Índex · web viewv. materials curriculars i. presentació edebé, amb una llarga tradició...

Para ver esta película, debedisponer de QuickTime™ y deun descompresor TIFF (LZW).

1

INDICE

I. Presentació

1. El projecte educatiu Edebé

2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

3. Principis educatius

4. La concreció del projecte educatiu d’edebé: edebé al servei de l’educació

II. Batxillerat

1. Finalitats del Batxillerat

2. Els alumnes i les alumnes del Batxillerat

3. Les competències en el Batxillerat

4. Estructura. Modalitats i matèries en el Batxillerat

5. Ensenyament de Religió

6. Avaluació en el Batxillerat

7. Promoció i flexibilització en el Batxillerat

8. Metodologia en el Batxillerat

9. L’aprendre a aprendre en el Batxillerat: les estratègies d’aprenentatge

III. Concreció del currículum del Batxillerat

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat

2. Competències generals del Batxillerat

3. Objectius

4. Els eixos transversals en el Batxillerat

5. L’avaluació en el Batxillerat

6. L’atenció a la diversitat

7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial

8. Les programacions de les matèries del Batxillerat

IV. Matèria de Química

1. Introducció

2. Competències

3. Objectius

4. Metodologia

5. Distribució per curs de les competències, objectius,

continguts y criteris d’avaluació

2

V. Materials curriculars

3

I. PresentacióEdebé, amb una llarga tradició editorial en el camp educatiu, vol donar a conèixer a la comunitat educativa el projecte educatiu que orienta la seva tasca i regeix la creació dels seus llibres i altres materials formatius.

L’editorial s’obre a la nova societat i vol contribuir a donar resposta a les demandes i els reptes que aquesta societat té plantejats en relació amb:— Qualitat i equitat d’educació, en una nova societat del coneixement.— Formació de ciutadans compromesos amb valors socials i ètics, capaços de

conviure de manera positiva en la realitat multicultural actual.— Capacitació professional de la joventut i formació continuada al llarg de tota la vida.— Enriquiment cultural de la joventut en els espais d’oci i temps lliure.

En el seu projecte educatiu, Edebé exposa les seves finalitats formatives, els principis que inspiren la seva producció i la manera com aquests principis s’han concretat en els seus materials didàctics per a les diverses etapes educatives.

1. El projecte educatiu Edebé

— Raó de ser:• Orienta i regeix la tasca editorial.• Respon a les demandes de la societat.

— Apunta a… unes finalitats: l’educació integral de la persona— Es fonamenta en uns principis educatius: educació com a procés de construcció

personal, educació personalitzada…— Es concreta en una vocació de servei a l’educació:

• Dels joves: en les diverses etapes, amb diversitat de materials i varietat de suports.

• Dels educadors: professors, pares…— Culmina en… l’elaboració d’un projecte de vida personal vinculat a valors, que mou

a l’acció en la societat.

Para ver esta película, debedisponer de QuickTime™ y deun descompresor TIFF (LZW).

4

2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

Educació integral: Desenvolupament harmònic de totes les dimensions de la persona i incorporació de valors per a la vida.

a) Dimensió física i psicomotora.

— Desenvolupament de les habilitats físiques: coordinació, equilibri, potència...— Coneixement i acceptació del propi cos.— Adquisició d’hàbits saludables.

Valors:— Autoestima ajustada i consciència autocrítica.— Sentit crític envers els estereotips socials.— Equilibri ment-cos.

b) Dimensió intel·lectual i cognitiva.

— Enfortiment del pensament, integració dels aprenentatges i la seva utilització en la vida.— Desenvolupament del llenguatge com a instrument d’aprenentatge i comunicació.

Valors:— Interès per aprendre, esforç personal, iniciativa…— Autonomia de pensament. Obertura al canvi.— Llibertat madura i sentit de la responsabilitat.

c) Dimensió afectivoemocional.

— Desenvolupament de la personalitat.— Adopció de compromisos en l’àmbit personal i en el social.— Relació i col·laboració amb els altres.

Valors:— Autoconfiança. Equilibri emocional. Autoregulació.— Establiment de relacions afectives sanes.— Bondat, integritat, coherència…

d) Dimensió sociocultural.

— Consciència de ciutadania.— Respecte i tolerància envers els altres.— Cooperació en la construcció d’un món més just.

Valors:— Desenvolupament de sentiments d’estima i amistat.— Tolerància i tarannà democràtic.— Sentit de la justícia i la solidaritat.— Respecte pel patrimoni natural i sociocultural.

e) Dimensió eticotranscendent.

— Reflexió ètica i dinamisme espiritual.— Formulació de preguntes i recerca de respostes.— Obertura a la transcendència.

Valors:— Interès pel sentit de la vida i de la història.— Percepció de les aspiracions més profundes de l’ésser humà.— Identificació dels grans interrogants sobre la vida i el món.

5

3. Principis educatiusPrincipis Descripció Edebé…

1. L’educació és un procés de construcció personal.

— L’alumne creix i es construeix com a persona en interacció amb l’entorn, amb els seus iguals... — L’alumne és responsable i protagonista de la construcció del seu coneixement.— Aprendre exigeix reorganitzar la informació mitjançant una intensa activitat mental.

— Proposa activitats que conviden a la reflexió i a l’aprenentatge estratègic.— Promou la transferència entre els continguts escolars i la vida real.— Diversifica el tipus d’activitats; afavoreix el treball en equip; estimula la creativitat…

2. Un procés centrat en la persona de l’alumne. Educació personalitzada.

— Cada alumne és un ésser únic i diferent, configurat per tres coordenades:a) Individualitat. Cada persona és un ésser únic, original i irrepetible.b) Socialització: Obertura als altres. La persona s’apropia de la cultura i els valors de la seva societat, els analitza i els transforma. Implica el reconeixement de l’altre i de la seva dignitat.c) Autonomia: Fa lliure i responsable la persona, agent del seu desenvolupament i existència: el porta a elaborar el seu propi projecte de vida.

— Ofereix recursos variats i proposa diferents nivells de dificultat.— Estimula el desenvolupament de la creativitat i l’originalitat en la resolució dels problemes.— Acull les diferents sensibilitats i continguts culturals de la societat.— Proposa activitats que inciten a la comunicació i a l’intercanvi.— Facilita la formació de judicis personals fonamentats.— Proporciona les eines per tal d’abordar els reptes de la nova societat del coneixement.

3, Un procés orientat. Aprendre amb sentit.

Aprendre amb sentit permet als alumnes:— Ampliar i enriquir els seus esquemes mentals.— Dotar-los d’una organització més sòlida.— Descobrir-ne la funcionalitat.— Utilitzar-los en contextos diferents.— Obtenir una comprensió més clara de la realitat.

— Proposa metodologies que faciliten el descobriment de les relacions entre els continguts, i la seva integració en estructures més àmplies i completes.— Afavoreix la relació interdisciplinària entre els continguts de les diferents àrees i matèries.— Presenta els continguts de manera gradual, partint dels coneixements previs dels alumnes.

4. Un procés compartit. Aprendre amb els altres.

— Es refereix a la capacitat de l’ésser humà d’aprendre treballant en equip.— El treball entre iguals aporta enormes possibilitats d’aprenentage.— Aprofitar les possibilitats educatives que ofereix la societat actual, fora del marc estrictament escolar.

— Planteja activitats per a treballar en grup.— Ofereix situacions d’aprenentatge i recursos per a l’aprenentatge cooperatiu. — Suggereix activitats d’aprenentatge en àmbits extraescolars.

5. L’educador, mediador en el procés d’aprenentage.

— Actua com a expert en processos d’ensenyament i aprenentatge i promou l’activitat conjunta.— Exerceix de guia en l’aprenentatge, cedeix gradualment el control en l’activitat per tal d’afavorir l’autonomia de l’alumne. — Atén a la diversitat.— Intervé com a pont entre família i escola.

— Ofereix diversos recursos i materials per al professor.— Convida l’educador a estimular les respostes creatives dels seus alumnes.— Anima el professorat a fomentar la llibertat dels seus alumnes.

6

4. La concreció del projecte educatiu d’edebé: edebé al servei de l’educació

Per mitjà dels llibres de text

Fidel als seus principis educatius, Edebé planifica i elabora els seus llibres de text seguint un rigorós pla que:

— Defineix en un Projecte per a cada etapa del sistema educatiu.— Es concreta i desplega en les Programacions dels diferents cicles i cursos de cada

etapa.— Presenta aquests projectes i programacions complets, però alhora oberts, perquè

els centres i els equips educatius els puguin acomodar, personalitzar i dinamitzar tenint en compte les especificacions del seu projecte educatiu.

— Té cura de la unitat i la continuïtat dins de cada etapa i en la transició entre etapes.— Concreta, per a cada cicle i curs, una adaptació didàctica dels principis educatius de

l’editorial, tenint en consideració el desenvolupament evolutiu, les necessitats dels alumnes i les finalitats establertes en el currículum.

Metodologia

— Manté sempre un enfocament globalitzador i una relació interdisciplinària entre els continguts dels diversos dominis d’aprenentatge.

— Promou aprendre a aprendre i la realització d’aprenentatges amb sentit.— Convida a treballar en equip i a aprendre amb els altres.

Continguts

— Desenvolupa els continguts de cada matèria segons la seva didàctica específica, enllaçant-los amb l’entorn dels estudiants i intentant que en descobreixin la funcionalitat.

— Integra oportunament en les diverses àrees els continguts transversals (educació moral, per a la pau, mediambiental, etc.).

Atenció a la diversitat

— Busca sempre adaptar-se a la majoria dels alumnes, i ofereix recursos per tal d’atendre a la diversitat.

Avaluació

— Proporciona criteris i propostes pràctiques per a les diverses modalitats d’avaluació.

Les característiques pròpies dels estudiants de cada etapa exigeixen una aplicació diferenciada d’aquest pla en cadascuna:

Criteris didàctics

Els criteris didàctics que Edebé segueix en la preparació dels materials curriculars per a cada etapa són els següents:

— Augmentar de manera progressiva el nivell d’exigència i, d’aquesta manera, generar situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegin un repte que exigeixi cada cop un grau més elevat de coneixements i estratègies.

7

— Iniciar els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.— Insistir en la globalització i en la funcionalitat dels aprenentatges perquè

esdevinguin cada cop més significatius.— Desenvolupar en els alumnes formes de raonament adequades a cada moment

evolutiu i introduir-los progressivament en el mètode i el pensament científic.— Privilegiar activitats que promoguin la reflexió crítica sobre el que s’aprèn i la

manera com s’aprèn.— Introduir i afavorir el tractament formatiu dels continguts transversals.— Promoure accions en grup i amb altres grups per tal d’aprofundir en les

experiències de socialització.— Afavorir l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge oral i

escrit.— Proposar suficients activitats de reforç i d’ampliació.— Donar a l’avaluació un marcat caràcter formatiu, que afavoreixi la presa de

consciència del propi procés d’aprenentatge i que faciliti al professorat la presa de decisions que afavoreixin el major creixement dels seus alumnes. En l’ESO, l’avaluació incorpora el caràcter orientador, a fi que els alumnes puguin anar preparant les decisions sobre els seus itineraris futurs.

Per tal d’adaptar aquests criteris a les característiques dels alumnes en cada moment evolutiu, Edebé elabora projectes coordinats entre les diverses àrees en els quals inclou la distribució dels continguts que es treballaran en cada etapa, la seva concreció i la seva organització en unitats didàctiques.

En el Batxillerat

Edebé aborda aquesta etapa des d’una perspectiva integradora i dinàmica per tal de poder respondre de tots els matissos i trets diferencials que presenta. En els seus textos, Edebé té en compte el caràcter propedèutic del Batxillerat i també la seva dimensió terminal. Així, assumeix la finalitat compartida socialment per al Batxillerat de proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

Pretén consolidar l’esperit emprenedor, la creativitat i el treball en equip entre els alumnes d’aquesta etapa i, alhora, intenta donar cabuda a un tipus de coneixements més vinculats a l’activitat pràctica, la qual cosa dotarà l’alumnat d’una qualificació general més gran, necessària si decideix accedir a la vida laboral.

Aspira que els alumnes del Batxillerat consolidin els seus hàbits de lectura, d’estudi i disciplina davant les tasques formatives; que progressin en autonomia en l’aprenentatge i en la seva maduresa intel·lectual, i que adquireixin les destreses, mètodes i estratègies necessaris per a abordar amb èxit els estudis posteriors.

El progressiu i ininterromput avenç de la ciència i de la tècnica exigeix una contínia revisió i adaptació dels materials. Edebé tracta aquest extrem amb molta cura i considera la seva tasca com un treball fonamentat, però sotmès a revisió i contrast, preocupant-se per oferir uns continguts totalment actualitzats que afavoreixin una educació de qualitat.

Planteja als alumnes el fet d’aprendre com a enriquiment i modificació dels esquemes de coneixement de què disposen, per tal de comprendre millor la realitat i actuar-hi. Per això:

8

— Inicia els aprenentatges partint del que els alumnes ja coneixen.— Detecta els seus interessos i necessitats i tracta de connectar-hi.— Proposa, de manera atractiva i motivadora, una finalitat als nous aprenentatges que

justifiqui l’esforç personal que es demana a l’alumne/a.— Presenta unes activitats d’ensenyament-aprenentatge coherents amb les intencions

educatives, buscant l’eficàcia en el treball.— Afavoreix l’aplicació i transferència dels aprenentatges a la vida real. — Promou l’adquisició de valors de reflexió, honestedat i compromís. — Fomenta l’exercici de la ciutadania responsable i el desenvolupament de la

consciència crítica, com a mostres de la maduresa personal i social.

En acabar el Batxillerat, l’alumne/a ha d’haver consolidat la seva autonomia en l’activitat intel·lectual. Això implica l’adquisició d’unes habilitats personals per tal de fer front a les diverses situacions amb què es trobi. Edebé vol contribuir que els alumnes sàpiguen estudiar i aprendre, que siguin estratègics i, per a fer-ho, concep els seus materials d’una forma metòdica i ofereix en els textos una àmplia mostra de possibles estratègies d’aprenentatge. D’aquesta manera, els alumnes les van incorporant d’una forma conscient i, coneixedors de les seves possibilitats, estaran en condicions d’escollir les maneres d’estudiar més adequades per a cada situació, segons el seu estil d’aprenentatge.

9

II. EL BATXILLERAT

D’acord amb el que preveu la LOE, el Batxillerat constitueix una etapa educativa amb unes característiques específiques i unes finalitats pròpies en el conjunt de l’Educació Secundària Postobligatòria, i inclou dos cursos acadèmics que convencionalment comprenen dels 16 als 18 anys. Es desenvolupa amb tres modalitats diferents, que s’organitzen de manera flexible i en relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l’educació superior, tant universitària com no universitària, que es poden cursar després del Batxillerat, i dins de cada modalitat hi ha diverses vies, amb la finalitat de poder oferir una preparació més especialitzada a l’alumnat d’acord amb les seves prespectives i interessos de formació per tal de continuar estudis posteriors o incorporar-se al món laboral.

1. Finalitats del Batxillerat

El batxillerat té com a finalitat proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència sense els condicionants de gènere i a l’educació superior.

D’aquestes finalitats, en deriva el caràcter propedèutic, orientador i terminal d’aquesta etapa.

- El Batxillerat té un caràcter de preparació per als estudis posteriors, però això no significa que s’hagi de convertir en un simple pròleg de la universitat, ni tampoc que s’hagin de traslladar a l’ensenyament secundari els esquemes científics i didàctics propis de nivells superiors. Es tracta, més aviat, d’adoptar uns plantejaments que, tot i ser coherents amb els de l’etapa educativa anterior, contribueixin a aprofundir i ampliar els coneixements desenvolupats, i d’incorporar-hi la perspectiva analítica pròpia de les disciplines científiques, i també un major rigor en la formulació del coneixement.

- En l’aspecte orientador, el Batxillerat ha de facilitar recursos perquè l’alumnat canalitzi les seves preferències i capacitats en un marc de referència apropiat i amb l’orientació adequada. Des d’aquest punt de vista, les activitats de tutoria, l’opcionalitat curricular, el treball de recerca, l’estada a l’empresa, etc. poden interpretar-se com a recursos que, amb independència de l’especialitat cursada, serveixen a aquesta funció orientadora.

- El Batxillerat té, a més, una funció terminal, un valor educatiu per ell mateix. El Batxillerat ofereix el grau superior de qualificació general que la societat actual reclama als ciutadans. La formació que proporciona té interès tant per les possibilitats de promoció laboral com per a ampliar el propi bagatge cultural.

2. Els alumnes i les alumnes del Batxillerat

Entre els setze i els divuit anys, els nois i noies continuen el procés d’accentuació i afermament dels canvis fisiològics, psicològics i socials que marquen la transició a la vida adulta.

10

En l’àmbit cognitiu, el desenvolupament del pensament formal els permet d’assumir noves habilitats i rols socials i d’adquirir valors morals superiors. El pensament formal els permetrà d’operar sobre proposicions i no tan sols sobre objectes reals i concrets, els possibilitarà d’enfocar la resolució d’un problema atenent a totes les situacions i relacions possibles, de formular hipòtesis explicatives i de verificar-les sistemàticament mitjançant processos deductius i experimentals, com també de sotmetre els resultats a les proves d’una anàlisi deductiva.El nou potencial cognitiu afavoreix l’obertura al món de la cultura; per això, els alumnes poden arribar a tenir un contacte més aprofundit amb alguns components fonamentals del desenvolupament actual de la civilització i, particularment, amb els aspectes més rellevants del patrimoni cultural de la societat a la qual pertanyen: llengua, història, pensament...

Els àmbits de desenvolupament de l’autonomia personal i la inserció social es presenten molt interrelacionats en aquesta etapa. Els nois i noies d’aquestes edats acostumen a estar molt interessats a agradar als altres i a adequar llurs actituds i accions a les normes socials, especialment a les del grup d’iguals. Paralel·lament, manifesten un marcat interès per diferenciar-se, per construir la seva pròpia imatge i personalitat i un projecte de vida propi. És el període de consolidació de la identitat personal, que es concreta en l’adquisició d’una consciència moral autònoma, en l’adopció de valors significatius i en l’elaboració d’un concepte d’ells mateixos, acompanyat d’una autoestima bàsica.

Aquest procés d’afirmació personal es duu a terme mitjançant la inserció en una “cultura d’edat” que es caracteritza per un estil de vida peculiar i uns hàbits i valors propis. Les noves potencialitats cognitives els permeten de reflexionar sobre ells mateixos i el seu entorn i d’obrir-se al diàleg amb els altres si es propicia un clima de participació democràtica, tant en l’entorn escolar com en el familiar.

L’etapa es presenta com el moment de l’elecció vocacional, de l’adopció de creences i actituds, del compromís envers valors, de la progressiva definició d’un projecte de vida i, sobretot, de la formació de la identitat personal i l’afermament d’una personalitat capaç d’autoavaluar-se i de rectificar segons el projecte de vida traçat.

3. Les competències en el Batxillerat

En el currículum s’estableixen les competències que els joves han de desenvolupar i consolidar en finalitzar el Batxillerat. S’enten per competència la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament personal de l’alumnat, a la pràctica de la ciudadanía activa, a l’adquisició de la maduresa necessària per a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria com a ciutadans actius i compromesos i al desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota la vida implica que els joves han de tenir una formació completa, tant en coneixements com en competències, que els permeti continuar aprenent i poder combinar l’estudi i la formació amb l’activitat laboral o amb altres activitats. La inclusió de les competències en el currículum té diverses finalitats:

11

a) Integrar els aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents àrees o matèries, com els informals i no formals.b) Permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb diferents tipus de continguts i utilitzar-los en diferents contextos.c) Finalment, orientar, inspirar les diferents decisions relatives al procés E-A.

El currículum inclou les competències per al conjunt de l’etapa (competències generals) i les pròpies de cada matèria (competències específiques).

S’identifiquen com a competències generals les següents:• Compètencia comunicativa• Competència en la gestió i el tractament de la informació• Competència digital• Competència en recerca• Competència personal i interpersonal• Competència en el coneixement i interacció amb el món

4. Estructura. Modalitats i matèries en el Batxillerat

El Batxillerat comprèn dos cursos i contempla diferents modalitats: Arts (dues vies: Arts plàstiques, disseny i imatge i Arts escèniques, música i dansa), Ciències i Tecnologia, i Humanitats i Ciències Socials. Tanmateix, deixa un espai d’opcionalitat perquè cada alumne/a pugui traçar el seu propi itinerari. Amb això es pretén donar resposta a la diversitat d’interessos, motivacions i aptituds dels alumnes d’aquestes edats. S’organitzarà de manera flexible, amb l’objectiu de poder oferir una preparació especialitzada als alumnes en concordança amb les seves perspectives i interessos de formació o permetre la incorporació a la vida activa un cop finalitzat el Batxillerat.

Matèries del Batxillerat

Matèries comunes

Matèries 1r curs 2n cursLlengua catalana i LiteraturaLlengua castellana i LiteraturaLlengua estrangeraCiències per al món contemporaniEducació FísicaFilosofia i ciutadaniaHistòria de la FilosofiaHistòriaTutoriaTreball de RecercaReligió

223222

-/2*

223

331

Total hores matèries comunes 14h. 14h.PART DIVERSIFICADA

Matèria modalitat 1Matèria modalitat 2Matèria modalitat 3Matèria modalitat o optativa

4444/2*

4444

Total hores matèries modalitatL’alumnat que opti per Religió haurà de cursar, a més, una matèria optativa de 2 hores/setmana.

16 16

Total hores 30 30

Modalitats del Batxillerat

12

Modalitat de Ciències i Tecnologia

Biologia I i IICiències de la Terra i mediambientals I i II Dibuix Tècnic I i II Electrotècnia Física I i II Matemàtiques I i II Química I i II Tecnologia Industrial I i II

Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials

Economia Economia de l’Empresa I i II Geografia Grec I i IIHistòria de l’Art Història del Món Contemporani Llatí I i IIMatemàtiques aplicades a les Ciències Socials I i IILiteratura catalana Literatura castellana Literatura universal

Modalitat d’Arts

a) Via d’Arts plàstiques, imatge i disseny

Cultura audiovisualDibuix Artístic I i IIDibuix Tècnic I i II DissenyHistòria de l’ArtTècniques d’Expressió GraficoplàsticaVolum

b) Via d’Arts escèniques, música i dansa

Anàlisi musical I i IIAnatomia aplicada Arts escèniques Cultura audiovisual Història de la Música i de la Dansa LLenguatge i pràctica musical Literatura universal Literatura catalana Literatura castellana

Consideracions:

Part comuna:- Les matèries comunes són cursades per tots els alumnes.

13

- Treball de recerca: petita investigació individual que realitza cada alumne de Batxillerat sobre un tema triat per ell, al llarg dels dos anys, sota el guiatge d’un professor, que ha de contribuir decisivament a assolir la competència en recerca. Es computa entre les matèries de 2n curs.

Part diversificada: a) Matèries modalitats

-Els alumnes cursaran, en el conjunt dels dos cursos del Batxillerat, un mínim de sis matèries de modalitat de les quals, com a mínim cinc, han de ser de la modalitat triada. -Les matèries de nivell II s’hauran de cursar després d’haver cursat les de nivell I.-Si un alumne decideix canviar de modalitat, el centre s’assegurarà que, en acabar l’etapa, hagi superat quatre o més de les matèries de la nova modalitat.

b) Matèries optatives - A més de les matèries d’oferta obligatòria -Segona Llengua Estrangera, Estada a l’Empresa i Psicologia i Sociologia- amb una assignació horària de 140 hores, el centre podrà oferir matèries d’altres modalitats i matèries optatives dissenyades pel propi centre.

