Índice - edebe · web viewelaborar i interpretar els esquemes i resums sobre les propietats de...

Biologia I - BATXILLERATProgramació d’aula

grup edebé 1


1. Introducció

En cadascuna d’aquestes unitats didàctiques es desenvolupen les seqüències d’ensenyament i aprenentatge d’acord amb el ritme i nivell maduratiu de l’alumnat i segons els criteris de programació següents:

Normalització. S’han elaborat una programació i un llibre de text comuns per a tots els alumnes de la matèria, però sempre tenint en compte la diversitat de l’aula amb nombroses activitats de reforç i d’ampliació, per tal d’adaptar-se a la majoria dels alumnes.

Adequació als coneixements previs de l’alumne/a. A més, amb la finalitat d’introduir els alumnes en el tema de la unitat, a l’inici d’aquesta hi ha una lectura i una imatge que els ajuden a situar-se en un context proper i vinculat a la realitat científica.

Es manté un enfocament globalitzador i interdisciplinari amb els continguts d’altres matèries de manera que se n’obtingui una visió completa.

Progressió. L’estudi en forma helicoïdal d’un contingut en facilita la progressió. Els continguts procedimentals i actitudinals, les competències específiques i generals i els ensenyaments transversals es reprenen constantment al llarg del procés educatiu per a facilitar-ne l’assimilació i que no siguin oblidats. Unes vegades se’n canvia la tipologia (per exemple, si s’han estudiat com a procediments, es reprenen com a valors); altres cops es reprenen i es relacionen de manera explícita amb nous continguts…

Els continguts conceptuals, i també els altres tipus, es relacionen explícitament amb els continguts desenvolupats anteriorment, assegurant-ne la base. S’augmenta de manera progressiva el grau d’exigència, generant situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegen un repte per a l’alumne/a, exigint-li cada cop un major grau de coneixements i estratègies.

Priorització. S’ha donat prioritat a un ensenyament procedimental, vinculat a l’actualitat, a l’entorn dels alumnes i a la realitat científica mitjançant exemples, casos pràctics, lectures de suport, adreces d’Internet i definicions aclaridores per a assegurar un aprenentatge significatiu i proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats, que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència i promoure la reflexió crítica sobre què aprèn i com ho aprèn.

Integració i equilibri. Els continguts seleccionats estan estretament relacionats amb les capacitats que s’enuncien en els objectius i en els criteris d’avaluació. A més, s’ha buscat l’equilibri en el tractament de conceptes, procediments i valors, i molt especialment, es tenen en compte els valors transversals.

grup edebé 2


2. Programació

Índex

Unitat 1. Composició de la matèria viva

Unitat 2. Biomolècules: glúcids i lípids

Unitat 3. Biomolècules: proteïnes i àcids nucleics

Unitat 4. Els enzims

Unitat 5. Investigació cel·lular: la cèl·lula eucariota I

Unitat 6. Cèl·lula eucariota II

Unitat 7. El cicle cel·lular

Unitat 8. La reproducció dels éssers vius

Unitat 9. L’herència biològica

Unitat 10. Bases de la genètica molecular

Unitat 11. L’expressió dels gens

grup edebé 3


Unitat 1. Composició de la matèria viva

Temps aproximat: 9 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Química; Física; Matemàtiques; Llengua estrangera.

1. CompetènciesEspecífiques

Competència en indagació i experimentació: conèixer les propietats fisicoquímiques de l’aigua i les seves implicacions sobre els organismes.

Competència en la comprensió i la capacitat d’actuar sobre el món físic: comprendre els fonaments físics de relació dels organismes amb el medi aquàtic i la seva importància.

Generals Competència en el coneixement i interacció amb el món físic: explicar emprant arguments

científics determinats fenòmens naturals de la hidrosfera.

2. Objectius Reconèixer la relació entre la composició i estructura molecular de l’aigua i les seves

propietats i funcions. Identificar les característiques de les sals minerals. Comprendre la importància del carboni com a component fonamental de les biomolècules. Mostrar interès per conèixer la relació entre la composició química dels éssers vius i

l’activitat que desenvolupen les seves cèl·lules.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació per a la salut fent una descripció dels diferents tipus d’aigua que es poden trobar en la natura en funció de la seva salinitat i analitzant els efectes que la seva ingesta pot provocar en el cos humà a partir dels coneixements adquirits sobre l’osmosi.

4. Continguts

Conceptes L’aigua: composició i estructura molecular. Propietats fisicoquímiques de l’aigua. Les funcions biològiques de l’aigua. Les sals minerals: característiques i funcions. Les biomolècules: composició i isomeria.

Procediments Lectura i interpretació de la informació proporcionada per textos científics. Formulació i interpretació de reaccions químiques senzilles. Redacció i exposició d’un informe pautat segons un guió preestablert. Aplicació de tècniques senzilles de laboratori per a la determinació del contingut en aigua

de la matèria viva.

Actituds Curiositat i interès per conèixer la composició química dels éssers vius i relacionar-la amb

l’activitat que es desenvolupa en les cèl·lules. Reconeixement del paper que ha tingut el desenvolupament tecnològic en l’estudi i

coneixement de la composició de la matèria viva.

grup edebé 4


Actitud col·laboradora i tolerant amb els companys en la realització d’experiències pràctiques i de treballs de grup.

Hàbit de conservar i mantenir el material de laboratori en bon estat.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina incial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals. Elaborar i interpretar els esquemes i resums sobre les propietats de l’aigua i la seva relació

amb les funcions en els éssers vius, l’osmosi i els diferents tipus d’isomeria. Identificar les propietats dels diferents compostos de carboni a partir de la seva fórmula

química. Buscar informació a Internet sobre l’alteració del pH a causa de les emissions del

automòbils, l’acidesa de l’estòmac. Resoldre la pràctica plantejada al final del llibre de text sobre la valoració del contingut

d’aigua en la matèria viva. Respondre les activitats de síntesi que es proposen en el llibre de text.

