Objectius: Introducció als aspectes més rellevants de la salut de les persones d’edat avançada, l’abordatge multifuncional dels problemes i la presa de decisions.

Temari:• Mòdul I: Geriatria: aspectes generals. Biologia de l’envelliment. Fragilitat i característiques diferencials de la malaltia en el pacient ancià. Principis de promocióde la salut i estratègies preventives en les persones grans. Avaluació clínica de la persona gran. Avaluació de la funció física en geriatria. Avaluacióneuropsicològica en geriatria. Avaluació social de l’ancià.• Mòdul II: Nutrició en la gent gran. Envelliment muscular. Sarcopènia. Prescripció de medicaments. Síndrome d’immobilitat en geriatria. Caigudes en la personagran. Malalties infeccioses en la persona gran. Immunosenescència. Estrenyiment i incontinència fecal i urinària en la persona gran. Demència en l’ancià: malaltiad’Alzheimer. Ansietat i trastorns de la son, síndrome depressiva en l’ancià. Delirium. Tractament pal·liatiu. Bioètica. Presa de decisions.

Metodologia docent: Els participants accediràn al material didàctic a través del campus virtual del Centre d’Estudis Col·legials del COMB. Les consultes sesotmetran als organitzadors mitjançant tutories interactives (correu electrònic).

Avaluació i acreditació: Superació d’una prova d’avaluació final a distància (test multiresposta) per obtenir el diploma de 60 hores lectives (9 crèdits), emès pelCol·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Informació i matrícules:• Calendari: A partir de març de 2008 (durada 3 mesos).• Matrícula: Col·legiats: 268 € • No-col·legiats: 312 €• Nombre d’hores: 60

Amb la col·laboració de la Societat Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia

Activitat acreditada pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada i la Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud amb 9 crèdits.

URGÈNCIES EXTRAHOSPITALÀRIES

Adreçat a:Metges que hagin de desenvolupar la seva activitat assistencial en l’àmbit del’atenció mèdica urgent fora de l’hospital, amb els recursos propis d’aquestnivell d’atenció.

Objectius:Actualitzar els coneixements sobre l’actuació que cal dur a terme davant lademanda urgent, a partir dels motius de consulta més habituals i les guiesd’actuació davant de patologies concretes.

Temari:• Mòdul I: Síndromes freqüents en urgències extrahospitalàries. Dolor en laurgència extrahospitalària. Urgències neurològiques. Urgències reumatolò-giques. Urgències traumatològiques. Urgències en malalties infeccioses.Urgències pneumològiques. Urgències psiquiàtriques. Urgències pediàtri-ques. Urgències geriàtriques.• Mòdul II: Urgències cardiològiques. Urgències en patologia vascular. Ur-gències hipertensives. Urgències endocrinològiques. Intoxicacions agudes.Intoxicacions per plantes i bolets. Urgències nefrourològiques. Urgències del’aparell digestiu. Urgències ginecològiques i obstètriques. Urgències derma-tològiques. Urgències oftalmològiques. Urgències otorinolaringològiques.

Anàlisi de necessitats:Darrerament l’atenció mèdica urgent en el nostre país està patint una trans-formació i s’apropa a la que és corrent en els països del nostre entornsocioeconòmic i que es caracteritza per atendre el malalt segons les necessi-tats de la seva patologia, on es produeixi i amb els recursos adients, itraslladar-lo al centre hospitalari més adequat.

Metodologia docent:Els participants rebran per correu el material didàctic (manuals i casospràctics). Les consultes se sotmetran als organitzadors mitjançant tutoriesinteractives (correu electrònic, fax o correu ordinari).

Avaluació i acreditació:S’ha de superar una avaluació a distància (test multiresposta) per a l’obtenciódel diploma de 80 hores lectives (13,5 crèdits).

Informació i matrícules:• Calendari: A partir de febrer de 2008 (durada 4 mesos).• Matrícula: Col·legiats: 341 € • No-col·legiats: 397 €• Nombre d’hores: 80

Amb la col·laboració de Societat Catalana de Medicina d’Urgències (SCMU)i la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica (SOCMIC)

Activitat acreditada pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada ila Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud amb

13,5 crèdits.