5. Ensenyament de Religió

- L’alumne/a major d’edat i els pares/tutors dels menors d’edat podran manifestar a l’inici de curs la voluntat de cursar-lo.- L’alumnat que opti per cursar Religió té assignades dues hores setmanals en el seu horari lectiu en un dels cursos del Batxillerat dins de la franja horària d’optativitat. - La determinació del currículum de la Religió católica serà competència de la jerarquia eclesiàstica.- Les qualificacions no es computaran per a la nota mitjana d’accés a la universitat ni per a l’obtenció de beques o ajuts a l’estudi.

6. Avaluació en el Batxillerat

L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua i diferenciada segons les matèries, amb observació sistemàtica i amb una visió globalitzada al llarg de l’etapa.

El procés avaluatiu ha de permetre l’assoliment dels objectius que duen a les habilitats i competències que el currículum desenvolupa. Per aquesta raó i en coherència amb la diversitat d’activitats que suposa el desplegament del currículum, l’avaluació ha de ser diversificada en els seus instruments. D’altra banda, la concepció de l’avaluació ha de permetre identificar els aspectes relacionats amb els valors i l’ètica de forma conjunta amb els procedimentals i conceptuals. Aquesta concepció permet l’ús de diferents tipologies d’activitats a l’aula com a instrument de control dels aprenentatges dels alumnes i com a part integrant de l’avaluació sumativa basada:

- Activitats que permetin una visió aplicada dels continguts a la resolució i reflexió sobre casos i problemes.

- L’elaboració de dossiers sobre determinats temes.- L’exposició i defensa de projectes o altres propostes semblants.

Aquests instruments permeten valorar el procés de maduració personal de l’alumnat.

14

7. Promoció i flexibilització en el Batxillerat

a)Promoció

En finalitzar el primer curs, el professorat decidirà sobre la promoció de cada alumne al curs següent, tenint en compte:

1. Els alumnes passen al segon curs quan han superat totes les matèries de primer curs o tenen avaluació negativa en dues matèries com a màxim.

2. L’alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries, s’ha de matricular de les matèries pendents del curs anterior. Els centres han d’organitzar les consegüents activitats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents.

3. El treball de recerca comptabilitza com una matèria.

4. L’alumnat que en el primer curs no hagi superat 3-4 matèries no caldrà que repereixi tot el curs. Es cursaran només les matèries suspeses i es completarà amb dues o tres matèries de segon curs.

b) Flexibilització de la durada del Batxillerat

Per tal d’afavorir l’èxit escolar, els centres podran flexibilitzar el nombre de matèries que l’alumnat podrà cursar cada any i distribuir-les en tres cursos amb menys matèries per curs.

- En el primer bloc, l’alumne/a haurà de matricular-se en set matèries de primer curs de Batxillerat i per a passar al segon bloc haurà de superar un mínim de les sis matèries cursades en el primer bloc. En cas contrari, haurà de repetir el primer bloc sencer.

- L’alumnat que ha cursat el segon bloc i no superi un total de vuit matèries com a mínim entre el primer i segon bloc, haurà de repetir el segon bloc.

- Per a poder cursar el tercer bloc de matèries, l’alumnat haurà de superar un mínim de vuit matèries entre els dos primers blocs cursats.

c) Títol de Batxillerat

Per a obtenir el títol de batxiller és necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos. Així, els alumnes que cursin satisfactòriament el Batxillerat en qualsevol de les seves modalitats reben el títol de batxiller, que tindrà efectes laborals i acadèmics.

8. Metodologia en el Batxillerat

La manera d’organitzar l’acció didàctica dins de l’aula i el caràcter que s’atorga a cadascun dels elements del currículum conformen un singular estil educatiu i un clima escolar que tenen una repercussió directa en el desenvolupament dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

15

Encara que existeixen diferents metodologies que permeten de desenvolupar intencions educatives diverses, pot resultar convenient fer referència a algunes consideracions que orientin la presa de decisions metodològiques en aquesta etapa.

Si considerem l’aprenentatge com un procés social i personal que l’alumne/a construeix en relacionar-se de forma activa amb les persones i amb la cultura, és fàcil de comprendre la importància que tenen en l’aprenentatge la interacció social i el llenguatge. Per això, convé que el diàleg, el debat i la confrontació d’idees i d’hipòtesis constitueixin un element important en la pràctica dins l’aula.

La progressiva consolidació del pensament abstracte permet que la investigació com a mètode de treball adopti procediments i formulacions conceptuals més properes als models científics. D’altra banda, convé que el professorat consideri la seva tasca docent com un treball ben fonamentat, sotmès a revisió i contrast.

Aprendre comporta modificar i enriquir els esquemes de coneixement de què hom disposa per tal de comprendre millor la realitat i actuar-hi. Convindrà, per tant:

— Partir d’allò que els alumnes coneixen i pensen sobre un tema concret.— Connectar amb llurs interessos i necessitats.— Proposar-los, de manera atractiva, una finalitat i utilitat clares per als nous aprenentatges, que justifiquin l’esforç i dedicació personal que els seran exigits.— Mantenir una coherència entre les intencions educatives i les activitats que es duen a terme a l’aula.— Afavorir l’aplicació i transferència dels aprenentatges a la vida real.

El progrés científic i tecnològic de la societat en què vivim reclama una diversificació dels mitjans didàctics que s’utilitzen a classe. L’acció docent hauria d’aprofitar les variades i suggeridores possibilitats que ofereixen els mitjans didàctics per a afavorir, enriquir i motivar l’aprenentatge. L’aula també és un espai adient per a realitzar una anàlisi crítica d’aquests mitjans. Convé remarcar que aquests mitjans estan al servei del projecte educatiu que es vol dur a terme, i no a l’inrevés; per tant, cal adaptar-los a les finalitats educatives que es pretenen.

La distribució d’espais i temps a l’aula, la modalitat d’agrupament dels alumnes, el tipus d’activitats, etc. s’han d’entendre d’una manera dinàmica, i cal adaptar-los en cada moment a les necessitats i intencions educatives que es persegueixen, amb la finalitat de crear un entorn facilitador de l’aprenentatge.

El desenvolupament del currículum del Batxillerat reclama als professors un paper de guies i facilitadors de l’aprenentatge, de manera que facin realitat el conjunt de normes i decisions que regularan l’acció dins l’aula. A causa de la complexitat de les variables que hi intervenen, és molt necessari el treball en equip de tots els implicats.

9. L’aprendre a aprendre en el Batxillerat. Les estratègies d’aprenentatge

La consolidació de l’autonomia dels alumnes, que és present en l’horitzó educatiu del Batxillerat, implica que els alumnes adquireixin unes estratègies personals per tal de fer front a les diverses situacions de la vida, tant en l’àmbit cognitiu com en el social i moral.

En l’àmbit intel·lectual, l’alumne autònom delimita uns objectius per a cada aprenentatge que inicia i uns mecanismes i indicadors que al final li permetran de

16

valorar si ha assolit les finalitats previstes. Així mateix, traça un pla, un itinerari d’aprenentatge, i selecciona les tècniques més adients per a assolir l’objectiu fixat i les que més s’adaptin a les característiques de la matèria i a la seva pròpia manera d’aprendre, a les seves habilitats i limitacions.

A mesura que avança en el recorregut de l’aprenentatge, va controlant el procés que segueix i comprova si va assolint les fites previstes, rectificant si cal i ajustant la seva actuació a la consecució de les finalitats establertes.

Finalment, avalua els resultats obtinguts, el grau d’assoliment dels objectius i la validesa de les tècniques emprades, de l’estratègia seguida i de l’itinerari traçat, i n’extreu conclusions per a futures actuacions.

Aquest perfil de l’alumne autònom, que sap estudiar, que sap aprendre, encaixa totalment amb l’alumne estratègic. El quadre següent presenta de forma esquemàtica el procés de presa de decisions de l’estudiant estratègic:

Abans Projecto(Què faré?)

Què pretenc amb aquest material?Què sé i què no sé d’aquest assumpte?

Com funciono en l’aprenentatge?

Planifico(Com ho faré?)

Quins passos he de fer?Per què?Què necessitarè?

Mentrestant Regulo (Com controlo si vaig bé?)

Com sabré si vaig bé, si estic seguint el pla i si va donant resultat?

Després Avaluo(Comprovo si he aconseguit el que pretenia)

Com sabré que he aconseguit tot el que pretenia?

Reviso el recorregut (N’extrec experiència per a altres casos i estudis)

Com ha anat tot el procés?

Com qualsevol altre aprenentatge, l’adquisició d’estratègies respon a un procés en el qual el professor/a té un paper determinant. El professor/a pot contribuir d’una manera molt activa perquè els seus alumnes siguin estratègics. Mitjançant diversos procediments (modelatge, representacions gràfiques, explicacions...), mostra als alumnes les estratègies que ell mateix utilitza en desenvolupar un determinat contingut: què pretén, l’itinerari que segueix, per què selecciona unes activitats o unes altres, per què utilitza uns recursos o uns altres, com sap si ha aconseguit els objectius, etc.

Aquesta manera d’actuar, quan és posada en pràctica per tot l’equip de professors, ofereix als alumnes una àmplia mostra de possibles estratègies davant diverses situacions d’aprenentatge, i a poc a poc els alumnes les van incorporant d’una manera conscient a la seva manera d’actuar, saben quines han de fer servir, quan, com i per què, i estan en condicions d’escollir les que més s’adaptin a les seves característiques personals, als seus estils d’aprenentatge i a les intencions que persegueixen.

17

III. Concreció del currículum del BatxilleratEls centres docents que imparteixin els estudis de Batxillerat han de desenvolupar i completar el currículum del Batxillerat establert en el decret, concreció que, en les seves línies fonamentals, ha de formar part del seu projecte educatiu.

Concretar el currículum és una de les tasques més importants de l’equip docent. L’èxit del procés d’ensenyament-aprenentatge està sotmès al fet que es clarifiquin els objectius, que el pla d’acció educativa per a l’etapa sigui coherent en els seus diferents aspectes (competències, continguts, metodología, mitjans…), que les activitats educatives afavoreixin la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix, per a treballar en equip, per a aplicar els mètodes d’investigació apropiats, així com la capacitat d’expressar-se correctament en públic i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal de continuar formant-se al llarg de la vida.

La concrecció del currículum recollirà les diverses possibilitats d’elecció de matèries pròpies de modalitat i optatives que el centre ofereix als alumnes en cada modalitat, la distribució de les matèries en cadascun dels cursos, i també les competències generals, les competències específiques que es treballen en la matèria en qüestió, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències generals de l’etapa, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació. Tots aquest elements, juntament amb el tratament dels temes transversals, l’atenció a la diversitat, la tutoria i orientació dels alumnes, configuren la concrecció del currículum per a cada centre.

Aquest projecte concretarà i desplegarà el currículum establert i l’adaptarà a les característiques de l’alumnat i a la seva realitat educativa. Alguns dels elements que poden formar part de la concrecció del currículum són els següents:

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat2. Competències generals i específiques del Batxillerat3. Objectius4. Els eixos transversals5. L’avaluació6. L’atenció a la diversitat7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial8. Les programacions de les matèries del Batxillerat.

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat

En aquest apartat de la concrecció del currículum, cada centre haurà de fer constar quines modalitats del Batxillerat s’imparteixen en el centre, els possibles itineraris, les matèries que en formen part, les optatives, etc.

2. Competències generals del Batxillerat

Una de les novetats del currículum del Batxillerat és incloure en la definició de currículum les competències en dues tipologies: les competències generals del

18

Batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.

En el Batxillerat, s’identifiquen com a competències generals les següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.

Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per a actuar de manera eficient en els estudis superiors.D’altra banda, els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.

En el moment d’elaborar la concrecció del currículum, cada centre i cada departament didàctic haurà d’identificar quines competències es desenvolupen al llarg del curs i en cada unitat didàctica de les diferents matèries.També caldrà preveure com es treballaran aquestes competències en l’activitat diària a la classe, mitjançant el desenvolupament dels continguts i la realització de les activitats i exercicis.

Finalment caldrà avaluar el grau d’assoliment d’aquestes competències mitjançant els diferents recursos per a l’avaluació propis del Batxillerat.Per tal de facilitar aquesta tasca, Edebé ofereix als centres un model de la manera com dur a terme l’explicitació del treball de les competències en la concrecció del currículum.

La identificació, el treball i l’avaluació de les competències en els nostres textos.

En una primera fase, s’ha procedit a la identificació de les competències generals i posteriorment a les específiques de l’àrea, a partir del currículum per a l’etapa de Batxillerat. Els nostres llibres de l’alumne estableixen una relació de les competències generals i específiques del curs i un desplegament d’aquestes per unitats didàctiques. En les pàgines inicials de cada unitat s’indiquen les competències generals i específiques que es desenvoluparan en la unitat.

El treball de les competències es duu a terme fent especial ènfasi en aquells aprenentatges que es consideren fonamentals per a assolir una formació integral de l’alumne/a que li permeti desenvolupar una vida satisfactòria un cop acabat el Batxillerat. El treball de les competències està implícit en l’exposició dels continguts i en la realització de les activitats i materials complementaris.

L’avaluació (a partir de les activitats, en els casos pràctics i altres propostes del Llibre Guia) són els instruments que permeten comprovar el grau d’aquisició d’aquestes competències.

3. Objectius

Per tal de facilitar la posterior presa de decisions curriculars, convé que tot l’equip educatiu arribi a acords sobre la manera com s’han d’interpretar els objectius de l’etapa i sobre les capacitats que estan expressades en aquests objectius. Així, els

19

objectius generals esdevindran un referent útil per a l’avaluació, per a decidir l’orientació metodològica, per a determinar l’enfocament dels continguts, etc.A tall orientatiu, Edebé ofereix un exemple d’interpretació dels objectius del Batxillerat que pot servir com a material de partida per al treball en els centres.

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en els drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat. Això comporta:

— Desenvolupar en els alumnes la consciència de pertànyer a una comunitat amb uns trets específics i mostrar interès per obtenir un coneixement rigorós dels elements que la defineixen.

— Conèixer els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes i discriminatòries.

— Comprendre els mecanismes de funcionament de la societat espanyola i catalana en els diversos àmbits, per tal de poder analitzar la realitat d’una forma rigorosa, sistemàtica i profunda.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials. Això suposa:

— Tenir opinions pròpies, ben fonamentades i argumentades, manifestar coherència en les opinions i judicis personals i defensar el propi punt de vista tot respectant les opinions dels altres.

— Assumir compromisos personals coherents amb la pròpia manera de pensar, adaptant la conducta i mantenint-se obert a rectificar les pròpies idees davant d’arguments més sòlids.

— Adquirir capacitats per preveure i resoldre conflictes pacíficament, tant personals com familiars o socials, actuar de manera responsable, desenvolupant un esperit crític.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.Amb aquest objectiu es pretén:

— Desenvolupar actituds solidàries i tolerants, adquirint compromisos personals de rebuig de qualsevol forma de marginació o discriminació i participant activament en iniciatives que persegueixin aquestes finalitats.

— Desenvolupar la sensibilitat davant les desigualtats que afecten les persones i pobles en l’actualitat i rebutjar qualsevol tipus de violència o discriminació, valorant la justícia i la vida dels éssers humans.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. Això suposa:

— Mostrar interès per progressar en el domini de la llengua, manifestant inquietud per actualitzar els coneixements i per utilitzar-los reflexivament per a controlar i corregir les pròpies produccions.

20

— Ser rigorós i constant en l’esforç per resoldre nous problemes que es presenten, apreciant l’adquisició de coneixements com a enriquiment personal i font de satisfacció.

— Mostrar inquietud per enriquir la formació que ja es posseeix i actualitzar-la, interessant-se per les innovacions i noves tendències que apareixen en la societat.

— Adquirir unes estratègies d’estudi i treball que afavoreixin l’autonomia intel·lectual i que permetin als alumnes de controlar i regular els propis processos d’aprenentatge com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana. Això implica:

— Comprendre i elaborar missatges ajustats a diverses intencions i contextos comunicatius, fent servir els recursos i possibilitats expressives del llenguatge de forma autònoma i creativa.

— Obtenir, seleccionar i analitzar críticament la informació procedent de diverses fonts, contrastant-la i valorant-ne la utilitat segons les finalitats previstes.

— Conèixer les diverses tècniques de comunicació i saber-les utilitzar en el context adient.

— Analitzar les diferents possibilitats dels diversos tipus de llenguatges i seleccionar el més adequat segons la intenció volguda i el context.

f. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.Comprendre i expressar-se amb fluïdesa comporta:

— Obtenir la informació global i específica de produccions orals i escrites, adonant-se del substrat cultural propi de la societat en què es produeixen.

— Dominar els recursos expressius bàsics i utilitzar-los amb precisió i autonomia en diferents contextos i intencions comunicatives.

— Mostrar interès per progressar en el domini de la llengua, manifestant inquietud per actualitzar els coneixements i per utilitzar-los reflexivament per a controlar i corregir les pròpies produccions.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.Amb això es pretén:

— Obtenir i seleccionar la informació de forma intel·ligent, tenint en compte els objectius, els requisits establerts i les pròpies possibilitats, analitzar-la amb sentit crític i presentar-la i organitzar-la de forma original i intel·ligible.

— Valorar i utilitzar de manera responsible les noves tecnologies com a eines per a obtenir i processar informació diversa, a l’hora de fer els treballs escrits (ordinador), en la consulta de llibres a les biblioteques i en les exposicions orals (internet, audiovisuals, enregistraments…), per tal de millorar les produccions pròpies.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.Implica:

— Comprendre els mecanismes de funcionament de la realitat del món contemporàni en els diversos àmbits, per tal de poder analitzar la realitat d’una forma rigorosa, sistemàtica i profunda.

— Prendre consciència i assumir el compromís de la responsabilitat individual i col·lectiva en la conservació i millora del patrimoni cultural.

21

— Participar de forma activa i aportar iniciatives en actuacions que procurin la conservació de l’entorn social, sentir-se solidari i implicar-se com a ciutadà actiu en els projectes i iniciatives culturals.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient. Això implica:

— Copsar l’organització i l’estructura dels continguts de les diverses matèries, establint relacions entre ells i amb altres coneixements, i utilitzar-los eficaçment en les situacions que s’escaigui, com també per a dur a terme nous aprenentatges.

— Conèixer les tècniques i els procediments de treball intel·lectual propis de les diverses matèries, seleccionar-los conscientment segons l’objectiu previst i aplicar-los correctament, autoregulant el procés seguit.

— Desenvolupar el sentit crític respecte del progrés científic i tècnic, valorant de forma ponderada la seva contribució a la millora de la qualitat de vida i rebutjant possibles aplicacions que atemptin contra les persones o l’entorn.

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.Amb aquest objectiu es pretén:

— Mostrar iniciativa i autonomia en la participació en tasques individuals i col·lectives, desenvolupant capacitats com la seguretat en un mateix, la aportació d’idees, prenent decisions i valorant les opinions dels altres.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.Això implica:

— Conèixer els diferents codis i tècniques propis de l’expressió literària i artística, i saber-los identificar i valorar en una obra.

— Mostrar inquietud per enriquir la formació que ja es posseeix i actualitzar-la, interessant-se per les innovacions i noves tendències que apareixen en la societat.

— Gaudir de l’obra artística o amb la lectura, i desenvolupar el sentit crític per tal de copsar els valors que s’hi amaguen o per tal de donar arguments contra el frau, la mediocritat o qualsevol altre tipus de mancança.

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Això implica:

— Conèixer i valorar críticament les repercussions que tenen en la salut i en la qualitat de vida unes determinades pràctiques (vida sedentària, dieta desequilibrada, consum de drogues...) i adquirir uns hàbits de vida relacionats amb el lleure constructiu i amb la pràctica regular de l’exercici físic i l’esport.

— Comprendre el funcionament del cos humà, de manera que aquesta comprensió contribueixi a una millor acceptació dels canvis propis de l’adolescència i faciliti el desenvolupament d’una sexualitat sana.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

22

Això suposa:— Adquirir un comportament responsable a la via pública, tant en la condició

de vianant com en la de conductor.— Valorar la necessitat de respectar les normes de circulació com a mitjà

d’organització i de prevenció d’accidents

4. Els eixos transversals en el Batxillerat

En una concepció integral de l’educació, l’educació social i l’educació moral són fonamentals per a procurar que els alumnes adquireixin comportaments responsables en la societat, respectant les idees i creences dels altres.

El caràcter integral del currículum implica també la necessitat d’incloure en les diverses àrees elements educatius imprescindibles per a la formació dels ciutadans (eixos transversals), com ara l’educació per a la pau, per a la salut, per a la no-discriminació per raó de sexe, l’educació mediambiental, per al consum, etc., que no estan limitats a l’àmbit d’una matèria determinada, sinó que afecten els diversos àmbits de la vida.

Tractament dels eixos transversals

La incorporació d’aquests ensenyaments en les diverses matèries comporta el fet que cal donar-los un tractament sistemàtic, planificat i pedagògicament graduat, com a tota la resta de continguts. En conseqüència, caldrà començar incloent-los en el projecte curricular, delimitant-ne l’abast i prenent decisions sobre el seu tractament, orientació i sentit. Es poden seguir els passos següents:

1. Aclariment de l’abast i el significat de cada eix transversal

Comporta definir des de la línia educativa del centre la concepció que hom té dels diferents eixos transversals. Això conduirà a la formulació d’uns objectius generals, continguts i objectius terminals per a cada eix transversal.

2. Distribució per matèries dels continguts de cada eix

Consisteix a assignar a les diverses matèries la part que cadascuna pot dur a terme (sense forçar-se ni desnaturalitzar-se) en el treball de cada eix, tant en els aspectes conceptuals com de procediments o d’actituds. Aleshores es comprovarà que alguns d’aquests continguts ja estaven inicialment inclosos en el currículum de la matèria.

A partir d’aquest moment, el desplegament i concreció dels continguts de l’eix transversal va paral·lel al dels continguts propis de cada matèria:— Distribució per cursos, determinant l’extensió i la profunditat amb què es treballarà

cada eix en cadascun dels cursos, tenint en compte el moment evolutiu dels alumnes i el procés d’aprenentatge.

— Concreció i programació de les unitats. El treball específic i concret es duu a terme mitjançant l’elaboració d’unitats didàctiques, en les quals es delimiten els continguts de cada eix amb la resta dels continguts de la matèria de què es tracti, i així s’afavoreix un treball integrat i progressiu dels diferents processos d’aprenentatge.

Metodologia

23

En el treball dels eixos transversals, i dels valors en general, és especialment important de respectar la llibertat dels alumnes i el seu ritme de progrés, i de buscar sempre una resposta lliure i personal.

Com en qualsevol aprenentatge, també en el treball dels eixos transversals s’han de combinar harmònicament conceptes, procediments i actituds.

Els eixos transversals tenen caràcter de valor. L’assumpció d’un valor com a norma habitual de conducta requereix un procés adequat:

a) Apropament al valor, per tal de conèixer-lo, descobrir-lo com a tal i apreciar-lo.b) El segon pas del procés comporta escollir les creences i conductes d’entre diverses alternatives, després d’una consideració de les conseqüències que implica aquesta tria, i adherir-s’hi. És a dir, una elecció i adhesió fetes lliurement.c) Incorporació del valor a la conducta, fins a arribar a obrar habitualment d’acord amb el valor. L’assumpció d’un valor és plena quan es fa norma d’actuació que la persona comprèn i accepta raonadament, quan es converteix en conducta consistent, constant i mantinguda, que arriba a caracteritzar la persona.

A continuació exposem la interpretació que es pot fer de cadascun dels ensenyaments transversals i en detallem els objectius generals i la seva concreció en els de l’etapa:

EDUCACIÓ MORAL1. Sentit i abast

L'educació moral no ha de ser necessàriament una imposició externa de valors i normes de conducta, però tampoc es redueix a l'adquisició d'habilitats personals per adoptar decisions purament subjectives.

