índex - grupo smecat.server.grupo-sm.com/ecat_documentos/esp143534...unitat. s’inclouen les...

La LOMQE i el seu reflex en les programacions didàctiques ................................................................ 4

La guia, un recurs essencial per a l’aula ............................................................................................... 6

Com és el llibre de l’alumne ................................................................................................................. 10

Índex del llibre de l’alumne .................................................................................................................. 16

Obertura del primer bloc trimestral ..................................................................................................... 20

Unitat 1 ................................................................................................................................................ 22

Unitat 2 ................................................................................................................................................ 44

Unitat 3 ................................................................................................................................................ 66

Unitat 4 ................................................................................................................................................ 90

Repassa les unitats .............................................................................................................................. 114

Comprova el que has aprés .................................................................................................................. 117

índex

4

Introducció

La LOMQE, Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (12/2013), aplicada per la Generalitat Va-lenciana en el Decret 108/2014 de 4 de juliol, comporta canvis significatius respecte de la LOE, espe-cialment relacionats amb la manera de programar les unitats didàctiques. En concret, apareixen nous conceptes (estàndards d’aprenentatge, indicadors d’èxit) i se’n revisen d’altres, com la llista de compe-tències bàsiques.

Elements de continuïtat

Objectius. La LOMQE formula una sèrie d’objectius generals d’etapa al voltant dels quals s’han d’articular els continguts impartits en totes les matèries i cursos. Desapareix, per tant, el nivell de concreció que aportaven els objectius generals d’àrea. Per aquest motiu, en les programacions d’aula, els objectius específics de cada unitat s’han de vincular directament des de l’àmbit més general. Aquests objectius generals d’etapa no se sotmetran a modificació per part de les comunitats autònomes.

Continguts. La nova llei fa un tractament diferenciat segons el tipus de matèria:

► Per a les matèries troncals ofereix un desglossament detallat dels continguts. No obstant això, no ofereix la seqüenciació per cursos, sinó que correspon a les comunitats autònomes determi-nar-ne la distribució al llarg de l’etapa.

► Per a les matèries específiques, el Ministeri no ha especificat continguts concrets, sinó que se-ran determinats per les diferents administracions autonòmiques. Aquestes seran les encarrega-des d’adequar els continguts a les peculiaritats i les necessitats de cada comunitat, i d’adaptar-les perquè contribuïsquen al compliment dels objectius i a l’adquisició de les competències i les destreses previstes per a l’etapa educativa.

Criteris d’avaluació. Els criteris d’avaluació constitueixen l’element vertebrador al voltant del qual s’articulen els processos d’aprenentatge i d’avaluació.

Davant de les lleis educatives anteriors, la nova llei organitza els criteris d’avaluació en blocs de continguts. En conseqüència, i encara que no hi haja una correspondència directa entre continguts i criteris, sembla clara la vinculació dels dos elements. Aquest fet és especialment important en les matèries específiques, ja que el desglossament de continguts oferit per les comunitats autòno-mes haurà de garantir una vinculació amb els criteris d’avaluació, de manera que seran aquests els que, en bona manera, condicionen el desenvolupament dels continguts.

Competències bàsiques. L’homogeneïtzació del sistema educatiu europeu impulsa l’assumpció d’una sèrie de competències bàsiques enteses com el conjunt de destreses aplicables a diferents entorns. Les competències bàsiques constituïen la gran novetat educativa els últims anys. En la nova llei continuen presents com un dels elements que s’ha de treballar i avaluar, en aquest cas a través dels estàndards d’aprenentatge, la formulació dels quals permet una vinculació amb les competències. La LOMQE defineix set competències clau:

La LOMQE i el seu refl exen les programacions didàctiques

6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor 7. Consciència i expressions culturals

4. Competència per a aprendre a aprendre 5. Competències socials i cíviques3. Competència digital

1. Competència en comunicació lingüística 2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

5

Principals novetats

Estàndards d’aprenentatge. Constitueixen l’element més nou de les noves programacions. La LOMQE els defineix com l’expressió del que un alumne ha de saber i saber fer en una determinada matèria i nivell educatiu, i constitueixen descripcions precises del coneixement, les destreses, les competències i altres capacitats que l’escola ha de promoure.

