ÍNDEX

Editorial…………………………………………………………………………………………………….3Anava ràpid………………………………………………………………………………………………4El final d’una etapa…………………………………………………………………………………..5Recepta per fer crêpes…………………………………………………………………………..6Còmic manga………………………………………………………………………………………………7Ella………………………………………………………………………………………………………………13Astigmatisme…………………………………………………………………………………………….14Consells per a un biker principiant………………………………………………………..15Darrere la pantalla 2………………………………………………………………………………..17Els drets dels animals……………………………………………………………………………….18Quin dia més fotut…………………………………………………………………………………….19Qui és na Cory Kennedy?..............................................................................21El dia del llibre…………………………………………………………………………………………….22Marilyn Monroe…………………………………………………………………………………………..23Els minijocs…………………………………………………………………………………………………..25Test de moda per a al·lots…………………………………………………………………………26Vespa……………………………………………………………………………………………………………..28Estimar-te tant com puc……………………………………………………………………………29Vinyeta …………………………………………………………………………………………………………31Resultats enquesta habits alimenticis……………………………………………………32Un dia més……………………………………………………………………………………………………33Enquesta FP…………………………………………………………………………………………………34Il·lusions òptiques………………………………………………………………………………………37Una petita llum…………………………………………………………………………………………….38Entrevista a Ximo……………………………………………………………………………………….39Còmic manga…………………………………………………………………………………………………41Qui són?............................................................................................................47

Portada i contraportada: Miquel EstarellasCòmics manga: Natàlia Llopis i Laura LópezVinyeta i dibuixos interiors: Toni CaleroCaricatures: Toni Calero i Miquel EstarellasMaquetació, coordinació i correcció lingüística: Maties Coll

Copyright Optativa de Periodisme *curs 2007-2008Exemplars d’aquest curs disponibles a http://www.iessonpacs.cat/departaments/catala/revista.htmIES Son Pacs, Palma

2

EDITORIAL

Aquí teniu l’esperadíssim darrer número de la revista. Un exemplar pensat un poc de manera diferent als dos anteriors publicats en aquest curs escolar.

Aquests fulls que teniu entre mans estan concebuts per a què els gaudiu a ca vostra durant l’estiu i tengueu un record del nostre fantàstic institut que vagi més enllà de les matèries que heu duit suspeses (si és el cas) pel setembre.

En aquest darrer número hem seguit amb seccions habituals (humor, històries personals, tests, literatura...) però a la vegada hem afegit noves seccions que anireu descobrint. No vos perdeu l’especial còmic manga confeccionat per uns grans talents provinents de 2n d’ESO!

Bé, us deixam amb el manual de supervivència obligatòria d’aquest estiu! I ja ho sabeu: estudiau, feis bonda... però també passau-ho d’allò més bé a la platja, que l’estiu passa volant!

Ens veim el curs que ve!

Salut!

3

ANAVA RÀPIDAnava ràpid, pràcticament corria. Com sempre arribava tard. Estava nerviosa, molt nerviosa. Per fi va arribar al cinema. Tenia aquella sensació al pit que li

impedia respirar amb tranquil·litat. No sabia si era més per córrer o perquè l’anava a veure. En una mil·lèsima de segon li passaren pel cap mil imatges

relacionades amb ell: aquelles tres nits meravelloses al seu costat, aquell estiu en el qual ell li agafava de la mà sense por... Mai havien tengut res seriós, només

dues persones que aprofitaven els segons i minuts plegats abraçant-se, mirant-se i estimant-se.

- Hola! – Una veu tremolosa i emocionada l’havia despertat d’aquella il·lusió.- Hola! Me sap greu arribar tard.- Ella, més nerviosa encara, li regalava un

innocent somriure.- No passa res, acab d’arribar.- Mentia, la seva màniga pujada delatava un

rellotge que, segur, havia mirat deu cops.- Ja he comprat les entrades, té!.- Ell la contemplava amb uns ulls plens d’il·lusió.-

Mentre entraven a la sala, parlaven de coses sense importància, les típiques coses que dius per trencar el gel. Estaven inquiets. Després de mig any tornaven a

somriure i parlar plegats. Ell tenia aquella emoció per ser la primera cita seva, per molt que se coneguessin de feia quasi dos anys. Pareixia que ell estigués

enamorat, i encara que no fos així, volia tenir-la tot el que pogués, volia congelar aquell moment, una imatge d’ella somrient per un senyal insignificant. Ella reia amb aquella felicitat de quan li regales una piruleta a un nin petit. Entraren a la

sala, penúltima fila al mig.- I com van ses classes?- Va demanar ell mentre feia un glop al refresc.

- Doncs... Van. Ja, ja, ja!.- Només desitjava que comencés la pel·lícula per acabar amb la tensió.

-Havien escollit una pel·lícula d’acció. Si

n’haguessin triat una de romàntica ella acabaria plorant, si fos de por ella només

cridaria i, amb l’excusa, l’agafaria del braç, massa comú. S’apagaren els llums.

Els anuncis passaven davant els seus ulls, però no prestaven atenció. Només

esperaven el moment oportú per agafar-se de la mà sense por ni prejudicis.

Andrea CH 4as*

4

EL FINAL D’UNA ETAPA...

Els companys de 2n de Batxiller s’acomiaden de tots nosaltres per començar una nova etapa en la seva vida, on descobriran nous horitzons i nous reptes.

La seva adolescència, a mesura que va passant el temps, la van deixant enrere; comencen a entrar a la maduresa que a poc a poc, aniran assolint en el dur i llarg camí de la vida. Els bons estudiants són aquells que fan feina diàriament, que no es desanimen davant els obstacles per a poder superar-los i que tenen clar allà on volen arribar.

El proper curs molts d’ells seran universitaris, alguns hauran d’anar-se’n a fora a estudiar, coneixeran nous companys, afrontaran les dificultats de la nova facultat, hauran d’adaptar-se a les noves circumstàncies, com per exemple, acostumar-se a viure sol i a resoldre els problemes que se’ls presentin.

Sense adonar-nos, el temps passar aviat i pareix que fa dos dies que tots ells començaren l’ESO, i ara a tots els de quart ens pareix un futur molt llunyà però a la realitat hi som molt a prop.

Jo personalment visc l’experiència amb la meva germana, que en aquests moments tot són nervis i estrès; ella parteix a estudiar a Barcelona, a fer el que ella realment li agrada i crec que després de sacrificar-se durant dos anys es mereix un d’aquells estius que pocs pics es repeteixen, un estiu inoblidable.