L'educació moral pretén la formació de persones autònomes i dialogants, capaces d'elaborar els seus judicis morals. Ha de ser un àmbit de reflexió individual i col·lectiva que permeti elaborar racionalment i autònomament principis generals de valor i normes de conducta contextualitzades. Així mateix, ha de capacitar els educands per adoptar un tipus de conductes personals coherents amb els principis i normes que hagin construït.

2. Objectius generals

Els principals objectius que se li assignen són:

- Desenvolupar les estructures universals de judici moral que permetin l'adopció de principis generals de valor, com ara la justícia o la solidaritat.

- Adquirir les competències dialògiques que predisposen a l'acord just i a la participació democràtica.

- Construir una imatge d'un mateix i de la mena de vida que es vol fer d'acord amb els valors personals desitjats.

- Formar les capacitats i adquirir els coneixements necessaris per a comprometre's en un diàleg crític i creatiu amb la realitat que permeti elaborar normes i projectes contextualitzats i justos.

- Adquirir les habilitats necessàries per a fer coherents el judici i l'acció morals, i per a impulsar la formació d'una manera de ser desitjada.

3. Objectius per al Batxillerat

- Desenvolupar un projecte personal disenyat d'acord amb valors i principis per tal d’impulsar una personalitat conscient de la seva identitat, autònoma i coherent amb els

24

seus criteris.

- Assumir les estructures universals de judici moral que condueixin a l'acció justa i solidària.

- Utilitzar les habilitats dialògiques necessàries com a criteri pel que fa a les actuacions interpersonals i com a compromís d'entesa en les situacions conflictives.

- Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat a partir de l'anàlisi de la realitat social i adoptar una actitud crítica d'acord amb principis i normes ètiques.

- Valorar i assimilar elements positius d'altres patrons culturals en un procés d'enriquiment personal i social.

- Desenvolupar hàbits de conducta social i habilitats de comportament cívic per tal de participar de manera activa en un projecte de convivència dins d'una societat pluricultural.

EDUCACIÓ CÍVICA1. Sentit i abast

L'educació cívica pretén la formació de persones disposades a comprometre's en una relació personal i en una participació social basada en l'ús crític de la raó, l'obertura als altres i el respecte pels Drets Humans.



- Potenciar el compromís del subjecte en la comprensió crítica de la realitat personal i social i en la millora d'aquesta realitat.

- Comprendre, respectar i construir normes de convivència justes que regulin la vida col·lectiva.


- Desenvolupar el compromís personal de participació en projectes socials relatius al respecte als Drets Humans, la defensa del medi ambient i del patrimoni cultural, la solidaritat i la cooperació amb grups socials i comunitats desafavorits.

- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones i mantenint una actitud activa de rebuig de qualsevol mena de discriminació.

- Comprendre, respectar, elaborar i adoptar com a criteris d'actuació projectes i normes de convivència que regulin la vida col·lectiva d'una manera realista i justa.

EDUCACIÓ AMBIENTAL1. Sentit i abast

S'entén per educació ambiental la que persegueix que l'alumne/a conegui, valori i s'interessi de manera constructiva i directa per la conservació i millora del medi ambient.

Es tracta d'una preocupació relativament recent de la humanitat, l'origen de la qual respon a les conseqüències de la industrialització sobre el medi ambient. Així, l'any 1972, en la Reunió Internacional del Medi Ambient (UNESCO), es comença a parlar de la possibilitat d'introduir en l'ensenyament formal l'educació ambiental, però no és fins l'any 1977, en la Conferència Intergovernamental d'Educació Ambiental celebrada a Rússia, que es fixen les bases i el concepte del que avui s'entén per medi ambient. L'any 1987 s'impulsen les estratègies

25

necessàries per a la seva introducció en el sistema educatiu, estratègies a les quals respon la seva inclusió en la nostra actual legislació educativa.



- Tenir un coneixement global del medi, és a dir, ser conscients de les seves característiques, funcionament, elements, usos de la societat i problemes que això provoca, l'estructura social i els mecanismes de presa de decisió que afecten l'entorn.

- Promoure canvis d'actitud favorables al medi, donar alternatives i solucions al conflicte de la humanitat amb la natura. Tenir una visió crítica de la realitat i entendre que les persones la poden canviar.

- Transformar els valors, expandir una ètica ecològica de manera que siguem conscients dels límits físics dels nostre planeta i de la necessitat de respectar la vida, mantenir el funcionament dels ecosistemes i ser solidaris amb totes les formes de vida, pobles i generacions.

- Buscar i analitzar els problemes que pateix el medi ambient i aplicar-hi solucions.

- Col·laborar i participar en diferents tipus d'activitats adreçades a la millora de la qualitat de vida, de la societat i del medi ambient.


- Ampliar la comprensió del medi ambient com a conjunt de sistemes interrelacionats i interdependents.

- Identificar i reflexionar sobre els problemes ambientals actuals, locals i globals, com a reptes ineludibles de la nostra societat, amb una actitud crítica constructiva.

- Prendre consciència de la necessitat de la responsabilitat i el compromís de les accions individuals i col·lectives mitjançant el gaudi, la participació i la cooperació en la millora i conservació del medi ambient.

- Identificar, concretar i valorar accions individuals o conjuntes relacionades amb el compromís pel medi ambient.

- Valorar i gaudir de les activitats de temps lliure que són respectuoses amb el medi ambient, rebutjant les que no ho siguin.

EDUCACIÓ DEL CONSUMIDOR1. Sentit i abast

L'educació del consumidor té com a finalitat aportar al consumidor, d'una manera gradual, seqüenciada i d'acord amb el nivell evolutiu de l'alumne/a, tota una sèrie d'elements cognitius, procediments i tècniques de treball que li permetin desenvolupar actituds conscients, crítiques i solidàries, sentint-se satisfet d'actuar de manera responsable davant els fets de consum.

L'educació del consumidor pretén una anàlisi crítica de la situació actual del consum, a fi de permetre la formació d'hàbits de consum nous i, d'una manera més general, l'orientació cap a altres formes de vida. I subratlla principalment les conseqüències socials de les decisions i accions individuals, a fi que els joves prenguin consciència del fet que en qualsevol circumstància hi ha un ser social.

Ha d'atendre al coneixement dels recursos productius, al coneixement del producte, a l'ús adequat dels productes i al descobriment de les necessitats reals personals, ha d’aprendre a alliberar-se de la pressió publicitària i d’altres agents persuasius per tal de treure el màxim

26

profit dels seus diners, ha de descobrir i donar prioritat al valor de ser per damnt de tenir i ha de ser sensible envers els pobles amb necessitats bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.



- Prendre contacte amb els temes de consum per mitjà de l'experiència, l'activitat creativa i lúdica i la reflexió.

- Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de consum.

- Contribuir a la defensa dels drets del consumidor i assumir responsabilitats com a consumidor.

- Mantenir una actitud crítica davant la promoció del consum i davant les informacions que rep diàriament com a consumidor.

- Valorar les diferents alternatives d'oci i temps lliure.

- Descobrir i donar prioritat al valor de ser per damunt de tenir.

- Reconèixer i sentir-se sensibilitzats envers els pobles amb necessitats bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.

- Conèixer i valorar alternatives d’oci i lleure que no impliquin la necessitat de consumir.


- Mantenir una actitud crítica davant el consum desmesurat i irresponsable dels serveis, béns i productes.

- Diferenciar i valorar críticament el que són necessitats de la persona i el que són necessitats condicionades per la societat de consum.

- Conèixer els problemes que genera la societat de consum a nivell local i a nivell global i mantenir comportaments de consum que col·laborin en la seva solució.

- Identificar i analitzar les relacions entre les societats humanes i l'aprofitament dels recursos naturals, valorant-ne les conseqüències.

- Assumir la necessitat de consumir actuant com a consumidor informat i coneixedor dels seus drets i obligacions.

- Comprometre’s en comportaments solidaris envers els pobles amb necessitats bàsiques.

- Valorar críticament el desenvolupament científic i tècnic en l'organització del temps lliure i en les activitats d'oci.

- Comportar-se amb actitud crítica i responsable davant les ofertes externes d'utilització del temps lliure.

EDUCACIÓ PER A LA PAU1. Sentit i abast

L'educació per a la pau s'ha d'interpretar atenent a dos aspectes bàsics que la sustenten:

- La pau ha de ser entesa com una pau positiva, no com la no-guerra (pau defensiva). Si bé després de les guerres mundials es parla d'una educació per a la no-violència, per al

27

desarmament..., l'actual concepte d'educació per a la pau recolza en la concepció gandhiana de la pau positiva (anys 60) que persegueix la formació en valors de la persona i que entén per no-violència la recerca de la veritat per mitjà del desenvolupament de l'autonomia i l'autoafirmació personal.

- La perspectiva creativa del conflicte, que entén el conflicte com una situació natural, que s'ha de resoldre per les vies de la no-violència i que ha donar oportunitat de desenvolupar aspectes humanitaris.



- Educar per a l'autonomia i l'autoafirmació de la persona.

- Educar en la solidaritat (no-indiferència, compromís, acció pedagògica i social).

- Educar en la tolerància (acceptació de la diversitat, no discriminació, vivència dels Drets Humans).

- Educar en l'enfrontament no violent dels conflictes (cooperació, diàleg, tècniques de resolució i lluita no violentes).


- Valorar positivament l'autoestima, la seguretat i la llibertat personals com a elements indispensables per a posar-los al servei dels altres i per a contribuir a l'autoafirmació, el desenvolupament i l’enriquiment harmònic de la humanitat.

- Analitzar conflictes socials (injustícia, violència, subdesenvolupament) que es viuen al seu voltant, considerant-ne les causes, per tal de desenvolupar les capacitats i actituds que promouen la resolució no violenta dels conflictes.

- Desenvolupar actituds dialogants i tolerants a partir de les bases ètiques del sistema democràtic, per tal de predisposar-se a l'acord just i a la participació democràtica.

- Reflexionar sobre els drets fonamentals de la persona, el seu reconeixement en la Declaració Universal dels Drets Humans i la seva importància en el món actual.

- Acceptar la diversitat (lingüística, ètnica i cultural), rebutjant críticament qualsevol forma de discriminació.

- Comprometre's en la defensa activa dels drets i els deures de les persones com a base per al respecte i la dignitat dels éssers humans.

EDUCACIÓ PER A LA SALUT1. Sentit i abast

Tradicionalment, la salut s'ha considerat com l'absència de malalties. Aquest concepte ha patit en els darrers anys una profunda evolució.

L'OMS, l'any 1946, la va definir com un estat complet de benestar físic, mental i social. Posteriorment, el 1985, conceptualitzava la salut com la capacitat de realitzar el propi potencial personal i de respondre de manera positiva als reptes de l'ambient. Aquesta segona aproximació al concepte de salut sembla la més acceptada socialment.

Reflexionem sobre què és i com s'entén la salut, i aquestes reflexions ens permetran fonamentar les bases sobre les quals caldrà projectar el programa d'educació per a la salut.

La salut no és estàtica, és una conquesta contínua. No es tracta de quelcom d’acabat, sinó

28

d'un procés continu i permanent.

La salut comporta un estil o qualitat de vida del qual cada persona és responsable.

La salut implica una cura corporal, tant física com mental, una bona alimentació i higiene, una natura cuidada i neta, unes relacions afectives equilibrades i una autoestima, seguretat i confiança en un mateix.

La salut és un repte i un projecte per a la solidaritat. La salut té una projecció de caràcter social: és la conquesta de la qualitat de vida per a tothom.

La salut és adaptar-se a l'entorn i modificar-lo per fer-lo més humà i saludable.


L'educació per a la salut a l'escola té com a objectius:

- Adquirir hàbits sans, valorant-los com un aspecte de la qualitat de vida.

- Afavorir una interacció positiva amb les persones.

- Desenvolupar l'autoestima i l'autonomia necessàries per a construir un projecte de vida saludable.

- Contribuir a la presa de consciència de tot allò que no condueix a un benestar físic i mental de les persones i rebutjar-ho.


- Identificar i avaluar el propi estil de vida per tal d’establir canvis en les pràctiques nocives per a la salut.

- Prendre consciència de la responsabilitat de les pròpies accions en la creació de relacions mentalment sanes basades en l'empatia, l'ajut i la tolerància.

- Ampliar la comprensió de la imatge d'un mateix i identificar les influències socials i mediàtiques en la formació d'una imatge sana i equilibrada que li permeti superar les dificultats i prendre decisions amb autonomia i responsabilitat.

- Adquirir una actitud crítica i de rebuig de les pràctiques individuals i col·lectives nocives, per tal de transformar-les en pràctiques més saludables mitjançant accions consistents i progressives des d'un enfocament global de la salut.

- Valorar i reflexionar sobre les causes i les conseqüències individuals i socials relacionades amb les drogodependències, per tal d’afavorir l'elaboració de valors fonamentals i, com a conseqüència, d’actituds crítiques i de rebuig.

- Mantenir una actitud crítica constructiva i continuada amb les pràctiques individuals o col·lectives relacionades amb el temps lliure.

EDUCACIÓ VIÀRIA1. Sentit i abast

Sensibilitzar els alumnes sobre els riscos de la circulació i preparar-los perquè afrontin les responsabilitats que tinguin com a vianants o que adquireixin com a conductors de vehicles (bicicletes).

D’altra banda, ajudar-los a prendre consciència de la seva responsabilitat en la vida social, de manera que puguin contribuir en la millora de les condicions de circulació, vetllant per la pròpia

29

seguretat, mostrant un comportament responsable i tenint en compte els altres.



- Conèixer l'entorn físic en relació amb el trànsit i comportar-se adequadament com a vianant, a la ciutat o bé a la carretera, i com a viatger.

- Conèixer, respectar i valorar els senyals de trànsit.

- Desenvolupar actituds de consciència ciutadana.

- Fomentar hàbits de sentit viari.

- Valorar els serveis que donen a la comunitat les institucions relacionades amb la qüestió ciutadana.


- Comportar-se de manera responsable en la conducció i el manteniment de vehicles, respectant les normes i els senyals relatius a la circulació.

- Analitzar i identificar causes d'accidentalitat, grups d'alt risc i característiques dels vehicles implicats, així com les circumstàncies en què es van produir, responsabilitzant-se de les seves actuacions com a conductor i com a vianant.

- Conèixer i practicar les normes i instruccions de primers auxilis en cas d'accident.

- Valorar les campanyes institucionals en relació amb la millora de la seguretat en el trànsit.

- Analitzar críticament i proposar alternatives de millora als problemes de trànsit del seu entorn immediat, responsabilitzant-se de la seva conducta viària.

EDUCACIÓ PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS D’AMBDÓS SEXES1. Sentit i abast

L'acció formativa des de la perspectiva d'aquest ensenyament transversal té en compte:

- el desenvolupament d'una identitat personal i sexual com a homes i dones, una acceptació positiva de la seva condició, una valoració de les seves capacitats i limitacions;

- la família com a nucli de relació bàsic amb homes i dones de diferents edats;- el desenvolupament d'una autonomia personal que s'inicia amb la realització de feines a

casa i a l'escola;- la valoració del grup d'iguals i dels adults, i de la funció complementària entre sexes

diferents;- l'estimació de la participació constructiva d'homes i dones en el desenvolupament comú

(àmbit laboral, social i cultural);- la capacitat per a analitzar i rebutjar discriminacions en el llenguatge (verbal i no verbal),- i una valoració crítica del paper dels mitjans de comunicació i la publicitat com a

transmissors d'estereotips sexuals.



- Descobrir-se com a persona, home o dona; acceptar-se de forma positiva, reconeixent les pròpies qualitats i limitacions.

- Comprendre el model masculí i el femení des de l'acceptació i el respecte, entenent-los

30

com a unitats la complementarietat de les quals facilita una visió unitària de la persona.

- Adquirir autonomia de manera progressiva en la realització d'activitats domèstiques, en la relació amb els altres i en la valoració crítica de les situacions, sense deixar-se influir per estereotips limitadors.

- Participar en els diversos grups de referència (família, amics...) d’una manera responsable, solidària i constructiva, considerant les diferents aportacions i els diferents punts de vista, amb independència respecte de classificacions sexistes.

- Valorar la sensibilitat i l'afectivitat com a dimensions exclusives de la persona, sense deixar-se endur per prejudicis sexistes.

- Reconèixer elements discriminatius que es donen en l'entorn (llenguatge, mitjans de comunicació, àmbit laboral, cultura...) i utilitzar la capacitat crítica per a analitzar aquestes situacions de manera objectiva.

- Reflexionar sobre el futur, a partir de les habilitats i limitacions personals, prenent com a referent la igualtat d'oportunitats per a homes i dones.

- Prendre consciència de la riquesa de les aportacions dels homes i de les dones en l'àmbit afectiu, social, cultural i laboral per al desenvolupament d'un projecte comú.


- Desenvolupar una identitat personal com a homes o dones, acceptant de manera positiva la seva condició i valorant les seves capacitats i limitacions.

- Comprendre els models masculins i femenins des de l'aceptació i el respecte, entenent-los com a unitats la complementarietat de les quals facilita una visió unitària de la persona.

- Identificar els elements discriminatoris que es donen en l'entorn i desenvolupar el sentit crític per tal d’analitzar aquestes situacions de manera objectiva, sense deixar-se influir per estereotips limitadors.

- Participar en els diversos grups de referència (família, amics...) d’una manera responsable, solidària i constructiva, considerant les diferents aportacions i punts de vista, amb independència respecte de classificacions sexistes.

- Prendre consciència i apreciar la riquesa de les aportacions d'homes i dones en l’àmbit afectiu, social, cultural i laboral per al desenvolupament d'un projecte comú.

EDUCACIÓ SEXUAL1. Sentit i abast

L'educació sexual és concebuda com a informació sobre els seus aspectes biològics, i com a informació, orientació i educació sobre els aspectes afectius, emocionals i socials, de manera que els alumnes arribin a conèixer i valorar els papers sexuals femení i masculí i l'exercici de la sexualitat com a activitat de plena comunicació entre les persones.

L'educació sexual ha d'orientar l'afectivitat. La necessitat de seguretat afectiva, d'estimar i ser estimat, la necessitat de sentir-se útil i de convèncer-se de la seva vàlua, han de tenir una resposta satisfactòria en el nen des que neix; de manera que, si aquests aspectes de l'afectivitat es desatenen en el procés de maduració del nen i de l'adolescent, la seva vida sexual adulta patirà per culpa d’aquestes mancances. És fàcil entendre que, si un nen no se sent estimat, difícilment podrà donar estimació, i la capacitat de donar i de donar-se és fonamental en el desenvolupament sexual de la persona i en el seu comportament sexual.

La sexualitat es concep com una manera de ser en el món i de relacionar-se amb el món com a persona masculina o femenina. És la manera com els humans experimenten i alhora

31

expressen tant la incompleció de les seves individualitats com la seva condició relacional dels uns respecte dels altres en la seva qualitat d'homes i dones.

Una educació sexual:

- Proporciona informació clara i fonamentada sobre els aspectes anatòmics, fisiològics i funcionals de la sexualitat humana.

- Inclou referències a unes lleis ètiques, normes morals i de formació de la consciència, vinculades al concepte de persona i a la seva dignitat.

- Presenta la sexualitat en una visió integradora de tota la vida.- Suscita el respecte a la vida i la veneració de l'amor.- Impulsa un sentit de consciència recta, un sentit de llibertat i responsabilitat, i una

valoració dels papers com a home i com a dona.



- Conèixer els trets socials, morals, psicològics i fisiològics de la configuració sexual, de manera que l'individu arribi a establir relacions òptimes amb les persones del mateix sexe i del sexe oposat.

- Assolir una vida sexual sana, que integri els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics de la sexualitat humana, a fi d'enriquir positivament la personalitat, la intercomunicació i l'afectivitat de la persona.


- Conèixer i valorar les dimensions socials, morals, psicològiques i fisiològiques de la sexualitat humana, concebent-la des d’una visió integrada en tota la vida.

- Interioritzar la concepció integradora de la sexualitat humana, de manera que la persona arribi a establir unes relacions òptimes amb les persones del mateix sexe i amb les del sexe oposat.

- Adquirir una vida sexual sana, que integri els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics de la sexualitat, a fi d'enriquir positivament la personalitat, la intercomunicació i l'afectivitat de la persona.

- Analitzar la incidència del sexe en la societat actual, i adquirir criteris per a la valoració de les diferents conductes i opcions sexuals, suscitant el respecte a la vida i la valoració de l'amor.

- Conèixer, valorar i desenvolupar el criteri moral en relació amb les tècniques de reproducció assistida, de contracepció i d’interrupció de l'embaràs.

Avaluació dels eixos transversals

A l’hora d’avaluar els eixos transversals, tal com passa amb els valors, convé evitar especialment la visió sancionadora o qualificadora de l’avaluació.

El referent per a l’avaluació seran els objectius generals i els objectius terminals prèviament concretats per a cada eix. Per tal de poder saber què pensen i què valoren realment els alumnes i, sobretot, quines són les seves actituds i conductes, cal que a la classe i en el centre apareguin situacions que facilitin l’observació del comportament dels nois i noies. D’aquesta manera, l’autoavaluació, amb tot el que implica de consciència del propi progrés, serà una peça clau per a determinar el grau d’assoliment de les finalitats previstes.

32

L’observació sistemàtica d’opinions i actuacions en el grup, en els debats i reunions, en el treball a l’aula, en l’esport, en les sortides, en el compliment dels encàrrecs i reponsabilitats... constituirà una valuosa font d’informació per a conèixer el progrés de cada alumne/a en el seu desenvolupament moral i permetrà als professors d’ajustar la seva tasca educativa.

5. L’avaluació en el Batxillerat

En el Batxillerat, l’avaluació té una funció reguladora del procés d’ensenyament-aprenentatge. Això implica observar i analitzar el que hem fet o estem fent i valorar si estem aconseguint el que preteníem, per tal de prendre decisions i modificar o reconduir la nostra actuació. Regular implica bàsicament tres coses:— Saber què volem aconseguir, és a dir, conèixer i tenir clar quins són els nostres

objectius.— Saber observar, analitzar i interpretar el que passa a la classe, en funció dels

objectius.— Saber prendre decisions sobre què cal fer per tal d’anar ajustant o adequant la

nostra acció, si cal, a fi de no apartar-nos dels objectius.

L’avaluació és un instrument privilegiat perquè els alumnes arribin a controlar i regular la seva pròpia activitat. Si tenim en compte el caràcter actiu del procés de construcció del coneixement per part dels alumnes i la seva responsabilitat última en aquest procés, és lògic de pensar que en darrer terme ha de ser el mateix alumne/a el qui s’autoreguli. L’alumne/a ha de prendre consciència dels seus avenços i ha de detectar les seves dificultats per tal d’intentar resoldre-les. Això serà possible si l’avaluació els proporciona punts de referència explícits que els ajudin a ser conscients d’allò que aprenen i de la manera com ho aprenen, a autoregular-se i a ser progressivament més autònoms.Així, l’avaluació ha d’adoptar un caràcter processal i continu, de manera que sigui present en tota mena d’activitats i no tan sols en moments puntuals. Totes les activitats poden proporcionar informació vàlida sobre la seva avaluació. També haurà d’atendre globalment tots els àmbits de la persona i no tan sols els purament cognitius.

Criteris sobre l’avaluació dels alumnes

A l’hora d’elaborar la concrecció del currículum, cada centre haurà de concretar els criteris amb què avaluarà els alumnes. A tall orientatiu, assenyalem a continuació alguns aspectes que poden formar part d’aquests criteris:— Com s’interpreten els criteris d’avaluació de cada matèria.— Per a què, què, com i quan de l’avaluació inicial. Quines decisions es prendran en

funció dels resultats obtinguts.— Per a què, què, com i quan de l’avaluació contínua. Decisions que s’han de

prendre en funció dels resultats.— Organització de les sessions d’avaluació: freqüència, funcionament, dinàmica...