ATENCIÓ PEDIÀTRICA EN ATENCIÓ PRIMÀRIACURS ON LINE

Adreçat a:Pediatres, metges d’atenció primària (AP) i personal sanitari que tractin ambinfants i adolescents en l’àmbit extrahospitalari.

Objectius:Donar conceptes pràctics aplicables a tots els infants que vagin a la consulta:examen físic, avaluació del desenvolupament corporal i psicomotor; signesd’alarma que s’han de conèixer per evitar passar per alt diagnòstics departicular importància; criteris per prevenir, des de la infància, problemes desalut en l’adult i finalment uns criteris bàsics per abordar els problemes debioètica que es plantegen en l’AP pediàtrica. Tractar problemes sanitarisd’especial actualitat en les consultes pediàtriques d’AP: consells pràctics pera una bona nutrició, la problemàtica sanitària dels pacients procedents del’estranger, sigui per adopció o per immigració; l’obesitat infantil, una verita-ble epidèmia; els problemes de traumatologia i ortopèdia resolubles en laconsulta del pediatra; la problemàtica del pacient adolescent i es completa totaixò amb unes taules essencials a la consulta d’AP.

Temari:• Mòdul I: Examen físic en el nounat, en l’infant i en l’adolescent. Desenvolu-pament físic normal: des de la infància a l’adolescència. Desenvolupamentpsicomotor normal en la infància. Signes clínics d’especial rellevància enpediatria d’AP. Prevenció en la infància de la patologia de l’adult. Bioètica enpediatria d’AP.• Mòdul II: Nutrició pediàtrica: alimentació sana des de la infància a l’adoles-cència. Infants acabats d’arribar: aspectes sanitaris, l’infant adoptat i l’infantimmigrant. • L’infant obès. Ortopèdia i traumatologia en l’AP pediàtrica. Elpacient adolescent. Taules útils (creixement, pressió arterial, tamany renal,FEM,IMC).

Avaluació i acreditació:Superació d’una prova d’avaluació a distància (test multiresposta) per l’ob-tenció del diploma de 60 hores lectives (9,9 crèdits) emès pel Col·legi Oficialde Metges de Barcelona.

Informació i matrícules:• Calendari: A partir de febrer de 2008 (durada 3 mesos).• Matrícula: Col·legiats: 268 € • No-col·legiats: 312 €• Nombre d’hores: 60

Amb la col·laboració de la Sociedad Española de Pediatría en AtenciónPrimaria


9,9 crèdits.


formació i salut

PROPERS CURSOS PRESENCIALS

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ I RELACIÓ TERAPÈUTICANOU CURS

Adreçat a:Metges de qualsevol especialitat, psicòlegs, professionals sanitaris en con-tacte amb pacients.

Objectiu general:Fer un training (entrenament) en habilitats comunicatives per a la sevaaplicació en la relació terapèutica.

Temari:Identificació de models de relació metge-pacient. Empatia. Conceptes. Tècni-ques aplicades d’aproximació al pacient. Ús del llenguatge verbal. Llenguat-ge no verbal. “Paràsits” de l’escolta. Antídots. De la “direcció” cap a la“cooperativitat” del pacient. Model del canvi.

Metodologia docent:Sobre la base vivencial dels exercicis d’autoexperimentació, alliberació gru-pal assessorada pel professor.

Avaluació:Assistència mínima del 80 %. Enquesta pre i postformació de l’alumne. Provad’autoavaluació sobre el nivell de coneixements adquirits.

Informació i matrícules:• Calendari: Dimarts de 17 a 21 h. Del 5 de febrer al 4 de març de 2008.• Matrícula: Col·legiats COMB: 199 € • No-col·legiats: 236 €• Nombre d’hores: 20• Lloc: Centre d’Estudis Col·legials.

Activitat acreditada pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada ila Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud

EL MODEL EFQM D’EXCEL·LÈNCIANOU CURS

Adreçat a:Metges i professionals d’entitats sanitàries que estiguin en processos d’acre-ditació o de millora de la qualitat assistencial i/o que tinguin responsabilitatsorganitzatives.