Aquests estàndards estan determinats per la llei, tant per a les matèries troncals com per a les específiques, i representen la referència bàsica per a l’avaluació: és l’element que s’avalua, i que serveix com a guia per a les escoles, com a marc de referència per al seu treball i com a expressió dels requisits de l’aprenentatge. Per això, la vinculació entre els estàndards d’aprenentatge i els criteris d’avaluació és clara.

Indicadors d’èxit. Són descriptors de l’estàndard d’aprenentatge, expressions quantitatives o qualitatives que permeten mesurar el nivell d’adquisició dels estàndards i, en conseqüència, dels criteris d’avaluació. En aquest cas, són els equips docents els qui determinen quins indicadors d’èxit s’utilitzen per a valorar el grau de consecució dels estàndards d’aprenentatge.

Les noves programacions d’aula

Amb aquestes novetats, les noves programacions d’aula, com les que oferim en el projecte Saba, hauran d’incloure els apartats següents:

► Presentació. Una vinculació de la unitat didàctica al currículum inicial, amb l’especificació de quina serà la seua funció en l’adquisició dels continguts i dels criteris d’avaluació.

► Objectius. Es formularan objectius específics per a cada unitat vinculats als objectius generals d’etapa oferits per la llei.

► Competències clau. S’especificaran les competències bàsiques que s’hi treballaran, avaluaran i registraran, i es relacionaran amb els estàndards d’aprenentatge.

► Continguts. Es detallaran i seqüenciaran els continguts de la unitat, però utilitzant com a re-ferència els continguts de la matèria oferits per les administracions, que en condicionen la dis-tribució i l’aprofundiment.

► Criteris d’avaluació. S’hauran de correspondre amb els que determinen les administracions per al bloc de continguts inclòs en la unitat.

► Estàndards d’aprenentatge. Se seleccionarà un nombre dels estàndards d’aprenentatge que la mateixa Administració vincula als criteris d’avaluació. Cal tindre en compte que, encara que no són una enumeració de mínims, han de guiar el procés d’aprenentatge.

► Indicadors d’èxit. Per a cada estàndard d’aprenentatge, el docent determinarà un nombre va-riable d’indicadors d’èxit o descriptors, que s’hauran d’observar, registrar i avaluar al llarg de la unitat.

► Metodologia. S’especificaran les orientacions metodològiques que guiaran el procés d’en-senyament i aprenentatge al llarg de la unitat, i s’intentaran preveure dins de les possibilitats les necessitats materials, les possibles dificultats, la temporització, etc.

6

La guia, un recurs essencialper a l’aulaLa Guia essencial de Saba ofereix idees i propostes noves, al mateix temps que associa els recur-sos del projecte al llibre de l’alumne, i això permet enriquir les classes i adaptar-les a l’itinerari educatiu que decidisca seguir cada mestre.

L’estructura general de la guia és la següent:

► Pàgines inicials, en les quals s’explica com convé utilitzar la guia i com s’estructuren les unitats didàctiques del llibre de l’alumne. També s’inclou el quadre de continguts de l’etapa i s’indiquen els principals canvis incorporats a partir de la LOMQE.

► Guia de cada unitat didàctica, que inclou un mapa visual de tots els recursos, la programació d’aula, les orientacions metodològiques generals i els suggeriments metodològics, secció per secció.

Estructura de la guia de cada unitat didàctica

Introducció general

S’exposen els continguts que s’hi desenvoluparan i es fa referència al valor destacat al llarg de la unitat. S’inclouen les lectures recomanades i el material complementari associat (quaderns de treball, material de consulta, etc.).

Mapa de recursos de la unitat

Es vincula, a través d’un esquema intuïtiu, cada secció de la unitat amb els recursos associats a cada una.

Es diferencia entre els recursos per al mestre i els elements del material per a l’aula.

Amb un grau de detall sufi cient perquè el mestre hi puga localitzar el recurs amb facilitat.

S’indiquen els recursos digitals per al mestre i per a l’alumne.

S’assenyala la tipologia de l’activitat i el títol de cada recurs.

7

Programació d’aula

Es parteix de dues taules organitzades amb la intenció d’oferir una visió clara i ordenada dels nous continguts cur-riculars, tenint en compte la complexitat que suposa l’adaptació a una nova estructura i a l’ús d’una nova termi-nologia que comporta un canvi legislatiu.

