nies de recercap… · web viewen ciÈncies socials, de l’educaciÓ i de la salut. direcció:...

ESTUDIS DE DOCTORAT DEL PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAUEN CIÈNCIES SOCIALS, DE L’EDUCACIÓ I DE LA SALUT

Direcció: Dr. Ferran Casas

Línies i sublínies d’investigació amb la relació de professors i/o investigadors encarregats de la direcció de les tesis doctorals i amb el número màxim d’estudiants:

Línies d’Investigació Professors i/o investigadorsDirectors Potencials* de Tesis

Doctorals

Número màximd’estudiants per

líniaBenestar psicològic, satisfacció

vital i valorsDr. Ferran Casas

Dra. Mònica GonzálezDr. Josep Ramon JuàrezDra. Carme Montserrat

8

Denominació Els drets dels infants des de la perspectiva dels propis nens/es, els progenitors i els mestres

Responsable/s Dr. Ferran CasasEquip de Recerca ERÍDIQVDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Ferran Casas, Dra. Mònica González, Dr. Josep Ramon Juàrez i Dra. Carme Montserrat

Descripció de la línia de recerca

Línia de recerca que neix de les preocupacions compartides entre els diferents equips de recerca de l’antiga xarxa europea SÓCRATES, especialitzada en drets dels infants, i que es va concretar amb un projecte sota la forma d’Acció Integrada Espanya-Itàlia, de l’ERIDIQV amb l’equip coordinat pel professor Angelo Saporiti de la Universitat di Studi dei Molise, de Campobasso.Aquesta línia explora les conceptualitzacions i avaluacions que infants i adolescents fan dels propis drets, i recull dades de les seves opinions davant situacions concretes, que se’ls plantegen en forma de dilemes. Les situacions estan concebudes per plantejar drets continguts a la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant.També s’exploren, amb instruments complementaris, algunes opinions i actituds d’adults en contacte habitual amb els infants estudiats, tant progenitors com mestres, davant dels drets dels infants.

Tècniques de recollida de dades

S’administra grupalment un qüestionari basat en dilemes de drets, amb preguntes tancades i obertes, per a infants de 9 a 12 anys.Es remet als seus progenitors i als seus mestres un qüestionari individual.D’aquests instruments es disposa de versió en castellà, català, italià i portuguès (brasiler).

Tipus d’informació recollida

1. Percepcions dels infants sobre drets concrets a partir de situacions quotidianes que impliquen dilemes de drets.

2. Informacions sobre el coneixement dels drets humans i sobre els drets dels infants en general.

3. Opinions dels adults sobre els drets i el seu reflex en la vida familiar i escolar.

Possibilitats de col·laboració en formació

Sí

Tasques Disseny de nous dilemes i posta a prova. Treball de camp i confecció de noves bases de dades. Categorització de respostes obertes. Anàlisis estadístiques (SPSS). Devolució de resultats.

Publicacions Casas, F.; González, M.; Figuer, C.; Alsinet, C. (2003). Los 1

accessibles derechos de la infancia desde la perspectiva de los padres, maestros y los propios niños/as. Encuentros en Psicología Social, 1(3), 288-291. ISSN: 1697-0489.

Casas, F.; Saporiti, A.; González, M.; Figuer, C.; Rostan, C.; Sadurní, M.; Alsinet, C.; Gusó, M.; Grignoli, D.; Mancini, A.; Ferrucci, F.; Rago, M. (2005). Tres miradas a los derechos de la infancia. Estudio comparativo entre Cataluña (España) y Molise (Italia). Madrid. Plataforma de Organizaciones de Infancia. 128 págs. ISBN: 84-689-1622-6. D.L.: M-15418-2005.

Casas, F.; Saporiti, A.; González, M.; Figuer, C.; Rostan, C.; Sadurní, M.; Alsinet, C.; Gusó, M.; Grignoli, D.; Mancini, A.; Ferrucci, F.; Rago, M. (2006). Children’s rights from the point of view of children, their parents and their teachers: A comparative study between Catalonia (Spain) and Il Molise (Italy). The International Journal of Children’s Rights, 14, 1, 1-75. ISSN: 0927-5568.

Saporiti, A.; Casas, F.; Grignoli, D.; Mancini, A.; Ferrucci, F.; Rago, M.; Alsinet, C.; Figuer, C.; González, M.; Gusó, M.; Rostan, C.; Sadurní, M. (2004). Children’s views on children’s rights. A comparative study in Catalonia, Spain and Molise, Italy. Sociological Studies of Children and Youth, 10, 125-152. Special International Volume. ISSN: 1537-4661.

Verhellen, E. (2002). La Convención sobre los Derechos del Niño. Amberes: Garant. ISBN: 90-441-1267-8.

Denominació Els mitjans audiovisuals entre els adolescents i els adultsResponsable/s Dr. Ferran CasasEquip de Recerca ERÍDIQVDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Ferran Casas i Dra. Mònica Gonzàlez


Línia de recerca endegada l’any 1999, a partir d’una recerca anterior focalitzada en els videojocs, en la que ja es comparava les respostes aparellades de progenitors i fills sobre diferents valoracions respecte a l’ús d’aquests jocs.En l’actualitat s’han recollit ja mostres de moltes poblacions de Catalunya, i els instruments s’han anat millorant. L’any 2000, els instruments es van traduir a altres idiomes i, amb el suport de Childwatch International, s’ha desenvolupat un estudi comparatiu amb mostres grans obtingudes a Noruega, Índia, Sudàfrica i Brasil. També s’han obtingut ja petites mostres de Polònia i Argentina.El 2006 s’ha desenvolupat un estudi amb una mostra representativa d’adolescents catalans, amb el suport del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), centrat en l’ús de la televisió.Aquesta línia planteja un pluralisme metodològic en la recollida de dades, utilitzant tècniques quantitatives i qualitatives.


Qüestionari amb preguntes tancades i obertes adreçat a adolescents de 12 a 16 anys i als seus progenitors.Grups de discussió.Entrevistes en profunditat.


1. Disponibilitat i ús de diferents mitjans audiovisuals (TV, ordinador, videoconsoles, telèfon mòbil) i d’algunes de les seves prestacions (Internet, jocs, CD-roms educatius, etc.).

2. Valoracions a l’entorn de l’ús de cada mitjà audiovisual.3. Comunicació interpersonal establerta a partir de l’ús de mitjans

audiovisuals i satisfacció amb la mateixa.4. Expectatives de futur relacionades amb l’ús de mitjans

audiovisuals.5. Escales psicomètriques: autoestima, control percebut i suport

social percebut.6. Satisfacció vital, satisfacció amb àmbits de la vida i valors

aspirats.2

7. Preferències i opinions personals relatives als mitjans audiovisuals.

8. Altres variables personals.Possibilitats de col·laboració en formació

Sí

Tasques Anàlisis estadístiques (SPSS). Categorització de respostes obertes. Disseny de nous qüestionaris. Treball de camp i confecció de noves bases de dades. Anàlisi dels resultats dels grups de discussió. Devolució de resultats.

Publicacions accessibles

Amorós, P.; Buxarrais, M.R.; Casas, F. (dirs.)(2002). La influència de les tecnologies de la informació i comunicació en la vida dels nois i noies de 12 a 16 anys. (http://www.ciimu.org/cat/publicacions/cos1.phtml)

Casas, F. (1999). Children, media and the relational planet. Child Studies, 1. March. Kobe (Japan). International Center for Child Studies. Konan Women's University:http://www.childresearch.net/Key/Kmedia/PCE/index.html

Casas, F. I Figuer, C. (1999). Usos del ordenador e interacción padres/hijos en la adolescencia. III Congreso de Investigadores Audiovisuales, los Medios del Tercer Milenio. Madrid, julio 1999.

Casas, F. (2000). Perceptions of video games among Spanish children and parents. In C. Von Feilitzen and U. Carlsson (Eds.) Children in the New Media Landscape. Göteborg: UNESCO.

Casas, F.; Figuer; C., Alsinet; C., González, M. i Pascual, S. (2000). Medios audiovisuales: mediando las relaciones sociales de los niños/as. III Congreso de la Sociedad Internacional de Estudios sobre Calidad de Vida. Girona, julio 2000.

Casas, F. et al. (2000) Children and audio-visual media: Between parents and childrenwww.sydneyforum.com/conf_papers/ferran_casas.rtf

Casas, F.; Alsinet, C.; Pérez Tornero, J.M.; Figuer, C.; Leiva, E.; González, M. i Pascual, S. (2000). Las tecnologías de la información y la comunicación entre los padres y los hijos. Intervención Psicosocial, 9, 3, 335-360.

Casas, F. (2001). Video games: Between parents and children. A Hutchby, I. i Moran-Ellis, J. (ed.) Children, technology and culture. The impacts of technologies in children’s everyday lives (pp. 42-57). London: Routledge/Falmer.

Casas, F; Alsinet, C.; Pérez Tornero, J.M.; Figuer, C. i Leiva, E.; González, M.; Pascual, S. (2000). Information technologies and communication: Between parents and children. Psychology in Spain, 2001, Vol. 5. No 1, 33-46 www.psychologyinspain.com/content/full/2001/5frame.htm

Casas, F.; Figuer, C. i González, M. (2004). Culturas infantiles y culturas parentales ante los medios audiovisuales: Usos, percepciones y satisfacciones. MENTOR. A Media Education Curriculum for Teachers in the Mediterranean. [Cd-Rom]. UNESCO: Communication Development Division, París. Ci.com series. European Comission: Directorate General for Education and Culture, Bruselas.

Casas, F.; Figuer, C.; González, M. i Malo, S. (2007). Los medios audiovisuales entre los padres y los hijos. Cultura y Educación, 19(3), 311-330.

Casas, F., Figuer, C., González, M. i Alsinet, C. (2001). Coincidencias y discrepancias entre los chicos y chicas y sus progenitores en sus evaluaciones acerca de diferentes medios audiovisuales. Comunicar, 18, 47-52.

Casas, F., Figuer, C., González, M., Malo, S. i Bertran, I. (2005). Medios audiovisuales y culturas adolescentes: nuevos usos,

3

http://www.psychologyinspain.com/content/full/2001/5frame.htm

http://www.sydneyforum.com/conf_papers/ferran_casas.rtf

http://www.childresearch.net/Key/Kmedia/PCE/index.html)

http://www.ciimu.org/cat/publicacions/cos1.phtml

satisfacciones y diferencias de género. A J. M. Sabucedo, J. Romay i A. López-Cortón (comp.), Psicología social y problemas sociales. Psicología política, inmigración y comunicación social. Volumen II (pp. 295-300). Madrid: Biblioteca Nueva, S. L. ISBN: 84-9742-451-4.

Casas, F.; González, M. i Figuer, C. (2004). Parents, Children and Media: Some data from Spain, Brazil, Norway, South Africa and India. A C. von Feilitzen i U. Carlsson. Promote or Protect? Perspectives on media literacy and media regulations. The International Clearinghouse on Children, Youth and Media. Yearbook 2003, Göteborg: Nordicom-UNESCO, 129-146.

Casas, F.; González, M.; Figuer, C. i Malo, S. (2006). Els adolescents en l’entorn de l’ordinador, Internet i el mòbil. FEP.net. Revista digital de la Facultat d’Educació i Psicologia, 2 (juny 2006). Universitat de Girona. ISSN: 1885-6551.

Casas, F.; González, M.; Figuer, C. i Malo, S. (2007a). The penetration of audio-visual media in adolescents’ cultures in Spain between 1999 and 2003. A F. Casas, I. Rizzini, R. September, P. E. Mjaavath i U. Nayar (eds.). Adolescents and audio-visual media in five countries. Adolescents and audio-visual media in five countries. Universidad de Girona: Documenta Universitària.

Casas, F., González, M., Figuer, C. i Malo, S. (2007b). Bienestar personal entre los adolescentes (12-16 años) y sus progenitores. Simposio: aspectos psicosociales de la felicidad. A C.L. Guillén i R. Guil (eds.). X Congreso Nacional de Psicología Social. Psicología Social: Un encuentro de perspectivas. Volum I (pp. 1212-1220). Cádiz: Asociación de profesionales de psicología social (cd-rom).

Casas, F.; González, M.; Figuer, C. i Malo, S. (2007c). The penetration of audio-visual media in adolescents’ cultures in Spain between 1999 and 2003. En F. Casas, I. Rizzini, R. September, P. E. Mjaavath y U. Nayar (eds.). Adolescents and audio-visual media in five countries. Universidad de Girona: Documenta Universitària. ISBN: 84-96742-05-9.

Casas, F.; Madorell, L.; Figuer, C.; González, M.; Malo, S.; García, M.; Bertran, I.; Cebrian, N.; Carpena, D.; Martin, A. i Babot, N. (2007). Preferències i expectatives dels adolescents relatives a la televisió, a Catalunya. Barcelona. Consell Audiovisual de Catalunya (CAC).

Casas, F; Mjaavath, P. E..; Nayar, U.; Rizzini, I.; September, R.; Figuer, C.; González, M. i Malo, S. (2005). Adolescents, their parents and audio-visual media: Evaluations and interpersonal relationships in 5 countries. A F. Casas, I. Rizzini, R. September, P. E. Mjaavath i U. Nayar (eds.). Adolescents and audio-visual media in five countries (pp. 11-62). Girona: Documenta Universitaria.

González, M.; Figuer, C. i Casas, F. (2006). Estratègies per assolir objectius relacionats amb activitats relatives a la televisió o l'ordinador: les seves correlacions amb el benestar dels adolescents. A F. Casas, C. Figuer i M. González (eds.), Infants, drets dels infants i la seva qualitat de vida: algunes aportacions des de la recerca psicològica a Catalunya. Girona: Documenta Universitaria.

Denominació Benestar psicològic, satisfacció vital i valors aspirats.Responsable/s Dr. Ferran CasasEquip de Recerca ERÍDIQVDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Ferran Casas i Dra. Mònica Gonzàlez


Línia de recerca iniciada l’any 2001, partint de recerques anteriors en què es va explorar el benestar psicològic d’infants i adolescents mitjançant una adaptació al castellà i català d’instruments de S.

4

Huebner (SLSS, MSLSS).En l’actualitat s’adopta sovint com a base per a l’anàlisi de resultats el Personal Well-Being Index (PWI), de Cummins, combinant-lo amb altres instruments psicomètrics.Les aspiracions de valor dels adolescents, cara al seu futur, és un aspecte d’especial interès dins d’aquesta línia de recerca que ja ha produït diferents publicacions internacionals.S’estan explorant amb població catalana adaptacions d’escales de benestar psicològic i qualitat de vida proposades per diferents autors (Diener, Ryff, Keyes, etc...).En la perspectiva de les teories de la complexitat, dins d’aquesta línia de recerca també s’han desenvolupat anàlisis no lineals.Ocasionalment s’ha treballat en l’establiment d’indicadors municipals de la qualitat de vida de les famílies amb fills, bo i recollint la perspectiva dels diferents agents socials implicats.


Qüestionaris amb preguntes tancades que inclouen diferents escales psicomètriques (versions per a adolescents, població universitària i adults). Ocasionalment, reexplotació d’estadístiques secundàries, particularment del Padró municipal d’habitants.


1. Satisfacció amb àmbits de la vida (PWI) i amb la vida globalment.2. Benestar psicològic, des del marc teòric de diferents autors,

utilitzant els respectius instruments.3. Valors aspirats dels adolescents i dels seus progenitors i la seva

relació amb d’altres constructes psicològics (autoestima, control percebut, suport social percebut).

4. Opinions sobre els serveis que hi ha a la ciutat, en contrast amb les seves necessitats i preocupacions.


Sí

Tasques Treball de camp i confecció de noves bases de dades. Anàlisis estadístiques (SPSS). Revisions teòriques. Confecció d’informes de resultats i d’articles científics. Devolució de resultats.


Alsinet, C. (2000) El benestar en la infància. Pagès Editors, Lleida. Casas, F.; Alsinet, C. i Rosich, M. (1999). Análisis del bienestar

psicológico de los niños y niñas. Las escalas de satisfacción vital y las escalas de afecto positivo y negativo. V Congreso Estatal de Intervención Social, 3, 2071-2081.

Casas, F.; Alsinet, C.; Rosich, M.; Huebner, E.S.; i Laughlin, J.E. (2000). Cross-Cultural Investigation of the Multidimensional Life Satisfaction Scale with Spanish Adolescents. A F. Casas i C. Saurina: Proceedings of the Third Conference of the International Society for Quality of Life Studies (ISQOLS). Girona. Universitat de Girona. Diversitas, 14.

Casas, F.; Buxarrais, M.R.; Figuer, C.; González, M.; Tey, A.; Noguera, E. i Rodríguez, J.M. (2003). Los valores y su influencia en la satisfacción vital de los adolescentes entre los 12 y los 16 años: Estudio de algunos correlatos. Apuntes de Psicología, 22, 1, 3-23.

Casas, F., Coenders, G. i Pascual, S. (2000). Subjective well-being and social risky behaviours of youth. Dins F. Casas; C. Saurina: Proceedings of the Third Conference of the International Society for Quality of Life Studies (ISQOLS). Girona. Universitat de Girona. Diversitas, 14, 367-383.

Casas, F.; Coenders, G.; Cummins, R.A.; González, M.; Figuer, C. i Malo, S. (2007). Does subjective well-being show a relationship between parents and their children? Journal of Happiness Studies.http://dx.doi.org/10.1007/s10902-007-9044-7

Casas, F.; Figuer, C.; González, M. i Coenders, G. (2004). Satisfaction with life domains and salient values for future:

5

http://dx.doi.org/10.1007/s10902-007-9044-7

Analyses about children and their parents. Dins W. Glatzer; S. von Below; M. Stoffregen. Challenges for quality of life in the contemporary world. 233-247 Dordrecht, Kluwer.

Casas, F.; Figuer, C.; González, M. i Malo, S. (2007). The values adolescents aspire to, their well-being and the values parents aspire to for their children. Social Indicators Research, 84, 271-290.

Casas, F.; Figuer, C.; González, M.; Malo, S.; Alsinet, C.; i Subarroca, S. (2007). The well-being of 12 - to 16-year-old adolescents and their parents: results from 1999 to 2003 Spanish samples. Social Indicators Research. http://dx.doi.org/10.1007/s11205-006-9059-1

Casas, F.; González, M.; Figuer, C. i Coenders, G. (2004). Subjective well-being, values and goal achievement: The case of planned versus by chance searches on the Internet. Social Indicators Research, 66, 123-141.

Casas, F.; Rosich, M. i Alsinet, C. (2000). El bienestar psicológico de los preadolescentes. Anuario de Psicología, 31, 2, 73-86.

Casas, F., González, M., Figuer, C. i Malo, S. (2008). Bienestar personal y valores a los que aspiran los adolescentes de 12 a 16 años. A I. Etxebarría et al. (Eds.). Emoción y motivación. Contribuciones actuales (235-246). Volum I. Astigarraga (Guipuzkoa): Artes Gráficas Michelena, S.L.

Casas, F., Malo, S., Figuer, C., González, M. i Paradiso, A.C. (2007). Los valores aspirados entre los adolescentes de 12 a 16 años y sus progenitores: un estudio cualitativo en perspectiva psicosocial. A C.L. Guillén i R. Guil (eds.). X Congreso Nacional de Psicología Social. Psicología Social: Un encuentro de perspectivas. Volum II (pp. 1510-1519). Cádiz: Asociación de profesionales de psicología social (cd-rom).

Coenders, G.; Casas, F.; Figuer, C. i González, M. (2005). Relationships between parents’ and children’s salient values for future and children’s overall satisfaction. A comparison across countries. Social Indicators Research, 73, 141-177.

Dannerbeck, A.; Casas, F.; Sadurní, M., i Coenders, G. (Eds.) (2004). Quality-of-life research on children and adolescents. Social Indicators Research Series, 23, 1-195. Dordrecht. Kluwer.

González, M. (2005). Una metodología para el análisis no lineal del bienestar psicológico en la adolescencia. Encuentros en Psicología Social. La complejidad en la psicología social y de las organizaciones, 3(2), 59-70.

González, M. (2006). A non-linear approach to psychological well-being in adolescence: some contributions from the complexity paradigm. Girona: Documenta Universitaria.

González, M.; Casas, F. i Coenders, G. (2007). A complexitiy approach to psychosocial well-being in adolescence: Major strengths and methodological issues. Social Indicators Research, 80, 267-295. http://dx.doi.org/10.1007/s11135-006-9032-8.

Denominació Drets dels infants i sistema de protecció social.Responsable/s Dr. Ferran CasasEquip de Recerca ERÍDIQVDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Ferran Casas, Dra. Mònica González, Dr. Josep Ramon Juàrez i Dra. Carme Montserrat


Línia de recerca iniciada l’any 1998, orientada a l’estudi tant de la situació dels infants en situacions de dificultat social (maltractaments, atenció fora del nucli familiar, etc.) o amb comportaments de risc, com de les perspectives dels professionals referides a la seva tasca dins del sistema de protecció social a la infància.Els estudis d’aquesta línia van dels nivells més micro (ex.: el treball

6

http://dx.doi.org/10.1007/s11135-006-9032-8

http://dx.doi.org/10.1007/s11205-006-9059-1

d’un equip interdisciplinari), fins els nivells més macrosocials (polítiques socials d’infància, participació social de la infància, programes d’intervenció social i la seva avaluació).S’ha participat en un projecte europeu sobre comportaments de risc dels joves (droga, conducció, sexe i bandalisme).S’han desenvolupat recerques sobre infants en acolliment familiar, credibilitat dels infants en procediments judicials i, recentment, sobre absentisme escolar.S’han fet diferents estudis del treball dels professionals (avaluació de l’activitat dels EAIAs a Catalunya, avaluació de factors de risc percebuts pels professionals amb tècnica Delphi, etc.).


Protocols ad-hoc depenent dels objectius de cada estudi. Ocasionalment, reexplotació d’estadístiques secundàries sobre serveis socials i sistemes de protecció social.


Dades sobre situacions que afecten els infants i adolescents que estan en el sistema de protecció social.Dades sobre els diferents agents socials implicats en situacions específiques (ex.: sobre acolliments familiars).Dades sobre els resultats i l’impacte de programes i polítiques d’infància.


Sí, condicionada als estudis que estiguin en procés

Tasques Treball de camp. Confecció de noves bases de dades. Anàlisis i reexplotacions estadístiques (SPSS). Revisió d’estudis realitzats en aquest àmbit. Confecció d’informes de resultats i d’articles científics. Devolució de resultats.


Busquets, T.; Sans, C.; Vilarrasa, E.; Casas, F.; Rostan, C., Sadurní, M. (2001). EAIA supracomarcal de la Garrotxa. 10 anys d’història. Presentació d’un model d’intervenció amb tres exemples de casos. Olot. Consorci de Benestar Social de la Garrotxa. Vol. 14, 1-95. D.L: GI-1353-2001.

Casas, F. (1998). Infancia: Perspectivas psicosociales. Barcelona. Paidós. ISBN 84-493-0521-7.

Casas, F. (1995). Social research and policy making. En M. Colton, et al.: The art and science of child care. Ashgate. Arena. ISBN 1-85742-285-6.

Casas, F. (dir.); Crespo, T.; Gómez, M.P.; y Escobedo, A. (1998). Primera infància. Demanda social y propostes de treball en els ens locals. Barcelona. Diputació de Barcelona. Col.lecció Serveis Socials, 14 (163 pàgs.). ISBN 84-7794-568-3.

Casas, F. (1999a). Changing paradigms in child residential care. Dins H.E. Colla; T. Gabriel; S. Millham; S. Müller-Teusler; M. Winkler: Handbook of residential and foster care in Europa. Kriftel. Luchterhand, 85-94. ISBN 3-472-02339-2.

Casas, F. (2000b). Maltrato infantil: factores psicosociales de riesgo, prevención y promoción de la calidad de vida en la infancia. En M.A. Balsells y C. Alsinet: Infancia y adolescencia en riesgo social. Estrategias de intervención. Lleida. Milenio, 75-88. ISBN 84-89790-59-0.

Casas, F. (2000c). Prólogo. En J. Fernández del Valle y J. Fuertes: El acogimiento residencial en la protección a la infancia. Madrid. Pirámide, 13-18. ISBN: 84-368-1431-2.

Casas, F. (2000d). Políticas y servicios sociales para la infancia en Europa. Dins Casas ; C. Gómez: Infancia, familia y calidad de vida. Colección monográficos, 3-22. (http://www.ciimu.org/cat/publicacions/cos1.phtml)

Casas, F., González, M., Calafat, C.; Fornells, M. (2000). Riesgo y protección en la población infantil: Factores sociales influyentes según los profesionales de la Comunidad de Madrid. Madrid:

7

http://www.ciimu.org/cat/publicacions/cos1.phtml

Cuadernos Técnicos de Servicios Sociales. Consejería de Servicios Sociales, 128 págs. ISBN 84-451-1825-0.

Casas, F., i Montserrat, C. (2002). Interdisciplinary teams and decision making in child protection systems: The experience of Catalonia. International Journal of Child and Family Welfare, 5, 4, 146-158. ISSN 1378-286X ISBN 90-334-5309-6.

Colton, M.; Casas, F.; Drakeford, M.; Roberts, S.; Scholte, E.; Williams, M. (1997). Stigma and social welfare: An international comparative study. Aldershot (UK). Avebury. ISBN 1-85972-525-2

Colton, M.; Casas F.; Drakeford, M.; Roberts, S.; Scholte, E.; Wiliams, M. (1997). Social workers, parents and stigma. Child and Family Social Work, 2, 247-257. ISSN 1356-7500

Casas, F., Colton, M., Scholte, E., Escobedo, A., Crespo, T., Drakeford, M., Rimbau, C.; Roberts, S. (1999). Percepciones de estigmatización hacia los usuarios de los servicios sociales a la infancia: Gales, Holanda y Cataluña. Intervención Psicosocial, 6, 2, 166-215. ISSN: 1132-0559 D.L: M-13893-1992

Casas, F.; Cornejo, J.M.; Colton, M.; Scholte, E. (1999). Perceptions of stigmatization and satisfaction with services received, among users of social welfare services for the child and the family in 3 European regions. Social Indicators Research, 51, 3, September 2000, 287-308. ISSN 0303-8300 (200009).

Casas, F. ; Sadurní, M (Eds.) (1999). Poverty, social exclusion and the right to optimal development. European Socrates course on children’s rights, 1-245. Girona. Universitat de Girona. ISBN: 84-8458-021-0. D. Legal: B-37998-00.

Fernández del Valle, J., Casas, F. (2002). Child residential care in the Spanish social protection system. International Journal of Child and Family Welfare, 5, 3, 112-128. ISSN 1378-286X ISBN 90-334-5309-6.

Montserrat, C.; Casas, F. (2007). Kinship foster care from the perspective of quality of life: Research on the satisfaction of the stakeholders. Applied Research in Quality of Life. http://dx.doi.org/10.1007/s11482-007-9018-2.

Denominació Benestar psicològic i envelliment actiu i satisfactori. Responsable/s Dr. Ferran Casas i Dra. Maria AymerichEquip de Recerca Ad-hocDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Maria Aymerich, Dra. Mònica González i Dr. Ferran Casas


Línia de recerca iniciada el 1999 a partir de l’estudi realitzat per l’Ajuntament de Girona sobre la qualitat de vida de les persones grans residents al municipi. Posteriorment s’han realitzat noves col·laboracions amb l’entitat amb l’objectiu d’identificar les persones majors de 64 anys en situacions de risc. Disposa d’una sublínia centrada en l’estudi el procés d’adaptació als esdeveniments vitals succeïts durant l’envelliment, així com una altra dirigida a aprofundir en els determinats de l’envelliment satisfactori i l’envelliment actiu, fonamentalment en dues de les dimensions proposades per l’OMS: la promoció de la salut i de la participació de la gent gran. Aquesta línia disposa de presentació de comunicacions en congressos específics en l’àmbit de la gent gran, articles publicats en revistes de gerontologia i capítols de llibre realitzats pels autors/directors/(?) de la línia.


Instruments i escales de valoració Grups de discussió.


5. Perfils d’estils de vida que afavoreixen l’envelliment satisfactori i l’envelliment actiu

6. Satisfacció amb àmbits de la vida (PWI) i amb la vida globalment.7. Benestar psicològic, des del marc teòric de diferents autors,

8

http://dx.doi.org/10.1007/s11482-007-9018-2

utilitzant els respectius instruments.Possibilitats de col·laboració en formació

Sí, condicionada als estudis que estiguin en procés

Tasques possibles Revisió d’estudis realitzats en aquest àmbit. Treball de camp. Administració de qüestionaris/escales psicomètriques

estandarditzades o protocols ad-hoc depenent dels objectius de cada estudi

Confecció de bases de dades, anàlisis i re-explotacions estadístiques (SPSS).

Confecció d’informes de resultats i d’articles científics.Publicacions accessibles

Aymerich, M (1999). El proceso de Ajuste a la Jubilación. Modelización de las Variables Implicadas. Tesis Doctoral presentada en la Facultat de Psicologia. Universitat Autònoma de Barcelona.

Aymerich, M. i Casas, F. (2006) Anàlisi de la població de gent gran resident a Girona. Informe d’investigació encarregat per l’ajuntament del municipi. Investigació subvencionada pel Fons Social Europeu (FSE), la Generalitat de Catalunya (SOC) i l’Ajuntament de Girona. Document Científic-Tècnic

Aymerich, M.; Casas, F.; Planes, M. i Gras, E. (2005). El cuidado de los ancianos en el entorno familiar. Valoración de diversos recursos de apoyo mediante grupos de discusión. Revista Española de Geriatría y Gerontología. 40 (Supl 3),16-23

Casas, F. i Aymerich, M. (2005). Calidad de vida i Satisfacción en las personas mayores. A S. Pinazo i M. Sánchez (dirs.) Gerontología. Actualización, innovación y propuestas (pp. 117-146). Madrid: Pearson-Prentice Hall.

Aymerich, M., Planes, M. i Gras, M.E. (2004). Variaciones del bienestar subjetivo ante la llegada de la jubilación. Patrones anticipatorios en cuanto a niveles de bienestar subjetivo y tiempo de anticipación. Revista Española de Geriatría y Gerontología. 39 (2) 105.

Aymerich, M.; Casas; F.; González, M.; Planes, M . i Gras, E.(2004). Mayores no institucionalizados y dependencia. Estudio realizado en Girona. Revista Española de Geriatría y Gerontología. 39 (2) 10

Casas, F.; Aymerich, M.; Coenders, G; González, M. i Domingo, A. (2000) Informe sobre les Necessitats de les Persones Grans a la Ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona. Document Científic-Tècnic

Casas, F; Gonzalez, M; Coenders, G; Aymerich, M; Domingo, A. i Del Valle, A. (2001). Indicadores Sociales y Psicosociales de la Calidad de Vida en Personas Mayores. Intervención Psicosocial, 10 (3), 355-378.


Doctorals


líniaEnvelliment i Discapacitat Dr. Manuel de Gracia

Dr. Luís CarrilloDr. Secundino López-Pousa

Dr. Joan Vilalta

8

Denominació Neuropsicologia i psicopatologia de les demènciesResponsable/s Dr. Secundino López-PousaEquip Recerca GREDISDoctors que poden dirigir tesis en aquesta línia

Dr. Secundino López-Pousa i Dr. Joan Vilalta-Franch

9


Línia de recerca iniciada l’any 1998, a partir de l’activitat clínica de la Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències de l’Hospital Santa Caterina. Aquesta línia de recerca s’ha orientat a l’estudi de les característiques clíniques evolutives dels pacients amb demència. S’han realitzat treballs sobre l’efecte dels símptomes psicològics i conductuals en la sobrecàrrega i la qualitat de vida dels curadors principals. S’han desenvolupat estudis específics sobre l’efectivitat dels tractaments farmacològics antidemència en la pràctica clínica diària. Actualment s’ha obert una línia específica sobre l’agrupació sindròmica dels símptomes psicològics i conductuals així com sobre la validesa dels criteris diagnòstics.

Tècniques de recollida de dades Test, escales i qüestionaris amb preguntes estandarditzades Tipus d’informació recollida

Freqüència i gravetat dels símptomes psicològics i conductuals.Característiques clíniques de la demència (temps d’evolució, gravetat, deteriorament cognitiu, deteriorament funcional entre d’altres variables)


Sí

Tasques Treball de camp i confecció de noves bases de dadesAnàlisis estadístiques Revisions de la literaturaConfecció d’informes de resultats i d’articles científicsDevolució de resultats


• Lopez-Pousa S, Garre-Olmo J, Vilalta-Franch J. [Galanthamine versus donepezil in the treatment of Alzheimer's disease.] Rev Neurol. 2007 Jun 1-15;44(11):677-84.

