BUTLLETI INFDRMATIUdel club muntanyenc I'ho.lpitalet

Es c al ada

Edi torial

• •soc~ op~na

AB R I L

~ 9B3

El

L'es peleologi a

Programad' actes

Art Romanic"Ermi ta deS ta, Eulali a"

Excurs ionsv iscudes"El Puigsacalm"

c aVA5 I TUACI~ 1 LOCALIT1ACIO

Terme municipal de l a Serra d 'En Galceran .

x 402 15 . 20 "

y 3' 40' 5"

z 539 sZnm,

SANTA

?artim de la loca l itat de 8enlloch (pro p de Cas te lld ] , cap a la pobl ació de la Ser r a dEn

üel cer- en, per la carretera local. Tr-obem una p ista a la ver-er-a esquerra, ju nt a 1 ' i ndi cador

que assenyala els 4 km, (s i t ua t a l a dreta). L "esmentade pista té l' in1c1 ebans de la cor ba

que f a 1a carretera a j "esquerra, i h i trooem, aprox imadament després d "un ki lome tro, amb

molta facil t tet , 1 ' ent r ada de la cav i te t al cant ó dr et i a la mat e i xa elcada que la p i s t a , a

uns met r es més endavant. es troba un ein xample j us t Quan el cami bai xa cap a l 'e squer r a .

l a cevt t ae és tancace, i nemes es pot f r eoquej ar 1 ' ent rad a emb c l au,

ENCLAVAMENT GEO LOGIC 1 GEOMORFOLOGIA EXTERIOR

El s mat er ta l s crerés tcs í Jur-á s f cs son e l s que formen tot el re l leu catear¡ de l a Serra d '~!l

G a l ~eran . dominat pri nc ipa lment e ls primers. ben repr esentats per cal car i es 1 marges aptenses

i també en un ni ve l l una mi ca i nf erior , per uns marges i calciries margases de fa ci es we a 1deu~

se.To t e l mass is és creuat per una serie bastant amplia de fr act ures al damunt , i hi domi nen

les de direcc ió NNE-SSO.

La morfo1og1a externa és mol t típ ica; suaus elevacions de reduTdes formes i t a l l ades per

pet its barr -enes que batxen adr ecet s e l SE; tot s aquests re l Ieus són ll igat s entre el 1s per

pet i t s p1ans de pendent no gaire pr onunci ada . amb una vegetació mo l t pobra, d ese n ve l up an t ~se

damunt deu s les di verses formes exoeest tcces , ta ls com cort nes, mo1t locel i tzades de poc

diametre i baixa concavi t at , l a regió de laplaz esta fort ament repr esentada i podem observar

també diferents perforaci on cíl t ndro ides , i també alguns diposits ímpor t ants de "t er rosa" ,

DE5CRIPCIO

L'ent r ada, amb una por t a de ferro. fou eixampl ada ar- r tfic i alment per pennetre 1"acc és mes

f ác i lment , quedant dones en un passadís Que dona a una pr imer a sala cuns 14 mts. de 11ar g per

10 mt s , o renote , amb una prn Icnqac td al Sud-Oest acabada amb un pe t it pou, punt més pro fund

de la cavitat; aquesta pr imer a sala present a gr an quanti t at de columnes per aixo té aquest

nom o Lat er alment , t robem una alt ra sal a més c i r cu lar j amb e l te r r a complet ament pl a i r -ece ­

ber t d'una grassa capa d 'arena; a la banda nor d d 'aquesta sala i, f ru j t de la confluencia

eun di acl as f , es desenvol upa una col ada es t al aqmi t t ca i una barreta d'esta lagmites formen. a

1"al t r -e cos t at , una pseudogaleri a amb qr ans ol ccs al terr-e, En aques t punt es traba una i m a t ~

ge de la Verge , que antigament era venerada pels habitan ts de Is pobles de les roda lies. Unes

cur t es ga leries de bajx sos t r e i grossa capa sorrenca a l t er r a, par t e i xen d'aquesta sa l a,