[La vida segueix al seu ritme, tots tornem grans i el que importa de veritat és que cresquem com a persones obertes, dialogants i respectuoses amb els altres]

Gràcia Julià

5

Ara farem un petit tutorial per fer crêpes, que son molt fàcils de fer i mereixen la pena.

Ingredients:250 grams de farina100 grams de sucre4 ousMantegaLlet1 taronja (per donar-li gust)Canyella (opcional, també per donar-li gust)

Estris:1 paella crepera1 cullerot1 bol (per fer la massa)(Batedora)Turmix (opcional, perquè la mescla et quedi mes homogènia)Qualque cosa per girar els crêpes i no cremar-nosPaciènciaI un poc de temps lliure

Preparació:

-Com fer la massa

Agafem el bol i li fiquem la farina, la sucre i els 4 ous. Posem mantega (per fer-nos una idea del tamany d’un ou) i la fonem, ALERTA AMB EL MICROONES, LA MANTEGA POT EXPLOTAR!!! Una vegada fosa la fiquem al bol. Agafem una taronja i li treim el suc, quan l’hem tret el fiquem al bol. També podem ficar-li canyella. Llavors li afegim llet. Fet tot això… A REMENAR! Fem servir la batedora, i anem ficant periòdicament llet fins que sigui una massa homogènia i d’una espessor ni molt densa ni molt líquida, com el de la xocolata calenta. Si volem fer servir la turmix, la podem fer servir, quedarà homogènia més ràpidament.

Quan està remenat la massa està llesta, i la podem tastar a veure com està. Ara nomes queda cuinar-les.

-Com cuinar-les

Agafem la paella o crepera i (una vegada calenta) li posem mantega (Truc: poseu la mantega dins una servilleta i tanqueu-la com si fos un bulb, així nomes has de passar la servilleta per la paella) i amb el cullerot poseu un poc de pasta a la paella i l’escampeu bé, ha de ser primet. Quan no queda massa líquida per damunt és que per davall està feta, i que es pot girar. La girem (compte amb no cremar-te, i no t’enfadis si no surt a la primera, a vegades es difícil) i la fem per l’altra banda, aquesta és més ràpida.

Quan hem fet un crêpe, torna a posar mantega (per això és el “bulb”, perquè tingui més d’un us) i repetim el procés. Una vegada acabats, nomes queda menjar-nos els crêpes: amb confitura, crema de cacau, formatge...

Alejandro Piqueras Sastre 4A

6

7

8

9

10

11

EllaMira-la allà asseguda, mira com li tremolen les mans... No s’adona de res... Ha d’aprendre tantes coses... Encara així sap més que molts a la seva edat.

Ha sofert tant... Mira com els seus ulls expressen dolor i incomprensió, mira com es mossega els llavis tímidament. Pensa que no importa a ningú, pensa que està tota sola, que ningú la necessita...

No sé què escriurà en aquell quadern, però tot és tan secret... Quan l’agafa no l’amolla, és el seu millor somriure. És la seva millor fugida cap a aquell món millor, aquell lloc increïble que tots imaginam. Per què no para de plorar? S’ofega en el seu propi dolor, els seus crits muts la deixaren sorda i ningú sap per què... Què li va passar?

En la soledat s’estira els cabells i oculta el seu trist rostre entre les seves indecises cames que només volen córrer... Es sent patètica. Es mira al mirall i es sent estúpida, il·lògica. No entén per què va acabar així, per què ella va haver d'acabar així...

Una darrera l’altra vessa les seves cristal·lines llàgrimes. Només vol desaparèixer, no vol més problemes.

Però segueix cridant, encara que digui que no. I s’aïlla del món real, no el vol ni veure. Ningú sap que va passar...

Voldria anar i regalar-li mil somriures i dir-li que tot té solució. Dir-li que jo vaig passar pel mateix, que no podia més, que volia enviar-ho tot a la merda.

M’amagava de mi mateixa, tenia una mirada desesperada. Cridar ja no em servia de res, volia desaparèixer. Asseguda a un racó de les meves quatre parets pensava que no servia per res, que tot el que va passar era suficient per anar-me’n d'aquí per no tornar... Recordava moments que no tornaran, restes d’amors prohibits que ja no hi són, amics amb els quals no tornaré a riure, família amb la qual mai podré estar, errors que no tenen solució, tantes coses que s’acumulaven...

Tantes llàgrimes que brillaven a la meva cara, que mullaven la meva roba, dolces gotes de desesperat sofriment a les meves mans. I ningú a qui poder abraçar i dir-li que no podia més...

Pot ser ella no té a ningú... Pot ser ella se sent com jo em sentia... Voldria anar i dir-li que no cometi els mateixos errors. Que es jove i ha de viure molt...Com dir-li que no cometi el mateix gran error que vaig cometre jo... Ara és massa tard... Ells no poden veure un món que no és el seu, el món on van les ànimes vençudes i amargades per penedir-se de tot el que varen fer.

Com podria dir-li per a què no acabi aquí amb mi...

Andrea CH*

12

L’astigmatisme és l’alteració de la visió produïda per un defecte dels mitjans de refracció oculars. Prové d’un problema en la curvatura de la còrnia, la qual cosa impedeix l’enfocament clar dels objectes que es troben propers o llunyans.

Generalment, la majoria dels ulls tenen un component un poc astigmàtic, que en la majoria de les ocasions no necessita correcció.

Uns dels símptomes és que la imatge que d’un punt veurà un ull astigmàtic serà una línia (en la direcció que determina l’aplanament de la còrnia). D’aquesta manera, succeeix que una línia (que de fet és una successió de punts), un ull astigmàtic la veurà molt borrosa si està situada en la direcció del seu astigmatisme, i molt més nítida si ho està en la direcció perpendicular a aquesta.

La causa fonamental pot ser hereditària, encara que en alguns casos es pot produir després d’un trasplantament de còrnia o cirurgia de cataractes.

Igual que en altres defectes oculars, el tractament de l’astigmatisme admet un enfocament múltiple. Es pot corregir mitjançant ulleres, encara que es tracti d’una solució estèticament no acceptada per algunes persones. Així mateix, es pot utilitzar lents de contacte, encara que aquestes ocasionen una dependència d’ús, a més de requerir una higiene i un manteniment que a algunes persones els resulta poc pràctic.

