Balanç de l’exercici 2013L’any tanca amb

23 milions d’euros de saldo positiu

Inaugurada la nova seu de BarcelonaDóna feina a més de cent professionals

“activa Mutua m’ha ajudat”

Aquest enginyer industrial pateix »tetraplegia des de fa 7 anys, després d’un accident de trànsit. Avui és un veritable exemple de superació

número 6novembre 2014

Xavier Ferrarons Treballador protegit per Activa Mutua accidentat ‘in itinere’

Pàgina 3 Pàgina 2

EMPRESA MUtUALIStA

La danesa JYSK preveu créixer un 20% a Espanya aquest 2014Coneixem de prop una de les nostres empreses mutualistes que veu amb més optimisme els temps actuals. La cadena danesa JYSK, especialitzada en la venda d’equipaments per a la llar, con-tinua obrint establiments a les zones turístiques de Llevant i Catalunya. Ja té més de 36 boti-gues a Espanya.

Pàgina 4

La vida d’aquest jove va canviar radicalment fa set anys. Un accident de trànsit quan tornava cap a casa el va deixar tetraplègic. En lloc d’acovardir-se o endropir-se, la seva trajectòria des d’aleshores ha estat de lluita, de millora i d’il·lusió pel futur. Ara té 37 anys i viu a Santa Coloma de Gramenet, on diàriament surt al carrer amb una bicicleta especialment adaptada que ha aconseguit amb la media-

ció d’Activa Mutua. Ens hem desplaçat fi ns allà per parlar amb ell de la seva experiència, aprendre del seu exemple de superació i conèixer de pri-mera mà la seva relació amb la nostra entitat. Quan es va accidentar, Xavier exercia d’enginyer industrial i treba-llava a Telematel, companyia de programari de gestió per a empreses, assegurada per Activa Mutua.

Pàgina 5

2 Destacat Activa novembre 2014

Redacció Activa Mutua, Tarragona

Activa Mutua va celebrar el passat estiu (dijous 10 de juliol), a la seu social

de Tarragona, la Junta General per a l’aprovació dels comptes anuals i de la memòria refe-rents a l’exercici 2013 L’acte va estar encapçalat pel president de l’entitat, José Domingo Valls; el vicepresident, Ferran Teixidó; el vicepresident segon, Josep Nogués; el vicepresident tercer, Josep Maria Montañola; el director gerent, Miquel Àngel Puig; el subdirector gene-ral, Ferran Plana; el secretari general, Miquel Benabarre i l’assessor de Presidència, Fer-nando García.

El director gerent, Miquel Àngel Puig, va destacar l’esforç de l’entitat per contribuir a les reserves de la Seguretat Social amb una aportació superior als 15 milions d’euros. Aquesta important contribució va ser

gràcies a l’efectiva gestió apli-cada per la mútua i que aquell any li va permetre obtenir un resultat de 23.561.823,70 euros. Els ingressos totals van ser de 297.146.143,07 euros.S’ha continuat fent una excel·lent gestió de l’absentisme laboral i és destacable el fet que, després de la seva contenció des de 2008, per l’inici de la

crisi, ha tornat a augmentar de l’ordre d’un vuit per cent durant aquest primer semestre de 2014. Puig va comentar que, per aquest motiu, l’aprovació de la nova llei de mútues, com a element regulador i d’equilibri en el sector, és un instrument molt esperat amb el qual poder fer front a aquesta incidència.El 2013 va tenir continuïtat la política de control de la despesa i l’austeritat de la qual fa gala l’entitat i que va permetre un estalvi dels costos del 4,86%.2013 ha estat enfocat per Activa Mutua com un exercici de plena aproximació cap al client per diverses raons. En aquest període es va procedir a la constitució del Departa-ment de Servei al Client per accentuar l’atenció persona-litzada; es va incrementar la qualitat de tots els serveis i productes mitjançant la certifi-cació de tota la mútua amb la ISO 9001; es va aprofundir en el capítol d’inversions amb la millora d’instal·lacions i posada

en marxa de nous centres assistencials a Sevilla, Almeria, Granada i Còrdova i el trasllat de la Seu d’Urgell i Barcelona (carrer Bailén). Es va incidir en temes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i compromís mediambiental. S’ha procedit a una reorganització de la gestió del territori per aproximar-se i optimitzar les demandes par-ticulars dels mercats locals; de manera pionera a l’Estat

s’han confeccionat vestits a mida de les necessitats de sectors econòmics específics mitjançant oficines sectorials com l’Oficina del Sector de l’Ensenyament (OSE), la Mútua de l’Emprenedor (OME), l’Oficina Nacional de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat (ONCADIS) i l’Oficina Nacional del Sector del Turisme (ONTUR) i, gràcies a les altes tecnologies, s’han obert nou canals d’informació, formació i atenció al client, amb una major presència a les xarxes socials, la posada en marxa d’un nou Enterprise Resource Planning (ERP) o el desenvolupament d’APPS per a dispositius mòbils com smar-tphones o tauletes des d’on afavorir i agilitzar l’accés als serveis de l’entitat.Activa Mutua disposa d’una xarxa de 73 delegacions a 14 províncies de l’Estat, una cartera de 61.543 empreses afi-liades i un col·lectiu de 352.903 treballadors protegits.

Tema destacat

Més de 15 MEUR per a les reserves de la Seguretat Social

La taula presidencial de l’última Junta General celebrada per Activa Mutua. D’esq. a dta.: Miquel Benabarre, secretari general; Josep Nogués, vicepresident segon; Miquel Àngel Puig, director gerent; José Domingo Valls, president; Ferran Teixidó, vicepresident; Josep Maria Montañola, vicepresident tercer; Ferran Plana, sotsdirector general, i l’assessor de Presidència, Fernando García.

L’entitat va tancar l’exercici 2013, marcat per la continuïtat de la política de control de la despesa, amb uns resultats positius de més de 23 milions d’euros

La creació del

departament de Servei al

Client reforça l’atenció

personalitzada

S’han posat en marxa oficines

sectorials per a

àmbits com l’hostaleria i el turisme

bALAnÇ 2013

Destacat Activa 3novembre 2014

Activa Mutua inaugura la nova seu central de Barcelona (C/Bailén)

NOVES SEUS

Redacció Activa Mutua, Barcelona

Activa Mutua ha inaugurat les noves instal·lacions del carrer Bailén 84, un edifici

de 4.700m2, ubicat a l’Eixample per acollir els serveis centrals de la mútua a Barcelona.Activa Mutua, la Mútua d’Accidents de Treball i Malal-ties Professionals, neix el 2008 de la suma dels esforços de FIMAC, REDDISMATT i MUPA, que coincideixen en l’aposta estratègica d’una fusió entre tres mútues consolidades del sector. Aquest edifici respon a la necessitat d’optimitzar les seves instal·lacions de Barcelona on, a més del centre inaugurat, dis-posa d’un altre centre assistencial dotat d’una unitat de Biome-cànica al de l’avinguda Josep Tarradelles i completa aquesta xarxa amb les instal·lacions assis-tencials de Mataró, el Prat de Llobregat, Igualada i Vilanova i la Geltrú i la delegació de Saba-

dell. Per José Domingo Valls, president d’Activa Mutua, “és el resultat d’una fusió que permet multiplicar els serveis a les empreses i als seus treballadors, sota els valors de sentit comú, professionalitat i honestedat”.Joaquim Gay de Montellà, pre-sident de Foment de Treball Nacional, també present a la inauguració, ha destacat la implicació de les mútues en la fortalesa de l’economia cata-lana.Joan Aregio, secretari d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, ha relacionat la millora de les estadístiques de sinistralitat amb el paper actiu de les mútues d’accidents.També han estat presents a l’acte el Sr. Ángel Pérez Torres, en nom de la Delegació del Govern; el Sr. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç; el Sr. Carlos Domingo, comissionat de Coordinació Institucional de l’Ajuntament de Barcelona, i el director gerent d’Activa Mutua,

Sr. Miquel Angel Puig. La bene-dicció de les instal·lacions ha anat a càrrec del Dr. Antoni Matabosch, de l’Arquebisbat de Barcelona.

Un edifici emblemàtic, cèntric i amb instal·lacions modernes

L’edifici del carrer Bailén, de situa-ció privilegiada i ben comunicat, consta de dues plantes subterrà-nies, sis plantes d’alçada i una planta baixa amb instal·lacions

modernes i tecnologia d’última generació que permeten incre-mentar la qualitat en l’atenció mèdica i assistencial. Els 4.700 m2 de superfície estan distribuïts entre el centre assistencial, el centre de rehabilitació, els con-sultoris mèdics i les urgències, que ocupen la planta baixa, i els serveis centrals de qualitat, pre-venció, serveis generals, sistemes d’informació, auditoria interna, gestió assistencial, coordinació territorial i direcció de gestió de clients, que ocupen la resta de plantes. A l’edifici hi treballen més d’un centenar de persones i la seva posada en marxa ha significat una inversió de 9 milions d’euros. Amb la inauguració de la seu cen-tral de Barcelona, Activa Mutua complementa la seva xarxa d’edificis emblemàtics opera-tius en altres ciutats com Lleida, Tarragona i Reus unificant així la majoria de serveis que es presten a la Ciutat Comptal, guanyant en eficiència i eficàcia.