— Activitat de comprensió de textLlegir el text i analitzar la taula de dades de l’activitat 5, i respondre les preguntes relacionades amb els efectes del petroli en el plomatge dels ocells.

— Activitats TICConsultar la web de la Universidad de Múrcia, localitzar-hi la informació que planteja la activitat 28 i respondre les preguntes relacionades amb la composició química de la matèria viva.

— Activitat tipus selectivitatLlegir el text i consultar la taula de dades de l’activitat 27, i respondre les qüestions sobre la importància de l’aigua en els éssers vius.

6. Avaluació Explicar la polaritat de l’aigua i representar-la en un esquema. Descriure les característiques de la ionització de l’aigua. Conèixer el significat químic del pH i la manera de modificar-lo a conveniència. Reconèixer la variació de la densitat de l’aigua en funció de la temperatura i identificar algun

exemple que la posi de manifest. Preveure el comportament de dos líquids separats per una membrana osmòtica. Conèixer el princiapl element de les biomòlècules i les seves característiques químiques.

grup edebé 5


Unitat 2. Biomolècules: glúcids i lípids

Temps aproximat: 10 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Ciències per al món contemporani; Química; Matemàtiques.


Competència en indagació i experimentació: conèixer l’estructura molecular dels principals glúcids i lípids i relacionar-la amb les seves propietats.

Competència en la comprensió i la capacitat d’actuar sobre el món físic: identificar els efectes positius i negatius sobre el nostre organisme de la ingesta de glúcids i lípids.

Generals Competència personal i interpersonal: reconèixer els principals efectes de la composició de

la dieta sobre la salut.

2. Objectius Conèixer les característiques dels glúcids i els lípids. Comprendre l’estructura d’aquestes biomolècules i relacionar-la amb les propietats i fun-

cions que presenten. Identificar les característiques dels principals grups en què es classifiquen els glúcids i els

lípids. Valorar la importància de les funcions que desenvolupen aquestes biomolècules en les

cèl·lules i els organismes.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació per a la salut a partir d’una descripció de les reaccions del sistemes de l’ésser humà davant la ingesta de diferents tipus de glúcids i lípids, com també d’algunes malalties relacionades.

4. Continguts

Conceptes Característiques i classificació dels glúcids. Característiques i classificació dels lípids.

Procediments Síntesi i estructuració dels continguts de la unitat en esquemes. Formulació i interpretació de reaccions químiques. Aplicació de tècniques de laboratori per a la identificació de glúcids. Aplicació de tècniques de laboratori per tal de comprovar la insolubilitat dels lípids en aigua i

la formació d’emulsions.

Actituds Valoració del coneixement de les biomolècules en les cèl·lules. Actitud col·laboradora en la realització d’experiències pràctiques de laboratori. Hàbit de conservar i mantenir el material de laboratori en bon estat.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina incial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals.

grup edebé 6


Elaborar i interpretar els esquemes i resums sobre els principals glúcids i lípids, les reaccions químiques més característiques en les quals participen i les diferents agrupacions moleculars que formen.

Elaborar i interpretar les fórmules desenvolupades i esquemàtiques d’una biomolècula i identificar algunes propietats dels diferents glúcids i lípids a partir de la seva formulació.

Buscar informació a Internet sobre la detecció de sucres reductors i els diversos tipus d’olis. Resoldre les pràctiques plantejades al final del llibre de text sobre la identificació de glúcids

i la formació d’emulsions i el procés de saponificació. Respondre les activitats de síntesi que es proposen en el llibre de text.

— Activitat de comprensió de textLlegir el text de l’activitat 8 i respondre les preguntes relacionades amb els efectes que els greixos presents en la nostra dieta provoquen en el nostre organisme.

— Activitats TICConsultar la web de la revista Eureka, localitzar-hi la informació que planteja la activitat 39 i respondre les preguntes relacionades amb la diabetis.

— Activitat tipus selectivitatCompletar la taula de l’activitat 38 i respondre les qüestions sobre l’estructura dels glúcids i els lípids i algunes de les seves propietats.

6. Avaluació Interpretar i identificar diferents fórmules desenvolupades de glúcids i lípids. Representar les reaccions d’hidròlisi de diferents molècules i interpertar-ne els resultats. Identificar les propietats reductores d’una biomolècula i les seves conseqüències. Organitzar la diversitat de lípids segons la seva funció. Conèixer les propietats del glicogen i del midó. Elaborar un esquema d’un lípid estructural i explicar l’estructura que forma aquesta

substància en una solució aquosa.

grup edebé 7


Unitat 3. Biomolècules: proteïnes i àcids nucleics

Temps aproximat: 10 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Matemàtiques; Física; Química.


Competència en indagació i experimentació: conèixer i identificar l’estructura general de proteïnes i àcids nucleics.

Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència: conèixer les proves que sustenten el coneixement de l’estructura de proteïnes i àcids nucleics.

Generals Competència en recerca: contrastar els resultats teòrics i els experimentals entenent les

hipòtesis que se’n deriven.

2. Objectius Comprendre la composició de les proteïnes i dels àcids nucleics. Analitzar l’estructura tridimensional d’aquestes biomolècules. Identificar les propietats i les funcions de les proteïnes i dels àcids nucleics. Mostrar interès per l’activitat que aquestes biomolècules desenvolupen en els éssers vius.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació per a la salut analitzant l’aportació proteica necessària en una dieta equilibrada i introduint els problemes derivats d’un excés d’aquesta.

4. Continguts

Conceptes Proteïnes: composició, estructura, propietats, funcions i classificació. Àcids nucleics: composició, classificació i funcions.

Procediments Formulació i interpretació de reaccions i fórmules químiques. Aplicació de tècniques i realització de reaccions específiques per a la identificació de

proteïnes. Anàlisi i interpretació de la composició monomèrica de proteïnes i àcids nucleics a partir de

models esquemàtics. Interpretació i elaboració de taules de comparatives de diferents tipus de proteïnes i àcids

nucleics. Recerca d’informació bibliogràfica utilitzant diversos mitjans (llibres, revistes

especialitzades, CD, Internet…).