• Lopez-Pousa S, Garre Olmo J, Vilalta Franch J, Turon Estrada A, Soler Cors O, Pericot Nierga I. [Mortality-associated factors in patients with Alzheimer's disease treated with galantamine] Med Clin (Barc). 2006 Jul 8;127(6):206-10.

• Vilalta-Franch J, Garre-Olmo J, Lopez-Pousa S, Turon-Estrada A, Lozano-Gallego M, Hernandez-Ferrandiz M, Pericot-Nierga I, Feijoo-Lorza R. Comparison of different clinical diagnostic criteria for depression in Alzheimer disease. Am J Geriatr Psychiatry. 2006 Jul;14(7):589-97.

• Lopez-Pousa S, Olmo JG, Franch JV, Estrada AT, Cors OS, Nierga IP, Gelada-Batlle E. Comparative analysis of mortality in patients with Alzheimer's disease treated with donepezil or galantamine. Age Ageing. 2006 Jul;35(4):365-71. PMID: 16788079 [PubMed - in process]

• Lopez-Pousa S, Turon-Estrada A, Garre-Olmo J, Pericot-Nierga I, Lozano-Gallego M, Vilalta-Franch M, Hernandez-Ferrandiz M, Morante-Munoz V, Isern-Vila A, Gelada-Batlle E, Majo-Llopart J. Differential efficacy of treatment with acetylcholinesterase inhibitors in patients with mild and moderate Alzheimer's disease over a 6-month period. Dement Geriatr Cogn Disord. 2005;19(4):189-95

• Lopez-Pousa S, Garre-Olmo J, Turon-Estrada A, Hernandez F, Exposito I, Lozano-Gallego M, Hernandez-Ferrandiz M, Gelada-Batlle E, Pericot-Nierga I, Vilalta-Franch J. [Cost relation between severity of Alzheimer's disease and cognitive and functional impairment] Med Clin (Barc). 2004 May 29;122(20):767-72

• Garre-Olmo J, Lopez-Pousa S, Vilalta-Franch J, Turon-Estrada A, Lozano-Gallego M, Hernandez-Ferrandiz M, Gelada-Batlle E, Cruz-Reina MM, Morante-Munoz V, Peralta-Rodriguez J. Neuropsychological profile of Alzheimer's disease in women: moderate and moderately severe cognitive decline. Arch Womens Ment Health. 2004 Feb;7(1):27-36.

10

• Garre-Olmo J, Lopez-Pousa S, Vilalta-Franch J, Turon-Estrada A, Hernandez-Ferrandiz M, Lozano-Gallego M, Fajardo-Tibau C, Puig-Vidal O, Morante-Munoz V, Cruz-Reina MM. Evolution of depressive symptoms in Alzheimer disease: one-year follow-up. Alzheimer Dis Assoc Disord. 2003 Apr-Jun;17(2):77-85

• Garre-Olmo J, Lopez-Pousa S, Vilalta-Franch J, Turon-Estrada A, Hernandez-Ferrandiz M, Lozano-Gallego M, Fajardo-Tibau C, Puig-Vidal O, Moriente-Munoz V, Cruz-Reina MM. [Carer's burden and depressive symptoms in patients with Alzheimer s disease. State after twelve months] Rev Neurol. 2002 Apr 1-15;34(7):601-7.

• Lopez-Pousa S, Vilalta-Franch J, Garre-Olmo J, Turon-Estrada A, Lozano-Gallego M, Hernandez-Ferrandiz M, Fajardo-Tibau C, Cruz-Reina MM. [Effectiveness of donepezil on several cognitive functions in patients with Alzheimer's disease over 12 months] Neurologia. 2001 Oct;16(8):342-7.

• Lopez-Pousa S, Garre-Olmo J. [Discriminant capacity of neuropsychological efficiency in the Alzheimer's disease] Rev Neurol. 2000 Sep 16-30;31(6):534-5.

• Garre-Olmo J, Hernandez-Ferrandiz M, Lozano-Gallego M, Vilalta-Franch J, Turon-Estrada A, Cruz-Reina MM, Camps-Rovira G, Lopez-Pousa S. [Burden and quality of life in carers of patients with Alzheimer type dementia] Rev Neurol. 2000 Sep 16-30;31(6):522-7.

Denominació Adaptació i validació d’instruments psicomètrics en l’àmbit de l’envelliment, la discapacitat i la salut mental

Responsable/s Dr. Joan Vilalta-Franch i Dr. Manuel de GraciaEquip Recerca GREDISDoctors que poden dirigir tesis en aquesta línia

Dr. Manuel de Gracia, Dr. Secundino López-Pousa i Dr. Joan Vilalta-Franch


Línia de recerca iniciada l’any 1990, a partir de l’adaptació del Cambridge Mental Disorders of the Elderly Examination (CAMDEX), que va ser dels primers instruments estandarditzats pel diagnòstic de demència a l’estat espanyol. Posteriorment es va ampliar la recerca amb la validació del Neuropsychiatric Inventroy i la Severe Impariment Battery i darrerament s’ha realitzat una adpatació d’una versió telefònica del MiniMental Satate Examination i de la Blessed Dementia Rating Scale. Actualment en el context d’una beca de la Marató de TV s’està en procés de validació d’una escala per avaluar la qualitat de vida de persones amb demència institucionalitzades.

Tècniques de recollida de dades Test, escales i qüestionaris amb preguntes estandarditzades Tipus d’informació recollida

Informació específica de l’instrument que s’adapta i/o és valida. Dades de fiabilitat test-retest i fiabilitat interexaminador així com dades de validesa concurrent, predictiva i de constructe apropiades per a l’instrument que s’adapta i/o és vàlida


Sí



• De Gracia M, Garre-Olmo J, Marcó M, Monreal P. Analysis of self-concept in older adults in different contexts: validation of the subjective Aging Perception Scales. Europea Journal of Psychological Assessment 2004; 20:202-15

• Lozano Gallego M, Llinas Regla J, Lopez-Pousa S, Vilalta Franch J. [CAMDEX-R in the clinical evaluation of dementias] Actas Esp

11

Psiquiatr. 2000 Mar-Apr;28(2):125-9.• De Gracia M, Garre-Olmo J, Marcó M. Desarrollo y validación

priliminar de la escala de percepción subjetiva del envejecimiento. Rev Esp Geriatr Gerontol 1999;30:1180-87

• Lozano-Gallego M, Vilalta-Franch J, Llinas-Regla J, Lopez-Pousa S. [The Cambridge Cognitive Examination as a tool for detection of dementia] Rev Neurol. 1999 Feb 16-28;28(4):348-52.

• Vilalta-Franch J, Lozano-Gallego M, Hernandez-Ferrandiz M, Llinas-Regla J, Lopez-Pousa S, Lopez OL. [The Neuropsychiatric Inventory. Psychometric properties of its adaptation into Spanish] Rev Neurol. 1999 Jul 1-15;29(1):15-9.

• Llinas Regla J, Lopez Pousa S, Vilalta Franch J. The efficiency of CAMDEX in the diagnosis of dementia and its sub-types. Neurologia. 1995 Mar;10(3):133-8.

• Llinas Regla J, Lozano Gallego M, Lopez OL, Gudayol Portabella M, Lopez-Pousa S, Vilalta Franch J, Saxton J. [Validation of the Spanish version of the Severe Impairment Battery] Neurologia. 1995 Jan;10(1):14-8.

• Lopez Pousa S, Llinas J, Amiel J, Vidal C, Vilalta J. [CAMDEX: a new psychogeriatric interview] Actas Luso Esp Neurol Psiquiatr Cienc Afines. 1990 Sep-Oct;18(5):290-5

• Llinas J, Vilalta J, Lopez Pousa S, Vidal C, Amiel J. [The Cambridge Mental Disorders of the Elderly Examination. Study of interobserver reliability] Neurologia. 1990 Apr;5(4):121-4.

• Vilalta J, Llinas J, Lopez Pousa S, Amiel J, Vidal C. [The Cambridge Mental Disorders of the Elderly Examination. Validation of the Spanish adaptation] Neurologia. 1990 Apr;5(4):117-20.

Denominació Epidemiologia de les demències i de l’envelliment: fragilitat i dependència

Responsable/s Dr. Josep Garre-OlmoEquip Recerca GREDISDoctors que poden dirigir tesis en aquesta línia

Dr. Secundino López-Pousa i Dr. Joan Vilalta-Franch


Línia de recerca iniciada l’any 1990 a partir dels primers estudis epidemiològics de prevalença i incidència de demència realitzats a l’estat espanyol. Aquesta línia va continuar amb la realització d’altres estudis d’epidemiologia clínica de diversos subtipus de demència com les demències frontals i la demència per cossos de Lewy. Actualment, amb la creació del Registre de Demències de Girona aquest any 2007 és una línia que s’ha consolidat i amb un ampli desplegament per realitzar. És una línia que s’ha ampliat a l’estudi de l’envelliment en general a partir de la realització el darrer any d’un estudi epidemiològic poblacional en una zona rural per determinar la prevalença de fragilitat segons diverses definicions operatives.


Exploracions clíniques, administració de test, escales i qüestionaris amb preguntes estandarditzades


Informació que recull una amplia varietat de factors de tipus bio-psico-social


Sí



• Garre-Olmo J, Lopez-Pousa S, Monserrat-Vila S, Pericot-Nierga I, Turon-Estrada A, Lax-Pericall C. [The feasibility of a registry of dementias: clinical features and diagnostic coverage.] Rev Neurol.

12

2007 Apr 1-15;44(7):385-91.• Lopez-Pousa S, Garre-Olmo J, Monserrat-Vila S, Boada-Rovira M,

Tarraga-Mestre L, Aguilar-Barbera M, Lozano-Fernandez de Pinedo R, Lorenzo-Ferrer J. [A proposal for a clinical registry of dementias] Rev Neurol. 2006 Jul 1-15;43(1):32-8.

• del Barrio JL, de Pedro-Cuesta J, Boix R, Acosta J, Bergareche A, Bermejo-Pareja F, Gabriel R, Garcia de Yebenes MJ, Garcia FJ, Lopez-Pousa S, Manubens JM, Mateos R, Matias-Guiu J, Olive JM, Rene R, Rodriguez F, Saz P. Dementia, stroke and Parkinson's disease in Spanish populations: a review of door-to-door prevalence surveys. Neuroepidemiology. 2005;24(4):179-88.

• Feigin V, Brainin M, Breteler MM, Martyn C, Wolfe C, Bornstein N, Fieschi C, Sevcik P, Lima ML, Boysen G, Beghi E, Tzourio C, Demarin V, Gusev E, Lopez-Pousa S, Forsgren L. Teaching of neuroepidemiology in Europe: time for action. Eur J Neurol. 2004 Dec;11(12):795-9.

• Lopez-Pousa S, Vilalta-Franch J, Llinas-Regla J, Garre-Olmo J, Roman GC. Incidence of dementia in a rural community in Spain: the Girona cohort study. Neuroepidemiology. 2004 Jul-Aug;23(4):170-7.

• Lopez-Pousa S, Garre-Olmo J, Turon-Estrada A, Gelada-Batle E, Lozano-Gallego M, Hernandez-Ferrandiz M, Morante-Munoz V, Peralta-Rodriguez J, Cruz-Reina MM. [Clinical incidence of dementia with Lewy bodies] Rev Neurol. 2003 Apr 16-30;36(8):715-20.

• Lopez-Pousa S, Garre-Olmo J, Turon-Estrada A, Fajardo-Tibau C, Puig-Puig O, Lozano-Gallego M, Hernandez-Ferrandiz M, Vilalta-Franch J. [The clinical incidence of frontal dementia] Rev Neurol. 2002 Feb 1-15;34(3):216-22.

• Elbaz A, Manubens-Bertran JM, Baldereschi M, Breteler MM, Grigoletto F, Lopez-Pousa S, Dartigues JF, Alperovitch A, Rocca WA, Tzourio C. Parkinson's disease, smoking, and family history. EUROPARKINSON Study Group. J Neurol. 2000 Oct;247(10):793-8.

• Vilalta-Franch J, Lopez-Pousa S, Llinas-Regla J. [The prevalence of dementias in a rural area. A study in Girona] Rev Neurol. 2000 Jun 1-15;30(11):1026-32.

• Lopez-Pousa S, Pujol-Gomez C. [Dementia registry: current status in Catalonia] Rev Neurol. 1998 Jul;27(155):96-101.

• de Rijk MC, Tzourio C, Breteler MM, Dartigues JF, Amaducci L, Lopez-Pousa S, Manubens-Bertran JM, Alperovitch A, Rocca WA. Prevalence of parkinsonism and Parkinson's disease in Europe: the EUROPARKINSON Collaborative Study. European Community Concerted Action on the Epidemiology of Parkinson's disease. J Neurol Neurosurg Psychiatry. 1997 Jan;62(1):10-5.

• Lopez Pousa S, Llinas Regla J, Vilalta Franch J, Lozano Fernandez de Pinedo L. The prevalence of dementia in Girona. Neurologia. 1995 May;10(5):189-93.


Doctorals


líniaComportaments de risc per a la

salut i de prevenció de la malaltia

Dra. Montserrat PlanesDra. M. Eugènia Gras

Dra. Sílvia FontDra. Maria Aymerich

8

Denominació Comportaments de risc per a la salut i de prevenció de la malaltia

Responsable/s Dra. Montserrat Planes i Dra. M. Eugènia GrasEquip de Recerca Psicologia de la Salut (GRCHS52)Doctors que poden Dra. Montserrat Planes, Dra. M. Eugènia Gras, Dra. Sílvia Font i Dra.

13

dirigir tesis d’aquesta línia Maria AymerichDescripció de la línia de recerca

S’ inicià l’any 1994 amb l’objectiu d’investigar en el camp de la psicologia de la salut des d’una perspectiva biopsicosocial. S’examinen quins són els factors que influeixen en la realització de comportaments de prevenció de la malaltia i la promoció de la salut.Els objectius principals de la línia d’investigació són:Aprofundir en l’estudi de les relacions entre els factors

biopsicosocials i els comportaments preventius.Avaluar la importància diferencial d’aquestes variables a poblacions

especialment vulnerables, amb un interès especial per la població juvenil.

Elaborar instruments específics per a una adequada avaluació de les variables en aquestes poblacions.

Proposar, a partir dels coneixements que derivin dels estudis d’aquesta línia, intervencions per prevenir la iniciació dels comportaments de risc i per modificar amb la màxima eficàcia possible les conductes de risc de les persones afectades, amb l’objectiu de millorar la seva salut, present i futura.


Qüestionaris, entrevistes, autoinformes, autorregistres, observació sistemàtica, registres fisiològics, etc.


Fonamentalment es recull informació sobre les variables que influeixen en:1. Comportaments sexuals de risc i de prevenció davant la sida,

altres MTS i embarassos no desitjats.2. Addicció a substàncies (tabac, cànnabis, alcohol, etc.). 3. Comportaments de risc i de prevenció en la conducció de vehicles

(ús del cinturó de seguretat, del casc, del telèfon mòbil, etc.).4. Emocions, estrès, salut i qualitat de vida (dolor, psico-oncologia,

envelliment, esclerosi múltiple, pal·liatius, etc.).Possibilitats de col·laboració en formació

Sí

Tasques Treball de camp per la recollida de dades Confecció de noves bases de dades Anàlisis estadístiques (SPSS) Confecció d’informes de resultats i d’articles científics.


Se seleccionen les publicades a partir de l’any 2000, corresponents a les diferents línies de treball.Les anteriors a aquesta data i altres informacions es poden consultar a: http://psicologia.udg.es/GRecerca/GRHCS52/index.asp

Comportaments sexuals de risc i de prevenció davant la sida, altres MTS i embarassos no desitjats: Gras, M.E., Planes, M., Soto, J. i Font - Mayolas, S. (2000).

Percepción de riesgo y comportamientos heterosexuales relacionados con el sida: estudio comparativo con cinco muestras de universitarios. Cuadernos de Medicina Psicosomàtica y Psiquiatría de Enlace, 54, 39-45.

Planes, M., Gras, M.E., Soto, J. i Font-Mayolas S. (2000). Percepción de riesgo y comportamientos heterosexuales relacionados con la prevención del sida en jóvenes universitarios. Análisis y Modificación de Conducta, 26 (107), 365-389.

Planes, M., Gras, M.E. i Soto, J. (2002). Comportamiento anticonceptivo en estudiantes universitarios y riesgo de infección con el virus de inmunodeficiencia humana (VIH). Anuario de Psicología, 33, 97-110.

Planes, M. i Gras, M.E. (2002). Creencias y comportamientos sexuales preventivos frente al sida en estudiantes universitarios. Análisis y Modificación de Conducta, 28 (121), 695-723.

Planes, M., Gras, M.E., Cunill, M., Gómez, A.B., Romero, M.T., Font, 14

http://psicologia.udg.es/GRecerca/GRHCS52/index.asp

S. i Vieta, J. (2004). Prevención de la transmisión sexual del VIH en adolescentes. Cuadernos de Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace, 71/72, 76-85. Accessible a http://www.editorialmedica.com/Cuad-71-72-Trabajo7.pdf

Espadalé, E., Planes, M., i Gras, M.E. (2005). Percepción del riesgo de transmisión sexual del VIH en estudiantes de bachillerato. Psiquis, 26 (1), 28-32.

Cassamo, H., Gras, M.E. i Planes, M. (2005). Expectativas, actitudes y normas percibidas respecto al uso del preservativo por los jóvenes en Mozambique. Revista de Sexología Integral, 2 (4), 173-179.

Planes, M., Gómez, A.B., Gras, M.E., Font-Mayolas, S., Cunill, M., Aymerich, M. i Soto, J. (2006). Cambios en las percepciones de riesgo frente al sida de los estudiantes universitarios durante la última década. Cuadernos de Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace, 76/77, 39-45. Accessible a http://www.editorialmedica.com/Cuad-76-77-Trabajo4.pdf

Planes, M., Gras, M.E., Font-Mayolas, S., Gómez, A.B., Cunill, M. i Aymerich, M. (2007). Factores psicosociales influyentes en los comportamientos de prevención de los jóvenes frente al VIH/SIDA. Dins: J.R. Bueno i M. Estellés (eds.) [cd-rom]. Encuentro FIPSE sobre investigación de la perspectiva social del VIH / sida. València: Universitat de València. ISBN: 978-84-935288-2-9. Dep. L.: V-2322-2007.

Planes, M., Gómez, A.B., Gras, M.E., Font-Mayolas, S., Cunill, M. i Aymerich, M. (en premsa). Influencia social y uso del preservativo en la prevención de la transmisión heterosexual del VIH. Cuadernos de Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace.

Cassamo, H., Planes, M., i Gras, M.E. (en revisió). Uso del preservativo en estudiantes de secundaria de Mozambique. Revista Latinoamericana de Psicología.

Addicció a substàncies: Font-Mayolas S. i Planes, M. (2000). Efectos del modelado por

parte de familia y amigos en la conducta de fumar de jóvenes universitarios. Adicciones, 12 (4), 467-477.

Planes, M., Font-Mayolas S. i Gras, M.E. (2000). ¿Piensan los estudiantes fumadores en las consecuencias de su hábito? Oncología, 23, 61-62.

Font-Mayolas S. (2001). Per què els fumadors fumen i els no fumadors continuen sense fumar? Girona: Universitat de Girona.

Planes, M., Fàbregas, L., Gras, M.E. i Soms, M. (2003). Percepción de las consecuencias del consumo de tabaco en fumadores adictos al juego. Cuadernos de Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace, 65, 29-40. Accessible a http://www.editorialmedica.com/Cuad%20Nº%2065-Trabajo3.pdf

Font-Mayolas, S., Planes, M., i Gras, M.E. (2004). Características de la conducta de fumar en función de la fase de abandono en una muestra de personal de la Universidad de Girona. Prevención del tabaquismo, 6(2), 60-67.

Font-Mayolas, S. (2004). Deixar de fumar: valorant pros i contres. Girona: Udegé10.

Font-Mayolas, S., Planes, M. i Gras, M.E. (2006). Consumo de tabaco en el lugar de trabajo: interacciones entre fumadores y no fumadores respecto al cumplimiento de la normativa. Oncología, 29, 94-94. Accesible a: http://wwwscielo.isciii.es/pdf/onco/v29n2/08.pdf

Font-Mayolas, S., Gras, M.E. i Planes, M. (2006). Análisis del patrón de consumo de cánnabis en estudiantes universitarios. Adicciones, 18 (4), 337-344.

Font-Mayolas, S., Planes, M., Gras, M.E., i Sullman, M. (2007). Motivation for change and pros and cons of smoking in Spanish population. Addictive Behaviors, 32, 175-180. (FI any 2005:

15

1,581). Font-Mayolas, S., Gras, M.E. i Planes, M. (en premsa). Consumo de

tabaco y etapa de cambio: el papel de los intentos previos para dejar de fumar. Psiquis.

Grau, A., Font-Mayolas, S., Gras, M.E., Suñer, R. i Noguera, J. (en revisió). Calidad de vida relacionada con la salud y consumo de tabaco. Intervención Psicosocial.

Comportaments de risc i de prevenció en la conducció de vehicles: Cunill, M., Gras, M.E., Planes, M. i Oliveras, M. (2001). Quality of

life and driving: indicators of the safety seat belt use. Dins Casas, F. (Ed.), Proceedings of the third conference of the International Society for Quality of Life Studies (pp. 261-270). Girona: Universitat de Girona.

Oliveras, C., Planes, M., Cunill, M. i Gras, M.E. (2002). Efectos del alcohol y conducción de vehículos: Creencias y conductas de los jóvenes. Revista Española de Drogodependencias, 27 (1), 66- 80.

Oliveras, C., Cunill, M., Gras, M.E., Sullman, M., Planes, M. i Figuer, C. (2002). Effects of time pressure on feelings of stress, activation and arousal, and drivers’ risk taking behaviour. Dins D. de Waard, K.A. Brookhuis y A. Toffety (Eds.), Human Factors in Transportation, Communication, Health and the Workplace (pp. 245-248). Maastrich, the Netherlands: Shaker.

Gras, M.E., Cunill, M., Planes, M., Sullman, M. i Oliveras, C. (2003). Increasing safety belt use in spanish drivers: A field test of personal prompts. Journal of Applied Behavior Analysis, 36, 249-251. (FI any 2005: 0,846).

Cunill, M., Gras, M.E., Planes, M., Oliveras, C. i Sullman, M. (2004). An investigation of factors reducing seat belt use amongst Spanish drivers and passengers on urban roads. Accident Analysis and Prevention, 36, 439- 445. (FI any 2005: 1,717).

Cunill, M. Gras, M.E., Sullman, M. i Planes, M. (2005). Seat-belt use by spanish adolescents. Dins L. Dorn (ed.), Driver Behaviour Training (Vol II, p. 223-230). Cornwall (Anglaterra): Ashgate.

Sullman, M., Gras, M.E., Cunill, M. i Planes, M. (2005). A cross-cultural comparison of the driving anger scale. Dins L. Dorn (ed.), Driver Behaviour Training (Vol II, p. 287-297). Cornwall (Anglaterra): Ashgate.

Gras, M.E., Sullman, M., Cunill, M., Planes, M. i Aymerich, M. (2006). Spanish drivers and their aberrant driving behaviours. Transportation Research. Part F, 9, 129-137.

Sullman, M., Gras, M.E., Cunill, M., Planes, M. i Font-Mayolas, S. (2007). Driving anger in Spain. Personality and Individual Differences, 42 (4), 701 - 713. (FI any 2005: 1,256).

Gras, M.E., Cunill, M., Planes, M., Sullman, M. i Font-Mayolas, S. (2007). Predictors of sealt-belt use amongst Spanish drivers. Transportation Research. Part F, 10, 263-269.

Gras, M.E., Cunill, M., Sullman, M., Planes, M., Aymerich, M. i Font-Mayolas, S. (2007). Mobile phone use while driving in a sample of Spanish university workers. Accident Analysis and prevention.(FI any 2005: 1,717).

Emocions, estrès, salut i qualitat de vida: Casas, F., González, M., Coenders, G., Aymerich, M., Domingo, A.,

i Del Valle, A. (2001). Indicadores sociales y psicosociales de la calidad de vida en personas mayores. Intervención Psicosocial,10 (3), 355-378.

Soto, J. Planes, M. i Gras, M.E. (2003). Las emociones como variables relacionadas con el cambio de hábitos de salud en familiares y amigos próximos de enfermos de cáncer. Psicooncologia, 0 (1), 75-82.

Soto, J. Planes, M. i Gras, M.E. (2003). Sintomatología ansiosa y 16

depresiva en familiares y amigos próximos de enfermos de cáncer hospitalizados. Revista de Psicología Universitas Tarraconensis, 25 (1-2), 94-98.

Casas, F. i Aymerich, M. (2005). Calidad de vida en las personas mayores. Dins S. Pinazo y M. Sánchez (dirs.), Gerontología: Actualización, innovación y propuestas, (p. 117 – 144). Madrid: Pearson-Prentice Hall.

Aymerich, M., Casas, F., Planes, M. i Gras, M. E. (2005). El cuidado de los ancianos en el entorno familiar. Valoración de los recursos de apoyo mediante grupos de discusión. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 40, 16-23.

Fàbregas, L., Planes, M., Gras, M.E. i Ramió-Torrentà, L. (2007). Calidad de vida de los pacientes recién diagnosticados de esclerosis múltiple: influencia de las variables físicas y psicosociales. Medicina Clínica, 128 (9), 355-356. (FI any 2005: 1,074).

Soto, J., Gras, M.E. i Planes, M. (en revisió). Fiabilitat de l’instrument HADS (Hospital Anxiety and Depression Scale) en versió catalana. Anuario de Psicología.

Línies d’InvestigacióProfessors i/o investigadors

Directors Potencials* de Tesis Doctorals


líniaSubjectivitats, discursos i

contextosDra.Teresa Cabruja

Dra. Cristina SánchezDra. Pilar Albertin

6

Denominació Subjectivitats, pràctiques discursives i relacions de poder en la ciència, la cultura i les interaccions quotidianes

Responsable/s Dra. Teresa CabrujaEquip de Recerca DIGECICDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Teresa Cabruja


És una línea de recerca que es va iniciar a l’any 1988 amb la tesi doctoral sobre postmodernitat i subjectivitat i que, posteriorment, s’ha desenvolupat en la participació a diferents projectes de recerca subvencionats, alguns dirigits i altres com a investigadora en grups interdisciplinaris, interuniversitaris i internacionals. Utilitza una perspectiva interdisciplinar crítica de gènere, el socioconstruccionisme i els estudis postcolonials i culturals.Analitza la producció de subjectivitats de gènere, sexualitats, cultura, etc a diferents contextos, àmbits i relacins: institucionals, quotidianes, coneixement científic, artístic i cultural, per a la transformació i canvi social de racisme, masclisme, ... a partir de la deconstrucció, la narrativitat, la recuperació d’altres coneixements/relats. Temes: - Construcció social de les “identitats” culturals, de gènere,

tecnos, etc- Noves subjectivitats i globalització - Subjectivitats/memòria/precarietat- Violència de gènere

Es treballa focalitzant en les pràctiques discursives. l’imaginari social, les imatges i els intercanvis comunicatius a diferents contextos i amb diferents produccions (sanitaris, científics, culturals, artistics) per a comprendre els efectes i poder transformar situacions de desigualtat, de discriminació i d’acció social.


• Entrevistes• Grups de discussió • Anàlisi Documental • Arxiu

17


• Converses• Biografies• Relats• Entrevistes• Audiovisuals• Documents: científics, documentals, artístics, mediàtics, tècnics,

biogràfics, gràfics, didàctics, virtuals.Possibilitats de col·laboració en formació

Sí

Tasques Participació i col.laboració en el recull de dades (entrevistes, observació, documents, grups de discussió)

Participació en la revissió bibliogràfica Participació en l’aplicació de tècniques o recursos d’anàlisi Participació en les trobades per la discussió de resultats Participació en les fases de la recerca i la devolució de resultats Participació en les pràctiques de reflexivitat


Sobre “identitat”, postmodernitat, gènere i cultura: Cabruja, T. (1990). Sobre la fractalidad del individuo. Actas del III

Congreso Nacional de Psicología Social, vol. I, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago, p. 437-447.

Cabruja, T. (1991). Versions de la postmodernitat i propostes sobre l’individu. Edició microfitxes. Universitat Autònoma de Barcelona.

Cabruja, T.; y Pujal, M. (1993) Las relaciones de género en el lenguaje publicitario 'Dimensiones psicosociales de la educación y de la comunicación' Dins de F. Loscertales y M. Marín (comp.), Dimensiones psicosociales de la educación y de la comunicación. Sevilla: EUDEMA.

Cabruja, T., “Género y valores: su conjugación en las teorías de la identidad y las relaciones de género desde una perspectiva deconstruccionista”, a Género y valores, M. Jesús Izquierdo (coord.), Emakunde - Instituto Vasco de la Mujer, Vitòria, 1995, pp. 99-123.

Cabruja, T. (1996) Análisis de la construcción del/la otro/a en el discurso sobre la escolarización de los niños/as hijos/as de inmigrantes. ‘Persistencia y cambio en un mundo interdependiente. Actas del II Congreso Catalán de Sociología’. Barcelona: IDSIA.

Cabruja, T., “Postmodernismo y subjetividad: construcciones discursivas y relaciones de poder”, a Psicología, discurso y poder: metodologías cualitativas, perspectivas críticas, Luis Ángel Gordo (dir.), Visor, Madrid, 1996.

Cabruja, T. (1996). De dones, identitats i poders a les acaballes del s. XX. A 440 m sobre el nivell del mar: la Revista d’Olot, núm. 11, Olot, p. 20-24.

Cabruja, T. (1996). Noves identitats i configuracions de l'espai en la postmodernitat des d'una perspectiva psicosocial. La Punxa, núm. 23, Girona, p. 34-47.

Cabruja, T., “Psicología social crítica y posmodernidad: implicaciones para las identidades construidas desde la racionalidad moderna”, a Anthropos, “Psicología social. Una visión crítica e histórica”, núm. 1, 177, març i abril, Barcelona, 1998.

Cabruja, T., “Cultura, género y educación: la construcción de la alteridad”, en La educación intercultural en Europa. Un enfoque curricular, compil. X. Besalú, G. Campani i J.M. Plaudarias. pp. 51-66. Ediciones Pomares-Corredor, 1998.

Cabruja, T. (2000). Redes de seducción, redes de sujeción, redes de resistencia y de emancipación: Sherezada y el lobo. En D. Caballero; T. Méndez y J. Pastor, (eds), La mirada psicosociológica: Grupos procesos, lenguajes y culturas (p. 216-

18

223). Madrid: Biblioteca Nueva. Cabruja, T., (2000). Recensió “Shotter,J.; i Gergen, K.J. (ed) (1989)

Texts of identity. Londres: Sage Publications”; Revista Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura, vol 25, Barcelona, p. 89-92

Saurina, C.; Muñoz, D. Cabruja, T. y Casas F. (2000). Calidad de vida y Percepción de desigualdad de la mujer en la ciudad de Girona. Intervención psicosocial: revista sobre igualdad y calidad de vida, núm. 9, Madrid, p. 99-116.

Cabruja, T. (2000). Debat sobre la desigualtat sexe-gènere i propostes dis(u)tòpiques: Veus de dones. Revista de Girona, núm 201, Girona, p. 66-70.

Cabruja, T.; y Gordo, A (2000) The (un)state of Spanish critical psychology. Critical Psychology. The International Journal of Critical Psychology, vol.1, London, 2000, pp. 128-135.

Cabruja,T. (2002)"Discursos sobre la diferencia: subjetividades supuestas, subjetividades impuestas y subjetividades soñadas", en Por uma epistemologia da subjetividade: um debate entre a teoría socio histórica e a teroría das representaçaoes sociais, Furtado, O.; y Gónzalez,F., Sao Paulo, 2002, Casa do Psicologo, pp. 77-89. Cabruja, T. (2004). Postmodernism in Psychology. Dins de Encyclopedia of Applied Psychology APSY, vol.3, (p. 67-73). Ed. Elsevier Sciencce Publishers.

Cabruja; T. (ed) (2005) Psicología: perspectivas deconstruccionistas. Subjetividad, psicopatología y ciberpsicología, 2005. Barcelona: EDIUOC.