La cirurgia per làser corregeix l’astigmatisme com les ulleres i les lents de contacte, i allibera de la dependència dels altres mètodes de correcció. No obstant això, el cost econòmic és més elevat i comporta algun risc durant la intervenció quirúrgica.

Vols saber si tens astigmatisme?

Si dus ulleres, lleva-te-les i mira de prop aquest rellotge durant 30 segons al centre...

Si sembla que algunes de les línies són més fosques que d’altres, això indica la possibilitat que tenguis astigmatisme.

13

CONSELLS PER A UN BIKER PRINCIPIANT

En primer lloc, com amb tot esport, hi és necessària una dedicació constant, quasi setmanal, si vols progressar.

El primer truc que has de practicar és l’Ollie, ja que és el truc base, sense l’Ollie poc més podràs practicar.

Què és l’Ollie? Com ja sabràs si coneixes mínimament aquest món, és un simple bot, un alçament d’ambdues rodes.

Com es fa? Bé, abans de contestar aquesta pregunta he de dir que hi ha molts de tipus de gent, i com a tal, molts tipus i camins per arribar a aconseguir el mateix, el que vull dir és que a una persona tal vegada li dugui setmanes o tal vegada mesos aconseguir fer un truc, però a una altra per ventura simplement hores per tenir més facilitats en aquest camp, això no vol dir que l’altra persona sigui millor.

L’Ollie consisteix a alçar al màxim la roda del davant i a continuació empènyer cap a davant per tal d’aconseguir alçar la roda del darrera.

Segurament el segon truc que probablement provareu serà el 180, el seu nom prové dels graus que gires quan el realitzes, 180º.

Que és el 180? Com ja he dit el 180 és el que el seu nom indica, un gir de 180º a l’aire.

Com es fa? Un pic aconseguit l’Ollie, l’únic que s’ha de fer per aconseguir el 180º és fer l’Ollie, però estirant cap al costat que et vagi millor. Però això és el més

14

fàcil, per a poder acabar amb aquest truc s’ha d’aconseguir fer el Faky i recol·locar-se de nou normal.

Què és el Faky? El Faky consisteix d’anar cap endarrere acompanyant el sentit de la roda amb el pedal.

Com es fa? Aquest truc es pot practicar pujant suaument una rampa (poc inclinada) i deixant-se caure cap enrera (no és fàcil.)

Què és el Manual? És un cavallet sense pedalejar aguantant l’equilibri.

Quin consell es pot donar? Baixa molt el cul, és el nostre punt clau per l’equilibri.

Esper que t’hagi estat útil, MOLTA SORT!!!

15

16

Avui, per primera vegada, en Maties, professor de periodisme, ha arribat més prest que jo a classe; a més, he encès l´ordinador i m´anava bé! Per mi començava a ser un dia increïble, però a mesura que passa el temps m’adon que no ho és tant, perquè no tinc cap article començat. En Maties crida el meu company de devora perquè l’ajudi amb l’ordinador, perquè en Maties i els ordinadors no són compatibles. Començ a mirar els articles dels meus companys per intentar “comparar” la feina... però un renou fort em distreu de la meva feina.

-Nooooooooooooooooooooooooooo! Nooooooooooooooooooooooooooooooooooooo! Nooooooooooooooooooooooooooooooooooooo!- crida en Maties com si l’estiguessin matant -Hiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Hiaaaaaaaaaa!

Estic amoïnat, en Maties crida com si li estiguessin tallant un braç, tot perquè no s’entén amb l’ordinador i els alumnes que té com a “esbirros” devora d´ell tampoc en saben molt.

En Maties dona ordres inconcretes: “així nooooo! Gira’l! Quina merda!!!! On ***** és en Benigne? I el cap d’estudis?”. En Maties segueix durant tota l’hora: “Piqueras, tens dos minuts per solucionar això!”. Quan toca el timbre tothom surt pitant deixant en Maties amb el seu empixonament de nin petit.

Més tard em va explicar el meu company que en Maties volia ordenar els articles de la revista 23.

Al dia següent de periodisme, en Maties torna com si res i es posa a conversar amb la resta d’alumnes sobre el seus problemes sentimentals ...

-Jo he posat les banyes al meu xicot 4 vegades ...-Jo una ...

I en Maties, per no ser menys, va dir : “jo estava amb dues alhora”, i per fardar més, diu: “jo en cap moment vaig dir que em quedaria amb alguna d’elles... jo som liberal, la culpa és seva per fer-se il·lusions ...”

Una alumna (la menys indicada) li diu : “Tu ets un ******!”

A en Maties pareix que li cau bé que li reconegin el que és i no diu res, tan sols fa una lleugera rialla.

Jo estic a punt d’acabar l’article i tinc pressa perquè no vull que el timbre interrompi la meva “inspiració”, així que deix de xafardejar i l’acab ja.

17

Els animals son éssers vius que tenen sentiments, encara que algunes persones de l’institut troben que és una bogeria. Per exemple, quan algú pega un animal a causa que la persona es posa nerviosa o té ràbia a algú.

Hi ha distints tipus de casos de maltractaments:

1. Els zoològics maltracten els animals, el que no sabem és si els maltracten físicament, però el que si que és segur és que sí que ho fan psicològicament, perquè tenen els animals tancats en recintes no molt grans per una quantitat inèdita d’animals. Jo pens que les persones hauríem de tenir seny i no aportar doblers als zoològics, perquè crec que si no tenguessin doblers els menarien al seu hàbitat natural i així tots, animals i jo, seríem feliços.

2. Uns altres que maltracten els drets dels animals són les caneres, perquè no donen llibertat a alguns animals no domèstics com ara són les cabres o els ocells.

3. Un altre cas que no fa cas dels drets dels animals son les baralles de gossos o de galls, que són famoses per les elevades apostes que es fan.

Jo crec que això mai es podrà acabar, a causa que nosaltres ho patrocinam i de cada vegada es veu més i més la tortura que sofreixen els animals, un exemple són els toros, que diuen que forma part de la nostra cultura, però en canvi una majoria de gent opina que és un maltractament dels drets i sobretot de la vida dels animals .

Kevin Calafat Rogers 4cs

18

QUIN DIA MÉS FOTUT

RIIIIIIIIIING, RIIIIIIIIIING... Ouaaa... Ja està sonant el despertador?? CLIC... Quin oi, pareix que cada pic sona més prest, encara que sempre està programat a les 6:30... Començ a aixecar-me mentre la meva dona dorm plàcidament, quina enveja... Quan m’he vestit vaig a netejar-me la cara i després agaf els llibres, la meva jaqueta i surt de ca meva. Quin dia m’espera avui... Tinc dos exàmens i els alumnes m’han d’entregar una redacció. Agaf el cotxe i m’en vaig a tota cap a l’institut, que si no no arribaré a prendre el meu cafè.