¡S, ELEOTGEIl ESI5

Aquest a. cav t t e t na es rat formada com a resul t a t duna j unt a ces tr at t r tcactd, tallada per

una 1t ac lasa d 'or ient ac;ó ~NE-SSO . La ft l t r ac ió de les ai gUes de l tha lweg. ~n aquesta junta

d'est r at i fi caci ó ¡ I '~ctuac ¡ ó en algun punt ccm a c lavegueró, var em excavar la cavi tat ; ~~D

e l ce s p l acamen t del ~h awe9 1 la c av itat pass a a un pro c é s de -eccos rrvcc td mol t qe ne r e tit z at

que es contémpl a en ~ n ~ gr an quantlta t de formac ions , calumnes i co la.des e s t al ag~ítique s.

degut ~ un for procés ée f i¡trac ions de l ' aigUa de regim f l uvi al , f i ns arr i bar a la seva

cu lminac ió; ha cceoet do nes , la cav t ta t mor t a, t emo s en Que es t roba ac t ua lment ces arre-

l l ast vse un procés de desca lc ificatci ó de la cal cár i a fo rm ant en dlguns punt s una capa so.o-e- ce Que cccr e t x' e l t erra .

CLI!,',:"TOLOGLA

En t r ada

Sala Columnes

Sa l a Ver geGa leri a NovaExterior

...A a

11. 12. 77

Tenoera tu r a Humi t at Hora12,30 83 • 9. 30 h.•12 83 % 12. 30 h.13,50 83 • 9, 45 h.•14 83 % 10,00 h.

14 83 % 11 , 00 h.15, 30 65 • 13 , 00 h.•14 65 • 14,45 h.•

AI

A

~ .', ' . ,8

a

"--"

,,\

' ,,--

,- "\ '

~,

............,....,,- -

( Cas l ellO J

o s

'-==-=1-1

SANTA

•

.' <Xl

5<lrra Enga rcerán

COVA

BIOESPE[ EOlOGIA

Anil lochlamys culle] l ; n. sp.

Holot ip ~ de la cova Santa, capturat per Joan Cull el1, 19.02.78 estudi r ealitzat perAngel l agar i aescar-d, col. l ecció A. lagar, de Bar celona. Alotip o ece l t otfp i ca, mate ixes

dades (f 19 . 1) long. 1, 6 - 1.8 mm.

üval ali argat, convex i ~~dera~~~c~ t més est ret ~el darrera; puntuació fin a. re lativa­

meot densa , espol iada, particularment en l a 9; pubescencia f ina, bastan t densa i aplicada.Antenes curtes; menea terminal notablement enote, de ci nc ar t e l l s , Les llargades 1 en­

plades proporc ional s són les següents. en les Qual s una unitat eQul val a l/50 mm.

-----------------------------------------------------------.-----------------------------d'

Ar tells

L1argada

.4mp 1ada

1

5

3

2

5

3

3

4

1

4

3

1

5 6

3 3

1. S 1. 5

7

54

8

3

3

9

4

4

10

4

4

1l

6

5

-----------------------------------------------------------------------------------------

Fi gs . 1- 5

\~1

, ..

1.- Conto rn del ces d'Anil lochl amys cul le l l t n, sp,

2. - Protars del d d "Anil lochl amys cul le l l t n. sp,

3. - Prot ars del rfd'Ani llochl amys baguenai Jeanne l.4. - Estil de l 'or gan copulador del d d 'Anillochlamys baquena i Jeannel,

S.- Estil de l'or gan copu lador del c1 d 'Ani ll ochl amys Culle li n, sp.

Prct úr ax transvers o gai r ebe una vegada i maja t an amp1 e con llarg ; t an amp le com la

base de ls elitres, de costats una mi ca ar rodonits en la seva meitat basal. més estret capendavant en la corba regul ar. i amb 1"amplada maxima abans de la base ; els angles poste­

riors l l euger ament entrants.El itres al lar gat s , més l l ar gs Que ampl es en la porporció 60 x 50. la maxlma amplada a la

base, gr adua lment més estretes ver-e l'apex Que a penes és dehiscent, sense estria sutura l;

retan; l at er al f i, menys vi s ib le per damunt vers la part pos ter ior.

Qu illa mesoste rna l alta amb el refare; anterior lleugeramens ccrbat i fonnant angle recte

am~ el cost at vent r a l .Potes cur t es ; protars os de l ~ t an amples con l 'ext r erni t at de la ribia cor re sponenl (f i g.

