NEUROEDUCACI

NEUROEDUCACI

Principis bsics

- Necessitat de canvi

Estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervell

Principis bsicsConixer el funcionament del cervell per tal de millorar i potenciar, duna banda, la qualitat dels processos de laprenentatge i memria (com saprn), i daltra, la prctica docent (com sensenya).

Principis bsicsAlgunes definicionss un camp interdisciplinari que combina la neurocincia, la psicologia i leducaci per tal de crear nous mtodes densenyament-aprenentatge. (Hideaki Koizumi (1.999)-Boba Samuels (2009)La neuroeducacin es un campo de la neurociencia nuevo, abierto, lleno de enormes posibilidades que eventualmente debe proporcionar herramientas tiles que ayuden a aprender y ensear mejor, y alcanzar un conocimiento mejor en un mundo cada vez de ms calado abstracto y simblico y de mayor complejidad social. Francisco Mora

Principis bsics Noms es pot aprendre all que sestima

La neurocincia demostra que l'element essencial en l'aprenentatge s l'emoci: sense emoci no hi ha curiositat, no hi ha atenci, no hi ha aprenentatge, no hi ha memria.Tota la informaci sensorial, abans de ser processada per lescora cerebral en les seves rees dassociaci (processos mentals, cognitius), passa pel sistema lmbic o cervell emocional. s desprs, en aquestes rees dassociaci en les quals, en xarxes neuronals distrubudes, es crea labstracci, les idees, els pensaments bsics del pensament. Per tant: laprenentatge es genera amb emoci i, en ella, la curiositat i, desprs, latenci.

Necessitat de canvi

Canvis profunds en la societat + descobriments cientfics (neurocincia) = Necessitat de canvi en la prctica educativa.

Necessitem un model descola basat en :

Laprenentatge social i emocional.Leducaci personalitzada.Que potenci el desenvolupament de cada individu.Que estimuli la creativitat, la passi, lenergia, el talent.

Com aprn el cervell?La gran aportaci de la neurocincia a leducaci8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervell

Plasticitat del cervellLes emocions importenMotivaci = atenciLexercici fsic millora laprenentatgeMemria i aprenentatgeGammificaciDiversitat dintellignciesAprenentatge social

8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervellNeuroplascititat

Neuromite: la plasticitat del cervell caduca.Lexperincia modifica el nostre cervell contnuament, enfortint o debilitant les sinapsis que connecten les neurones generant, daquesta manera, laprenentatge.Ens dna la possibilitat de treure la millor versi de cadascun dels alumnes. Sha comprovat, per exemple, que pot actuar en trastorns de laprenentatge com ara el TDAHCarol Dweck : la millora sempre s posible https://youtu.be/Xn3qh97KV2c

8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervellLes emocions importen

Les emocions sn reaccions inconscients que lsser hum ha desenvolupat per tal de garantir la supervincia i que, per tant, hem daprendre a gestionar (no erradicar).Des de la neurocincia sha demostrat que les emocions mantenen la curiositat, ens serveixen per comunicar-nos i sn imprescindibles en els processos de raonament i presa de decisions. Per tant, els processos emocionals i cognitius sn inseparables.Emocions que possibiliten laprenentatge (lalegria, la motivaci) i emocions que el dificulten greument (tristesa, por). El nen feli aprn ms i millor!!https://youtu.be/DiWF1gqtyvY

8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervellLes emocions importen

Una idea de programa dEducaci Emocional

Autoconscincia: ens permet reconixer les nostres prpies emocions i sentiments.Regulaci emocional: cal saber gestionar les emocions, no eradicar-les.Empatia: cal aprendre a posar-se en la pell dels altres.Habilitats socials: ens permeten aprendre a relacionar-nos amb els altres.Habilitats per a la vida: ens serveixen per afrontar els reptes que ens planteja la vida quotidiana i construeixen el nostre benestar personal i social.

8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervellMotivaci i atenci: La novetat nodreix latenci

Lsser hum t dificultats per mantenir latenci sostinguda durant ms de 15 minuts (Jensen, 2004)Els continguts acadmics abstractes, descontextualitzats i irrellevants dificulten latenci. Per contra, la curiositat, que posem per naturalesa, activa les emocions que nodreixen latenci i faciliten laprenentatge.Les neurones dopaminrques sactiven quan lorganisme t certa expectativa i la resposta conductual s millor. (Waelti, P; Dickinson, A.; Schultz, W. (2001) Dopamine responses comply with basic assumptions of formal learning theoryEstigues atent ja no s suficient.