Orientacions metodològiques

S’indiquen les orientacions pedagògiques i didàctiques generals per al desenvolupament de la unitat.

► Coneixements previs, de cursos o unitats anteriors que haurien de tindre els alumnes.

► Previsió de les dificultats, que poden trobar-se els alumnes i el mestre en enfrontar-se a la unitat: errors freqüents, continguts de més complexitat, pautes ge-nerals d’actuació, etc.

► Programes transversals, amb informació relativa a l’aprenentatge cooperatiu, aprendre a pensar i educa-ció en valors.

► Programes específics, sobre les activitats i els recursos dels programes de Competència lectora i d’Ortografia.

► Suggeriment de temporització, orientativa i organit-zada per sessions.

En la primera taula es vinculen els objectius de la unitat i les competències.

En la segona taula es relacionen els continguts amb els criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge (nou nivell de concreció de la LOMQE) i els descriptors establits per a connectar cada estàndard d’aprenentatge a les activitats del llibre de l’alumne.

8

Tractament específi c de les intel·ligències múltiples

En el projecte Saba s’ofereix una tipologia variada d’activitats, a fi d’atendre els diferents estils d’aprenentatge dels alumnes.

En el mapa d’intel·ligències múltiples de la Guia essencial es referencien les activitats del llibre de l’alumne i els suggeriments metodològics que potencien cada una de les intel·ligències.

En el quadern Començament de curs s’exposa, entre altres punts, la fonamentació teòrica del tre-ball d’intel·ligències múltiples i s’ofereixen algunes eines per a aplicar-les a l’aula (suggeriments didàctics, diagnòstic de perfil, etc.). A més, s’inclou una taula en la qual es classifiquen diferents tipologies d’activitats associades a cada una de les intel·ligències.

Activitats del llibre de l’alumne.

Suggeriments metodològicsde la Guia essencial.

Activitats tipus.

9

Suggeriments metodològics

Secció a secció, es desenvolupa una proposta de sessió orientada a assolir els estàndards d’aprenentatge definits i a explotar les pàgines del llibre amb activitats complementàries.

Cada sessió està organitzada temporalment en tres

moments:

► Per a començar

Suggeriments per a activar coneixements previs, motivar i centrar els alumnes.

► Durant el desenvolupament

Suggeriments dirigits a presentar i explicar els con-tinguts de diverses maneres. A més, es plantegen propostes de treball en gran grup i de treball indivi-dual.

► Per a acabar

Suggeriments per a consolidar el que s’ha treba-llat en la sessió. Inclou una activitat per a la re-flexió, en la qual es plantegen interrogants per tal de desenvolupar l’anàlisi, el pensament crític i la creativitat.

La Guia essencial vincula el llibre de l’alumne amb la resta d’elements del projecte:

Crides a les guies d’Aprenentatge cooperatiu i Aprendre

a pensar.

Crides als programes de Competència lectora i d’Ortografia.

Crides a la guia de Treball manipulatiu.

Crides als treballs assignables disponibles en Sabadigital.

Inclou el solucionari de les activitats. Les de més dificultat es marquen de roig.

Activitats i recursos per als alumnes en Sabadigital.

Amb crides

als recursos

digitals que es poden utilitzar amb els alumnesa l’aula.

Estàndards

d’aprenentatge

i descriptors associatsals continguts.

10

Com és el llibre de l’alumne?

Lectura i educació en valorsCada unitat s’inicia amb una reflexió sobre un valor. Aquesta reflexió connecta amb la lectura, que forma part d’una selecció de textos atractius, de qualitat i variats.

Recursos TIC per a continuar llegint altres textos relacionats.

Paraules incloses dins del programa

d’Ortografia i connectades amb el mural interactiu El

balcó de les

paraules.

Parlem abans de llegir. Preguntes motivadores per a activar els coneixements previs i refl exionar sobre el valor.

Textos literaris, expositius,

d’autors de la nostra de literatura

i de literatura universal.

11

Comprensió lectoraEn totes les unitats es fa un treball de comprensió de la lectura inicial amb activitats distribuïdes per destreses i fases de lectura.

Expressió oralEn aquestes pàgines es treballa, d’una banda, el contingut d’expressió oral específic amb una làmina de vocabulari i, de l’altra, un context amb un vocabulari temàtic i específic.