Una vegada a l’institut i près el meu cafetet sona el timbre, amb aquesta fastigosa musiqueta, que ja la tinc avorrida, i vaig a la meva primera classe. Entr i li dic a tothom que separi les taules i que no facin xuletes, registr totes les taules i totes les columnes perquè no en tenguin, i després d’apartar dos alumnes de les columnes i de retirar quatre taules per possesió de xuletes, els meus alumnes comencen a fer l’examen.

A mitjan examen descobresc un nin amb una xuleta al puny de la mànega de la jaqueta. Merda! Se m’havia oblidat retirar totes les jaquetes i prendes de roba innecessàries. Retir tots els exàmens i orden que es llevin totes les prendes de roba que no necessitin.

Mentre fan això, descobresc cinc xuletes més, o sigui, que ja en duc dotze de suspesos, aquest pic és un rècord. Sona el timbre i recull tots els exàmens, i em fix que la majoria no ha passat del tercer full, i això que avui només he posat trenta-set preguntes.

Bé, m’en vaig a la sala de professors i començ a parlar dels rècords que han batut avui els meus alumnes, només dotze han fet xuletes i han aconseguit arribar quasi tots als tres fulls. Després de parlar una estona, sona una altra vegada el timbre. Déu meu, sí que passa ràpid el temps!

M’en vaig a una altra classe i repartesc els exàmens, diferents de l’altre grup, per fotre’ls més, tot després de retirar les taules escrites i d’apartar alumnes de les columnes i de retirar jaquetes. Aquest grup no ha batut aquest rècord, han suspès uns setze. Toca el timbre del pati.

Uff, ja era hora, ja em tocava menjar el meu berenar... Començo a berenar mentre parlo amb un company sobre el facilíssim que pos els exàmens, i de la meva vista de falcó amb les xuletes, però amb el meu sisè sentit... escolto un alumne que parla de les xuletes que m’ha fet!! Això és indignant!! Doncs suspendré tots els alumnes, sort que no ha estat la classe que ha batut el rècord...

Ara em toca una altra classe, en aquesta em toca recollir les redaccions. Les recull i faig el que més m’agrada d’aquesta professió: pos deures, uns 20 exercicis per demà, és que avui estic generós. Mentre fan els deures jo cerc qualsevol semblança en les redaccions per poder-los culpar de copiada, i perquè avui no tinc el portàtil, perquè si no cercaria per les pàgines web semblances amb les redaccions. Torna a sonar el timbre.

19

Uff, l’ultima classe, i m’en vaig. Vaig a la classe i poso deures i començo a corregir els exàmens de fa un mes, que ja començava a ser hora. Després de corregir 5 exàmens toca una altra vegada el timbre. Quan estic a punt de sortir cap a ca meva, ve la dona de consergeria i em diu que he de fer una guàrdia perquè un professor ha faltat! Quin fàstic! Ara que podia anar-me a ca meva i prendre’m un bon xocolatet abans de posar-me a veure CSI a la tele... Bé, que hi farem...

Dins la classe, després de demanar-los silenci, de posar quatre amonestacions i dues expulsions, començo a corregir exàmens, però quan vaig per la meitat del primer em canso i em poso a mirar la cartellera d’un diari per veure les pel·lícules que fan al cinema. Després d’adonar-me que el diari és de fa un mes, li dic a un dels amonestats que si no em du un diari d’avui li poso una expulsió, i en menys de cinquanta segons m’ha duit el Diari de Mallorca. Miro la cartellera i em decidesc per una pel·lícula que pareix xula. Bé, torna a sonar el timbre.

Mentre surto cap al cotxe, un alumne qüestiona la meva autoritat, “¿Po qué m’has suspendío?” Grrr, crec que no vaig deixar clares les normes, “A ver, ¿qué nota has sacado?”, li vaig demanar, “Un doz,” “pues ahora tienes un cero y un negativo”. Vaig deixar el meu alumne amb un pam de nassos, je, je... això, els ho he de contar als meus amics del bar. A la fi em poso dins el meu estimat ford fiesta i m’en vaig cap a ca meva.

Uff, ja està, quan arribo, em faig el dinar, i començo a dinar, quan he acabat, em poso a veure els Simpsons. Quan acabo de veure’ls, vaig al youtube i cerco el capítol que m’he perdut. Una vegada trobat, me poso a mirar-lo, que emocionant, aquest no l’havia vist mai. Després faig una becadeta.

Em desperto a les cinc. Ui, quasi se m’oblida, he de cercar semblances per internet de les redaccions! M’hi poso i a la segona hora de cercar, ja he trobat dues redaccions que vénen del Rincón del Vago. Que bo que sóc!

Ding dong! Oh no, la meva dona! Obro la porta, i li dono dos petons, “Com t’ha anat avui el dia?” “Molt bé, estimadeta” “Tens exàmens per corregir?” “Ehm... això...” “Doncs vés a corregir-los mentre vaig a fer el sopar” Ostres, ara que anava a anar al bar... Bé, amb la meva dona això és una dictadura, és que no veu que he estat tot el dia treballant un munt i que arribo a casa cansat?

Quan he acabat de corregir set examens, la meva dona em crida per sopar, sopam tots junts i ens anam a veure la tele. Jo vull veure “Los hombres de Paco”, però ma dona vol veure “Mujeres Desesperadas”. Quin oi, no sé com, però al final varem acabar veient aquesta.

Quan va acabar varem anar-nos al llit. Demà tendré feina, hauré de mirar els dos capítols de “Los hombres de Paco” que m’he perdut. Poso el despertador en hora i li program dues o tres repicades més perquè demà soni com toca i no s’espenyi amb la caiguda al terra de sempre, em tapo bé i me’n vaig a dormir.

Alejandro Piqueras Sastre 4AS

20

Qui és na Cory Kennedy?

Cory va néixer el 1990. Té 18 anys i viu a Santa Mònica; té una germana bessona i no tenen res en comú, té dues germanes més petites, una de 13 i l’altra de 14 anys. Diu que li agradaria fer una carrera en el món de la moda. És una malcriada de Los Angeles, i és la musa de TheCobraSnake i la seva pàgina d’internet thecobrasnake.com. Va ser famosa només als 14 anys i va esser gràcies a ell, que és un fotògraf que es dedica a retratar les nits de los Angeles amb festes de famosos i gent coneguda.