8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervellLexercici fsic millora laprenentatgeLa prctica de lexercici fsic de manera regular (sobretot de tipus aerbic) facilita la memria a llarg pla i un aprenentatge ms eficient.En fer exercici es genera una resposta dels neurotransmissors noradrelanina i dopamina, que intervenen en els processos atencionals.Millora lestat dnim (la dopamina interv en els processos de gratificaci) i redueix lstrs crnic, que tan negativament influeix en el procs daprenentatge.Important: potenciar les sessions dEd. Fsica, vetllant per desenvolupar-les en un moment del dia ptim. Millor a laire lliure!https://youtu.be/v6k3CHZibLU

8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervellMemria i aprenentatge

https://youtu.be/loBOMPHTXSE

La memria de treball s una forma de memria a curt termini que permet retenir petites quantitats dinformaci durant breus perodes de temps mentre realitzem activitats com llegir, conversar o pensar. s lencarregada de fer el lligam entre la percepci i la fixaci final de memries explcites.Podem dir que s el lloc en qual es dna la conscincia i la reflexi, on combinem idees i les podem transformar en noves i creatives.Problema: perqu la informaci semmagatzemi a la memria a llarg termini a destar cert temps en la memria de treball i sabem que el seu espai s limitat. Una bona recepta, doncs, per lluitar contra loblit, es la prctica contnua.

8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervellGamificaci

El joc desperta la curiositatAugmenta la quantitat de matria gris (indicador de laugment en la capacitat cerebral). (investigaci de Roberto Colom i Maria ngeles Quiroga)Millora la coordinaci entre les dues regions cerebrals, la comprensi verbal, el raonament o la percepci visual.

https://youtu.be/NFFx70dei6k

8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervellDiversitat dIntellignciesLorquestra de Howard Gardner (professor de la Universitat de Harvard)

El cervell cont vuit seccions especialitzades, que actuen amb relativa independncia i que no sempre toquen amb la mateixa destresa.Trenca, per tant, la teoria tradicional dintelligncia com a intelligncia general, que considera que les habilitats dun individu sn uniformes i es pot arribar a determinar, mitjanant un test, el Quocient intellectual de tot individu.En educaci ens dna loportunitat de detectar talents, de potenciar aquella destresa que t lalumne.Per Gardner, leducaci memorstica s superficial. Als alumnes cal proporcionar-los les eines intellectuals perqu pensin tal com ho faria un cientfic o un pintor.

Les 8 Intelligncies de H. GardnerLGICOMATEMTICA: Sensibilitat als patrons lgics o numric. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament. MUSICAL Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons i timbres; valoraci de les formes dexpressi musical. CINTICOCORPORAL Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat. LINGSTICA Capacitat de processar amb rapidesa missatges lingstics, ordenar paraules i donar sentit esplndid als missatges. VISUALESPACIAL Capacitat de percebre amb precisi el mn visual-espacial i dintroduir canvis en les percepcions inicials. NATURALISTA Atracci i sensibilitat pel mn natural. Capacitat didentificaci del llenguatge natural. Capacitat per a descriure les relacions entre les diferents espcies. INTRAPERSONAL Capacitat dautoestima i automotivaci. Accs a la prpia vida interior i capacitat de distingir les emocions; conscincia dels punts forts i dbils propis. INTERPERSONAL Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats dnim, els temperaments, les motivacions i els desitjos dels dems.

8 estratgies fonamentals basades en el funcionament del cervellAprenentatge Social

Som ssers socials perqu el nostre cervell es desenvolupa en contacte amb daltres cervells.Les neurones cervell. El seu descobriment ens permet entendre com es va transmetre la cultura a travs de laprenentatge per imitaci i el desenvolupament de lempatia. Laprenentatge del COMPORTAMENT COOPERATIU es genera en convivncia, en una comunitat en la qual impera la comunicaci i en la qual podem i hem dactuar.Quan tenim la possibilitat de collaborar el cervell alllibera ms dopamina, transmissor que facilita la informaci entre el sistema lmbic i el lbil frontal, afavorint la memria a llarg pla i redunt lansietat.

I tot aix. Com es fa a laula?Metodologies que acompanyes a les 8 estratgies basades en el funcionament del cervell

ATELIERPBLPROJECTES TREBALL COOPERATIUPORTFOLI

https://youtu.be/Ep2xuL-n-e0 : Com aplicar la neurocincia a leducaci, per David Bueno Torrens, professor de gentica de la Universitat de Barcelona.