Per a garantir el procés

lectoescriptor, en cada unitat

s’inclou un apartat anomenat

Entrena la lectura i… que

consisteix en activitats per a

entrenar estratègies de memòria,

de velocitat o d’atenció visual que

afavoreixen una lectura efi caç.

Làmina temàtica

Àudio per a analitzar situacions comunicatives.

12

GramàticaAquest apartat s’introdueix amb una il·lustració i un text breu relacionat amb la lectura, a partir dels quals es formu-len preguntes compentecials que es resolen oralment. A continuació, els continguts teòrics es treballen amb activitats variades: amb textos, amb dibuixos, de grup o parelles…

Expressió escrita Amb un enfocament competencial, s’aborda l’anàlisi i l’expressió de textos escrits a partir d’un model pròxim i útil per a l’alumne.

VocabulariLa pàgina comença amb una vinyeta relacionada amb la lectura. Després s’introdueixen i es treballen els continguts teòrics.

Model textual analitzat per a resoldre les activitats.

13

LiteraturaEn dues unitats de cada trimestre, aproximació al llenguatge literari amb una selecció acurada de textos i d’activitats lúdiques per a introduir-se de manera agradable en el món de la literatura.

Escriure és un

joc. Taller per a posar en pràctica, de manera lúdica i pautada, els continguts de la literatura.

Miniquest per a fer una investigació dirigida en Internet.

Textos analitzats i àudios que afavoreixen la comprensió de conceptes.

OrtografiaAquest secció s’introdueix també amb un fragment de la lectura, amb preguntes orals i competencials.

Activitats variades per a treballar els diferents continguts teòrics.

Dinàmiques de treball individual o per parelles per a fer un dictat per unitat. Cada alumne registrarà els seus resultats en un fi txer.

14

Activitats finals per a preparar l’avaluacióPàgines dedicades al repàs i a la preparació de l’avaluació de continguts i textos discontinus de la vida quotidiana per a treballar les competències.

Al final de cada trimestre, un repàs trimestral complet que ajuda a consolidar els continguts que s’han adquirit durant les unitats.

Dictat que reprén les paraules amb difi cultats ortogràfi ques del trimestre.

Pràctica procedimentalde continguts.Amb rúbrica digital perquè l’alumne avalueels seus progressos.

Repàs de conceptes clau amb tècniques

d’estudi.

Activitats d’ampliació.

Activitats TIC

d’autoavaluació.

15

AnnexAmpliació dels exemples dels continguts de gramàtica i ortografia per a facilitar la consulta tant als alumnes com al mestre.

I a més...

A l’inici de cada trimestreCom a punt de partida, diverteix-te amb els teus alumnes i anima’ls a la lectura. Comprova, també, els progressos del seu aprenentatge.

Al final de cada trimestreUn repàs que combina avaluació, estudi i passatemps, sense oblidar un temps dedicat a la lectura de llibres de literatura infantil i juvenil.

Una lectura recomanada per a organitzar un club lector.Amb fi txes de lectura, activitats i recursos TIC.

Activitats d’atenció

i memòria

visual.

Test d’avaluació dels continguts del trimestre.

Test individual: una refl exió sobre els seus punts forts i febles.

Un còmic protagonitzat pels usuaris d’una biblioteca i la seua relació amb els llibres i els personatges de les lectures del trimestre.