Objectius:Millorar els resultats assistencials i la seguretat. • Augmentar la satisfacciódels clients, interns i externs. • Intensificar la implicació de les persones del’equip o organització. • Adquirir criteri i metodologia per avaluar el grau dequalitat de la gestió de les organitzacions sanitàries • Formació pràcticad’autoavaluador segons el Model EFQM d’excel·lència

Temari:• Introducció: Presentació. Aplicació pràctica del model EFQM d’excel·lènciaa un hospital de Barcelona. Factors d’èxit i dificultats. El model EFQM d’ex-cel·lència i la tarja REDER: introducció general. Cas pràctic basat en unaorganització sanitària. • El lideratge a les organitzacions sanitàries. Treball engrups. • L’estratègia i els resultats. Els informes d’avaluació. Treball en grups.• La gestió de les persones. Els resultats. • Els processos de treball: assisten-cials i de suport. La percepció dels clients. Treball en grups. • Les aliances.Com utilitzem els recursos? Les autoavaluacions. • Els plans d’acció. Deldiagnòstic al tractament.

Avaluació:Els assistents rebran prèviament informació i material per a la preparació delcurs (20 hores de treball personal), que té un caràcter eminentment participa-tiu, basat en el desenvolupament d’un cas pràctic. Es requerirà una assistèn-cia mínima del 80 %. Enquesta pre i postvaloració dels alumnes.

Informació i matrícules:• Calendari: De l’1 al 22 d’abril de 2008. Dimarts i dijous de 18 a 21 h.• Matrícula: Col·legiats COMB: 229 € • No-col·legiats: 266 € Inclou llibre.• Nombre d’hores: 20 (6 sessions de 3 hores i una última de 2).• Lloc: Centre d’Estudis Col·legials.


SEMINARI PRÀCTIC D’AFRONTAMENT DE SITUACIONS CONFLICTIVES ID’AGRESSIONS A URGÈNCIES

CURS SEMIPRESENCIAL ON LINE

Adreçat a: Dirigit a tot el personal mèdic, d’infermeria, auxiliar d’Infermeria iadministratiu implicat en situacions d’interacció amb els usuaris (pacients ifamiliars) dels serveis d’urgències dels hospitals.

Objectius generals del curs: Establir un marc de reflexió entorn de la proble-màtica generada per la creixent agressivitat a Urgències i les seves causes,mitjançant l’adquisició de pautes de comportament, d’estratègies i l’exercicipràctic d’aquestes, en escenificacions ( joc de rol) amb actors especialitzatsen aquestes situacions. La prevenció d’aquestes situacions i la seva recon-ducció si es produeixen.

Temari:On line: Intervenció psicoanalítica en situacions d‘emergència i desastresOrientacions medicolegals de l’atenció als serveis d’urgències. Reaccionsfisiològiques a l’estrès, el SAG. Trastorn per estrès posttraumàtic.Presencial: Agressivitat, conducta violenta i l’agitació psicomotriu. Patróde respostes agressives. L’organització ambiental . Pautes d’intervencióen conductes agressives o violentes. La contenció física i la farmacològi-ca. Gestió de l’ansietat. Gestió de l’ansietat diferida (defriefing i defu-sing).Pràctiques: Simulacions de situacions de conflicte a Urgències. Els actors quefan el paper d’usuaris del servei d’urgències respondran de forma.

Metodologia docent:Fase a distància: L’alumne accedeix a una documentació prèvia l’estudi de laqual és fonamental (durada de 5 h). Fase presencial: la formació teòrica ésuna sessió expositiva (durada d’1 h 30 min.). Sessió pràctica: consisteix ensituacions de conflicte a urgències, mitjançant exercicis de joc de rol ambactors (durada de 3 h 30 min.)

Avaluació: És obligatori el 100 % de l’assistència al curs.

Informació i matrícules:• Calendari: Inici curs on line 15 de febrer de 2008, presencial dia 7 de marçde 2008 de 15,45 h a 20,45 h.• Matrícula: Col·legiats: 325 € • No-col·legiats: 375 €• Nombre d’hores: 10 hores (5 hores a distància i 5 hores presencials)• Lloc: Centre d’Estudis Col·legials.


LA HIPERFREQÜENTACIÓ EN ATENCIÓ PRIMÀRIA: SITUACIÓ ACTUAL,ABORDATGE I PREVENCIÓ

Adreçat: Professionals de la medicina d’atenció primària. (Metges, DUE,Gestors Sanitaris)

Objectiu general: Conèixer el fenomen de la hiperfreqüentació en atencióprimària i aprendre tècniques per tal de disminuir-la i prevenir-la.