Sis anys d’enfortiment de la xarxa assistencial d’Activa Mutua

Activa Mutua va néixer el 2008 de la suma dels esforços de REDDISMATT (resultat de la fusió de Reddis i Matt), FIMAC i MUPA. Activa Mutua mou un volum de negoci de gairebé 300 MEUR i els seus resultats se situen per damunt de la mitjana del sector, amb una aportació a les reserves de la Seguretat Social de 15,1 MEUR. Dóna cober-tura a més de 64.000 empreses mutualistes i protegeix gairebé 480.000 treballadors. Actualment, Activa Mutua dis-posa de 73 delegacions a 14 comunitats i 42 províncies i 32 centres assistencials propis i està en procés de consolidació i enfortiment de la seva xarxa assistencial a tota la geogra-fia que proporciona un servei efectiu a les empreses assegu-rades.

Hi treballa més d’un centenar de persones i la seva posada en marxa ha significat una inversió de 9 milions d’euros

Activa Mutua obre nous centres mèdics a quatre ciutats d’Andalusia i a la Seu d’UrgellRedacción Activa Mutua, Andalucía - Cataluña

Activa Activa Mutua reforça el seu servei als mutualistes renovant i millorant l’atenció

que ofereix des de totes les dele-gacions. En els últims mesos s’han inaugurat nous centres, alguns rehabilitats, altres de nova crea-ció, en la comunitat d’Andalusia i a la Seu d’Urgell (Lleida).

AlmeríaEl gener d’aquest any es va inau-gurar la nova seu d’Almería, situada al carrer Gran Sol, 5 i 7, una de les millors zones de la ciutat, ja que és la més comer-cial de la capital. Es tracta d’un edifici d’obra nova de 198 m2 dotat de dos despatxos mèdics; sala d’infermeria, sala RX, recep-ció, sala de rehabilitació (propera obertura) i entrada independent a la clínica amb dos dos acces-sos adaptats a minusvàlids. A la

zona es pot aparcar amb facili-tat ja que l’aparcament regulat amb zona blava. És una zona molt coneguda en tota la provín-cia per estar al costat de l’antiga estació d’autobusos de la capital, la qual cosa proporciona un fàcil accés des de qualsevol punt de la ciutat.

CòrdovaLa delegació Activa Mutua a Còrdova, situada al carrer Pintor Espinosa, va ampliar les seves instal · lacions i cobertura de ser-veis a principis de 2014, sumant al seu actual centre assistencial de més 300 m2 un centre de fisioteràpia amb una dimensions de 150 m2 al qual s’afegirà 1 sala de Biomecànica. Ofereix a tots els mutualista servei mèdic de 8 a 20 h, ininterrompudament de dilluns a divendres des del seu centre assistencial, que consta de serveis mèdics, traumatolo-gia, servei d’infermeria, raigs X

i centre de fisioteràpia. També disposa d’assessoria jurídica i d’inspecció mèdica.

GranadaDes del segon trimestre d’aquest any, a l’oficina administrativa d’Activa Mutua a Granada que ja comptava amb una superfície d’uns 250 m2, se li sumen ara més de 300 dedicats a centre assistencial. Situat al centre administratiu de Granada a pocs minuts de la Delegació Provincial d’Hisenda, Inspecció de Treball, jutjats i la Ciutat Sanitària Ruiz de Alda. Amb diversos pàrquing públics als voltants i enllaç amb les principals rutes d’autobús tant urbà com metropolità les instal · lacions compten amb una excel · lent comunicació. El nou centre compta amb Unitat Mèdica Assistencial, Infermeria i presa de mostres, Traumatolo-gia, Unitat de Radiologia Digital i una zona de fisioteràpia dotada

amb l’última tecnologia. Amb aquesta infraestructura Activa Mutua 2008 millora notablement el servei a la seva població pro-tegida a Granada i posa a la seva disposició tretze professionals que presten els seus serveis en aquestes cèntriques i modernes instal · lacions.

SevillaEl passat mes de gener va obrir les seves portes el nou centre assis-tencial de Mutua Activa a Sevilla, ubicat al carrer Mont Carmel nombre 18 de Sevilla, després de la rehabilitació de la delegació de Sevilla, després de la qual el centre queda distribuït en zona administrativa i zona assistencial, composta aquesta última per 2 consultes, sala de cures, sala de raigs X, farmàcia i futura sala de fisioteràpia. La delegació té uns 400 m2, dels quals uns 180 estan destinats al centre assistencial. Està situada en un barri molt

transitat de Sevilla, dels Remeis, amb un ampli servei de transport, amb accés tant en vehicle propi, autobús urbà i metro, i fins i tot parada de taxis propera. Compta amb una àmplia recepció en la que 5 administratius reben els mutualistes.

La Seu d’urgellLa seu ubicada a la Seu d’Urgell va obrir les seves portes el mes d’abril de l’any passat, després de 8 mesos de treball. Es tracta d’un local diàfan de 405 m2 situat al carrer Germandat de Sant Sebas-tià, número 7, dotat d’oficina administrativa, control IT, dispen-sari d’assistència sanitària i àrea de rehabilitació. Activa Mutua és l’única mútua amb seu pròpia a la comarca i amb aquesta nova seu es compleix l’objectiu de pro-porcionar als associats un millor servei. El nou local gaudeix de major accessibilitat i mehores serveis als usuaris.

L’edifici té una superfície de

4.700 m2

i està dotat de centre

assistencial

El president d’Activa Mutua, José Domingo Valls, durant el discurs inaugural.

4 empresa Activa novembre 2014

JYSK treballa amb unes previsions de creixement del 20% a Espanya

EMPRESES MUTUALISTES

Redacció Activa Mutua, València

JYSK és una empresa dedi-cada a la venda de llits, mobiliari i articles per a la

llar que pertany a la multina-cional danesa Jysk-Dänisches Bettenlager. El grup opera en 36 països i disposa de més de 2.100 botigues a tot el món. En total dóna feina a més de 18.500 per-sones. Fundada per Lars Larsen el 1979, des del principi la seva filosofia va ser la d’oferir el preu més baix als seus clients gràcies a una bona política de compres. Cinc anys després, el 1981, va ser quan va fer el salt a Alemanya. Actualment, aquest és el país amb més botigues de tot el grup, uns 900 esta-bliments. La firma és present a Europa, Amèrica del Nord i Àsia, i fins i tot en un mercat tan característic com el xinès. “La política d’expansió de l’empresa ha respost a criteris de creixe-ment natural. Alemanya acull la segona seu social més impor-tant del grup i va ser escollida com a cap de pont per a la pro-jecció de l’ensenya cap als països del sud d’Europa. D’Àustria, on disposen de 90 botigues, va passar a Suïssa, d’aquí a França i a continuació a Itàlia i Espanya a l’uníson. En el rànquing euro-peu d’aquest sector, JYSK ocupa el lloc número cinc amb vista a anar escalant posicions pro-gressivament.

JYSK entra al mercat espanyol el 2009, moment en què obre les primeres tres botigues a la zona de llevant, concretament a Car-tagena, Gandia i Ondara. Uns mesos abans posava en funcio-nament les oficines centrals al parc tecnològic de Paterna. A partir d’aquí, Olaf Zoder, respon-sable d’Administració i Personal de JYSK DBL Iberia, destaca que l’expansió ha estat “bastant ràpida”, ja que el primer any van posar en funcionament unes sis botigues i des d’aleshores “no ha parat de créixer “. Al tancament d’aquesta edició, l’empresa disposava d’una xarxa de 36 establiments, destacant també incorporacions insulars com les dues botigues de Mallorca o la primera botiga a les Illes Canàries (Tenerife).Olaf Zoder es va incorporar al grup el 2008 a la seu cen-

tral d’Alemanya per preparar l’entrada al mercat espanyol. I des de 2011 també és res-ponsable de la part logística. Destaca que el funcionament de les botigues és bastant positiu a les zones turístiques. El criteri expansiu de les boti-gues inclou, d’una banda, el litoral, per aprofitar el potencial dels turistes estrangers que ja solen ser clients de la firma en els seus països d’origen (Ale-manya, Països Escandinaus...), i, d’una altra banda, aquelles zones on ara mateix es detecta una major capacitat de compra, com Catalunya (Tarragona: Parc Comercial de les Gavarres, Girona: Figueres, Platja d’Aro...), o Navarra (Pamplona) que actualment és l’establiment que es troba més lluny de la cen-tral. També són presents en un mercat “dur” i estratègic com és el de Madrid. La central logística per a Espanya s’erigeix al Polí-gon Industrial Masia de Baló a Riba-roja de Túria (València).La política de l’empresa pro-mulgada pel fundador és oferir la millor qualitat al millor preu. Una estratègia en què s’ha fona-mentat l’èxit de la companyia i que s’aconsegueix mitjançant la realització de grans compres al menor preu possible per després traslladar-lo al consu-midor.Al principi, JYSK va néixer com una empresa especialitzada

