núm. 10 - desembre -2015 - instarradell.cat 10 a.pdf · decide di ritornare a casa e non ritornare...

Institut Miquel Tarradell_2015_núm 10_La Ravalesa del Tarradell_ 1

Núm. 10 - desembre -2015


COSMOCAIXA

El divendres 13 de novembre un grup de l’Aula d’Acolli-da ha visitat el Teatre del LiceuPenso que és una bona sortida. Estic molt satisfeta de la visita a aquest lloc. Perquè és un sortida molt profitosa i també perquè hi ha moltes informacions per aprendre. La meva valoració és 5/5.

L’Au l a d ’A co l l i d a va a l L i ce u

Labiba Alam 4B

El dimecres 18 de novembre els alumnes de 3r d’ ESO vam anar d’excursió a Cosmocaixa.A l’arribar al Museu, els alumnes de 3rA, acompanyats pel dinamitzador Marc visitarem la nova exposició “Quimioscopi” descobrint tota la química present a la Sala de la Matèria.Va ser molt interessant i sorprenent.A continuació, el grup de 3rB va realitzar la visita mentre nosaltres esmorzàvem.També hi havia l’exposició any 2100, amb informació sobre la vida a la Terra en aquest any.

Alumnes de 3rA i 3rB


Edita: Institut Miquel Tarradell. c/ dels Àngels, 1 bis, Barcelona. Tel 934 412 380 Fax 934 42 03 81 www.instarradell.catCoordinació editorial: Gloria Martín AzconaRedacció: Alumnes de l’Institut Miquel TarradellDisseny gràfic i maquetació: Gloria Martín AzconaCorreccions: Eugénia VilaHan col.laborat en aquest número: Carina García, Eugénia Vila, Francesc Royuela, Verònica Santos, Mar Castelví, Ángela Fernández, Antonio Fraile, Cristina Vidal, Emma Asin, Mariana González, Natalia Moratal, Úrsula Soms, Mercè Rueda.Agrïments a tots els alumnes i professors que amb les seves idees, aportacions, fotografies i escrits han fet possible aquesta revista. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona- Districte de Ciutat Vella i/o Direcció de Gerència de Qualitat de vida Igualtat i Es-ports/ Institut Miquel Tarradell.

Estada forma-tiva a Roma del professorat de cicles.

Worl Press Photo.La castanyada a Cicles.

Pis Pilot. Dret a l’habitatge

Més humans. apadrina el teu equipament.Noticies de 3r ESO.

Era un soñador.Autonomia vs. alienació.

El Palau Güell.Les muralles de Barcelona.

Reunió de pares.Sortida a Montjuïc.

Celebrant la castanyada al casal dels in-fants del Raval

Quadres vi-vents.

Una grua un euro.Més que una bossa.Capoeira.

CosmoCaixa.Liceu.

6 7 8

10 11

12

32

14

1615

il.lustració portada: Belen Gaybor 4r ESO 1

Relats de 2n ESO.Nacís Oller.

4. 5

Dime tu nombre, dime quién eres.

Salida a Collserola.

13

9


EL “VERDADERO” FINAL DE “MOBY DICK” NARRADO POR JACQUELINE LO CONTI

Un giorno arrivati vicino alle coste americane, i marinai avendo finito le scort di cibo, decido-no di fermarsi in una piccola isola.Il capitan Ahab decide di perlustrare l’isola.Dopo mezzora di cammino, il capitano trova una casa; cosí bussa aspettando che qualcuno venga ad aprirgli. Un signore anziano gli apre la porta e come se lo conocesse da tutta la vita, lo invita ad entrare.L’anziano inizia a raccontargli la vera storia diMoby Dick e gli racconta che Moby Dick inrealtà é stata usccisa da anni e che quello cheincontrano i marinai, non é altro que il suofantasma, quindi é per questo che la ritengonoimmortale. Il capitano si rende conto che tuttoquello che gli ha raccontato l’anziano coincidecon tutte le leggende fin ora ascoltate e quindidecide di ritornare a casa e non ritornare mai piú in mare. Jacqueline Lo Conti. 2o A

Un día cuando llegaron cerca de las costasamericanas, los marineros, que habían acabadola comida, decidieron ir a una pequeña isla.El capitán Ahaba se puso a inspeccionar la isla.Al cabo de media hora de camino encuentra unacasa. Espera que alguien le abra la puerta. Unanciano le abre la puerta y como si lo conocierade toda la vida, lo invita a entrar.El señor le empieza a contar la verdaderahistoria de Moby Dick; le cuenta que en realidadestaba muerta desde hacía años y que lo queencuentran los marineros no es otra cosa que sufantasma. Por eso, creen que la ballena que esinmortal. El capitán se da cuenta de que todoaquello que le ha contado el anciano, coincidecon todas las leyendas que se narraban. Enton-ces decide regresar a casa y no volver nunca más al mar. Jacqueline Lo Conti. 2º A