Cabruja, T. (2005). Perdid@s en las políticas de traducción de la subjetividad: ciencia-ficción y psicopatologización de la experiencia. Dins de G. Serrano i J. Regueiro, Psicología Social y problemas sociales: Psicología Jurídica, de la Violencia y de Género. Madrid: Ed. Biblioteca Nueva.

Cabruja, T. (2006). Reseña "Teoría Queer. Políticas bolleras, Maricas, Trans, Mestizas." Athenea Digital, 10, otoño.

Cabruja, T. (2006) "Mentes Inquietas/Cuerpos Indisciplinados", pp 69-92,en Torras, M. (ed) (2006) Corporizar el pensamiento: escrituras y lecturasdel cuerpo en la cultura occidental, Pontevedra: Mirable Editorial.

Cabruja, T. (2007). Subjetividad, discurso y relaciones de poder. Una aproximación desde la psicología social. Dins de M. Torras (ed), Cuerpo e Identidad (p. 117-139).Barcelona: Edicions UAB.

Cabruja T. (2008). Problematizando construcciones de la feminidad, el cuerpo y la subjetividad: otras ceni/cyborg/cientas. Dins de VVAA, Mujer y trabajo: entre la precariedad y la desigualdad (pp. ). EN PRENSA. Madrid, San Sebastián: Publicaciones Consejo Judicial Superior/CENDOJ

Sobre Subjectivitat, memòria i precarietat: Martínez, C.; Cabruja, T. y Pallares, S. (1990) Efectos psicosociales

de las nuevas tecnologías en la identidad de los individuos. Dins de J. M. Peiró (coord.), Trabajo, organizaciones y marketing social. Madrid: Sendai Ediciones.

Cabruja, T. y Vázquez, F. (1995). Retórica de la objetividad. Revista de Psicología Social Aplicada, vol. 5, núm. 1/2, Alicante, p. 113-126

Cabruja, T. (2000). Narratives sobre l’educació dels/de la ciutadà/na: pràctiques de control social o pràctiques d’emancipació? En J. Riba y A. Sanjuán(eds.), Filosofia i Arxiu, (p.115-128). Barcelona: Edicions LU Llibreria Universitària de Barcelona.

Cabruja, T.; Iñíguez, T. y Vázquez, F (2000) ¿Cómo construimos el mundo? Relativismo, espacios de relación y narratividad. Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura., vol. 25, pp.61-94.

Cabruja Ubach, T. (2002) Las instituciones sociales. Reproducción e innovación en el orden social. Resistencias y cambio social. Dins

19

de F. Vázquez (coord.), Psicología del comportamiento colectivo (p. 135-187). Barcelona: EDIOUC.

Cabruja, T., (2003) “Astucias de la razón y psicología crítica: condiciones de erotismo-seducción, prácticas de tokenismo y resistencias ético-políticas”, a Política y Sociedad. A partir del socioconstruccionismo, 2003. Vol. 40 núm.1: 141-153.

Cabruja, T. ( 2003) Las instituciones sociales. Dins F. Vázquez (ed.) Psicologia del comportamiento colectivo. Barcelona: EDIUOC

Cabruja, T.; Espinas, E.; Albertín, P.; Juanola, E. y Torrent, A. (2005). ¿Cómo incorporar las mujeres psicólogas y los estudios feministas a la formación psicológica? Análisis de las producciones discursivas de psicólog@s en formación y profesionales. Dins de J. Romay Martínez y R. García Mira (eds), Psicología social y problemas sociales. Psicología Jurídica, de la Violencia y de Género (p. 437-444). Madrid: Biblioteca Nueva.

Cabruja, T. (2007) ¿Malestares sans toi ni loi para resistencias “sin papeles”? en Psicología Crítica. Entre el Malestar Íntimo y la miseria social. Archipiélago. Cuadernos críticos de la cultura, (76), p 75-84.


Sobre Violència de Gènere: Cabruja, T., “Psicología social crítica y posmodernidad:

implicaciones para las identidades construidas desde la racionalidad moderna”, a Anthropos, “Psicología social. Una visión crítica e histórica”, núm. 1, 177, març i abril, Barcelona, 1998.

Cabruja, T. (2000). Redes de seducción, redes de sujeción, redes de resistencia y de emancipación: Sherezada y el lobo. En D. Caballero; T. Méndez y J. Pastor, (eds), La mirada psicosociológica: Grupos procesos, lenguajes y culturas (p. 216-223). Madrid: Biblioteca Nueva

Cabruja, T. ( 2003) Las instituciones sociales. Dins F. Vázquez (ed.) Psicologia del comportamiento colectivo. Barcelona: EDIUOC

Cabruja, T. (2004) “Violencia doméstica:sexo y género en las teorías psicosociales sobre la violencia. Hacia otras propuestas de comprensión e intervención”, a Intervención psicosocial, 2004, vol. 13, núm. 2, pp. 141-153.

Rolfhs, I., Cabruja T., Olmo, R. i Espinàs, L. (2004). Aproximació a l’anàlisi dels recursos implicats i la seva idoneitat en el procès de recuperació de les dones víctimes de violencia domèstica a la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona/ICD: Document.


Cabruja, T. (2007) “Lokas lokuras okupadas. Violencias de la psicología a las mujeres : psicologización, psicopatologización y silenciamientos”, en San Martin, C, y Biglia, B “Estado de Wonderbraa. Entretejiendo narrativas feministas sobre las violencias de género”, Barcelona, Virus.


Cabruja, T. (2008) coord.continguts “Deconstruïm Violències. Cap a l’eradicació de la violència masclista”. Jornada del territori català del dia de la Violència envers les dones ICD.

20

Denominació Deconstrucció i PsicopatologiaResponsable/s Dra. Teresa CabrujaEquip de Recerca DIGECICDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Teresa Cabruja


És una línea de recerca que es va iniciar a l’any 1986 i que, partint de l’antipsiquiatria, la historia de la “follia” per a les dones, els estudis “subalterns” i els treballs d’intervenció i canvi social amb la “narrativitat”, investiga sobre:• La (psico) patologització d’experiències i col.lectius en la

globalització• La deconstrucció de categories del DSM i una comprensió

alternativa dels diagnòstics• La “construcció social de les relacions de gènere” i els seus

efectes en contextos com la salut, la salut mental i altres• La psicologització de malestars per desigualtats socials,

econòmiques, etc.• Salut/gènere/psicologia• La capacitat de les narratives i les xarxes per a la transformació

social, la desinstitucinalització, l’”empoderament” i la resignificació


• Entrevistes• Grups de discussió • Recollida i arxiu de documents (biogràfics, audiovisuals, virtuals,

mediàtics, tècnics, gràfics, didàctics, científics, documentals, etc.)Tipus d’informació recollida

• Converses• Biografies• Relats• Entrevistes• Audiovisuals• Documents: científics, documentals, artístics, mediàtics, tècnics,

biogràfics, gràfics, didàctics,.Possibilitats de col·laboració en formació

Sí

Tasques Participació i col·laboració en el recull de dades (entrevistes, observació, documents, grups de discussió)

Participació i col.laboració en el recull de dades (entrevistes, observació, documents, grups de discussió)



Cabruja, T. (1988). La imagen popular de la locura. En T. Ibáñez (dir.), Ideologías de la vida cotidiana (p. 183-204). Barcelona: Sendai Ediciones.

Cabruja, T (1988). Mites i metàfores de la follia, Revista d'Arts i Lletres, núm. 3, 12-14.


Cabruja, T. y Vázquez, F. (1995). Retórica de la objetividad. Revista de Psicología Social Aplicada, vol. 5, núm. 1/2, Alicante, p. 113-126.

Cabruja, T., “Género y valores: su conjugación en las teorías de la identidad y las relaciones de género desde una perspectiva deconstruccionista”, a Género y valores, M. Jesús Izquierdo (coord.), Emakunde - Instituto Vasco de la Mujer, Vitòria, 1995,

21

pp. 99-123. Cabruja, T., “Postmodernismo y subjetividad: construcciones

discursivas y relaciones de poder”, a Psicología, discurso y poder: metodologías cualitativas, perspectivas críticas, Luis Ángel Gordo (dir.), Visor, Madrid, 1996.


Cabruja,T; Font, J.; Gil, E.; Montenegro, M.; Morales, N.; Nañez, A. y Pallí, C., (2000). La regulación social de la intersubjetividad en los textos de docencia universitaria. Dins de D. Caballero; T. Méndez y J. Pastor, (eds), La mirada psicosociológica: Grupos procesos, lenguajes y culturas (p. 76-83). Madrid: Biblioteca Nueva.

Gil, E.; Montenegro, M.; Morales, N.; Náñez, A.; Pallí, T.; Cabruja, T. y Font, J., (2000). Producción de conocimiento y orden social: la construcción de problemas y soluciones dentro del curriculum universitario. En D. Caballero; T. Méndez y J. Pastor, (eds), La mirada psicosociológica Grupos procesos, lenguajes y culturas (p.117-121). Madrid: Biblioteca Nueva.

Cabruja, T. (2000). Redes de seducción, redes de sujeción, redes de resistencia y de emancipación: Sherezada y el lobo. En D. Caballero; T. Méndez y J. Pastor, (eds), La mirada psicosociológica: Grupos procesos, lenguajes y culturas (p. 216-223). Madrid: Biblioteca Nueva.


Cabruja,T. (2002)"Discursos sobre la diferencia: subjetividades supuestas, subjetividades impuestas y subjetividades soñadas", en Por uma epistemologia da subjetividade: um debate entre a teoría socio histórica e a teroría das representaçaoes sociais, Furtado, O.; y Gónzalez,F., Sao Paulo, 2002, Casa do Psicologo, pp. 77-89.

T. Cabruja (coord.), (2003) Sociogènesi de la Psicologia Científica. Barcelona: Editorial UOC.


Cabruja, T. ( 2003) Las instituciones sociales. Dins Vázquez, F. (ed)(2003) Psicologia del comportamiento colectivo. Barcelona: EDIUOC

Cabruja, T. (2004). Postmodernism in Psychology. Dins de Encyclopedia of Applied Psychology APSY, vol.3, (p. 67-73). Ed. Elsevier Sciencce Publishers.

Cabruja, T. (2005). Reseña “Contra la dominación. Variaciones sobre la salvaje exigencia de libertad que brota del relativismo y de las consonancias entre Castoriadis, Foucault, Rorty y Serres”. Athenea Digital, 8, otoño.


Cabruja, T. y Garay A. I. (2005). Introducción al desarrollo sociohistórico del conocimiento psicológico científico. Dins de T. Cabruja (ed.), Psicología: perspectivas deconstruccionistas: Subjetividad, psicopatología y ciberpsicología (p. 17-59). Barcelona: EDIUOC.

Cabruja, T. (2005). Psicología, racionalidad moderna y prácticas de producción de la diferencia normal-patológico. Dins de T. Cabruja (ed.), Psicología: perspectivas deconstruccionistas:

22

Subjetividad, psicopatología y ciberpsicología (p. 115-166). Barcelona: EDIUOC.







Cabruja, T. (2008). Prejudicis i valors en la formació i la pràctica professional de la psicologia: Entre el “currículum ocult” i les interaccions personals. Dins d’E. Villar (ed.), Practicum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes (p. 287-303). Girona: Documenta Universitaria (UdG Publicacions).

Denominació Ciència, construcció de la diferència i societatResponsable/s Dra. Teresa CabrujaEquip de Recerca DIGECICDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Teresa Cabruja


És una línea de recerca que treballa a partir d’analitzar com es construeix la diferència en el coneixement científic ( especialment la psicologia, però també la medecina, el dret, la sociologia, ...) i els seus efectes en termes d’autoritat, discriminació i desigualtat social, a la vegada que cerca alternatives metodològiques i de transformació de les relacions ciència-societat. S’ha desenvolupat en la participació a diferents projectes de recerca subvencionats, alguns dirigits i altres com a investigadora en grups interdisciplinaris i interuniversitaris.Temes: - Gènere, cultura i ciència

- Feminisme, pedagogia i vida quotidiana- Valors i relacions de poder en la formació i la professionalització- Curriculum ocult


• Entrevistes• Grups de discussió virtuals i presencials• Recollida i arxiu de documents (biogràfics, audiovisuals,

mediàtics, tècnics, gràfics, didàctics, científics, documentals, etc.)Tipus d’informació recollida

• Converses• Biografies• Relats• Entrevistes• Audiovisuals• Documents: científics, documentals, artístics, virtuals, mediàtics,

tècnics, biogràfics, gràfics, didàctics,.23


Sí

Tasques Participació i col.laboració en el recull de dades (entrevistes, observació, documents, grups de discussió)



Cabruja, T. (1988). La imagen popular de la locura. En T. Ibáñez (dir.), Ideologías de la vida cotidiana (p. 183-204). Barcelona: Sendai Ediciones.

Cabruja, T (1988). Mites i metàfores de la follia, Revista d'Arts i Lletres, núm. 3, 12-14.

Cabruja, T. (1990). Sobre la fractalidad del individuo. Actas del III Congreso Nacional de Psicología Social, vol. I, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago, p. 437-447.


Cabruja, T. y Vázquez, F. (1995). Retórica de la objetividad. Revista de Psicología Social Aplicada, vol. 5, núm. 1/2, Alicante, p. 113-126.

Cabruja, T., “Género y valores: su conjugación en las teorías de la identidad y las relaciones de género desde una perspectiva deconstruccionista”, a Género y valores, M. Jesús Izquierdo (coord.), Emakunde - Instituto Vasco de la Mujer, Vitòria, 1995, pp. 99-123.

Cabruja, T. (1996) Análisis de la construcción del/la otro/a en el discurso sobre la escolarización de los niños/as hijos/as de inmigrantes. ‘Persistencia y cambio en un mundo interdependiente. Actas del II Congreso Catalán de Sociología’. Barcelona: IDSIA.

Cabruja, T., “Postmodernismo y subjetividad: construcciones discursivas y relaciones de poder”, a Psicología, discurso y poder: metodologías cualitativas, perspectivas críticas, Luis Ángel Gordo (dir.), Visor, Madrid, 1996.

Alegret, J.L.; Cabruja, T.; Llobet, O. y Casadevall, M. (1996) 'Estudio de la percepción social de los 'actores' implicados en el sistema productivo de la pesca (pescadores, ecologistas, políticos, cofradías, biólogos y pescaderos)'. Subproyecto. Girona. Text mecanografiat

Cabruja, T. (1996). De dones, identitats i poders a les acaballes del s. XX. A 440 m sobre el nivell del mar: la Revista d’Olot, núm. 11, Olot, p. 20-24.

Cabruja, T., Alegret, J.L., Casadevall, M. y Llobet, O. (1996). The importance of local perceptions of fisheries resources in catalan fisheries. Mare Working Paper, núm. 8, Hojberg (Dinamarca), p. 1-21.


Cabruja, T., “Cultura, género y educación: la construcción de la alteridad”, en La educación intercultural en Europa. Un enfoque curricular, compil. X. Besalú, G. Campani i J.M. Plaudarias. pp. 51-66. Ediciones Pomares-Corredor, 1998.

Cabruja,T; Font, J.; Gil, E.; Montenegro, M.; Morales, N.; Nañez, A. y Pallí, C., (2000). La regulación social de la intersubjetividad en los textos de docencia universitaria. Dins de D. Caballero; T. Méndez y J. Pastor, (eds), La mirada psicosociológica: Grupos procesos,

24

lenguajes y culturas (p. 76-83). Madrid: Biblioteca Nueva. Gil, E.; Montenegro, M.; Morales, N.; Náñez, A.; Pallí, T.; Cabruja, T.

y Font, J., (2000). Producción de conocimiento y orden social: la construcción de problemas y soluciones dentro del curriculum universitario. En D. Caballero; T. Méndez y J. Pastor, (eds), La mirada psicosociológica Grupos procesos, lenguajes y culturas (p.117-121). Madrid: Biblioteca Nueva.

Cabruja, T. (2000). Redes de seducción, redes de sujeción, redes de resistencia y de emancipación: Sherezada y el lobo. En D. Caballero; T. Méndez y J. Pastor, (eds), La mirada psicosociológica: Grupos procesos, lenguajes y culturas (p. 216-223). Madrid: Biblioteca Nueva.

Cabruja, T. (2000). Narratives sobre l’educació dels/de la ciutadà/na: pràctiques de control social o pràctiques d’emancipació? En J. Riba y A. Sanjuán(eds.), Filosofia i Arxiu, (p.115-128). Barcelona: Edicions LU Llibreria Universitària de Barcelona.

Pujal, M; Cabruja, T.; Pallí, T. i Montenegro, M., (2000) El Curriculum oculto en la Universidad: Análisis psicosocial de algunas producciones académicas en ciencias sociales y de la salud. Subinforme. Informe Projecte D.G.E.S.-PB97-02-07. Análisis de los mecanismos autopotenciadores y del impacto social de la actividad científica española, Ibáñez, T. (Dir.), p.1-303. IDISA

Cabruja, T.; Iñíguez, T. y Vázquez, F (2000) ¿Cómo construimos el mundo? Relativismo, espacios de relación y narratividad. Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura., vol. 25, pp.61-94.

Cabruja, T. (2000). Debat sobre la desigualtat sexe-gènere i propostes dis(u)tòpiques: Veus de dones. Revista de Girona, núm 201, Girona, p. 66-70.


Cabruja,T. (2002)"Discursos sobre la diferencia: subjetividades supuestas, subjetividades impuestas y subjetividades soñadas", en Por uma epistemologia da subjetividade: um debate entre a teoría socio histórica e a teroría das representaçaoes sociais, Furtado, O.; y Gónzalez,F., Sao Paulo, 2002, Casa do Psicologo, pp. 77-89.

Cabruja Ubach, T. (2002) Las instituciones sociales. Reproducción e innovación en el orden social. Resistencias y cambio social. Dins de F. Vázquez (coord.), Psicología del comportamiento colectivo (p. 135-187). Barcelona: Editorial UOC.

Cabruja, T. (ed.) (2003). Sociogénesis de la Psicología Científica. Barcelona: Editorial UOC.


Cabruja, T. ( 2003) Las instituciones sociales. Dins Vázquez, F. (200x) Psicologia del comportamiento colectivo. Barcelona: EDIUOC

Serrat, E.; Villar, E.; Albertín, P.; Caparrós, B.; Viñas, F. y Cabruja, T. (2003). El prácticum de psicología de la Universidad de Girona: continuidad y cambio. Dins de M.V. Mestre, A. Latorre y equipo decanal (comp), 2º Congreso de Enseñanza de la Psicología: Espacio Europeo de Educación superior (p.15-25). Valencia: Ed. Cristóbal Serrano

Cabruja T., Espinàs, L., Albertín, P. i Torrent, A. (2004) Com incorporar les dones psicòlogues i els estudis feministas a la formació psicològica? Estudi pilot a Girona i comarques. Girona.

Cabruja, T. (2004). Postmodernism in Psychology. Dins de Encyclopedia of Applied Psychology APSY, vol.3, (p. 67-73). Ed. Elsevier Sciencce Publishers.

25

Albertín, P; Cabruja, T.; Villar, E.; Serrat, E.; Caparrós, B y Viñas, F., (2004). El diario de campo como material de reflexión y aprendizaje del alumno/a del prácticum. En Actas del Congreso de Innovación docente. Barcelona/Girona: IDSIA.


Cabruja, T. y Garay A. I. (2005). Introducción al desarrollo sociohistórico del conocimiento psicológico científico. Dins de T. Cabruja (ed.), Psicología: perspectivas deconstruccionistas: Subjetividad, psicopatología y ciberpsicología (p. 17-59). Barcelona: EDIUOC.

Cabruja , T. (2005). Psicología, racionalidad moderna y prácticas de producción de la diferencia normal-patológico. Dins de T. Cabruja (ed.), Psicología: perspectivas deconstruccionistas: Subjetividad, psicopatología y ciberpsicología (p. 115-166). Barcelona: EDIUOC.

Cabruja, T.; Espinas, E.; Albertín, P.; Juanola, E. y Torrent, A. (2005). ¿Cómo incorporar las mujeres psicólogas y los estudios feministas a la formación psicológica? Análisis de las producciones discursivas de psicólog@s en formación y profesionales. Dins de J. Romay Martínez y R. García Mira (eds), Psicología social y problemas sociales. Psicología Jurídica, de la Violencia y de Género (p. 437-444). Madrid: Biblioteca Nueva.

Cabruja, T. (2005). Perdid@s en las políticas de traducción de la subjetividad: ciencia-ficción y psicopatologización de la experiencia. Dins de G. Serrano i J. Regueiro, Psicología Social y problemas sociales: Psicología Jurídica, de la Violencia y de Género. Madrid: Ed. Biblioteca Nueva.






Cabruja, T. (2008). Prejudicis i valors en la formació i la pràctica professional de la psicologia: Entre el “currículum ocult” i les interaccions personals. Dins d’E. Villar (ed.), Practicum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes (p. 287-303). Girona: Documenta Universitaria (UdG Publicacions).

Cabruja, T., Albertín, P., Caparrós, B. i Viñas, F. (2008). L’aprenentatge de procediments instrumentals: el cas de l’entrevista. Dins d’E. Villar (ed.), Practicum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes (p. 351-366). Girona: Documenta Universitaria (UdG Publicacions).

Cabruja, T. i Albertín, P. (2008). L’aprenentatge de la pràctica analítica, reflexiva i crítica durant el Practicum: el diari de camp en la tutorització de l’estudiant. Dins d’E. Villar (ed.), Practicum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes (p. 157-182). Girona: Documenta Universitaria (UdG Publicacions).

Cabruja T. (2008). Problematizando construcciones de la 26

feminidad, el cuerpo y la subjetividad: otras ceni/cyborg/cientas. Dins de VVAA, Mujer y trabajo: entre la precariedad y la desigualdad (pp. ). EN PRENSA. Madrid, San Sebastián: Publicaciones Consejo Judicial Superior/CENDOJ.

Cabruja, T. (2008) ¿Quién teme la psicología feminista? Reflexiones sobre las construcciones discursivas de profesores, estudiantes y profesionales para que cuando el “género entre en el aula”, el feminismo no “salga por la ventana”. En prensa.Revista Proposiçoes.V. 19, nº2 (56), maio/ago, 2008.

Denominació Desigualtats socials i estils de vida segons classe, gènere i edat

Responsable/s Dra. Cristina Sánchez MiretEquip de Recerca DIGECICDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Cristina Sánchez Miret


És una línea de recerca iniciada l’any 1990 de recerca de les desigualtats socials a Catalunya des de la perspectiva de l’anàlisi de l’estructura social especialment de les variables de classe social i gènere, i darrerament del cicle vital.Temes: - Condicions de vida dels grups socials: classe mitjana

propietària, classe mitjana assalariada, classe treballadora; dones i homes; joventut, maduresa i ancianitat

- Pobresa- Usos, costums i estils de vida dels grups socials- Conciliació de la vida personal, familiar i laboral- Treball domèstic i familiar- Participació ciutadana i democràcia directa


• Enquestes• Entrevistes• Grups de discussió


Condicions i estils de vida de la població catalana des de 1990 a 2008 ( Dades Metrocat i PaD Catalunya)


sí

Tasques Elaboració del marc teòric d’anàlisi Elaboració de qüestionaris Participació i col·laboració en el recull de dades (enquestes,

entrevistes, observació, grups de discussió) Participació en la revisió bibliogràfica Aprenentatge de tècniques o recursos d’anàlisi Construcció de eines i recursos Anàlisi de resultats


• SÁNCHEZ, C.; QUINTANA, N. (2005): Les classes socials a Catalunya. Desigualtats en les condicions de vida dels grups socials. A Estructura social i desigualtats a Catalunya. Polítiques n.46 Editorial Mediterrània i Fundació Jaume Bofill.

• SÁNCHEZ, C.; LLÀTZER, H.(2005): El repartiment del treball domèstic i familiar. A Estructura social i desigualtats a Catalunya. Polítiques n.46 Editorial Mediterrània i Fundació Jaume Bofill.

• SÁNCHEZ, C.; Quintana, N.; LLàtzer, H.(2005): Els fills: present i futur. A Estructura social i desigualtats a Catalunya. Polítiques n.46 Editorial Mediterrània i Fundació Jaume Bofill.

• SÁNCHEZ, C. (2004): El treball de les dones a Catalunya. (Avançament de resultats) Fundació Jaume Bofill. www.obdesigualtats.org

• SÁNCHEZ, C. (2003): Les desigualtats socials i la salut a Catalunya. Les dades del Panel de Desigualtats a Catalunya (2001-2002) a NAVARRO, V. (dir) L’estat del benestara Catalunya. Col.lecció

27

http://www.obdesigualtats.org/

Societat i Territori. Diputació de Barcelona.• SUBIRATS, M.; SÁNCHEZ, C.; DOMÍNGUEZ, M. (2002): Classes

socials i estratificació a Enquesta de la Regió de Barcelona 2000. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Diputació de Barcelona.

• VVAA (1999): Informe per a la Catalunya del 2000. Fundació Jaume Bofill.Editorial Mediterrània.

• SÁNCHEZ, C. COSTA, J. (1990): L’habitatge al barri de la Salut de Badalona. Ajuntament de Badalona

• SUBIRATS, M.; MASATS, M. I SÁNCHEZ, C. (1992): Educació, llengua i hàbits culturals. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona

• SUBIRATS, M.; SÁNCHEZ, C. (1995): Clases sociales y desigualdad de estilos de vida en la Región Metropolitana de Barcelona. A Desigualdad y clases sociales. Un seminario entorno a EriK O. Wright. Argentaria-Visor

• MIGUÉLEZ, F., GARCÍA, T., REBOLLO, O. SÁNCHEZ, C. y ROMERO, A. (1997) Desigualtat i canvi. L’estructura social contemporània. Proa

• MUÑOZ, D, ROMERO, A i SÁNCHEZ, C. (1997) L’anàlisi del rendiment acadèmic a la UdG (1993-1994). Línies de recerca i d’innovació docent dins de l¡àmbit de l’educació superior. Universitat de Girona

• SÁNCHEZ, C. (1997): Llengua i sexe a El coneixement del català. Anàlisis de les dades del Cens Lingüístic de 1991 de Catalunya, les Illes balears i el País Valencià. Generalitat de Catalunya

• SÁNCHEZ, C. (1997) la llengua catalana a les llars a El coneixement del català. Anàlisis de les dades del cens lingüístic de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Generalitat de Catalunya

• SÁNCHEZ, C. (1997) L’estructura social de Barcelona i el conjunt de la Regió I a L’articulació social de la Barcelona Contemporània. Proa

• SÁNCHEZ, C. (2003): les desigualtats socials i la salut a Catalunya. Les dades del Panel de Desigualtats a Catalunya 2001-2002. L’Estat del Benestar a Catalunya

• SÁNCHEZ, C. (1995): La selecció de les dades lingüïstiques: una crítica sociològica a La variació lingüística: dissenys i metodologies de corpus lingüístics. El 1r i 2on Col.loquis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. Promocions i Publicacions Universitàries de Barcelona

• SÁNCHEZ, C. (1998): Sociolingüística i etnometodologiaRevista de l’Associació Catalana de Sociologia

• SÁNCHEZ, C. (1993): L’Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990: condicions de vida i hàbits de la població. Revista del Cifa

• SÁNCHEZ, C. (1995): Classes i grups socials a la Barcelona d’avui. Perspectiva Escolar. Barcelona

• DOMÍNGUEZ, M. i SÁNCHEZ, C. (1996) Aspectes metodològics i tècniques d’anàlisi de les dades per a l’estudi dels grups i classes socials a la regió metropolitana de Barcelona. Papers. Revista de Sociologia

• SÁNCHEZ, C. (1997): La clase social: concepto y medición. Dimensión Humana. Madrid (ESPAÑA)

• SÁNCHEZ, C. (1999): III Congrés Català de Sociologia. Desigualtats, classes socials i territori. Revista Catalana de Sociologia

• SÁNCHEZ, C. (2001): Anàlisis de l’estructura social de les comarques catalanes amb les dades censals, 1996. Revista Catalana de Sociologia

• SÁNCHEZ, C. (2001) La Població marginal a Badalona. Revista Catalana de Sociologia

Denominació Etnografia: recerca sobre pràctiques culturals i imaginaris col·lectius (consum de drogues, socialització professional,

28

violència i desigualtats de gènere)Responsable/s Dra. Pilar AlbertínEquip de Recerca DIGECICDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Pilar Albertín


És una línia de recerca que es va iniciar a l’any 1993 amb l’experiència de metodologies qualitatives, especialment etnografia, a través d’un estudi amb usuaris d’heroïna en un barri de Barcelona. La investigació va durar dos anys i es va realitzar un estudi de camp basat en l’observació participant, entrevistes i histories de vida. El resultat va ser una tesis doctoral sobre el fenomen de consum de drogues en un àmbit comunitari, i alhora el paper de l’investigador/a dins de la producció del relat científic o etnogràfic. Es va continuar amb altres estudis sobre el consum de substàncies psicoactives en adolescents i temps d’oci.Posteriorment, a l´any 1997, es va realitzar investigacions de caràcter etnogràfic sobre la pràctica professional dels metges en formació dins de l’entorn hospitalari, i posteriorment (2004) el tractament de la violència de gènere en la parella, mitjançant observacions i entrevistes en contextos jurídicopenals i d’atenció psicosocial. Així mateix. s’ha treballat la construcció social de la identitat professional (per exemple, la recerca sobre les dones policia).Aquesta línia de recerca està força consolidada, amb llarga experiència.L’enfocament, pretén una recerca que busca la comprensió del fenomen, el pensament crític i reflexiu sobre el coneixement científic i els seus efectes sobre la realitat, l’experimentació de noves formes de construcció d’aquesta realitat i la implicació de l’investigador/a amb el subjecte i objecte d’estudi i la seva capacitat de transformació social.


Entrevistes Observació participant Grups de discussió Recollida i arxiu de documents (biogràfics, audiovisuals,

publicacions, etc.) Anàlisi del discurs


Converses Biografies Relats i narracions Documentals Fòrums virtuals Materials didàctics, científics, polítics, films, fotos, literatura i

altresPossibilitats de col·laboració en formació

Sí

Tasques Participació i col·laboració en el recull de dades (entrevistes, observació participant, documents, grups de discussió)

Participació en la revisió bibliogràfica Aprenentatge de tècniques i recursos d’anàlisi Participació en les trobades per la discussió de resultats Participació en les fases de la recerca i la devolució de resultats


• Domingo, A.; Hartnoll, R.; Maguire, A.; Brugal, M.T.; Albertín, P.; Caylà, J.; Casabona, J. and Suelves, J.M.(1998). Analytical considerations with capture-recapture prevalence estimation: case studies of estimating opiate in Barcelona metropolitan area. American Jorunal of Epidemiology, 148:732-740.

• Albertín, P, Vilanova, M.(1999).Actitudes de los estudiantes hacia la materia de Enfermería Comunitaria. Metas de Enfermeria, 15(2):47-53.

29

• Albertín, P. (1999). Consumir heroína: relaciones significados y vida cotidiana. Girona: Delegación dÁfers de Cooperació pel Desenvolupament i Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

• Albertín, P. (2000). Estudio descriptivo sobre el consumo de substancias psicoactivas en jóvenes de dos comunidades de España. En J. Fernández del Valle, J. Herrero y A. Bravo (eds.). Intervención psicosocial y comunitaria. La promoción de la salud y la calidad de vida. Madrid: Biblioteca Nueva, pp.307-311.

• Albertín, P. (2000). La perspectiva de los usuari@s en un programa de mantenimiento con metadona: elementos evaluativos. Intervención Psicosocial. Revista sobre igualdad y cualidad de vida, 9 (2): 217-231.

• Albertín, P.; Domingo, A. y Hartnoll, R. (2001). Prevention of HIV infection in heroin injecting person. Qualitative Health Research, 11 (1):26-39.

• Sánchez-Candamio, M; Pla, M; Albertín, P., Rodríguez, M.(2001). El procés de socialització dels personal mèdic intern resident. Aportacions de la investigació social qualitativa a lánàlisi de líniciació professional en un context institucional. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

• Albertín, P. (2001). Un estudio etnográfico sobre usuarios/as de heroína. Conocimiento psicosocial y práctica reflexiva. Tesis doctoral. http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-0309105-093359//tpac.pdf

• Cubells, J., Albertín, P.; Hernáez, M. y Rusiñol, E. (2005). El tratamiento de la violencia de género en los contextos jurídico-penales: algunos elementos de reflexión. En J. Sobral, G. Serrano y J. Regueiro (comps.). Psicología jurídica de la Violencia y de Género. Madrid: Biblioteca Nueva, pp. 53-60.