Per molt que tengui el cognom de president, ella no té cap vincle amb el difunt ex-president Kennedy.

Cory Kennedy és com la seva amiga Paris Hilton, però no tan milionària ni tan coqueta. El seu estil és “heroin-chic”, aquest look de cares pàl·lides, unes ulleres que es vegin molt i que els ossos es notin. Amb només 15 anys Cory ja era una celebritat per a molta gent i el que té de diferent a les altres muses o celebritats és que Cory no és perfecta, és a dir, va mal pentinada (cabells de boja), té les cames amb cicatrius i contusions, i amb el maquillatge el menys perfecte possible.

Ha estat coneguda per Internet gràcies a les seves fotografies, els primers llocs on va cridar l’atenció va ser als Estats Units i a Holanda. L’únic que fa a la seva vida és sortir de festa, molar la gent, emborratxar-se, fumar, que li facin fotos per les diverses festes que ella va i tirar-se pel terra del seu pis amb el seu vestuari car.

Pens que és una al·lota que no se la pot considerar famosa perquè el motiu pel qual ho és no és suficientment important, per a molta gent ella és considerada com una icona i l’adoren en tot els sentits, però per a mi només és una nina malcriada I l’únic que sap fer és fumar tot el dia i posar a les fotos.

ANÒNIM

21

El dia del llibre va ser dia 23 d’abril. Es feren activitats a l’institut per commemorar aquest dia, com un concurs de punts de llibre entre tots el cursos de batxillerat.

També es varen fer unes lectures de poemes al hall, davall d’una xarxa on estaven penjades portades de llibres d’autors famosos (Ausiàs March, Joanot Martorell...) fetes a mà pels alumnes d’ESO.

També es varen vendre llibres de segona mà d’altres alumnes que ja no els llegien per treure uns doblers.

Els de batxillerat venien roses al hall. És costum el dia del llibre regalar un llibre i una rosa.

Els alumnes de segon d’ESO a l’assignatura de castellà varen fer un amic invisible de poemes-regal. Els més bonics varen ser exposats a les taules de davall l’escala.

22

Marilyn Monroe

Marilyn Monroe no vas ser el seu vertader nom, ella nomia Norma Jean.Va néixer el 1926, a les 6 setmanes d’haver nascut la varen donar en adopció i fins als 7 anys la seva mare la va dur a una petita casa que havia comprat; però un any més tard Gladys, la seva mare, va ser internada a un psiquiàtric. Durant les crisis de la seva mare Marilyn vivia amb unes veinades de la seva àvia, un orfenat o alguna família adoptiva.

Amb 16 anys es va casar amb l’al·lot que li havien triat, James Dougherty, un irlandès de 21 anys que treballava en una factoria d'avions. Va dedicar-se plenament a la casa, va intentar ser la dona perfecta fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial. Jim es va incorporar a les forces navals i vas ser enviat com a instructor físic.

El 1945 un fotògraf de la marina va anar a la fàbrica on Marilyn feia feina amb la seva sogra per fer un reportatge sobre el treball de les dones durant la guerra. Marilyn fou escollida per sortir a les fotos. La revista Yank li proposà a Marilyn convertir-se en model. Més tard és contractada per l’agencia de models de Blue Book.

La carrera de Marilyn va començar com a model, representada per Emmeline Snively, qui va ser la que li va dir que es tenyís el cabells de ros platí. Més endavant Ben Lyon, cap de la 20th century Fox, la contractà i li canvià el nom pel de Marilyn Monroe, poc després ella rodà la seva primera escena en una pel·lícula, encara que és eliminada del muntatge final.

El 1946 es va divorciar de James Dougherty i després començà una relació amb el fotògraf André de Dienes, poc després ell rompé la relació perquè pensava que li era infidel.

Joe Schenk li va aconseguir un segon paper protagonista en Ladies Of the Chorus (1948), un any després que ella acceptés posar nua per a un calendari. John Hyde va ser el segon protector de Marilyn, gràcies a ell, ella va aconseguir un nou contracte amb la Fox.

Al 1953 immortalitzà les seves petjades al ciment de l’entrada de Hollywood Boulevard. En aquest mateix any va aparèixer a la portada del primer

23

número de Playboy, i va ser la primera al·lota del mes de la revista, amb la famosa fotografia de somnis daurats.

Altres pel·lícules molt conegudes de na Marilyn són Con faldas y a lo loco (1959), Los caballeros las prefieren rubias (1953) o Cómo casarse con un millonario (1953).

El 1962 va comprar una casa a Santa Mònica, a Los Angeles, en aquest mateix any va començar el rodatge de la seva darrera pel·lícula, inacabada, Something's Got to Give. Aquest mateix any va aparèixer la seva darrera entrevista a la revista Life. Abans de la seva mort, segons el que deien, va viure un romanç amb Robert F, Kennedy i John F. Kennedy. Que aquest l’abandonés podria haver-la impulsat a consumir una sobredosi de barbitúrics .

El 5 d’agost del 1962 a les 3 de la matinada amb 36 anys, va ser trobada sense vida per la seva criada , estesa damunt el llit amb el telèfon despenjat. L’informe policial ho va qualificar de probable suïcidi, però s’han mirat altres possibilitats com l’assassinat. Un testimoni va comentar que va veure que quan retiraven el cos d’ella un del infermers va injectar-li alguna cosa en els pits de l’actriu ja morta.

L’autòpsia mai va revelar cap rastre de barbitúrics a l’estómac de l’actriu, i quan els seus òrgans varen ser trets per una anàlisi més exhaustiva, varen desaparèixer misteriosament. Tres dies després de la mort de Marilyn es va celebrar el funeral en privat. Les seves restes es troben en el Cementiri Westwood Village Memorial Park de Los Angeles, Califòrnia.

Mª Teresa Covas 4as

24

Bon dia, alumnes i professors, avui us vull recomanar una sèrie de jocs d’internet, són divertits i propicis pels moments d’avorriment, les persones interessades i que no sàpiguen la pàgina web és www.minijuegos.com.