Los protagonistas de la historia de Teseo y Aridad-na y de la leyenda del Minotauro, nos cuentan su verdadera historia(TESEO)Me cansé de ver a mis jóvenes compañeros ate-nienses todos los años partir hacia una muerte se-gura, me cansé de ver a aquellos familiares resen-tidos que no volverían a hacer los mismos durante el tiempo que les quedase de vida. Me cansé de ver a aquel híbrido monstruo disfrutar de cada muerte que se cobraba... Así que aquel día decidí entrenar-me hasta que no me quedasen fuerzas para seguir. Pasó un año y yo ya era un fornido joven dispuesto a arrebatarle la vida al Minotauro.

Aquella tarde descubrí al amor de mi vida, a la per-sona con la que quería pasar el resto de mi existen-cia. Se llamaba Ariadna y era hija del gran rey de Creta, Minos. Le conté con todo detalle cómo iba a

matar a la bestia, pero aquel momento romántico se destruyó por el llanto de una madre.-Me tengo que ir - le dije a Ariadna .-Antes de que te vayas llévate este ovillo y átalo a la puerta del laberinto, y cuando quieras salir solo tienes que seguir su rastro. Fue Dédalo el que me lo confesó: era un gran amigo mío.Contemplé el rostro de Ariadna por última vez antes de emprender el camino hacia el barco y vi cómo Ariadna contenía las lagrimas al mismo tiempo que agitaba su mano para darme su último adiós .

Admiré orgullosamente aquella ciudad que me había hecho el que soy ahora. Atenas yo te libera-ré de las fauces de ese monstruo -pensé mientras uno de mis compañeros me ponía la mano en el hombro para transmitirme toda su confianza. El camino se hizo, quizás porque la vida de mis com-pañeros recaía sobre mi conciencia. Al fin llegamos a la orilla, donde lo primero que llamaba la aten-ción era la gigantesca puerta que tenía dibujos de toros; era muy llamativa, pero yo sabía muy bien que cuando entrara por ella, ya no habría vuelta atrás .

LA NAVE DE TESEOJunior Yepes. 2º A


Yo, Ariadna, estaba esperando a que Teseo volviese con vida, mientras que los demás esperaban en vilo, ya que sus vida dependían de él. Cuando agu-zamos el oído, oímos al Minotauro dar un mugido, todos dábamos por hecho que Teseo habría muer-to en el intento. Cuando salió exhausto, yo corrí hacia el rápi-damente para abrazarle y al momento besarle. Cuando todos estaban celebrándolo y gritando de felicidad, Teseo me agarró de la mano y como los guardias estaban distraídos, los dos juntos fuimos hacia el puerto, donde se encontraba anclada la nave que íba hacía Atenas . Durante el viaje rumbo a Atenas hubo una fuer-te tormenta. Teseo estaba al mando y cada vez perdía el control de la nave hasta que una gran ola cayó sobre nosotros y yo me caí al mar. Las olas del mar Mediterráneo me condujeron hacia una isla desierta... yo no encontraba a Teseo, hasta que fui recogida por un hombre llamado Dionisos. Des-de entonces Dioniso se encargó de alimentarme y de cuidarme... pero eso es solo una pequeña parte de mi historia....

ARIADNAIvory Calaje. 2º A

Des de les Rambles, davant de La Boqueria, hem començat la ruta per Barcelona sobre Narcís Oller. Una guia de la Institució de les Lletres Catalanes, la Maria Nunes, ens ha anat guiant a

l’alumnat de 2n de Batxillerat Humanístic, per ca-rrers i llocs que aquest novel·lista de principis del segle XX esmenta a les seves novel·les.

En les novel·les d’aquest escriptor veiem com Bar-celona estava organitzada segons un eix vertical (La Rambla) que separava la part més industrial de la dels artesans i comercials; i un eix horitzontal que separava la zona antiga de la zona més mo-derna.Hem llegit fragments de les diferents novel·les de Narcís Oller i hem acabat visitant la casa on la protagonista de la novel.la Pilar Prim, que estem llegint a classe, acaba trobant -se amb l’altre perso-natge principal.Una sortida molt interessant.