Actituds Valoració de l’activitat que desenvolupen les proteïnes i els àcids nucleics. Curiositat i interès per conèixer la composició química dels àcids nucleics i la relació entre

aquesta composició i la seva funció com a transmissors de la informació hereditària. Actitud col·laboradora i tolerant amb els companys en la realització d’experiències de

laboratori i de treballs de grup. Hàbit de conservar i mantenir el material de laboratori en bon estat.

grup edebé 8


5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina incial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals. Elaborar i interpretar els esquemes i resums sobre les propietats de les proteïnes i els àcids

nucleics i relacionar-les amb les funcions que desenvolupen en els éssers vius. Identificar les propietats dels diferents compostos de carboni a partir de la seva fórmula

química. Completar taules sobre les diferències entre les diverses proteïnes o entre àcids nucleics

pel que fa a la seva estructura i/o funció. Cercar informació i animacions a Internet sobre l’estructura dels àcids nucleics i la relació

que hi ha entre ells pel qua fa a la seva síntesi. Realitzar la pràctica i resoldre les qüestions que es plantegen sobre la determinació de

proteïnes, explicada al final del llibre. Respondre les activitats de síntesi que es proposen en el llibre de text.

— Activitat de comprensió de textLlegir el text i respondre les preguntes relacionades amb l’expressió gènica durant el desenvolupament embrionari.

— Activitats TICConsultar la web educativa que es proposa en l’activitat 30 i respondre les qüestions sobre l’estructura dels àcids nucleics que es plantegen en aquesta activitat.

— Activitat tipus selectivitatMiscel·lània de preguntes curtes sobre l’estructura de proteïnes i àcids nucleics amb una estructura semblant a les que han aparegut fins ara en les proves de Selectivitat.

6. Avaluació Identificar diferents tipus d’enllaç que s’estableixen per a donar lloc a l’estructura de

proteïnes i àcids nucleics. Exposar les diferències entre diversos tipus d’estructures proteiques. Completar una taula determinant la càrrega i el compotament àcid/bàsic d’un aminoàcid

segons el pH de la solució en la qual es troben i atenent al seu punt isoelèctric. Explicar l’efecte de la temperatura sobre l’estructura d’una proteïna i deduir fins a quin punt

és reversible aquest efecte. Omplir els buits d’un text sobre els tipus i les funcions dels RNA. Resoldre una qüestió sobre l’empaquetament del DNA.

grup edebé 9


Unitat 4. Els enzims

Temps aproximat: 10 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Matemàtiques; Física; Química.


Competència en indagació i experimentació: interpretar i analitzar gràfics sobre l’activitat dels enzims i predir el comportament d’una reacció enzimàtica davant de diferents variables.

Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència: entendre l’existència de diferents models que expliquen el mecanisme d’acció dels enzims.

Generals Competència en recerca: formular hipòtesis sobre un fenomen suceptible de produir-se i

dissenyar experiments per a contrastar-ho.

2. Objectius Comprendre què són els enzims i com actuen en les reaccions metabòliques. Entendre què passa en els diversos tipus de reaccions que catalitzen els enzims. Comprendre els processos mitjançant els quals l’enzim s’uneix al substrat, el modifica i

origina el producte. Conèixer com influeixen la concentració de substrat, la temperatura, el pH i la presència

d’inhibidors en la velocitat d’una reacció catalitzada per enzims. Valorar la importància del control enzimàtic en les reaccions metabòliques.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació per a la salut parlant de les diferents vitamines que actuen com a cofactors d’enzims; es poden treballar les necessitats vitamíniques de l’ésser humà, raonar l motiu pel qual es necessiten en baixa quantitat i parlar dels símptomes relacionats amb les deficiències vitamíniques.

4. Continguts

Conceptes Composició i estructura dels enzims. Especificitat, classificació i mecanisme d’acció dels enzims. Cinètica enzimàtica: efectes de la concentració de substrat, la temperatura, el pH, els

inhibidors, i expressió matemàtica de la cinètica enzimàtica. Sistemes enzimàtics: enzims reguladors.

Procediments Interpretació de reaccions químiques catalitzades per enzims. Elaboració de gràfics sobre la velocitat a la qual es desenvolupen les reaccions. Determinació del resultat de l’activitat de diversos enzims de restricció sobre un fragment de

DNA. Aplicació de tècniques senzilles de laboratori per a la determinació de l’activitat de la

peroxidasa.

Actituds Interès per conèixer el control enzimàtic en les reaccions químiques. Actitud col·laboradora i tolerant amb els companys en la realització d’experiències

pràctiques i de treballs de grup.

grup edebé 10


Hàbit de conservar i mantenir el material de laboratori en bon estat.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina incial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals. Elaborar i interpretar els esquemes i resums sobre el mecanisme d’acció dels enzims i

relacionar-lo amb les seves funcions biològiques. Identificar les propietats dels diferents compostos de carboni a partir de la seva fórmula

química. Completar i interpretar gràfics sobre els efectes de diverses variables (temperatura,

concentració de substrat, pH, presència i tipus d’inhibidors) sobre la velocitat de les reaccións catalitzades per enzims.

Elaboració de gràfics sobre la cinètica enzimàtica. Cercar informació a Internet sobre la funció biològica dels enzims i, per tal d’entendre la

seva importància en els sistemes biològics, buscar l’efecte que la disfunció en d’alguns d’aquests pot arribar a provocar.

Realitzar la pràctica i resoldre les activitats sobre l’activitat de l’enzim peroxidasa, explicada al final del llibre.

Respondre les activitats de síntesi que es proposen en el llibre de text.

— Activitat de comprensió de textLlegir el text i resoldre les activitats relacionades amb l’acció i les aplicacions dels enzims de restricció.

— Activitats TICConsultar en la web de la Universitat de Louvain una pàgina sobre l’activitat de l’enzim taq polimerasa i respondre les qüestions sobre l’activitat, les particularitats i les aplicacions d’aquest enzim.