16

Treball amb la lectura Expressió oral Vocabulari

Comença el curs 6

A mitjan camí 84

La recta final 164

Repàs trimestral 76 | Comprova el que has aprés 78



Expressió escrita

9

12

Cuida’tQue important que és cuidar la salut! 166

“El raspall de dents”, Eureka, 14 167

10Arribar a acordsQue important que és arribar a acords! 182

La rabosa viatgera, de Carme Miquel 183

Compartir la culturaQue important que és compartir la cultura! 216

Les vacances de Saïda, d’Eva Peydró 217

11El poder de la creativitatQue important que és la creativitat! 198

Curçó: Memòries d’un calcetí, de Jesús escrivà i Garcia 199

Demanar informació 172

Participar en una assemblea 188

Fer i compartir els nostres plans 222

Fer una dramatització 204

Les paraules derivades 175

Les paraules derivades.Els sufixos 191

Les famílies de paraules 225

Les paraules compostes 207

Les instruccions

174

La sol·licitud

190

El fullet turístic 224

L’expressió d’emocions 206

3Amics aparellsQue important que és la tecnologia! 40

Embolic de poemes, d’Isabel Mingo; Degotall de poemes, de Joana Raspall 41

1En famíliaQue important que és conviure en família! 8

Hansel i Gretel i altres contes populars, de Jacob i Wilhelm Grimm 9

2Meravellosa naturaQue important que és descobrir la naturalesa! 24

“L’ai-ai”, Eureka, 16

25

4Conta’m què et passaQue important que és expressar les emocions! 58

La bruixa Merenga, de Maria Jesús Bolta 59

Començar i acabar una conversa 46

Expressar desitjos 14

Demanar permís 30

Expressar emocions 64

Les onomatopeies

49

L’ordre alfabètic

17

El diccionari

33

Els sinònims

67

Les notes i els missatges breus 48

La carta personal

16

Les normes

32

Les opinions 66

5Tots iguals, tots diferentsQue important que és valorar la diferència! 86

“Pasqual, el peixet orellut”, en La banda dels superbruts, de Maria Dolors Pellicer 87

6Quina responsabilitat!Que important que és el consum responsable! 102

8Què ha passat hui?Que important que és estar informat! 136

7La millor decisióQue important que és prendre decisions! 118

Els millors contes, de Michael Ende 119

Presentar algú

92

Demanar bé les coses 108

Narrar un succés 142

Donar indicacions 124

Els antònims

95

El camp semàntic 111

Paraules polisèmiques 145

Els diminutius i els augmentatius 127

La descripció de persones 94

La descripció d’objectes 110

La notícia en Internet 144

La descripció de llocs 126

Una capsa plena de dents, de Teresa Broseta 103

“Mercat medieval”, www.elpuntavui.catPoemes per descobrir el món, de Miquel Juan Garcia 137

Índex

17

Posa’t a provaLiteraturaGramàtica

| Annexos 158

| Annexos 238

Ortografia

Excursió per la muntanyaTasca final: L’etiqueta del xampú

181

A què juguem?Tasca final: A què juguem?

197

A l’aigua!Tasca final: El cançoner popular

233

Tots ens podem equivocarTasca final: Creadors de llenguatges

215

El còmicCamacuc, 261 230Escriure és un joc: Els acudits 231

El teatre. Això era i no era, de Pasqual Alapont 212Escriure és un joc: Invente una escena de teatre 213

El verb: infinitiu,nombre i persona 176

Els temps verbals.Verbs regulars i irregulars 192

Tipus d’oracions.Els signes de puntuació 226

Les parts de l’oració:subjecte i predicat 208

REP

ASS

A L

A U

NIT

AT

La l i la l·l

178

Paraules amb mb, mp, mm 194

L’accentuació: paraules agudes, planes i esdrúixoles 228

La b i la v

210

El despertador Tasca final: Antiguitats no tan antigues

57

Famílies d’arreu del món!Tasca final: Un còmic-conte

23

Buscadors d’ocellsTasca final: Per a veure el meu ocell preferit…

39

Els versos i la rimaL’auca d’Enric Valor, de Xipell 54Escriure és un joc: Elabora una auca 55

L’estrofa. “Dolços de Nadal” en Al Nadal, un pas de pardal, de Dani Miquel 72Escriure és un joc: Les nadales 73

Un taller especialTasca final: El joc de les emocions

75

La comunicació

18

Les paraules i les oracions 34

REP

ASS

A L

A U

NIT

AT

El substantiu

50

L’article

68

La c, la qu i la q 52

La síl·laba.La síl·laba tònica. El guionet 20

El punt i el paràgraf 36

L’apòstrof de l’article 70

Tinc superpoders!Tasca final: Em definisc… o no?