Actes, acords, resolució de conflictes, presa de decisions...— Ompliment dels documents d’avaluació.— Informació als alumnes i a les famílies. Atenció a les possibles reclamacions sobre

les qualificacions…

Criteris sobre l’avaluació del desenvolupament del currículum

En el Batxillerat, l’avaluació no es refereix exclusivament als aprenentatges dels alumnes, sinó que ha d’incloure també el desenvolupament i aplicació del currículum.

33

Per això, en la concrecció del currículum de cada centre s’hauran de concretar els criteris amb què es durà a terme.De la mateixa manera que en l’apartat anterior, oferim amb caràcter orientatiu alguns dels aspectes que es poden tenir presents:

En relació amb l’avaluació del procés d’ensenyament i de la pràctica docent— L’organització del centre i l’aprofitament dels recursos.— El “clima escolar” en el conjunt del centre i a l’aula. El caràcter de les relacions

professor/a-alumne/a. La convivència entre els alumnes, la seva identificació amb el centre...

— La coordinació entre els professors del centre, amb l’equip directiu, amb els equips tècnics...

— La regularitat i qualitat de la relació amb les famílies.

En relació amb l’avaluació de la concreció del currículum— Idoneïtat dels itineraris acadèmics proposats als alumnes.— Adequació de l’oferta de matèries optatives a les necessitats educatives dels

alumnes.— Adequació dels objectius a les necessitats i característiques dels alumnes.— Adequació de l’orientació educativa i professional.— Adequació dels criteris establerts sobre l’avaluació.

En relació amb l’avaluació de les programacions de les diverses matèries— Validesa de la selecció, distribució i seqüència dels continguts al llarg del curs.— Idoneïtat de la metodologia, i també dels materials curriculars i didàctics emprats.— Validesa de les estratègies d’avaluació establertes en cada matèria.

6. L’atenció a la diversitat

L’atenció a la diversitat de l’alumnat s’ha de fonamentar principalment en la planificació i l’aplicació d’estratègies metodològiques i organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per a facilitar l’accessibilitat als aprenentatges al màxim nombre possible d’alumnat. Aquest procés és el que es coneix com a individualització o personalització de l’ensenyament.

L’atenció a la diversitat de nivells, estils i ritmes d’aprenentatge, i d’interessos i capacitats presents en les aules es reflecteix en els nostres materials de diverses maneres:

— Les seqüències d’aprenentatge plantegen l’apropament a nous continguts a través dels textos expositius i el material gràfic, i afavoreixen la comprensió d’aquests per mitjà de dibuixos, imatges, esquemes, cartografia... Amb les activitats d’aprenentatge culmina l’entramat que permetrà a l’alumne/a l’assimilació dels conceptes, procediments i valors.

— Els textos expositius i les definicions estan especialment tractats amb molta cura perquè tots els alumnes identifiquin les idees essencials i puguin elaborar esquemes per tal d’organitzar la informació.

— Les activitats estan seqüenciades per nivells de dificultat de manera que faciliten l’adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes. Algunes activitats duen una icona amb un d’aquests significats: reforç, ampliació o ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

34

7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial

L’acció tutorial comprèn el conjunt d’activitats d’orientació personal, acadèmica i professional que s’adrecen a l’alumnat per tal d’afavorir la seva maduresa i creixement personal i la seva preparació per a una participació responsable en la societat [...]

L’exercirà tot el conjunt de professors que intervé en un grup d’alumnes, amb la coordinació del professor-tutor del grup i ha de garantir la implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge.

L’acció tutorial s’ha de programar cada curs tenint en compte el conjunt de tota l’etapa. El centre ha de concretar, en relació amb l’acció tutorial, els objectius i les activitats que preveu dur a terme i ha d’incloure, en l’horari de cada curs, una hora de tutoria setmanal, durant la qual s’han de fer activitats amb tot l’alumnat d’un grup i atencions individualitzades. Aquesta orientació podrà tenir el suport dels serveis especialitzats.

El Batxillerat té un caràcter terminal i propedèutic. En finalitzar aquesta etapa, els alumnes han de prendre unes decisions que determinaran en bona mesura el seu futur.No hi ha dubte que aquestes decisions tenen un caràcter personal i que, en part, estaran influïdes per factors aliens a l’escola (expectatives personals, entorn familiar i social...). Malgrat això, el centre sí que pot promoure que els alumnes assoleixin la maduresa necessària per a realitzar les opcions acadèmiques i professionals més adients a les seves capacitats i interessos; aquest haurà de ser un dels objectius prioritaris de l’orientació educativa i professional.A més, el centre pot acomplir altres funcions:— Contribuir a l’establiment de relacions fluides entre tots els membres de la

comunitat educativa (famílies, professorat, alumnat, equip directiu...).— Coordinar l’acció educativa de tots els professors que treballen amb un mateix grup

d’alumnes.— Coordinar el procés d’avaluació contínua dels alumnes.

Per a aconseguir-ho, i tenint en compte les característiques dels alumnes de l’etapa, caldrà programar un pla que inclogui tot un seguit d’accions coherentment organitzades i aplicar-lo de forma conscient i sistemàtica.Són moltes les activitats que tenen cabuda en un pla d’orientació: entrevistes individuals, estudi de casos, intervenció d’assessors, tests, qüestionaris, visites, conferències, tutories, etc. L’equip de professionals de cada centre serà l’encarregat de seleccionar les més adients, dotar-les de contingut, planificar-les i posar-les en pràctica de la manera més adequada als alumnes que assisteixen a les classes.

8. Les programacions de les matèries del Batxillerat

Les programacions de cada matèria formen part de la concreció del currículum i s’inclouen dins del projecte educatiu. Alguns dels elements que poden formar part d’aquestes programacions són:— Les competències.— L’adequació dels objectius de la matèria al context socioeconòmic i cultural del

centre i a les característiques dels alumnes.— El desplegament i distribució dels continguts.— Els criteris metodològics.

35

— Els criteris sobre el procés d’avaluació.— Els materials didàctics per a l’ús dels alumnes.

36

IV. MATÈRIA DE QUÍMICA

1. INTRODUCCIÓ

Finalitat de la matèria

La Química, com a disciplina del Batxillerat, va adreçada a alumnes que tenen un interès especial en els temes científics. S'espera aconseguir, així, un aprofundiment en la reflexió i les actituds més pròpies de la ciència i, alhora, proporcionar-los una base química sòlida, suficient per a permetre el lligam amb les idees bàsiques d'altres matèries com ara la Física, la Biologia, la Geologia i les Ciències de la Terra i del Medi Ambient.

Les ciències de la naturalesa han cercat, des de llur naixement, comprendre el món de l’experiència en tots els seus aspectes. D'aquesta manera miren de trobar ordre i significat en la gran quantitat de fenòmens que es presenten de forma caòtica a l'observació i la comprensió humanes.

L'ensenyament de la Química exerceix un triple paper en la formació de l'alumne/a:

— Un paper formatiu que pretén fer que l'alumnat conegui millor l'entorn, la societat actual i la relació constant de la química i la tecnologia, destacant allò que la Química aporta a la societat.

Permet d'aprofundir en els coneixements científics necessaris per a comprendre el món que ens envolta i, així, adquirir una actitud fonamentada, analítica i crítica.

Col·labora en la formació d'un tarannà científic bàsic que permeti als alumnes de continuar els estudis o desenvolupar tasques professionals d'aquest caire.

— Un paper funcional que pretén d'afavorir el desenvolupament personal en relació amb la maduresa en el raonament, la iniciativa per buscar informació i resoldre problemes, l'adquisició d'un grau d'autonomia més elevat, la millora en l'organització del propi treball, la participació en el treball en equip, i la correcció i precisió en l'expressió, el lèxic i els resultats obtinguts.

— Un paper teòric que dóna la base perquè l'alumne/a pugui comprendre l'entorn i els canvis que es produeixen en la societat actual, i perquè adquireixi una visió integrada de les diverses àrees del saber que li permetrà de prendre consciència de la necessitat d'una posada al dia sistemàtica davant dels canvis previsibles, i també perquè conegui l'entorn professional en què es pot desenvolupar.

Tots aquests papers permeten de contribuir des de la Química a la formació general de l’alumne/a així com a l’assoliment de les competències específiques de la matèria.

Relació amb les altres matèries

L'estudi dels fenòmens químics requereix, en molts casos, el tractament de dades. La matèria de Matemàtiques proporciona els coneixements sobre tabulació, representació gràfica, estudi de gràfiques de funcions… que permeten d'organitzar i interpretar aquestes dades. A més, les matemàtiques proporcionen el llenguatge numèric, geomètric i algèbric que permet d'expressar lleis químiques mitjançant fórmules matemàtiques.Les estratègies de resolució de problemes adquirides en la matèria de Matemàtiques faciliten la interpretació de problemes químics i també llur resolució.

En general, la matèria de Matemàtiques proporciona les eines necessàries per a efectuar càlculs, expressar resultats, mesurar magnituds..., tasques pròpies de l'activitat científica.

37

Les matèries de Física, Tecnologia Industrial, Electrotècnia i Mecànica comparteixen amb la matèria de Química els procediments i les actituds que fan referència a una primera aproximació formal a la tasca científica i també al llenguatge cientificotècnic. A més, la Química es recolza en la Física fonamentalment en qüestions energètiques, ondulatòries i electroestàtiques.

L'estudi de les relacions entre ciència i tècnica permet de conèixer les implicacions socials de totes dues, la manera com condicionen la vida humana i la manera com modifiquen el medi ambient.

La perspectiva històrica, el coneixement de la història de l'ésser humà i dels diversos corrents de pensament permeten de comprendre el marc socioeconòmic i cultural en què es desenvoluparen els diferents avenços científics i tecnològics, de manera que difícilment es comprèn l'estudi de la Química sense el coneixement de la Filosofia, la Història, l'Economia…El coneixement de substàncies químiques permet de contribuir a comprendre l'estructura, les característiques i la reactivitat dels compostos bioquímics, que són més complexos i formen part de les matèries de Biologia i de Ciències de la Terra i del Medi Ambient.El coneixement de substàncies químiques i de l'estructura de la matèria ajuda a la comprensió de la composició, el comportament químic i l'estructura dels materials geològics, que s'estudien en la matèria de Geologia. A més, l'estudi fisicoquímic dels sistemes materials permet d'interpretar fenòmens propis de la dinàmica dels materials geològics com són la sedimentació, la solubilitat i la meteorització.

Finalment, les matèries de Llengua Catalana i Literatura i de Llengua Castellana i Literatura proporcionen a aquesta matèria el vehicle d'expressió, tant oral com escrit, per a comunicar els seus coneixements. Al mateix temps, les llengües s'enriqueixen amb els termes propis del saber científic i l'estil clar i concís amb què aquest coneixement s'expressa.

Els ensenyaments transversals

Educació per a la salut— Valorar la prevenció com la manera més útil de salvaguardar la salut, tot evitant d'aquirir

hàbits i estils de vida que la perjudiquin.

Educació per a la pau

— Comprendre les teories i els models químics d'altres èpoques i valorar-ne l'aportació a la resolució dels problemes del món actual.

— Valorar críticament la manera com influeixen els avenços científics en la tecnologia.

— Apreciar la importància de les decisions humanes en l'ús adequat o no dels avenços científics.

— Reconèixer i valorar el treball en equip com la manera més eficaç de resoldre determinats problemes de la vida quotidiana.

— Apreciar el desenvolupament i l’evolució dels coneixements químics com un procés en canvi continu.

— Mostrar una actitud flexible i oberta davant les opinions dels altres en el moment de resoldre un problema.

Educació mediambiental— Valorar críticament l'efecte d'algunes activitats industrials que deterioren el medi ambient.

— Utilitzar el llenguatge de la química (simbologia, fórmules, gràfiques, paràmetres, …) amb la finalitat d’expressar l’evolució de diversos indicadors que ens informen sobre l’estat del medi ambient (contaminació, meteorologia, recursos energètics…).

38

Educació per al consum— Utilitzar amb autonomia el llenguatge químic per a expressar situacions de la vida

quotidiana, fenòmens i processos socials i humans.

— Interpretar la informació (expressada en percentatge en volum i en percentatge en massa) sobre la composició dels productes que s'adquireixen.

— Conèixer l'existència d'experiències senzilles que permeten de determinar la duresa de l'aigua amb la finalitat d'optimitzar-ne l'ús domèstic.

— Manejar amb soltesa la notació científica per tal d’interpretar informacions econòmiques de forma adequada i correcta.

— Valorar críticament les informacions que provenen de diverses fonts per a elaborar judicis, formar-se una opinió pròpia i d’aquesta manera poder-se expressar sobre problemes actuals.

— Utilitzar els conceptes d'error relatiu i d'error absolut en la interpretació de mesures quotidianes.

39

2. COMPETÈNCIES

S’entén per competència la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Ser competent en química requereix tenir uns coneixements, capacitats i habilitats que han de facilitar que l’alumne pugui i vulgui afrontar els reptes que se li plantegin.

Les competències específiques de la química són essencialment: la indagació i experimenta-ció en el camp de la química, en la comprensió de la naturalesa de la ciència i de la química en particular, i en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món fisicoquímic.

— La competència en indagació i experimentacio en el camp de la química implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessàries: identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques, i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals.

— La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència implica la distinció entre ciència i d’altres formes de coneixement per l’elaboració de models, i per l’ús de mètodes empírics i d’arguments lògics per contrastar les hipòtesis i validar els models i teories proposades. Amb aquesta metodologia els químics i les químiques s’esforcen en arribar a les millors explicacions possibles sobre el món material.

Com que l’acceptació de les idees científiques depenen de l’observació i la contrastació experimental i de la coherència amb altres idees que conformen les teories acceptades, el coneixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidències que no encaixen en les teories vigents.

És important que l’alumnat comprengui els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement científic i, també, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en què aquest coneixement és obtingut, comunicat, representat i defensat en la comunitat científica. Aquesta comprensió és molt important per discernir entre el que és i el que no és ciència, és a dir, per distingir entre ciència i pseudociència.

— La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físic implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la química per tal d’utilitzar-los per explicar i interpretar el món físicoquímic i, d’altra banda, aplicar el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnològics, ètics, socials i ambientals de la química, tant pel que fa a l’entorn més proper com al món i a la humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions científicament fonamentades.

D’altra banda, la química contribueix de manera significativa a les competències generals del batxillerat:

— Aprendre a comunicar ciència significa saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A més a més, també suposa la capacitat d’interactuar i dialogar amb altres persones. La química hi contribueix en promoure discussions sobre les evidències experimentals, la idoneïtat dels models proposats per interpretar els fets químics, la lectura i interpretació de textos i il·lustracions, la realització de mapes conceptuals i diagrames il·lustratius dels processos, l’explicació oral o escrita de la resolució d’un problema o de la realització d’una investigació, etc. D’altra banda la química aporta el llenguatge simbòlic que utilitza per descriure i explicar les propietats i estructura de les substàncies i els fenòmens químics: símbols, fórmules, equacions, models moleculars, diagrames, etc. Aquesta vessant de la matèria contribueix decisivament en l’assoliment de la competència comunicativa.

— La química hi contribueix aportant les capacitats que s’aprenen en la realització de treballs experimentals on cal cercar informació, fer hipòtesis, planificar la investigació, fer muntatges experimentals, realitzar i enregistrar les mesures, analitzar les dades, extreure conclusions, i

40

avaluar i comunicar els resultats. També aporta capacitats pròpies de la competència de recerca com saber construir models explicatius dels fenòmens, fer prediccions a partir dels models, argumentar la validesa d’explicacions a la llum de les evidències experimentals i reconèixer les limitacions.

— La química també contribueixen força a l’assoliment de la competència en gestió i tractament de la informació i competència digital. Implica la capacitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar informació d’una manera crítica, tenint en compte els coneixements adquirits. Des de l’àmbit de la química s’utilitzen les fonts bibliogràfiques i els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informació, per exemple, sobre el desenvolupament històric dels conceptes químics, sobre tècniques específiques o sobre aplicacions pràctiques. D’altra banda s’utilitzen fulls de càlcul per al tractament de dades i es fan servir sistemes d’adquisició de dades a través de sensors per a la realització de treballs experimentals. També s’usen visors moleculars i simuladors de processos químics.

— L’assoliment de la competència personal i interpersonal es fa a través de donar pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges. També es promou la reflexió sobre les dimensions socials i ètiques de les aplicacions de la química, valorant els canvis que ha provocat en la societat l’obtenció i ús de nous productes i materials, a través de debats que impliquen saber escoltar les opinions dels altres, saber defensar i argumentar les pròpies, i saber arribar a postures de consens.

— La química contribueix a la competència en el coneixement i interacció amb el món ajudant als estudiants a apropiar-se d’aquells models que permeten comprendre el món material i físic que els envolta. Aquest coneixement ha de servir també per saber prendre decisions responsables sobre l’explotació i ús dels recursos naturals, el medi ambient, els hàbits de vida saludables i un futur sostenible D’altra banda dóna una visió de quina ha estat la contribució de la química a la societat al llarg de la història i de com el seu desenvolupament ha influït en la cultura i alhora ha estat influïda per la cultura de cada època.

41

3. OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA

La matèria de química del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants de la química, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental.

2. Comprendre la importància de la química per abordar nombroses situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com la obtenció d’aliments, de materials, de medicaments i d’energia amb el mínim impacte en el medi ambient.

3. Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies investigatives pròpies de les ciències (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució de problemes, disseny d’experiments, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció de models químics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s’estudien.

4. Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models, analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els grans debats científics han implicat per al desenvolupament de la química.

5. Familiaritzar-se amb la terminologia fisicoquímica actual per poder utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en l’àmbit científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s’utilitzen en l’experiència diària amb un significat diferent.

6. Familiaritzar-se amb l’ús de l’instrumental bàsic de química així com conèixer algunes tècniques específiques, tenint en compte les normes de seguretat per a l’ús dels productes químics I el maneig del material I de les instal·lacions.

7. Ser capaç de planificar i realitzar treballs investigatius que impliquin el disseny d’experiments i l’ús d’equips informàtics per contrastar hipòtesis o resoldre problemes teòrics i pràctics plantejats en el desenvolupament dels continguts d’aquesta matèria.

8. Ser capaç d’obtenir i analitzar la informació química disponible en Internet per tal de realitzar recerques sobre temes químics d’interès, i saber utilitzar el llenguatge i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per poder analitzar, comunicar i debatre els temes investigats.

9. Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la química i del paper que pot jugar en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals als que s’enfronta la investigació química.

10.Reconèixer la dimensió cultural de la química per a la formació integral de les persones, així com les seves repercussions en la societat i en el medi ambient, i prendre consciència de la importància d’impulsar desenvolupaments científics que responguin a les necessitats humanes i contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat.

11.Ser capaç de participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, en el seu cas, com a futurs científics, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als que s’enfronta la humanitat en els quals la química pugui fer alguna aportació.

42

4. METODOLOGIA DE LA MATÈRIA

Enfocament metodològicLa matèria de Química és una ciència experimental que busca la comprensió dels fenòmens químics per mitjà d'una aproximació formal a la tasca científica. Per aquest motiu, l'enfocament es fonamenta bàsicament en la utilització d'alguns mètodes habituals de l'activitat científica al llarg del procés investigador.

Aquesta ciència ha conegut importants canvis en els nostres temps, que, juntament amb les adquisicions científiques d'altres èpoques, que es van configurar en la teoria clàssica de la disciplina, han modificat la visió actual del món, sobretot en una percepció més clara de la complexitat dels fenòmens de la natura.

La Química se centra en l'aprofundiment, respecte de l'Ensenyament Secundari Obligatori, de l'estudi de la constitució de la matèria, de l'àtom i dels seus enllaços i de les reaccions químiques, temes fonamentals perquè l'alumne/a adquireixi una formació científica bàsica. A més, s'introdueixen la termodinàmica i la cinètica químiques en l'estudi de les reaccions químiques, i la química del carboni i la química industrial, en les quals es donen a conèixer substàncies que tenen un gran interès biològic i industrial.

Per a l'alumne/a de Batxillerat, aquesta ciència ha de tenir un marcat caràcter empíric i predominantment experimental, alhora que fonamenta la seva construcció teòrica i de models. La utilització d'aquests coneixements en l'estudi de la relació ciència-tecnologia-societat comporta la formació de ciutadans crítics amb els problemes fonamentals que té plantejats la societat en el moment actual.

Com en les anteriors etapes de l'ensenyament, no s'ha de perdre de vista que l'aprenentatge es construeix progressivament a partir de la modificació i la consolidació de coneixements. Sempre s'ha de tenir present que els alumnes parteixen d'unes idees prèvies, que poden ser espontànies o adquirides en estudis anteriors, i que s'ha d'ensenyar a l'alumne/a a ampliar-les, modificar-les o aprofundir-les.

Caldrà valorar positivament, i en especial, la capacitat de justificació i globalització de les idees, sempre amb un grau més avançat que en l'etapa anterior.

Finalment, l'aprenentatge es basa a oferir a l'alumne/a coneixements, recursos i estratègies que el capacitin per a comprendre les relacions existents entre ciència, societat i tecnologia.

Metodologia específica de la matèriaEls llibres de Química presenten una metodologia específica comuna al llarg de l'etapa, que es reflecteix en la seva estructura.

Els continguts tractats responen als set blocs establerts en la distribució dels continguts de la matèria.

En el moment de planificar i programar les unitats, s'han tingut en compte els ensenyaments transversals:

— Educació per a la salut.

— Educació per a la pau.

— Educació mediambiental.

— Educació per al consum.

Per tal d’assumir els objectius proposats, en cadascun dels ensenyaments transversals se segueix el mateix procés que en el cas dels valors: coneixement i apropament al valor, tria de creences i conductes d'entre diverses alternatives i adhesió lliure; finalment, incorporació del valor a la conducta.

43

Material de l'alumne/aCada llibre de l'alumne està estructurat en unitats agrupades en tres blocs.

— Per a Química I:

Bloc 1. Característiques de la matèria.

Bloc 2. Estructura de la matèria.

Bloc 3. Estudi de les reaccions químiques.

— Per a Química II:

Bloc 1. Constitució de la matèria.

Bloc 2. Termodinàmica i cinètica química.

Bloc 3. Algunes transformacions químiques.

Aquesta divisió és flexible a judici del professorat i segons el procés d'aprenentatge dels alumnes.

Cada bloc s'inicia amb una doble pàgina de presentació que recull l'evolució històrica dels continguts, algunes ressenyes sobre fets i investigacions que han contribuït al desenvolupament de la Química i els científics que han fet possible aquesta evolució.

Les unitats es presenten mitjançant una doble pàgina en què s’inclouen els elements següents:

— Imatge sugeridora acompanyada d’un text que pretén il·lustrar com la Química és present en diferents àmbits de la vida humana, de la indústria i de la societat.

— Competències. Identificació de les competències que es desenvolupen en la unitat.

— Continguts. Es presenta l’índex dels continguts de la unitat, estructurats en apartats I subapartats.

— Preparació de la unitat. La seva finalitat és que l'alumne/a recordi, repassi, consulti, investigui... continguts que ja coneix d'unitats o cursos anteriors, o bé que resolgui exercicis en els quals s'al·ludeix a coneixements previs que l'alumne/a ha de tenir per tal d’abordar els continguts que es presenten.

Els continguts de la unitat estan estructurats en apartats i subapartats.

Per desenvolupar els continguts es parteix d'una breu motivació (fet, necessitat, figura...) que permet d'introduir els continguts formals per tal de poder procedir, a continuació, a exemplificar-los.

