nivell-b (façana finca bofill- la lliça) aeap...el projecte el realitzà l ˇaparellador coma...

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG:BCIL 15/35

BCIL NIVELL-B (façana finca Bofill- La Lliça) AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

017

núm. d'ordre

DENOMINACIÓ : La Lliça Altres denominacions: La Llissa; casa Codolosa; antiga fonda del Comercio.

SITUACIÓ : Passatge d’Espanya 1 i 3. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XIII. Reformes segons les llindes: 1562, 1738, 1782 i

reforma actual 2002-2003 AUTOR : Jordi Casadevall Dalmau, arquitecte de Barcelona (reforma 2002-

2003) PROMOTOR : Família Codolosa (Guillem Codolosa, 1212). TIPOLOGIA : Masia situada en nucli urbà. CONTEXT : Urbà. Situada en la cantonada oest de la plaça Nova i ocupant la

quasi totalitat d’una banda del passatge d’Espanya, el qual adapta la seva corba a l’edifici.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Conjunt Històric (Zona A) Protecció: La paret mitgera oest (entre la Lliça i casa Bofill) està inclosa en el

llistat d’edificis del nucli antic a protegir, per tant està subjecte a un estudi previ en cas de voler actuar-hi.

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Josep Maria Portús Vinyeta. Condicions / servituds: En procés de reforma (2002-2003) PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

EPA

A

EP

AA

EQEQ

AA

A

N




017

núm. d'ordre

DESCRIPCIÓ : Edifici que té els seus inicis en una antiga masia del segle XIII. És un conjunt del qual poc queda dels seus orígens. Actualment

està en fase de reconstrucció i el projecte preveu conservar la morfologia anterior: estava format per dos cossos, de planta baixa i dos pisos, col·locats entre ells de forma ortogonal, deixant un espai lliure a sud-est: d’aquí ve el nom de la Lliça (pati davanter de masia). Actualment s’han dividit les dues parts en dues finques de propietat diferent.

La casa Codolosa, més a ponent, és totalment nova, excepte la seva paret de llevant, la qual fa mitgera amb l’altra part, la Lliça, que conserva un portal d’arc adovellat amb la clau de volta amb l’escut familiar de Bernat Codolosa al damunt i datat del 1562. Sobre el portal hi ha una finestra, lleugerament desplaçada a l’esquerra, que és feta d’aparell de pedra encadenada i llinda amb un baix relleu conopial. La unió d’aquesta antiga façana amb la part nova es fa conservant la cadena cantonera de pedra en la qual hi ha un carreu gravat de 1774, amb un cor travessat per espases.

El cos adjacent de llevant també ha desaparegut. S’ha enderrocat totalment deixant drets, només, dos plans de façana testimonials que constituïen una galeria a sud. El pla interior, és un mur obert amb dos arcs a la planta baixa, de pedra adovellada, de poc regràs i amb l’arrencada força avall. Al primer pis hi ha unes finestres fetes amb cadena de pedra. Davant d’aquest pla, s’ha deixat l’estructura de la galeria, dividida en dues parts per un pilar central quadrat, de pedra, que suporta una gran jàssera de fusta, la qual sustenta el primer pis; al capdamunt del pilar s’ha conservat, també, un capitell gravat amb l’escut Codolosa i que sustenta el segon pis de la galeria (en construcció). Abans de ser enderrocada, de forma perpendicular hi havia la façana est, fent front a la plaça Nova, que era oberta amb una porxada a dos nivells (al primer pis i al segon), amb arcs fets de maó a sardinell.

El pati davanter era clos amb un mur de molt baixa altura fet de mamposteria i, a través d’ell, s’accedia al cos de llevant per dues curioses portes de fusta situades sota el porxo. En la seva substitució s’està construint un edifici de murs de formigó armat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Masia fortificada Actual: Habitatge i comerç. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Dolent. Gairebé ha desaparegut tot l’edifici. Només s’han deixat

les façanes que conformen el pati o lliça com a testimoni. VALORACIÓ: Edifici important per la seva arquitectura rural senyorial, de la que

en queda molt poc, i per ser part important de la història de Torelló, a través de la família Codolosa, que regentava la casa. A l’any 2003 s’aprova l’estudi de detall de l’actuació de l’edifici, que s’enderroca parcialment mantenint els elements de la façana principal i es rehabilita la façana mitgera amb la finca contigua, que és realment la part de la finca amb interès patrimonial. La casa de la Lliça perd el valor inicial.