— Activitat tipus selectivitatElaboració del gràfic de l’activitat enzimàtica d’un enzim per a diferents substrats a partir de les dades d’una taula i determinació de diferents paràmetres que determinen la cinètica d’un enzim.

6. Avaluació Detectar els errors en un text sobre l’estructura i el mecanisme d’acció dels enzims. Explicar la naturalesa i la funció dels cofactors i determinar la funció de la vitamina C com a

cofactor. Completar una taula sobre la classificació dels enzims segons el tipus de reccions que

catalitzen tot posant-ne exemples. Interpretar i completar un esquema sobre el mecanisme d’acció d’un enzim. Interpretació d’un gràfic de la cinètica enzimàtica d’un enzim.

grup edebé 11


Unitat 5. Investigació cel·lular. La cèl·lula eucariota

Temps aproximat: 11 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Llengua estrangera; Matemàtiques; Ciències per al món contemporani; Física; Química.


Competència en indagació i experimentació: interpretar i identificar diferents estructures cel·lulars a partir d’imatges de microscòpia òptica i electrònica.

Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència: dissenyar protocols senzills per a la identificació i observació de diferents estructures cel·lulars.

Generals Competència en recerca: formular hipòtesis sobre un fenomen susceptible de produir-se i

dissenyar experiments per a contrastar-ho.

2. Objectius Comprendre que el coneixement actual sobre la cèl·lula és el resultat de l’aplicació de

tècniques d’observació i d’anàlisi bioquímica. Saber quins processos se segueixen per a observar mostres amb el microscopi òptic i amb

l’electrònic. Conèixer algunes tècniques d’anàlisi bioquímica per a la identificació de les substàncies

que es troben a l’interior de les cèl·lules. Valorar els avantatges que aquestes tècniques han aportat a l’estudi de la cèl·lula. Comprendre de quina manera les cèl·lules estableixen comunicacions amb l’entorn. Conèixer la composició química de les membranes plasmàtiques de les cèl·lules. Relacionar aquesta composició amb les funcions que desenvolupen. Conèixer la composició i l’estructura de la paret cel·lular vegetal. Interessar-se pel coneixement de la membrana plasmàtica, la paret cel·lular i la seva

activitat.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació per a la pau fent especial èmfasi en la importància de la col·laboració internacional i multidisciplinar que ha tingut lloc durant les darreres dècades per a l’avenç en el coneixement de l’estructura i funció dels diferents components cel·lulars.

4. Continguts

Conceptes La microscòpia òptica i la microscòpia electrònica: tècniques de preparació de mostres i

d’observació. Les anàlisis bioquímiques: separació dels components cel·lulars i identificació dels

compostos químics. La teroria endosimbiòtica com a explicació de l’origen de certs compartiments de

membrana de la cèl·lula eucariota. La membrana plasmàtica: composició química, estructura asimètrica i funcions. Les cèl·lules secretores i la neurona com a exemple de cèl·lules amb una activitat

íntimament unida a l’activitat de membrana. La paret cel·lular vegetal: composició i estructura, funcions i modificacions.

Procediments

grup edebé 12


Elaboració de preparacions de microscòpia òptica. Identificació d’estructures i deducció de mides cel·lulars a partir de imatges. Elaboració de preparacions de microscòpia electrònica. Aplicació de tècniques senzilles per a l’extracció, separació i identificació dels diversos

pigments presents en les cèl·lules vegetals. Redacció d’un informe pautat segons un guió preestablert.

Actituds Valoració dels avantatges que les tècniques d’investigació cel·lular han aportat a l’estudi de

la cèl·lula. Curiositat i interès per conèixer les tècniques i els processos que ens permeten observar i

interpretar l’estructura i el funcionament de les cèl·lules. Actitud col·laboradora i tolerant envers els companys en la planificació i realització de

treballs de grup i d’experiències pràctiques.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina incial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals. Elaborar i interpretar els esquemes i resums sobre els passos en l’elaboració de diferents

tipus de mostres per tal de ser observades en el microscopi, sobre els diferents components de la membrana plasmàtica, sobre els passos en la transmissió de l’impuls nerviós i sobre els components de la paret cel·lular.

Completar gràfics comparatius entre l’estrucutra de la membrana plasmàtica i la paret cel·lular vegetal.

Cercar a Internet pàgines amb simulacions visuals i animacions d’observacions microscòpiques, com la que s’indica en la unitat, per tal de poder comparar les obtingudes mitjançant les diverses tècniques de microscòpia.

Realitzar la pràctica i resoldre les activitats sobre la cromatografia de pigments vegetals, explicada al final del llibre.

Respondre les activitats de síntesique es proposen en el llibre de text.

— Activitat de comprensió de textLlegir el text, interpretar la taula i resoldre les activitats relacionades amb la determinació de les mides de les observacions en microscòpia.

— Activitats TICConsultar a la web educativa Cells alive (en anglès), una pàgina sobre diverses tècniques per a la observació i determinació de components cel·lulars, i respon les preguntes que es plantegen en l’activitat 35 de la unitat.

— Activitat tipus selectivitatIdentificació a partir d’un esquema dels diferents components de la membrana plasmàtica. Determinació de la situació en l’espai d’aquesta membrana i explicació de la funció de cadascun dels components assenyalats.

6. Avaluació Completar una taula sobre els pasos que cal seguir en la preparació de mostres per a la

seva obsevació en el microscopi electrònic. Determinar el tipus de tècnica que s’ha d’utlitzar per a separar un determinat orgànul

cel·lular. Deduir les implicacions pràctiques del coneixement de la teoria endosimbiòtica.

grup edebé 13


Exposar els principals components de la membrana plasmàtica i relacionar la seva estructura amb les característiques de la membrana.

Diferenciar i explicar els principals moviments dels lípids en la membrana plasmàtica. Explicar les estructures de les cèl·lules secretores relacionades amb el transport de

membrana. Anomenar alguns dels principals tipus de cèl·lules secretores. Descriure els principals canals iònics que permeten l’impuls nerviós, com també la

comunicació d’aquest entre dues neurones.

grup edebé 14


Unitat 6. La cèl·lula eucariota II

Temps aproximat: 11 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Química; Física; Matemàtiques; Ciències per al món contemporani; Llengua estrangera.