Vos sortirà una pàgina amb diversos jocs. Els jocs recomanats pels alumes de periodisme són:

Playing with fire2,teniu quatre rivals i els heu d’anar aniquilant fins que només en quedi un.Bugee jump: tracta d’anar passant nivells amb un cotxe.Busca mines: has d’anar eliminant caselles sense prémer cap mina perquè si no perds.Free raider 2: tracta que tu crees la teva pròpia carretera i llavors elegeixes un vehicle per a dur a terme la carretera que has creat.Pinball: va sobre no deixar passar una pilota abaix i aconseguir el màxim de punts possibles.Billards.tracta de ficar el teu tipus de pilota als foratsEscambrins tracta de guanyar el maxims punts possibles Bmx:és un joc en què condueixes una bicicleta.Crazy mamuts: carrerres de mamuts congelats, fins a quatre jugadors.Ylimpics:tracta d’un yeti que ha d’anar completant les seves proves olimpiques.

Kevin Calafat Rogers 4cs

25

Test de moda per als al·lots

1 Al teu armari... a) No saps ni la roba que tens, constantment t'estàs comprant coses noves, algunes que ni tan sols arribes a estrenar. b) Es va enriquint cada any amb noves peces de roba , es a dir amb els teus capritxos, però sempre fidel al teu estil. c) La roba del teu armari continua sent molt semblant a la de fa 10 anys.

2 El teu actor favorit apareix amb un model súper original i extravagant... a) Penses “si li diverteix, fer el ridícul...”b)”Que atrevit! Potser per a una festa... però personalment mai me posaria això per sortir al carrer.“c) T'encanta, seràs el primer a imitar el seu look.

3 Quant de temps tardes en arreglar-te per anar a l’institut?a)5 minuts. b) 15 minuts. c)3 quarts d’hora.

4 Acaba de sortir un nou model de mòbil que ha causat furor... a) Què més dóna com sigui el telèfon, el que importa és que serveixi per parlar. b) La veritat és que t’encanta, potser acabes comprant-te’n un. c) Has trucat a uns grans magatzems per veure si el tenen i t’ho porten.

5 A l’hora de vestir-te...a) La teva mare t’ho prepara.b)Intentes combinar-ho tot pels colors i et menges el cap.c) Agafes el primer que trobes.

6 La teva habitació... a) Canvia constantment, t'encanta tenir a la teva habitació l'últim crit en decoració. b) T'encanta crear ambients amb objectes bonics o usats, gastats i portats dels teus viatges. c) No t'importa massa la decoració.

26

7 Quan tens temps lliure... a)T’ens vas de compres per la ciutat.b) Et quedes a ca teva tancat tot el dia.c) Ten vas amb els amics.

8 Els accessoris...a)Nomes te’n recordes a vegades i quan et fa ganes. b)Són completament essencials i combines la roba amb els cinturons, les gorres, polseres..., i no pots sortir al carrer sense accessoris. c)No t’importen els accessoris i mai en dus.

9Higiene personal.a)Te dutxes cada dia i fins i tos més d’una vegada al dia.b)Te dutxes cada dos dies.c)Te dutxes dos pics per setmana.

1 2 3 4 5 6 7 8 9A 10 1 1 5 1 5 10 5 10B 5 5 10 10 10 10 1 10 5C 1 10 5 1 5 1 5 1 1

*Si has tengut entre: 1 – 48 vesteixes malament.Necesites ajuda urgenment!!. Dedica el teu temps a anar de compres i renovar tot el teu armari i a no descuidar la teva imatge.

*Si has tengut entre: 48 – 100 vesteixes acceptablement.Vas per bon camí, segueix així i aconseguiràs millorar la imatge.

*Si has tengut entre: 100 – 144 saps com vestir perfectament.No canviïs la teva forma de vestir, així com ets és perfecte, saps què dur en tot moment i saps combinar-ho tot a la perfecció.

27

La Vespa és una moto scooter fabricada per primera vegada l’any 1946 per Piaggio & Co, S.p.A., empresa dels germans Armando i Enrico Piaggio. Al llarg de la seva història s’ha convertit en un mite per a moltes persones, fins i tot ha creat una marca de roba.

Piaggio buscava un mitjà de transport còmode, fàcil de portar i barat. Corradino d'Ascanio primer va dissenyar el model MP5, que no va agradar gens, Piaggio li va demanar que el millorés.

L'enginyer buscava una motocicleta que no embrutés per culpa de la cadena de distribució, que fos còmoda i que les rodes es poguessin canviar fàcilment. Ho va aconseguir, quan Enrico Piaggio va veure el model MP6, va exclamar «Bello, sembla una vespa», per la seva peculiar forma, la part central on seia el conductor era molt ampla i el frontal estret i el manillar com unes antenes. D'aquí va venir el nom.

A finals de 1947 la producció va créixer vertiginosament i a l'any següent va aparèixer la Vespa 125, model successor de la primera Vespa 98. La producció creixia constantment.

Conduir una Vespa era sinònim de llibertat, àgilitat, exploració de l’espai i facilitat pel tracte humà. L’scooter es va convertir en el símbol d’un estil de vida que va marcar una època. La Vespa apareixia de manera impressionant al cine, a la literatura i a la publicitat entre els símbols més destacats d’una societat que canviava.

Es van crear clubs de seguidors que encara existeixen, i amb els anys anava creixent el seu número de socis. L’any 1953 els Clubs Vespa tenien 50000 membres.

Un altre fenomen que acompanyava la Vespa era el viatge d’aventura, en el qual amb el mínim possible de coses i una Vespa es feia rumb cap a una destinació concreta.

Cati.ESTIMAR-TE TANT COM

PUC

28

Passen els dies i al teu costat de cada vegada em sento millor.

Ahir quan em va caure el plat al terra de la cuina, vaig arrufar el

cap com si la meva vida, fins ara perfecta, s’hagués espatllat.

En Marc, des de l’altra banda de la casa, assegut al sofa amb

la seva cervesa damunt la panxa, girà el cap de sobte i amollà

un crit: “Què coi has fet ara?!!!

Intentava recollir-ho amb la màxima rapidesa possible quan de

sobte sent les seves passes que s’atraquen de cada cop més

allà on som jo.

Entra dins la cuina i veu el desbarat del plat trencat a terra i un

regiment de macarrons que l’envolten.

La mirada és ferma cap a la noia i els punys és comencen a

estrenyer amb agressivitat.

-No ho he fet aposta!- crida la Cristina en la seva defensa, però

ell no l’escolta, en aquests instants ell l’únic que veu i escolta

és el plat espatllat i l’ incompetent que és la seva dona.