101

La llista d’anar a comprarTasca final: Recollida solidària

117

Informació culturalTasca final: El diari de tercer

153

Plans per al cap de setmanaTasca final: L’itinerari fantàstic

135

Estructura del conte El savi rei boig, d’Empar de Lanuza 150Escriure és un joc: Comence i acabe un conte 151

El conte. Jeremies, el ratolí de biblioteca, de Catalina Gómez Parrado 132Escriure és un joc: Les endevinalles 133

L’adjectiu

96

Els determinants demostratius 112

Els pronoms personals

146

Els possessius

128

REP

ASS

A L

A U

NIT

AT

La s sorda i la s sonora 98

La g, la gu i la gü 114

Els dos punts i la coma 148

La g, la j i els dígrafs tg i tj 130

Més activitats i continguts en smSabadigital.com

Suggeriments metodològics

20 Comença el curs

Su

gg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… ens activem

1. Com a primera presa de contacte amb el llibre, els re-comanarem que comencen a llegir el còmic. L’objectiu d’aquest és despertar l’interés dels alumnes per ence-tar el trimestre amb una història que, a més a més, els presenta alguns dels protagonistes de les lectures que inicien les unitats. L’element vertebrador dels tres cò-mics del llibre és la biblioteca; tots els personatges de les lectures apareixen en aquest espai, alguns de ma-nera més destacada i d’altres subtilment.En aquest primer trimestre apareixen un xiquet i una xiqueta com a protagonistes, envoltats d’elements i personatges que veuran en les lectures següents.

2. En cada trimestre, i amb el pretext de la prova de se-lecció, abordarem un tema específic per a motivar la reflexió; en el primer: les pantalles de paper, els llibres.

En el desenvolupament… 3. En aquest primer trimestre recordarem els recursos

propis del còmic, com ara la distribució en vinyetes i l’ús de les bafarades (de context o de narrador, de diàleg i de

pensament). Ho explicarem sense aprofundir-hi massa perquè ho estudiarem més endavant en el llibre.

4. Per a la lectura del còmic organitzarem els alumnes en grups de quatre: un llegirà els cartells, un altre farà del xiquet, un altre de la xiqueta i el quart serà el bibliote-cari. Després, triarem quatre alumnes per a represen-tar el còmic en veu alta. Cada alumne haurà de tindre en compte l’actitud del seu personatge, els recorda-rem que han d’entonar i gesticular.

5. Després de llegir còmic els demanarem que contesten una pregunta final per a treballar l’atenció i la com-prensió. Els farem reflexionar sobre el fet que els lli-bres no necessiten ni bateria ni endolls per a funcionar; per tant no depenen de la llum, mai ens deixaran plan-tats. Els preguntarem si alguna vegada l’ordinador els ha deixat de funcionar i què han fet en eixe cas.

6. Els demanarem que resolguen de manera individual el test per tal que puguem detectar els seus coneixements previs. Insistirem que el que importa no és la nota, sinó ser sincers amb un mateix i no copiar. Quan hagen aca-bat el test, el corregirem en veu alta i en grup.

Continguts relacionatsEn aquesta secció repassarem continguts dels cursos anteriors per tal d’activar els coneixe-ments previs dels alumnes. D’aquesta manera els preparem, d’una manera lúdica, per a fer front als continguts que estudiaran durant el primer tri-mestre del curs.

Solucions

La tecnologia ens serveix per a jugar, per a lle-gir, per a estudiar… Ens resulta molt útil i tam-bé molt divertida. Però, què passa quan la tec-nologia falla? Els llibres no substitueixen la tecnologia, però la tecnologia tampoc no substitueix els llibres.

1 b) endoll, llibre, llum, tempesta.

2 c) espai.

3 a) quina.

4 c) Els llibres no necessiten bateria.

5 c) tecnologia.

6 c) Si vols usar la tauleta, demana-la primer.

21Comença el curs

Racó de lecturaDins del Programa de Competència lectora es re-comana la lectura d’un llibre durant el trimestre per a organitzar a l’aula un club lector.

► Joaquina Barba: Clariana Parc, SM Arrels. Al protagonista d’aquest llibre, com a Apo i Napo, de la unitat 4, li espera una gran aventura.

A més, en el quadern d’Animació a la lectura, in-clòs en la carpeta del Programa de Competència lectora, trobaràs:

Guia didàctica de cada llibre amb suggeriments metodològics i propostes d’activitats individuals i de grup.

Activitats fotocopiables per a elaborar la fitxa in-dividual de lectura i desenvolupar la comprensió i la creativitat.

Tècniques i propostes per a dinamitzar el club lector.

Proposta digital.

Programa de competència lectoraVegeu el quadern d’Animació a la lectura.

7. Podem escriure en la pissarra un gràfic amb els resultats, i a me-sura que resolem les preguntes, anotar els continguts que tre-ballarem en les unitats: l’ordre alfabètic, els sinònims, la c, qu i q, la síl·laba, les paraules i les oracions i els versos i la rima.