Competència en indagació i experimentació: comprendre les fases del cicle cel·lular i la seva regulació.

Competència en la comprensió de la naturalesa de la matèria: elaborar models dels diferents orgànuls cel·lulars i relacionar-los amb la seva funció.

Generals Competència en la recerca: entendre les diferents hipòtesis sobre la formació de

determinats orgànuls cel·lulars.

2. Objectius Conèixer com són i quina funció tenen els diferents compartiments que es distingeixen en

l’interior de les cèl·lules eucariotes. Relacionar la funció de cada compartiment amb la seva estructura. Identificar imatges en el microscopi electrònic de l’interior de la cèl·lula. Valorar la importància del rigor i la precisió en els estudis sobre l’estructura i l’activitat de

les cèl·lules.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació per a la salut fent una descripció de les reaccions de degradació de l’alcohol etílic i els efectes que provoca en les persones.

4. Continguts

Conceptes Orgànuls limitats per membranes: mitocondris, cloroplasts, reticle endoplasmàtic, aparell de

Golgi, liposomes, peroxisomes, vacúols, embolcall nuclear. El citosol: composició i funcions, citosquelet, ribosomes El nucli: estructura i funcions.

Procediments Observació de microfotografies obtingudes per mitjà del microscopi electrònic de transmis-

sió i de rastreig. Síntesi i estructuració dels continguts de la unitat en esquemes. Estructuració i síntesi de la informació necessària per a la redacció d’un informe.

Actituds Interès per conèixer l’activitat cel·lular. Valoració dels avantatges que les tècniques d’investigació cel·lular han aportat a l’estudi de

la cèl·lula. Curiositat i interès per conèixer l’estructura i el funcionament de les cèl·lules.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina inicial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals.

grup edebé 15


Elaborar i interpretar esquemes dels principals orgànuls de la cèl·lula eucariota i les seves característiques.

Analitzar i descriure mitjançant esquemes els processos de transport de substàncies en la cèl·lula eucariota i els diversos orgánuls que hi participen.

Realitzar un debat científic sobre les implicacions de les similituds estructurals dels mitocondris i els cloroplasts.

Calcular les dimensions reals d’una cèl·lula a partir d’una imatge de microfotografia. Observar microfotografies de diferents tipus de microscòpia i identificar les estructures

cel·lulars que hi apareixen. Respondre les activitats de síntesi que es proposen en el llibre de text.

— Activitat de comprensió de textLlegir el text de l’activitat 10 i respondre les preguntes relacionades amb els diferents tipus de cèl·lula i els orgànuls que s’hi troben.

— Activitats TICConsultar la web de Cells alive, localitzar-hi la informació que planteja la activitat 20 i respondre les preguntes relacionades amb els diversos orgànuls cèl·lulars.

— Activitat tipus selectivitat.Llegir el text i observar les imatges de l’activitat 21, i respondre les qüestions de les cèl·lules sanguínies, la seva estructura i funció.

6. Avaluació Representar diversos orgànuls cel·lulars i identificar-hi les diferents estructures. Indicar el diferents orgànuls que participen en la excreció de proteïnes i descriure-ho. Explicar la funció dels lisosomes. Identificar els diferents orgànuls d’una cèl·lula i, a partir d’aquests, classificar el tipus de

cèl·lula en la qual es troben. Descriure les diferents molècules que formen un ribosoma i la funció d’aquest orgànul. Explicar el funcionament de la contracció de les fibres d’una cèl·lula muscular.

grup edebé 16


Unitat 7. El cicle cel·lular

Temps aproximat: 10 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Ciències per al món contemporani; Matemàtiques; Llengua estrangera.


Competència en la comprensió de la naturalesa de la matèria: entendre les diferents hipòtesis que justifiquen la mort cel·lular programada.

Competència en indagació i experimentació: interpretar i identificar diferents estructures cel·lulars a partir d’imatges de microscòpia òptica i electrònica.

Generals Competència personal i interpersonal: conèixer la necessitat del control del cicle cel·lular i

les conseqüències de la seva desestabilització.

2. Objectius Conèixer els principals processos que tenen lloc durant la vida de les cèl·lules. Analitzar les etapes que es produeixen durant la divisió i la interfase cel·lulars. Identificar algun dels mecanismes que controlen la successió dels diferents processos. Valorar la utilitat de la investigació sobre aquests mecanismes de control, per tal de conèixer

millor les causes d’alguns trastorns greus de la salut. Comprendre les causes que, segons els coneixements actuals, es relacionen amb

l’envelliment, el càncer i la mort cel·lular.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació per a la salut reconeixent les conseqüències de la manca de control del cicle cel·lular i el desenvolupament de càncers, així com els factors de risc associats.

4. Continguts

Conceptes Els cromosomes. Fases del cicle cel·lular: divisió cel·lular i interfase cel·lular. El control del cicle cel·lular. L’envelliment i la mort cel·lular: necrosi i apoptosi.

Procediments Identificació de les etapes de la mitosi en els dibuixos corresponents. Interpretació dels gràfics corresponents a la durada màxima de vida de diverses espècies i

el nombre aproximat de duplicacions de cultius cel·lulars d’aquestes espècies. Síntesi i estructuració dels continguts de la unitat en esquemes.

Actituds Reconeixement de la importància del DNA en el procés de divisió cel·lular. Interès per conèixer els processos que poden alterar la successió correcta dels diversos

processos cel·lulars.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina incial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals.

grup edebé 17


Analitzar i interpretar esquemes i fotografies de les fases del cicle cel·lular i les etapes en què es divideixen.

Observar esquemes de cromosomes, identificar-ne les parts i agrupar-los en funció de la seva morofologia.