Ella s’aixeca amb ànims de granar les restes i ell agafa el pal

de la granera i no s’ho pensa dos pics quan comença a

descarregar-lo al cos de la jove, ningú la pot ajudar, ningú sent

el que passa i si algú ho sent no es digna a aturar-ho.

29

Al dia següent, ella, acompanyada amb una amiga, van a un

centre de defensa de la dona, mostren els cops i les ferides del

cos de ja jove i intenten posar fi a aquest malson.

Quan torna a casa, assustada

pel que li pugui dir el seu

marit, s’amaga dins l’habitació

i decideix no tornar a acudir al

Centre de protecció de la

dona, ja que està convençuda

que ha estat tot per culpa seva

i que realment és ella la

incompetent inútil que no sap

fer res.

Realment la Cristina l’estima tant com pot,però…és això amor

mutu?

No et deixis trepitjar. DEFENSA’T

30

Les vacances dels profes… i les dels

alumnes…

31

ENQUESTA D’HÀBITS ALIMENTICIS ALS ALUMNES DE SON PACS

Durant el mes de maig des de l’optativa de Taller d’Alimentació hem realitzat una enquesta als cursos d’E.S.O i Batxiller.

La intenció de l’enquesta era fer un estudi dels hàbits relacionats amb l’alimentació dels nostres companys. Ens hem fixat especialment en les preguntes relacionades amb la imatge corporal i altres hàbits com fumar o beure alcohol.

Hem vist que la majoria dels estudiants d’ESO realitzen quatre menjades diàries, amb l’excepció dels alumnes de segon d’ESO que només en fan tres. Un gran nombre d’alumnes deixa de fer el berenar de la tarda, aproximadament un 40%, encara que hi ha un nombre significatiu que realitza totes les menjades. El recomanable és fer 5 menjades cada dia.

Exceptuant els alumnes de tercer d’ESO, els estudiants de secundària berenen abans de les 7 h del matí, és a dir, a casa seva abans d’anar a l’escola. El que crida l’atenció és que prop d’un 15% dels alumnes no berenen al matí.

Un resultat satisfactori és que la majoria contesta que no se’n riuen d’ells pel seu pes. Sí que hem destacat que 1 de cada 4 sí que diu que se’n riuen del seu pes, sobretot destaca quart d’ESO, prop d’un 30%.

Quasi tots els alumnes d’ESO mai prenen begudes alcohòliques, excepte tercer d’ESO, grup en el qual més de la meitat pren begudes alcohòliques els caps de setmana i a quart d’ESO un 40% pren begudes alcohòliques quan va de festa.

Finalment, la gran majoria de tots els cursos d’ESO té l’aigua com a beguda principal, és el líquid que beuen en més quantitat.

Aproximadament un 65% sol menjar una o dues peces de fruita cada dia, el recomanable són cinc peces diàries.

Alumnes de Taller d’Alimentació

32

.UN DIA MÉS.

Com sempre, me’l creuava al bar. Jo li evitava la mirada per por al de sempre. Em deman què ha passat, on es va perdre

tot aquell amor. Havia quelcom a l’aire, en aquest dia, diferent. Vaig notar alguna cosa a la meva cintura, unes

mans. Me començaven a abraçar tremoloses mentre el meu cor s’accelerava de manera perillosa. Notava que una respiració entretallada s’apropava a la meva orella i un

simple “me sap greu” va fer que ràpidament em girés per descobrir el seu rostre trist, amb aquells preciosos ulls

perduts entre la multitud. La frase més somiada sortint de la meva boca:“t’estim”. Ho vaig dir, ho vaig dir sense evitar

caure entre els seus braços i amb aquella por de tornar a perdre’l. No existia ningú més que ell i jo. Tot sols entre

tanta gent. No l’amollaria mai, el tendria allà per sempre. Les nostres cares se començaven a separar per apropar-se

en un angle més perfecte. Nas amb nas contemplava els seus ulls blaus i un lleu somriure es dibuixà al meu rostre i, a poc a poc, els nostres llavis començaren a fregar-se amb una respiració accelerada, unes mirades tremoloses que es dividien entre els ulls i la boca i, lentament, arribà el petó tan esperat. Quina pena que el meu despertador sonés en aquell precís instant. Avui és un altre dia més, el tornaré a veure i en el moment en què les nostres mirades es creuin

recordaré que avui he tornat a somiar amb ell.

Andrea CH 4as*

33

Petit qüestionari als d’FP

Com sabreu en aquest institut hi ha diferents cursos de formació professional. De set FPs que diuen que hi ha, nosaltres hem fet s’enquesta a tres dels FPs que vénen al matí que són: Gestió Administrativa, Electricitat i Electromecànica. 42 persones han contestat les següents preguntes:

1.- Per què has escollit Son Pacs per fer FP?

0

10

20

30

40

50

60

1er trim.

Me queda aprop de casa

És on es fa aquest FP

L'any passat estudiava aquí

És el millor

Hi ha bon ambient

2.- Per què fas FP?

05

1015202530354045 No volia fer batxiller

És el que més m'agrada

Per tenir el graduat

Per poder fer feina

No va anar bé batxiller

No tenia ESO

Per fer el superior mésendavant

34

3.- Quines sortides creus que tendràs fent aquest FP?

· ELECTROMECÀNICA

0

10

20

30

40

50Altres

Feina a un taller

Mecànic

Fer un superior

Possible lloc detreballTenir un títol

Arreglar maquinàriaagrícola

·ELECTRICITAT

0

10

20

30

40

50

60

Electricista

Altres

Trobar treballràpidament

· ADMINISTRATIU

0

10

20

30

40

50 AuxiliaradministratiuSecretària

Altres

Grau superior

Comptable

35

4.- Que es el que mes t’agrada i el que menys?

MENYS

02468

1012141618

No hi ha al·lotes

Altres

Principis de gestióadministrativa públicaElectricitat

Les classes

CIEB

L'horari

El timbre

Les coses no relacionadesamb l'FPMÉS

0

510

1520

25

3035

40Altres

Companys

Les sortides

Compra-vendaCIFU

Motors

Tutoria

L'ambient aclasse

5.- Els professors vos exigeixen molt?

0

10

20

30

40

50Si

No

Alguns,depèn del'assignatura

36

Les il·lusions òptiques són dibuixos que enganyen la teva ment. Són imatges especials que canvien segons on les mires i com les mires.