Els continguts es plantegen a partir de fets, d'experiències o de coneixements que els alumnes ja han adquirit, o bé d'allò que és més proper al seu entorn, per tal d’assentar els coneixements que adquiriran.

Per mitjà de textos expositius, de la descripció de situacions concretes, de demostracions i de les definicions es presenten de forma clara, concisa i estructurada els continguts que l'alumne/a haurà d'interioritzar per tal de desenvolupar les capacitats desitjades.

Els exemples són models proposats que permeten a l'alumne/a de comprendre, interpretar, analitzar... els continguts alhora que construeix l'entrellat que li permet l'assimilació dels conceptes, procediments i valors.

Perquè l'alumne/a dugui a la pràctica les capacitats adquirides, es proposen, al final de cada apartat o subapartat (a peu de pàgina), exercicis d'aplicació, de síntesi o d'ampliació. Aquests exercicis estan organitzats de menys a més dificultat.

Els marges de les pàgines s'han reservat per incloure-hi explicacions complementàries que l'alumne/a necessita per a seguir correctament el procés d'aprenentatge (observacions addicionals), per a adquirir informació addicional, per a recordar continguts o procediments ja estudiats (recordar o pensar quelcom de conegut), per a conèixer les biografies de científics, per a consolidar o ampliar conceptes a través d’Internet, o bé per a recrear-se en la lectura d'algun fet històric d'interès.

44

En finalitzar la unitat es presenten tres apartats: Química i societat, Resolució d'exercicis i problemes i Exercicis i problemes.

— Química i societat permet a l'alumne/a de conèixer les relacions de la química amb la tecnologia i les implicacions de totes dues en la societat.

També contribueix al fet que l'alumne/a conegui alguns dels continguts que es treballen en els ensenyaments transversals.

— Resolució d'exercicis i problemes inclou una sèrie d'exercicis i problemes model que responen als continguts de la unitat i que hi estan resolts de forma dirigida.

Després de cada exercici o problema model es proposen exercicis o problemes que es resolen segons l'esquema donat i se n'indica la solució, en cas que sigui numèrica.

— Exercicis i problemes consta d'un conjunt d'enunciats ordenats segons la seqüència de continguts de la unitat, i d'una llista de problemes desordenats que, de vegades, no responen directament a un model de resolució com els presentats en l'apartat anterior. En tots dos casos se n'indica la solució en cas que sigui numèrica. Aquesta selecció d'exercicis, qüestions i problemes permeten a l'alumne/a de repassar els continguts de la unitat.

En la unitat es presenten les imatges com a mitjà d'observació, apropament a l'entorn i com a suport i interpretació de les explicacions. Amb aquesta finalitat s'han utilitzat diversos tipus d'imatges: dibuix artístic i fotografies per a representar situacions i escenes de l'entorn i de la vida quotidiana, i dibuix científic i tècnic que permet de representar de manera rigorosa els elements científics, els experiments i els gràfics.

Al final de cada bloc s’inclou un Resum que conté les idees essencials de cadascuna de les unitats que componen el bloc i una Autoavaluació que permet a l’alumne/a de comprovar les capacitats desenvolupades al llarg del bloc.

De la mateixa manera, per a cada bloc, es presenten unes quantes pràctiques de laboratori. En cada pràctica es presenta l’objectiu que es pretén aconseguir, s’enumera el material i els reactius necessaris, el procediment que cal seguir i qüestions relatives a l’experiència i al procés seguit.

Al final del llibre tobem una proposta d’avaluació per a comprovar les capacitats desenvolupades per l’alumne.

45

5. DISTRIBUCIÓ PER CURSOS DE LES COMPETÈNCIES, OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Per a comprendre el sentit i la finalitat de la distribució de la matèria de Matemàtiques que oferim a continuació, convé tenir present el procés previ que Edebé ha seguit.

En primer lloc, es va estudiar detingudament el currículum i es va fixar la relació entre els objectius generals del Batxillerat i els objectius de la matèria, i també les possibles relacions interdisciplinàries. Per altra banda, es van analitzar les competències específiques de la matèria així com les generals del batxillerat.

En segon lloc, es va establir la relació entre els objectius generals de la matèria i els blocs de continguts establerts per a cada curs que podrien cobrir aquests objectius. En aquest moment es van seleccionar els objectius i els criteris d’avaluació per a cadascun dels blocs i la seva assignació per curs. Tant la seqüenciació dels objectius com la dels criteris d’avaluació condicionen el grau de desenvolupament dels continguts.

A continuació, es va passar a concretar els continguts (conceptes, procediments i valors), i l'extensió i la profunditat amb què s'havien de tractar dins de l’ordre lògic de la matèria al llarg del Batxillerat i per a cada curs. En aquesta concreció es van enllaçar els continguts amb les competencies específiques i generals.

A partir d'aquesta concreció es van distribuir en dos cursos els continguts, els objectius i els criteris d’avaluació. Per a fer-ho es van tenir en compte els aspectes següents:

— Les lleis fonamentals de l'aprenentatge.

— L'evolució psicològica de l'alumne/a.

— La pràctica docent dels autors.

— L’ordenació curricular facilitada pel Departament d'Ensenyament.

Només un cop duta a terme aquesta tasca es va poder establir la programació de la matèria, és a dir, la distribució en el temps i per unitats de les competències, objectius, continguts i criteris d’avaluació per a cadascun dels cursos.

46

PRIMER CURS

COMPETÈNCIES

Específiques

Competència en la indagació i experimentació

— Distingir entre element, compost, mescla heterogènia i mescla homogènia.

— Elaborar estratègies per plantejar i resoldre problemes teòrics i experimentals.

— Identificar les lleis experimentals dels gasos.

— Identificar les propietats col·ligatives de les solucions.

— Conèixer l’estructura de la matèria i examinar els diferents models atòmics que l’han explicat i llurs limitacions.

— Conèixer els tipus d’enllaços químics més importants i relacionar-los amb les estructures atòmiques.

— Determinar les quantitats de substància que intervenen en una reacció, aplicant càlculs estequiomètrics, i conèixer el seu rendiment.

— Identificar diferents tipus de reaccions químiques.

Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència

— Explicar els estats d’agregació de la matèria i els conceptes de calor i temperatura aplicant la teoria cinèticomolecular de la matèria.

— Identificar la teoria atòmica de Dalton com un primer model teòric que explica el comportament químic de la matèria.

— Fer càlculs aplicant les unitats de concentració de les solucions.

— Valorar la importància que té la taula periòdica dels elements en el treball científic.

— Comprendre el significat i la importància de la formulació i la nomenclatura químiques.

— Distingir els diversos grups de compostos de carboni i formular i anomenar els més importants.

— Interpretar les reaccions químiques com processos de transformació d’unes substàncies en unes altres.

— Interpretar el procés d'un canvi químic aplicant la termodinàmica.

— Comprendre en què consisteix l’equilibri químic i identificar les seves característiques.

Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic:

— Aplicar les lleis clàssiques que regeixen els processos químics.

— Aplicar les normes de la IUPAC per anomenar i formular compostos inorgànics.

— Deduir les propietats més conegudes de les substàncies a partir de llurs enllaços.

— Valorar la importància d’alguns compostos del carboni per llur utilitat en productes de la vida quotidiana.

— Valorar les múltiples aplicacions dels combustibles i, com a conseqüència, la necessitat de continuar disposant d’aquestes primeres matèries.

47

— Conèixer les diverses aplicacions dels catalitzadors en l’àmbit industrial i en bioquímica, així com els principals inconvenients.

— Interpretar diversos fenòmens àcid-base, precipitació i solubilitat, oxidació-redució i conèixer-ne les aplicacions pràctiques més importants.

Generals

Competència comunicativa

— Utilitzar el llenguatge científic amb precisió per a interpretar i transmetre informació.

— Utilitzar el llenguatge gràfic com a instrument de representació, interpretació i comprensió de la realitat.

— Utilitzar el llenguatge simbòlic de la formulació per descriure i explicar les estructures de diferents substàncies.

— Comunicar-se amb fluïdesa i correcció depenent de la situació, la intenció i el interlocutor.

— Disposar d’eines per comunicar de forma creativa i personal els resultats d’una recerca o problema plantejat.

Competència en recerca

— Elaborar i comunicar de manera pertinent el producte final i les conclusions de treballs experimentals.

Competència en la gestió i el tractament de la informació i competència digital

— Sintetitzar, utilitzar i comunicar els resultats obtinguts per mitjans convencionals o fent ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

— Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a element per informar-se, aprendre i comunicar-se de manera crítica i reflexiva.

— Utilitzar programes informàtics per a afiançar i ampliar els coneixements adquirits.

— Utilitzar tècniques i estratègies diverses segons la font i els diferents suports per cercar, captar, seleccionar i procesar la informació.

— Desenvolupar habilitats bàsiques de gestió de la informació amb l’ús de programes informàtics.

Competència personal i interpersonal

— Relacionar nous coneixements amb d’altres assolits anteriorment.

— Participar en el treball de grup de manera responsable i constructiva.

— Ser rigurós i valorar les aportacions pròpies i alienes en els treballs.

— Planificar el temps i distribuir adequadament les tasques per aconseguir els objectius marcats.

— Interactuar amb diferents interlocutors, escoltar i aprendre dels altres.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

— Conèixer les interaccions de la Química amb la tecnologia i la societat.

48

— Conèixer com ha influit la cultura d’una època en el desenvolupament de la Química.

— Contrastar informació de l’àmbit disciplinar amb informacions d’altres contextos, per distingir entre coneixement científic i altres formes de coneixement.

— Valorar la creació de nous materials i la seva aplicació en l’àmbit de la indústria i la medicina.

— Valorar la necessitat de reduir l’ús de combustibles fòssils per la incidència en el medi ambient.

— Valorar processos industrials per a l’obtenció de productes i materials de gran utilitat i com aquests processos repercuteixen sobre les persones i el medi ambient.

OBJECTIUS

1. Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants de la química, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental.

1a. Conèixer les lleis fonamentals de la matèria i llur importància en la concepció i el desenvolupament de la teoria atòmica.

1b. Reconèixer la manera com els diversos models atòmics han influït en l'avenç de la Química.

1c. Dotar-se d'una sòlida base en el coneixement de les lleis que regulen les reaccions químiques.

1d. Plantejar i resoldre problemes per mitjà de les lleis clàssiques de la Química.1e. Calcular la massa, el volum o el nombre de mols de qualsevol substància que

intervingui en una reacció química, a partir d'alguns dels reactius o productes.1f. Utilitzar la teoria cineticomolecular de la matèria en la comprensió dels fenòmens de

transferència d'energia.1g. Adquirir els conceptes bàsics de la termodinámica i la cinètica química.1h. Valorar l'aportació del concepte de calor a la comprensió dels processos

termodinàmics.1i. Anàlisi crítica de les teories de l'enllaç químic per tal de poder interpretar les propietats

de la matèria.1j. Aplicar el concepte de velocitat d'una reacció química en la interpretació de l'equilibri

químic.1k. Emprar les lleis de les reaccions químiques en la resolució de problemes

estequiomètrics.1l. Reconèixer les famílies orgàniques fonamentals, llurs característiques i llurs diferències

respecte dels compostos inorgànics.1m. Aplicar el concepte de grup funcional a la classificació dels compostos derivats del

carboni i a la comprensió de les seves característiques.


2a. Plantejar la identificació d’una substància pura o d’una mescla.2b. Relacionar les propietats d’alguns materials i productes químics amb algunes de les

aplicacions en la vida quotidiana i valorar-ne l’aportació a la conservació mediambiental.

2c. Identificar un compost per la seva fórmula (molecular, empírica o desenvolupada) i interpretar la informació que proporciona.

2d. Reconèixer la importància dels nous compostos i materials, i valorar-ne críticament l’ús.2e. Relacionar les propietats de les substàncies amb el tipus d’enllaç que presenten i

utilitzar aquesta relació per a deduir-ne les propietats més conegudes.

49

2f. Conèixer la naturalesa del petroli i alguns dels productes que se n’obtenen, en especial la gasolina, i valorar les múltiples aplicacions dels combustibles i, com a conseqüència, la necessitat de continuar disposant d’aquestes primeres matèries.

2g. Descriure els processos d’obtenció del carbonat de sodi i de l’amoníac, i conèixer-ne la importància.

2h. Reconèixer la importància biològica i industrial dels catalitzadors.2i. Identificar els polímers més usuals en la vida quotidiana, la seva importància, les seves

propietats i el seu mode de producció.


3a. Utilitzar el mètode científic per a formular i comprovar conjectures relatives a la composició de la matèria i el seu comportament enfront de l'energia.

3b. Plantejar problemes experimentals i cercar-ne la solució.3c. Interpretar i elaborar estratègies pròpies de la ciència i aplicar-les correctament en els

treballs experimentals, valorant-ne els resultats.3d. Observar la necessitat de contrastar experimentalment les hipòtesis abans de

considerar-les vàlides.3e. Reconèixer la utilitat dels resultats experimentals per a mantenir o canviar les teories.

4. Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models, analitzant i comparant hipòtesis I teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els grans debats científics han implicat per al desenvolupament de la química.

4a. Apreciar la importància de l’ús de moldels i de llur validesa limitada.4b. Adquirir destresa en la comprensió de fenòmens nous susceptibles de tractament

científic.4c. Qüestionar-se la validesa de les teories estudiades, valorant-ne la coherència i

l’ajustament als fets quotiidians.4d. Triar les estratègies de resolució de problemes adequades a cada situació i aplicar-les

correctament, valorant-ne els resultats.


5a. Reconèixer la utilitat i el valor del vocabulari científic per a descobrir i expressar, de manera concisa, la realitat.

5b. Ús del vocabulari específic per a expressar els coneixements científics.5c. Emprar els elements propis del llenguatge gràfic per a transmetre informació.5d. Reconèixer la diferència entre l'ús quotidià i l'ús científic de termes com ara treball,

energia, massa, velocitat...5e. Prendre decisions respecte del tipus de llenguatge que s'ha d'utilitzar per a expressar

un missatge segons les seves característiques.

6. Familiaritzar-se amb l’ús de l’instrumental bàsic de química així com conèixer algunes tècniques específiques, tenint en compte les normes de seguretat per a l’ús dels productes químics i el maneig del material i de les instal·lacions.

6a. Respectar les normes de seguretat en el laboratori.6b. Manejar el material i els productes del laboratori acomplint les normes de seguretat i

deixar el laboratori i el material net i en ordre.6c. Ser responsable de la pròpia seguretat en el laboratori.

50


7a. Plantejar problemes experimentals i cercar-ne la solució.7b. Triar el mètode de resolució més adequat a cada problema.7c. Interpretar i elaborar estratègies pròpies de la ciència i aplicar-les correctament,

valorant-ne els resultats.7d. Aplicar tècniques de divulgació científica en la redacció dels treballs escrits.7e. Apreciar la importància de l'ús de models i de llur validesa limitada.7f. Emprar els esquemes, les fórmules, les equacions químiques..., així com maneres de

sistematitzar i organitzar les dades.


8a. Extreure informació de Internet i seleccionar-la de forma crítica per a la seva posterior utilització.

8b. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtenir, processar i transmetre informació.

8c. Valorar i utilitzar les eines informàtiques i telemàtiques per a la comprensió de continguts nous.

8d. Emprar la calculadora i diferents programes informàtics per a l’ordenació de dades, l’obtenció de gràfics i per a efectuar càculs.

9. Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la química i del paper que pot jugar en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals als que s’enfronta la investigació química.

9a. Utilitzar els coneixements científics adquirits per a adoptar una posició crítica i flexible davant els grans problemes que plantegen les relacions entre ciència i societat.

9b. Qüestionar-se la validesa de les teories estudiades, valorant-ne la coherència i l'ajustament als fets quotidians.

9c. Emprar els conceptes bàsics de les reaccions químiques en l'estudi d'algun exemple de reacció química aplicada a la indústria.

9d. Dotar-se de la capacitat de recerca d'informació dirigida a ampliar coneixements, resoldre problemes o verificar fets coneguts.

9e. Desenvolupar hàbits i actituds propis de la manera de fer científica, com ara l'exploració sistemàtica d'alternatives, la precisió en el llenguatge i la flexibilitat per a modificar el punt de vista, i actuar-hi d'acord.


10a. Valorar la Química com una eina útil en la construcció i desenvolupament del coneixement humà.

10b. Comprendre els avantatges i els desavantages del desenvolupament científic i, sobretot, de les seves aplicacions pràctiques.

10c. Reconèixer la importància dels avenços científics en la millora de les condicions socials i de la qualitat de vida.

10d. Relacionar els avenços científics amb llur desenvolupament tecnològic.

11.Participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, en el seu cas, com a futurs científics, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als que

51

s’enfronta la humanitat en els quals la química pugui fer alguna aportació.

11a. Comprendre la importància de la diversitat d'idees i opinions com a font de millora i enriquiment propis.

11b. Respectar i valorar les propostes de tots els companys i companyes.11c. Valorar el treball de tots els companys i companyes.11d. Participar amb idees pròpies en els col·loquis.

La matèria des del punt de vista macroscòpic i microscòpic

CONTINGUTS

Conceptes

Substàncies pures. Canvis d’estat. Criteris de puresa1. Estats d'agregació de la matèria.

1.1. Estat sòlid.1.2. Estat líquid. 1.3. Estat gasós.

2. Teoria cineticomolecular de la matèria.2.1. Model dels gasos.2.2. Model dels líquids.2.3. Model dels sòlids.2.4. Interpretació de les propietats macroscòpiques de la matèria.

3. Canvis d’estat d’agregació.3.1. Fusió i vaporització.

4. Classificació de les substàncies materials.4.1. Substàncies pures: elements i compostos.4.2. Les mescles i llurs classes.

5. Punt de fusió i punt d’ebullició com a criteri de puresa.

Mescles i solucions. Principals mètodes de separació dels components1. Mescles homogènies i mescles heterogènies.

1.1. Característiques.1.2. Tipus de mescles heterogènies.1.3. Tipus de solucions, segons l’estat d’agregació de llurs components.

2. Mètodes de separació dels components d'una mescla.2.1. Decantació.2.2. Filtració.2.3. Cristal·lització.2.4. Destil·lació.2.5. Extracció amb dissolvents.2.6. Cromatografia.

Tipus de solucions i dispersions. Composició de les solucions. Solubilitat1. Tipus de solucions.2. Concentració de les solucions.

2.1. Percentatge en massa.2.2. Percentatge en volum.2.3. Molaritat.2.4. Molalitat.2.5. Parts per milió2.6. Fracció molar.2.7. Composició centesimal.

52

2.8. Massa de component per unitat de volum.3. Solubilitat.

3.1. Solució saturada.

Procediments

Obtenció d'informació oral, escrita i experimental1. Planificació de les tècniques d'obtenció d'informació.

1.1. Manipulació de models tridimensionals i d'altres formes de representació per tal d’interpretar els estats de la matèria i les mescles.

2. Extracció d'informació de diverses fonts: enquestes, entrevistes, llibres de text, revistes de divulgació i/o especialitzades.

3. Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts orals, escrites, informatitzades i experimentals a la realitat que es vol estudiar.

Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida1. Emissió d'hipòtesis sobre la tasca que s’ha de realitzar.2. Disseny d'experiències amb la concreció de les diverses fases: percepció del problema,

identificació de les variables que s’han de mesurar, tria del mètode de mesurament, control de les variables.

2.1. Identificació d'elements, substàncies pures i mescles utilitzades en el laboratori, en la indústria i en la vida quotidiana.

2.2. Separació dels components d'una mescla.2.3. Disseny i realització de processos de preparació de mescles i solucions.

3. Ús de tècniques experimentals i informàtiques.4. Establiment de relacions matemàtiques entre variables procedents de dades experimentals i

de problemes numèrics.5. Càlcul i obtenció de resultats numèrics.

5.1. Càlcul de la composició d’una solució.5.2. Elaboració i comunicació de la informació obtinguda.

Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de la Química1. Raonament sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.2. Explicitació de conclusions.

2.1.Diferenciació entre fets, hipòtesis, experiments, lleis, models I teories.2.2. Relació de les magnituds químiques amb les unitats que els corresponen. 2.3. Realització de càlculs senzills amb interpretació dels resultats obtinguts.

3. Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.3.1. Comunicació de les conclusions amb el lèxic propi de la matèria.

4. Proposta de modificacions dels processos d'elaboració de treballs documentals o experimentals partint de les conclusions o els resultats obtinguts.

4.1. Anàlisi dels resultats per tal de comprovar si la separació ha estat completa.

Valors

Valors, normes i actituds en relació amb el treball en Química1. Curiositat per interrogar-se respecte de problemes que planteja la Química.2. Iniciativa en la recerca d'informació i en el treball experimental.

2.1. Rigor en les formulacions i en la utilització de termes o expressions científiques en narracions, converses o debats espontanis.

2.2. Costum de confrontar les hipòtesis científiques amb fets experimentals.3. Organització en el plantejament de tasques d'estudi i de treball individual tant en hores de

classe com fora de classe.4. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental, de resolució de

problemes, d'operacions numèriques, d'interpretació i lectura de dades.4.1. Interès per la claredat d'exposició i la correcció dels textos científics.

53

4.2. Valoració de la importància de la comunicació en l'àmbit científic.4.3. Manipulació de textos i informacions científiques amb rigor i precisió.

5. Seguretat en la realització de tasques en el laboratori.5.1. Confiança en la pròpia capacitat a l'hora de fer front a un problema o situació

quotidiana relacionada amb la constitució d’una dissolució.5.2. Hàbit de complir les normes d'utilització de substàncies, aparells i instruments, com

també per la correcta realització dels treballs experimentals i per la confecció d'informes.

6. Respecte per les aportacions dels diferents membres que constitueixen un grup de treball i col·laboració amb l'equip.

Valors, normes i actituds en relació amb la interacció Química-societat1. Valoració de l'aportació de la Química en els processos tecnològics que permeten una

millora en la qualitat de vida.1.1. Valoració de les aplicacions de la Química en els problemes mediambientals.1.2. Cooperació i coresponsabilitat en l'ús de substàncies pures, mescles i solucions,

valorant les repercussions generades sobre el medi ambient i sobre la salut.2. Valoració de la Química com a coadjuvant en l'ús controlat dels recursos naturals i en la

minimització de la contaminació.2.1. Presa de consciència de la importància d'alguns productes químics en les

condicions de vida de la societat actual.

La matèria des del punt de vista microscòpic

CONTINGUTS

Conceptes

Teoria atòmica de Dalton. Determinació de masses atòmiques relatives. Quantitat de substància. Hipòtesi d’Avogadro. Determinació de masses moleculars relatives. Fórmules empíriques i moleculars. Primers intents de classificació periòdica dels elements1.Lleis clàssiques de les reaccions químiques.

1.1. Llei de Lavoisier o de conservació de la massa.1.2. Llei de Proust o de les proporcions definides.1.3. Llei de Dalton o de les proporcions múltiples.

2.Teoria atòmica de Dalton.2.1. Interpretació de les lleis ponderals.

3. Principi d'Avogadro.3.1. Llei de Gay-Lussac o dels volums de combinació.3.2. Interpretació de la llei de Gay-Lussac. 3.3. Àtoms i molècules.

4. Massa atòmica i molecular.4.1. Unitat de massa atòmica.4.2. Massa atòmica relativa. Primers intents de classificació periòdica dels elements.4.3. Massa molecular relativa.

5. El mol.5.1. Massa molar.5.2. Constant d’Avogadro.

6. Fórmules empíriques i moleculars.

Primers models atòmics. Energies d’ionització i nivells d’energia dels electrons. Visió qualitativa del model quàntic i concepte d’orbital atòmic. Configuracions electròniques i taula periòdica. Elements representatius i elements de transició1. Partícules fonamentals: electró, protó i neutró.