en productes de matalasse-ria, edredons nòrdics i roba de llit. En els últims anys, aquest catàleg ha anat ampliant-se amb mobiliari d’interior i jardí i articles de decoració. Actual-ment, disposa d’un assortiment que supera les 3.000 referències en una superfície d’uns 800-900 metres quadrats per botiga. Cada botiga contracta uns set treballadors. Encara que la botiga que més vendes arriba, la de Torrevieja, disposa d’una plantilla de dotze treballadors. “El catàleg és ampli i alhora molt dinàmic, això vol dir que contínuament s’està canviant la tipologia del producte segons l’època de l’any i el producte que no funciona o no ha tingut acceptació es retira”, apunta Zoder.“L’atenció especialitzada és el principal toc diferencial de les botigues”, destaca Zoder. I això s’aconsegueix amb un procés de formació contínua dels empleats que es programa i s’estructura en funció de l’època de l’any i el catàleg de producte específic que encaixa en cada moment concret. Tot això apun-talat amb continguts relacionats amb les últimes tècniques en vendes i atenció al client. “Tot això acaba traslladant-se al client final i d’aquesta manera l’assessorament està garantit”.Els proveïdors de JYSK són nacionals, sobretot pel que fa

referència a productes de llit: somiers, matalassos, roba... i, pel que fa a mobles i fustes, proce-deixen del Brasil o l’Índia, entre d’altres.En l’apartat de llit, JYSK adapta la seva oferta als costums de cada país, ja que per exemple a Espanya les mesures de mata-lassos i somiers són diferents de les d’Alemanya o Dinamarca.JYSK va facturar 25 milions d’euros el 2013 i la previsió per aquest any és superar els 31 milions d’euros. Un increment del deu per cent de les vendes respecte a l’exercici anterior sense comptar les noves ober-tures, que, sumant aquestes darreres, eleven el percentatge a gairebé el 20 per cent. “Des

d’abril de 2013 estem notant que les vendes estan augmentant i el consumidor té més confiança, increments que s’estan produint en totes les zones d’Espanya on som presents”.Zoder avança a Activa Mutua que l’objectiu de la cadena a Espanya és aconseguir una xarxa d’uns 150-200 punts de venda. El responsable d’Administració i Personal també avança que a Alemanya s’està començant a provar un nou concepte de botiga tipus “city” d’una grandària més petita per encaixar amb la filo-sofia de centres comercials o en zones de vianants. Si amb això s’aconsegueixen els objectius marcats, podria arribar a par-lar-se de fins unes 300 botigues a Espanya en un termini d’uns 15 anys. D’aquesta manera s’ampliaria el perfil d’una clien-tela que va a comprar a un parc comercial, per passar a tenir en compte el client de ciutat que no es desplaça en cotxe i que viu en zones cèntriques. Una expansió que es basa en una política de finançament propi i gestió directa de les botigues, un procediment que resulta ser un altre dels actius per a l’èxit de la companyia.JYSK disposa a Espanya d’una plantilla de 300 empleats i un paquet d’inversions anuals que ronda els tres milions d’euros destinades a noves obertures.

La cadena danesa de botigues d’equipament per a la llar té un total de 36 establiments a tot l’Estat

Olaf Zoder, responsable d’Administració i Personal de JYSK DBL Iberia, destaca que l’expansió de la companyia ha estat “bastant ràpida”.

L’expansió de la cadena s’està duent

a terme en zones

turístiques de Llevant i Catalunya

Gent Activa 5novembre 2014

Entrevista Xavier Ferrarons Treballador protegit per Activa Mutua

Xavier Ferrarons és tot un exemple de superació personal i de com encarar

les vicissituds que de vegades ens presenta la vida. Als 30 anys va patir un accident de circula-ció amb moto in itinere que li va causar tetraplegia, però en lloc d’acovardir-se o endropir-se, la seva trajectòria en els darrers set anys ha estat de lluita, de millora i il·lusió pel futur. Té 37 anys i és natural de Martorelles (Vallès Oriental). Era enginyer industrial i treballava a Telema-tel, companyia de programari de gestió per a empreses, asse-gurada per Activa Mutua.

L’esport sempre ha format part de la seva vida, el ciclisme més concretament. Una afició i una pràctica que es van veuren sob-tadament truncades a causa de l’accident, però que estava dis-posat a reprendre a la mínima que tingués ocasió i disponibi-litat per fer-ho. Acostumar-se a la seva nova situació li va costar més de dos anys.“Després de l’accident vaig estar uns dos mesos a l’Hospital de la Vall d’Hebron i d’aquí vaig passar a l’Institut Guttmann (hospital de referència per al tractament medicoquirúrgic i la rehabilitació integral de persones amb lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o una altra discapacitat d’origen neurològic). “És un centre que ja des del principi potencia la pràctica d’algun esport, però que a mi, per culpa de la meva lesió, em resultava complicat. Després d’una primera inter-venció vaig poder començar amb el tennis. Va ser aquí on vaig obtenir una de les prime-res ajudes de la mútua, que em va facilitar una cadira de rodes especial per a la pràctica del tennis i més adaptada a la meva alçada considerable“.Però al Xavier allò que sempre li ha agradat són els esports de fons, com el ciclisme. En primer lloc va començar amb una bici-cleta que s’acoblava a la cadira de rodes per passar a la que té en l’actualitat: una bicicleta de mà Shark RS de competició, davant la qual ha intervingut Activa Mutua perquè en Xavier pugui gaudir-ne a través de la

seva Comissió de Prestacions Especials. “Després de veure una exhibició de ciclisme adap-tat em vaig animar a provar-ho i em va convèncer”.El dia a dia del Xavier és bas-tant actiu. S’inicia a les vuit del matí i, després rentar-se, ves-tir-se i esmorzar, a les 10 ja està a punt per començar una taula d’exercicis a casa que es per-llonga fins a la una del migdia. A casa disposa d’una altra bicicleta que li permet moure

les cames, donar-li mobilitat, estimular i tonificar el seu orga-nisme. “Mentrestant aprofito per llegir”, comenta. A conti-nuació dina i descansa una hora i mitja aproximadament. A la tarda, en Xavier estudia engi–nyeria informàtica a la UOC, de la qual només li queda el pro-jecte final. Entremig, dos dies a la setmana practica tennis de 8 a 10 del matí i també acudeix a rehabilitació. “Després d’un accident d’aquestes caracterís-tiques l’important és trobar una rutina i no deixar-se portar mai per la desídia o la inactivitat per no deprimir-se. És total-ment obligatori -afegeix- tenir un programa diari de tasques “.Els recorreguts en bicicleta els sol fer, per seguretat, en circuits tancats com ara al passeig paral·lel al riu Besòs, a Santa Coloma de Gramenet, on s’exercita unes dues hores.

Respecte a la sensibilitat de la societat cap al col·lectiu de per-sones discapacitades, en Xavier assegura que existeix una alta conscienciació per facilitar la vida d’aquestes persones, ja sigui al carrer, amb la supressió de barreres arquitectòniques o la creació de places de pàr-quing específiques, o amb el tracte amable dispensat per les persones.Pel que fa als seus projectes de futur, en Xavier té diposi-tades les seves il·lusions en la seva parella, a qui ha conegut fa poc temps a l’associació d’ensinistrament de gossos– ja que en Xavier en té un que l’ajuda a acostar-li o recollir coses– i amb qui té la inten-ció d’anar a viure d’aquí a poc temps. En Xavier també té com a repte immediat acabar engi–nyeria informàtica.Finalment, valora la seva relació

amb Activa Mutua de manera molt positiva i satisfactòria, ja que l’entitat “sempre ha estat receptiva a les meves neces-sitats i m’ha ajudat a millorar la meva qualitat de vida amb la proporció de recursos per a l’adquisició de la bicicleta o tractaments de rehabilitació “.“Malgrat les dificultats inhe-rents a la lesió medul·lar que pateixo, els serveis i les ajudes proporcionades per Activa Mutua han permès que la meva vida diària no sigui tan difícil”, reflexiona. “Entre altres coses, m’han possibilitat assis-tir a la Fundació Step by Step, on mantinc el meu estat físic i puc conèixer les meves possi-bilitats pel que fa a mobilitat en la vida diària”.

RedaccióSanta Coloma de Gramenet

“El més important és programar una rutina diària i no endropir-se”

“Activa Mutua sempre ha estat molt receptiva a les meves necessitats”

Xavier Ferrarons ens va atendre a Santa Coloma de Gramanet, on realitza esport diàriament en una bicicle-ta adaptada.