Nabeela Rana 2n Batx

Ruta literària sobre Narcís Oller


E s t a d a f o r m a t i v a a R o m a del professorat de Cicles

Del 18 al 23 del mes passat, dues professores de Cicles Formatius de l’institut, la Pilar Cobo i l’Úrsula Soms, vam gaudir d’una beca de formació de professorat “Erasmus”, que va consistir en una estada formativa a la ciutat de Roma, amb 14 companyes de Barcelona de la mateixa família professional, Serveis Socioculturals i a la Comunitat. La beca estava convocada per la Fun-dació BCN FP L’objectiu de l’estada era conèixer el funcionament de la Formació Professional a Itàlia, i més concretament dels itineraris socials i d’escoles bressol que s’impar-teixen. Vam visitar diferents equipaments escolars per tal de valorar el seu funcionament i observar i aprendre estratègies educatives que poguéssim portar i imple-mentar en els nostres centres.

El primer dia vam ser rebudes per la representant d’ins-trucció (ensenyament) del Comune di Roma (l’Ajunta-ment) que ens va explicar el sistema educatiu italià. La resta de la setmana vam començar una marató de vi-sites a diferents escoles de Formació Professional, una escola d’infants sords, un assilo-nido (escola bressol), centres per acollir els sense-sostre, centre per discapa-citats, centre ocupacional, etc.

Destaquem aspectes positius, com la ràtio d’edu-cadors/es per infant a les aules d’educació infantil (1 per cada 8), molt inferior a la nostra; així com també el fet que a l’escola d’infants sords, la idea és incloure els infants oients en el grup de sords i no al contrari, com el que fem aquí.

Un altre punt a destacar, va ser la companyonia que es va establir entre les col·legues d’estada que va permetre que compartíssim, a més de bones esto-nes, estratègies educatives, activitats i en resum, el nostre dia a dia com a educadores, amb altre projecte de futur.Tot això acompanyat d’una meravellosa ciutat com és Roma, que vam intentar conèixer, en les estones que ens deixaven lliures les visites i que us recoma-nem!!!


Els alumnes de 1r i 2n del cicle formatiu de Grau Mitjà de Persones en Situació de Dependència, vàrem assistir tots plegats a una exposició fotogràfica la qual reflec-teix l’estat actual de la societat.Diferents ètnies, fronteres, creences, guerres, pobresa, consum, esport, flora, fauna, terrorisme… tots aquests aspectes agrupats intel·ligentment en una mateixa exposició, que ens convida a fer un tomb per la cultura.Imatges, que desperten els sentits i trenquen les barre-res dels sentiments.Imatges, que t’apropen la realitat…. aquella realitat que tantes vegades deixem passar.Imatges, que mostren la por dels retratats, dels colpe-jats.Imatges, que mostren la fragilitat d’uns, i els pocs es-crúpols d’altres.Imatges, que et deixen impotent i sense parla.Imatges… imatges que simplement mostren la, a vega-des, crua realitat.Per altra banda, al llarg de tota la exposició hi vàrem trobar diferents vídeos que reforçaven l’ element visual. Nicole Méndez 1er TAPSD

Sota el lema «Veure i entendre», World Press Photo 15 presenta les fotografies que han rebut el prestigiós premi de fotoperiodisme. La mostra enguany reuneix 134 imatges i 7 treballs multimèdia guanyadors del concurs internacional.

V i s i t a a l C C C BWorld Press Photo 15

Mostra Internacional de fotoperiodisme professional

El passat dia 30 d’octubre es va celebrar al Miquel Tarradell la festa de la Castanyada on els alumnes de 1r i 2n de CFGS en educació infantil varen participar en diferents activitats.Els alumnes de 1r A i 1r B van començar la festa amb la tradicional preparació dels panellets, des dels clàssics fets amb pinyons fins als més originals fets de distintes formes i amb diferents sabors. Un cop ficats al forn, alguns alumnes es varen disfressar de castanyers i castanyeres per tal de celebrar amb cançons i danses l’arribada de la popular tradició catalana. Posteriorment es va fer una petita representació del conte de la castanyera i vam degustar els panellets ben calentons i sortits del

forn juntament amb un pica-pica acompanyat de begudes.Però la festa no va acabar aquí, els alumnes de 2n del CFGS en educació infantil ens varen sorprendre amb les seves magníiques representacions de moniatos pintats i decorats de diferents temàtiques, des dels coneguts i famosos minions fins als tres porquets, Els Teletubbies o La Sirenita. Per concloure, el alumnes de 1r d’Educació Infantil van votar aquells moniatos que més els van agradar. En definitiva, la jornada va transcórre amb diversió, alegria, participació i sobretot amb molta companyonia.