1.1. Descobriment de l'electró: model atòmic de Thomson.1.2. Descobriment del nucli atòmic: model atòmic de Rutherford.

54

1.3. Descobriment del neutró.2. Elements químics isòtops.

2.1. Massa isotòpica.2.2. Abundància isotòpica.

3. Orígens de la teoria dels quàntums.3.1. Espectres atòmics d’emissió.3.2. Teoria dels quàntums de Planck.3.3. Efecte fotoelèctric3.4. Limitacions del model atòmic de Rutherford. 3.5. Model atòmic de Bohr.

4. Mecànica quàntica aplicada a l’àtom.4.1. Limitacions del model de Bohr.4.2. Model mecanicoquàntic de l’àtom.

Dualitat ona-partícula.Principi d’interdeterminació.Concepte d'orbital atòmic.Nombres quàntics.

4.3. Configuracions electròniques.Principi d'exclusió de Pauli.Regla de Hund.

5. Classificació periòdica dels elements.5.1. Estructura electrònica i taula periòdica.

Grups i períodes.Elements representatius i metalls de transició.

5.2. Propietats periòdiques.Radi atòmic.Radi iònic.Energia d’ionització.Afinitat electrònica.Electronegativitat.

Molècules simples. Ions monoatòmics i poliatòmics. L’enllaç covalent, iònic i metàl·lic i les forces intermoleculars1. Molècules simples.

1.1. Introducció històrica al llenguatge de la Química.1.2. Fórmules químiques i llurs classes.1.3. Formulació i nomenclatura de compostos inorgànics.1.4. Classificació dels compostos del carboni segons els grups funcionals.

2. Ions monoatòmics i poliatòmics.2.1. Formació dels ions.2.2. Formació i nomenclatura dels ions monoatòmics.2.3. Formació i nomenclatura dels ions poliatòmics.

3. L'enllaç químic.3.1. Energia i estabilitat.3.2. Estructura de gas noble.3.3. Regla de l’octet. 3.4. Notació de Lewis.

4. Classes d'enllaços químics.4.1. Enllaç iònic.

Formació dels ions.València iònica.L'estructura dels compostos iònics.

Nombre de coordinació.Energia de xarxa.

4.2. Enllaç covalent.L'enllaç covalent segons Lewis.L'enllaç covalent en la teoria de l'enllaç de valència.Mètode de repulsió de parells d’electrons del nivell de valència (RPENV)Polarització de l'enllaç covalent.

55

4.3. Enllaç metàl·lic.5. Enllaços intermoleculars.

5.1. Enllaç d'hidrogen.5.2. Forces de Van der Waals.

6. L'enllaç i les propietats de les substàncies.6.1. Substàncies iòniques.6.2. Substàncies covalents.6.3. Metalls.

Procediments


1.1. Recerca planificada d'informació referent a l'evolució de la teoria atòmica i als experiments que la van fer evolucionar.

2. Extracció d'informació de diverses fonts: enquestes, entrevistes, llibres de text, revistes de divulgació o especialitzades.

2.1. Aplicació de coneixements científics sobre l'estructura dels àtoms a la interpretació de la informació.

3. Extracció d’informació a partir d’experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador.

Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida1. Emissió d'hipòtesis sobre la tasca que s’ha de realitzar.2. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.

2.1. Elaboració i interpretació de diagrames de Lewis.2.2. Realització de diagrames i esquemes per a la representació i l’anàlisi de l'estructura

electrònica d'àtoms, ions, molècules i metalls.2.3. Disseny i interpretació de models tridimensionals per a la representació de cristalls i

molècules.3. Càlcul i obtenció de resultats numèrics.

3.1. Realització de càlculs de masses moleculars i de la composició de substàncies.3.2. Determinació del nombre de mols presents en una determinada quantitat de

substància.3.3. Determinació de la masssa atòmica relativa d’un metall. 3.4. Determinació de la massa molecular relativa d’una substància volàtil.3.5. Estimació de la mida d’una molècula I de la constant d’Avogadro.


2.1. Utilització dels diferents mètodes de divulgació científica.3. Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.

3.1. Formulació i nomenclatura de compostos senzills segons les normes de la IUPAC.4. Comunicació del contingut d'un treball experimental o bibliogràfic.

Valors

Valors, normes i actituds en relació amb el treball en Química1. Curiositat per interrogar-se respecte de problemes que planteja la Química.

1.1. Curiositat per la història de la teoria atòmica i la seva importància en l'evolució de la ciència i la tecnologia.

2. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental, de resolució de problemes, d'operacions numèriques, d'interpretació i lectura de dades.

2.1. Interès per comprovar la veracitat dels resultats de qualsevol problema o treball experimental.

2.2. Rigor en la recollida i tractament de dades.

56


3.1. Participació en els treballs de grup que faciliten la comprensió i la resolució de problemes cientificotecnològics.


millora en la qualitat de vida.1.1. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories per unes altres, a mesura

que avancen els mètodes d'investigació.1.2. Valoració de la transcendència del coneixement generat per la investigació química

en les condicions de vida de la societat actual.1.3. Actitud crítica envers les noves teories, valorant-ne el rigor i les aportacions.

La relació entre els nivells macroscòpic i microscòpic de la matèria

CONTINGUTS

Conceptes

Objectius i mètodes de la química com a ciència. Nivells de la química1. Objectius de la química.2. El mètode científic.3. Teories i models.4. Nivells de la química.

Estructura i propietats dels gasos, líquids i sòlids. Lleis dels gasos1. Estat sòlid.

1.1. Estructura i propietats.2. Estat líquid.

2.1. Estructura i propietats.3. Estat gasós.

3.1. Estructura i propietats.4. Lleis dels gasos.

4.1. Llei de Boyle-Mariotte.4.2. Llei de Charles—Gay-Lussac.4.3. Llei completa dels gasos.4.4. Llei dels gasos ideals.4.5. Establiment de la escala de temperatura absoluta 4.6. Volum molar.4.7. Mescla de gasos.

Concepte de pressió parcial.Llei de Dalton de les pressions parcials.

Propietats dels diferents tipus de xarxes cristal·lines: iòniques, covalents, metàl·liques i moleculars1. Tipus de substàncies segons llurs enllaços.

1.1 Compostos iònics.1.2. Compostos covalents moleculars.1.3. Compostos covalents atòmics.1.4. Metalls.

2. Propietats de les xarxes cristal·lines.2.1. Partícules en el cristall.2.2. Forces presents.2.3. Punt de fusió.2.4. Solubilitat.2.5. Conductivitat elèctrica.

57

Estructura i propietats de les solucions. Electròlits moleculars i iònics 1. Propietats col·ligatives de les solucions.

1.1. Pressió de vapor.Llei de Raoult.

1.2. Punts d’ebullició i de congelació.1.3. Pressió osmòtica.

2. Electròlits.2.1. Electròlits moleculars.2.2. Electròlits iònics.

Procediments


1.1. Recerca planificada d'informació referent a propietats dels gasos, líquis i sòlids.2. Extracció d'informació de diverses fonts: enquestes, entrevistes, llibres de text, revistes de

divulgació o especialitzades.2.1. Aplicació de coneixements científics sobre l’estructura de la matèria a la

interpretació de la informació.3. Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts orals, escrites, informatitzades i

experimentals a la realitat que es vol estudiar.3.1. Comunicació de les conclusions amb el lèxic propi de la matèria.

Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida1. Disseny d'experiències amb la concreció de les diverses fases: percepció del problema,

identificació de les variables que s’han de mesurar, tria del mètode de mesurament, control de les variables.

1.1. Disseny i interpretació de models tridimensionals per a la representació de cristalls i molècules.

2. Ús de tècniques experimentals i informàtiques.3. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.4. Definició de les estratègies que s’han de seguir en la resolució de problemes oberts de

paper i llapis.4.1. Realització de càlculs senzills amb interpretació dels resultats obtinguts.

5. Càlcul i obtenció de resultats numèrics.5.1. Càlculs de volum, pressió i temperatura amb gasos.

6. Elaboració i comunicació de la informació obtinguda.

Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de la Química1. Raonament sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.2. Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.

2.1. Comunicació de les conclusions amb el lèxic propi de la matèria.

Valors

Valors, normes i actituds en relació amb el treball en Química1. Iniciativa en la recerca d'informació i en el treball experimental.

1.1. Costum de confrontar les hipòtesis científiques amb fets experimentals.2. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental, de resolució de

problemes, d'operacions numèriques, d'interpretació i lectura de dades.2.1. Ús del mètode científic.

3. Seguretat en la realització de tasques en el laboratori.3.1. Maneig adequat i acurat del material de laboratori i dels productes químics.


4.1. Acceptació dels resultats iguals o diferents obtinguts pels companys i companyes.

58


millora en la qualitat de vida.1.1. Cooperació i coresponsabilitat en l'ús de gasos, valorant les repercussions

generades sobre el medi ambient i sobre la salut.1.2. Valoració de la importància de l’osmosi en les cèl·lules, la conservació d’aliments i

en les centrals dessaladores.2. Valoració de la Química com a coadjuvant en l'ús controlat dels recursos naturals i en la

minimització de la contaminació.3. Rebuig de la producció i l'ús de substàncies que perjudiquen la salut.

La reacció química

CONTINGUTS

Conceptes

El canvi químic. Característiques1. Concepte de reacció química.2. Equació química.

2.1. Significat qualitatiu d’una equació química.2.2. Ajustatge de les equacions químiques.

Mètode de tempteig.Mètode del sistema d’equacions.

2.3. Significat quantitatiu d’una equació química.3. Tipus de reaccions químiques.

3.1. Reaccions de síntesi.3.2. Reaccions de descomposició.3.3. Reaccions de desplaçament.3.4. Reaccions de doble desplaçament.

Estequiometria de les reaccions químiques amb intervenció de gasos i substàncies en dissolució1. Càlculs basats en les equacions químiques.

1.1. Càlculs amb masses.1.2. Càlculs amb volums de gasos 1.3. Càlculs amb reactiu limitant.1.4. Càlculs amb reactius en solució.

2. Rendiment.

Concepte macroscòpic i microscòpic d’energia de reacció. Entalpia de reacció. Mesura de l’entalpia de reacció 1. Termodinàmica.

1.1. Sistema i entorn.1.2. Tipus de sistemes: obert, tancat i aïllat.1.3. Primer principi de la termodinàmica.1.4. Criteris per al signe de calor i treball.1.5. Equivalent mecànic de la calor.

2. Intercanvi d’energia en les reaccions químiques.2.1. Reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.2.2. Calor de reacció.

Calor de reacció a volum constant.Calor de reacció a pressió constant.

2.3. Entalpia de reacció.Entalpia estàndard de reacció.Entalpia molar estàndard de formació.

59

3. Treball de compressió-expansió.4. Llei de Hess.

Concepte de velocitat de reacció. Factors dels quals depèn la velocitat de reacció 1. Velocitat de reacció.

1.1. Teoria de les col·lisions.1.2. Teoria de l’estat de transició.

Energia d’activació.2. Factors que influeixen en la velocitat de reacció.

2.1. Concentració dels reactius.2.2. Temperatura de la reacció.2.3. Grau de divisió en sistemes heterogenis. 2.4. Presència de catalitzadors.

3. Lleis de velocitat.

Procediments


1.1. Recerca planificada d'informació referent a reaccions químiques quotidianes i industrials.


2.1. Recerca planificada d'informació sobre la contaminació generada per l'ús d'algunes substàncies químiques.

2.2. Investigació sobre els processos industrials que produeixen substàncies químiques i sobre la contaminació que generen.


identificació de les variables que s’han de mesurar, tria del mètode de mesura, control de les variables.

1.1. Disseny i realització de reaccions químiques.1.2. Investigació experimental de la velocitat d’una reacció i dels factors dels quan

depèn.2. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.

2.1. Escriptura d'equacions químiques senzilles, utilitzant les regles de la IUPAC.3. Establiment de relacions matemàtiques entre variables procedents de dades experimentals i

de problemes numèrics.3.1. Ajustatge de les equacions químiques.3.2. Comprovació de l'ajustatge de les equacions químiques.

4. Definició de les estratègies que cal seguir en la resolució de problemes oberts de paper i llapis.

4.1. Realització de càlculs senzills amb interpretació dels resultats obtinguts.5. Càlcul i obtenció de resultats numèrics.

5.1. Efectuar exercicis numèrics per tal de trobar la quantitat de reactius i de productes utilitzant el mol com a unitat de quantitat de substància.

5.2. Càlculs de volums en diferents condicions de pressió i temperatura.5.3. Càlculs d'energies de reacció.


2.1. Relació de les magnituds químiques amb les unitats que els corresponen.2.2. Realització de càlculs senzills amb interpretació dels resultats obtinguts.

3. Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.4. Comunicació de les conclusions amb el lèxic propi de la matèria.

60

4.1. Realització d'informes i debats sobre la incidència en el medi ambient de les reaccions químiques, seguint el lèxic propi de la matèria.


Valors


2.1. Rigor en les formulacions i en la utilització de termes o expressions científiques en narracions, converses o debats espontanis.

3. Organització en el plantejament de tasques d'estudi i de treball individual tant en hores de classe com fora de classe.


4.1. Manipulació de textos i informacions científiques amb rigor i precisió.4.2. Interès per comprovar la veracitat dels resultats de qualsevol problema o treball

experimental.5. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en Química.6. Seguretat en la realització de tasques en el laboratori.

6.1. Conscienciació de la importància de respectar les normes de seguretat de qualsevol instal·lació.

6.2. Maneig adequat i acurat del material de laboratori i dels productes químics.7. Respecte per les aportacions dels diferents membres que constitueixen un grup de treball i

col·laboració amb l'equip.7.1. Respecte per les diferents participacions en els treballs col·lectius.7.2. Acceptació dels resultats iguals o diferents obtinguts pels companys i companyes.

8. Hàbit de tenir sempre present l'objectiu de la tasca que s'està realitzant.


millora en la qualitat de vida.1.1. Interès per conèixer la repercussió de la Química en els processos tecnològics que

permeten una millora en la qualitat de vida.1.2. Valoració de les aplicacions de la Química en els problemes mediambientals.1.3. Cooperació i coresponsabilitat en l'ús de productes i reaccions químiques, valorant

les repercussions generades sobre el medi ambient i sobre la salut.1.4. Valoració de la transcendència del coneixement generat per la investigació química

en les condicions de vida de la societat actual.2. Valoració de la Química com a coadjuvant en l'ús controlat dels recursos naturals i en la

minimització de la contaminació.2.1. Estimació de la influència de les aplicacions dels productes químics en la societat

actual.2.2. Cooperació i coresponsabilitat en l'ús de productes i reaccions químiques, valorant

les repercussions generades sobre el medi ambient i sobre la salut.3. Rebuig de la producció i l'ús de substàncies que perjudiquen la salut.

Tipus de reaccions químiques

CONTINGUTS

Conceptes

61

Reaccions àcid-base. Propietats dels àcids i de les bases. Teoria d’Arrhenius. Àcids i bases més comuns. Volumetries àcid-base.1. Àcids i bases.

1.1. Propietats dels àcids i de les bases.1.2. Introducció històrica sobre l'evolució dels conceptes d'àcid i base.1.3. El pH.

2. Teoria d'Arrhenius.2.1. La dissociació iònica.2.2. Neutralització.

3. Volumetries àcid-base.3.1. Acidimetria i alcalimetria.3.2. Punt final i punt d’equivalència.

Reacció de precipitació. Substàncies iòniques solubles i insolubles. Predicció de reaccions de precipitació. Equació iònica neta. Caracterització de la duresa de les aigües.1. Solubilitat dels compostos iònics.

1.1. Solubilitat.1.2. Tipus de solucions: saturades, sobresaturades i insaturades.

2. Regles de solubilitat.3. Predicció de reaccions de precipitació.

3.1. Equació molecular, equació iònica i equació iònica neta.4. Duresa de l’aigüa.

4.1. Mètodes d’eliminació de la duresa de l’aigüa.

Reaccions redox. Evolució del concepte d’oxidació i reducció. Concepte de semireacció. Estat d’oxidació. Identificació de reaccions redox. Oxidants i reductors més comuns. Volumetries redox 1. Conceptes clàssics de l'oxidació i la reducció.2. Conceptes electrònics d'oxidació i de reducció.

2.1. Semireacció d’oxidació i semireacció de reducció.2.2. Oxidant i reductor.

3. Variació del nombre d'oxidació en les reaccions redox.3.1. El nombre d'oxidació.3.2. Oxidants i reductors: concepte i exemples.

4. Ajustatge d’equacions d'oxidació-reducció.4.1. Mètode de l'ió-electró.

5. Volumetries d'oxidació-reducció.

Procediments

Obtenció d'informació oral, escrita i experimental1. Extracció d'informació de diverses fonts: enquestes, entrevistes, llibres de text, revistes de

divulgació o especialitzades.1.1. Resum de les informacions aparegudes en revistes de divulgació.1.2. Recerca guiada en revistes especialitzades.

2. Extracció d’informació a partir d’experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador.2.1. Determinació del punt de neutralització d’una reacció àcid-base.

Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida1. Emissió d'hipòtesis sobre la tasca que s’ha de realitzar.

1.1. Predicció de la precipitació d’una substància.2. Disseny d'experiències amb la concreció de les diverses fases: percepció del problema,


2.1. Valoració àcid-base.2.2. Valoració de reaccions d’oxidació-reducció.

3. Ús de tècniques experimentals i informàtiques.4. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.

62

5. Establiment de relacions matemàtiques entre variables procedents de dades experimentals i de problemes numèrics.

5.1. Relació entre concentració i punt final d’una valoració.6. Definició de les estratègies que cal seguir en la resolució de problemes oberts de paper i

llapis.6.1. Ús de l’estratègia de recerca d’un problema similar.

7. Càlcul i obtenció de resultats numèrics.7.1. Estimació de la magnitud de l’error.7.2. Expressió de la mesura.

Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de la Química1. Raonament sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.

1.1. Estudi de la manera com unes idees són substituïdes per unes altres com a conseqüència d’un treball científic continuat.

1.2. Substitució d’un model per un altre a mesura que avancen els resultats experimentals.

2. Explicitació de conclusions.2.1. Anàlisi dels avenços originats per l’estudi de les reaccions químiques.2.2. Aplicació dels coneixements científics per tal d’extreure les conseqüències, tant

positives com negatives, d’aquests avenços.

Valors


1.1. Interès pel mètode experimental utilitzat en el desenvolupament i comprovació d’una teoria.

1.2. Confiança en el mètode científic experimental.1.3. Hàbit de cercar informació i de preparar treballs experimentals.



2.2. Rigor en la recollida i tractament de dades.2.3. Ús del mètode científic.

3. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en Química.4. Seguretat en la realització de tasques en el laboratori.


4.2. Apreciació per la utilitat de ser organitzat i constant en el treball de l'aula i del laboratori.

4.3. Maneig adequat i acurat del material del laboratori i dels productes químics.5. Hàbit de tenir sempre present l’objectiu de la tasca que s’està realitzant.


millora en la qualitat de vida.1.1. Actitud reflexiva davant els avenços de la ciència amb aplicacions en la societat.1.2. Confiança en la pròpia capacitat a l’hora de fer front a un problema o situació

quotidiana relacionada amb els avenços de la ciència aplicats a la tecnologia.1.3. Valoració de les mètodes d’eliminació de la duresa de l’aigüa que permetren la

millora de conduccions i aparells.2. Valoració de la Química com a coadjuvant en l'ús controlat dels recursos naturals i en la


condicions de vida de la societat actual.2,2, Estimació de la influència de les aplicacions dels productes químics en la societat

actual.

63

2.3. Hàbit de contribuir a la utilització apropiada dels recursos naturals i a la millora de les condicions de vida de les persones.

3. Rebuig de la producció i l'ús de substàncies que perjudiquen la salut.3.1. Curiositat pels processos químics més importants aplicats a la indústria.3.2. Apreciació pel reciclatge d’efluents.3.3. Actitud oberta envers les noves aportacions tecnològiques.3.4. Valoració dels efectes de la pluja àcida.

La Química dels elements i dels seus compostos

CONTINGUTS

Conceptes

Obtenció, propietats i aplicacions d’alguns elements i compostos d’importància en la vida quotidiana1. Els metalls.

1.1.Obtenció.2. El carbonat de sodi.

2.1. Obtenció industrial: mètode Solvay.2.2. Propietats i aplicacions.

3. L’amoníac.3.1. Obtenció: síntesi de Haber.3.2. Propietats i aplicacions.

4. L’àcid sulfúric.4.1. Obtenció industrial.4.2. Propietats i aplicacions.

5. El vidre.5.1. Fibra de vidre.5.2. Fibra òptica.

6. La ceràmica.7. Els nanotubs.8. Els cristalls líquids.

La química del carboni. Funcions orgàniques. Isomeria1. L'àtom de carboni i les seves característiques.

1.1 Enllaços del carboni.1.2. Compostos del carboni.1.3. Propietats físiques dels compostos del carboni.1.4. Fórmules.1.5. Grups funcionals.1.6. Sèries homòlogues.

2. Hidrocarburs.2.1. Hidrocarburs de cadena oberta.

Alcans, alquens i alquins.Derivats halogenats.

2.2. Hidrocarburs de cadena tancada.Hidrocarburs alicíclics: cicloalcans, cicloalquens i cicloalquins.Hidrocarburs aromàtics: benzè i derivats del benzè.

3. Compostos oxigenats.3.1. Alcohols i fenols.3.2. Èters.3.3. Aldehids i cetones.3.4. Àcids carboxílics i èsters.

4. Compostos nitrogenats.4.1. Amines.

64

4.2. Amides.4.3. Nitrils.

5. Isomeria.5.1. Isomeria estructural.

Isomeria de cadena.Isomeria de posició.Isomeria de funció.

5.2. Estereoisomeria.Estereoisomeria geomètrica o cis-trans.Isomeria òptica.

Procediments


1.1. Manipulació de models tridimensionals i d'altres formes de representació per a interpretar els compostos del carboni.

1.2. Recerca planificada d'informació referent a compostos del carboni.2. Extracció d’informació a partir d’experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador.


1.1. Proposta d’una fórmula per a una molècula determinada.1.2. Classificació provisional d’un compost orgànic i comprovació de la seva veracitat.

2. Disseny d'experiències amb la concreció de les diverses fases: percepció del problema, identificació de les variables que s’han de mesurar, tria del mètode de mesura, control de les variables.

2.1. Identificació de compostos del carboni utilitzats en el laboratori, en la indústria i en la vida quotidiana.

2.2. Elaboració i interpretació de diagrames de Lewis.2.3. Realització de diagrames i esquemes per a la representació i anàlisi de l'estructura

electrònica de compostos del carboni.3. Definició de les estratègies que cal seguir en la resolució de problemes oberts de paper i

llapis.3.1. Realització de càlculs senzills amb interpretació dels resultats obtinguts.

Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de la Química1. Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.

1.1. Formulació i nomenclatura de compostos orgànics senzills segons les normes de la IUPAC.


2.1. Observació experimental de l’evolució gradual d’alguna propietat en una sèrie homòloga o amb el canvi del grup funcional.

2.2. Anàlisi dels resultats de les experiències per a comprovar el canvi gradual de les propietats físiques.

Valors


1.1. Valoració de la transcendència del coneixement generat per la Química orgànica en la societat actual.


2.1. Interès per conèixer totes les idees aportades per a resoldre un problema.

65



millora en la qualitat de vida.1.1. Valoració de les repercussions en la societat de la indústria farmacèutica.

2. Valoració de la Química com a coadjuvant en l'ús controlat dels recursos naturals i en la minimització de la contaminació.

2.1. Presa de consciència de la importància d'alguns productes químics en les condicions de vida de la societat actual.

2.2. Hàbit de contribuir a la utilització apropiada dels recursos naturals i a la millora de les condicions de vida de les persones.