Per a acabar… 8. En grup i individualment demanarem als alumnes que reflexio-

nen sobre els seus punts forts i dèbils. Cada alumne escriurà una reflexió en el quadern sobre els seus resultats en el test i després cada alumne es marcarà els objectius per al curs.

9. Reflexionem. A continuació, podem demanar-los que, per torns, lligen en veu alta els continguts del trimestre i podem aprofitar per fer-los preguntes: Podeu ordenar alfabèticament altres pa-

raules? Digueu un altre sinònim de la paraula zona. Podeu as-

senyalar totes les oracions del còmic? Heu llegit algun còmic al-

guna vegada? Quin és el que més us agrada?

22 Unitat 1

1u n i t a t

En família

En aquesta unitat es treballa l’abecedari i l’ordre alfa-

bètic. A més a més s’estudia la comunicació i la classifi-cació d’aquesta en oral i escrita. Es repassa el concepte de síl·laba i la classificació de les paraules segons el nom-bre de síl·labes, que es complementarà amb l’ús del guionet per a partir paraules a final de línia. Finalment, s’ofereixen pautes per a expressar de sitjos de manera

oral i per a escriure cor rectament una carta personal.

El fil conductor seleccionat que es treballa en la unitat és la convivència en família. És important que els alumnes sàpien valorar les opinions i els consells que ens donen les persones que ens estimen i siguen conscients de la importància de mantindre una bona convivència familiar per a un millor desenvolupament social i personal.

Dins del Programa de Competència

lectora es recomana aquesta lectura per a treballar durant el trimestre.

Consulteu la guia que s’inclou en el quadern d’Animació a la lectura.

► Joaquina Barba: Clariana Parc, SM Arrels, 2014.

Racó de lectura

Material complementari ► Quadern de treball. Llengua, primer trimestre.

Unitat 1.

23Unitat 1

Pista 3

Dictats projectables de lletreig i atenció visual

Recursos de la unitat

Recursos per al mestreRecursos per al mestre en USB i www.smconectados.com

Recursos per a l’alumne en www.smsabadigital.com

Carpeta d’aula

Recursos digitals Altres recursos

Pista 2 Expressar desitjos

Repassa la unitat

Com has treballat en aquesta tasca? Disponibles en la web

Unitat 1: En família

Act. 2 i 5 La comunicació

Act. 2

La comunicació

La comunicació amb la llengua

. Els consells de la mare cabra

Pista 1

Els consells de la mare cabra

Avaluació de comprensió lectoraEntrenament en estratègies

de lectura eficaç

Act. 7Act. 4

La carta personal

Act. 1 i 3 L’ordre alfabètic

Act. 3L’ordre alfabètic

Act. 4 i 6 La síl·laba i el guionet

Act. 2

La síl·laba i el guionet

Taller d’ortografia:Dictat per a preparar-te

La síl·laba

Els tipus de paraules segons el nombre de síl·labes

El guionet

Famílies d’arreu del món

Tasca final: Un còmic-conte

Posa’t a prova

El balcó de les paraulesLectura i comprensió

d’Els consells de la mare cabra(Hansel i Gretel i altres

contes populars)

Senyals


24 Unitat 1

OBJECTIUS D’UNITAT COMPETÈNCIES

(Objectius 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7)

(Objectiu 3)

(Objectiu 9)

(Objectius 8 i 10)

(Objectiu 11)

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE DESCRIPTORS

1. Llegir un text narratiu, adequant-se al format i a l’estructura textual.

2. Interpretar un text narratiu, antici-par hipòtesis a partir de les il·lustracions, localitzar informació que done resposta a preguntes i fer-hi inferències.

3. Llegir textos expositius en mitjans digitals.

1.1. Llig un text narratiu en veu alta amb una pronúncia correcta, una entonació i un ritme correctes, adequant-se al format i a l’estructura textual.

2.1. Anticipa hipòtesis, les comprova i les reformula, si cal, a partir de les il·lustracions.

2.2. Localitza informació específica que dóna resposta a preguntes plantejades i hi fa inferències.

3.1. Llig en mitjans digitals textos exposi-tius sobre animals.

Desenvolupa el gust per la lectura, l’hàbit lector i les estratègies de comprensió lectora. Els consells de la mare cabra,

Comprén el missatge d’un text. Comprén i interpreta

Completa un resum sobre un text per a extraure’n la idea principal.