L A C A S T A N Y A D A A C I C L E S F O R M A T I U S


PIS PILOT Dret a l’habitatge

Pis pilot va ser una exposició al CCCB que reflexionava sobre l’habitatge. L’exposició tenia com a objectiu promoure el debat i presentar una sèrie de propostes que ajudin a donar resposta a les problemàtiques més importants a què s’enfronten les dues ciutats, Barcelona i Medellín, al voltant del tema de l’habitatge i la seva relació amb l’espai públic. Dins d’aquesta exposició van participar uns estudiats de la Universitat de Catalunya amb el projecte “Ressò” El nom de Ressò ve de la unió de “restauració i

sostenibilitat”. Van presentar una construcció cúbica de baix cost, feta amb estructura de bastida, les façanes més asso-lellades generen energia passiva (són de policarbonat translúcid), mentre què la resta de la envoltant està aïllada. Els panels fotovoltaics estan ubicats en la coberta, però amb una instal·lació solar que no inclou-bateries.Va ser un projecte que tracta de la alternativa a la vi-venda i com que el tema del meu treball de Recerca és semblant, em va interessar moltíssim. Els estudiants van fer un pis amb materials reciclats, van fer servir plàstics, metalls, fustes, cartró etc. Van construir un volum cúbic i els espais interiors van ser distribuïts de manera polifuncional .Una vegada acabat el pis el van presentar en el projecte internacional, a continuació van anar a la presentació, van exposar el treball davant del tribunal. Al final els tribunals van valorar el seu treball com el millor de tots els presentats i això els va portar a exposar-ho a l’expo-sició del CCCB “Pis Pilot” per a què la gent sàpiga què és un pis pilot, quin va ser el projecte i con ho van fer .

El Taller d’arquitectura

A partir de l’exposició i d’un procés dinàmic i participa-tiu que partia de les investigacions i experiències que mostra l’exposició, vaig fer un taller que tractava dels pisos compartits (que es el que m’interessa) perquè la gent sàpiga con es viure en un pis compartit i quines di-ficultats tenen i com es reparteix els espais del pis. Ha-víem de construir un habitatge accessible i per a diver-ses unitats de convivència, amb consciència ambiental i que connectés amb la ciutat on vivim. I ho vam fer!

Com que el meu treball tracta d’optimització d’un es-pai, m’ha donat moltes idees de com distribuir l’espai, construir la maqueta, el plànol , etc.

Mejanur Rahman 2n Batx


MÉS HUMANS APADRINA EL TEU EQUIPAMENT

Aquest curs iniciem una nova aventura amb els nostres veins del CCCB en el marc del projecte“Apadrina el teu equipament” que potencia la relació entre centres educatius i equipaments cul-turals. Per començar, els alumnes de 4t ESO hem visitat “+Humans, el futur de la nostraespècie”. Aquesta exposició ens planteja quin és el nostre present i el nostre futur donats els avenços cien-tífics i tecnològics. Aquesta visita ens dóna molt per pensar, per escriure (hem de fer un treball per a LL. Castellana) i ens serveix d’inspiració per a la propera part del projecte. Al desembre, hi torna-rem per veure curts artístics amb aquests temes que ens han seleccionat a l’arxiu Xcèntric del ma-teix CCCB. I després serem nosaltres els artistes: a Visual i Plàstica, amb el suport del CCCB també, aprendrem a fer curts i crearem les nostres pròpies obres. Esperem tenir- ho tot ja acabat a l’abril. Ja us convidarem a l’estrena!

Alguns alumnes i professors han vist un fantasma en alguns llocs del centreFa dues setmanes que els alumnes i professors han observat una presència estranya en diferents espais de l’institut. Això ha posat en alerta tots elsalumnes i professors.Totes les persones que han vist aquesta presència afirmen que apareix i desapareix de cop i volta. La descriuen com una noia amb els cabells moltllargs i castanys, els ulls grossos i vermells, i que de vegades fa uns crits terrorífics. Alguns alumnes expliquen que els ha mirat fixament i que la por els ha paralitzat.De moment, sembla que el fantasma s’ha deixat veure als lavabos, a l’aula de música i al gimnàs. Els profes-sors i el director han actuat ràpidament i han decidit sol∙licitar ajuda a una mèdium perquè parli amb el fantasma. De moment, tancaran l’institut durant dues setmanes perquè la professional pugui treballar i fer fora el fantasma.

Després d’una agressió exagerada, l’equip queda fora de la lliga.Dos anys de lluita perquè el Miquel Tarradell tingués un equip de futbol federat s’han acabat per una bretolada.El diumenge passat l’equip de l’IES Miquel Tarradell va jugar per la posició de 3r en la 3a Divisió de Catalunya de la categoria cadet.L’equip del nostre institut va jugar contra l’IES Vedruna.L’ambient abans de començar s’havia escalfat: sembla que més de la meitat del nostre equip va fer una broma bastant pesada i va insultar les germanes del capità, el pivot, dos suplents i el porter, que tothom sap que té mal caràcter.En la primera part ja va hi haver les dues primers faltes i les dues van acabar amb targeta vermella. La primera part va acabar amb el resultat de 2 1, a favor de l’IES Vedruna. A la segona part, els jugadors del nostre insti-tut van marcar el segon gol i per celebrar -lo el jugador sembla que va dir al capità de l’equip contrari “La teva germana és fastigosa.” Els del Verduna van respon-dre a cops de puny i es va organitzar una bona baralla. Fins i tot el públic i els treballadors del poliesportiu del Can Ricart van haver d’intervenir.