3. Rebuig de la producció i l’ús de substàncies que perjudiquen la salut.3.1. Valoració de les aplicacions dels compostos orgànics a la millora de les condicions

de vida de les persones.

La Química com a ciència pura i aplicada

CONTINGUTS

Conceptes

Algunes idees sobre l’evolució històrica de certs conceptes, tècniques i teories químiques1. Els models atòmics.

1.1. Experiments que van determinar canvis en els models atòmics.2. Introducció històrica a la taula periòdica.3. Evolució dels conceptes d'àcid i base.4. Evolució del concepte d’oxidació i reducció.

Algunes aplicacions de la Química al món actual: combustibles, polímers i altres1. El petroli.

1.1. Propietats dels hidrocarburs.Aplicacions dels hidrocarburs derivats del petroli.Obtenció de productes per destil·lació i per craqueig.Aplicacions materials del petroli.Indústria petroquímica.Aplicacions energètiques del petroli.Gasolines i gasoils.La contaminació generada per les combustions.

2. Polímers.2.1. Polímers d’origen natural.

Polisacàrids.Proteïnes.Àcids nucleics.

2.2. Polímers sintètics.Elastòmers.Fibres.Plàstics.

2.3. Reaccions de polímerització.3. Energia nuclear.

3.1. Radioactivitat i reaccions nuclears.3.2. Fissió nuclear.3.3. Fusió nuclear.

4. Els nous materials.4.1. Noves aplicacions dels elements químics.

66

4.2. Importància tècnica i social dels nous materials.

Procediments


1.1. Recerca planificada d'informació referent a nous materials.2. Extracció d'informació de diverses fonts: enquestes, entrevistes, llibres de text, revistes de

divulgació o especialitzades.2.1. Elecció del mitjà d’informació més apropiat.


3.1. Resum d’articles científics.3.2. Comunicació de les conclusions amb el lèxic propi de la matèria.



1.2. Identificació de combustibles i polímers utilitzats en el laboratori, en la indústria i en la vida quotidiana.

1.3. Mètodes per reduir la contaminació generada pels motors de combustió.3. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.4. Definició de les estratègies que cal seguir en la resolució de problemes oberts de paper i

llapis.

Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de la Química1. Explicitació de conclusions.

1.1. Utilització del llenguatge propi de la ciència. 2. Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.

2.1. Realització d'informes i debats sobre la incidència en el medi ambient de les reaccions químiques, seguint el lèxic propi de la matèria.

3. Comunicació del contingut d'un treball experimental o bibliogràfic.3.1. Recollida d’informació sobre un procés químic industrial que utilitzi petroli com a

primera matèria.3.2. Anàlisi de les repercussions del procés i dels seus productes sobre el medi ambient

i sobre les persones.3.3. Elaboració d’una comunicació amb les dades obtingudes.

Valors


2.1. Costum de confrontar les hipòtesis científiques amb fets experimentals.3. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental, de resolució de

problemes, d'operacions numèriques, d'interpretació i lectura de dades.3.1. Valoració de la importància de la comunicació en l'àmbit científic.



Valors, normes i actituds en relació amb la interacció Química-societat1. Valoració de l’aportació de la Química en els processos tecnològics que permeten una

millora en la qualitat de vida.

67

2. Valoració de la contribució de la Química a la fabricació de productes sintètics que permeten una millora en la qualitat de vida.

2.1. Reconeixement de la importància dels derivats del petroli en la societat moderna.2.2. Respecte pels nous materials i tècniques derivats de l’ús del petroli.2.3. Responsabilitat en l’ús de materials derivats del petroli (plàstics, fibres artificials…).


3.1. Els biocombustibles com alternativa a la gasolina. 4. Rebuig de la producció i l'ús de substàncies que perjudiquen la salut.

4.1. Interès per conèixer la influència de les aplicacions dels productes derivats del petroli en la societat actual.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

2. Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

3. Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

4. Interpretar les lleis experimentals de la química i la hipòtesi d’Avogadro mitjançant el model atomicomolecular de la matèria.

5. Utilitzar les normes bàsiques de nomenclatura i formulació per anomenar i formular les substàncies inorgàniques i orgàniques més comunes aplicant les regles de la IUPAC.

6. Aplicar el concepte de quantitat de substància per a fer càlculs de magnituds molars, de concentració de solucions, de determinació de fórmules empíriques i moleculars, i de la quantitat de reactius o de productes en una reacció, fent ús, quan calgui, del concepte de reactiu limitant.

7. Usar el model cineticomolecular per interpretar el comportament dels gasos ideals, justificar aquest model a partir de les evidències experimentals i valorar-ne les limitacions.

8. Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats pràctiques com la preparació d’una solució líquida d’una determinada concentració i l’anàlisi senzilla d’un producte d’ús habitual mitjançant una valoració àcid-base o redox.

9. Justificar l’evolució històrica dels models en relació a les evidències experimentals disponibles, valorant el seu caràcter temptatiu, i relacionar les propietats físiques de les substàncies amb el tipus d’estructura i enllaç químic.

10. Relacionar les propietats i estructura dels compostos orgànics més comuns. Identificació d’algunes macromolècules d’interès biològic. Conèixer les propietats físiques i químiques d’alguns compostos orgànics així com la seva importància social i econòmica.

11. Interpretar a nivell atòmicomolecular les reaccions àcid-base, de precipitació i redox, representar-les mitjançant diagrames i equacions químiques, fer càlculs amb elles en exemples d’interès pràctic. Interpretar les dades d’una investigació sobre l’efecte de la concentració i la temperatura en la velocitat d’una reacció.

12. Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

SEGON CURS

68

COMPETÈNCIES

Específiques

Competència en la indagació i experimentació

— Reconèixer les caractístiques dels sòlids, els líquids i els gassos per tal de diferenciar els estats d’agregació de la matèria.

— Conèixer la naturalesa dels diferents tipus d'enllaços.

— Identificar diferents tipus de processos: isotèrmics, adiabàtics, isocors i isobàrics.

— Distingir les reaccions reversibles de les irreversibles.

— Conèixer els models de les reaccions que proporcionen la teoria de les col·lisions i la teoria del complex activat.

— Distingir els conceptes d’àcid i de base en les teories d’Arrhenius i de Brönsted-Lowry.

— Identificar diferents reaccions redox.

— Comprendre els conceptes de solubilitat d’una substància i de reaccions de precipitació i resoldre problemes teòrics i experimentals.

— Identificar diferents tipus de reaccions orgàniques.

Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència

— Interpretar el diagrama de fases d’una substància pura.

— Valorar la importància que té la posició dels elements en la taula periòdica en les propietats periòdiques.

— Comprendre el significat i la importància de les funcions d’estat energia interna, entalpia, entropia i energia lliure.

— Distingir els equilibris homogenis dels heterogenis, expressant-hi correctament les constants d’equilibri KC i KP.

— Comprendre la importància de l’energia d’activació en la velocitat de una reacció química.

— Comprendre el comportament dels indicadors en presència d’un àcid o d’una base i interpretar el significat del seu interval de viratge.

— Interpretar el procés redox que s’esdevé en les diferents piles voltaiques.

— Conèixer els factors que influeixen en la solubilitat dels compostos iònics.

— Distingir les diverses classes de desplaçaments electrònics i les formes de ruptura dels enllaços i les seves conseqüències en les reaccions orgàniques.

Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic:

— Resoldre problemes i situacions reals aplicant les lleis dels gasos i els diagrames de fases.

— Deduir les propietats més conegudes de les substàncies a partir de llurs enllaços.

— Comprendre l’abast del primer principi de la termodinàmica i utilitzar-lo per al càlcul de la variació de l’energia interna.

— Deduir el sentit del desplaçament d’un sistema per a recuperar l’equilibri un cop alterat, utilitzant el principi de Le Chatelier i el quocient de reacció.

— Conèixer els factors que influeixen en la velocitat d’una reacció i comprendre la importància dels catalitzadors.

69

— Conèixer el concepte de pH i valorar la seva importància tant en les reaccions químiques com en altres àmbits com la biologia o l'agricultura.

— Conèixer les aplicacions industrials de l’electròlisi interpretant-les com a transformacions d’oxidació-reducció.

— Conèixer els procediments comuns per a la dissolució de precipitats.

— Conèixer les classes de polímers sintètics més importants i els processos generals de la seva formació.

Generals

Competència comunicativa

— Utilitzar el llenguatge científic amb precisió per a interpretar i transmetre informació.

— Utilitzar el llenguatge gràfic com a instrument per l’accés i la gestió de la informació.

— Descriure i argumentar fets i fenòmens utilitzant amb rigor el llenguatge científic.

Competència en recerca

— Plantejar problemes i formular preguntes que es poden respondre a partir de la investigació científica.

— Elaborar i comunicar de manera pertinent els treballs siguin individuals o en grup.

— Ser rigurós en el treball d’investigació i valorar les aportacions pròpies i alienes en els treballs.

— Buscar, analitzar i interpretar informació sobre polímers usuals en la vida quotidiana.

Competència en la gestió i el tractament de la informació i competència digital

— Utilitzar la representació gràfica com a eina per a gestionar informació.

— Seleccionar, analitzar i gestionar la informació en el desenvolupament de treballs d'investigació.

— Manipular programes informàtics específics i generals per a afiançar i ampliar els coneixements adquirits.

— Ser constant en la recerca de les solucions de problemes i crític amb els resultats obtinguts.

— Utilitzar els diferents llenguatges com a instrument per obtenir i interpretar informació.

Competència personal i interpersonal

— Relacionar nous coneixements i habilitats amb d’altres assolits anteriorment.

— Valorar les aportacions pròpies o alienes en els treballs.

— Actuar amb respecte crític envers les diferències d’opinió.

— Participar en el treball de grup de manera responsable, solidària i constructiva.

— Mostrar una actitud de iniciativa i de confiança en un mateix, analitzant les pròpies capacitats i limitacions.

— Formar-se opinions fonamentades sobre temes científics i defensar-les de forma argumentada mitjançant el diàleg.

70

Competència en el coneixement i interacció amb el món

— Manifestar una actitud activa en la conservació i preservació del medi ambient.

— Valorar la importància de l’ètica en les decissions relatives als avenços científics.

— Analitzar les manifestacions de la intervenció humana i la seva incidència en l’entorn.

OBJECTIUS

1- Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants de la química, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i contrastació experimental.

1a. Calcular la massa, el volum o el nombre de mols de qualsevol substància que intervingui en una reacció química, a partir d'algun dels reactius o productes.

1b. Classificar un sistema químic segons els seus intercanvis de matèria i d'energia amb el medi.

1c. Adquirir destresa en l'ús dels principis de la termodinàmica.1d. Desenvolupar els conceptes bàsics de la termodinàmica, l'equilibri químic i la cinètica

química.1e. Emprar els principis de la termodinàmica per a saber quan un sistema està en equilibri.1f. Aplicar els coneixements de les lleis que regulen les reaccions químiques a les

reaccions de transferència de protons, de transferència d'electrons i d'altres.1g. Valorar les diverses possibilitats tecnològiques dels compostos del carboni i llur

intervenció en els processos biològics.


2a. Conèixer el procés industrial de síntesi de l’amoníac i les condicions reals en què s’aconsegueix el desplaçament de l’equilibri per a produir amoníac.

2b. Descriure les aplicacions industrials de l’electròlisi.2c. Descriure l’equilibri de solubilitat dels compostos iònics i la seva importància en la vida

quotidiana.2d. Valorar la importància pràctica dels compostos del carboni i de les seves propietats.


3a. Triar les estratègies de resolució de problemes adequades a cada situació i aplicar-les correctament, valorant-ne els resultats.

3b. Reconèixer el potencial de la Química per a comprendre la realitat i, de forma eventual, actuar-hi.

3c. Comprovar de manera experimental resultats calculats teòricament.3d. Aplicar els principis de la termodinàmica i de la cinètica en la resolució de problemes

amb reaccions químiques.

4. Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models, analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els grans debats científics han implicat per al desenvolupament de la química.

71

4a. Utilitzar el mètode científic per a formular i comprovar conjectures.4b. Adquirir destresa en la comprensió i la valoració de fenòmens químics i problemes nous

susceptibles de tractament científic.4c. Comprendre el sentit de les teories i models químics com una explicació dels fenòmens

naturals, valorant llur aportació al desenvolupament de la Química.4d. Acceptar les teories científiques en la mesura que siguin capaces d'explicar la realitat

experimental.


5a. Aplicar tècniques de formalització del llenguatge per tal d’elaborar una estratègia d'actuació davant de situacions problemàtiques.

5b. Simbolitzar, segons els formalismes químics habituals, conceptes, relacions i processos.

5c. Conèixer la formulació i nomenclatura dels compostos orgànics i inorgànics més habituals.

5d. Utilitzar el vocabulari específic per a expressar els coneixements científics.

6. Familiaritzar-se amb l’ús de l’instrumental bàsic de química així com conèixer algunes tècniques específiques, tenint en compte les normes de seguretat per a l’ús dels productes químics i el maneig del material i de les instal·lacions.

6a. Dissenyar i efectuar experiències per a contrastar les hipòtesis plantejades.6b. Utilitzar mètodes experimentals per a determinar la veracitat d'una proposició inicial.6c. Elaborar una hipòtesi de treball i verificar-la experimentalment.6d. Triar el mètode experimental més adequat per a cada situació i dur-lo a terme.6e. Manejar el material i els productes del laboratori complint les normes de seguretat i

deixar el laboratori i el material nets i en ordre.6f. Elaborar conclusions que recullin el treball experimental.6g. Utilitzar els resultats experimentals per a mantenir o canviar les teories.


7a. Desenvolupar un criteri sobre la reactivitat de les substàncies, associant-les a llurs característiques fisicoquímiques.

7b. Interpretar i elaborar estratègies pròpies de la ciència i aplicar-les correctament, valorant-ne els resultats.

7c. Adquirir destresa en l'elecció del mètode de resolució més adequat a cada problema.7d. Elaborar informes dels treballs efectuats.7e. Reconèixer la necessitat que el resultat d'un problema o raonament s'ajusti als resultats

experimentals per tal que sigui vàlid.7f. Mostrar interès en la resolució dels principals problemes que té plantejats la ciència

actual.


8a. Valorar les eines informàtiques i telemàtiques per a la comprensió de continguts nous.8b. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtenir, seleccionar,

processar i transmetre informació.8c. Emprar la calculadora i diferents programes informàtics per a l’ordenació de dades,

l’obtenció de gràfics i per a efectuar càlculs.

9. Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la química i del paper que

72

pot jugar en la societat actual per contribuir a la consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció I millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals als que s’enfronta la investigació química.

9a. Desenvolupar la capacitat d'observació crítica de l'entorn, aplicant els coneixements científics adquirits.

9b. Efectuar els experiments en el laboratori amb el material adequat, respectant sempre les normes de seguretat.

9c. Desenvolupar hàbits de consulta bibliogràfica i dissenyar pautes d'anàlisi i arxiu d'informacions.

9d. Ús de la terminologia adequada a la ciència química, apreciant la diferència de significat que de vegades tenen els conceptes respecte del seu ús col·loquial.


10a. Conèixer algunes reaccions químiques aplicades a la indústria, llurs característiques i la contaminació que poden generar.

10b. Emprar els coneixements científics adquirits a entendre i valorar les afirmacions pseudocientífiques de l'entorn.

10c. Reconèixer la importància de l'estudi de les reaccions químiques en llur aplicació industrial.

10d. Mostrar una actitud crítica enfront dels usos socials que atempten contra la salut individual i social aportant, raonadament, algunes causes personals, socials i econòmiques que els expliquen.

10e. Apreciar el desenvolupament de la Química com un procés evolutiu relacionat amb el desenvolupament històric de la humanitat.

11.Ser capaç de participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, en el seu cas, com a futurs científics, en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als que s’enfronta la humanitat en els quals la química pugui fer alguna aportació.

11a. Ser responsable de la seguretat en el laboratori.11b. Repartir equitativament la feina, tant l'experimental com l'elaboració d'informes.11c. Respectar les aportacions de tots els membres del grup en els treballs col·lectius.11d. Acceptar les opinions i punts de vista divergents com un element d'enriquiment

personal.11e. Acceptar els resultats, iguals o diferents, obtinguts pels companys i companyes.

La matèria des del punt de vista macroscòpic

CONTINGUTS

Conceptes

Diagrama de fases d’una substància pura. Canvis d’estat1. Estat gasós.

1.1. Propietats dels gasos.2. Estat líquid.

2.1. Propietats dels líquids.3. Estat sòlid.

3.1. Propietats dels sòlids.4. Teoria cineticomolecular.5. Equilibris entre fases.

5.1. Diagrama de fases.

73

Procediments


divulgació o especialitzades.



1.1. Realització d’un diagrama de fases d’una substància pura.2. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.



Actituds


1.1. Interès pel mètode experimental utilitzat en el desenvolupament i comprovació d'una teoria.


2.1. Interès pel treball en grup.3. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental, de resolució de

problemes, d'operacions numèriques, d'interpretació i lectura de dades.3.1. Rigor en la recollida i tractament de dades.

4. Seguretat en la realització de tasques en el laboratori.4.1. Conscienciació de la importància de respectar les normes de seguretat de qualsevol

instal·lació.


millora en la qualitat de vida.1.1. Valoració de les aplicacions de la Química en els problemes mediambientals.1.2. Cooperació i coresponsabilitat en l'ús de substàncies pures, mescles i solucions,

valorant les repercussions generades sobre el medi ambient i sobre la salut.3. Valoració de la Química com a coadjuvant en l'ús controlat dels recursos naturals i en la

minimització de la contaminació.2.1. Presa de consciència de la importància d'alguns pocessos que comporten un canvi

d'estat.

La matèria des del punt de vista microscòpic

CONTINGUTS

Conceptes

Propietats atòmiques periòdiques: volum atòmic, energia d’ionització i electronegativitat1. Taula periòdica.

1.1. Antecedents històrics.1.2. Taula periòdica de Mendeleiev.

74

1.3. Sistema periòdic actual.1.4. Llei periòdica.

2. Estructura electrònica i taula periòdica.2.1. Períodes i grups.

3. Propietats periòdiques.3.1. Radi atòmic.3.2. Radi iònic.3.3. Energia d’ionització.3.4. Afinitat electrònica.3.5. Electronegativitat.

Enllaç químic. L’enllaç iònic, covalent i metàl·lic. 1. Enllaç iònic.

1.1. Energia de xarxa. Cicle de Born-Haber.2. Enllaç covalent.

2.1. Enllaç covalent segons Lewis.Forma geomètrica de les molècules i ions poliatòmics. Mètode de repulsió de parells d’electrons.

2.2. Teoria d’enllaç de valència2.3. Paràmetres d’enllaç.

Energia d’enllaç.Longitud d’enllaç.Angle d’enllaç.Polaritat.

2.4. Hibridació d’orbitals3. Enllac metàl·lic

3.1.Model de núvol electrònic3.2.Model d’enllaç covalent deslocalizat3.3.Model de bandes

Interacció de la radiació electromagnètica amb els àtoms i molècules1. Característiques d’una ona electromagnètica.2. Espectre electromagnètic.3. Espectres atòmics d’emissió.

Procediments


divulgació i/o especialitzades.1.1. Aplicació de coneixements científics sobre l'estructura dels àtoms a la interpretació de

la informació.2. Extracció d’informació a partir d’experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador.



1.1. Elaboració i interpretació de diagrames de Lewis.1.2. Interpretació d’espectres atòmics d’emissió.1.3. Realització de diagrames i esquemes per a l’anàlisi de l'evolució dels paràmetres

moleculars.2. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.


75

2.1. Utilització dels diferents mètodes de divulgació científica.3. Comunicació del contingut d'un treball experimental o bibliogràfic.

Actituds


1.1. Reconeixement de la utilitat del model de Lewis.2. Iniciativa en la recerca d'informació i en el treball experimental.

2.1. Hàbit de cercar informació i de preparar treballs experimentals.3. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental, de resolució de

problemes, d'operacions numèriques, d'interpretació i lectura de dades.3.1. Interès per comprovar la veracitat dels resultats de qualsevol problema o treball

experimental.4. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en Química.


millora en la qualitat de vida.1.1. Reconeixement de la necessitat de substituir unes teories per unes altres, a mesura

que avancen els mètodes d'investigació.1.2. Valoració de la transcendència del coneixement generat per la investigació química

en les condicions de vida de la societat actual.1.3. Actitud crítica envers les noves teories, valorant-ne el rigor i les aportacions.

La relació entre els nivells macroscòpic i microscòpic de la matèria

CONTINGUTS

Conceptes

Teoria cineticomolecular dels gasos1. Lleis dels gasos.2. Teoria cineticomolecular dels gasos.

Forces intermoleculars1. Forces intermoleculars.

1.1. Forces de Van der Walls.Forces dipol-dipol.Forces dipol-dipol induït.Forces de dispersió.

1.2. Enllaços d’hidrogen.

Introducció als mètodes espectroscòpics de determinació de l’estructura1. Espectroscopi.2. Classificació dels espectres.3. Sèries espectrals.

Procediments


divulgació o especialitzades.1.1. Utilització de tècniques de consulta bibliogràfica per a l'elaboració d'informes.


76




1.1. Identificació d'espectres.2. Ús de tècniques experimentals i informàtiques.3. Establiment de relacions matemàtiques entre variables procedents de dades experimentals i

de problemes numèrics.3.1. Comprovació de les sèries espectrals.


4.1. Realització de càlculs senzills amb interpretació dels resultats obtinguts.



Actituds


1.1 Reconeixement de la utilitat dels mètodes espectroscòpics.2. Iniciativa en la recerca d'informació i en el treball experimental.

2.1 Hàbit de cercar informació i de preparar treballs experimentals.3. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental, de resolució de

problemes, d'operacions numèriques, d'interpretació i lectura de dades.3.1. Interès per comprovar la veracitat dels resultats de qualsevol problema o treball

experimental.4. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en Química.5. Hàbit de tenir sempre present l'objectiu de la tasca que s'està realitzant.


millora en la qualitat de vida.1.1. Reconeixement de la interrelació de la Química amb la resta de les ciències i, en

particular, amb la Tecnologia.

La reacció química

CONTINGUTS

Conceptes

Termodinàmica química1. Termodinàmica.

1.1. Sistemes materials.1.2. Variables termodinàmiques extensives i intensives.1.3. Funcions d'estat.1.4. Processos reversibles i irreversibles. Equilibri.

2. Energia interna i entalpia.2.1. L'energia interna i la seva variació.2.2. Primer principi de la termodinàmica.2.3. Aplicacions del primer principi a les reaccions químiques.2.4. Entalpia de reacció.

77

2.5. Entalpia de formació.2.6. Entalpia d'enllaç.

3. Modificació de l'estat energètic d'un sistema: calor i treball.3.1. Calor i treball en els sistemes físics i químics.3.2. Treball d'expansió d'un gas.3.3. Processos isotèrmics.3.4. Processos adiabàtics.3.5. Processos isocòrics. Calor de reacció a volum constant.3.6. Processos isobàrics. Calor de reacció a pressió constant. Entalpia.3.7. Relació entre les dues calors de reacció.3.8. Termoquímica.

4. Llei de Hess.4.1. Additivitat de les entalpies de reacció.

5. L'entropia com a magnitud que introdueix el factor de desordre.5.1. Variació de l'entropia en els processos químics.

6. L'energia de Gibbs com a magnitud que recull l'aspecte energètic i de desordre d'un sistema.

6.1. Energia lliure de formació.6.2. Energia lliure de reacció.6.3. Additivitat de les energies lliures.6.4. La disminució de l'energia lliure com a criteri d'espontaneïtat en les reaccions

químiques.