• Albertín, P. (2005). Estructuras y desarrollo de la Psicología científica moderna y los cambios posteriores: la cuestión del método y el nuevo modelo de sujeto investigador profesional. En T. Cabruja (coord.): Psicología: perspectivas deconstruccionistas. Subjetividad, psicopatología y ciberpsicología. Barcelona: EDIUOC,pp. 61-114.

• Cabruja, T., Espinás, L., Albertín, P., Juanola, E. y Torrent, A. (2005). ¿Cómo incorporar las mujeres psicólogas y los estudios feministas en la formación psicológica?. Análisis de las producciones discursivas de psicólog@s en formación y profesionales. En J. Sobral, G. Serrano y J. Regueiro (comps.). Psicología jurídica de la Violencia y de Género. Madrid: Biblioteca Nueva, pp. 437-443.

• Cubells, J., Albertín, P.; Hernáez, M. y Rusiñol, E. (2005). El tratamiento de la violencia de género en los contextos jurídico-penales: algunos elementos de reflexión. En J. Sobral, G. Serrano y J. Regueiro (comps.). Psicología jurídica de la Violencia y de Género. Madrid: Biblioteca Nueva, pp. 53-60.

• Cubells, J., Albertín, P. , Hernáez, M. ,Rusinyol, E. (2006). Navegant entre narracions: recuperant silencis i subjectivitats. Recursos psicosocials en látenció a víctimes de violència de gènere en l´àmbit penal (jutjats i cos policial). Centre dÉstudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat. http://www.gencat/net/justicia/temes/cejfe/recerca/publicacions de recerca recents/index.html

• Albertín, P. y Torrent, A. (2007). La tutorització en el pràcticum: valoracions dels estudiants de psicologia de la Universitat de Girona. Revista d’Ensenyament de la Psicologia: Teoria i Experiència (REPTE), nº 3 [http://psicologia.udg.es/revista/publicacions/03/Cat/

30

http://www.gencat/net/justicia/temes/cejfe/recerca/publicacions

http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-0309105-093359/tpac.pdf

http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-0309105-093359/tpac.pdf

02(3)_Cat.pdf]• Villar,E., Albertín, P., Aymerich,M., Cabruja,T., Caparrós, B.,

Rostan, C., Serrat, E. i Viñas, F. (2007). Pràcticum de Psicologia. Fonaments, reflexions i propostes. Girona: Documenta Universitaria

• Albertín, P., Cubells, J. y Dorado, A. (2007). Las profesionales policía: motivos, recursos y estrategias de conciliación con la vida privada. Estudio en la ciudad de Gerona. Barcelona: Institut Català de les dones.

• Albertín, P., Cubells, J. e Iñiguez, L. (en prensa).La posición de las personas que usan drogas: elementos de reflexión para una intervención socio sanitaria. Revista de sanidad penitenciaria.

• Albertín, P. and Iñiguez, L. (en prensa). Using drugs: the meaning of opiate substances and their consumption from the consumer perspective. Addiction: Research & Theory.,

Denominació Dona, victimologia i sistema penalResponsable/s Dra. Pilar AlbertínEquip de Recerca DIGECIC (Discurs, gènere, cultura i ciència)Doctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Pilar Albertín


Situació psicosocial de les dones en relació als discursos sociolegals dominants en el sistema de justicia. Subjectivitats i discursos en el context juridic-penal. Estudi psicosocial dels procesos de victimització. Construcció social de la victima. Violència de gènere.Aquesta línia de recerca va ser iniciada a lány 2002 a partir de la realització de diferents projectes en relació a “Dones i atenció en el sistema juridic-penal”, així com focalització en el tema de la “victimització” i “imaginari col.lectiu sobre les relacions de gènere i la violència de gènere”. Lénfocament és socioconstruccionista i amb perspertiva de gènere.


Metodologia qualitativa: entrevistes, observació participant, històries de vida, documents audiovisuals o escrits.


Descripcions, relats i discursos en diferents contextos en relació al tema específic. Coneixement de la xarxa psicosocial i legal què intervé en la temàtica.


Col.laboració en formació de treball de camp i anàlisi de la informació

TasquesPublicacions accessibles

• Casas, F. y Albertín, P. (1999). Informe avaluatiu extern i recomanacions técniques. Memoria de la evaluación realizada en el proyecto Pla integral dátenció a nens en risc social i les seves famílies. Consell Comarcal del Baix Empordà. Girona (memòria).

• Cárdenas, M.I y Albertín, P. (2004). "Les dones amb les dones podem". Una proposta de prevenció de la violència de génere des de léxperiència, subjectivitat i relació entre dones. Barcelona: Institut Català de les Dones.

• Cabruja, T.; Albertín, P.; Espinàs, L. I Juanola, E. (2005). Com incorporar les dones i els estudis feministes en la formació psicològica?. Estudi pilot de la situació i propostes d’acció durant i després de l’estudi a Girona i comarques. Barcelona: Institut Català de les Dones. (memoria).

• Cubells, J.; Albertín, P.; Rusiñol, E. Y Hernáez, M. (2006). Navegant entre narracions: recuperant silencis i subjectivitats. Recursos psicosocials en látenció a víctimes de violència de gènere en l´àmbit penal (jutjats i cos policial). Centre dÉstudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat.http://www.gencat.net/justicia/temes/cejfe/recerca/publicacions_de_recerca_recents/index.html

31

http://www.gencat.net/justicia/temes/cejfe/recerca/publicacions_de_recerca_recents/index.html

http://www.gencat.net/justicia/temes/cejfe/recerca/publicacions_de_recerca_recents/index.html

• Albertín, P. (2006). Psicología de la victimización criminal. En M.A. Soria y D. Saiz (coord.). Psicología Criminal. Madrid: Pearson Educación.

• Albertín, P. , Cubells, J. y Casalmiglia, A. (2007). Mujeres emigradas y prácticas sociolegales en situaciones de violencia en la pareja: diferencias, desigualdades y disidencias en los contextos de atención. Barcelona: Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada. Generalitat de Catalunya

• Cubells, J., Albertín, P. y Casalmiglia, A. (2007). Violencia de género y espacios jurídico penales: imaginarios colectivos y construcción de subjetividades. Barcelona: Institut Català de les Dones.


Doctorals


líniaProcessos psicològics bàsics i

psicopatologiaDra. Esperança VillarDra. Beatriu Caparròs

Dr. Jaume Juan

6

Denominació Psicopatologia d’adults

Responsable/s Dra. Beatriu CaparrósEquip de RecercaDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Beatriu Caparrós, Dr. Jaume Juan i Dra. Esperança Villar


Línia de recerca que té com a objectiu general l’estudi de les diferents variables implicades en els trastorns mentals en l’edat adulta. Les investigacions realitzades fins l’actualitat s’han centrat en els següents aspectes: detecció precoç de marcadors de vulnerabilitat pels trastorns de l’espectre esquizofrènic, anàlisi de la psicopatologia associada als períodes de transició en estudiants universitaris i estudi dels perfils de personalitat, i característiques comportamentals, psicopatològiques i trastorns de la personalitat en jugadors patològics.


• Tests i qüestionaris d’avaluació de psicopatologia. • Entrevistes semiestructurades.


• Variables de personalitat• Trastorns de personalitat• Psicopatologia general• Processament cognitiu de les emocions• Processos psicològics bàsics


Sí

Tasques • Revisions teòriques• Treball de camp i elaboració de bases de dades.• Anàlisis estadístiques (SPSS).• Difusió de resultats.


Llibres i capítols de llibre• Caparrós, B. (1999). Características fenotípicas de personalidad y

neuropsicológicas en padres no afectados de pacientes esquizofrénicos. (Microforma). Tesi Doctoral. Girona: Publicacions de la Universitat de Girona. ISBN: 84-8458-006-7.

• Villar, E., Caparrós, B., Viñas, F., Juan, J., Pérez I. i Cornellà, M. (2001). L’adaptació a la Universitat. Factors psicològics i socials. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

• Caparrós, B. (2001). La salut mental dels estudiants de la UdG. En E. Villar, B. Caparrós, F. Viñas, J. Juan, I. Pérez i M. Cornellà (Eds.).

32

L’adaptació a la Universitat. Factors psicològics i socials (pp. 51-72). Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

• Villar, E., Caparrós, B. i Viñas, F. (2001). La simptomatologia depressiva i els sentiments de desesperança. En E. Villar, B. Caparrós, F. Viñas, J. Juan, I. Pérez i M. Cornellà (Eds.), L’adaptació a la Universitat. Factors psicològics i socials (pp. 73-98). Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

• Villar, E. i Caparrós, B. (2001) Resultats acadèmics i satisfacció amb els estudis. En E. Villar, B. Caparrós, F. Viñas, J. Juan, I. Pérez i M. Cornellà (Eds.). L’adaptació a la Universitat. Factors psicològics i socials (pp. 99-126). Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

• Viñas, F., Villar, E., Caparrós, B. i Juan, J. (2001). Objectius i metodologia. En E. Villar, B. Caparrós, F. Viñas, J. Juan, I. Pérez i M. Cornellà (Eds.). L’adaptació a la Universitat. Factors psicològics i socials (pp. 11-26). Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

Articles en revistes nacionals• Caparrós, B., Barrantes-Vidal, N. i Obiols, J.E. (2000). Patrón

comportamental en adolescentes con riesgo a los trastornos del espectro esquizofrénico. Psicología Conductual, 8 (2), 217-230.

• Villar, E., Caparrós, B., Corominas, E., Teixidor, J. i Viñas, F. (2000). La formació d’especialistes per a la recerca en assessorament i orientació psicopedagògica per a la participació el canvi en l’educació. Revista d’orientació, XIII, 20, 57-67.

• Viñas, F., i Caparrós, B. (2000). Afrontamiento del período de exámenes y sintomatología somática autoinformada en un grupo de estudiantes universitarios. Revista electrónica de Psicología, 4 (1), http://www.psiquiatria.com/psicologia/vol4num1/art_5htm

• Caparrós, B., Barrantes-Vidal N. i Obiols, J. (2001). Características de personalidad del espectro esquizofrénico y locus de control en padres no afectados de pacientes esquizofrénicos. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica, 6 (2), 105-119.

• Viñas, F., Juan, J., Villar, E., Caparrós, B., Pérez, I. i Cornellá, M. (2002). Internet y psicopatología: las nuevas formas de comunicación y su relación con diferentes índices de psicopatología. Clínica y Salud, 13 (3), 235-256.

• Villar, E., Viñas, F., Juan, J., Caparrós, B., Pérez, I. i Cornellà, M. (2004). Dimensiones psicopatológicas asociadas al consumo de tabaco en población universitaria. Anales de Psicología, 20 (1), 33-46.

• Caparrós, B. i Soms, M. Diferències en trastorns de la personalitat i processament cognitiu de les emocions entre un grup de jugadors patològics i un grup control. II Congrés de la Societat CatalanoBalear de Psicologia de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Barcelona, 20, 21 abril 2007.

Articles en revistes internacionals• Obiols, J. E., Serrano, F., Barrantes, N., García, M., Gras, E., Bosch,

S., Caparrós, B. i Carandell, F. (1997). Frontal dysfunction and psychosis proneness in CPT-linked vulnerable adolescents. Personality and Individual Differences, 23, 4, 677-683.

• Obiols. J. E., Serrano, F., Caparrós, B., Subirà, S. i Barrantes, N. (1999). Neurological soft signs in adolescents with poor performance on the continuous performance test: markers of liability for schizophrenia spectrum disorders? Psychiatry Research, 86 (3), 217-228.

• Barrantes-Vidal, N., Caparrós, B. i Obiols, J. E. (1999). An exploratory study of sex differences in divergent thinking and creative personality among college subjects. Psychological Reports, 85 (3, Pt 2, número especial), 1164-1166.

• Rosa, A., Van Os, J., Fañanás, L., Barrantes-Vidal, N., Caparrós, B., Gutiérrez, B. i Obiols, J. E. (2000). Development instability and

33

http://www.psiquiatria.com/psicologia/vol4num1/art_5htm

schizotypy. Schizophrenia Research, 43, 125-134. • Barrantes-Vidal, N., Caparrós, B. i Obiols, J. E. (2000) Negative

schizotypy is specifically related to attentional deficit in adolescents with a four-years stable CPT-linked vulnerability. Schizophrenia Research, 41 (1), 287.

• Rosa A., van Os, J., Barrantes, N., Obiols, J., Caparrós, B., Gutiérrez, B. i Fañanás, L. (2000). Negative dimension of schizotypy associated with early developmental instability in normal adolescents. Schizophrenia Research, 41 (1), 84.

• Barrantes-Vidal, N., Fañanás, L., Rosa, A.., Caparrós, B., Riba, M. D. i Obiols, J. E. (2003). Neurocognitive, behavioral and neurodevelopmental correlates of schizotypy clusters in adolescents from general population. Schizophrenia Research, 61 (2-3): 293-302. (F.I. 3,567).

• Viñas, F., Villar, E., Caparrós, B., Juan, J., Cornellá, M. i Pérez, I. (2004). Feelings of hopelessness in a Spanish university population: descriptive analysis and its relationship to adapting to university, depressive symptomatology and suicidal ideation. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 39, 4, 326-334.

• Caparrós, B., Villar, E., Juan, J. i Viñas, F. (2007). Symptom Check-List-90-R: fiabilidad, datos normativos y estructura factorial en estudiantes universitarios’, International Journal of Clinical and Health Psychology, 7, 3, 781-794.

• Caparrós, B., Barrantes-Vidal, N., Viñas, F. i Obiols, J. (2008). Attention, memory and verbal learning and their relation to schizotypal traits in unaffected parents of schizophrenic patients. International Journal of Clinical and Health Psychology, 8, 1, 37-52.

Denominació Motivació humana i processos d’adaptacióResponsable/s Dra. Esperança VillarEquip de RecercaDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Esperança Villar, Dr. Jaume Juan i Dra. Beatriu Caparrós


L’objectiu general d’aquesta línia de treball és la investigació de la motivació humana en els processos d’adaptació durant els períodes de transició i canvi vital, situacions estressants i d’alta demanda adaptativa. De manera específica, s’analitzen: 1) la interacció entre les demandes de l’entorn, les característiques individuals i els esforços adaptatius que fan les persones per millorar les seves condicions de vida, anticipar-se i prevenir situacions desadaptatives (exclusió social, problemes de salut o trastorns psicopatològics); i, 2) els processos motivacionals que expliquen com gestionen les persones els seus recursos socials (capital social), construeixen i mantenen relacions, es vinculen a xarxes i demanen suport social per tal d’optimitzar la seva adaptació, benestar i desenvolupament personal. Quant a les poblacions d’estudi, fins al moment s’ha treballat principalment amb estudiants universitaris durant les etapes d’adaptació a la universitat (primers cursos de carrera), l’adaptació al Pràcticum, inserció en el mercat de treball, desenvolupament de la carrera professional i adaptació laboral.


• Escales i qüestionaris d’avaluació.• Entrevistes semi-estructurades individuals i de grup.• Recerca experimental.


• Característiques socio-demogràfiques i de personalitat.• Percepcions i valoracions cognitives i afectives dels entorns i les

demandes socials.• Tipologia dels comportaments d’adaptació.• Conducta proactiva i comportaments d’inhibició.

34


Sí

Tasques • Revisions teòriques.• Treball de camp i elaboració de bases de dades.• Anàlisis estadístiques (SPSS).• Desenvolupament d’instruments, tècniques i programes

d’intervenció, assessorament i transferència de coneixement.• Difusió de resultats.• Devolució de resultats.


Llibres i capítols de llibre• Villar, E. (1992). Aprendizaje, motivación y conducta adaptativa.

La búsqueda de empleo de los titulados universitarios. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

• Villar, E. i Lladó, M. (1997). La demanda de los estudiantes, primer paso en la evaluación de la calidad del tercer ciclo universitario. Análisis de las expectativas y motivaciones de los estudiantes de doctorado, master y postgrado de la Universidad de Girona. En P. Apodaka et al., Orientación Universitaria y Evaluación de la Calidad (pp. 221-236). Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

• Villar, E., Juan, J., Corominas, E. i Capell, D. (1997). Vías de orientación académica y professional utilizadas por los estudiantes de la Universidad de Girona. Variables predictoras y reflexiones entorno a la implantación de los servicios de orientación. En P. Apodaka et al., Orientación Universitaria y Evaluación de la Calidad (pp. 23-36). Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

• Villar, E., Juan, J., Corominas, E. i Capell, D. (1997). Evaluación de los cursos de acción previos al proceso de inserción laboral. Un estudio piloto en la Universidad de Girona. A A.I.D.I.P.E., Actas del VIII Congreso Nacional de Modelos de Investigación Educativa (pp. 334-338). Sevilla: A.I.D.I.P.E. i ICE de la Universidad de Sevilla.

• Juan, J., Villar, E., Capell, D. i Corominas, E. (1997). Análisis de una escala de evaluación de las conductas exploratorias del mercado de trabajo. En A.I.D.I.P.E., Actas del VIII Congreso Nacional de Modelos de Investigación Educativa (pp. 579-583). Sevilla: A.I.D.I.P.E. i ICE de la Universidad de Sevilla.

• Capell, D., Villar, E., Juan, J. i Corominas, E. (2000). Enfocaments d'orientació, cultura estudiantil i inserció socio-professional dels titulats universitaris. En Gabinet d'Orientació Universitària (Comp.), Congrés d'Orientació Universitària (pp. 487-499). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

• Villar, E., Juan, J., Corominas, E. i Capell, D. (2000). La representación del proceso de búsqueda de empleo entre los estudiantes universitarios. A Gabinet d'Orientació Universitària (Comp.), Congrés d'Orientació Universitària (pp. 501-517). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

• Corominas, E., Juan, J., Capell, D. i Villar, E. (2000). Cursos d'acció per a buscar feina previstos en acabar la carrera universitària i accions realitzades durant l'any següent. En Gabinet d'Orientació Universitària (Comp.), Congrés d'Orientació Universitària (pp. 471-486). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

• Villar, E., Caparrós, B., Viñas, F., Juan,J., Pérez, I. i Cornellà, M. (2001). L’adaptació a la universitat. Factors psicològics i socials. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

• Villar, E., Caparrós, B. i Viñas, F. (2001). La simptomatologia depresiva i els sentiments de desesperança. A E. Villar et al., L’adaptació a la universitat. Factors psicològics i socials (pp. 73-98). Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

• Villar, E. (2001). La inversió en capital social. En E. Villar et al., L’adaptació a la universitat. Factors psicològics i socials. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona (pp. 127-148).

35

• Villar, E. (2003). Las competencias instrumentales de orientación al mercado y desarrollo de la carrera profesional en el currículum del psicólogo. En M.V. Mestre, A. Latorre y equipo decanal (Comp). 2º Congreso de Enseñanza de la Psicología: Espacio Europeo de Educación Superior. Valencia: Ed. Cristóbal Serrano (pp. 93-105).

• Villar, E. (2006). La construcción de capital social en las universidades. Un análisis motivacional de las estrategias de networking de los estudiantes. Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

• Villar, E. i Font-Mayolas, S. (2007). Guía del pla d’ acció tutorial dels estudis de desenvolupament humà a la societat de la informació i psicología. Girona: Documenta Universitaria.

• Corominas, E., Villar, E., Saurina, C. i Fàbregas, M. (2007). El mercat laboral qualificat i la qualitat de l’ocupació. En A. Serra Ramoneda (Ed.), Educació superior i treball a Catalunya: Anàlisi dels factors d’inserció laboral (pp. 94-153). Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

• Caparrós, B., Viñas, F. i Villar, E. (2007). L’afrontament de l’estrès i les crisis professionals. Dins E. Villar, P. Albertín, M. Aymerich, T. Cabruja, B. Caparrós, C. Rostan, E. Serrat i F. Viñas, Pràcticum de psicologia. fonaments, reflexions i propostes. Girona: Documenta Universitaria.

• Villar, E. (2007). El desenvolupament de l’ocupabilitat. Dins E. Villar, P. Albertín, M. Aymerich, T. Cabruja, B. Caparrós, C. Rostan, E. Serrat i F. Viñas, Pràcticum de psicologia. fonaments, reflexions i propostes. Girona: Documenta Universitaria.

• Villar, E. (2008). La moralidad de la inversión en capital social como determinante motivacional de la conducta de networking. Dins I. Etxeberria et al. (Eds.), Emoción y Motivación. Contribuciones Actuales (pp. 231-241). Gipuzkoa: Asociación de Motivación y Emoción.

• Villar, E. (2008). Motivación y estrategias de promoción de la salud de los estudiantes universitarios. Dins C. Rosales (Ed.), La promoción de la salud en la universidad. Santiago de Compostela.

Articles en revistes• Villar, E. (1994). Conductas de afrontamiento y adaptación. La

búsqueda activa de empleo como estrategia adaptativa. Psiquis, 15 (6), 57-63.

• Villar, E., Corominas, E., Juan, J. i Capell, D. (1997). El paper del professor en l’orientació dels estudiants universitaris. Revista d’Orientació, 10 (17), 53-60.

• Villar, E., Corominas, E., Juan, J. i Capell, D. (1997). Necessitats d’orientació per a la inserció professional, oferta de serveis i recerca bàsica dins l’àmbit de l’educació superior als Països Catalans. Balanç actual i bases per a una interacció. Revista d’Orientació, 10 (17), 61-75.

• Villar, E., Capell, D., Corominas, E. i Juan, J. (1998). La motivació empresarial entre els universitaris gironins Revista de Girona, Sept.-Oct., 66-71.

• Villar, E., Juan, J., Corominas, E. i Capell, D. (2000). What kind of networking strategy advice should employment counsellors offer university graduates searching for a job. British Journal of Guidance and Counselling, 28 (3), 389-409.

• Villar, E., Capell, D., Juan, J. i Corominas, E. (2001). Educación universitaria y construcción de redes sociales como estrategia de inserción profesional. Revista de Investigación Educativa (RiE), 19 (1), 221-247.

• Viñas, F., Juan, J., Villar, E., Caparrós, B., Pérez, I. i Cornellà, M. (2002). Internet y psicopatología: las nuevas formas de comunicación y su relación con diferentes índices de psicopatología. Clínica y Salud, 13 (3), 235-256.

36

• Villar, E., Viñas, F., Juan, J., Caparrós, B., Pérez, I. i Cornellà, M. (2004). Dimensiones psicopatológicas asociadas al consumo de tabaco en población universitaria. Anales de Psicología, 20 (1), 36-46.

• Viñas, F., Villar, E., Caparrós, B., Juan, J., Cornellà, M., i Pérez, I. (2004). Feelings of hopelessness in a Spanish university population. Descriptive análisis and its relationship to adapting to university, depressive symptomatology and suicidal ideation. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 39 (4), 326-334.

• Villar, E., Viñas, F., Torrent, A., Serrat, E., Rostan, C., Caparros, B., Aymerich, M. i Albertín, P. (2007). La ansiedad de los estudiantes ante el Prácticum: ¿es necesario intervenir? Revista de Enseñanza de la Psicología. Teoría y Experiencia, 2 (1), 17-32.

Denominació Comunicació i memòria humanesResponsable/s Dr. Jaume JuanEquip de RecercaDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Jaume Juan, Dra. Esperança Villar i Dra. Beatriu Caparrós


Anàlisi dels processos comunicatius humans (estils i competències), tant normals com patològics i la seva incidència en la salut i el benestar psicològics.El paper de la memòria operativa en el processament de l’autocomunicació (autoinstruccions). Anàlisi i taxonomía d’aquestes autoinstruccions (dicotomitzables, a priori ,en adaptatives i no adaptatives).


• Escales i qüestionaris per a l’avaluació de processos psicològics comunicatius i de memòria.

• Metodologia observacional (SDIS-GSEQ)• Entrevistes semiestructurades.• Recerca experimental.


• Qüestionaris d’estils i competència comunicativa• Seqüències de conducta (videos)• Autoinstruccións


Sí

Tasques Treball de camp i confecció de noves bases de dades. Anàlisis estadístiques (SPSS). Revisions teòriques. Confecció d’informes de resultats i d’articles científics. Devolució de resultats.


Juan, J., Villar, E., Caparrós, B. & Manzano, A. (en premsa). The Communicator Style Measure (CSM-51): psychometric characteristics, factor structure and normative data in the Spanish university population.

Juan, J., Boada, H. i Forns, M. (2003). Una aproximación empírica a la comunicación desde la teoría de los actos de habla de Searle. Anuario de Psicología, 34 (1), 53- 79. ISSN: 0066-5126

Juan, J. (2002). Procesamiento de textos: un dato a favor de la teoría de esquemas. En D. Sáiz, J. de la Fuente, J. Baqués, M. Pousada i Sáiz, M. (Eds.). Psicología de la memoria: aportaciones recientes (pp. 291- 300). Barcelona: AVESTA. ISBN: 84-7414-083-8.

Juan, J. (2002). La hipótesis de los niveles de procesamiento y su evolución. . En D. Sáiz, J. de la Fuente, J. Baqués, M. Pousada i Sáiz, M. (Eds.). Psicología de la memoria: aportaciones recientes (pp. 301-310). Barcelona: AVESTA. ISBN: 84-7414-083-8.

Viñas, F., Juan, J., Villar, E., Caparros, B., Perez, I. i Cornellà, M. (2002). Internet i psicopatología: las nuevas formas de

37

comunicación y su relación con diferentes índices de psicopatología. Clínica y Salud, 13, 235-256. ISSN: 1130-5274

Juan, J. (2000). Ni palabras ni oraciones: actos de habla. A la búsqueda de una unidad de análisis para la intervención en comunicación normal y patológica. En Intervención psicoeducativa en lenguaje y audición (pp. 295- 310) Almería: Departamento de Psicología Evolutiva y de la Educación .Universidad de Almeria. ISBN: 84-699-2612-8.

Juan, J., (2000). Una justificación empírica de la necesidad de ir más allá del análisis de la calidad lingüística de la referencia del mensaje en el estudio de la eficacia comunicativa. En Intervención psicoeducativa en lenguaje y audición (pp. 321- 334). Almería: Departamento de Psicología Evolutiva y de la Educación .Universidad de Almeria. ISBN: 84-699-2612-8.

Juan, J. (1998). Eficacia comunicativa y actos de habla. Un análisis del componente ilocutivo de las proferencias. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona. ISBN: 84-475-1835-3


Doctorals


líniaPsicopatologia infanto juvenil Dr. Ferran Viñas 2

Denominació Psicopatologia infanto-juvenil: personalitat i altres factors psicològics implicats en la gènesi i manteniment dels trastors emocionals i del comportament.

Responsable/s Dr. Ferran ViñasEquip de Recerca GRHCS85Doctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Ferran Viñas


Anàlisi de les variables de personalitat implicades en la gènesi i manteniment de la psicopatologia durant la infància i l’adolescència. Un dels objectius de la sublínia es identificar aquells trets de personalitat que predisposen a la psicopatologia, i de manera especial a la depressió i/o conducta suïcida. Tanmateix, es pretén identificar no només els factors de vulnerabilitat, sinó també de protecció, i més concretament aquelles característiques de personalitat que donen lloc a la “personalitat resistent” o hardiness.

Tècniques de recollida de dades Qüestionaris de personalitat, clínics i entrevista diagnostica.Tipus d’informació recollida

Personalitat .Psicopatologia (trastorns emocionals, del comportament, de les funcions corporals bàsiques etc.).Dades familiars.Altres variables personals.


Sí

Tasques Revisions teòriques. Elaboració de nous qüestionaris. Treball de camp. Confecció de bases de dades. Anàlisis estadístiques (SPSS). Confecció d’informes i articles científics.


Viñas, F. y Domènech-Llaberia, E. (1997). Prevalencia de la ideación suicida en la población escolar infantil. Acta Pediátrica Española, 55, 525-530.

Viñas, F. y Domènech-Llaberia, E. (1998). Evaluación de la ideación suicida infantil a partir de la información proporcionada

38

por el CDI y la CDRS-R. Actas Luso-Españolas de Neurología, Psiquiatría y Ciencias afines, 26, 40-41.

Viñas, F. y Domènech-Llaberia, E. (1999). ¿Qué piensan de la muerte los niños a la edad de 6 a 10 años? Revista de Psiquiatría Infanto-Juvenil, 4, 229-234.

Viñas, F. y Domènech-Llaberia, E. (1998). Perfil psicológico de la ideación suicida en la infancia en P. Sanchez y M.A. Quiroga (Eds.), Perspectivas Actuales en la Investigación Psicológica de las diferencias individuales. Madrid: Editorial Centro de Estudios Ramón Areces, S.A.

Viñas, F. y Domènech-Llaberia, E. (1999). El concepto de muerte en un grupo de escolares con ideación suicida. Revista de Psicologia General y Aplicada, 52 (1), 89-104.

Viñas, F. Jané, Ma. C. y Domènech-Llaberia, Edelmira (2000). Evaluación de la severidad de la ideación suicida autoinformada en escolares de 8 a 12 años. Psicothema, 12, 594-598. (Disponible on-line en: http://www.psicothema.com/pdf/377.pdf)

Viñas, F., Canals, J., Gras, Mª. E., Ros, C. y Domènech-Llaberia, E. (2002). Psychological and Family Factors Associated with Suicidal Ideation in Preadolescents. The Spanish Journal of Psychology, 5 (1) 20-28. (Disponible on-line en:

http://www.ucm.es/info/Psi/docs/journal/v5_n1_2002/art20.pdf ) Viñas, F., Canals, F., Jané, M.C., Ballespí, S. y Esparó, G. (2003).

Sleep problems in a community sample of Spanish preschool children. European Child & Adolescent Psychiatry. Volume 12. Suplement 2. Pp. I/221.A

Viñas, F., Villar, E., Caparros, B., Juan, J., Cornella, M. y Perez, I. (2004). Feelings of hopelessness in a Spanish university population: Descriptive analysis and its relationship to adapting to university, depressive symptomatology and suicidal ideation. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 39, 326-334.

Denominació Psicopatologia infanto-juvenil: Ús i abús d'internet i la telefonia móbil.

Responsable/s Dr. Ferran ViñasEquip de Recerca GRHCS85Doctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Ferran Viñas


Anàlisi de l’ús i abús d’Internet i la telefonia mòbil en nens i adolescents. L’objectiu principal es estudiar les alteracions del comportament i conseqüències emocionals associades a un mal us així com altres problemes o dificultats que es poden presentar en l’ús de les TICs (per. Exemple assetjament escolar mitjançant missatges o e-mail).


Qüestionaris, instruments d’avaluació psicològica i clínics.


Informació relativa a l’ús d’Internet i la telefonia mòbil: durada, llocs, tipus d’aplicacions utilitzades etc.Variables psicològiques: personalitat, estils d’afrontament, etc.Psicopatologia (qüestionaris clínics i entrevista diagnòstica).Dades familiars.Altres variables personals.


Sí.

Tasques Revisions teòriques. Elaboració de nous qüestionaris. Treball de camp. Confecció de bases de dades. Anàlisis estadístiques (SPSS). Confecció d’informes i articles científics.

39

http://www.ucm.es/info/Psi/docs/journal/v5_n1_2002/art20.pdf

http://www.psicothema.com/pdf/377.pdf


Viñas, F. y Juan, J. (2001). L'ús d'Internet. En E. Villar et al. (Eds.), L'adaptació a la Universitat. Factors psicològics i socials (pp.149-160). Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona.

Viñas, F., Juan, J., Villar, E., Caparrós, B., Perez, I., Cornella, M. (2002). Internet y psicopatología: las nuevas formas de comunicación y su relación con diferentes índices de psicopatología. Clínica y Salud, 13, 235-256.

Viñas, F. (2005). Los adolescentes ante las nuevas tecnologías de la información y la comunicación: Problemas asociados al uso de Internet y la telefonía móvil. En E. Doménech-Llaberia (Ed.), Actualizaciones en Psicología y Psicopatología de la Adolescencia (pp. 235-257). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions.


Doctorals


líniaSalut i biomedicina Dra. Dolors Juvinyà

Dra. Carme BertranDr. J. M. FernándezDr. Jesús García-Gil

8

Denominació Salut i atenció sanitàriaResponsable/s Dra. Dolors JuvinyàEquip de Recerca Salut i Atenció SanitàriaDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Carme Bertran i Dra. Dolors Juvinyà


Les línies de recerca estan orientades a la promoció de la salut, l’atenció a les persones grans; dona, gènere i salut; salut mental.