Fantasmes a l’institut Amna Raja 3r ESO

L’equip de futbol de l’institut queda desqualificat

Hamza Chahouati 3r ESO


El era un soñador…El 11 de Octubre de 1971, salió publicada por primera vez la canción “Imagine” del intérprete John Lennon.Imagina se titulaba la canción….En ella, el célebre cantautor nos invita a soñar, volar e imaginar…En ella se describe como un soñador, que es capaz de visualizar un mundo sin guerras, sin colores ni fronte-ras.En ella, deja patente el poder de la hermandad y la fraternidad.Hoy la escuchaba, y me he dado cuenta de que le he-mos dedicado demasiado tiempo a esa imaginación… tanto, que hoy en día esas letras profundas con ritmo

más que una realidad son una utopía.Nada de lo que aquel soñador visualizó se realizó; Hay guerras territoriales y religiosas, diferencias raciales, fronteras físicas e invisibles a la vista, desigualdades económicas cada día más notorias.

¿ Triste verdad? Pues cariño, es la realidad.

Dejemos de imaginar y empecemos a actuar, porque a este paso la tecnología nos ganará en calidad.

Nicole Méndez 1r TAPSD

“El mode de producció de la vida material condiciona el procés de la vida social, política i intel·lectual”, Karl Marx : Contribución a la crítica de la economía política.Una persona que estableix relacions de dependèn-cia, encara que les justifiqui per buscar d’aquesta manera la seva alliberació, perd l’autonomia i l’im-puls d’emancipació queda subordinat. L’autono-mia per la seva part, suposa autodeterminar-se, establir la seva pròpia llei, créixer com a tal.En el context social actual, se’ns etiqueta de for-ma automàtica només néixer, per exemple, en el sexe que representem. Els pares, de forma natural es situen en un rol superior al nostre, donada la seva capacitat d’elecció i el seu desenvolupament intel·lectual respecte el nostre. Això fa que s’esta-bleixi una sobreprotecció cap a l’individu inferior, els pares tenen la potestat i legitimitat d’escollir constantment el que consideren millor o no per al desenvolupament d’aquest, anul·lant ja des de ben petits la capacitat de desenvolupar una autonomia pròpia.També cal tenir en compte que a mesura que ens anem fent grans se’ns van inculcant de forma gai-rebé inconscient, unes expectatives que seran càrrega important en la presa de decisions futures. Aquestes varien segons l’educació de cada família, però normalment se’ns aplica de forma sistemàtica un model establert de vida, en el cual predomina l’èxit, la productivitat i l’ homogeneïtat, ja que la realitat social condiciona la nostra

consciència i alhora la dels pares.Suposo que també cal destacar la diferència de contextos dels nostres pares respecte al nostre en el moment de la seva emancipació. Part elemental de la influència és promoure una millor qualitat de vida respecte a les seves, a part que se’ns ofereix un ventall més ampli de possibilitats materials.Sóc partidària de pensar que cada persona és dife-rent, i per tant, cadascú és com és. Tot i que a ve-gades, sembla que darrere del discurs dels pares de: “vull el millor per a tu”, hi ha un, “no cometis els errors que jo vaig fer”. És fàcil pensar que en la majoria de casos és cert que volen el millor per a nosaltres, però cal tenir en compte que seguint la lògica què cada persona és diferent, hem de poder tenir la capacitat de reaccionar i fer front a cada si-tuació, i en la mesura del possible, amb un criteri esdevingut de la pròpia experiència. D’aquesta for-ma passem a ser agents actius de la nostra vida i exercim les responsabilitats que ens hi pertoquen, així aconseguim una emancipació realista en rela-ció al benefici del conjunt. Fins a quin punt es priva l’autonomia d’una pròpia persona en les seves de-cisions donada aquesta influència?És aquí on hi ha el punt d’inflexió, el més difícil de la vida de pare, l’alliberació dels primogènits. Som capaces de crear un propi discurs o ens limitem a reproduir patrons?