Equilibri químic1. Reaccions reversibles.

1.1. Característiques de l'estat d'equilibri.2. La constant d'equilibri Kc.

2.1. Equilibris homogenis: llei d’acció de masses.2.2. Significat del valor de la constant KC.2.3. Relació entre Kc i l’equació ajustada.

3. Deducció cinètica de la constant d’equilibri.4. Càlculs en equilibris homogenis en fase gasosa.5. El quocient de reacció.6. La constant d'equilibri Kp.

6.1. Relació entre les constants Kc i Kp.7. Equilibris heterogenis.8. Energia lliure i constant d’equilibri.9. Alteració de l’equilibri. Principi de Le Chatelier.

9.1. Canvis en la concentració.9.2. Canvis de pressió per variació de volum.9.3. Canvis de temperatura.9.4. Aplicació a la síntesi industrial de l’amoníac.

Cinètica química: velocitat i mecanisme1. Finalitat de la cinètica química.2. Velocitat de reacció.

2.1. Velocitat mitjana.2.2. Determinació de la velocitat mitjana.2.3. Velocitat instantània.

3. Teoria de les reaccions químiques.3.1. Teoria de les col·lisions.3.2. Teoria del complex activat o de l'estat de transició.

4. Equació de velocitat.4.1. Ordre de la reacció.

5. Factors que influeixen en la velocitat de reacció.5.1. Temperatura de la reacció.5.2. Concentració dels reactius.5.3. Naturalesa, estat físic i grau de divisió.

6. Catalitzadors.

78

6.1. Catàlisi homogènia.6.2. Catàlisi heterogènia.

7. Mecanismes de reacció.7.1. Equació de velocitat de les reaccions elementals.7.2. Equació de velocitat de la reacció global.

Procediments


1.1. Preparació de pràctiques de laboratori.1.2. Anàlisi de les característiques de diverses comunicacions científiques i divulgatives.1.3. Estudi i planificació de visites a empreses.


2.1. Recerca d'objectivitat davant d'informacions procedents de diverses fonts.3. Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts orals, escrites, informatitzades i

experimentals a la realitat que es vol estudiar.3.1. Extracció dels conceptes termodinàmics i cinètics que s'ajustin a la nostra recerca.

Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida1. Emissió d'hipòtesis sobre la tasca que s’ha de realitzar.2. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.

2.1. Escriptura i ajustatge de les reaccions químiques.2.2. Preparació de taules amb valors de temps de reacció i les concentracions

corresponents.3. Establiment de relacions matemàtiques entre variables procedents de dades experimentals i

de problemes numèrics.3.1. Aplicació del primer principi de la termodinàmica.3.2. Utilització de la constant d'equilibri d'una reacció química.3.3. Elaboració de l'expressió de la velocitat de reacció.

4. Definició de les estratègies que s'han de seguir en la resolució de problemes oberts de paper i llapis.

5. Càlcul i obtenció de resultats numèrics.5.1. Realització de càlculs estequiomètrics.5.2. Càlcul de les energies de reacció, energies internes i entalpies.5.3. Aplicació de la llei de Hess.5.4. Determinació de la velocitat de reacció.

Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de la Química1. Raonament sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.



2. Explicitació de conclusions.3. Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.

3.1. Expressió de les relacions entre calor, treball i energia interna per mitjà del primer principi de la termodinàmica.

3.2. Plantejament de les expressions d'equilibri en una reacció química.3.3. Escriptura de les lleis de velocitat.

4. Comunicació del contingut d'un treball experimental o bibliogràfic.4.1. Estudi de les aplicacions pràctiques de les reaccions químiques i elaboració d'un

informe.4.2. Elaboració d'informes sobre les incidències de la producció de la indústria química

en el medi ambient.

Actituds

79


1.1. Reconeixement de la utilitat de les reaccions químiques.1.2. Valoració crítica dels avenços tecnològics i científics.

2. Iniciativa en la recerca d'informació i en el treball experimental.3. Organització en el plantejament de tasques d'estudi i de treball individual tant en hores de

classe com fora de classe.3.1. Interès pel treball en grup.3.2 Valoració dels avantatges de la recerca d'informació dins d'un grup de treball.3.3. Participació en les obligacions del treball en grup.


4.1. Participació en els treballs de grup que faciliten la comprensió i resolució de problemes cientificotecnològics.



particular, amb la Tecnologia.1.2. Valoració de la transcendència del coneixement generat per la termodinàmica, la

cinètica... i llurs aplicacions tecnològiques.1.3. Actitud crítica respecte de les activitats cientificotècniques que degraden l'entorn.


2.1. Actitud reflexiva davant els avenços de la ciència que es tradueixen en nous productes sintètics al mercat.

2.2. Confiança en la pròpia capacitat a l'hora de discernir les qualitats i els defectes dels nous productes sintètics.

2.3. Responsabilitat en l'ús dels nous productes sintètics.3. Valoració de la Química com a coadjuvant en l'ús controlat dels recursos naturals i en la

minimització de la contaminació.

Tipus de reaccions químiques

CONTINGUTS

Conceptes

Les reaccions de transferència de protons. Equilibris iònics1. Introducció històrica sobre l'evolució dels conceptes d'àcid i base.2. Teoria d'Arrhenius.

2.1. La dissociació iònica.2.2. Àcids i bases.2.3. Neutralització.

3. Teoria de Brönsted-Lowry.3.1. Àcid i base conjugats.3.2. Amfoterisme.3.3. Comparació amb la teoria d'Arrhenius.

4. Autoionització de l’aigua.5. Força dels àcids i de les bases.

5.1. Àcids i bases forts i dèbils.5.2. Relació entre l'àcid i la seva base conjugada.5.3. Constant d’ionització d'àcids i bases dèbils.5.4. Predicció de les reaccions àcid-base.5.5. Relació entre la força d'àcids i bases i l'estructura molecular.

6. Àcids i bases dèbils: constants d’ionització.

80

6.1. Ionització d’un àcid dèbil.6.2. Ionització d’una base dèbil.6.3. Relació entre les constants Ka, Kb i Kw.6.4. El grau d’ionització en el càlcul de Ka i Kb.

7. Àcids polipròtics.7.1. Relació entre les diferents constants de l'àcid.

8. El pH de les solucions aquoses.8.1. Conceptes de pH i pOH.8.2. Soluciones neutres, àcides i bàsiques.8.3. Escala de pH.8.4. El pH d’àcids forts i de bases fortes.

9. Solucions amortidores o reguladores.9.1. Efecte de l'ió comú.9.2. Actuació de les solucions reguladores.9.3. El pH de les solucions reguladores.

10.Indicadors àcid-base.10.1 Mecanisme de funcionament.

11.Hidròlisi de les sals.11.1 Sals de base forta i àcid fort.11.2 Sals de base forta i àcid dèbil.11.3 Sals de base dèbil i àcid fort.11.4 Sals de base dèbil i àcid dèbil.11.5. Grau d'hidròlisi.

12.Valoracions àcid-base.12.1. Corbes de valoració.

Equilibri iònic de compostos iònics insolubles1. Solubilitat dels compostos iònics.

1.1. Solubilitat.1.2. Solució saturada.1.3. Factors que influeixen en la dissolució.1.4. L’augment de l’entropia.1.5. L’energia de xarxa.1.6. La calor d’hidratació.1.7. La calor de dissolució.

2. Regles de solubilitat.3. Producte de solubilitat.

3.1. Significat de Ks.3.2. Producte iònic.

4. Relació entre la solubilitat i Ks.4.1. Càlcul de Ks a partir de la solubilitat.4.2. Càlcul de la solubilitat a partir de Ks.

5. Reaccions de precipitació.5.1. Predicció de la formació de precipitats.

6. Precipitació fraccionada.6.1 Efecte de l'ió comú i la solubilitat.

7. Dissolució de precipitats.7.1. Variació de la temperatura.7.2. Addició de dissolvent.7.3. Formació d’electròlits dèbils.7.4. Reacció d'oxidació-reducció.7.5. Formació d’un ió complex.

Les reaccions de transferència d’electrons. Piles1. Conceptes clàssics d'oxidació i reducció.2. Conceptes electrònics d'oxidació i reducció.

2.1. Simultaneïtat dels dos processos.2.2. Reaccions d'oxidació-reducció.

3. Variació del nombre d'oxidació en les reaccions redox.3.1. El nombre d'oxidació.

81

3.2. Variació del nombre d'oxidació: reducció i oxidació.3.3. Oxidants i reductors: concepte i exemples. Relativitat del caràcter oxidant i reductor.

4. Ajustatge de reaccions d'oxidació-reducció.4.1. Mètode de l'ió-electró.

5. Volumetries d'oxidació-reducció.6. Piles voltaiques.

6.1. Elements d'una pila i funcionament.6.2. Elèctrodes de gasos.

7. Potencials estàndard d'elèctrode.7.1. Força electromotriu d'una pila.7.2. Elèctrode estàndard d'hidrogen.7.3. Sèrie de potencials estàndard de reducció.7.4. La corrosió dels metalls.

8. Electròlisi.8.1. Conductors electrolítics.8.2. Electròlisi: elements d'una pila electrolítica.

9. Lleis de Faraday.

Introducció a les reaccions de formació de complexos1. Nomenclatura dels ions complexos.2. Formació d’un ió complex.

2.1. Constant de formació Kf.

Procediments


divulgació o especialitzades.1.1. Resum de les informacions aparegudes en revistes de divulgació.1.2. Recerca guiada en revistes especialitzades.

2. Extracció d'informació a partir d'experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador.2.1. Determinació del punt de neutralització d'una reacció àcid-base.2.2. Càlcul del pH d'una solució.


1.1. Determinació aproximada del pH d'una solució.1.2. Predicció de la precipitació d'una substància.

2. Disseny d'experiències amb la concreció de les diverses fases: percepció del problema, identificació de les variables que s’han de mesurar, elecció del mètode de mesura, control de les variables.

2.1. Valoració àcid-base.2.2. Valoració de reaccions d'oxidació-reducció.2.3. Determinació dels productes d'una electròlisi.

3. Ús de tècniques experimentals i informàtiques.4. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.5. Establiment de relacions matemàtiques entre variables procedents de dades experimentals i

de problemes numèrics.5.1. Relació entre concentració i punt final d'una valoració.5.2. Relació entre potencials d'elèctrode i reaccions d'oxidació-reducció.5.3. Relació entre constant de solubilitat i precipitació.


6.1. Ús de l'estratègia de recerca d'un problema similar.7. Càlcul i obtenció de resultats numèrics.

7.1. Estimació de la magnitud de l'error.7.2. Expressió de la mesura.

Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de la Química

82

1. Raonament sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.1.1. Estudi de la manera com unes idees són substituïdes per unes altres com a

conseqüència d'un treball científic continuat.1.2. Substitució d'un model per un altre a mesura que avancen els resultats

experimentals.2. Explicitació de conclusions.

2.1. Anàlisi dels avenços originats per l'estudi de les reaccions químiques.2.2. Aplicació dels coneixements científics per tal d’extreure les conseqüències, tant

positives com negatives, d'aquests avenços.

Actituds


1.1. Interès pel mètode experimental utilitzat en el desenvolupament i comprovació d'una teoria.

1.2. Confiança en el mètode científic experimental.1.3. Hàbit de cercar informació i de preparar treballs experimentals.




3. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en Química.4. Seguretat en la realització de tasques en el laboratori.


4.2. Apreciació per la utilitat de ser organitzat i constant en el treball de l'aula i del laboratori.

4.3. Maneig adequat i acurat del material del laboratori i dels productes químics.5. Hàbit de tenir sempre present l'objectiu de la tasca que s'està realitzant.


millora en la qualitat de vida.1.1. Actitud reflexiva davant els avenços de la ciència amb aplicacions en la societat.1.2. Confiança en la pròpia capacitat a l'hora de fer front a un problema o situació

quotidiana relacionada amb els avenços de la ciència aplicats a la tecnologia.2. Valoració de la contribució de la Química a la fabricació de productes sintètics que permeten

una millora en la qualitat de vida.3. Valoració de la Química com a coadjuvant en l'ús controlat dels recursos naturals i en la


condicions de vida de la societat actual.3.2. Estimació de la influència de les aplicacions dels productes químics en la societat

actual.3.3. Hàbit de contribuir a la utilització apropiada dels recursos naturals i a la millora de

les condicions de vida de les persones.4. Rebuig de la producció i l'ús de substàncies que perjudiquen la salut.

4.1. Curiositat pels processos químics més importants aplicats a la indústria.4.2. Apreciació del reciclatge d'efluents.4.3. Actitud oberta envers les noves aportacions tecnològiques.

La Química dels elements i dels seus compostos

CONTINGUTS

83

Conceptes

Estudi d’alguns elements i d’alguns dels seus compostos d’importància en la vida quotidiana1. El carbó.

1.1. Formació.1.2. Aplicacions.

2. Àcids i bases en la vida quotidiana.2.1. Importància del pH en els productes.

3. Els nous materials.3.1. Noves aplicacions dels elements químics.3.2. Importància tècnica i social dels nous materials.

Tipus de reaccions orgàniques1. Desplaçaments electrònics en les molècules orgàniques.

1.1. Efecte inductiu.1.2. Efecte mesòmer o de ressonància.1.3. Efectes inductòmer i electròmer.

2. Ruptura dels enllaços.2.1. Ruptura homolítica.2.2. Ruptura heterolítica.

3. Classes de reactius.3.1. Radicals lliures.3.2. Reactius electròfils.3.3. Reactius nucleòfils.

4. Principals tipus de reaccions orgàniques.4.1. Reaccions de substitució.

Substitució homolítica.Substitució nucleòfila.Substitució electròfila.

4.2. Reaccions d’addició.Addició nucleòfila.Addició electròfila.

4.3. Reaccions d’eliminació.4.4. Reaccions de condensació.4.5. Reaccions de polimerització.4.6. Reaccions de combustió.4.7. Reaccions d’oxidació-reducció.

5. Reaccions dels diversos grups funcionals.

Procediments


divulgació o especialitzades.1.1. Aplicació de coneixements científics sobre l'estructura dels àtoms a la interpretació

de la informació.2. Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts orals, escrites, informatitzades i

experimentals a la realitat que es vol estudiar.2.1. Comunicació de les conclusions amb el lèxic propi de la matèria.



2.1. Identificació dels tipus de reaccions orgàniques.3. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.

3.1. Escriptura d'equacions químiques senzilles, utilitzant les regles de la IUPAC.

84


4.1. Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de la Química5. Raonament sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.

Actituds


1.1. Valoració de la transcendència del coneixement generat per la Química orgànica en la societat actual.


2.1. Valoració dels avantatges de la recerca d'informació dins d'un grup de treball.



particular, amb la Tecnologia.2. Valoració de la contribució de la Química a la fabricació de productes sintètics que permeten

una millora en la qualitat de vida.2.1. Responsabilitat en l'ús dels nous materials.


3.1. Estimació de la influència de les aplicacions dels productes químics en la societat actual.

4. Rebuig de la producció i l'ús de substàncies que perjudiquen la salut.4.1. Actitud oberta envers les noves aportacions tecnològiques.4.2. Valoració de les aplicacions dels compostos orgànics a la millora de les condicions

de vida de les persones.

La Química com a ciència pura i aplicada

CONTINGUTS

Conceptes

Algunes idees sobre la Química com a ciència pura i aplicada al llarg de la història1. De l’Alquímia a la Química.

1.1. Objectius actuals.2. L’era industrial.

2.1. Conseqüències mediambientals.

Algunes aplicacions de la Química en el món actual: metalls i aliatges, fertilitzants, fàrmacs, piles de combustible, tints, pintures i altres1. Aplicacions industrials de l’electròlisi.

1.1. Electròlisi del clorur de sodi fos.1.2. Electròlisi de l'aigua acídula.1.3. Electròlisi del sulfat de coure (II) en solució aquosa.1.4. Obtenció de l'hidròxid de sodi.1.5. Recobriments metàl·lics electrolítics.1.6. Purificació electrolítica del coure.

2. Piles.2.1. Tipus.2.2. Aplicacions.

85

3. L’amoníac.3.1. Síntesi industrial.3.2. Aplicacions.

4. L'àcid sulfúric.4.1. Obtenció industrial.4.2. Propietats.4.3. Aplicacions.

5. L’àcid nítric.5.1. Obtenció industrial.5.2. Propietats.5.3. Aplicacions.

6. El sabó.6.1. Història.6.2. Fabricació.6.3. Propietats.6.4. Detergents.

La Química en relació amb la Biologia, la Física, la Tecnologia, les Ciències de la Terra i el Medi Ambient i la societat1. La Química en relació amb la Biologia.

1.1. La química dels aliments.1.2. Additius i conservants.1.3. Bioenergètica.1.4. Metabolisme.1.5. Catàlisi enzimàtica.

2. La Química en relació amb la Física.2.1. Superconductivitat.2.2. Nous materials.2.3. Aplicacions.

3. La Química en relació amb la Tecnologia.3.1. Biotecnologia.3.2. Bioordinadors.3.3. Cultius cel·lulars.3.4. Manipulació genètica.

4. La Química en relació amb les Ciències de la Terra i el Medi Ambient.4.1. La contaminació generada per les combustions.4.2. Residus industrials.

5. La Química en relació amb la societat.5.1. Energia nuclear i aplicacions.5.2. Reaccions químiques quotidianes.5.3. Equilibris de solubilitat d’interès pràctic.

Precipitació de calcària a les canonades.Pluja àcida i construccions de pedra.Càries dental.

Procediments


divulgació o especialitzades.1.1. Recerca d'objectivitat davant d'informacions procedents de diverses fonts.




86

2. Disseny d'experiències amb la concreció de les diverses fases: percepció del problema, identificació de les variables que s’han de mesurar, tria del mètode de mesura, control de les variables.

2.1. Identificació de substàncies i reaccions utilitzades en el laboratori, en la indústria i en la vida quotidiana.

3. Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i mapes conceptuals.4. Definició de les estratègies que cal seguir en la resolució de problemes oberts de paper i

llapis.

Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de la Química1. Explicitació de conclusions.

1.1. Utilització del llenguatge propi de la ciència. 2. Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.

2.1. Realització d'informes i debats sobre alguna de les aplicacions de la Química en la indústria.

3. Comunicació del contingut d'un treball experimental o bibliogràfic.3.1. Recollida d’informació sobre un procés químic industrial que utilitzi petroli com a

primera matèria.3.2. Anàlisi de les repercussions del procés i dels seus productes sobre el medi ambient

i sobre les persones.3.3. Elaboració d’una comunicació amb les dades obtingudes.

Actituds


1.1. Valoració crítica dels avenços tecnològics i científics.1.2. Actitud crítica envers les informacions divulgades en els mitjans de comunicació.


2.1. Participació en les obligacions del treball en grup.3. Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en Química.4. Respecte per les aportacions dels diferents membres que constitueixen un grup de treball i

col·laboració amb l'equip.4.1. Acceptació dels resultats iguals o diferents obtinguts pels companys i companyes.


millora en la qualitat de vida.1.1. Reconeixement de la interrelació de la Química amb la resta de les ciències.1.2. Actitud reflexiva davant els avenços de la ciència amb aplicacions en la societat.


2.1. Confiança en la pròpia capacitat a l'hora de discernir les qualitats i els defectes dels nous productes sintètics.


3.1. Estimació de la influència de les aplicacions dels productes químics en la societat actual.

4. Rebuig de la producció i l'ús de substàncies que perjudiquen la salut.4.1. Curiositat pels processos químics més importants aplicats a la indústria.4.2. Actitud oberta envers les noves aportacions tecnològiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Analitzar i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els

87

mètodes i tècniques pròpies del treball científic.

2. Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

3. Justificar els models químics a partir d’evidències experimentals i aplicar-los per interpretar fenòmens químics en diferents contextos.

4. Analitzar la descripció d’una investigació experimental i del mètode utilitzat, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

5. Aplicar el model quàntic de l’àtom per explicar les variacions periòdiques d’algunes de les seves propietats. Predir la geometria de molècules senzilles mitjançant la teoria de repulsió de parells d’electrons. Relacionar les propietats i l’estructura dels polímers.

6. Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relació entre la temperatura i l’energia cinètica mitjana de les molècules d’un gas i saber realitzar prediccions a partir d’aquest model.

7. Explicar el significat de l’energia interna i l’entalpia d’una substància. Determinar experimentalment i identificar la calor de reacció com la variació d’energia interna o la variació d’entalpia d’una sistema reaccionant segons les condicions en què té lloc la reacció, i aplicar la llei de Hess a la determinació indirecta d’entalpies de reacció. Valorar les implicacions que els aspectes energètics d’un procés químic tenen en la salut, l’economia i el medi ambient.

8. Relacionar qualitativament l’energia d’un enllaç amb paràmetres com la mida dels àtoms, la polaritat de l’enllaç i el tipus d’enllaç (simple, doble o triple). Calcular l’entalpia estàndard d’una reacció a partir de les entalpies de formació i a partir de les entalpies d’enllaç. Relacionar qualitativament el valor de l’energia reticular d’un sòlid iònic amb factors com la càrrega iònica i la mida dels ions.

9. Aplicar el concepte d’equilibri químic per predir el sentit en què evoluciona un sistema químic i les concentracions d’equilibri. Predir el sentit en què evoluciona quan es varien les condicions de concentració, pressió i temperatura i conèixer algunes aplicacions que té a la vida quotidiana i en els processos industrials.

10. Classificar espècies químiques com a àcides, bàsiques o neutres aplicant la teoria de Brönsted-Lowry, calcular el valor de pH en solucions d’àcids forts i febles, i en solucions de bases fortes i febles, i aplicar les tècniques volumètriques per determinar la quantitat d’una substància bàsica o àcida en una mostra. Predir la formació d’un precipitat a partir del coneixement de la Kps. Explicar la importància d’aquestes reaccions i les aplicacions pràctiques.

11. Predir l’espontaneïtat d’un procés químic a partir del càlcul de la variació total d’entropia i de la variació d’entalpia lliure del sistema. Dissenyar una investigació per determinar la influència de la concentració i de la temperatura en la velocitat d’una reacció i interpretar l’efecte d’aquests factors mitjançant el model de col·lisions i el model de l’estat de transició.

12. Conèixer algunes de les aplicacions de les reaccions redox com la prevenció de la corrosió, la fabricació de piles i l’electròlisi i realitzar càlculs sobre aquests processos. Predir la FEM d’una pila i l’espontaneïtat de la reacció química a partir de taules de potencials d’elèctrode estàndard i relacionar la FEM amb l’entalpia lliure de la reacció.

88

V. MATERIALS CURRICULARS

Els materials curriculars que s’ofereixen per a la matèria de Química són: Llibres de l’alumne, Orientacions, propostes de treball i solucionari, Projecte d’etapa i Programació d’aula.

Els llibres de l’alumne estan estructurats en unitats didàctiques, agrupades en blocs temàtics.

En les Orientacions, propostes de treball i solucionari es mostra l’estructura del llibre i la de les unitats didàctiques i s’ofereixen pautes per a dur a terme diverses tasques. Aquest llibre inclou un solucionari en el qual apareixen els plantejaments, les resolucions i les respostes als exercicis i problemes del llibre de l’alumne.

La Programació d’aula inclou els objectius i continguts (conceptes, procediments i valors) de cada unitat i n’efectua un recorregut detallat, tot descrivint les activitats i llur intencionalitat.

A més, Edebé ofereix una Mediateca com a eina per a emprar de forma més eficient una sèrie de recursos i materials per al Batxillerat, com ara: la Programació d’aula de cada curs, una versió digital de les Orientacions, solucionari i propostes de treball, tests interactius per curs amb la possibilitat d’autocorrecció, activitats interactives, caceres del tresor…

89

Índex · web viewv. materials curriculars i. presentació edebé, amb una llarga tradició...

Documents