Protocols ad-hoc, questionaris i altres instruments de recollida d’informació i de dades depenent dels objectius d’estudi. Tècniques de recollida qualitatives. Re-exploració d’estadístiques relacionades amb salut.


Dades sobre situacions que afecten a la salut i l’atenció sanitària. Dades sobre els diferents agents implicats amb el procés d’atenció. Dades sobre els resultats i l’impacte de programes i polítiques relacionades amb la salut.


Si

Tasques Treball de camp. Confecció de noves bases de dades. Anàlisis i reexplotacions estadístiques. Revisió d’estudis realitzats en l’àmbit de la salut. Redacció d’informes de resultats i d’articles científics. Devolució de resultats. Validació d’instruments


Ballester, D. Enfermería Psiquiátrica. En Manual CTO Enfermería. Ed. CTO Medicina, s.l. Madrid 2000. Pág. 453-478. 2000.

Juvinyà, D.; Jiménez P. Educación para la salud y formación del profesorado: situación en el currículum de formación inicial de los maestros en Catalunya. En Morón Marchena (Dir)

Juvinyà, D.; Faixedas, T. Percepción de la Salud de las mujeres y de los hombres de la región sanitaria Girona. En Casas F.; Saurina C. Actas del Tercer Congreso de la Sociedad Internacional para los Estudios sobre Calidad de Vida: Universitat de Girona, Girona, 2001. 305-316.

Juvinyà, D.; Baltasar, A.; Domingo, A.; Ballester, D. Promoción y educación para la salud. Girona, 2002.

40

Baltasar, A.; Juvinyà, D.; Núñez, M. Intervenció sobre l’alimentació en una població d’origen africà. Butlletí de la Societat Catalana de Medicina Familiar. 2001.

Baltasar, A.; Juvinyà, D.; Ros, Ll. Intervenció sobre la millora dels absorbents d’orina. Butlletí de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. 2001.

Ballester, D.; de Gracia, M.; Patiño, J.; Suñol, C.; Ferrer, M. Actitudes alimentarias y satisfacción corporal en adolescentes: un estudio de prevalencia. Actas Españolas de Psiquiatria. Volum: 3, 207-212, 2002.

Baltasar, A.; Ferrer, M.; Núñez, M. Els immigrants i el sistema sanitari català. Revista Ágora d’Infermeria. 2002.

Bertrán C., Suñer R. Caídas: ¿Protegemos bien a nuestros pacientes? Publicación Oficial de la Sociedad Española de Enfermería Neurológica. Volum: 16, 13-16, 2002.

Bertran, C. La gestió de la salut i les multicultures. Revista Col·legial del Col·legi de Diplomats d’infermeria de Girona. Volum: 28, 6-8, 2002.

Juvinyà D, Ballester D. La salud laboral en profesionales de enfermería en salud mental. Revista: Anales de Psiquiatria. Any 2003, volum 19, sèrie 3. Pàgines: 121-123. País d’edició: Espanya.

Juvinyà D. Suñer R., Pérez C. Márquez C. Caro R. De la Fuente A. La educación sanitaria en la enfermedad neurológica. Revista: Suma Neurológica. Any: 2003. Volum: 2 Sèrie: 1. Pàgines (inicial i final): 39-44. País d’edició: Espanya

Suñer R, Bertran C, Gonzaga J, Rodrigo J, Vila MI, Privat L, Hortal G, Pujiula J, Puigdemont J. Incidencia y factores desencadenantes de las caídas intrahospitalarias. Revista de Enfermería del Hospital Italiano. Any 2003, Volum 6, Sèrie 18. Pàgines: 25-27. País d’edició: Espanya.

Bertran C. La multculturalitat i els professionals d’infermeria. Revista: Àgora d’Infermería. Any 2003, Volum: 7 Sèrie: núm. 3, Pàgines: 493-495. País d’edició: Espanya

Ballester D, Baltasar A. L’etnopsiquiatria i el cuidar en la salut mental. Àgora d’Infermeria. Volum 7 Sèrie núm. I. País d’edició: Espanya.

Juvinya D, Papiol M, Igual E, Beltran M, Gisbert C. (edit). Integrant la salut. Fundación de Atención Primaria. Barcelona, 2004. ISBN 84 – 609-0508-X, 123 pag.

Juvinyà D, Marqués F. MEDIOS DE SOPORTE EDUCATIVO. En Marqués F, Sáez S, Guayta R (edit). Métodos y medios en promoción y educación para la salud. Editorial UOC, Barcelona 2004.

Martínez Orduna M, Artigues Barberà E, Sáez Cárdenas S, Pérez Calvo R, Font Cabré P, Juvinyà Canal D. Educación afectiva sexual en jóvenes a partir de métodos pedagógicos participativos. Educazione Sanitaria e Promozione della Salute, Supplemento 2 al 2/2004. 269 – 272. ISSN 1124-3651.

Baltasar A. Juvinyà D. Alimentación de una población de origen africano residente en Cataluña. Educazione Sanitaria e Promozione della Salute, Supplemento 2 al 2/2004. 4– 445-450. ISSN 1124-3651.

Ballester D, Juvinyà D. Atenció en salut mental. En Juvinyà D. (edit). Infermeria i Salut Comunitària. Documenta Universitària. Girona 2005. ISBN: 84-934349-6-5. 301-306.

Bertran, C., Atenció als immigrants en Infermeria i salut comunitària. Autores: Dolors Juvinyà Canal i Alícia Baltasar Bagué. Documenta Universitaria. pp293-300.Girona, 2005

Juvinyá, D., Bertran, C. La feminización de la enfermería. Causalidad y estraégias para la formación de los profesionales. Universitat de Girona. Octubre, 2005. http://www.tdx.cesca.es/TDX-1020105-124800/

Juvinyà D, Baltasar A. Infermeria comunitària. En Infermeria i 41

Salut Comunitària. Documenta Universitària. Girona 2005. ISBN: 84-934349-6-5. 161-171.

Baltasar A, Juvinyà D. Coordinació entre nivells assitencials. En Juvinyà D. (edit). Infermeria i Salut Comunitària. Documenta Universitària. Girona 2005. ISBN: 84-934349-6-5. 183-187.

Juvinyà D, Baltasar A. De la teoria de l’aula a la practica comunitària: avaluació de la participació en una intervenció comunitària. En Vilanova M, Marqués F, Valiente C, Ubiergo I. “Promoció i Educació per a la Salut: De la Idea a la pràctica”. Fundació Universitària del Bages. Manresa 2005. DL- 43185-2005.

Ballester Ferrando, D.; Juvinyà Canal, D.; Brugada, N.; Doltra, J.; Domingo Roura, A. Cambios en los cuidadores informales en cuanto a estilos de vida, relaciones y alteraciones de salud mental. Presencia. Revista de enfermería de salud mental; 2,4: 1-10, 2006. ISSN: 1885-0219.

Juvinyà D, Baltasar A. De la teoria de l’aula a la practica comunitària: avaluació de la participació en una intervenció comunitària. En Vilanova M, Marqués F, Valiente C, Ubiergo I. “Promoció i Educació per a la Salut: De la Idea a la pràctica”. Fundació Universitària del Bages. Manresa 2005. DL- 43185-2005.

Aula de Salud. Dolencias y molestias frecuentes II. Como prevenir o atenuar algunos problemas. Circulo de lectores. Barcelona 2006. ISBN 84-672-1005-2, 95 pag.

Saez S, Juvinyà D, Olivet J, et al. Guia práctica de primeros auxilios. Que hacer y que no hacer. Circulo de lectores. Barcelona 2006. ISBN 84-672-1007-9. 95 pag.

Denominació Diversitat microbiana en els processos infecciososResponsable/s Dr. L. Jesús Garcia-GilEquip de Recerca Dra. Margarita Martinez Medina, Dra. Nuria Poblet Mas, Dra. Mireia

López Siles i Dr. Josep Maria Sirvent (col.)Doctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Jesús Garcia-Gil, Dra. Asuncion Martinez-Planells, Dra. Laia Calvó Perxas i Dr. Josep Maria Sirvent


Es parteix de la hipòtesi que moltes infeccions bacterianes no són monoespecífiques, sinó la conseqüència de l’actuació conjunta d’un o més espècies bacterianes. La línia de recerca pretén estudiar mitjançant tècniques moleculars de la microbiota acompanyant en els processos infecciosos i veure quina es la importància quantitativa real de cada bacteri implicat en relació als resultats obtinguts per tècniques de microbiologia clàssica.


Historial clínicEspècimens clínics


Espècies bacterianesSeqüències genètiques


Si

Tasques Anàlisi de mostres Gestió estadística de les dades

Publicacions accessibles A.Martinez, J.B. Arellano, C.M. Borrego, C. Lopez-Iglesias, F.B. Gich & L.J. García-GilDetermination of the topography and biometrics of chlorosomes by Atomic Force Microscopy.Photosynthesis Research71 . 83 - 90 2002

Pšencík J., Y.-Z. Ma, J.B. Arellano, L.J. García-Gil, A.R. Holzwarth and T. Gillbro Excitation energy transfer in chlorosomes of Chlorobium phaeobacteroides strain CL1401- the role of carotenoidsPhotosynthesis Research

42

71 . 7 - 18 2002Camacho, A., E. Vicente, L.J. Garcia-Gil, M.R- Miracle, M.D. Sendra, X. Vila & C.M- BorregoFactors determining changes in the abundance and distribution of micro-, nano-, and picoplankton in Lake El Tobar (Central Spain)Verh. Internat. Verein. Limnol.28 . 613 : 619 2002

Garcia-Gil, LJ., F. Gich & X. Fuentes-GarciaA comparative study of bchG from green photosynthetic bacteriaArch. Microbiol179 . 108 : 115

F. Gich, R.L. Airs, M. Danielsen, B.J. Keely, C.A. Abella. L.J. Garcia-Gil, M. Millar & C.M. BorregoCharacterization of the chlorosome antenna of the filamentous anoxygenic phototrophic bacterium Chloronema sp. strain UdG9001 Arch. Microbiol. 417 426 2003L Calvó, X. P. Vila, C.A. Abella, L.J. Garcia–GilUse of AOB-specific phylogenetic probe Nso1225 as a primer for fingerprint analysis of ammonia-oxidizer communitiesAppl. Microbiol. Biotechnol.63 . 715 : 721 2004

L Calvó, X, L.J. Garcia–GilUse of amoB as a new molecular marker for ammonia-oxidizing bacteriaJ. Microbiol. Methods.57 . 69 : 78 Fecha 2004

D. Rodriguez-Lázaro; X. Fuentes-Garcia; X. Aldeguer, F. González-Huix; D. Acero; M. Pla; L.J. Garcia-GilMycobacterium avium subsp. paratuberculosis not found in fresh ileocolonic mucosal biopsy specimens from patients with Crohn’s Disease using real-time PCR.Enviat a Inflammatory Bowel DiseasesV. M. Luque-Almagro, M.-J. Huertas, M. Martínez-Luque, C. Moreno-Vivián, M.D. Roldán, L. J. García-Gil, F. Castillo, and R. BlascoBacterial Degradation of Cyanide and Its Metal Complexes under Alkaline ConditionsAppl. Environ. Microbiol 71 . 940 : 947 2005N. Mallorquí; J.B. Arellano, C.M. Borrego and L.J. Garcia-GilSignature pigments of green sulfur bacteria in lower Pleistocene deposits from the Banyoles lacustrine areaJournal of Paleolimnology34 . 271 : 280 2005L. Calvó, M. Cortey, J.L. García-Marín and L. J. Garcia-GilPolygenic analysis of ammonia oxidizing bacteria strains using 16S rDNA, amoA and amoBInternat. Microbiol

8 . 103 : 110 2005Martinez-Medina, M.; X. Aldeguer, F. Gonzàlez-Huix, L.J. Garcia-GilAbnormal microbiota composition in the ileo-colonic mucosa of Crohn’s disease patients as revealed by PCR-DGGEInflammatory Bowel Diseases 12 . 1136 : 1145 Fecha

43

Denominació Diabetis inflamacióResponsable/s Dr. Fernández-RealEquip de Recerca Endocrinología Hospital Dr Josep TruetaDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Eduardo Esteve Lafuente, Dra. Josefina Biarnés Costa, Dra. Judit Bassols i Dr. José Manuel Fernández-Real


Factors metabòlics i genètics implicats en el desenvolupament de diabetis, obesitat, i resistència a la insulina


Clínico-epidemiològiques. Cultius celulars. Avaluació Polimorfismes. Seqüenciació. PCR temps real. Estudi expresió gènica

Tipus d’informació recollida Dades clíniques i biològiquesPossibilitats de col·laboració en formació

Sí.

Tasques Treball clínic-epidemiològic. Cultius celulars. Avaluació Polimorfismes. Seqüenciació. PCR temps real. Estudi expresió gènica


1: Fernandez-Real JM, Lopez-Bermejo A, Ricart W.Cross-talk between iron metabolism and diabetes.Diabetes. 2002 Aug;51(8):2348-54. Review.PMID: 12145144 2: Fernandez-Real JM, Ricart W.Insulin resistance and chronic cardiovascular inflammatory syndrome.Endocr Rev. 2003 Jun;24(3):278-301. Review.PMID: 12788800 3: Esteve E, Ricart W, Fernandez-Real JM. Dyslipidemia and inflammation: an evolutionary conserved mechanism.Clin Nutr. 2005 Feb;24(1):16-31. Review.PMID: 15681098


Doctorals


líniaPolítiques, programes i serveis

educatius i socioculturalsDr. Salomó Marquès

Dr. Pere SolerDr. Jordi Feu

Dr. Josep Miquel PalaudàriasDr. Carles Serra

8

Denominació Migracions i educacióResponsable/s Dr. Josep Miquel Palaudàrias, Dr. Carles Serra i Dr. Jordi FeuEquip de Recerca GRESDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Josep Miquel Palaudàrias; Dr. Carles Serra i Dr. Jordi Feu


Anàlisi i estudi dels processos migratoris i la seva repercussió als àmbits educatius (tant escolars com extraescolars)

Tècniques de recollida de dades Quantitatives i qualitativesTipus d’informació recollida

Trajectòries educatives de l’alumnat de secundària i incidència del context sociofamiliar i del centre, en la continuïtat dels estudis obligatoris i postobligatoris.Anàlisi del racisme i la violència en l’àmbit de l’educació.Anàlisi del tractament de la diversitat humana en els llibres de text.Recerca-acció en l’àmbit de l’acolliment de l’alumnat d’origen immigrant.

44

Associacionisme i immigració.Anàlisi de la relació entre les famílies d’origen immigrant i l’escola.


Sí

Tasques Publicacions accessibles

AUTORES (p.o. de firma):X. Besalú y J. M. Palaudàrias TITULO: Escola i diversitat cultural. La tasca des de l’ICE de la Universitat de Girona REF. REVISTA/LIBRO: AAVV. Sobre Interculturalidad 2, pp. 203-206. Fundació Ser.Gi. Girona. 1994 CLAVE: CLAUTORES (p.o. de firma): X. Besalú y J. M. PaaudàriasTITULO Una recerca sobre nens immigrants a l’escolaREF. REVISTA/LIBRO: AAVV. Sobre Interculturalidad 2, pp. 207-210. Fundació Ser.Gi. Girona. 1994 CLAVE: CLAUTORES (p.o. de firma): J. M. PalaudàriasTITULO: Les institucions i l’educació intercultural. ICE de la Universitat de GironaREF. REVISTA/LIBRO: Interaula nº 21-22; p. 37. Barcelona. 1994. CLAVE:AAUTORES (p.o. de firma): F. Carbonell; J. M. Palaudàrias et altersTITULO: El sistema educatiu. L’educació drets i deures: Quader sobre el sistema educatiu per als immigrants.REF. REVISTA/LIBRO: Diputació de Barcelona. Barcelona. CLAVE: L AUTORES (p.o. de firma): J. L. Alegret y J. M. PalaudàriasTITULO la escolarización de los niños y niñas de origen magrebí.REF. REVISTA/LIBRO: B. López (Coord.) Atlas de la inmigración magrebí en España, pp. 20. UAM/Ministerio de asuntos sociales. 1996 CLAVE: AAUTORES (p.o. de firma): J. M. Palaudàrias.TITULO La scolarisation des enfants de migrant et Islam. REF. REVISTA/LIBRO: AAVV. Practiques religieuses et immigration, pp. 50-56. CLAM. Marseille. 1996 CLAVE: CLAUTORES (p.o. de firma): J. L. Alegret, J. M. Palaudàrias y C. SerraTITULO L’educazione intercultural in Spagna REF. REVISTA/LIBRO: G. Campani (Ed.) La Rosa e lo spechio. Saggi sull’interculturalità, pp. 203-218. Ipermedium. Nápoles. 1996 CLAVE:CLAUTORES (p.o. de firma): J. M. Palaudàrias y J. FeuTITULO La acogida del alumnado extranjero en las escuelas públicas una reflexión necesaria para favorecer la integración plural.REF. REVISTA/LIBRO: F. J. García Castaño (Ed.) Educación ¿Integración o exclusión de la diversidad cultural?, pp. 35-47. CIDE/ Universidad de Granada. 1997. CLAVE: CLAUTORES (p.o. de firma): X. Besalú y J. M. PalaudàriasTITULO: Impacte de les migracions en les cultures no dominants dins de l’àmbit escolar REF. REVISTA/LIBRO: Europa de les nacions n. 32 pp. 9-12. CIEMEN. Barcelona. 1997. CLAVE: AAUTORES (p.o. de firma): J. M. Palaudàrias, J. Feu et alterTITULO: La incorporació de l’alumnat estranger a l’escolaREF. REVISTA/LIBRO: Papers. Revista de Sociología, n 53, pp. 149-158. UAB. Bellaterra. 1997. CLAVE: AAUTORES (p.o. de firma): J. Feu y J. M. PalaudàriasTITULO: L’acolliment: element innovador en una escola oberta a la diversitat cultural

45

REF. REVISTA/LIBRO: Perspectiva escolar, n.225. pp. 47-53. Rosa Sensat. Barcelona. 1998. CLAVE: A.AUTORES (p.o. de firma): J. M. Palaudàrias )TITULO: Análisis de la política educativa en la escolarización de las minorías culturales en Cataluña REF. REVISTA/LIBRO: Besalú, X., Campani, G y Palaudàrias, J. M. (Coords), pp. 35-47. Pomares-Corredor. Barceloa 1998. CLAVE: L/CLAUTORES (p.o. de firma): J. M. PalaudàriasTITULO: Inmigración, integración y escolarización. REF. REVISTA/LIBRO: Revista Española de Educación Comparada n.4; pp. 149-160. UNED. SEEC. Madrid. 1998. CLAVE: AAUTORES (p.o. de firma): J. M. PalaudàriasTITULO: La escuela intercultural y el papel de la comunidad en el proceso de integración REF. REVISTA/LIBRO: M. A. Essomba (Ed.).Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para trabajar la diversidad étnica y cultural, pp. 81-87. Graó. Barcelona. 1999. CLAVE: CLAUTORES (p.o. de firma): J. M. Palaudàrias TITULO: La formació inicial dels mestres a la Unió EuropeaREF. REVISTA/LIBRO: Perspectiva escolar, n. 246, pp. 39-47. Rosa Sensat. Barcelona 2000. CLAVE: AAUTORES (p.o. de firma) J. M. Palaudàrias TITULO: Integració i educació ala societat pluriculturalREF. REVISTA/LIBRO: S. Marquès y J. M. Palaudàrias (Ed.) Societat pluricultural i educació: La interculturalitat com a resposta; pp. 71-81. Ajuntament de Girona. Girona 2001 CLAVE: CLAUTORES (p.o. de firma): J. M. PalaudàriasTITULO: Integración educativa. El caso de las familias marroquíes. REF. REVISTA/LIBRO: Sal Térrea. N 1045, pp. 395-405-. Santander. 2001. CLAVE: A AUTORES (p.o. de firma):J. M. PalaudàriasTITULO: La scuola in Catalogna: cultura, lengua e pratiche educative nella diversità culturale. REF. REVISTA/LIBRO: G. Campani y Z. Lapov. (Ed.). Dinamiche identitarie: multilinguismo ed educaciones interculturale. L´Harmattan Italia. Torino 2002. CLAVE: CLAUTORES (p.o. de firma): J. M. PalaudàriasTITULO: Escola i immigració estrangera a Catalunya: La integració escolar REF. REVISTA/LIBRO: Papers. Revista de sociología, n. 66. pp. 199-213. UAB. Bellaterra. 2002. CLAVE: AAUTORES (p.o. de firma): C. Serra y J. M. PalaudàriasTITULO: IV Congrés sobre la Immigració a Espanta. REF. REVISTA/LIBRO: Àmbits de política i societat, pp. 74-76. Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociología de Catalunya, n. 30. Barcelona. 2004. CLAVE: A• Alegret, J.L., Moreras, J. i Serra, C. (1991). “Com s’ensenya i con

s’aprèn a veure l’altre. La diversitat cultural en els llibres de text”. Perspectiva Escolar, n.159, pp. 45-49.

• Alegret, J.L., Moreras, J. i Serra, C. (1991). Como se enseña y como se aprende a ver al otro. Las bases cognitivas del racismo, la xenofobia y el etnocentrismo en los libros de texto de EGB, BUP y FP. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

• Alegret, J.L., Palaudarias, J.M. i Serra, C. (1996). “Educazione interculturale en Espagna”, a CAMPANI, G. (Ed.), La rosa e lo specchio. Saggi sull interculturalità. Florència: Ipermedium.

46

• Serra, C. i Alegret, J.L. (1997). “La diversidad humana en los libros de texto”. Cuadernos de Pedagogía, n.264, pp. 20-23.

• Serra, C. (2000). “Minories culturals i educació”, a NOGUER, T. i ARREBOLA, N. (ccords.), Forum intercultural de Vic. Cicle de xerrades sobre fenomen migratori i procés d’adaptació (pàg. 65 – 80). Vic: Servei de publicacions de l’Ajuntament de Vic. Col·lecció estudis, n. 10.

• Serra, C. (2001). “L’antropologia i l’estudi de l’educació en situacions d’interculturalitat”, a MARQUÈS, S. i PALAUDARIAS, J.M. (eds.), Societats pluriculturals i educació: la interculturalitat com a resposta (pàg. 123-133). Girona: Ajuntament de Girona.

• Serra, C. (2002). Antropologia de l’educació. L’etnografia i l’estudi de les relacions interètniques en l’àmbit de l’educació. Girona: Universitat de Girona.

• Serra, C. (2002). “El racismo observado. Etnografía y análisis de las relaciones interétnicas en el ámbito de la educación”. Cuadernos de Pedagogía, n. 315, pp. 77-82.

• Serra, C. (2002). “Entre la indiferència i la discriminació. Racisme i violència a les aules d’un institut català”. Guix, n. 285, pp. 23-29.

• Serra, C. (2002). “Violència, cultura, política i identitat. El nou racisme”. Quaderns d’educació contínua, n.6, pp. 121-130.

• Serra, C. (2002). “La violència a les escoles: un fenomen sotmès a estudi”. Revista de Girona, n. 210, pp. 36-41.

• Serra, C. (2003). : “Conflicto y violencia en el ámbito escolar. Más allá del mito de los jóvenes violentos”. JOVENes. Revista de estudios sobre juventud (México) n.19. Pp. 48 – 61.

• Serra, C. (2004). “Rethoric of Exclusion and Racist Violence in a Catalan Secondary School”. Anthropology & Education Quarterly, 35 (4), pp. 433-450.

• Serra, C. (2004). “Etnografía escolar, etnografía de la educación”. Revista de Educación, n.334, pp. 165-176.

• Serra, C. i Palaudarias, J.M. (2004). “IV Congrés sobre la immigració a espanya. Girona, novembre de 2004”. Àmbits de Política i Societat, n. 30, pp. 74 – 76.

• Serra, C. (2004). Retòriques d’exclusió i pràctica de la violència. Una anàlisi etnogràfica en l’àmbit de l’educació”, a CLIMENT, T, I BESALÚ, X. (eds.), Construint identitats. Espais i processos de socialització dels joves d’origen immigrant (pàg. 49-75). Barcelon: Mediterrània,.

• Serra, C. (2004). “Discurs i agressions racistes: una relació paradoxal”. ARAMBURU, M. I PERALTA, A. (Coord.): Seminari d’investigació sobre convivència veïnal en barris receptors d’immigració (pàg. 113 – 137). Barcelona: Desenvolupament Comunitari.

• Serra, C. i Palaudarias, J.M. (2005). : “Educació social i immigració: àmbits i perspectivas”. SOLER, P. (Coord.): L'eudcació social avui: la itnervenció socioeducativa a Catalunya (pàg. 157-178). Girona: Universitat de Girona: Col·lecció Educació social (E/S).

• Llevot, N. (ed.) (2005). Inmigración, asociacionismo y voluntariado. Lleida: Pagès.

• Serra, C. (2006). Identitat, racisme i violència. Conflictes a l’educació secundària. Vic: EUMO.

Autor/s: Feu, J., Guinart, F., Prieto, O., Pujol J., Vayreda, E. , Casademont, X., Las Heras, C.Títol i referència completa: Els nous olotins 17800. La immigració a la ciutat d’Olot en el transcurs d’un segle. Museu Comarcal de la Garrotxa, Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot, Idesga, Olot.Any de publicació: 2004.Autor/s: Palaudàrias, J.M., Feu, J.

47

Títol de l’article: “La acogida del alumnado extranjero en las escuelas públicas. Una reflexión necesaria para favorecer la integración plural” Pàgs: 35-47.Referència completa del llibre: GARCÍA, J., GRANADOS, A., (Coord.), 1997; Educación ¿integración o exclusión de la diversidad cultural?” . Universidad de Granada, Granada.Autor/s:Feu, J., Serra, C.Títol de l’article: “Conceptos y actuaciones frente a la diversidad cultural”.Pàgs: 69-82.Referència completa del llibre: GARCÉS, R., (Coord.), 1998; VI Conferencia de Sociología de la Educación. ICE de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza. Autor/s: Casademont, X., Feu, J., Guinart, F., Pla, A.M., Pujol, J., Prieto, O., Las Heras, C., Vayreda, E., (Institut d’Estudis Socials de la Garrotxa, Id’ESGA)Títol de l’article: Els nous olotins: semblances i diferències entre els diferents col·lectius que han arribat a la ciutat des de principi de segle fins avuiPàgs: 20 pàgs.Referència completa del CD: 4t Congrés sobre la Immigració a Espanya: Ciutadania i participació. Girona, del 10 al 13 de novembre de 2004. Actes. Autor/s: Casademont, X., Feu, J., Guinart, F., Las Heras, C., Pla A, M., Prieto, O., Pujol J., Vayreda, E. Títol de l’article : Els nous olotins: un estudi sobre la immigració a Olot en el transcurs del segle XX. Pàgs: 235-258Referència completa del Llibre : Annals del Patronat. Publicació anual del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC). Nº 15 15, Nova etapa. PEHOC, Olot. Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “El fet migratori: processos, estratègies i trajectòries. La realitat a les cinc comarques gironines ”.Pàgs: 147-160Referència completa del llibre: JUVINYÀ, D., (Coordinadora; 2005) Infermeria i salut comunitària. Scripta, Documenta Universitaria. Girona. Autor/s: Feu, J., Palaudàrias, J.M. (Equip Diversitat i Escola).Títol de l’ article: “La incorporació de l’alumnat estranger a l’escola”. Pàgs: 149-158.Referència completa de la revista: Papers de Sociologia, Revista de Sociologia. Tema: Producció i reproducció social. Núm. 53, 1997.Serveis de Publicacions de la UAB, Bellaterra. Autor/s: Feu, J., Palaudàrias, J.M.Títol de l’ article: “L’acolliment: element innovador en una escola oberta a la diversitat cultural”.Pàgs: 47-54.Referència completa de la revista: Perspectiva Escolar. Tema: Escola i marginació social. Núm. 225, Maig 1998. Publicació de Rosa Sensat, Barcelona.Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “Escola i immigració: una altra vegada?”Pàgs: 6 i 7Referència completa de la revista: Revista Traç. Any XIX, desembre de 2003, núm.38Autor/s: Feu, J., Casademont, X., Guinart, F., Las Heras, C., Pla A, M., Prieto, O., Pujol J., Vayreda, E. ,

48

Títol i referència completa: “Els nous olotins”Pàgs: 14-20Referència completa de la revista: L’Avenç. Tema: Els camps Nazis, 60 anys després. Núm. 302, maig 2005.

Denominació Educació en el lleure i animació socioculturalResponsable/s Dr. Pere SolerEquip de Recerca Dr. Pere Soler, Dr. Salomó Marquès, Dra. Anna Planas i Dra. Glòria

MuñozDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Pere Soler i Dr. Salomó Marquès


Es tracta d’una línia de recerca amb diferents fronts de treball: Anàlisi de l’evolució de les experiències educatives i

socioculturals que han configurat aquests àmbits d’intervenció educativa en l’actualitat.

Anàlisi de les experiències, discursos i estratègies d’intervenció que configuren l’educació en el lleure i l’animació sociocultural en l’actualitat. En aquests moments estem treballant en la possibilitat d’establir uns indicadors d’avaluació que permetin determinar les bones pràctiques en aquests àmbits.


QüestionarisEntrevistes en profunditatGrups de discussióAnàlisi de documents (arxius, memòries, programacions, etc.)Explotacions estadístiques i anàlisis de bases de dades


Evolució història dels principals moviments i organitzacions que han caracteritzat l’educació en el lleure.Dades sobre associacionisme infantil i juvenil.Programes polítics, programacions i documents tècnics sobre l’acció sociocultural en diferents municipis.


Sí

Tasques Recerca en arxius Treball de camp i confecció de noves bases de dades. Anàlisis estadístiques Revisions teòriques Confecció d’informes de resultats i d’articles científics. Devolució de resultats


• SOLER, P. (2001): La pedagogia del lleure. A: MALLART, J; TEIXIDÓ, M; VILANOU, C. (Ed.): Repensar la pedagogia, avui, Societat Catalana de Pedagogia - EUMO Editorial, Barcelona, pàg. 123-128.

• SOLER, P. (2001): L'educació en el lleure infantil i juvenil: reptes i propostes de futur. A: XX Jornades de Polítiques Locals de Joventut, Terrassa.

• MARQUÈS, S. (2003): El naixement de l'escoltisme catòlic: el paper dels seminaristes i del clergat en el context preconciliar (1950-1962). A: Educació i Història, núm. 6, pàg. 56-79.

• PUJOL, D; SOLER, P. (2003): Les primeres colònies escolars de les comarques gironines. Figueres 1914 - 1936. A: La renovació pedagògica. Comunicacions de les XVI Jornades d'Història de l'Educació dels Països Catalans, CCG Edicions, Girona, pàg. 447-491.

• SOLER, Pere (2005): L'animació sociocultural en el treball socieducatiu actual. Actes del 1er Congrés Internacional i Interdisciplinar sobre Participació, Animació i Intervenció Socioeducativa. Ponències i Comunicacions , Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social, UAB.

• SOLER, Pere (2005): De l'animació en el lleure al desenvolupament comunitari i la participació ciutadana: Un

49

recorregut des de l'animació sociocultural. A: Soler, Pere (Coord.): L'educació social avui: la intervenció socioeducativa a Catalunya , Estudis d'Educació Social i Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona, Girona, p. 15 39.

• SOLER, Pere (2006): Lleure i valors: el valor del treball educatiu en el temps lliure. A: Senderi: butlletí d'educació en valors , núm. 25.

• SOLER, P. (2006): " Intervención psicopedagógica en proyectos y programas para el tiempo libre". A: Badia, A; Mauri, T; Monereo, C (Coord.): La pràctica psicopedagógica en educación no formal, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona, pàg. 119-138.

• SOLER, P. (2008): “A animaçao sociocultural e a animaçao socioeducativa no contexto de infância”, A: Dantas Lima, J; Francisco Veita, M; De Sausa; M. (Coord.): A animaçao sociocultural e os desafios de século XXI, Ed. Intervençao – Associaçao para a promoçao e divulgaçao cultural, Pág. 171-183.

Denominació Polítiques de joventut: programes, serveis i models d’intervenció educativa en joves

Responsable/s Dr. Pere SolerEquip de Recerca GRESDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Pere Soler i Dr. Jordi Feu


Es tracta d’una línia de recerca que vol aprofundir en l’anàlisi de la joventut i la condició juvenil com receptors i agents promotors de diferents iniciatives educatives i socioculturals.