6 opinió Activa novembre 2014

OPINIÓ

LA PRESCRIPCIÓ I ContRACtE D’ASSEGURAnçALa Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una interessant sentència en data 22 de maig del 2014 (núm. 3761), en què dirimeix si una companyia assegu-radora ha de fer-se càrrec de la indemnització per responsa-bilitat civil a favor d’un treballador que va patir un accident de treball.La companyia asseguradora va esgrimir que el dret de recla-mació d’una indemnització a càrrec seu havia prescrit, atès que a la pòlissa d’assegurances que mantenia amb el seu pre-nedor, l’empresa per a la qual prestava els seus serveis el tre-ballador accidentat no havia presentat la declaració de sinis-tre dins del termini que marcava la pòlissa d’assegurances.En concret, el contracte d’assegurança especificava que “el contracte d’assegurança té efecte per danys ocorreguts per primera vegada durant el període de vigència, el fet genera-dor del qual hagi tingut lloc des de la data d’efecte del con-tracte i la reclamació sigui comunicada a l’assegurador de manera fefaent en el període de vigència de la pòlissa o en el termini de dotze mesos a partir de la data de la seva extinció, anul·lació o resolució“.La sentència especifica que aquesta clàusula no s’ha de con-siderar com a limitadora, fet que implicaria que, per la seva validesa, s’haurien de complir uns requisits específics, entre els quals l’expressa acceptació per escrit del prenedor, sinó que la seva inclusió en el contracte d’assegurança és expres-sió de la lliure voluntat de les parts i com delimitadora del risc, la qual cosa comporta que sigui suficient la seva accep-tació genèrica.Dit això, el Tribunal analitza el cas concret i evidencia que l’ac-cident esdevé en data 10 de desembre de 2009, estant vigent la pòlissa, l’extinció de la qual es va produir el 31 de desem-bre del mateix any. No és fins al 25 d’abril de 2012, amb la notificació de la papereta de conciliació de la reclamació de danys i perjudicis del treballador, que l’asseguradora va tenir coneixement de l’existència del sinistre indemnitzable, data que queda fora de l’àmbit de vigència de la cobertura de l’as-segurança contractada (el període de vigència en si i un any després de la seva extinció).Per a aquesta conclusió no és obstacle el fet que la mateixa companyia asseguradora que es va oposar a la seva respon-sabilitat indemnitzatòria es fes càrrec de la indemnització de-rivada de conveni col·lectiu per la invalidesa permanent que va ser reconeguda al treballador, atès que aquesta indemnit-zació també es va tramitar i pagar més enllà del límit tempo-ral que marcava la pòlissa de responsabilitat civil.

“LA CoMPEtItIvItAt DE LES noStRES EMPRESES MUtUALIStES CoM A REPtE”Com ser més àgils i reduir costos amb la gestió de l’absentisme

D’entre les múltiples experiències que ens deixa aquesta llarga i galopant crisi econòmica, que sens dubte sembla que seguirà acompanyant fins al 2016, que és quan els economistes vaticinen un nou canvi de cicle gràcies a la recuperació financera, jo destacaria la necessitat de fer el viatge empresa-rial el més lleuger d’equipatge possible, amb el mínim de llast, i de tenir ben clara la ruta a seguir, sense cap concessió a despistar o la indecisió.Si aquestes premisses les traslladem a la gestió dels RH, de les persones, una de les claus per ser el més competitiu possible i també des d’aquesta òptica traslladar la màxima flexibilitat i estalvi de costos al conjunt de l’estructu-ra, és la gestió de l’absentisme laboral, un fenomen complex que origina problemes organitzatius i increment de costos en les empreses. I on Activa Mutua ha aconseguit despuntar com un dels col·laboradors de les empreses més efectius en aquest camp. De fet, l’entitat es posiciona entre les cinc mú-tues més eficaces a l’hora de gestionar aquest capítol en l’àmbit estatal.La clau de l’èxit d’Activa Mutua i de la satisfacció dels seus clients respecte a la gestió de l’absentisme ha descansat en la seva alta especialització a l’hora de tallar aquest incident amb la posada en marxa d’un equip multidisciplinari capaç de confeccionar un pla de gestió de l’absentisme emmotllat a les ne-cessitats específiques de cada empresa, capacitat per diagnosticar i detectar la seva multicasualitat, i dotat amb les últimes tecnologies en aquest camp com el simulador de l’absentisme, una imminent nova app per a smartp-hones que realitza un càlcul dels costos totals de l’absentisme, detalla les causes i permet observar la seva evolució al llarg de l’exercici.Després de la implantació d’un pla de gestió d’absentisme i la creació de la unitat de control de l’absentisme, es crea una comissió en l’àmbit de la

direcció i es tracen paquets formatius i de corresponsabilització dels coman-daments intermedis.Activa Mutua es converteix en un útil i valuós complement, que no interfe-reix en les polítiques de recursos humans de les empreses, però que sí que s’alça com un testimoni d’excepció a l’hora de pautar indicadors generals (nivells d’absentisme, grau de coneixement d’aquest problema de la planti-lla, control de les baixes, descripció de llocs de treball ...), mostrar protocols d’actuació i la mateixa gestió de l’absentisme, amb la màxima implicació de la figura clau dels comandaments intermedis.Sense oblidar la peculiaritat del presencialisme, que és l’altra cara que pot tenir l’absentisme en temps de crisi, ja que encara que el treballador es trobi en el seu lloc de treball, no exerceix les comeses que li han estat assignats i pot estar dispers amb altres activitats alienes a les seves responsabilitats, amb l’ús indegut, per exemple, de les eines informàtiques.Considerem que el comandament intermedi té un protagonisme molt no-tori en el pla de gestió d’absentisme d’una empresa. És una figura clau en la detecció del problema i sobretot en la implementació de les mesures cor-rectores. I que millor que qui manté el contacte diari i proper amb cadascun dels treballadors.El paper d’Activa Mutua no és fiscalitzador, totes les seves estratègies de ges-tió de l’absentisme disposen d’un alt contingut psicosocial per promoure la motivació i la satisfacció del personal, ja que està comprovat que un tre-ballador integrat i content, és un empleat eficaç i productiu. Un estat que s’assoleix no exclusivament amb polítiques salarials sinó també amb accions de conciliació, beneficis o plus.Per saber més de nosaltres, ens pot trobar a: www.activamutua.es, www.facebook.com/activa.mutua, twitter.com/ActivaMutua o en www.linkedin.com/pub/activa-mutua/79/83b/5b2.

“tU SEGURIDAD SoCIAL”Aquest és el nom d’una pàgina web creada per la Seguretat Social, on es pot trobar informació dels dies cotitzats per tenir dret a prestacions i del temps que falta per poder demanar una pensió de jubilació. A més es poden consultar totes les dades de la pensió que es rep i de com ha anat evolucionant en el temps. Des d’aquesta eina també és possible descarregar qualsevol certificat necessari. Així mateix informa del dret a l’assistència sanitària i dels beneficiaris a càrrec del cotitzant, tant a Espanya com a la UE. A “Tu Seguridad Social” també es pot demanar la Targeta Sanitària Eu-ropea.

Per començar a utilitzar “Tu Seguridad Social” cal anar personalment a un Centre d’Atenció i Informació (CAISS) de l’INSS o a qualsevol oficina de la Seguretat Social i registrar-se. Per fer-ho, s’ha de consignar un document d’identitat, número de telèfon mòbil i adreça de correu electrònic. L’usuari rep un document que explica les condi-cions d’utilització dels serveis electrònics i els compromisos en matèria de privacitat i protecció de dades. També un codi d’activació per crear una contrasenya, de manera que ja es pot accedir als serveis que ofereix la web.En els pròxims mesos s’aniran posant en funcionament nous serveis. Per exemple, els treballadors en actiu podran saber quan compleixen els requisits per accedir a la ju-bilació i quina quantia tindrà. També podran conèixer directament en quina situació es troba qualsevol tràmit que estiguin realitzant amb la Seguretat Social.

Miquel BenaBarre CasalsSeCretArI GenerAL ACtIVA MUtUA

Ferran PellisÉ GuinJOanDIreCtOr De PreStACIOnS I ASSeSSOrIA JUrÍDICA De PreStACIOnS ACtIVA MUtUA

OPINIÓ

Ja tenim en marxa la tramitació parlamentària de la modificació de la Llei General de la Seguretat Social amb relació al règim jurídic de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, el tan esperat projecte de llei, que deriva del mandat inclòs en la Disposició Ad-dicional 14a de la Llei 27/2011 d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sis-tema de la Seguretat Social, que s’ha allargat més enllà dels sis mesos que aquesta norma preveia perquè es presentés aquest Projecte.Sens dubte, el règim jurídic de les mútues variarà substancialment amb la redacció proposada pel Govern de la seva regulació en la Llei General de la Seguretat Social. Vegem alguns d’aquests aspectes:1. La seva denominació passa a ser Mútues Col-laboradores de la Seguretat Social, més coherent amb el seu objecte social, que va més enllà de les contingències professionals. Queden incor-porades expressament dins del sector públic ad-ministratiu sense perjudici de la seva naturalesa jurídica privada.2. La seva estructura institucional pateix canvis significatius, ja que a la Junta Directiva hauran d’estar presents (un terç) les empreses associa-des a la mútua amb més treballadors en plantilla. Així mateix, el president disposa d’una regulació específica i haurà d’estar informat del funciona-ment de l’entitat, dotat de capacitat per emetre les indicacions que consideri convenients i pas-sant a tenir un règim compensatori específic a determinar reglamentàriament.3. Es reconeix el dret de participació dels treballa-dors autònoms o adherits, de manera que s’incor-poren per mitjà d’un representant a la Comissió de Control i Seguiment i a la Comissió de Presta-cions Especials.4. Les responsabilitats per l’incompliment de l’ordenament jurídic no només afecten la Junta Directiva i el director-gerent sinó que arribaran també al personal executiu de l’entitat.5. La responsabilitat mancomunada dels empre-saris associats s’estén a actes singulars, no només a l’existència de dèficit de gestió en tancar un exercici.