Explicar les diferències que presenta la divisió d’una cèl·lula animal amb una de vegetal. Conèixer el significat biològic de la mitosi. Buscar informació a Internet sobre els diferents nivells de compactació de la cromatina, les

diferents etapes del cicle cel·lular i la mitosi. Resoldre la pràctica plantejada al final del llibre de text sobre l’observació de cèl·lules en

mitosi. Respondre les activitats de síntesi que es proposen en el llibre de text.

— Activitat de comprensió de textLlegir el text de l’activitat 5 i respondre les preguntes relacionades amb el creixement cel·lular i la mitosi.

— Activitats TICConsultar la web de Cells alive, localitzar-hi la informació que planteja la activitat 21 i respondre les preguntes relacionades amb la mitosi.

— Activitat tipus selectivitatLlegir el text i observar les imatges de l’activitat 23, i respondre les qüestions sobre la mitosi i les seves fases.

6. Avaluació Identificar les diferents etapes de la mitosi i descriure’n les característiques. Explicar i ordenar les diferents parts que es poden distingir en el cicle cel·lular. Descriure algunes de les tècniques que s’utilitzen per a la investigació cel·lular. Reconèixer la relació entre el control del cicle cel·lular i el càncer, i les característiques

d’aquesta malaltia. Relacionar les diferents formes en què es pot trobar el DNA del nucli amb les diferents

fases del cicle cel·lular. Conèixer la funció dels processos de mort cel·lular.

grup edebé 18


Unitat 8. La reproducció dels éssers vius

Temps aproximat: 11 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Llengua estrangera; Matemàtiques; Ciències per al món contemporani.


Competència en indagació i experimentació: relacionar les estratègies reproductives dels éssers vius amb l’entorn en què viuen.

Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic: comprendre com les tècniques de reproducció milloren la productivitat agrícola i ramadera, i conèixer el debat social i científic que generen.

Generals Competència comunicativa: debatre sobre l’ètica en l’aplicació dels avenços científics

aportant idees pròpies recolzades amb arguments coherents i respectuosos.

2. Objectius Conèixer els principals mecanismes de reproducció. Relacionar els tipus de reproducció amb les condicions en què viuen els éssers vius. Comprendre les diverses etapes de la reproducció sexual en els organismes pluricel·lulars.

Reconèixer els avantatges de la fecundació interna en comparació amb la fecundació externa.

Interpretar els diversos tipus de cicles biològics i identificar el moment en què es produeixen la meiosi i la fecundació.

Conèixer els diferents mecanismes de determinació del sexe dels individus. Analitzar els avantatges i els inconvenients de la reproducció asexual i de la sexual. Conèixer les noves tècniques de reproducció que s’apliquen en les plantes i en els

animals. Adoptar una actitud sensible envers els problemes sorgits com a conseqüència de

l’aplicació d’aquestes tècniques.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació mediambiental fent especial èmfasi en el possible impacte ambiental que poden representar els cultius de vegetals transgènics. També es pot treballar l’Educació moral i cívica i l’Educació per al consum organitzant un debat sobre les implicacions de l’aplicació de les tècniques reproductives per a l’augment de la productivitat agrícola i ramadera.

4. Continguts

Conceptes Reproducció asexual: reproducció asexual vegetativa i reproducció asexual per espores. Reproducció sexual: gametogènesi, fecundació i desenvolupament embrionari. Determinació del sexe en els organismes amb reproducció sexual. Cicles biològics: haploide, diploide i diplohaploide. Comparació entre la reproducció asexual i la sexual: reproducció alternant. Tècniques de reproducció aplicades als vegetals i als animals.

Procediments Interpretació d’un text relacionat amb l’obtenció d’animals transgènics.

grup edebé 19


Elaboració d’un informe i organització d’un debat sobre les tècniques de reproducció.

Actituds Valoració de la importància de les tècniques de reproducció assistida aplicada als animals i

a les plantes. Respecte pel torn de paraul, i també per les opinions dels companys i companyes.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina incial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals. Elaborar i interpretar esquemes sobre el cicle biològic dels éssers vius, sobre la

gametogènesi i la significació biològica que comporta i sobre les diferents estratègies de desenvolupament embrionari vinculades amb el medi en el qual principalment es duu a terme.

Completar gràfics anotant el moments clau (fecundació, meiosi, mitosi) de diferents tipus de cicles biològics.

Cercar informació a Internet sobre exemples d’organismes amb reproducció alternant i relacionar la seva estratègia reproductiva amb les condicions de l’entorn en què viuen.

Analitzar el cas pràctic sobre la clonació de l’ovella Dolly plantejat en l’activitat 24 de la unitat i respodre les qüestions que s’hi proposen.

Resoldre les activitats de síntesi que es proposen en el llibre de text.

— Activitat de comprensió de text i interpretació d’esquemesLlegir el text i interpretar l’esquema sobre l’obtenció de vaques transgèniques amb aplicacions mèdiques. Resoldre les qüestions sobre aquest procés i reflexionar sobre les implicacions eticosocials que es poden derivar d’aquest tipus de pràctiques.

— Activitats TICConsultar una web divulgativa sobre la clonació terapèutica i resoldre les qüestions que es proposen sobre el tema.

— Activitat tipus selectivitatRepresentació del cicle biològic del mosquit Culex sp i caracterització d’aquest cicle.

6. Avaluació Deduir el tipus de reproducció probable d’un organisme a partir de l’estudi de l’entorn en

què viu. Determinar la distribució de cromosomes en cèl·lules haploides i diploides. Diferenciar els tipus de fecundació dels tipus de desenvolupament embrionari. Raonar sobre els motius de la diferència de mida entre els gàmetes en les espècies

oogàmiques. Elaborar un esquema de la reproducció alternant de les abelles i interpretar els avantatges

que els comporta aquest tipus de reproducció. Explicar com s’obté un organisme transgènic i argumentar el motiu pel qual el seu ús i

consum és controvertit.

grup edebé 20


Unitat 9. L’herència biològica

Temps aproximat: 11 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Llengua estrangera; Matemàtiques.

1. Competències

Específiques Competència en indagació i experimentació: deduir el patró d’herència d’un caràcter a

partir de l’estudi d’arbres genealògics. Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència: conèixer els experiments i

contrastacions posteriors que han donat resposta al mecanisme de transmissió i expressió genètica.