PLAÇA NOVAPASSATGE D'ESPANYA

E: 1/250




017

núm. d'ordre

DADES HISTÒRIQUES: La casa que avui designem amb el nom de La Lliça és una part de l’antiga casa Codolosa. El nom de lliça, segons Fortià Solà, s’incorporà tardanament en designar la casa. El mot té dues accepcions. Una es refereix al camp on es disputen tornejos i justes; l’altra fa referència al pati o clos tancat que hi ha davant d’una masia. La segona sembla la més ajustada a la realitat, però no es pot descartar que el terreny de la Lliça, actual plaça Nova, albergués alguna justa o torneig durant l’època medieval. Les diferents reformes i la partició de l’any 1995 la van transformar en dos habitatges diferents. La part de ponent pertanyia a la família Bofill i només conservava, a la façana est, un portal adovellat, dues finestres de tipus conopial i un escut amb dos lleons rampants. La resta d’aquest edifici va estar totalment reformat. El cos de llevant, propietat del senyor Portús, va mantenir la fesomia de la seva façana, atès que estava protegida per l’administració municipal. Actualment, però, es duu a terme una reforma total del cos tot conservant l’antiga façana.

En parlar de la història d’aquesta casa, ho farem considerant-la una única propietat.

La família Codolosa va exercir la batllia o administració de la casa Cabrera (vescomtat de Cabrera). Aquesta família recaptava els tributs que el terme havia de despesar al vescomte des de 1351. El senyoriu del castell de Torelló passà a mans dels Cabrera (vescomtat de Cabrera durant el segle XIV). El marquès d’Aitona aplegà els drets dels Cabrera al segle XVII i, finalment, foren heretats pel duc de Medinaceli, segle XVIII. Els senyors Cabrera tenien el centre administratiu del vescomtat a la ciutat d’Hostalric (La Selva). Segons Fortia Solà, la masia de la casa Codolosa disposava de torre de defensa. La Codolosa, Puigdassalit, el molí dels Xerquies (Malianta) o la masia Amalric (Sant Vicenç de Torelló) són segurament del segle XVI. Totes elles són destruïdes durant les guerres dels segles XVII i XVIII.

Els Codolosa disposaven d’una condició privilegiada per exercir diferents negocis a la vila. Fortià Solà els assenyala com a paraires i mercaders. A finals del segle XIV, destacà Pere Codolosa com a creditor de molts pagesos de la comarca (blat, vi, draps o bestiar). Al segle XVI, posseïa el Molí del Ges (capçalera del pont de can Puchades) i el senyoriu alodial dels masos Bruc, Goula i les terres del marge dret del camí de Sant Quirze de Besora (passat el pont de les Palanques).

En Feliu Codolosa (1531) i en Bernat Mateu Codolosa (1557) foren batlles consiliars de la vila.

Emparentaren amb la família Vinyes, ostentors de la batllia conciliar, a mitjan segle XVII. Aquesta unió els permeté de continuar exercint la seva influència a la vila.

L’ascens econòmic d’altres famílies, sobretot paraires, durant el segle XVII, i la pèrdua dels drets i càrrecs de la família, marcà l’inici del seu declivi.

A partir de 1772, els Vinyes-Codolosa emparentaren amb els Espona, ciutadans de Barcelona. Al segle XIX, el seu patrimoni passà a Antoni Espona i Barnola. La seva residència la trobem a Vic, des d’on administra les rendes del seu patrimoni. Aquest és




017

núm. d'ordre

un dels grans contribuents forans de la vila l’any 1868. El molí dels Codolosa va passar a la família Coll durant el segle XVIII o XIX. El seu hereu, Antoni d’Espona i de Nuix, urbanitzarà l’horta de la Lliça des de 1898. Una casa de la banda dreta del carrer de Sant Miquel (part baixa), projectada pel mestre d’obres Josep Ylla, és d’aquesta època. La urbanització de la plaça Nova trobà més dificultats i trigà força a dur-se a terme.

L’any 1910, contribuïa per quatre propietats. Una casa al carrer Ample, 4 (casa de l’Estanc de Dalt), una altra al passatge d’Espanya, 1 (La Lliça), el mas Espunyola i el mas Vinyes.