QüestionarisEntrevistes en profunditatGrups de discussióAnàlisi de documents (plans de joventut, memòries, programacions,

etc.)Explotacions estadístiques


Perfil professional dels tècnics de joventut a CatalunyaEvolució del discurs i les polítiques en relació a l’atenció als joves

catalansTendències en les polítiques de joventut actualsEstratègies per al disseny de plans locals de joventut


Sí

Tasques Treball de camp i confecció de noves bases de dades. Anàlisis estadístiques Revisions teòriques Confecció d’informes de resultats i d’articles científics. Devolució de resultats


MARQUÈS, S.; SOLER, P. (1999): Apunts per a una història de l'acció voluntària. A: TORRALBA, F; VILA, A.: Perspectives de l'acció voluntària, Editorial Pleniluni, Barcelona, pàg. 63-72.

FEU, J; GUINART, F; PRIETO, O; PUJOL, J; VAYREDA, E. (2002): Créixer en la incertesa. Una diagnosi dels i de les joves de la Garrotxa en el 2002. Conclusions, Oficina Comarcal de Joventut del Consell Comarcal de la Garrotxa, Olot.

SOLER, P; FEU, J; FULLANA, J; PALLISERA, M; PLANAS, A; VILA, J. (2002): El perfil professional del tècnic de joventut. Anàlisi de la realitat a les comarques gironines, Revista Catalana de Pedagogia, Vol. 1, pàg. 233-253.

SOLER, P. (2003): Evolució, anàlisi i reptes de les polítiques de joventut. Una reflexió des de la realitat catalana. A: SERRA, S; SUREDA, B. (Coord.): Els joves a l'època contemporània. XXI

50

Jornades d'Estudis Històrics Locals, Institut d'Estudis Baleàrics. Govern de les Illes Balears, Palma de Mallorca, pàg. 81-98.

SOLER, P; BAYOT, A; PLANAS, A; VILA, J. (2002): Els tècnics en la política de joventut de l'Administració pública catalana, Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Soler, Pere (2004): Les polítiques de joventut a Catalunya. Temps d'Híbrids. Entre Segles. Joves Mèxic – Catalunya = Tiempo de Híbridos. Entre Siglos. Jóvenes México – Cataluña , Instituto Mexicano de la Juventud, Mèxic D.F. , p. 80, 194 – 89 – 202.

MARQUÈS, S; FEU, J; PUJOL, D; SOLER, P (2003): " Las asociaciones juveniles en las comarcas de Girona (1900-1975): Una aproximación histórica", Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria, núm. 22-23, pàg. 53-77.

SOLER, P; BAYOT, A; VILA, J. (2004): "Pautas para la elaboración de planes integrales de juventud a escala local. Una propuesta desde el contexto de Cataluña", Revista Jóvenes. Aportes para la intervención en juventud, México, vol 18.

SOLER, Pere (2005): Les polítiques de joventut durant el període democràtic. A: Revista Educació i Història , núm. 8, p. 283 – 307.

Planas, A; Soler, P. (en premsa): “Sociocultural animation among young people. Analysis and evaluation of the current situation in Catalonia (Spain)” , in 3th International Congress Community Development: Local and Global Challenges, Lucerna.

Denominació Pobresa, marginació i exclusió socialResponsable/s Dr. Jordi FeuEquip de Recerca GRESDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Jordi Feu


Anàlisi i estudi dels processos de pobresa, marginació i exclusió socials


Dades estadístiques de padróDades estadístiques de bases de dades institucionalsElaboració de bases de dades pròpiesEntrevistes(*) Plantejament d’un marc teòric apropiat per treballa la pobresa, la marginació i l’exclusió social des d’un àmbit micro i que doni respostes a les necessitats dels agents socials.


Sí

TasquesPublicacions accessibles Autor/s: Besalú, X., Feu, J.

Títol i referència completa: Pobresa, marginació i exclusió social a la Garrotxa. Càritas Garrotxa, Olot.Any de publicació: 2003Autor/s: Feu, J., Besalú, X., Títol i referència completa: La pobresa a la Costa Brava. El cas de Palafrugell i Mont-ras. Càritas Palafrugell. Palafrugell. Any de publicació: 2006Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “Canvi social, canvi, cultural i exclusió social en les societats avançades"Pàgs: 41-52.Referència completa del llibre: AD,(2001); Societats pluriculturals i educació: la interculturalitat com a resposta. Col·leció d’humanitats, nº 12. Ajuntament de Girona, UdG.

51

Autor/s: Casademont, X., Feu, J., Guinart, F., Pla, A.M., Pujol, J., Prieto, O., Las Heras, C., Vayreda, E., (Institut d’Estudis Socials de la Garrotxa, Id’ESGA)Títol de l’article: Els nous olotins: semblances i diferències entre els diferents col·lectius que han arribat a la ciutat des de principi de segle fins avuiPàgs: 20 pàgs.Referència completa del CD: 4t Congrés sobre la Immigració a Espanya: Ciutadania i participació. Girona, del 10 al 13 de novembre de 2004. Actes. Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “El fet migratori: processos, estratègies i trajectòries. La realitat a les cinc comarques gironines ”.Pàgs: 147-160Referència completa del llibre: JUVINYÀ, D., (Coordinadora; 2005) Infermeria i salut comunitària. Scripta, Documenta Universitaria. Girona. Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “Sociedad, Política Educativa y Desarrollo en España”Pàgs: 36 pàg.Referència completa de la revista: Tierra Nuestra. núm. 8., 2001. Revista de la Universidad Nacional Agraria de la Molina (Perú). Pendent de publicació.Autor/s: Feu, J.,Títol de l’ article: “Una explicació expiatòria del tercer món” Pàgs: 47-50 Referència completa de la revista: Alimara. Tema: Acollir l’immigrant. Núm. 34. 1990, Càritas interparroquial. Olot.Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “Reflexions a l’entorn de la pobresa, la marginació i l’exclusió social” Pàgs: 4-5Referència completa de la revista: El senyal. Revista de la diòcesi de Girona. Tema: Nadal, foc d’encenalls o llum per als cansats i els pobres? Nº 44, any V, desembre 2003- gener 2004. Delegació diocesana de mitjans de comunicació social. Bisbat de Girona. Girona.

Denominació Escola rural: educació i territoriResponsable/s Dr. Jordi FeuEquip de Recerca GRESDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Jordi Feu


Anàlisi de l’evolució i de les potencialitats de l’escola rural. Estudis de les transformacions socials, demogràfiques i culturals dels espais rurals en el context de les societats avançades.


Dades estadístiques de padróDades estadístiques de bases de dades institucionalsElaboració de bases de dades pròpiesEntrevistesMaterial produït pels mestresDades del Departament d’Educació


Sí

52

TasquesPublicacions accessibles Autor/s: Feu, J.

Títol de l’article: “Demandes i propostes en el decurs de les nou Jornades d’Escola Rural a Catalunya”.Pàgs: 343-353.Referència completa del llibre: AD, (1998); Actes de les XIII Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Eumo edit., Vic.Autor/s: Feu, J., Marquès, S.Títol de l’article: “Aproximació a l’acció municipal en l’àmbit de l’ensenyament en la demarcació de Girona (1979-1999”).Pàgs: 18 pàg. d’extensió.Referència completa del CD: XV Jornades d’Història de l’Educació als Països Catalans. Badalona, 14, 15 i 16 de novembre de 2001. Municipi i Educació. 2001.Autor/s: Feu, J.; Boix, R.; Soler, J; Títol de l’article: “Perspectives i reptes de l’escola rural a la Catalunya del segle XXI”. Pàgs: 97-108Referència completa del llibre: Mallart, J., Teixidó, M., Vilanou, C., (ed.); (2001); Repensar la pedagogia, avui. Societat Catalana de Pedagogia filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Eumo Editorial, Vic. Autor/s: Feu, J. , Marquès, S., Planas, A., Pujol, D.Títol de l’article: “Per a una història de l’educació de l’Empordà: els fons documentals del departament de Pedagogia de la Universitat de Girona”Pàgs: 453-464Referència completa del llibre: AD., (2003); La renovació pedagògica. Comunicacions de les XVI Jornades d’Història de l’Educació dels Països Catalans. Col·lecció Joan Puigbert. CCG Edicions. Girona.Autor/s: Feu, J.Títol de l’ article: “L’escola rural: llarga vida o agonia?”.Pàgs: 56-61.Referència completa de la revista: Revista de Girona. Tema: La Girona desapareguda. Núm. 191, novembre 1998. Diputació de Girona, Girona. Autor/s: Feu, J.Títol de l’ article: “Què és el món rural avui, quina escola necessita?”.Pàgs: 2-11.Referència completa de la revista: Perspectiva Escolar, Tema: Una nova escola rural. Núm. 233, març 1999. Publicació de Rosa Sensat.Autor/s: Feu, J.Títol de l’ article: “Polítiques educatives a l’entorn de l’escola rural”Pàgs: 110-133Referència completa de la revista: Educació i Història. Revista d’història de l’educació. nº 4. 1999-2000. Eumo Editorial.Autor/s: Feu, J.Títol de l’ article: “La transformació del món rural: per a una nova definició de ruralitat. El sentit de l’escola rural en un món que es desruralitza”.Pàgs: 287-324Referència completa de la revista: Temps d’Educació, Revista de la Divisió de Ciències de l’Educació. Universitat de Barcelona, 2n semestre 1998, núm. 20.

53

Autor/s: Feu, J.Títol de l’ article: “L’escola rural a Catalunya. Evolució i propostes per consolidar-la.Pàgs: 5 pàg.Referència completa de la revista: Pissarra, Revista d’ensenyament de les Illes. Tema: Escoles petites, necessitats formatives del professorat. Sindicat Treballadors de l’Ensenyament. Mallorca. Autor/s: Feu, J.Títol de l’ article: “Miscel·lània a l’entorn de l’Escola Rural. Quatre apunts per desfer el tòpic”.Pàgs: 79-82.Referència completa de la revista: Transversal, Revista de Cultura Contemporània. Tema: Educació: Perspectives per a un nou mil·leni. Núm. 11-2000. Departament de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, Lleida.Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: "L’evolució de l’escola rural i perspectives de futur. una panoràmica sobre la política educativa".Pàgs: 83-98.Referència completa de la revista: Revista Sarmiento. Anuario Galego de Historia de la Educación. Nº 4, Outono, 2000. Servei de Publicacions de les Universitats de Vigo, Coruña i Santiago de Compostela.Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “L’escola rural a la Garrotxa: encara existeix?Pàgs: 5 pàgReferència completa de la revista: Revista Traç. Any XVI, desembre de 2000, núm. 29.Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “Sociedad, Política Educativa y Desarrollo en España”Pàgs: 36 pàg.Referència completa de la revista: Tierra Nuestra. núm. 8., 2001. Revista de la Universidad Nacional Agraria de la Molina (Perú). Pendent de publicació.Autor/s: Feu, J.; Soler.J.Títol de l’article: “Més enllà de l’escola rural. Cap a un model integral i integrador de l’educació en el territori” Pàgs: 24 pàgReferència completa de la revista: Temps d’Educació. Tema: Didàctica del patrimoni, Educació i territori, 2n semestre 2001/ 1r semestre 2002, nº 26. Divisió de Ciències de l’Educació, UAB, Barcelona.Autor/s: R. Boix, Feu, J.Títol de l’article: “Algunas reflexiones sobre la ley orgánica de calidad de la educación y la escuela rural”Pàgs: 2-7Referència completa de la revista: Compartir para renovar, nº 25, año 2003/04, nº 25,. CRP de la Almunia de Doña Godina. Saragossa. Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “ La escuela rural: apuntes para un debate”Pàgs: 90-94Referència completa de la revista: Cuadernos de Pedagogía. Tema monogràfic: Absentismo escolar. Núm. 327, setembre de 2003. Editorial Praxis, S.A., Barcelona. Autor/s: Feu, J.

54

Títol de l’article: “ 75è aniversari de l’Escola Rural de Boadella: una experiència educativa i social extraordinària que diu molt a favor de l’escola rural de casa nostra”.Pàgs: 70-75Referència completa de la revista: Perspectiva escolar. Tema monogràfic: Les Guerres. Publicació de Rosa Sensat, novembre de 2003, nº 279. Barcelona.Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “Escola i immigració: una altra vegada?”Pàgs: 6 i 7Referència completa de la revista: Revista Traç. Any XIX, desembre de 2003, núm.38Autor/s: Feu, JTítol de l’article: “ L’escola rural d’avui: Una escola plural sotmesa a un procés de canvi intens”.Pàgs: 8-10Referència completa de la revista: Informa. Tema monogràfic: L’escola rural. Revista d’Educació de CCOO. Octubre- 2003.Autor/s: Feu, J.Títol de l’article: “La escuela rural en España: apuntes sobre las potencialidades pedagógicas, relacionales y humanas de la misma”Pàgs: 13 pàgs.Referència completa de la revista: Erural. Revista Digital Educación, cultura y desarrollo rural. Nº 3. Año 2, julio 2004,. Referència completa: http://educacion.upa.cl/revistaerural/erural.htmAutor/s: Feu, JTítol de l’article: “De la vella a la nova escola rural: Potencialitats desconegudes d’una petita gran escola”Pàgs: 41-47.Referència completa de la revista: Àmbits de Psicopedagogia. Revista catalana de psicopedagogia i educació. Nº 11, estiu de 2004. ACPEAP. BarcelonaAutor/s: FeuTítol de l’ article: “Les escoles rurals de Salines-Bassegoda: una realitat en contínua transformació que augura un futur esperançador”Pàgs: 74-78Referència completa de la revista: Revista de Girona. Tema: Salines Bassegoda. L’empordà de ponent.. Núm. 224, maig-juny 2004. Diputació de Girona, Girona. Autor/s: FeuTítol de l’ article: “Arquitectura escolar durant el Franquisme”Pàgs: 68-74.Referència completa de la revista: Revista de Girona. Monografia: L’arquitectura escolar pública. Nº 232, setembre-octubre 2005, Diputació de Girona, Girona. Autor/s: Feu, J. Títol i referència completa: “L’escola i un món rural canviant: la realitat sociològica”Pàgs: 5-8Referència completa de la revista: Temes de Renovació Pedagògica. 2ona època, nº 22, desembre de 2005. Autor/s: Feu, J.Títol i referència completa: “La escuela rural de Lliurona: una utopía educativa en construcción”. Pàgs: 55-59Referència completa de la revista: Aula de innovación

55

http://educacion.upa.cl/revistaerural/erural.htm

educativa. Nº 149. Febrer de 2006. Editorial Graó.Autor/s: Feu, J; Manzano, R.Títol de l’article:“ L’escola en la nova realitat sociològica dels pobles “Pàgs: 12-21Referència completa de la revista: Perspectiva escolar. Tema monogràfic: Pobles educadors. Publicació de Rosa Sensat, octubre de 2006, nº 308. Barcelona.Autor/s: Feu, J.Títol i referència completa: “Política educativa i escola rural durant el franquisme” Pàgs: 63-77.Referència completa de la revista: Educació i història. Revista d’Història de l’Educació. Tema monogràfic: L’escola rural durant el segle XX. Publicació de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana. N º8, 2005. (octubre de 2006).Autor/s: Feu, J.,Títol de l’ article: “L’escola rural d’avui: una escola plural sotmesa a un procés de transformació intens”Pàgs: 4; 8-10 Referència completa de la revista: Informa. CCOO Ensenyament.. Monogràfic. Escola rural. Octubre de 2003. Autor/s: Feu, J., Besalú, X.Títol de la comunicació o ponència: “Diversitat cultura, medi rural i educació”Pàgina on es troba el resum: Pàg. 109.Referència completa de la publicació: III Congrés de Sociologia. Programa dels grups de treball i resum de les ponències. Societat Catalana de Sociologia, Barcelona, 1999.

Denominació El magisteri públic de Catalunya: de la República a la democràcia.

Responsable/s Dr. Salomó MarquèsEquip de Recerca GRESDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Salomó Marquès i Dra. Rosa Serra;


Recollir el testimoni dels mestres que varen exercir durant la República i que després varen anar a l’exili.Recollir el testimoni directe del mestres que varen exercir durant el primer franquisme i que havien estat depurats.Recollir el testimoni dels mestres exiliats que en retornar varen reingressar a l’escola.

Tècniques de recollida de dades Entrevistes personals a partir d’un qüestionari obertTipus d’informació recollida

1. Formació inicial dels mestres entrevistats.2. Formació permanent del mestres en exercici durant les etapes

republicana i franquista.3. La pràctica escolar dels mestres públics en l’època republicana i

franquista.4. L’experiència docent del mestres exiliats a les poblacions

americanes on varen exercir (Mèxic, Veneçuela, Cuba, Xile, etc.)Possibilitats de col·laboració en formació

Si

Tasques Treball de camp (entrevistes i transcripció de les mateixes) Confecció d’un fitxer general sobre el magisteri exiliat Confecció d’un catàleg del magisteri depurat

Publicacions

56

accessibles • MARQUÈS, S. L'escola pública durant el franquisme. La província de Girona (1939-1955). Publicaciones Periódicas Universitarias (PPU). Barcelona. 1993

• GONZALEZ AGÁPITO, J.; MARQUÈS, S. La repressió del professorat a Catalunya sota el franquisme (1939-1943) Editorial Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 1996.

• MARQUÈS, S. L'exili dels mestres (1939-1975) Editorial Edicions Segle XXI. Girona, 1995.

• MARQUÈS. S. “Martí Rouret, maestro, republicano y catalán”. El Colegio de Jalisco, Guadalajara, México. 2001.

• MARQUÈS. S. L’escola a Catalunya durant el segle XX. El testimoni de les germanes Macau Julià. D’Lleure. Girona. 2002.

• GONZALEZ-AGÀPITO.J.; MARQUÈS. S.; MAYORDOMO, A.; SUREDA:B Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939 Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. 2002.

• MARQUÈS. S.; MARTÍN FRECHILLA, J. “La labor educativa de los exiliados españoles en Venezuela”. Publicaciones de la Universidad Central de Caracas.2002.

• MARQUÈS. S. “Cultura Republicana en el exilio francés. La cultura en los campos de concentración (1939-1943)”.

• LIBRO: CARDAILLAC, Louis, PEREGRINA, Angélica (Coord.) Ensayos en homenaje a José María Muriá El Colegio de Jalisco (Guadalajara, México). 2002.

• MARQUÈS. S. “Maestros catalanes del exilio”. El Colegio de Jalisco (Guadalajara, México). 2003.

• MARQUÈS. S. “Las biografías de maestros como instrumento para la recuperación de nuestra historia educativa” en CATILLO, A.; MONTERO, F. (Coord.) Franquismo y memoria popular. Escrituras, voces y representaciones Sietemares, Madrid. 2003.

• MARQUÈS. S. “Los hermanos Bargés Barba. Maestros renovadores en Cataluña y México”. El Colegio de Jalisco (Guadalajara, México). 2004.

• MARQUES SUREDA. S.L'Escala, un viver de mestres (1900-1939)D'Lleure, Girona, 2005.

• MARQUES SUREDA. S., PORTELL. R.Els mestres de la República,Ara edicions, Badalona, 2006.

• MARQUES SUREDA. S., PORTELL. R,Els mestres de la República en imatges.Ara llibres, Badadlona, 2007.

• MARQUES SUREDA. S.I contributi pedagogigici repubblicani alla scuola in venezuelaItalia Contemporanea, 248, pg. 459-480, 2007. Milano

• MARQUES SUREDA. S.Carme Julii Riquè, mestre republicana a castellar del vallès i exiliadaRecerca, núm. 6, pg. 107-125, 2007. Castellar del Vallès.

• MARQUES SUREDA. S.Els efectes del franquisme en el magisteri català. El cas dels germans Vigatà,mestres de Lleida.

• FONT AGULLÓ. J. (Dir.) Història i memòria: el franquisme o els seus efectes als Països Catalans, pg. 153-186, 2007.

• MARQUES SUREDA. S.Les polítiques reformadores. Les polítiques educatives (1931-1939).

• DUCH. M. (Ed.) La Ii República.Universitat Rovira i Virgili, 2007, pg. 193-215,

Línies d’Investigació Professors i/o investigadors Número màxim57

Directors Potencials* de Tesis Doctorals

d’estudiants per línia

Recerca col·laborativa per a la millora de l’educació

Dr. Joan TeixidóDr. Enric Coromines

4

Denominació Organització i Direcció de Centres EducatiusResponsable/s Dr. Joan Teixidó SaballsEquip de Recerca GROCDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Joan Teixido Saballs, Dr. Joaquim Pèlach Bussom, Dra. Dolors Capell Castanyer i Dr. Enric Corominas

Descripció de la línia de recercaTècniques de recollida de dadesTipus d’informació recollidaPossibilitats de col·laboració en formacióTasques Publicacions accessibles

Denominació Desenvolupament professional de docents i directius pe a la millora de la convivència escolar

Responsable/s Dr. Joan Teixidó SaballsEquip de Recerca BitàcolaDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Joan Teixido Saballs, Dra. Dolors Capell Castanyer, Dra. Montserrat Tesouro i Dra. Mariona Bastons Hosta

Descripció de la línia de recercaTècniques de recollida de dadesTipus d’informació recollidaPossibilitats de col·laboració en formacióTasques Publicacions accessibles


Doctorals


líniaGestió i administració de

polítiques socials i culturalsDr. Antoni Vilà 2


Doctorals


líniaInfància, joventut i família Dra. Marta Sadurní

Dr. Carles Rostan4

58


Doctorals


líniaQualitat del procés

d’ensenyament i aprenentatge i formació del professorat

Dra. Mª Lluïsa PérezDra. Reyes Carretero

4

Denominació L’assessorament i la intervenció psicopedagògicaResponsable/s Dra. M. Reyes Carretero TorresEquip de Recerca GRHCS46 Doctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. M. Lluïsa Pérez Cabaní i Dra. M. Reyes Carretero Torres


El nostre grup ha desenvolupat diferents recerques relacionades amb l’assessorament i la intervenció psicopedagògica que es porta a terme dins l’educació formal. Les primeres recerques giraven al voltant del concepte d’assessorament, els diferents models d’intervenció i les característiques de l’assessorament en funció del context educatiu en el que es porta a terme.Actualment estem treballant en la definició de les competències professionals que posen en marxa els psicopedagogs en els seus llocs de treball.

Tècniques de recollida de dades Tècniques qualitatives: entrevistes, observació, estudis etnogràfics, Tipus d’informació recollida

- Competències professionals que els psicopedagogs han adquirit a través de la seva formació i de la seva pràctica professional.- Contextos en els que s’adquireixen les competències professionals- Característiques dels escenaris de construcció del coneixement professional- Canvis en la vida professional dels psicopedagos


si

Tasques Treball de camp i confecció de noves bases de dades. Anàlisis de contingut utilitzant recursos informàtics. Revisions teòriques. Confecció d’informes de resultats i d’articles científics.


• Carretero Torres, R.; Pujolàs Maset, P.; Serra Capallera, J. (2002) Un altre assessorament per a l’escola. Barcelona: La Galera.

• Pérez Cabaní, M.L.; Carretero Torres, R.; Juandó Bosch, J. (2001). Afectos, emociones y relaciones en la escuela. Análisis de cinco situaciones cotidianas en educación infantil, primaria y secundaria. Barcelona: Graó.

• Serra Capallera, J.; Carretero Torres, R. (2001).Equipos de intervención y asesoramiento psicopedagógico: del agrupamiento de profesionales a los grupos de trabajo. Àmbits de Psicopedagogia, I,15-18.

• Carretero Torres, R.; Pérez Cabaní, M.L. (2000). Formació inicial dels psicopedagogs i habilitats professionals. A L.. del Carmen (coord.) Simposio sobre la formación inicial de los profesionales de la educación. Girona: Publicacions de la Universitat de Girona. 269-271.

• - Carretero Torres, R. (1999). Asesoramiento en estrategias. Cuadernos de Pedagogía. Colección biblioteca básica para el profesorado, Vol. I, 185-200.

Denominació Avaluació i estratègies d’ensenyament – aprenentatge.Formació dels professionals de l’educació

Responsable/s Dra. M. Lluïsa Pérez Cabaní Equip de Recerca GRHCS46

59

Doctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. M. Lluïsa Pérez Cabaní i Dra. M. Reyes Carretero Torres


Aquesta és la línia amb la que es va iniciar el treball de grup, prenent com a punt de partida els treballs que alguns investigadors ja havien iniciat anteriorment. Per aquest motiu és la que està més avançada i té més producció científica. Dins el nostre grup s’ha llegit una tesi doctoral en aquesta línia. Els darrers projectes es centren en crear instruments d’anàlisi i reflexió sobre el procés d’avaluació de l’aprenentatge per tal de facilitar l’establiment d’uns criteris consensuats que alhora permetin perfilar un model de coordinació entre els professionals de les institucions i centres docents per tal que puguin respondre als principals canvis que s’estan produint i col·laborar d’aquesta manera en la millora i la qualitat del procés educatiu.


Tècniques qualitatives: entrevistes, observació d’aula, estudis etnogràfics.


8. Procés d’anàlisi de la pràctica i reflexió sobre el procés d’avaluació

9. Satisfacció amb el sistemes d’avaluació utilitzats10. Criteris psicopedagogics implicats en l’avaluació i en el procés

d’ensenyament i aprenentatge.11. Estrategies d’aprenentatge en les diferents àrees curriculars12. Estratègies utilitzades pels professors


Sí

Tasques Treball de camp i confecció de noves bases de dades. Revisions teòriques. Confecció d’informes de resultats i d’articles científics.


• Pérez Cabaní, M.L.; Juandó Bosch, J. (2001) Gestionar la información para que se comprenda. Barcelona: Edebé

• Pérez Cabaní, M.L. (2001) El aprendizaje escolar desde el • punto de vista del alumno: los enfoques de aprendizaje. A C.Coll,

J. Palacios i A. Marchesi (comp). Desarrollo psicológico y educación 2. Psicología de la educación escolar. Vol. II. Madrid: Alianza editorial. 285-307.

• Pérez Cabaní, M.LL., Carretero Torres, R., Palma Muñoz, M., Rafel Cufí, E. (2000) “La evaluación de la calidad del aprendizaje de los estudiantes universitarios mediante exámenes”. Infancia y aprendizaje, 91, 5-30.

• Pérez Cabaní, M.L. (2000). La formación del profesorado para enseñar estrategias de aprendizaje. A C. Monereo (coord.) Estrategias de aprendizaje . Madrid: Aprendizaje-Visor. 63-114.

• Pérez Cabaní, M.L.; Carretero Torres, R.; Plama Muñoz, M.; Rafel Cufí, E. (2000). Hacia un aprendizaje de calidad a través de la evaluación en la Universidad. A 1er Congreso Internacional: “Docencia Universitaria e Innovación” Barcelona: CD-ROM. P8-T8A.

• Pérez Cabaní, M.L.; Carretero Torres, R.; Plama Muñoz, M.; Rafel Cufí, E. (2000). La evaluación de la calidad del aprendizaje en la Universidad. Infancia y Aprendizaje, 91, 5-30.

• - Pérez Cabaní, M.L.; Terradellas, R. M. (1999). Enseñar, aprender y evaluar lo aprendido en la universidad. A T. Hornilla (coord.) Formación del profesorado universitario y calidad de la enseñanza. Bilbao: Universidad del País Vasco.199-210.



60

Doctorals líniaEducació i patrimoni artístic Dra .Roser Juanola

Dr. Joan VallésDra. Montserrat Calbó

Dr. Miquel AlsinaDr. Joan Godoy

10

Denominació Enfocaments multiculturals, ecològics i inclusius de l'educació estètic-artística en contexts formals i no formals.

Responsable/s Dra. Roser JuanolaEquip de Recerca Patrimoni i educació artísticaDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Roser Juanola Terradellas, Dra. Muntsa Calbó Angrill, Dr. Joan Vallès Villanueva, Dr. Joan de la Creu Godoy i Dr. Miquel Alsina Tarrés


Aquesta línia de recerca, en la qual som pioners, va començar a funcionar l’any 1998. Les tesis doctorals de la Dra. Calbó (sobre la perspectiva eco-social en educació artística) i del Dr. Joan Vallès (sobre la perspectiva multicultural) són producte d’aquesta línia. En aquesta línia de recerca estudiem les perspectives postmodernes de l’educació artística: feminisme, multiculturalitat, enfocament eco-social, crítica de la cultura visual, aplicades a qualsevol àmbit educatiu formal i no formal, i a qualsevol nivell educatiu, en el què hi participi d’alguna manera l’educació artística. Això inclou la recerca en l’àmbit de la formació del professorat (infantil, primària, secundària i batxillerat, cicles formatius, universitat, educadors de museus, educadors socials, art-terapeutes, etc.). També inclou, cal remarcar-ho, totes les arts clàssiques i altres processos i pràctiques estètiques. Igualment inclou l’estudi històric d’aquests enfocaments i els seus antecedents, així com la crítica dels currículums i dels materials i recursos didàctics i docents. Adoptem un enfocament interdisciplinar, en relació amb la transversalitat que plantegen aquestes perspectives, que ja prové de les nostres diferents formacions artístiques –i que precisament es basa en els trets favorables de les arts com a matèries transversals al currículum- i alhora s’amplia treballant amb grups de Ciències Socials, Pedagogia i Psicologia. La hipòtesi principal és que l’educació artística obre un camp enorme de possibilitats de cares a la inclusió social i cultural, en una cultura on les identitats es defineixen –i sobretot en les edats d’ensenyament obligatori- a partir de l’entorn visual i musical que contínuament recolza la societat de consum i el culte a un cert tipus de valors i actituds, no sempre lloables. El nostre propòsit és formar investigadores i investigadors que contribueixin a l'avenç epistemològic, metodològic i a les millores socials relacionades amb totes les arts en els diferents nivells educatius i contexts socials.


Les tècniques de recollida de dades són majoritàriament qualitatives i majoritàriament de tipus textual o discursiu (entrevistes, narracions, qüestionaris), però també de tipus audiovisual (gravacions, filmacions, fotografies, dibuixos, gràfics, il·lustracions). Tècniques d’investigació vinculades al construccionisme social, que fa referència fonamentalment a la nostra concepció del coneixement del món i del jo, que té el seu origen en les relacions humanes, i que, per tant, estudia la importància del llenguatge i del procés relacional en la construcció del coneixement (Gergen, 2006). Típicament aquestes tècniques són l’estudi de casos, l’etnografia, la biografia i l’autobiografia... Nosaltres, específicament, incloem el mètode comparatiu, mètodes de història crítica, la investigació a través d’imatges i artístic-narrativa, l’anàlisi de llibres i materials didàctics, així com la investigació-acció en contextos educatius.


13. Interpretacions i crítiques dels valors i significats mediats per obres artístiques i pràctiques estètiques i culturals en general.

14. Teories explícites i implícites sobre l’art i la cultura, que 61

marquen prgrames educatius i materials didàctics.15. Dades històriques i relacions entre diferents models i

paradigmes.16. Necessitats percebudes pels docents en relació a l’educació en

general i en particular, de l’educació artística.17. Opinions dels educadors i dels alumnes, per exemple en relació

a programes museístics i patirmonials, educació formal, etc. 18. Informació d’associacions com AERA i NAEA.


Si

Tasques Treball de camp i confecció de bases de dades. Anàlisi i interpretació de dades qualitatives: Anàlisi del discurs,

sovint. Revisions teòriques i bibliogràfiques. Confecció d’informes de resultats, comunicacions i articles

científics. Disseny de material didàctic. Seminaris i workshops.


• JUANOLA, R. & CALBÓ, M. (2007): La educación estético-artística y el museo: un “link” por sus recorridos comunes.- En Huerta, R. y De la Calle, R. (eds.), Espacios estimulantes. Museos y Educación Artística.- Valencia, PUV. 25-44

• ALSINA, M. (2006): Educación musical intercultural a través de un proyecto europeo Comenius y su aportación a las competencias básicas.- Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 16-20

• CALBÓ, M. (2006): “Dando vueltas” a la alfabetización y la sensibilidad: competencias del profesorado y funciones socioculturales de la educación “con” el patrimonio.- En Fontal, O. y Calaf, R., Miradas al patrimonio, Gijón, TREA. 73-88.

• CALBÓ, M. (2006): Propuestas multisensoriales, multiculturales e interdisciplinares: puntos de partida para la educación estética.- Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 10-15

• FALGÀS, M., MASGRAU, M., LLACH, S. (2006): La creatividad poética: Reciclajes, conexiones y collage.- Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 29-34

• GODOY, J. (2006): Experiencias interdisciplinares mediante las canciones para niños de Apel·les Mestres.- Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 26-28

• JUANOLA, R. (2006): Interdisciplinariedad: ni el todo ni las partes.- Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 6-9.