2) •

Memmbre copu lador mascu lí amb el lobul mig amp le, de costats par al . le ls. 1'ex t r~l ta t

di s t a l amplament ~rr o ::~~ i da; e s t i l s fi ns , ga i rebé r ectes no engru ix it s a l ' 3PE: x , sen se

arribar a L'ex t r e- ce: ;obu l mi g (f i g . 5 ) .

Afl NITATS

l a t a ll a pet í t a i la fi na punt uac ió de prot ór ax i é t t t r es , fan que s'hagl ctí ncloure

aquesta nova espec le e~ e l gr up meridiona l d "An i l1 oc hlamys i n t egr at per baguena l Jeanne l

1. 930 . mor-oder i C. Bolívar 1.924 i auroux i Españo l 1.965. e l s seus ve t ns geogra fi ca t

mcrfo Ióq f c emen t més próxt ms . Se separ a de bag uenai pe ls protarsos masculins t an amples ccr

l a tíbia corresponent ( ~ és estrets en baguenai . fi g . 3) per la punt uac ió de la part supe·

rior f ormada per punt s f t ns , separ ats per i ntet- va l s aprux tmedament iguals {pun t uac id ex tre­

madament fina i estreta en baguenai ) i per l a t e rm i nac ió de l s est i ls del membre copul ador

no enqru i x i t s , mentre Qu e aque l l e l s h i t é sens t bl ement , Oi f e rei x molt bé ceu -

r ouxi , pels prota rsas masculins tan amples con la tíbia corresponent (més amples en au­

ro ui x) i per l 'organ capulador del ó amb e l l óbu l mi g a cos t ats pereL jel s , ar rodonit en

1 "á pex, est ils f i ns i no enqru txi ts en la sev e t e rmt nac t é (lobul mig acumina t en 1 "ext r -a ­

mi t at, de costats sinuosos, es t i 1s mo lt engr u ixits en aur ouxi. a més de l a puntuac ió mol t

dens a i estreta d ' aQues t a ). S'a l lunya de moroderi pe l l obul mig de 1 'organ copulado r mascul í

una mlca més es t r et . de cos t at s un X1C entrants c ap al mi g i e l s estils Qu e arriben a 1"ex~

t re~ i t a t de l lobul mig; a part , per l a seva mo rfol ogi a este r na . cul l e l l i di f ere ix de morode­

ri pel s pro t arsc s del d t an ene les com la tíbi a co r r esponen t (més es trets que aquesta en

mor oderi) , f orma me nys convexa 1 menys atenuada bruscament; 1 "escul tu r a del s e1 1t r es. re­

presen tada en cul Iell t oer un puntejat t t , és manifestament ac icu lada en morode r l ,detall que

ja s "apr ec ia bé a 62,5 x, uej ere banda , l es e s pec i es compar ades t enen el reto r-e de l e l i t.res

ben visibl e en t a t a l a seva llar gada. enfront de cui l e l l i Que és més f i i menys vis i ble cap

endarrera.

Netament di f er ent durqe lles i Español 1.965, de l mass ís del Mont sia. pe l con torn de l ces

oval a llargat, amp le i curt en urqe l l esi , t arsos anter iors de l (f t an ampl es ccn la t ib i e ,

mes estrets en ur gell es i; or gan cODul ador mo lt diferent, det a l l s Que r elac ionen urgel les i

amb bue ni Jeanne l 1.910 d "A lacant . Sense pos s ible conparac t d amb el s Antll ochl amys ca ta l ans

al nord de 1 "E bre , ni t enpoc amb e l s Per-en t l l och l amys de l s r el l eus de r t vís se- venoe t tós .

•..-••,

'----

5Km .I I I

OKm. 10Km.

-------------~ :~'l""""": ~ ~ ""' 1~ :>tUA u · ( ~ ""I.Xl~A11

:::::,

BIBLIOGRAFIA

?lano l Topograf i c de lf .G. C. nQ 593 - Co ves de Vi nroma.

Maoa Geo log ic d'Espanya E. 1:200 .000 Full nº 48 Vi nares ,