Júlia Bernabeu 1r c TIS

AUTONOMIA VS. ALIENACIÓ

Document debat


El Palau Güell és molt gran, hi ha moltes coses i el va fer l’Antoni Gaudí, que era un arquitecte molt important. Quan vam entrar al Palau ens van donar una guia electrònica (au-dioguia) que semblava un telèfon. Al Palau hi ha moltes sales amb objectes molt antics, com un piano, armaris, estàtues, cadires, etc. El que més em va agradar van ser les cadires antigues i les finestres amb vidres de molts colors. Havíem d’estar en silenci i tranquils per escoltar la guia electrònica. El Palau té moltes seccions i habitacions i no vam tenir temps de visitar-les totes perquè també havíem de fer el taller de muralles!

David Moncada, 2n BEl dia 13 de novembre vam visitar el Palau Güell, dissenyat per un senyor que es diu Gaudí. Per fora estava fet de marbre de color marró. Quan vam entrar-hi, estava tot molt fosc, tot i que hi havia llum (i també molts turiestes). Ens van donar una audioguia i vam anar passejant per les sales; n’hi havia 21. Les escales estaven fetes de pedres petites, hi havia tam-bé dues figures de dos caps de gos negre i cadires i bancs de fusta antics, on no podíem seure. Em va cridar l’atenció una porta molt gran daurada que hi havia en una sala.

Imon Hassan, 2n B

Després de visitar el Palau Güell, vam anar a la plaça de Salvador Seguí, on vam fer un taller de la primera muralla de Barcino. Després amb un llapis de color vermell vam assen-yalar el cardus i el decumanus. Uns minuts més tard vam fer grups per fer manualitats: vam construir la muralla en-ganxant trossos de cartró i la vam situar a sobre d’un plànol de la ciutat. Mentrestant, a la plaça hi havia grups de nens petits vestits de dimoni que sostenien uns bastons que treien espurnes i feien una explosió. Posteriorment, van arribar els de 2n A que van venir a fer el mateix taller i nosaltres vam anar a l’institut a fer classe.

Kamal Akhlar 2n B

Els romans van construir a Barcelona unes muralles en forma de quadrat, amb setanta-vuit torres. Ara, les muralles ja no existeixen, però en queden algunes parts; les van destruir per fer un carrer molt gran, anomenat Via Laietana. I els alumnes de 2n vam fer un taller sobre això. En un mapa molt gran, vam marcar els carrers que formaven part de la muralla de color vermell, i ens van explicar que hi ha quatre llocs secrets on encara es pot veure una part de la muralla.

Joselle Fernández 2n B

LES MURALLES DE BARCELONATALLER DE 2n ESO

EL PALAU GÜELLUNA VISITA DE 2N ESO

Joan MaragallEl dijous 15 d’octubre, els de 2n de Batxillerat vam fer una visita a la casa d’un poeta important del modernisme català: Joan Maragall.

Ens va guiar el nét d’en Maragall, Pere

Maragall. La casa on va viure Joan Maragall va ser a l’actual barri de sant Gervasi, al carrer Alfons XII, on es va inspirar a fer els seus poemes.

Pere Maragall ens va explicar la vida del poeta en aquella època, com era la seva vida de petit, de jove, d’adult i

com va morir als 51 anys. Maragall va guanyar els Jocs Florals de tot Catalunya i va arribar a aconseguir el màxim guardó amb poemes com La sardana o El mal caçador.

Ens van

sorprendre moltes coses: va tenir 13 fills amb la seva dona Clara Noble, anava d’excursió per les muntanyes per inspirar-se a escriure alguns poemes com Unes flors que s’esfullen o La vaca cega; va ser un poeta vitalista i espiritual. També vam saber les tradicions familiars i algunes anècdotes de la casa quan en Maragall encara era viu.

Ens va agradar molt la visita i vam comprovar que mantenen la seva casa en molt bon estat. Hem conegut molt més el poeta Joan Maragall gràcies a aquesta visita.

Jamica Arreola. 2n Batx


El dia 22 d’octubre els alumnes de 1rA i 1rB vam anar a Montjuïc en una sortida de tutoria.

Vam caminar moltíssim, primer vam caminar des de l’institut fins a Montjuïc i després vam pujar fins al castell. Allà vam esmorzar, i vam gaudir de les vistes. Un cop descansats vam començar a baixar i vam fer diverses parades: a la tirolina, al parc de cordes, als tobogans. Tot i que vam haver de fer torns per pujar a moltes coses, ens ho vam passar molt bé i alguns van fer la proposta de fer una sortida d’aquest tipus al mes. A veure si hi estan d’acord els profes!

Younes Abakuy 1rB

El dia 14 d’octubre vam fer la reunió de pares d’ESO i Batxillerat de principi de curs.