• Juanola, R. (2006): Lo que no es nuevo puede ser actual: hacia distintos puntos d emira de la didáctica del arte.- IBER/Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Nº 49: Monogràfic “Arte e Historia del Arte en las aulas”. Juliol-agost-setembre de 2006. Pàgines 26 a 37.

• MACAYA, A. (2006): Arte y lengua oral: los caminos del razonamiento en la clase de artes visuales.- Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 21-25

• CALBÓ ANGRILL, M. (2005): La mirada ética (ecológica) de la educación artística, antes de los museos. En: HUERTA, R. & DE LA CALLE, R (eds) (2005): La mirada inquieta. Educación Artística y Museos.- València, Institut de Creativitat. (113-133)

• CALBÓ, M. (2005): El patrimonio como ambiente: el enfoque ambiental de la educación artística.- En Montero Pantoja, C. & Paunero Amigo, X., “Patrimonio, turismo y educación. Los casos de Puebla y Girona”.- Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México.

• JUANOLA TERRADELLAS, R. & COLOMER COSTAL, A. (2005): Museos y educadores: perspectivas y retos de futuro.- En:

62

HUERTA, R. & DE LA CALLE, R. (eds) (2005): La mirada inquieta. Educación Artística y Museos.- València, Institut de Creativitat. (21-40)

• JUANOLA TERRADELLAS, R. (2005): Patrimonio y educación inclusiva: conceptos y ejes para el estudio comparativo de los casos de Puebla y Girona.- En Montero Pantoja, C. & Paunero Amigo, X., “Patrimonio, turismo y educación. Los casos de Puebla y Girona”.- Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México.

• JUANOLA, R. & CALBÓ, M. (2005): Transición, competencia y convergencia europea: algunos retos para la educación artística.- Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 17, 17-42. ISSN: 1130-0531.

• Juanola, R. & Calbó, M., 2005: Hacia modelos globales en Educación Artística.- A: Marín Viadel, R. (ed.): Investigación en Educación Artística.- Universidad de Granada y Universidad de Sevilla, 99-124.

• JUANOLA, R., ADMETLLA, P., CALBÓ, M., VALLÈS, J., VAYREDA, M. & MOREJÓN, L. (2005): Las ciudades como museos. Arquitectura del imaginario.- En Hernández Belver, M., Moreno, C. & Nuere, S. (eds.): Arte infantil en contextos contemporáneos.- Madrid, Eneida. Págs. 113-126. ISBN 84-95427-92-3

• JUANOLA, R., CALBÓ, M. & VALLÈS, J. (2005): Educació del patrimoni: visions interdisciplinàries. Arts, Cultures, ambient.- Girona: Documenta, Institut del Patrimoni Cultural i Universitat de Girona. (92 pàgs.) ISBN: 84-934823-4-X (llibre)

• VALLÈS VILLANUEVA, J. (2005): “Apadrinamos esculturas”. Un proyecto para el conocimiento, la valoración y la conservación del patrimonio escultórico.- En Montero Pantoja, C. & Paunero Amigo, X., “Patrimonio, turismo y educación. Los casos de Puebla y Girona”.- Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México.

• JUANOLA, R., Y CALBÓ, M. (2004): Hacia modelos globales en educación artística.- En CALAF, R. & FONTAL, O.: Comunicación educativa del patrimonio: Referentes, modelos y ejemplos.- Gijón, Ed. TREA. Págs. 105-136

• CALBÓ, M. (2003): Respuestas de la educación artística a la crisis ambiental: ejes y prácticas.- Aprender. Revista da Escola Superior de Educaçao de Portalegre; nº 27, Mayo 2003, págs. 48-60.

• JUANOLA, R. y CALBÓ, M. (2003): ¿Qué ocurre después del modelo de Eisner?- Cuadernos de pedagogía, Vol. 312, Pág. 72-73

• GODOY, J. (2002): La canción popular en la música académica: un recurso para la iniciación a la audición musical.- Música y Educación. Musicalis, S.A. 2002

• JUANOLA TERRADELLAS, R. (2002): Algunes tasques pendents. En HUERTA, R. (ed.): Els valors de l’art a l’ensenyament.- València, PUV, 163-168

• CALBÓ, M. (2001): Els valors eco-socials de l’art com a valors de l’art en l’educació. A: Huerta, R & Fosati, Comunicaciones del Congreso “Els Valors de l’art en l’educació”, València, UV. Pág.: 53-66

• JUANOLA, R. (2001): Els ensenyaments artístics: Una mirada a través de la formació del professorat".- Revista de Girona, 208, 56-61.

• VALLÈS, J. (2001): Els ensenyaments artístics postobligatoris.- Revista de Girona, 208, 62-67

• VALLÈS, J. (2001): Net.art, una nova experiència creativa.- Revista de Girona, 208, 80-83.

• CALBO, M. (1999): “Entrevista a Eileen Adams”.- El Boletín de Educación de las artes visuales, Nº 14: 5-7

• JUANOLA, R. & CALBÓ, M. (1999): Patrimonio cultural y educación: 63

nuevos retos o viejos tópicos.- El Boletín de Educación de las Artes Visuales, Nº 14: 1-2, 12

• JUANOLA, R. (1999): Viure l’arquitectura: Art, Educació i vida quotidiana. A: AAVV “Art Cultura i educació: Idees actuals entorn de la Educació Artística”.- Ed. Universitat de Lleida, 30 – 53.

Denominació Didàctiques estètic-artístiques comparades: teories, fonaments i metodologies.




Aquesta línia de recerca és relativament recent com a tal (recerca comparativa), però es s’arrela profundament en dues línies iniciades fa molts d’anys, cap al 1990 (Da. Juanola). Actualment estem vinculats fins i tot a nivell de doctorat i màster amb el grup de la Universitat de Ginebra (Dr. Joaquim Dolz, Dr. René Rickenmann), que estudia precisament les didàctiques específiques com a eixos per la transversalitat i la interdisciplinarietat. D’una banda, la investigació històrica, però no només cronològica o biogràfica, sinó narrativa, interpretativa i crítica en relació a conceptes, influències i relacions, entre l’educació artística a Catalunya respecte de la resta del món, influències, distorsions. D’altra banda, la investigació en les didàctiques de les matèries (artístiques i estètiques) , considerant inclosos els camps de la sensorialitat, la sensibilitat, l’emoció, l’expressió, l’apreciació i crítia, la interpretació i la comprensió, de l’art i qualsevol mena de pràctica estètica. Hem estat estudiant exhaustivament les teories i fonaments de diferents models de difernets cultures i èpoques, així com metodologies i recursos que en depenen. Actualment abordem especialment el tractament de la diversitat i la inclusió, el tractament dels materials i recursos didàctics, la descripció dels gestos, discursos i accions del professorat, els resultats del treballs proposats, els processos d’avaluació, en definitiva, les metodologies i els continguts que es practiquen per part dels professionals, així com la teoria i les propostes generals dels exeprts universitaris i altres. Totes aquestes funcions van particularment associades a la millora en la formació del professorat i en els efectes que que aquesta produeix en els alumnes i en els entorns i comunitats educatives. Per tant d’aquesta línia pengen també els estudis sobre competències docents de l’educador artístic i la innovació educativa en general: del pràcticum, les tutories i les didàctiques de les disciplines i interdisciplinars.


Metodologia qualitativa en general: entrevistes, qüestionaris, imatges, gravacions, etc. Autobiografies, descripcions, etnografia.Mètode comparatiu: descripcions, juxtaposicions, comparacions, interpretacions.Mètode d’anàlisi clínica: Filmacions, gravacions, etc.


• Models i teories d’educació estètica i artística a nivell mundial.• Paradigmes educatius i vinculacions amb sistemes sociopolítics,

econòmics i culturals.• Mètodes i recursos didàctics: textuals, audiovisuals, gestuals, etc.• Continguts i objectius educatius en educació estètica i artística.• Mètodes, usos i continguts transversals i interdisciplinars de les

arts en educació.• Resultats i processos de les investigacions realitzades a la U. de

Ginebra.• Informació d’associacions com AERA i NAEA.

Possibilitats de col·laboració en

Si

64

formacióTasques • Revisió teòrica i bibliogràfica.

• Entrevistes, narracions, descripcions, filmacions, etc.• Deficinió de categories i criteris de comparació i interpretació.• Anàlisi de dades qualitatives i d’imatges. Anàlisi de discurs. • Elaboració d’informes, comunicacions i articles científics.• Creació de material multimèdia.• Seminaris i workshop.








• HUERTA, R. (2006): La ciudad escrita, museo cotidiano.- Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 35-38

• JUANOLA, R. (2006) (COORD.): Monográfico “La interdisciplinariedad en las artes”. Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 6-38


• Juanola, R. (2006): Lo que no es nuevo puede ser actual: hacia distintos puntos de mira de la didáctica del arte.- IBER/Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Nº 49: Monogràfic “Arte e Historia del Arte en las aulas”. Juliol-agost-setembre de 2006. Pàgines 26 a 37.

• MACAYA, A. (2006): Arte y lengua oral: los caminos del razonamiento en la clase de artes visuales.- Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 21-25


• CALBÓ, M. (2005): Per què i què dibuixen els infants? Lectura i recerca a l’entorn dels estudis de John Matthews.- Text complet de la comunicació en el CD del Congrés d’Arts Visuals, Terrassa 2005. (A premsa) (CD-rom)

• CALBÓ, M.; DEL CARMEN, L.; GODOY, J. (2005): Didàctiques específiques i competències als nous títols de mestra/e.- FEP.net, Revista Digital de la Facultad de Educación y Psicología de la UdG, http://fep.udg.es/fepnet/, Nº 1, Desembre, pág. 9, (1-19 pàgs.)

• JUANOLA, R. & CALBÓ, M. (2005): Transición, competencia y convergencia europea: algunos retos para la educación artística.- Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 17, 17-42. ISSN: 1130-0531.

65



• HUERTA, Ricard (2003): “Enseñar Medios en España (Euromedia Project)”. En Revista de Educación nº 331. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, pp. 509-531.

• HUERTA, Ricard (2003): “Espíritu de trasatlántico, condición de patera”, en el libro Figuras, formas, colores: propuestas para trabajar la educación plástica y visual. Barcelona. Editorial Graó.

• JUANOLA, R. y CALBÓ, M. (2003): ¿Qué ocurre después del modelo de Eisner?- Cuadernos de pedagogía, Vol. 312, Pág. 72-73

• JUANOLA, R. y CALBÓ, M. (2003): Los niveles educativos y sus transiciones. Capacidades básicas, contenidos y estrategias.- Educación Artística Revista de Investigación, Valencia, nº 1, Pág. 55-66



• JUANOLA, R. (2001): Els ensenyaments artístics: Una mirada a través de la formació del professorat".- Revista de Girona, 208, 56-61.

• MACAYA, A. & SANTISTEBAN, A. (2001): Orígenes y cualidades de la argumentación: una investigación desde la formación inicial. En: Las didácticas de las áreas curriculares en el Siglo XXI.- Granada, Universidad de Granada, ISBN: 84-8491-006-7, 127-141

• VALLÈS, J. (2001): Els ensenyaments artístics postobligatoris.- Revista de Girona, 208, 62-67

• VALLÈS, J. (2001): Net.art, una nova experiència creativa.- Revista de Girona, 208, 80-83.

• CALBÓ, M. (2000): Treballar l'ambient amb mètodes basats en l'art: iniciació a una comprensió de l'educació artística. A Del Carmen, L. (comp): Simposi de Formació d’Educadors, Girona, UdG. Pág. 61-66

Denominació Perspectives d'investigació en les Ciències Humanes: interpretació del patrimoni cultural i els museus.




Aquesta línia de recerca té una llarga història en ele nostre grup. Es remunta als anys 80, per part de la Dra. Juanola, i des d’aquell moment s’enfoca a l’educació amb el patrimoni, tant entès des d’una perspectiva ambiental (ecològica, social) com des d’una perspectiva estètica i artística. Amb el temps, la creació de l’Institut de Patrimoni de la UdG (2001) farà que com a grup de recerca en formem part des del principi, i que el patrimoni, concepte que també cal estudair i deconstruir en aquesta mateixa línia, es converteixi arreu en un tema, instrument o objectiu de l’educació.

66

Des de 2002 pertanyem a ICOMOS, i des de fa dos anys al Fòrum UNESCO Patrimoni i Universitat, però ja des d’abans ens hem vinculat a grups com el de la U. de Leicester i a Eileen Adams (UK). Actualment pertanyem a l’Institut de Recerca en Patirmoni de Catalunya (IRPCC), en el qual també hi tenim una presència significativa, i ara mateix la Dra. Juanola hi està desenvolupant un projecte d’ús del patirmoni de la universitat. Ens situem en una perspectiva educativa, que creiem imprescindible per la conservació i la comprensió del valor d’aquest patirmoni (cultural, per tant que inclou des del punt de vista construccionista, el patrimoni natural, els museus, les arts populars, la gastronomia, les cançons de bressol, la vela llatina i els mitjans de comunicació, entre moltes altres coses). Estem molt vinculats als grups que estudien el patrimoni com a font educativa en l’Estat, com per exemple el grup de la U. d’Oviedo i el de la U. de Barcelona. En aquesta línia hi ha cabuda per enfocaments educatius respecte del patrimoni, ambientals i ecològics, crítics i deconstructius, històrics i analítics. Molts dels projectes en què hem treballat tenen relació amb l’ús dels museus i del patrimoni present a l’entorn públic per part de tota mena d’usuaris, des de grups escolars fins a famílies, des de gent gran fins a nens petits. Aquí per tant cal estudiar les decisions de tots els estaments i actors que configuren discursos sobre el patirmoni. Bàsicament, estudiem com el patrimoni és un recurs educatiu ric i facilitador d’inclusió i d’identificació; i com aquesta eina, si és tractada sense oblidar la perspectiva i els mètodes propis de les arts, promou una educació significativa, pertinent i necessària. També tenim l’objectiu de contribuir a millorar socialment i d’adequar la formació dels professionals vinculats a aquest àmbit (educadors, comissaris, etc.). S’han fet diferents recerques aplicades a una varietat de públics com gent gran, escolars, universitaris...


Les tècniques de recollida de dades són majoritàriament qualitatives i majoritàriament de tipus textual o discursiu (entrevistes, relats, narracions, qüestionaris), però també de tipus audiovisual (gravacions, filmacions, fotografies, dibuixos, gràfics, il·lustracions). Tècniques d’investigació vinculades al construccionisme social, que fa referència fonamentalment a la nostra concepció del coneixement del món i del jo, que té el seu origen en les relacions humanes, i que, per tant, estudia la importància del llenguatge i del procés relacional en la construcció del coneixement (Gergen, 2006). Típicament aquestes tècniques són l’estudi de casos, l’etnografia, la biografia i l’autobiografia... Nosaltres hi incloem el mètode comparatiu, mètodes d’història crítica, la investigació a través d’imatges i artístic-narrativa, així com la investigació-acció en contextos educatius.


Interpretacions i crítiques dels valors i significats mediats pel patrimoni.

Teories explícites i implícites sobre el patirmoni, que marquen prgrames educatius i materials didàctics.

Dades històriques i relacions entre diferents models i paradigmes d’educació del patirmoni i d’educació en general.

Necessitats percebudes pels docents en relació a l’educació en general i en particular, de l’educació patrimonial.

Opinions dels educadors i dels alumnes, per exemple en relació a programes museístics i patrimonials, educació formal, etc.

Assessorament UNESCO i fitxes ICOMOS. Informació d’associacions com AERA i NAEA.


Si

Tasques Treball de camp i confecció de bases de dades. Anàlisi de projectes.

67

Anàlisi i interpretació de dades qualitatives: Anàlisi del discurs, sovint.

Revisions teòriques i bibliogràfiques. Confecció d’informes de resultats, comunicacions i articles

científics. Creació de material multimèdia. Devolució de resultats.








• HUERTA, R. (2006): La ciudad escrita, museo cotidiano.- Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 35-38

• JUANOLA, R. (2006) (COORD.): Monográfico “La interdisciplinariedad en las artes”. Aula de Innovación Educativa, Nº 151, Mayo 2006: 6-38


• JUANOLA, R. (2006): Lo que no es nuevo puede ser actual: hacia distintos puntos de mira de la didáctica del arte.- IBER/Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Nº 49: Monogràfic “Arte e Historia del Arte en las aulas”. Juliol-agost-setembre de 2006. Pàgines 26 a 37.


• CALBÓ, M. (2005): “El rec del Molí de Breda” i la gestió dels canvis: projectes urbanístics i models de comunitat.- La Sitja del Llop, Revista de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, Nº 28, desembre 2005: 10-15. (article)

• CALBÓ, M. (2005): El patrimonio como ambiente: el enfoque ambiental de la educación artística.- En Montero Pantoja, C. & Paunero Amigo, X., “Patrimonio, turismo y educación. Los casos de Puebla y Girona”.- Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México.

• JUANOLA TERRADELLAS, R. & COLOMER COSTAL, A. (2005): Museos y educadores: perspectivas y retos de futuro.- En: HUERTA, R. & DE LA CALLE, R. (eds) (2005): La mirada inquieta. Educación Artística y Museos.- València, Institut de Creativitat. (21-40)

• JUANOLA TERRADELLAS, R. (2005): Patrimonio y educación inclusiva: conceptos y ejes para el estudio comparativo de los

68

casos de Puebla y Girona.- En Montero Pantoja, C. & Paunero Amigo, X., “Patrimonio, turismo y educación. Los casos de Puebla y Girona”.- Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México.

• JUANOLA, R., ADMETLLA, P., CALBÓ, M., VALLÈS, J., VAYREDA, M. & MOREJÓN, L. (2005): Las ciudades como museos. Arquitectura del imaginario.- En Hernández Belver, M., Moreno, C. & Nuere, S. (eds.): Arte infantil en contextos contemporáneos.- Madrid, Eneida. Págs. 113-126. ISBN 84-95427-92-3


• VALLÈS VILLANUEVA, J. (2005): “Apadrinamos esculturas”. Un proyecto para el conocimiento, la valoración y la conservación del patrimonio escultórico.- En Montero Pantoja, C. & Paunero Amigo, X., “Patrimonio, turismo y educación. Los casos de Puebla y Girona”.- Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México.


• CALBÓ, M. (2003): Respuestas de la educación artística a la crisis ambiental: ejes y prácticas.- Aprender. Revista da Escola Superior de Educaçao de Portalegre; nº 27, Mayo 2003, págs. 48-60.

• HUERTA, Ricard (2003): Cultura Visual a Ontinyent. Ediciones de Caixa Ontinyent.


• GODOY, J., RABÉS, S., ROMA, J. & SUBIRATS, M.A. (2002): PALMIRA JAQUETTI.- Revista d’Etnologia de Catalunya, 2002


• JUANOLA, R. & CALBÓ, M. (2001): "The Value of Heritage for Art Education”.- ATEE, Comunicaciones 25 ª Congreso Internacional en Barcelona, UB. Pág: 735-747

• CALBÓ, M. (2000): Treballar l'ambient amb mètodes basats en l'art: iniciació a una comprensió de l'educació artística. A Del Carmen, L. (comp): Simposi de Formació d’Educadors, Girona, UdG. Pág. 61-66

• CALBO, M. (1999): “Entrevista a Eileen Adams”.- El Boletín de Educación de las artes visuales, Nº 14: 5-7

• JUANOLA, R. & CALBÓ, M. (1999): Patrimonio cultural y educación: nuevos retos o viejos tópicos.- El Boletín de Educación de las Artes Visuales, Nº 14: 1-2, 12

• JUANOLA, R. (1999): Viure l’arquitectura: Art, Educació i vida quotidiana. A: AAVV “Art Cultura i educació: Idees actuals entorn de la Educació Artística”.- Ed. Universitat de Lleida, 30 – 53.

• JUANOLA, R. (1997) Museus: Un eix transversal per conèixer Girona.- Perspectiva Escolar. Barcelona. Ed. Rosa Sensat.

Denominació Música tadicional : Patrimoni, identitats, recuperació, estudi i entorn

Responsable/s Dra. M. dels Àngels Subirats Bayego Equip de Recerca MUTPIRERDoctors que poden dirigir tesis

Dra. M. dels Àngels Subirats Bayego, Dra. M. Josefa Romà Riu i Dr. Joan de la Creu Godoy Tomás

69

d’aquesta líniaDescripció de la línia de recerca

Aquesta línia de recerca se situa en dos àmbits diferents seguint les mateixes directrius i cap a la consecució de uns objectius similars. Es pot identificar una recerca en l'àmbit del nostre País i focalitzada en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i una altra en l'àmbit de la comarca de l'Alpujarra (Granada-Almeria). Ambdues recerques estan lligades al mateix objectiu final de retornar el patrimoni musical tradicional al poble. El Patrimoni de Música Tradicional és molt ric però desconegut tant en les seves característiques literàries i musicals com en les circumstàncies en que es va produir, és per això que la recerca que es defineix vol incidir en la recol.lecció, l'estudi i l'anàlisi de materials per tal de poder retornar-los de la manera més adient sigui en forma de estudis, publicacions, gravacions, aplicacions didàctiques, etc.


Les tècniques de recollida de dades són majoritàriament qualitatives i majoritàriament de tipus textual i musical (entrevistes, narracions, partitures, poemes, qüestionaris), però també de tipus audiovisual (enregistrments,filmacions, fotografies, dibuixos, gràfics, il·lustracions). Treballem amb tècniques com l’etnografia, la etnomusicologia i la biografia. Nosaltres, específicament, incloem el mètode de història crítica, la investigació a través d’imatges i enregistraments fonogràfics, l’anàlisi de llibres i materials didàctics, així com la investigació-acció en contextos educatius.


19. Teories explícites i implícites sobre l’art i la cultura, que marquen prgrames educatius i materials didàctics.

20. Dades històriques i relacions entre diferents models i paradigmes.

21. Necessitats percebudes pels docents en relació a l’educació en general i en particular, de l’educació musical.

22. Opinions dels educadors i dels alumnes, per exemple en relació a programes de música tradicional i popular, etc.


Si

Tasques Treball de camp i confecció de bases de dades. Anàlisi i interpretació de dades qualitatives: Anàlisi del patrimoni

etnomusical Revisions teòriques i bibliogràfiques. Confecció d’informes de resultats, comunicacions i articles

científics. Disseny de material didàctic. Seminaris i workshops. Difusió dels materials: cd, dvd, etc.


Autors: Subirats, M. A.; Roma, J.; Godoy, Joan de la Creu.; Rebés, S. Títol: A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant Informació addicional: Caramella Volum: Número: 14 Pàgina inicial: 64 Pàgina final: 66 Ciutat: Reus País: ESPANYA Dipòsit legal: T-18/1999 ISSN: Any: 2006 Clau: Article Paraules Clau: Cultura popular / Música tradicional / Biografía / Gestión y difusión del patrimonio Autors: Subirats, M.A. Títol: La nana andaluza: estudio etnomusicológico Referència: Volum: Número: Pàgina inicial: Pàgina final: Ciutat: Granada País: ESPANYA Dipòsit legal: GR.1581/1990 ISBN: 84-87769-01-2 Any: 1991 Clau: Llibre Autors: Subirats, M.A. Títol: La cançó de bressol: Un fenòmen etnomusicològic Referència: Publicacions Universitat de Barcelona Col. Tesis microfichadas nº1905 Volum: Número: Pàgina inicial:

70

Pàgina final: Ciutat: Barcelona País: ESPANYA Dipòsit legal: B-28331/93 ISBN: Any: 1993 Clau: Llibre Autors: Roma, J.; Subirats, M.A.; Títol: Palmira Jaquetti Referència: Gran Enciclopèdia Catalana Volum: Número: Pàgina inicial: Pàgina final: Ciutat: Barcelona País: ESPANYA Dipòsit legal: ISBN: Any: 2001 Clau: Article en premsa


Doctorals


líniaRecerca en la diversitat Dra. Montserrat Vilà

Dr. Francisco JiménezDra. Maria PalliseraDra. Judit FullanaDr. Xavier Besalú

10

Denominació Integració sociolaboral de persones amb discapacitat. Anàlisi i disseny de programes formatius

Responsable/s Dra. Maria Pallisera, Dra. Judit Fullana i Dra. Montserrat VilàEquip de Recerca Grup de Recerca en la Diversitat (GRHCS40)Doctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Maria Pallisera, Dr. Paco Jiménez, Dra. Judit Fullana i Dra. Montserrat Vilà


Durant el període 2001 fins avui, l’activitat fonamental del grup de recerca, constituït l’any 1994, es relaciona amb els nous reptes de l’educació (l’estudi de les formes d’ensenyament inclusiu, integrador i intercultural) i amb millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat (treball orientat al foment de la igualtat d’oportunitats i a les propostes d’acció per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat). .Pel que fa a aquesta segona sublínia de recerca, el grup ha realitzat activitats d’investigació relacionades amb l’estudi dels processos d’integració sociolaboral de persones amb discapacitat. Activitats que segueixen un procés de continuïtat que ha permès evolucionar en grau i intensitat en el coneixement sobre com es desenvolupen els processos de inserció laboral de les persones amb discapacitat al mercat ordinari: 1. La integració laboral de persones amb gran discapacitat física a les comarques de Girona. Estudi del col·lectiu, necessitats d’acció socioeducativa i alternatives d’integració laboral (2000-2001); 2. El estudio de la integración laboral de personas con discapacidad mediante trabajo con apoyo en España. Análisis de los factores clave y estrategias para la mejora de los procesos de inserción (2000-2003); 3. Estudi dels itineraris laborals viscuts per persones amb discapacitat intel·lectual límit que han seguit processos d’inserció a l’Administració Pública Catalana (2002-2004); 4. La formació sociolaboral en l’etapa de educació secundaria a Catalunya i la seva adequació a les persones amb discapacitat (2004-2005); 5. Análisis de la formación para la inserción laboral de las personas con discapacidad en la etapa de educación secundaria en España. Propuestas de actuación para la mejora de la formación sociolaboral (2005-2008). Volem destacar que la segona i la cinquena d’aquestes recerques pel que fet que la segona ha tingut (2000-2003) i la cinquena té (2005-2008) ajut obtingut a través del Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento (Dirección General de Investigación- Ministerio de Ciencia y Tecnología) Pel que fa a les

71

altres tres, s’han signat convenis o contractes i, a més, en dos casos, s’ha obtingut ajut per la recerca de la UdG. El conjunt d’estudis d’aquesta línia de recerca ha generat fins ara la participació, per part dels membres del grup, a diverses reunions científiques i professionals d’àmbit nacional, estatal i internacional (ponències, comunicacions, taules rodones, etc.), la participació en comitès científics organitzadors de congressos o jornades, la publicació de diversos llibres, articles, capítols de llibres, etc., i la organització d’un Seminari de professionals sobre el Treball amb Suport (2003).


Protocols ad-hoc depenent dels objectius de l’estudiExplotació de dades en base a estadístiques oficials (MEC, Dep. Educació Generalitat Catalunya, etc.)Qüestionaris i entrevistes a professionals de centres educatius


Dades quantitatives d’escolarització alumnat amb n.e.e.Dades quantitatives d’inserció laboral de persones amb discapacitatDades qualitatives sobre els factors que afavoreixen els processos d’inserció laboral de persones amb discapacitatDades qualitatives d’escolarització alumnat amb n.e.e.Dades quantitatives i qualitatives sobre programes de formació sociolaboral


Sí

Tasques Treball de camp. Anàlisis i explotacions estadístiques (SPSS). Anàlisis de contingut de la informació recollida en els qüestionaris

i entrevistes Revisió d’estudis realitzats en aquest àmbit. Confecció d’informes de resultats i d’articles científics. Devolució de resultats


• PALLISERA, M.; BARRACHINA, S.; FULLANA, J.; LOBATO, J.; VILÀ, M. (2001). "Estudi sobre la integració laboral de les persones amb discapacitat mitjançant el Treball amb Suport a les comarques de Girona". Suports. Volum 5 (1), 55-67.

• PALLISERA, M.; FULLANA, J.; SOLER, P.; VILÀ, M. (2002). La incorporació de les persones amb discapacitat intel·lectual límit al món del treball. Lleida: Associació Nabiu.

• PALLISERA, M.; VILÀ, M. (2002). La integració laboral de persones amb grans discapacitats físiques a les comarques de Girona. Estudi del col·lectiu, necessitats d'acció socioeducativa i alternatives d'integració sociolaboral. Girona: MIFAS.

• VALLS, M. J.; VILÀ, M.; PALLISERA, M.; CARDONA, M.; JIMÉNEZ, P. i RIUS, M. (2002). "Estrategias para el acceso y el entrenamiento en el puesto de trabajo de personas con discapacidades, aportaciones a partir de una investigación en el contexto de Catalunya". A VERDUGO, JORDAN. Hacia la integración plena mediante el empleo. VI Simposio Internacional de Empleo con Apoyo. pp. 201-215. Salamanca: INICO.

• VALLS, M.J. (2002): “Cómo facilitar el proceso de transición a la vida adulta de als personas con discapacidad psíquica: Proyecto Espai Vital”. Revista de Educación Especial. 31, 7-28.

• VILÀ, M. i PALLISERA, M. (2002). "La integración sociolaboral de personas con gran discapacidad física y formación superior". Revista de Educación Especial. 31, 51-70.

• FULLANA, J, PALLISERA, M.., VILÀ, M. (2003). “La investigación sobre los procesos de integración laboral de personas con discapacidad en el mercado ordinario. Un estudio de casos cualitativo”. Revista de Investigación Educativa . 21 (2), 305-321.

• FULLANA, J., PALLISERA, M., VILÀ, M. (2003). “Investigación sobre los factores que facilitan los procesos de integración laboral de personas con discapacidad en el mercado ordinario”. Actas XI

72

Congreso Nacional de Modelos de Investigación Educativa. Investigación y Sociedad, 405-411.

• PALLISERA, M.; VILÀ, M.; VALLS, M.J. (2003) “The Current Situation of Supported Employment in Spain: analysis and perspectives based on the perception of professionals”. Disability & Society. Vol. 18, nº 6. 797-810.

• PALLISERA, M.; VILÀ, M.; VALLS, M.J.; RIUS, M.; FULLANA, J. ; JIMÉNEZ, P.; CARDONA, M.; LOBATO, J. (2003). La integración laboral de personas con discapacidad en la empresa ordinaria en España. Aproximación a través de una investigación. Siglo Cero. Vol. 34, nº 208, 15-18.

• PALLISERA, M. (2003) “Capacidad intelectual límite e integración laboral: desde la relatividad conceptual al análisis de las experiencias integradoras”. Bordón. 4 (55), 555-568.

• VILÀ SUÑÉ, M.; PALLISERA, M. (2003). “La integració laboral de persones amb grans discapacitats físiques a les comarques de Girona. Estudi de casos.” Universitas Tarraconenses. Revista de Ciències de l’Educació, 35-50

• VALLS, M.J.; VILÀ, M.; PALLISERA, M. (2004). “La inserción de las personas con discapacidad en el trabajo ordinario. El papel de la família”. Revista de Educación. 334, 99-117.

• PALLISERA, M., RIUS, M. (2004). “La inserció laboral a l’Administració de la Generalitat de Catalunya de persones amb capacitat intel·lectual límit”. Generalitat de Catalunya- Escola d’Administració Pública. Col·lecció Papers de Recerca, núm. 9

• PALLISERA, M.; VILÀ, M. (2005). “Donant la veu als protagonistes. Les persones amb discapacitat física de caràcter greu i les experiències viscudes al llarg del seu pas pel sistema educatiu”. Suports. Volum 9 (1), 46-57.

• VILÀ, M.; PALLISERA, M. (2006). “Acciones a desarrollar desde el centro educativo para facilitar los procesos de inserción laboral de las personas con discapacidad. Aportaciones a partir de una investigación.” Bordón. 58(1), 91-104.

• PALLISERA, M.; FULLANA, J.; VILÀ, M. (2005). “La inserción laboral de personas con discapacidad: desarrollo de tres investigaciones acerca de los factores favorecedores de los procesos de inserción”. Revista de investigación educativa. 23(2), 295-313.

• VILÀ, M.; PALLISERA, M.; CARDONA, M.;ROCA, A.; AUQUER, M. (2006). “La integració laboral de les persones amb discapactat en el mercat ordinari mitjançant el treball amb suport”. A PUJOLÀS, P. (ed.): Cap a una educació inclusiva. Crònica d’unes experiències. pp. 405-434. Vic: Eumo.