6. Els convenis d’associació i dels documents d’adhesió (i les opcions que comporten) tindran una durada d’un any, superant l’opció que sem-blava imposar-se fins a l’últim moment per la qual aquests documents tindrien una durada mí-nima de tres anys.7. Les relacions laborals (especialment les retri-bucions dels treballadors al servei de les mútues) queden sotmeses a les normes reglamentàries a dictar (cas dels contractes d’alta direcció) o bé a la Llei de pressupostos generals de l’Estat de cada exercici per a la resta de personal.8.- Es reforma el sistema de reserves, de mane-ra que es preveuen uns nous límits màxims per a la seva quantia. Per aquest motiu, les mútues procediran a traspassar a la Seguretat Social, un cop aprovada la Llei, els actuals excessos sobre els futurs límits màxims de les reserves, el que per ACTIVA MUTUA 2008 suposarà traspassar aproxi-madament 60 milions d’euros.9.- Es crea (o es recupera segons com es miri) la reserva complementària (abans voluntària) que podrà ser utilitzada per cobrir excessos en les despeses d’administració, de despeses proces-sals que no tinguin objecte prestacions de la Seguretat Social o de sancions administratives . Per aquest motiu, si una mútua vol recórrer con-tra una resolució de l’Institut Nacional de la Se-guretat Social que reconeix una prestació, haurà de fer-se càrrec de l’esmentat recurs amb fons del seu Patrimoni Històric. En cap cas aquesta reserva complementària es podrà aplicar per compensar despeses indegudes o indemnitzacions del per-sonal de la mútua.10.- Es reforma la prestació de cessament d’acti-vitat dels treballadors autònoms per intentar su-perar l’actual situació d’inaplicació pràctica per la rigidesa de la normativa que la regula.11.- En coherència amb el Reial Decret 625/2014 de 18 de juliol, es modifica la Llei General de la Seguretat Social amb relació a la gestió de la in-capacitat temporal derivada de contingència co-muna.

Continuarem informant al llarg de la tramitació del Projecte de Llei.

PRoJECtE DE LLEI DE REFoRMA DEL RÈGIM JURÍDIC DE LES MÚtUES D’ACCIDEntS DE tREBALL

PRoJECtE CREt@: UnA EvoLUCIÓ LÒGICALa Tresoreria General de la Seguretat Social té les idees clares. És per això que, des de fa ja uns anys, ens està portant per un camí d’implementació de millores qualitatives i d’informació que ara es troben en la següent estació, el projecte Cret @, també anomenat Sistema de Liquidació Directa.Aquest repte representa dos canvis dràstics, però oportuns, en el sistema actu-al de cotització. D’una banda, situa a la Tresoreria General de la Seguretat Soci-al la responsabilitat de facturar les quotes derivades del càlcul de la cotització en lloc de rebre i controlar les autoliquidacions que efectuaven els subjectes obligats. I, d’altra banda, portar la cotització al càlcul de quotes per treballador en lloc de l’actual per empreses.A primera instància, sembla un canvi substancial de procediment, però si s’ana-litza el que es pretén, s’arriba a la conclusió que es tracta, sens dubte, d’una evolució lògica de l’actual sistema de cotització i recaptació.Al principi simplifica les obligacions dels empresaris i dels treballadors autò-noms a l’hora de cotitzar, la mateixa Tresoreria General de la Seguretat Social, sempre que disposi de les dades necessàries, elaborarà la factura de les asse-gurances socials i en fer-ho d’una manera homogènia, s’implementa un plus de justícia social que es veu incrementat si entenem que la cotització i control de la cotització per treballador permetrà rebaixar els possibles efectes de les discrepàncies i, si s’escau, de deutes, ja que es podran efectuar liquidacions parcials per als treballadors conciliats.Malgrat tot el que s’ha dit, el nivell d’exactitud que aquest procediment exigeix , pel que fa a dades a tractar i traslladar i la seva anàlisi en cas de discrepàncies, farà que molts dels subjectes obligats es vegin, com en l’actualitat, en la neces-sitat de ser assessorats per especialistes en la matèria. Més si tenim en compte que és molt probable que, en aquesta ocasió, els terminis per al compliment de les seves obligacions no seran obviats ni transigirà quan existeixi incompli-ment. Així veiem que la participació dels professionals vinculats a la gestió de la Seguretat Social passa a ocupar, si és possible, un paper encara més relle-

vant en la consecució de l’èxit dels objectius assenyalats en el projecte.Un altre aspecte a considerar, i no de menor importància, és el de tram, que serà una altra de les novetats incorporades en el Sistema de Liquidació Directa o Cret@. Consisteix en cadascuna de les parts en què es pot fraccionar un pe-ríode de liquidació en què les condicions de cotització d’un treballador d’alta en una empresa són coincidents en la seva totalitat. S’hauran de comunicar i conciliar amb la Tresoreria General de la Seguretat Social per poder cotitzar per ells indicant, entre altres dades, les dates d’inici i final i les condicions es-pecífiques que els pertoquin. Actualment es poden anar observant aquestes distribucions a través dels informes de Cotització (IDC) que es poden obtenir des de la WinSuite.Està previst que, a l’inici de cada exercici, les empreses i altres subjectes obli-gats comuniquin de manera íntegra les dades que s’utilitzaran per efectuar els càlculs de les quotes en cada període de cotització, de manera que, en les successives liquidacions, només s’hauran d’indicar les modificacions que afec-tin el càlcul d’aquestes quotes acceptant “d’ofici” les que no hagin sofert cap canvi.Actualment, el Sistema de Liquidació Directa o projecte Cret@, està en fase de proves i està previst que la posada en marxa es produeixi en el segon semestre d’aquest any per a les empreses que hagin superat la fase actual. La resta s’anirà integrant conforme les modificacions tècniques ho permetin. De manera que, durant un temps, coexistiran les plataformes d’autoliquidació i facturació.Es tracta d’un repte i, com tot repte, porta aparellades oportunitats i és la nos-tra missió descobrir i aprofitar-les. Per part de la nostra entitat així ho entenem i la nostra voluntat és estar al costat dels nostres associats i professionals vin-culats perquè puguin comptar amb tot el nostre suport.

BernarDinO GuTiÉrreZ MeDinaCAP DeL DePArtAMent De COntrOL De DeDUCCIOnSàreA D’AfILIACIó/COtItzACIó ACtIVA MUtUA

opinió Activa 7novembre 2014

OPINIÓ

LA PRESCRIPCIÓ I ContRACtE D’ASSEGURAnçALa Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una interessant sentència en data 22 de maig del 2014 (núm. 3761), en què dirimeix si una companyia assegu-radora ha de fer-se càrrec de la indemnització per responsa-bilitat civil a favor d’un treballador que va patir un accident de treball.La companyia asseguradora va esgrimir que el dret de recla-mació d’una indemnització a càrrec seu havia prescrit, atès que a la pòlissa d’assegurances que mantenia amb el seu pre-nedor, l’empresa per a la qual prestava els seus serveis el tre-ballador accidentat no havia presentat la declaració de sinis-tre dins del termini que marcava la pòlissa d’assegurances.En concret, el contracte d’assegurança especificava que “el contracte d’assegurança té efecte per danys ocorreguts per primera vegada durant el període de vigència, el fet genera-dor del qual hagi tingut lloc des de la data d’efecte del con-tracte i la reclamació sigui comunicada a l’assegurador de manera fefaent en el període de vigència de la pòlissa o en el termini de dotze mesos a partir de la data de la seva extinció, anul·lació o resolució“.La sentència especifica que aquesta clàusula no s’ha de con-siderar com a limitadora, fet que implicaria que, per la seva validesa, s’haurien de complir uns requisits específics, entre els quals l’expressa acceptació per escrit del prenedor, sinó que la seva inclusió en el contracte d’assegurança és expres-sió de la lliure voluntat de les parts i com delimitadora del risc, la qual cosa comporta que sigui suficient la seva accep-tació genèrica.Dit això, el Tribunal analitza el cas concret i evidencia que l’ac-cident esdevé en data 10 de desembre de 2009, estant vigent la pòlissa, l’extinció de la qual es va produir el 31 de desem-bre del mateix any. No és fins al 25 d’abril de 2012, amb la notificació de la papereta de conciliació de la reclamació de danys i perjudicis del treballador, que l’asseguradora va tenir coneixement de l’existència del sinistre indemnitzable, data que queda fora de l’àmbit de vigència de la cobertura de l’as-segurança contractada (el període de vigència en si i un any després de la seva extinció).Per a aquesta conclusió no és obstacle el fet que la mateixa companyia asseguradora que es va oposar a la seva respon-sabilitat indemnitzatòria es fes càrrec de la indemnització de-rivada de conveni col·lectiu per la invalidesa permanent que va ser reconeguda al treballador, atès que aquesta indemnit-zació també es va tramitar i pagar més enllà del límit tempo-ral que marcava la pòlissa de responsabilitat civil.