Generals Competència en el coneixement i interacció amb el món físic: entendre i debatre com el

coneixement científic pot influir en la millora de les condicions de vida de les persones.

2. Objectius Saber que el gen és la unitat d’informació hereditària. Comprendre els principals conceptes relacionats amb les lleis de l’herència biològica. Relacionar la meiosi amb el mecanisme que permet la reproducció sexual i afavoreix la

variabilitat de la descendència. Entendre les lleis de Mendel com les bases que regulen la transmissió hereditària i saber

aplicar-les per tal de resoldre problemes senzills de genètica. Aplicar aquests conceptes a la resolució de problemes senzills d’herència, utilitzant les

estratègies correctes, en especial la formulació d’hipòtesis i la seva comprovació posterior. Conèixer els procediments tradicionals en la investigació de l’herència dels éssers vius. Valorar la importància de les teories desenvolupades al voltant de l’herència biològica i les

seves aplicacions en la societat actual.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació per a la pau fent especial èmfasi en la relació entre la informació genètica i les característiques i qualitats dels éssers humans i, d’aquesta manera, afavorir l’aceptació d’aquestes diferències excloent-ne tot tipus de valoració discriminatòria.

4. Continguts

Conceptes Els gens. Genoma i dotació cromosòmica. Concepte de cariotip i tècnica d’obtenció de cariotips. La meiosi. Significació biològica i identificació de cadascuna de les fases. L’expressió i la transmissió de la informació: els al·lels de diferents caràcters i la seva

expressió; la transmissió dels al·lels; interpretació de les lleis de Mendel. L’herència de diferents caràcters en els éssers humans: caràcters mendelians; la

determinació del sexe; herència lligada al sexe. La investigació de l’herència.

Procediments Anàlisi i determinació d’anomalies a partir de l’observació de cariotips. Identificació de les diferents fases de la meiosi a partir de microfotografies i esquemes. Interpretació d’arbres genealògics per tal de deduir l’herència d’alguns caràcters.

grup edebé 21


Resolució i plantejament d’hipòtesis sobre problemes de genètica.

Actituds Interès per conèixer els mecanismes de l’herència. Valoració de les repercussions que poden tenir per a la humanitat la investigació i el

coneixement de l’herència.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina incial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals. Interpretar fotografies de cariotips com a mètode per a la determinació d’anomalies

cromosòmiques. Elaborar i interpretar arbres genealògics com a model d’estudi del tipus d’herència que

presenta un caràcter. Completar, analitzar i identificar gràfics i esquemes de les fases de la meiosi. Cercar informació i animacions a Internet sobre el desenvolupament de la meiosi i

caracteritzar la dinàmica dels cromosomes en algunes de les fases clau d’aquest tipus de divisió cel·lular.

Analitzar i resoldre els problemes de genètica extrets de casos pràctics que es plantegen en el recull de pràctques del llibre.

Resoldre les activitats de síntesi que es proposen en el llibre de text.

— Activitat de comprensió de text i interpretació de processosLlegir el protocol d’una pràctica de genètica feta amb Drosophila. Resoldre les qüestions relacionades tant amb el procediment com amb els resultats.

— Activitats TICConsultar una web educativa en anglès sobre genètica humana i solucionar les activitats relacionades que s’hi proposen.

— Activitat tipus selectivitatAnàlisi de la imatge d’un cariotip i determinació de l’anomalia cromosòmica que es pot determinar a partir d’aquesta anàlisi.

6. Avaluació Deduir la importància per a la supervivència d’un determinat caràcter en funció del nombre

d’al·lels que presenta. Identificar les fases de diferents esquemes de la meiosi i respondre sobre alguns dels

fenòmens clau que es produeixen en cadascuna. Explicar el significa biològic de la meiosi. Interpretar un arbre genealògic i determinar el tipus d’herència del caràcter i el genotip

d’alguns dels individus de l’arbre. Resoldre diverses qüestions sobre caràcters lligats i sobre l’herència del grup sanguini en

els humans.

grup edebé 22


Unitat 10. Bases de la genètica molecular

Temps aproximat: 10 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Llengua estrangera; Matemàtiques; Química.

1. Competències

Específiques Competència en indagació i experimentació: deduir la seqüència d’una proteïna a partir del

fragment d’àcid nucleic que la determina i entendre el procés que l’ha generada. Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic: reflexionar de quina

manera els avenços en genètica molecular poden millorar la qualitat de vida humana.

Generals Competència personal i interpersonal: adoptar una posició crítica i reflexiva davant dels

problemes socials actuals i valorar l’aportació de la ciència com un element clau.

2. Objectius Reconèixer el DNA com a molècula portadora d’informació i dipositària dels caràcters

hereditaris. Comprendre els mecanismes moleculars que fan possible el flux d’informació a partir del

DNA. Conèixer els enzims que intervenen en aquests processos i com hi actuen. Observar les transformacions que comporten les diverses reaccions. Comprovar la fidelitat de la reproducció del missatge que permeten, d’una banda, el codi

genètic, i de l’altra, els mecanismes de replicació, transcripció i traducció. Comprendre la relació gen-proteïna-caràcter.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació moral i cívica proposant debats sobre l’abast de l’aplicació dels coneixements derivats de la seqüenciació del genoma humà. Es pot prendre com a base la declaració dels drets humans en el capítol que fa referència als drets derivats del coneixement del genoma humà.

4. Continguts

Conceptes Identificació, localització i caracterització de la informació genètica. Flux d’informació a partir del DNA i dogma central de la biologia molecular. La replicació del DNA en procariotes i eucariotes i els enzims que la regulen. La transcripció del DNA en procariotes i eucariotes i els enzims que la regulen. La traducció i el codi genèic.

Procediments Extracció de DNA de les cèl·lules. Deducció de la seqüència de diferents àcids nucleics a partir de precursors o derivats en la

transcripció i en la traducció. Deducció de seqüències proteiques a partir del codi genetic i la seqüència de RNA

corresponent. Interpretació d’animacions dels procesos de flux d’informació genètica.