Aquí tenim alguns exemples:

En aquesta imatge què veus? Una dona jove o una vella?

El perfil de la dona jove es forma amb el nas gros de la dona vella.

Observa les interseccions de les línies blanques del dibuix. Òbviament aquests punts grisos no són part del dibuix. Ara observa de prop un dels punts. El punt desapareix!

I també aquesta imatge, en la qual podem veure dues cares i un gerro.

En aquesta imatge veus un home que està resant perquè un pirata el persegueix, però si li dónes la volta al full podràs veure un altre home, que és el pirata

37

Una petita llum

Sempre mirava la finestra, però mai veia la llum.- Seguia sentint aquella pressió al pit. Havia passat tant de

temps... Encara no ho record tot, però crec que vaig perdre el control. Només tenc 16 anys, què havia de saber jo? Com podia imaginar que passaria tot allò?

- Potser perquè t’ho deia tothom?- Però si jo estava tan malament com deien, com podia entrar

en raó? Com podia adonar-me del que passava?- Ja no eres el mateix, ja no pensaves amb claredat, tenies uns

altres ulls. - Per què ho vares fer? Què et faltava? Què més volies?

Què havien de fer perquè parassis?- No ho sé. No me’n record ni de com va començar tot. Jo tenia de tot, no necessitava

res més. Pot ser va ser això. Tenia ganes de més, de sentir alguna cosa nova, de provar-me a mi mateix.

- Tenies ganes d’acabar com has acabat? De perdre a tothom? De no parar de plorar sense recordar la raó? De debò va valer la pena fer passar per tot allò la gent que t’estimava?

- Calla! No diguis res més! Tu no saps res, tu no pots entendre res! No ets ningú per recordar-me tot el que vaig fer, tot el que va passar! No ets ningú per fer-me sentir així de malament! De fer-me sentir així d’estúpid, de maleir-me a cada moment, de fer que em miri al reflex de la finestra i em vegi més patètic que mai! Oblida’m! Ves-te’n d’aquí i no tornis!

- Que me’n vagi? No te’n dones compte, veritat? Jo sóc tu! Sóc la part que encara no s’ha perdut i que lluita per tornar-te en si. Per què no vols acabar amb aquest malson? Deixa’m tornar per sempre...

- No! Estic be així... No vull recordar res! Vull tornar a començar! Una vida nova, sí! Poder evitar tots els errors que vaig cometre! Poder tornar a somriure...

- Tornar a començar aquí dintre? Tu ja no saps ni qui ets, no saps on ets, no saps res de res... Jo no aguant més... Me queda poc aquí dins. De veres vols perdre’m?

- Vull que te’n vagis i em deixis en pau. D'aquí a poc em vendran a cercar! Els meus pares vendran i no et vull aquí! Tornaré a començar i no et necessit!

- No t’adones de res... Dus tant de temps aquí tancat... Els teus pares no tornaran. No et trauran d’aquest manicomi... Encara no te’n recordes? Anaves tan col·locat cap a ca teva... I no només això... Ja al·lucinaves i tot... Què veies? Què vares veure per fer això? Què va ser tan fort per cometre aquell gran error? No me queden forces... Tants anys intentant convèncer-te i res... Ho tenies tot... I ara no tens res... L’únic que et queda sóc jo, o sigui tu, i m’estàs perdent... Me sap greu...

- Ja me'n record... Per què ho vaig fer? Ja és massa tard... Et perd a tu, a mi mateix, i no puc fer-hi res... Vull desaparèixer! Vull anar-me’n per sempre més d’aquí! Espera... Allò... Allò es una finestra sense reixa?

Andrea CH*

38

Preguntes a en XIMO!

El que més t’agrada de la teva feina actual?

El contacte amb els alumnes i que aprenc coses noves.

¿Quins estudis vares realitzar?

Vaig realitzar Enginyeria d’Informàtica

Què és el que més t’ha agradat de la teva carrera universitària?

La independència de viure sense pares.

A quina universitat vares estudiar?

A la Universitat de Jaume I, a Castelló.

Quan començares la carrera, tenies la intenció de ser professor?

No, no ho tenia molt clar.

Abans de ser professor a què et dedicaves?

Treballava com a informàtic.

T’agrada donar tecnologia?

Sí, el que passa que faig tecnologia en anglès i a vegades és complicat.

Creus que s’hauria de fer d’una altra manera?

No

Quins viatges has realitzat?

He viatjat per Europa de l’Est, República Txeca, Polònia, Àsia .

Pots contar alguna anècdota de qualque viatge?

En un viatge, anava en bici en una nit freda. I vaig parar a un poblat i vaig demanar si podia quedar a dormir-hi, ja que no era molt fàcil aconseguir hotel. El cap de la tribu va dir-me que sí, i vaig quedar-me a ca seva. Varem xerrar i després em va demanar si volia casar-me amb la seva

39

filla i quedar-me a viure allà amb ells. Jo vaig dir-los que no, i pareix ser que ells no s’ho varen prendre gaire bé: em varen robar el mòbil i parts de la bici.

Amb quins cursos t’agrada més fer classe?

Faig classe a segon, tercer i primer de batxiller, i em quedaria així.

Ja t’agradava des de petit l’electrònica?

Sí

Amb els altres professors d’aquest centre hi ha bones vibracions?

Sí, amb els professors molt bé.

Va ser decisió teva venir a SON PACS?

No, em varen enviar aquí.

Has fet classe a altres centres ?

No, aquest és el primer any que faig de professor.

Quina ha estat la sensació?

Ha estat molt bona, m’agrada molt l’alumnat i el professorat.

Vens amb bicicleta a l’institut perquè no tens cotxe o perquè no t’agrada estar dins embossos?

Venc en bici perquè m’agrada molt la bici, també per fer ecologia i també perquè no tenc cotxe.

Preguntes personals!

Ets casat o fadrí?

Solter

Com seria la teva xicota ideal?

Morena de cabells, mitjana altura, simpàtica, divertida...

Quins són el teu nom i llinatges complets?

Joaquim Tur Herrero

Quants d’anys tens?

28 anys

On nasqueres?

A la Vall d’Uixó, a Castelló.

Quant de temps dus a Mallorca?

Duc 8 mesos

Què penses de la gent de Mallorca?

Que són persones serioses i molt agradables.

40

41

42

43

44

45

Recorda que tens aquest número i els anteriors disponibles on-line i a tot color a:

http://www.iessonpacs.cat/departaments/catala/revista.htm

46

47