“LA CoMPEtItIvItAt DE LES noStRES EMPRESES MUtUALIStES CoM A REPtE”Com ser més àgils i reduir costos amb la gestió de l’absentisme

D’entre les múltiples experiències que ens deixa aquesta llarga i galopant crisi econòmica, que sens dubte sembla que seguirà acompanyant fins al 2016, que és quan els economistes vaticinen un nou canvi de cicle gràcies a la recuperació financera, jo destacaria la necessitat de fer el viatge empresa-rial el més lleuger d’equipatge possible, amb el mínim de llast, i de tenir ben clara la ruta a seguir, sense cap concessió a despistar o la indecisió.Si aquestes premisses les traslladem a la gestió dels RH, de les persones, una de les claus per ser el més competitiu possible i també des d’aquesta òptica traslladar la màxima flexibilitat i estalvi de costos al conjunt de l’estructu-ra, és la gestió de l’absentisme laboral, un fenomen complex que origina problemes organitzatius i increment de costos en les empreses. I on Activa Mutua ha aconseguit despuntar com un dels col·laboradors de les empreses més efectius en aquest camp. De fet, l’entitat es posiciona entre les cinc mú-tues més eficaces a l’hora de gestionar aquest capítol en l’àmbit estatal.La clau de l’èxit d’Activa Mutua i de la satisfacció dels seus clients respecte a la gestió de l’absentisme ha descansat en la seva alta especialització a l’hora de tallar aquest incident amb la posada en marxa d’un equip multidisciplinari capaç de confeccionar un pla de gestió de l’absentisme emmotllat a les ne-cessitats específiques de cada empresa, capacitat per diagnosticar i detectar la seva multicasualitat, i dotat amb les últimes tecnologies en aquest camp com el simulador de l’absentisme, una imminent nova app per a smartp-hones que realitza un càlcul dels costos totals de l’absentisme, detalla les causes i permet observar la seva evolució al llarg de l’exercici.Després de la implantació d’un pla de gestió d’absentisme i la creació de la unitat de control de l’absentisme, es crea una comissió en l’àmbit de la

direcció i es tracen paquets formatius i de corresponsabilització dels coman-daments intermedis.Activa Mutua es converteix en un útil i valuós complement, que no interfe-reix en les polítiques de recursos humans de les empreses, però que sí que s’alça com un testimoni d’excepció a l’hora de pautar indicadors generals (nivells d’absentisme, grau de coneixement d’aquest problema de la planti-lla, control de les baixes, descripció de llocs de treball ...), mostrar protocols d’actuació i la mateixa gestió de l’absentisme, amb la màxima implicació de la figura clau dels comandaments intermedis.Sense oblidar la peculiaritat del presencialisme, que és l’altra cara que pot tenir l’absentisme en temps de crisi, ja que encara que el treballador es trobi en el seu lloc de treball, no exerceix les comeses que li han estat assignats i pot estar dispers amb altres activitats alienes a les seves responsabilitats, amb l’ús indegut, per exemple, de les eines informàtiques.Considerem que el comandament intermedi té un protagonisme molt no-tori en el pla de gestió d’absentisme d’una empresa. És una figura clau en la detecció del problema i sobretot en la implementació de les mesures cor-rectores. I que millor que qui manté el contacte diari i proper amb cadascun dels treballadors.El paper d’Activa Mutua no és fiscalitzador, totes les seves estratègies de ges-tió de l’absentisme disposen d’un alt contingut psicosocial per promoure la motivació i la satisfacció del personal, ja que està comprovat que un tre-ballador integrat i content, és un empleat eficaç i productiu. Un estat que s’assoleix no exclusivament amb polítiques salarials sinó també amb accions de conciliació, beneficis o plus.Per saber més de nosaltres, ens pot trobar a: www.activamutua.es, www.facebook.com/activa.mutua, twitter.com/ActivaMutua o en www.linkedin.com/pub/activa-mutua/79/83b/5b2.

“tU SEGURIDAD SoCIAL”Aquest és el nom d’una pàgina web creada per la Seguretat Social, on es pot trobar informació dels dies cotitzats per tenir dret a prestacions i del temps que falta per poder demanar una pensió de jubilació. A més es poden consultar totes les dades de la pensió que es rep i de com ha anat evolucionant en el temps. Des d’aquesta eina també és possible descarregar qualsevol certificat necessari. Així mateix informa del dret a l’assistència sanitària i dels beneficiaris a càrrec del cotitzant, tant a Espanya com a la UE. A “Tu Seguridad Social” també es pot demanar la Targeta Sanitària Eu-ropea.

Per començar a utilitzar “Tu Seguridad Social” cal anar personalment a un Centre d’Atenció i Informació (CAISS) de l’INSS o a qualsevol oficina de la Seguretat Social i registrar-se. Per fer-ho, s’ha de consignar un document d’identitat, número de telèfon mòbil i adreça de correu electrònic. L’usuari rep un document que explica les condi-cions d’utilització dels serveis electrònics i els compromisos en matèria de privacitat i protecció de dades. També un codi d’activació per crear una contrasenya, de manera que ja es pot accedir als serveis que ofereix la web.En els pròxims mesos s’aniran posant en funcionament nous serveis. Per exemple, els treballadors en actiu podran saber quan compleixen els requisits per accedir a la ju-bilació i quina quantia tindrà. També podran conèixer directament en quina situació es troba qualsevol tràmit que estiguin realitzant amb la Seguretat Social.

Miquel BenaBarre CasalsSeCretArI GenerAL ACtIVA MUtUA

Ferran PellisÉ GuinJOanDIreCtOr De PreStACIOnS I ASSeSSOrIA JUrÍDICA De PreStACIOnS ACtIVA MUtUA

OPINIÓ

Ja tenim en marxa la tramitació parlamentària de la modificació de la Llei General de la Seguretat Social amb relació al règim jurídic de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, el tan esperat projecte de llei, que deriva del mandat inclòs en la Disposició Ad-dicional 14a de la Llei 27/2011 d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sis-tema de la Seguretat Social, que s’ha allargat més enllà dels sis mesos que aquesta norma preveia perquè es presentés aquest Projecte.Sens dubte, el règim jurídic de les mútues variarà substancialment amb la redacció proposada pel Govern de la seva regulació en la Llei General de la Seguretat Social. Vegem alguns d’aquests aspectes:1. La seva denominació passa a ser Mútues Col-laboradores de la Seguretat Social, més coherent amb el seu objecte social, que va més enllà de les contingències professionals. Queden incor-porades expressament dins del sector públic ad-ministratiu sense perjudici de la seva naturalesa jurídica privada.2. La seva estructura institucional pateix canvis significatius, ja que a la Junta Directiva hauran d’estar presents (un terç) les empreses associa-des a la mútua amb més treballadors en plantilla. Així mateix, el president disposa d’una regulació específica i haurà d’estar informat del funciona-ment de l’entitat, dotat de capacitat per emetre les indicacions que consideri convenients i pas-sant a tenir un règim compensatori específic a determinar reglamentàriament.3. Es reconeix el dret de participació dels treballa-dors autònoms o adherits, de manera que s’incor-poren per mitjà d’un representant a la Comissió de Control i Seguiment i a la Comissió de Presta-cions Especials.4. Les responsabilitats per l’incompliment de l’ordenament jurídic no només afecten la Junta Directiva i el director-gerent sinó que arribaran també al personal executiu de l’entitat.5. La responsabilitat mancomunada dels empre-saris associats s’estén a actes singulars, no només a l’existència de dèficit de gestió en tancar un exercici.

6. Els convenis d’associació i dels documents d’adhesió (i les opcions que comporten) tindran una durada d’un any, superant l’opció que sem-blava imposar-se fins a l’últim moment per la qual aquests documents tindrien una durada mí-nima de tres anys.7. Les relacions laborals (especialment les retri-bucions dels treballadors al servei de les mútues) queden sotmeses a les normes reglamentàries a dictar (cas dels contractes d’alta direcció) o bé a la Llei de pressupostos generals de l’Estat de cada exercici per a la resta de personal.8.- Es reforma el sistema de reserves, de mane-ra que es preveuen uns nous límits màxims per a la seva quantia. Per aquest motiu, les mútues procediran a traspassar a la Seguretat Social, un cop aprovada la Llei, els actuals excessos sobre els futurs límits màxims de les reserves, el que per ACTIVA MUTUA 2008 suposarà traspassar aproxi-madament 60 milions d’euros.9.- Es crea (o es recupera segons com es miri) la reserva complementària (abans voluntària) que podrà ser utilitzada per cobrir excessos en les despeses d’administració, de despeses proces-sals que no tinguin objecte prestacions de la Seguretat Social o de sancions administratives . Per aquest motiu, si una mútua vol recórrer con-tra una resolució de l’Institut Nacional de la Se-guretat Social que reconeix una prestació, haurà de fer-se càrrec de l’esmentat recurs amb fons del seu Patrimoni Històric. En cap cas aquesta reserva complementària es podrà aplicar per compensar despeses indegudes o indemnitzacions del per-sonal de la mútua.10.- Es reforma la prestació de cessament d’acti-vitat dels treballadors autònoms per intentar su-perar l’actual situació d’inaplicació pràctica per la rigidesa de la normativa que la regula.11.- En coherència amb el Reial Decret 625/2014 de 18 de juliol, es modifica la Llei General de la Seguretat Social amb relació a la gestió de la in-capacitat temporal derivada de contingència co-muna.