Primer vam fer una primera xerrada conjunta al teatre amb el director, la Cap d’Estudis i la Coordinadora pedagògica. Allà van explicar els trets més importants que tindrà aquest curs.Aquest acte va comptar amb l’organització dels alumnes de 1r d’ESO que dins del projecte TIL ( Tracta-ment Integral de Llengües) van fer d’acompanyants, traductors i organitzadors de la jornada.Un cop acabada la xerrada general, cada tutor va anar al seu grup classe amb els pares, i allà era el torn dels alumnes d’explicar què fem a l’institut, com ens hem de comportar, quin material hem de portar, etc.Als nostres pares els va agradar molt que nosaltres fóssim els protagonistes, i a nosaltres també. Hazel Rabago, Mary Bolante, Dídac Martínez i Jane Fernández 1rB

Reunió de pares


Nuevo curso: unos se van, otros vienen y, con ellos, sus nombres. Dicen que necesitamos y deseamos ser y ser nombrados: “Yo Tarzán, tú Jane”. Posible-mente, nuestro nombre nos acompañe el resto de nuestra vida, por tanto, ¿qué mejor que conocerlo? Los de primero nos hemos dedicado a investigar sobre qué significa nuestro nombre, os lo explicamos y así, de paso, algunos nos presentamos.Nasir: Yo soy “el que ayu-da”. Es una palabra árabe. Mi padre escogió este nombre para mí.

Katherine: es un nom-bre de origen griego

que existe en muchas lenguas y melo pusieron porque la mejor amiga de mis padres se llamaba así y de esta manera yo se la recuerdo.Significa “pureza”

Subhir: mi nombre signifi-ca “valiente”.

Christian: Mi abuela y mi padre querían un nombre religioso para mí y decidie-ron este. Es una manera de llamar a Jesucristo, que es el hijo de Dios para los cristianos y un profeta muy importante para los mu-

sulmanes (عععع ʿĪsā o Isa) Mi nombre viene del griego antiguo:

Nimbra: A mi madre le gustaba este nombre. Es el nombre de una mezquita que está cerca de Medina, la ciudad en la que se refu-gió Muhammad, el profeta de la religión musulmana.

Ikra: Me llamo así porque quería mi tío. Se lo iban a poner a mi hermana pero como no pudieron, cuan-do nací yo, me llamaron Ikra. Significa “leer” en urdú. Y también “poesía”

Maheen: Mi tía escogió esta palabra que, en Paquistán significa “respe-

tuosa” y como a todos lesgustaba, así me llamaron:

Carlos: Mi madre quiso que me llamara como mi abue-lo aunque mi padre quería que me llamaraJavier o Ezequiel. Es un nombre muy antiguo de los germanos y significa

“Hombre libre”Owen: es la forma galesa del irlandés Eoghan, que quiere decir “Juventud”. La versión española de este nombre es Eugenio. Lo que supondría el significado de “el bien nacido”.

Josué: Mi bisabuela me puso este nombre porque es un nombre bíblico. Es de origen hebreo y significa “Dios es el que salva”

Nicole: este nombre lo es-cogió mi padre porque es el nombre de una artista. Es una palabra de origen griego que significa la vic-toria del pueblo (niké) = victoria y (laos) = pueblo, pero en su versión inglesa.

Jierose Jr: Me llamo como mi padre. Este nombre es la mezcla de Jiery (el nom-bre de mi abuelo)+Rose (el nombre de mi abuela). Para distinguirme de mi padre, yo tengo un JR al final.

Hazel: significa color ave-llana y mi madre lo eligió porque rima con “angel”

El día 15 de octubre fue muy divertido y muy emocionante. Los de tercero fuimos al instituto a las 8.30 y subimos a clase como siempre. Allí, Laura y Núria nos explicaron las normas básicas y estuvimos un rato con Francesc. Después nos dirigi-mos a la Plaza Cataluña donde cogimos los Ferrocarriles Ca-talanes hasta el funicular, en el que hicimos un corto trayecto. Finalmente llegamos a la montaña, al principio de la travesía.Empezamos a subir todos juntos y caminamos entre los ár-boles alrededor de una hora, primero cuesta arriba y des-pués en llano. Hicimos una pausa al llegar a una fuente y los profesores se quedaron juntos comiendo mientras nosotros desayunábamos en grupos. Algunos hasta jugaban a cartas.Después volvimos a ponernos en marcha, nos hicimos algu-nas fotos y llegamos hasta un museo, donde nos dijeron que tuviéramos cuidado porque nos dejaban tiempo libre por el bosque. Algunos fuimos a ver si nos encontrábamos a los jabalís que nos encontramos el año pasado, pero no tuvimos suerte esta vez.

Al final, cansados y tranquilos, cogimos un camino que lle-vaba a los ferrocarriles para volver al instituto. Fue un día sen-sacional.