• VILÀ, M.; PALLISERA, M.; FULLANA, J. (2007). “Work integration of people with disabilities in the regular labour market: What can we do to improve these processes?”. Journal of Intellectual and Developmental Disability. 32(1), 10-18.

• PALLISERA, M.; RIUS, M. (2007). “¿Y después del trabajo, qué? Más allá de la integración laboral de las personas con discapacidad”. Revista de Educación. 342, 329-248.

Denominació L’atenció educativa a les persones amb necessitats educatives especials en l'etapa escolar i els processos d'escolarització de l'alumnat immigrat

Responsable/s Dra. Judit Fullana i Dr. Xavier BesalúEquip de Recerca Grup de Recerca en la Diversitat (GRHCS40)Doctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Xavier Besalú, Dra. Judit Fullana i Dra. Montserrat Vilà


Durant el període 2001 fins avui, l’activitat fonamental del grup de recerca, constituït l’any 1994, es relaciona amb els nous reptes de l’educació (l’estudi de les formes d’ensenyament inclusiu, integrador i intercultural) i amb millora de la qualitat de vida de les

73

persones amb discapacitat (treball orientat al foment de la igualtat d’oportunitats i a les propostes d’acció per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat). .Pel que fa a la primera sublínia de recerca, el grup ha realitzat activitats d’investigació relacionades el procés d’escolarització de l’alumnat immigrat a Catalunya. Cal destacar una investigació que s'ha portat a terme en dues fases, dirigida per la Dra. Judit Fullana i que ha estat finançada per la Fundació Jaume Bofill a través d'un programa conveni entre l'associació Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers (GRAMC) i el Grup de Recerca en Diversitat de la UdG. En la primera fase (1999-2000), l’estudi desenvolupat s’ha centrat en L'èxit i fracàs escolar dels fills d'immigrants estrangers africans escolaritzats a les comarques de Girona; i en la segona fase (2000-2001) la recerca s’endinsa en El procés d'escolarització de l'alumnat d'origen africà a les comarques de Girona


Protocols ad-hoc depenent dels objectius de l’estudiExplotació de dades en base a estadístiques oficials (MEC, Dep. Educació Generalitat Catalunya, etc.)Qüestionaris i entrevistes a professionals de centres educatius


Dades quantitatives d’escolarització alumnat immigrat Dades qualitatives sobre els factors que incideixen en els processos d’escolarització d’alumnat immigrat


Sí

Tasques Treball de camp. Anàlisis i explotacions estadístiques (SPSS). Anàlisis de contingut de la informació recollida en els qüestionaris

i entrevistes Revisió d’estudis realitzats en aquest àmbit. Confecció d’informes de resultats i d’articles científics. Devolució de resultats


• BESALÚ, X. (2002). "Los procesos de escolarización de los hijos de familias inmigradas. Un estudio de casos". Ofrim. Suplementos. 10, 65-77.

• BESALÚ, X. (2002). "Éxito y fracaso escolar en los alumnos diferentes". Cuadernos de Pedagogía. 315, 72-76.

• BESALÚ, X.; FULLANA, J.; LÓPEZ, A.; VILÀ. M. (2002). “Los procesos de escolarización de los alumnos de origen africano en Cataluña. Un estudio de casos”. A GARCÍA CASTAÑO, F.J.; MURIEL, C. La inmigración en España. Contextos y alternativas. Actas III Congreso sobre la inmigración en España. Granada: Laboratorio de Estudios Interculturales.

• FULLANA, J. (2001). "La investigación de itinerarios escolares y laborales mediante el método de estudio de casos cualitativo". X Congreso nacional de Modelos de Investigación Educativa. Investigación y evaluación educativas en la sociedad del conocimiento. 302-307. A Coruña: AIDIPE.

• FULLANA, J.; BESALÚ, X.; VILÀ, M. (2003). Alumnes d’origen africà a l’escola. Girona: CCG

• FULLANA, J.; BESALÚ, X.; VILÀ, M. (2004): “El procés d’escolarització de l’alumnat fill de famílies immigrades d’origen africà”. En Besalú, X. Climent, T. (coords.) Construint identitats. Espais i processos de socialització de joves d’origen immigrat. pp. 145-175. Barcelona: Fundació Jaime Bofill.



74

Doctorals líniaTecnologies de la informació i la comunicació en educació

Dra. Meritxell Estebanell 2

Denominació Ús educatiu de les Tecnologies de la informació i la comunicació i l’anàlisi de les seves implicacions socials, organitzatives i didàctiques.

Responsable/s Dra. Meritxell Estebanell Equip de Recerca GreTICE. Grup de Recerca sobre Tecnologies de la Informació i la

Comunicació en EducacióDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Meritxell Estebanell i Dra. Eulàlia Guiu


La nostra recerca es centra en:L'anàlisi dels recursos tecnològics com a factors de canvi en la vida de les persones. La funció educativa/formativa que exerceixen les TIC en les diferents etapes de la vida. La integració curricular de les TIC a qualsevol dels nivells educatius. La utilització dels recursos multimèdia com a medis d'expressió i de comunicació. La dinamització de projectes col·laboratius mitjançant recursos tecnològics. El disseny i implementació de productes multimèdia educatius. La participació ciutadana a través de la xarxa

Tècniques de recollida de dades Anàlisi quantitativa i qualitativa de dades.Tipus d’informació recollida

Dades proporcionades pels sistemes informàtics.Produccions i enregistraments en format imprès i audiovisual.Observacions directes.


Sí

Tasques Revisions teòriques. Confecció d’informes de resultats i d’articles científics. Anàlisi de materials. Disseny i elaboració de materials en format digital. Participació en jornades i congressos de caire nacional i

internacional.Publicacions accessibles

http://web.udg.edu/pedagogia/grupsderecerca24.htm


Doctorals


líniaEducació científica i ambiental Dra. Anna Mª Geli

Dra. Mercè JunyentDra. Rosa M. Medir

2

Denominació La sostenibilitat en la formació universitàriaResponsable/s Dra. Anna Maria GeliEquip de Recerca Grup de Recerca en Educació Científica i AmbientalDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Anna Maria Geli


Processos i conceptes de sostenibilitat en el marc de la formació universitària de les diferents titulacions


Tècniques qualitatives d’estudi de cas

75

http://web.udg.edu/pedagogia/grupsderecerca24.htm


Metodologies i tècniques docents aplicades a la formació de competències professionals relacionades amb la sostenibilitat


si

Tasques Publicacions accessibles

http://fced.udg.es/projectes/greca

Denominació Formació de professorat per a la sostenibilitat i currículums ambientalitzats

Responsable/s Dra. Mercè JunyentEquip de Recerca GRECADoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Mercè Junyent, Dra. Rosa M. Medir i Dra. Anna M. Geli


La formació del professorat de tots nivells de l'ensenyament ha de basar-se en els principis i les metodologies de l'educació per a la sostenibilitat. Al mateix temps, aquest professorat ha de saber i voler desenvolupar uns currículums que siguin ambientalitzats, conceptualment i metodològica. Es tracta d'investigar sobre com s'ha de formar el professorat, tant en formació inicial com continua, com ha desenvolupar la seva tasca professional des de la perspectiva de sostenibilitat, i com ha d’avaluar.La recerca en l’àmbit de les competències professionals en el marc de l’Educació per a la Sostenibilitat i en l’EEES és un dels temes emergents d’aquesta línia de recerca.


Anàlisis qualitatives, sense evitar anàlisis quantitatives si són necessàries.Diari de grup per a la formació inicialEntrevistesQüestionarisGrups de discussió en la formació permanent


1. Conceptualització de sostenibilitat2. Caracterització de currículums ambientalitzats3. Idees prèvies del professorat4. Evolució de les concepcions del professorat5. Impacte de la recerca en la formació del professorat


SI

Tasques Revisions teòriques Transcripció d'entrevistes i anàlisi de diaris Anàlisi de dades textuals (Atlas.ti) Coordinació de trobades de professorat Dinamització de grups de discussió entre professorat Redacció d'informes científics


• Junyent, M.; Geli, A.M. (2007) “Education for Sustainability in University Studies: a model for reorienting the curriculum” British Educational Research Journal (en premsa)

• Geli, A.M., Junyent, M.; Medir, R.M., Padilla, F. (2006) L'ambientalització curricular en l’ensenyament obligatori: una proposta de definició, caracterització i estratègies. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge

• Medir, R.M..;Junyent, M.; Geli, A.M. (2006) “Competències d’Educació per a la Sostenibilitat: una proposta per al professorat d’Educació Primària” 4t Congrés Internacional Docència Universitària i Innovació “La competència docent” Barcelona

• Medir, R.M. (2006) "Competència col·laborativa amb el medi" en Geli, A.M.; Pèlach, I. (coord) Aproximació a les competències en els nous títols de mestre. Girona: Publicacions de la Universitat de

76

http://fced.udg.es/projectes/greca

Girona, pp 63-68• Junyent, M.; Ochoa, L. (2006) "Competència ambiental" en Geli,

A.M.; Pèlach, I. (coord) Aproximació a les competències en els nous títols de mestre. Girona: Publicacions de la Universitat de Girona, pp 59-62

• Geli, A.M.; Junyent, M. (2005) "Education for Sustainability in University Studies", in R. Pintó et D. Couso (Eds.) Proceedings of the Fifth International ESERA Conference on Contribution of Research to Enhancing Students' Interest in Learning Science. pp. 1539 - 1633. Barcelona (Spain): ESERA

• Junyent, M. (2005) Educació Ambiental: un enfocament metodològic en formació inicial del professorat d’educació primària. Revista Enseñanza de las Ciencias Vol. 23, No.3, 441-444

• Junyent, M.; Geli, A.M. (2005) Les pràctiques de l’assignatura d’Educació Ambiental a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona: anàlisi del seu nivell d’ambientalització. Monografias Universitaria, 6, pp. 41-52 Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya

• Junyent, M.; Geli,A.M. (2005) El pràcticum en la Facultad de Educación y Psicología de la Universitat de Girona, Análisis de su ambientalización Revista Enseñanza de las Ciencias. Número Extra. pp.1-6

• Geli,A.M.; Junyent, M.; Arbat, E. (2005) La sostenibilidad en la formación inicial del profesorado: Aplicación del modelo ACES . Revista: Enseñanza de las Ciencias. Número Extra.

• Medir, R.M; Salvatella, P. (2005) Formació de mestres, didàctica de les ciències socials i ambientalització curricular. Monografies Universitàries, 6, pp 53-60 Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya

• Geli,A.M.; Junyent, M.; Sánchez,S (eds) (2004) Acciones de intervención práctica y balance final del proyecto de Ambientalización Curricular de los Estudios Superiores. Girona: UdG-Red ACES

• Geli,A.M.; Junyent, M.; Sánchez,S. (ed.) (2004) “Marco de referencia de las acciones de intervención práctica de ambientalización curricular”, en Geli, A.M.; Junyent, M.; Sánchez,S (eds) Acciones de intervención práctica y balance final del proyecto de Ambientalización Curricular de los Estudios Superiores. Girona: UdG-Red ACES pp.9-19

• Geli,A.M.; Junyent, M.; Salvatella, P. (2004) “Acciones Ambientalizadoras de Intervención Pràctica en la Universidad de Girona “, en Geli,A.M.; Junyent, M.; Sánchez,S (eds) Acciones de intervención práctica y balance final del proyecto de Ambientalización Curricular de los Estudios Superiores. Girona: UdG-Red ACES.pp 209-228

• Geli,A.M.; Junyent, M.; Sánchez,S. (ed.) (2004) Diagnóstico de la Ambientalización Curricular de los Estudios Superiores. Girona: UdG-Red ACES

• Arbat,E., Geli, A.M.; Junyent, M. (2004) “Diagnóstico del grado de ambientalización en la Facultad de Educación de la Universitat de Girona”, en Geli,A.M.; Junyent, M.; Sánchez,S. (ed.) Diagnóstico de la Ambientalización Curricular de los Estudios Superiores. Girona: UdG-Red ACES. Pp.249-275

• Junyent;M.; Geli, A.M; Arbat, E. (ed.) (2003) Proceso de caracterización de la ambientalización curricular de los estudios universitarios. . Girona: UdG-Red ACES

• Junyent M; Geli, A.M.; Arbat,E. (ed.) (2003) “Características de la ambientalización curricular: Modelo ACES”. En Junyent;M.; Geli, A.M; Arbat, E. (ed.) Proceso de caracterización de la ambientalización curricular de los estudios universitarios. . Girona: UdG-Red ACES

77

• Geli, A.M.; Junyent. M.; Arbat, E. (2003) El cambio hacia la sostenibilidad de los estudios de la Universidad de Girona. En En Junyent;M.; Geli, A.M; Arbat, E. (ed.) Proceso de caracterización de la ambientalización curricular de los estudios universitarios. . Girona: UdG-Red ACES. Pp 173-185

• Junyent,M.; Medir, R.M.; Geli, A,M.; (2001) “Environmental Education in the Initial Teacher Education; a proposal of innovation”. Papers of the 25th ATEE Annual Conference. pp.121-124 Barcelona: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Fiolosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

• Junyent, M.; Medir,R.M.; Geli, A.M. (2001) Educación Ambiental en la formación inicial. Una propuesta metodológica basada en la investigación y la reflexión. Actas del Congreso Nacional de Didácticas Específicas-Universidad de Granada. Vol.II. pp.1281-1286

• Junyent, M.; Medir,R.M.; Geli, A.M. (2000): Educación Ambiental en la Formación Inicial del Profesorado de Primaria: una propuesta de innovación, en L.del Carmen (coord) Simposi sobre la formació inicial dels professionals de l’educació. Lluís del Carmen (ed.). Girona: UdG / ICE. pp. 109-112

• - Junyent, M.; Geli, A.M. (1998) “Educación Ambiental: una visión prospectiva de la educación”, en N.Sosa, A. Jovaní,i Barrio, F. (coord). La Educación Ambiental. 20 años después de Tbilisi . Salamanca: Amarú. pp.47-52

Denominació Avaluació de programes educatius de coneixement del medi, d'educació ambiental i de sostenibilitat

Responsable/s Dra. Rosa M. MedirEquip de Recerca GRECADoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dra. Rosa M. Medir, Dra. Mercè Junyent i Dra. Anna M. Geli


Moltes organitzacions (administració local, autonòmica, estatal, ONG's, empreses, associacions...) desenvolupen programes educatius -oferts a públics diversos- en relació al medi (natural, social i cultural, patrimonial). Molts d'ells declaren estar dins l'òrbita de l'educació ambiental o de l'educació per a la sostenibilitat. Es tracta d'afegir, a través de la recerca, pautes de qualitat en relació aquests programes, sempre en el marc de l'educació per a la sostenibilitat.


Estudis de casQüestionarisObservació d'activitats sobre el terrenyEntrevistes


1. Fortaleses i debilitats dels programes avaluats2. Idees educatives dels gestors i educadors dels programes3. Conceptualització de sostenibilitat4. Conceptualització del medi local i global5. Interpretació del patrimoni


SI

Tasques Revisions teòriques Treball de camp (observacions pautades d'activitats i

observacions lliures) Transcripcions d'entrevistes Anàlisi de dades textuals (Atlas.ti) Redacció d'informes científics


• Medir, R.M. (2007) Formació d'educadors en ciutats històriques en el marc de l'educació per a la sostenibilitat. Estudi de cas del

78

Programa d'educació ambiental i coneixement de la ciutat de Girona. Tesi doctoral. Universitat de Girona

• Pujolràs, N.; Junyent, M (2007) “Una estrategia educativa en el marco de campañas municipales de educación ambiental.Fomento del reciclaje de los residuos municipales”, en R.M. Pujol & L. Cano (coord.) Nuevas Tendencias en investigaciones en Educación Ambiental. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Organismo Autónomo de Parques Nacionales

• Medir, R.M.; Villagrasa, O.; Junyent, M.; Padilla, F.; Ochoa, L.; Geli, A. (2006) “Avaluació i valoració coherents amb un pensament ambiental”, en A.M. Geli, M. Junyent, R.M. Medir, F. Padilla, L'ambientalització curricular en l'ensenyament obligatori: una proposta de definició, caracterització i estratègies. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge

• Medir, R.M.; Salvatella, P.; Camps, I.; Junyent, M.; Padilla, F.; Geli, A.M., Ochoa, L. (2006) "Treball personal i col·lectiu a escales local i global", en A.M. Geli, M. Junyent, R.M. Medir, F. Padilla, L'ambientalització curricular en l'ensenyament obligatori: una proposta de definició, caracterització i estratègies. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge

• Junyent, M.; Medir, R.M.; Padilla, F.; Geli, A.M.; Ochoa, L. (2006) "Què entenem coma educació ambiental per a la sostenibilitat?" en CEM Informa, núm 7

• Medir, R.M. (2003) "Salir de la escuela: entre la tradición y la educación ambiental para la sostenibilidad", Iber, 36, 26-35

• Medir, R.M. (2002) " Sortir de l'escola, tradició o modernitat?", Guix, 290, 52-58

• - Medir, R.M. (2001) Les sortides escolars i l'educació ambiental. Un estudi de casos. Treball de Recerca de Doctorat. Girona: Universitat de Girona


Doctorals


líniaDidàctica de les matemàtiques Dr. Josep Callís

Dr. Angel Alsina2

Denominació Aprenentatge de les matemàtiques a través de jocs i de materials manipulables.

Responsable/s Dr. Àngel AlsinaEquip de Recerca GAMARDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Àngel Alsina


Aquesta línia es va iniciar el 1992 arran de la creació del Grup Perímetre de l’ICE de la UdG. La finalitat era aconseguir una matemàtica viva, motivadora i respectuosa de la diversitat a les escoles del nostre país. L’estructura de recerca de la UdG que ha garantit la continuïtat d’aquesta línia de recerca ha estat el Gabinet de Materials i de Recerca per la matemàtica a l’escola (GAMAR), que es va crear el 2001 a partir de la dotació del premi Jaume Vicens Vives a la professora emèrita de la UdG M. Antònia Canals. Es fa recerca dels materials lúdics i manipulables comercialitzats a nivell internacional, se’n creen de nous i s’investiga la seva aplicació a les escoles del nostre país. Es parteix d’una metodologia d’investigació qualitativa, a partir d’un enfocament interpretatiu, de tipus exploratori i descriptiu.


Recerques a Internet (webs), catàlegs, visites a centres de recerca a nivell internacional, ...Cursos de formació permanent

79

QüestionarisEntrevistesEnregistraments audiovisuals


Tipus de materials manipulable i jocs per cobrir tot el currículum de matemàtiques d’infantil, primària i primer cicle d’ESO.Necessitats dels nens i nenes/nois i noies en relació a l’aprenentatge de les matemàtiques.Opinions i coneixements dels docents en relació a l’ús de materials lúdics i manipulables.


Sí

Tasques Revisió bibliogràfica Disseny d’un treball de camp, a partir d’una d’investigació

qualitativa (prioritàriament a partir d’una metodologia d’investigació-acció, quan l’estudiant estigui exercint docència).

Resultats i discussió d’aquests. Elaboració, si s’escau, d’articles científics i comunicacions en

congressos. Publicacions accessibles

Llibres• Alsina, À. (2004). Desarrollo de competencias matemáticas con

recursos lúdico-manipulativos para niños y niñas de 6 a 12 años. Madrid: Narcea S.A. de Ediciones.

• Alsina, À. (2004). Com desenvolupar el pensament matemàtic dels 0 als 6 anys. Vic: Eumo Editorial.

• Canals, M.A. i Alsina, À. (2000). La enseñanza de las matemáticas en educación primaria. Barcelona: Editorial Onda s.a.

• Alsina, À. i Canals, M.A. (2000). Projecte curricular: l'ensenyament de les matemàtiques a l'Educació Primària. Barcelona: Editorial Onda s.a.

Articles• Alsina, À. (2004). Jocs de mesura per a nens i nenes de 6 a 12

anys. Guix 305. Suplement Guixdos, 105, 1-15Alsina, À. i Canals, M.A. (2004).Numeració i càlcul a l'Educació

Infantil a través de recursos lúdico-manipulatius. Docent, 2, 10-12

• Alsina, À. (2002). Jocs de lògica per a nens i nenes de 6 a 12 anys. Guix, 285. Suplement Guixdos, 86, 1-15

• Alsina, À. (2002). Jocs de càlcul per a nens i nenes de 6 a 12 anys. Guix 290. Suplement Guixdos, 90, 1-15

• Alsina, À. (2001). Matemáticas y juego. Uno. Revista de Didáctica de las Matemáticas, 26, 111-119

• Alsina, À. (2001). El número en la vida cotidiana. In-fan-ci-a, 65, 14-18

• Alsina, À. (2001). Alguns mites i estereotips en l'aprenentatge del càlcul. Biaix, 18, 13-17

• Alsina, À. (1999). El nombre a la vida quotidiana. In-fàn-ci-a, 111, 14-18

• Alsina, À, Callís, J. i Figueras, E. (1998). Matemáticas y realidad. Un instrumento y un fin. Uno. Revista de Didáctica de las Matemáticas, 15, 97-108

• Alsina, À. i Canals, M.A. (1998). El juego y la lógica matemática en las primeras edades de escolarización. Comunicación y Pedagogía, 152, 103-107

• Alsina, À. , Margelí, S., Mullera,F., Mateu, M. i Rovirola, D. (1998). El bingo a la classe de matemàtiques de cicle inicial. Guix, 248, 53-60

80

• Alsina, À. (1998). Es poden aprendre matemàtiques jugant?.Traç, 25, 13-14

• Alsina, À. (1998). De la qualitat a la quantitat. In-fàn-ci-a, 105, 20-23

• Alsina, À., Callís, J. i Figueras, E. (1997). Matemáticas para vivir y conocer. Un enfoque para primaria. Aula de Innovación Educativa, 63, 28-32

• Alsina, À. i Margelí, S. (1997). Descobrim matemàtiques a la Plaça Pere Torrent. Una experiència de matemàtica a partir de la realitat al C.I. Perspectiva Escolar, 218, 38-43

• Alsina, À. (1994). L'ús de la calculadora al C.I. de Primària. Guix, 193, 49-52

Actes de congressos • Alsina, À. i Colprim, C. (2005). Actividades lúdico-manipulativas

para iniciar la medida de capacidad. Actas del XII Congreso Nacional para el Aprendizaje y la Enseñanza de las Matemáticas. Universidad de Castilla-La Mancha.

• Alsina, À., Arnella, J., Colprim, C., Fernández, X. i Rubirola, D. (2005). La mesura de capacitat a l'Educació Primària. Actes VI Congrés de Didàctica de la Matemàtica (pp. 38-46). Universitat de Girona

• Margelí, M. i Alsina, À. (2003). Manipulación e imagen virtual en la clase de matemáticas. Actas del XI Congreso Nacional sobre el Aprendizaje y la Enseñanza de las Matemáticas (Edició en CD-ROM, NDL: TF-2222/2004; ISBN: 84-689-0720-0) . Universidad de La Laguna.

• Alsina, À., Arnella, J., Bosch, E., Colprim, C., Fernández, X, Frigola, M., Guijarro, M.D., Layunta, M., Margelí, S., Rubirola, D. i Sala, R.M. (2003). Mesurem magnituds contínues a través de les botigues i altres recursos lúdics. Actes V Congrés de Didàctica de la Matemàtica (pp. 23-34). Universitat de Girona

• Callís, J. i Alsina, À. (2000). Pensament lògic-matemàtic a través del joc. Actes IV Congrés de Didàctica de la Matemàtica (pp. 51-61). Universitat de Girona

• Alsina, À. i Canals, M.A. (2000).El tractament lúdic de la lògica i el càlcul al parvulari. Actes del I Congrés de Didàctica de la Matemàtica (pp. 12-16). Universitat de Vic

• Alemany, C., Recio, R., Trempadi, C., LLinades, C., Buxaredas, M., Ginebra, C., Coma, M., Alsina, À. i Casañas, P. (2000). Itinerari geomètric pel casc antic de Vic. Actes del I Congrés de Didàctica de la Matemàtica (pp. 7-11). Universitat de Vic

• Alsina, À., Castelló, R., Díaz, P., Mallén, M., Ortensi, M. i Roca, E. (1999). Geometría Manipulativa a partir de las transformaciones. Actas del IX Congreso Nacional para el Aprendizaje y la Enseñanza de las Matemáticas (pp. 391-395). Universidad de Santiago de Compostela.

• Alsina, À. (1998). Jocs de càlcul a CI de Primària. Actes del III Congrés de Didàctica de la Matemàtica. Universitat Rovira i Virgili

Alsina, À. i Canals, M.A. (1998). Jocs de lògica-matemàtica de 3 a 8 anys. Actes III Congrés de Didàctica de la Matemàtica (pp. 53-58). Universitat de Girona

Denominació Formació inicial i permanent del professorat de

81

matemàtiquesResponsable/s Dr. Àngel AlsinaEquip de Recerca GAMARDoctors que poden dirigir tesis d’aquesta línia

Dr. Àngel Alsina


Aquesta línia es va iniciar el 1992 arran de la creació del Grup Perímetre de l’ICE de la UdG. La finalitat era aconseguir millorar l’ensenyament de les matemàtiques al nostre país. L’estructura de recerca de la UdG que ha garantit la continuïtat d’aquesta línia de recerca ha estat el Gabinet de Materials i de Recerca per la matemàtica a l’escola (GAMAR), que es va crear el 2001 a partir de la dotació del premi Jaume Vicens Vives a la professora emèrita de la UdG M. Antònia Canals. Els resultats de les proves de rendiment tant a nivell nacional (proves de competències bàsiques) com internacional (PISA de la OCDE) constaten un baix rendiment dels estudiants del nostre país en matemàtiques que no és atribuïble només a un escàs interès, sinó a la metodologia d’ensenyament-aprenentatge, entre altres aspectes. Des d’aquesta perspectiva, es fa recerca en models de formació actius, adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior, posant un èmfasi especial en l’aprenentatge reflexiu i en l’aprenentatge de les matemàtiques des d’una perspectiva sòciocultural.


Seminaris de formacióQüestionarisEntrevistesEnregistraments audiovisuals


Aspectes que incideixen en la creació de comunitats d’aprenentatge i indagació.Estratègies que potencien la interacció i el contrast a l’aula. Elements que afavoreixen l’aprenentatge reflexiu. Factors que possibiliten centrar l’aprenentatge en l’aprenent, i no en el professor. Elements que augmenten la motivació dels estudiants per aprendre matemàtiques.


Sí

Tasques Revisió bibliogràfica Disseny d’un treball de camp, a partir d’una d’investigació

qualitativa (prioritàriament a partir d’una metodologia d’investigació-acció, quan l’estudiant estigui exercint docència).

Resultats i discussió d’aquests. Elaboració, si s’escau, d’articles científics i comunicacions en

congressos. Publicacions accessibles

Llibres• Alsina, À. i Soler, J. (2005). M. Antònia Canals. El compromís

amb la renovació de l'escola. Vic: Eumo Editorial• Alsina, À. (2004). Com desenvolupar el pensament matemàtic

dels 0 als 6 anys. Vic: Eumo Editorial. • Alsina, À. (2004). Desarrollo de competencias matemáticas con

recursos lúdico-manipulativos para niños y niñas de 6 a 12 años. Madrid: Narcea S.A. de Ediciones.

• Alsina, À. (2001). La intervención de la memoria de trabajo en el aprendizaje del cálculo aritmético. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona

• Canals, M.A. i Alsina, À. (2000). La enseñanza de las matemáticas en educación primaria. Barcelona: Editorial Onda s.a.

• Alsina, À. i Canals, M.A. (2000). Projecte curricular: 82

l'ensenyament de les matemàtiques a l'Educació Primària. Barcelona: Editorial Onda s.a.

Articles• Planas, N. i Alsina, À. (2006). Argumentos para los futuros

maestros en torno al conocimiento matemático. Uno. Revista de Didáctica de las Matemáticas, 42, 51-63

• Alsina, À. (2006). ¿Para qué sirven los problemas en la clase de matemáticas? Uno. Revista de Didáctica de las Matemáticas, 43, 113-118

• Alsina, À. i Sáiz, D. (2004). El papel de la memoria de trabajo en el cálculo mental un cuarto de siglo después de Hitch. Infancia y aprendizaje, 27 (1), 15-25.

• Alsina, À. i Sáiz, D. (2003). Un análisis comparativo del papel del bucle fonológico versus la agenda viso-espacial en el cálculo en niños de 7-8 años. Psicothema, 15 (2), 241-246.

• Alsina, À. (2002). La intervención de la memoria de trabajo en el aprendizaje del cálculo aritmético. Enseñanza de las Ciencias, 20 (1), 176-177.

• Alsina, À. (2002). De los contenidos a las competencias numéricas en la enseñanza obligatoria. Uno. Revista de Didáctica de las Matemáticas, 29, 55-66

• Alsina, À. (2001). Alguns mites i estereotips en l'aprenentatge del càlcul. Biaix, 18, 13-17

• Alsina, À i Sáiz, D. (1999). La influencia de los factores del entorno en los ritmos de rendimiento escolar. Análisis de la variable lugar de comer a partir de tareas matemáticas y de atención. Bordón, 51 (1), 5-17

• Alsina, À, Callís, J. i Figueras, E. (1998). Matemáticas y realidad. Un instrumento y un fin. Uno. Revista de Didáctica de las Matemáticas, 15, 97-108

• Alsina, À., Cascajo, R.M., Vila, E. i Xargay, G. (1998). Ep, mestres!. sabeu què en pensem els alumnes de la resolució de problemes? Perspectiva Escolar, 223, 43-50

• Alsina, À. (1998). Aproximación a los ritmos de rendimiento escolar: fundamentos y aplicaciones actuales. Aula de Innovación Educativa, 75, 72-76

Alsina, À., Callís, J. i Figueras, E. (1997). Matemáticas para vivir y conocer. Un enfoque para primaria. Aula de Innovación Educativa, 63, 28-32

• Alsina, À.(1996). Possibles problemes en l'aprenentatge de la matemàtica. Guix, 229, 69-73

• Alsina, À. (1993). La integración de alumnos deficientes en la escuela ordinaria. Revista de Educación Especial, 14, 77-84

• D. Sáiz, M. Sáiz, À. Alsina, J. Baqués, R. Figueras i R. Sala (1993). A comparative study of rhythms of visual search task and mathematic task between ages (7-8 y.o. and 10-11 y.o.) and place of residence (contryside and seaside). Journal of Interdisciplinary Cycle Research, 24 (4), 288-289

Actes de congressos • Alsina, À. i Bernal, M.C. (2004). Estudis semipresencials

d'especialització en educació infantil per a mestres generalistes i/o d'altres especialitats. Actas III Congreso Internacional Docencia Universitaria e Innovación. Edició en CD-ROM

• Alsina, À. i Sáiz, D. (2004). El rol de la memoria de trabajo en el aprendizaje del cálculo. 2º Congresso Hispano-Português de Psicologia. Lisboa (Portugal).

83

• Sáiz, D., Alsina, À. i Sáiz, M. (2002). Un primer análisis de la curva de ejecución en tareas matemáticas en función de la variable introversión-extroversión en escolares. Actas del VII Congreso de Grupos de Cronobiología y Cronopsicología (pp. 39). Universitat Autònoma de Barcelona

• Alsina, À., Cascajo, R.M., Vila, E. i Xargay, G. (1998). Reflexions sobre la resolució de problemes a partir de les opinions de l'alumnat de primària i 1r cicle d'ESO. Actes III Congrés de Didàctica de la Matemàtica (pp. 195-197). Universitat de Girona

• Alsina, À. i Sáiz, D. (1997). Análisis de los ritmos de rendimiento en tareas matemáticas. Aportaciones de la cronopsicología en la educación primaria. Actas del VIII Congreso Nacional para el Aprendizaje y la Enseñanza de las Matemáticas (pp. 387-391). Universidad de Salamanca.

• Sáiz, D., Sáiz, M., Alsina, À., Baqués, J., Figueras, R. i Sala, R.M. (1994). Reflexiones en torno al efecto de la hora del día en la memoria de dígitos. Actas del IV Congreso de Grupos de Cronobiología y Cronopsicología (pp. 39). Universidad de La Coruña.


Doctorals


líniaCultura i educació Dr. Ignasi Vila

Dra. Elisabet SerratDra. Pilar Monreal

Dr. Josep Maria SerraDr. Santiago Perera

10

84