Temari:Mòdul 1: La hiperfreqüentació: concepte i descripció; factors que hiintervenen i revisió bibliogràfica. Mòdul 2: El counseling com a eina peroptimitzar la relació metge-pacient així com pal·liar i prevenir la hiperfre-qüentació en atenció primària. Mòdul 3: Estratègies amb el professional• Estratègies amb l’usuari, maneig de l’hiperutilitzador i pacient problema• Estratègies amb l’organització • Taller d’habilitats pràctiques en gestiódel temps. Mòdul 4: Integració dels tallers d’habilitats pràctiques sobreassertivitat, negociació i gestió del temps. Habilitats comunicatives ambel pacient i l’equip. Mòdul 5: Taller d’habilitats pràctiques en la prevenciódel desgast professional. Mòdul 6: Organització del centre • Organitzacióde la consulta

Avaluació: Assistència mínima del 80 %. Enquesta pre i postformació devaloració dels alumnes.

Informació i matrícules:• Calendari: Dimecres de 17 a 21 h. Del 2 al 30 d’abril de 2008.• Matrícula: Col·legiats: 234 € • No-col·legiats: 293 €• Nombre d’hores: 20• Lloc: Centre d’Estudis Col·legials- CCFMC


4,6 crèdits.

Activitats acreditades pel Consell Català de la FormacióMèdica Continuada i la Comisión de Formación

Continuada del Sistema Nacional de Salud


formació i salut

de FORMACIÓi SALUT

Quaderns

Durant el període de juliol de 2006a novembre de 2007, el Centre

d’Estudis Col·legials ha realitzat 5 cur-sos de formació a mida d’Hiperfre-qüentació en atenció primària: situa-ció actual, abordatge i prevenció. Elprimer es va fer a l’EAP Dreta Eixam-ple, entre el 4 de juliol i el 20 d’octu-bre de 2006, amb un grup de 17 alum-nes. El segon curs de formació a midaes va impartir al SAP Bages, entre el18 de setembre i el 9 d’octubre del2007, a un total de 15 participants. Iels següents es van realitzar de ma-nera simultània entre l’1 d’octubre i el13 de novembre: dos cursos a l’Àrea11 de Madrid amb un total de 44 alum-nes i un a l’ABS La Torrassa amb uncol·lectiu de 31 alumnes.Pel que fa a l’edat dels alumnes (Figu-ra 1), la mitjana d’edat del conjunt dedones participants en aquests cinccursos se situa entre la franja dels40,28 anys (ABS La Torrassa) i 46,71anys (SAP Bages). L’edat mitjana delshomes està compresa entre els 40,8

anys (EAP Dreta Eixample) i 55 anys(SAP Bages).L’especialitat mèdica més comuna detot el conjunt d’alumnes és MedicinaFamiliar i Comunitària. La resta d’es-pecialitats que caracteritzen el grupd’alumnes dels 5 cursos són: Reuma-tologia, Medicina Interna, i Obstetrí-cia i Ginecologia. Per conèixer la dis-tribució d’especialitats en cada unade les entitats on es van impartir elscursos podeu veure les Figures 2, 3, 4i 5.A l’inici de les activitats docents es vadistribuir a tots els participants unaenquesta prefor-mació per detectarles expectativesdels alumnes i lesseves necessitatsformatives. A tra-vés d’aquesta ei-na, un 66 % delconjunt d’alumnatenquestat ens vamanifestar que ne-

cessitava adquirir eines, tècniques,habilitats i estratègies per poder com-batre el fenomen de la hiperfreqüen-tació en atenció primària, i un 50 %ens va comunicar que aquest feno-men es feia latent a les seves feines demanera molt quotidiana. Al final delscursos, amb l’objectiu de valorar elnivell de satisfacció dels alumnes, vampassar una enquesta postformació acada un dels grups, a través de la qualvam detectar que els alumnes havienquedat satisfets amb l’acció formati-va realitzada amb una mitjana de 3,6punts (en una escala d’1 al 5).

CINC CURSOS SOBRE LA HIPERFREQÜENTACIÓ EN ATENCIÓ PRIMÀRIA

núm. 122 octubre 2007-gener 2008 de barcelona servei d ... · servei d’informació col·legial....

Documents