Nabeel Hashim Waheed

DIME TU NOMBRE, DIME QUIÉN ERES

S A L I D A A C O L L S E R O L A


El passat 26 d’octubre vam anar a la cuina del Casal dels Infants del Raval i vam fer panellets amb la Vero i l’Alicia.Quan vam arribar tot estava preparat. Les patates bulli-des, l’ametlla i el sucre comprat, i les coses per decorar ( pinyols, xocolata, ametlles i coco). Primer vam pelar les patates, després afegir l’ametlla i sucre i fer boletes per decorar. Després al forn i panellets boníssims! Per nosaltres va ser la primera vegada que menjàvem i ens van encantar.

Doncs aquí estem al Casal dels Infants. Avui és un gran dia per nosaltres perquè farem panellets, per què? Doncs perquè tenim curiositat. El dijous vam estar preparant la compra, anotant tots els ingredients de la recepta que necessitàvem i vam anar al súper. Ja els tenim. Diven-dres, un gran dia, primer, tots a rentar -nos les mans, en posem en grups i després, preparem la massa per fer les boletes que acabaran sent els panellets. El rellotge va fent el seu treball i nosaltres cada vegada ens avancem més... Un cop arrebossades les boletes... tot al forn! Ja es-tem impacients perquè el forn fes ring ring... i per fi arriba el moment... El Cola Cao està llest, només falta posar -los a taula i una foto per immortalitzar el moment. Mmmm-mm.... que bons estan!! Ens han quedat boníssims... així que decidim passar -vos la recepta per si us animeu i en voleu fer a casa!!!

Isma Bibi, Aisha Bibi, Critina Moreno, Darell Laoang, Sagar Junayed, Tamim Ahmed, Ehtisham,Hussain, Kashif Rafique, Moha Oulkaid, Analexis Lla-mas i Afshan Ali.

RECEPTA PANELLETS AMB PATATAIngredients:

1 Kg. d’ametlla crua en pols800 grs. de sucre800 grs. de patatala pell d’una llimona (4 llimones)margarina

farina4 ousDecoració: pinyons, ametlla crua, cacao, xocolata, coco, fideus de xoco, canyella, ....Elaboració:Posem a bullir les patates. Quan estiguin ben toves, les retirem de l’aigua: que quedin ben escorregudes. Des-prés, encara calentets, les pelem i les aixafem amb una forquilla fins que quedi una pasta homogènia. Ho deixem reposar. Quan estigui la pasta tèbia, hi afegim el sucre, l’ametlla en pols i la pell de la llimona ratllada. Ho aixa-fem bé tot amb una forquilla fins que vagi quedant una pasta unida i compacta. Quan tinguem ja la pasta, ens untem les mans amb farina i seguim treballant la massa amb les pròpies mans.Preparem boletes amb la pasta, ens untem les mans amb farina i fem les boletes.Preparem la decoració, en un plat els pinyons, ametlles trossejades, coco, xocolata , .... i ou batut per pintar els panellets.Untem una safata amb margarina i col∙loquem els pane-llets.Posem la safata al forn (que prèviament haurem encès per tal que ara estigui calent), i couem els panellets a 225 /250 graus de 8 a 10 minuts. Que us vingui de gust!

CELEBRANT LA CASTANYADA! A L CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL QUADRES VIVENTSDel treball de síntesi curs 2014-2015


QUADRES VIVENTSDel treball de síntesi curs 2014-2015


Els alumnes de 1r d’ESO i de l’Aula d’Acollida del nostre institut han participat en el projecte “1 origami 1 euro” de manera que per cada grua de papiroflèxia feta, la Fundació Mútua General de Catalunya fa donació d’un euro a la Marató de TV3 dedicada aquest any a la diabetis i l’obesitat. Hem recollit 120 grues que esperem que serveixin per millorar la vida de perso-nes afectades per aquestes malalties i hem après a fer aquest ocell de paper. Tot un clàssic del món oriental on simbolitza el desig de benestar per als demés.

Els alumnes de 3r dÉSO voliem celebrar les festes del Raval i el divendres 13 de Novembre vam realit-zar un taller de Capoeira a la Plaça Salvador Seguí. Hem descobert que la Capoeira té el seu origen al segle XVI, a lárribar a Brasil una gran quantitat désclaus negres africans procedents de Portugal. Els esclaus practicàven Capoeira per tal de defen-sar-se dels seus assatjadors.

CAPOEIRA

1 origami 1 euroMÉS QUE UNA BOSSA!

Dissenys pel concurs a Tot Raval

núm. 10 - desembre -2015 - instarradell.cat 10 a.pdf · decide di ritornare a casa e non ritornare...

Documents