Actituds

grup edebé 23


Interès pel coneixement dels procesos moleculars que són la base de l’herència dels caràcters en els éssers vius.

Importància del treball en equip i del seguiment rigorós de les indicacions del guió de pràctiques i del professor a l’hora de realitzar la pràctica de laboratori.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina incial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals. Elaborar i interpretar esquemes sobre els diferents procesos de flux d’informació genètica

en els éssers vius. Completar gràfics sobre la compartimentació i els processos que tenen lloc durant

l’expressió de proteïnes. Cercar informació en pàgines d’Internet que contenen animacions sobre la replicació, la

transcripció i la traducció i caracterització dinàmica d’aquests processos. Analitzar els casos pràctics de la unitat en els quals, a partir d’un fragment d’àcid nucleic,

podem deduir la seqüència de proteïna que se’n podrà obtenir. Completar el qüestionari i les activitats de síntesi del llibre de text.

— Activitat de comprensió de textLlegir un resum de la història del projecte genoma humà, així com de la tècnica que el fa possible. Resoldre, a continuació, les activitats relacionades amb el text i la taula que el complementa.

— Activitats TICVisitar les pàgines web indicades en els exercicis 14 i 23 de la unitat en les quals es poden trobar animacions i informació àmplia sobre la síntesi proteica. Resoldre, a continuació, les qüestions que es proposen en cadascuna de les activitats indicades.

— Activitat tipus selectivitatIdentificació dels processos i les molècules implicades en la síntesi proteica en els eucariotes a partir de la seva localització en un esquema general de l’expressió gènica.

6. Avaluació Identificar i caracteritzar el procés de transcripció inversa a partir d’un esquema amb les

seqüències dels àcids nucleics que hi participen. Resodre diverses qüestions relacionades amb el mecanisme de la replicació del DNA. Deduire la importància de les seqüències repetitives del DNA eucariota. Completar un esquema sobre l’expressió de proteïnes. Explicar que és el codi genètic i justificar el motiu de les seves característiques principals. Determinar les afirmacions falses sobre el procés de traducció i corregir les afirmacions

falses per tal que esdevinguin vertaderes.

grup edebé 24


Unitat 11. L’expressió dels gens

Temps aproximat: 9 horesInterdisciplinarietat: Llengua catalana i literatura; Ciències per al món contemporani; Llengua castellana i literatura; Llengua estrangera.


Competència en la comprensió de la naturalesa de la matèria: valorar les implicacions ètiques i morals associades a la teràpia gènica.

Competència en indagació i experimentació: conèixer el funcionament d’un operó i la seva relació amb el control de l’expressió gènica.

Generals Competència en el conèixement i interacció amb el món físic: conèixer les noves teràpies

derivades de l’estudi dels gens i les seves implicacions.

2. Objectius Comprendre el funcionament d’un operó. Identificar els diferents tipus de cèl·lules mare, com també els usos terapèutics que se’n

poden derivar. Entendre l’origen i la conseqüència de les mutacions. Conèixer les possibilitats de l’enginyeria genètica i algunes de les seves aplicacions, a partir

del desenvolupament d’un projecte senzill. Reflexionar sobre les implicacions ètiques de l’enginyeria genètica i formar un criteri basat en

raons objectives.

3. Ensenyaments transversalsEn aquesta unitat es pot treballar l’Educació moral i cívica reconeixent les implicacions morals d’algunes tècniques d’investigació amb cèl·lules mare, així com la teràpia gènica.

4. Continguts

Conceptes Control de l’expressió gènica i diferenciació cel·lular. Les mutacions. L’enginyeria genètica: instruments i tècniques. Exemple de disseny d’un projecte d’enginyeria genètica.

Procediments Disseny d’un projecte d’enginyeria genètica. Cerca d’informació bibliogràfica a través de diferents mitjans (llibres, revistes especialit-

zades, CD, DVD, Internet…).

Actituds Interès per l’identificació dels principals mecanismes de regulació de l’expressió gènica. Valoració de les repercussions que poden tenir per a la humanitat les tècniques modernes

d’enginyeria genètica.

5. Activitats Observar les il·lustracions de la pàgina inicial i llegir el text introductori. Llegir els diferents apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees principals.

grup edebé 25


Analitzar i interpretar esquemes del funcionament de l’operó lac, la teràpia amb cèl·lules mare i la identificació de colònies amb DNA clonat.

Identificar les conseqüències sobre la proteïna derivada d’un gen quan s’hi ha produït una determinada mutació puntual.

Determinar a partir de diferents cariotips el tipus de mutació que s’ha produit en cada cas. Dissenyar un projecte d’enginyeria genètica per a la producció d’una proteïna determinada. Reflexionar sobre els dilemes morals que suposa la realització de determinades

investigacions d’enginyeria i teràpia gènica. Respondre les activitats de síntesi que es proposen en el llibre de text.

— Activitat de genètica molecularLlegir el text de l’activitat 2 i respondre les preguntes relacionades amb les causes i els efectes d’una mutació gènica.

— Activitats TICConsultar la web del Howards Hughes Medical Institute, localitzar-hi la informació que planteja l’activitat 18 i respondre les preguntes relacionades amb les cèl·lules mare.

— Activitat tipus selectivitatLlegir el text i consultar l’activitat 19 i respondre les qüestions sobre l’ús de cèl·lules mare en biomedicina.

6. Avaluació Identificar les diferents parts de què es compon un operó i conèixer-ne la funció de

cadascuna. Distingir els diferents tipus de cèl·lules mare i explicar les aplicacions que poden tenir en

biomedicina. Representar i explicar diversos tipus de mutacions cromosòmiques. Identificar els resultat de diferents mutacions genòmiques. Interpretar els resultats d’un experiment d’enginyeria genètica per conjugació de DNA.

grup edebé 26

Índice - edebe · web viewelaborar i interpretar els esquemes i resums sobre les propietats de...

Documents