L’any 1920, vengué la Lliça a Jaume Sañé Ribas, comerciant. Aquest efectuà nombroses modificacions a la casa. L’any 1929 llogà a l’Ajuntament l’espai triangular que configura el perfil de la casa des del passatge d’Espanya. El preu de l’arrendament era de 3 pts/any. Aquest lloguer li permetia de tancar-lo i fer-hi reformes. L’Ajuntament es reservava el dret d’impugnar les intervencions del llogater.

La façana que mira a la plaça Nova va ser modificada l’any 1933. S’hi va obrir una escala, i una finestra es convertí en porta. El local d’Esquerra Republicana de Catalunya es va ubicar al primer pis.

Passada la Guerra Civil (1936-1939) es va reformar el local. L’any 1941 es convertí en La Fonda del Comercio. El projecte el realitzà l’aparellador Coma Baulenas. Un any més tard, obria un portal per a carruatges.

L’any 1948, es reformà la façana de la casa Codolosa (Bofill). La teulada era orientada de llevant a ponent i es va canviar de nord a sud. El projecte de reforma el dirigí l’arquitecte Joan Masferrer.

Una petita reforma al xamfrà d’entrada de carruatges es portà a terme l’any 1952-1953. El mateix any, la casa passava a ser de Feliu Sañé Codinachs, fill de Jaume. Aquest reféu una paret dels baixos que es trobava en estat ruïnós. Quan va realitzar aquesta reforma aprofità per modificar la cuina i el pati de la Lliça. L’Ajuntament posà la condició de preservar la casa pintoresca (protecció que també obtingué la casa d’en Jaume de Conanglell).

Una paret interior en estat deplorable s’arranjà l’any 1959. El constructor Jaume Casas va intervenir-hi l’any 1964. L’any 1966 es van canviar les portes d’entrada per obrir una botiga d’objectes de regal.

Els darrers temps, la casa ha estat deshabitada i els baixos han albergat diversos negocis relacionats amb l’esbarjo (un pub) o amb el comerç. L’actual propietari, Josep Maria Portús Vinyeta, ha aprofitat l’estat lamentable de la casa per enderrocar tot el cos i fer-la de nou. La façana calia mantenir-se sense modificacions. El resultat final de l’actuació no es pot valorar l’any 2003 atès que les obres no han finalitzat.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

- Arxiu Municipal de Torelló, Llicències d’obres de 1941




núm. d'ordre

017

- MOLERA I CLOTA, SANTI, L’Abans. 2001-2002.

Escrita: - Fitxa núm. 2 de Torelló, del Servei del Patrimoni Arquitectònic, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 1982.

- Fitxa TR-3 IPCE, Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, de l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, octubre 1981.

- SOLÀ MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. Pàg. 97,98, 167,332,369.




núm. d'ordre

017

ARU ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA ARU Pàg. 8

DESCRIPCIÓ DEL BÉ:

- Façana mitgera entre la finca Bofill i la Lliça exclusivament. - Façana de tradició medieval amb reformes posteriors. - Les dues cases que conformen la Lliça han estat rehabilitades i

han perdut la qualitat patrimonial.

DENOMINACIÓ: La LLiça

RAONS QUE ACONSELLEN LA SEVA INCORPORACIÓ AL CATÀLEG DE BÉNS:

- Històriques i arquitectòniques.

PLÀNOL DE SITUACIÓ SITUACIÓ: Passatge Espanya Nucli antic

COOR. UTM x: 439101,0924 y: 655500,1004 REF CADASTRAL 91,55,012

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Nivell d’intervenció B - Conservació integral de la façana. Mitgera. - L’estudi de la Lliça ha estat reformat i ha mantingut els elements arquitectònics d’interès, no inclòs al BCIL ja que és un edifici modern. - Es podrà intervenir en els edificis d’acord amb el que preveu la normativa de la Revisió del Pla General d’Ordenació urbanístic de Torelló.




núm. d'ordre

017

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ: Façana de la LLiça

DESCRIPCIÓ: Zona de possibles jaciments arqueològics vinculats a la ciutat antiga.

SITUACIÓ: Passatge Espanya Nucli antic

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament en la part edificada. (AEAP)

- Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.




núm. d'ordre

017

nivell-b (façana finca bofill- la lliça) aeap...el projecte el realitzà l ˇaparellador coma...

Documents