Continuarem informant al llarg de la tramitació del Projecte de Llei.

PRoJECtE DE LLEI DE REFoRMA DEL RÈGIM JURÍDIC DE LES MÚtUES D’ACCIDEntS DE tREBALL

PRoJECtE CREt@: UnA EvoLUCIÓ LÒGICALa Tresoreria General de la Seguretat Social té les idees clares. És per això que, des de fa ja uns anys, ens està portant per un camí d’implementació de millores qualitatives i d’informació que ara es troben en la següent estació, el projecte Cret @, també anomenat Sistema de Liquidació Directa.Aquest repte representa dos canvis dràstics, però oportuns, en el sistema actu-al de cotització. D’una banda, situa a la Tresoreria General de la Seguretat Soci-al la responsabilitat de facturar les quotes derivades del càlcul de la cotització en lloc de rebre i controlar les autoliquidacions que efectuaven els subjectes obligats. I, d’altra banda, portar la cotització al càlcul de quotes per treballador en lloc de l’actual per empreses.A primera instància, sembla un canvi substancial de procediment, però si s’ana-litza el que es pretén, s’arriba a la conclusió que es tracta, sens dubte, d’una evolució lògica de l’actual sistema de cotització i recaptació.Al principi simplifica les obligacions dels empresaris i dels treballadors autò-noms a l’hora de cotitzar, la mateixa Tresoreria General de la Seguretat Social, sempre que disposi de les dades necessàries, elaborarà la factura de les asse-gurances socials i en fer-ho d’una manera homogènia, s’implementa un plus de justícia social que es veu incrementat si entenem que la cotització i control de la cotització per treballador permetrà rebaixar els possibles efectes de les discrepàncies i, si s’escau, de deutes, ja que es podran efectuar liquidacions parcials per als treballadors conciliats.Malgrat tot el que s’ha dit, el nivell d’exactitud que aquest procediment exigeix , pel que fa a dades a tractar i traslladar i la seva anàlisi en cas de discrepàncies, farà que molts dels subjectes obligats es vegin, com en l’actualitat, en la neces-sitat de ser assessorats per especialistes en la matèria. Més si tenim en compte que és molt probable que, en aquesta ocasió, els terminis per al compliment de les seves obligacions no seran obviats ni transigirà quan existeixi incompli-ment. Així veiem que la participació dels professionals vinculats a la gestió de la Seguretat Social passa a ocupar, si és possible, un paper encara més relle-

vant en la consecució de l’èxit dels objectius assenyalats en el projecte.Un altre aspecte a considerar, i no de menor importància, és el de tram, que serà una altra de les novetats incorporades en el Sistema de Liquidació Directa o Cret@. Consisteix en cadascuna de les parts en què es pot fraccionar un pe-ríode de liquidació en què les condicions de cotització d’un treballador d’alta en una empresa són coincidents en la seva totalitat. S’hauran de comunicar i conciliar amb la Tresoreria General de la Seguretat Social per poder cotitzar per ells indicant, entre altres dades, les dates d’inici i final i les condicions es-pecífiques que els pertoquin. Actualment es poden anar observant aquestes distribucions a través dels informes de Cotització (IDC) que es poden obtenir des de la WinSuite.Està previst que, a l’inici de cada exercici, les empreses i altres subjectes obli-gats comuniquin de manera íntegra les dades que s’utilitzaran per efectuar els càlculs de les quotes en cada període de cotització, de manera que, en les successives liquidacions, només s’hauran d’indicar les modificacions que afec-tin el càlcul d’aquestes quotes acceptant “d’ofici” les que no hagin sofert cap canvi.Actualment, el Sistema de Liquidació Directa o projecte Cret@, està en fase de proves i està previst que la posada en marxa es produeixi en el segon semestre d’aquest any per a les empreses que hagin superat la fase actual. La resta s’anirà integrant conforme les modificacions tècniques ho permetin. De manera que, durant un temps, coexistiran les plataformes d’autoliquidació i facturació.Es tracta d’un repte i, com tot repte, porta aparellades oportunitats i és la nos-tra missió descobrir i aprofitar-les. Per part de la nostra entitat així ho entenem i la nostra voluntat és estar al costat dels nostres associats i professionals vin-culats perquè puguin comptar amb tot el nostre suport.

BernarDinO GuTiÉrreZ MeDinaCAP DeL DePArtAMent De COntrOL De DeDUCCIOnSàreA D’AfILIACIó/COtItzACIó ACtIVA MUtUA

8 Actualitat Activa novembre 2014

ACTUALITAT

Aliança estratègica d’Activa Mutua amb les tres grans patronals valencianes de la discapacitatRedacció Activa Mutua, València

El passat divendres 1 d’agost va tenir lloc a la seu de la Delegació Territorial de

l’ONCE, situada a la Gran Via de Ramón y Cajal, 15 de Valèn-cia, la signatura d’un conveni de col·laboració d’important transcendència per al sector de la discapacitat i, concretament, per a les empreses i organit-zacions que es dediquen a la prestació de serveis d’atenció, assistència, educació, forma-ció i integració laboral de les persones amb discapacitat.

Aquest acord va ser rubricat per les tres grans patronals valencianes de la discapaci-tat: AGEVALCEE, ASELDICOVA i FEAD CV, que representen, en conjunt, més de 230 enti-tats que donen feina a més de 6.000 professionals del sector de l’atenció a persones amb discapacitat a la Comunitat Valenciana i ONCADIS, que és l’Oficina de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat, adscrita a Activa Mutua; Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professio-nals número 3 de la Seguretat Social.

L’acord preveu l’intercanvi efectiu de coneixements i experiències “amb l’objectiu de dotar aquestes entitats de mesures específiques en matèria de Seguretat Social i Salut Laboral”, tot això sus-tentat en accions formatives i divulgatives, cobertures per riscos professionals del col·lectiu de persones amb discapacitat, cobertura de prestacions per a la Incapacitat Temporal per Contingències Comunes (ITCC), reducció de l’absentisme, tutela i suport del treballador autònom en prestacions com el cessament

d’activitat, etc. Amb la creació d’aquest servei especialitzat i totalment nou, Activa Mutua fa una ferma aposta pel sector de la discapacitat i per la salut dels seus professionals, ratificant el compromís i la sensibilitat que aquesta entitat col·laboradora ha mostrat històricament amb aquest sector a través de l’escolta permanent de les necessitats de les empreses socials i dels seus professio-nals. Des de la seva posada en marxa, ONCADIS compleix els més ambiciosos estàndards d’entorn accessible, elimina-ció de barreres físiques i de la

comunicació i estricte com-pliment de la Llei General de Discapacitat.Tant les tres patronals valen-cianes, com Activa Mutua, a través de la seva oficina sectorial ONCADIS, compar-tiran esforços i recursos amb l’objectiu de millorar la salut laboral, reduir l’absentisme i la sinistralitat en el sector de la discapacitat i, per tant, millorar la competitivitat de les empreses socials. Un acord similar a aquest va ser subscrit el passat 10 de juny a Madrid entre ONCADIS i AEDIS, Patro-nal estatal de la discapacitat.

Redacció Activa Mutua, Salamanca

El passat 16 de setembre es va signar el conveni de col·laboració entre Activa

Mutua 2008 i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salamanca. El conveni abasta un important acord per a la realització conjunta d’accions formatives i divul-gatives en el camp de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals i en la prevenció de riscos laborals.Activa Mutua 2008 i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de

Salamanca programaran tot un seguit d’activitats divulga-tives anuals per aconseguir la difusió més gran possible de tots aquells temes d’actualitzat que són de màxim interès per al sector de l’hostaleria dins de l’activitat funcional d’Activa Mutua 2008.L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salamanca dis-posa de més de 800 empreses afiliades a la província i Activa Mutua 2008 dóna cobertura a més de 61.000 empreses i 435.000 treballadors a tot Espanya.

Col·laboració amb els hotelers de Salamanca

Acord en I+D+i amb la Universidad de HuelvaRedacció Activa Mutua, Huelva

Activa Mutua i la Universidad d’Huelva han signat recen-tment un conveni marc

de col·laboració amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament de projectes i activitats rela-cionades amb l’ensenyament, la investigació, l’extensió uni-versitària, la infraestructura i l’increment de l’efectivitat i la eficàcia de les prestacions de la Seguretat Social, amb la con-

vicció que aquesta interacció contribuirà al major coneixe-ment mutu dels seus recursos humans i materials.Per a això, col·laboraran en activitats docents, de difusió cul-tural, publicacions i en projectes d’investigació que permetin enfortir les relacions i obtenir el màxim rendiment de les dues parts.Les dues entitats s’han mos-trat d’acord en el fet que la col·laboració institucional és avui una necessitat bàsica i que

les seves accions conjuntes tin-dran una àmplia repercussió en ambdues institucions i en els col·lectius als quals represen-ten.Amb aquest conveni, que tindrà una vigència de dos anys, les dues entitats es comprometen a donar suport a aquelles ini-ciatives que presentin grups de recerca, institucions o persones pertanyents o relacionades amb ambdues institucions, en qual-sevol de les disciplines o àrees que té cadascuna.

Miquel Àngel Puig, director gerent d’Activa Mutua (esqu.), juntament amb Francisco Ruiz, rector de la Universidad de Huelva.

L’acord preveu l’intercanvi efectiu de coneixements i experiència.

Javier Alegre, director d’ONTUR, el primer per la esquerra, a la signatura del conveni.

Actualitat Activa 9novembre 2014

ACTUALITAT

AEDIS i Activa Mutua, junts per reduir l’absentisme i la sinistralitat en el sector de la discapacitatRedacción Activa Mutua, Madrid

ONCADIS, Oficina de Cen-tres i Serveis de Suport a Persones amb Discapaci-

tat, adscrita a Activa Mutua, i AEDIS, Associació Empresarial de la Discapacitat, patronal que representa més de 200 entitats que donen feina a més de 25.000 professionals del sector de l’atenció a persones amb discapacitat, van signar el passat mes de juny, a l’Hotel Confortel Pius XII de Madrid, un conveni de col·laboració d’important transcendència per al sector de la discapaci-tat i, concretament, per a les empreses que es dediquen a la prestació de serveis d’atenció, assistència, educació, formació i integració laboral de les per-sones amb discapacitat.

Tant Antonio Andújar Oli-vares, director de ONCADIS,

com Santiago López Noguera, president de AEDIS, i signants de l’acord, van assenyalar que s’intercanviaran coneixe-ments i experiències “amb l’objectiu de dotar aquestes entitats de mesures específi-ques en matèria de Seguretat Social i Salut Laboral “, tot això sustentat en accions formati-ves i divulgatives, cobertures per riscos professionals del col·lectiu de persones amb discapacitat, cobertura de prestacions per a la Incapacitat Temporal per Contingències Comunes (ITCC), reducció de l’absentisme, tutela i suport del treballador autònom en prestacions com el cessament d’activitat, etc. Amb la creació d’aquest servei especialitzat i totalment nou, Activa Mutua fa una ferma aposta pel sector de la disca-pacitat i per la salut dels seus professionals, ratificant el compromís i la sensibilitat que

aquesta entitat col·laboradora ha mostrat històricament amb aquest sector estant atenta en tot moment a les necessitats de les empreses socials i dels seus professionals. Des de la seva posada en marxa, ONCADIS compleix els més ambiciosos estàndards d’entorn accessible, eliminació de barreres físiques i de la comunicació i estricte compliment de la Llei General de Discapacitat.Tant AEDIS com Activa MUTUA, a través de la seva oficina sectorial ONCADIS, compar-tiran esforços i recursos amb l’objectiu de millorar la salut laboral, reduir l’absentisme i la sinistralitat en el sector de la discapacitat i, per tant, millorar la competitivitat de les empre-ses socials.AEDIS és una organització empresarial estatal, promo-guda per FEAPS, per a la representació i defensa dels interessos econòmics i socio-

laborals de les empreses que es dediquen a la prestació de serveis d’atenció, assistència,

educació, formació i integració laboral de les persones amb discapacitat.

Activa Mutua es referma en el seu RSC amb la gestió integral dels seus equips tecnològics a Granada

Redacció Activa Mutua, Granada

Activa Mutua ha subscrit un acord de col·laboració amb AsproRecicla, centre espe-

cial d’ocupació gestionat per Asprogrades, associació a favor de persones amb discapacitat intel·lectual.

L’objectiu del conveni és la gestió integral de tots els aparells elèc-trics i electrònics de l’entitat que ja no s’adapten a les seves neces-sitats tècniques però que encara són reaprofitables en altres con-textos. Amb aquesta mesura, la mútua, que disposa de 74 dele-gacions repartides per tot l’Estat, s’assegura que aquesta tasca es fa dins de les normes més exi-gents i amb el respecte més gran cap al medi ambient, afavorint al mateix temps la integració labo-ral.AsproRecicla està acreditada

per la Junta d’Andalusia per al tractament de residus elèctrics i electrònics, i dóna feina a perso-

nes amb discapacitat intel·lectual que gestionen de manera molt eficient i segura aquest tipus

de materials des del seu centre ubicat al punt net del Polígon “El Florio” de Granada capital.

Cecilio Hurtado, delegat provincial d’Activa Mutua a Granada, juntament amb directius d’Asprogrades.

A la signatura del conveni van ser-hi presents, d’esquerra a dreta: José Luis Ruipérez Delgado, director territorial Zona Centre i Nord d’Activa Mutua 2008; Santiago López Noguera, president d’AEDIS; Antonio Andújar Olivares, director de ONCADIS, i Raquel Manjavacas Blanco, directora gerent d’AEDIS.

Acord de col·laboració amb el centre especial de treball AsproRecicla Activa Mutua, a través de la seva Oficina Nacional del Sector del Turisme

(ONTUR), va signar un con-veni de col·laboració amb l’Associació Espanyola de Gerents de Golf (AEGG) amb l’objectiu de potenciar la salut laboral i fomentar la prevenció dels riscos laborals entre aques-tes empreses. El fet remarcable és que amb la firma d’aquest conveni Activa Mutua, a través de ONTUR, ofereix un servei a mida perfectament adap-tat a les necessitats d’aquest subsector turístic en l’àmbit de la cobertura dels riscos professionals (accident de tre-ball i malaltia professional), cobertura de prestació econò-mica d’Incapacitat Temporal per Contingències Comunes, Incapacitat per Mort i Super-vivència (IMS), cobertura del cessament d’activitat dels treballadors autònoms i la prevenció de riscos laborals dins de la col·laboració amb la Seguretat Social.

Salut laboral i prevenció en el golf

10 Contraportada novembre 2014

ACTUALITAT

Activa Mutua estén la certificació de qualitat ISo 9001 a tota l’organització Redacció Activa Mutua, Reus

Activa Mutua ha rebut la certificació de qualitat ISO 9001 d’AENOR per a

tota la seva organització, que implica també l’assistència sanitària i la Clínica Activa de Tarragona. El document asse-gura l’estandardització de tots els processos de gestió a l’entitat, la cohesió del sistema, la implicació de la plantilla i el compromís de la direcció. La directora d’AENOR a Catalunya, Eva Subirà, va des-tacar en el lliurament de la certificació que Activa Mutua “té molt clar què és i quines són les seves pretensions de futur i amb aquest sistema de gestió no fa res més que garantir els seus objectius”. Com taca d’oli, la gestió de la qualitat s’ha estès per tota l’entitat, de manera que ha consolidat l’estratègia i ha fomentat la interrelació entre les diferents unitats de l’entitat, va assegurar Subirà. Evidentment, la ISO comporta una dinàmica de millora constant i alhora sus-

cita un esperit de superació amb el plantejament de nous models més ambiciosos de gestió de la qualitat com l’EFQM.En l’acte de recollida de la cer-

tificació van estar presents el director gerent d’Activa Mutua, Miquel Àngel Puig; el vicepresi-dent, Josep Noguès; la gestora de Clínica Activa, Sílvia Vergès-Tapiró, i el director i el cap del departament de Gestió de la Qualitat, Ceferino Fernández i Juan Carlos Gavilán, respectiva-ment.

La certificació també afecta l’assistència sanitària i la Clínica Activa de tarragona

Activa Mutua 2008 i la Confe-deració Espanyola de Joves Empresaris (CEAJE) han

signat recentment un conveni de col·laboració encaminat al foment de la cultura de la prevenció en l’àmbit de la salut laboral, especial-ment entre els joves emprenedors i empreses de nova creació.

Aquestes accions tenen com a objectiu oferir a les empreses un marc en el qual estructurar tot el relatiu a matèria de salut laboral i prevenció de riscos laborals i con-sistiran, entre altres, en campanyes informatives sobre documentació i tràmits dirigides especialment als nous emprenedors; difusió de tota la documentació relativa a aquest àmbit des de les seves pàgines web i esdeveniments divulgatius

en matèria de formació en la pre-venció d’accidents de treball.

Els esdeveniments en els quals està prevista la col·laboració de les dues entitats aquest any 2014 són:

XIX Congrés Nacional de Joves 1. EmpresarisEmprèn en 32. Comissió executiva CEAJE3. Executive Workshop4.

Amb aquest conveni, que tindrà una vigència de dos anys, les dues entitats es comprometen a col·laborar i realitzar accions comu-nes i pròpies dirigides al foment de l’emprenedoria i les vocacions empresarials, cadascuna des del seu àmbit d’acció.

Suport als joves empresaris: acord amb CEAJE

va Subirà, directora d’AENOR a Catalunya, lliura la certificació a Miquel Àngel Puig, director gerent d’Activa Mutua.

José Ángel Zabalza, sotsdirector d’Activa Mutua (esq.) amb Ángel Gómez Díaz de CEAJE.