Comprén la idea principal d’un text.

Comprén i interpreta un text o una imat-ge.

Utilitza estratègies com a eines d’aprenentatge. Entrena la lectura i millora l’atenció

Usa les TIC per a fomentar l’hàbit lector i millorar la comprensió lectora.

Descobreix i llig,

4. Participar en converses per a ex-posar els desitjos, els gustos i les preferències.

4.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant el torn de paraula i les fórmules de cortesia.

4.2. Produeix textos orals per a expressar els desitjos, els gustos i les preferències.

Utilitza correctament la llengua per a expressar l’opinió, els gustos i les pre-ferències. Parlem abans de llegirParla i escriu sobre la convivència en família

5. Planificar i escriure, per mitjà de l’observació d’un model i la col·la-boració dels companys, una carta, redactar-ne l’esborrany i respectar les característiques formals i l’ordre lògic

5.1. Estableix adequadament el propòsit comunicatiu segons el tipus de text: la carta, ajustant-se al destinatari.

5.2. Distribueix la informació seguint l’estructura textual de la carta.

5.3. Adapta el llenguatge a la situació co-municativa i al destinatari.

Comprén la idea principal d’una carta.

Reconeix l’estructura d’una carta.

Escriu una carta atenent l’estructura.


25Unitat 1


6. Conéixer l’ordre alfabètic per a loca-litzar paraules en el diccionari.

7. Aplicar els coneixements sobre l’ordre alfabètic en la cerca de paraules en el diccionari.

6.1. Utilitza diccionaris alfabètics amb una autonomia progressiva .

7.1. Aplica els coneixements sobre l’ordre alfabètic per a integrar-los en les situacions d’aprenentatge.

Practica l’ordre alfabètic.

Fer servir les estratègies d’aprenen-tatge aplicant l’ordre alfabètic a l’ús del diccionari.

Utilitza fonts d’informació diferents per a corregir els seus escrits.

8. Identificar situacions comunicatives lingüístiques i no lingüístiques.

9. Diferenciar la comunicació oral i l’escrita.

8.1. Identifica un acte comunicatiu.

8.2. Interpreta i produeix missatges no verbals.

9.1. Diferencia la comunicació oral i l’escrita.

Identifica els participants en un acte comunicatiu.

Diferencia situacions de comunicació verbal i no verbal.

Imagina situacions comunicatives i les representa.

Valora el paper dels missatges no ver-bals en la comunicació.

10. Aplicar els coneixements sobre la síl·laba per a elaborar i revisar textos.

11. Conéixer el recurs de la partició de paraules a final de línia per a apli-car-lo en l’elaboració i la revisió de textos.

12. Utilitzar les TIC com a instrument d’aprenentatge.

10.1. Aplica els coneixements sobre la síl·laba i el guionet per a integrar-los en les situacions comunicatives.

11.1. Revisa els textos elaborats, detecta errors i resol dubtes sobre l’ús del guionet i la partició de paraules.

12.1. Utilitza fonts diferents per a corre-gir els seus escrits.

Separa les síl·labes d’una paraula.

Classifica paraules segons el nombre de síl·labes.

Utilitza el guionet per a separar cor-rectament paraules a final de línia.


Utilitza les TIC per a repassar l’ús del guionet.

Utilitza les TIC per a autoavaluar-se. Au-

toavaluació .

13. Llegir, de manera guiada, ade-quant-se al format i a l’estructura textual, un arbre genealògic.

14. Interpretar la informació d’un ar-bre genealògic.

13.1. Llig un arbre genealògic.

14.1. Estableix adequadament els objec-tius de la lectura d’un arbre genea-lògic.

Comprén la informació que es transmet en un arbre genealògic i usa el voca-bulari aprés en la unitat.

15. Crear, amb sentit estètic i creativitat, un còmic amb els recursos expres-sius necessaris i aplicant els coneixe-ments treballats en la unitat.

16. Participar en produccions col·lec-tives fent la dramatització d’un còmic.

15.1. Elabora, amb sentit estètic i creati-vitat, un còmic.

16.1. Participa en la dramatització d’un còmic per a millorar la seua compe-tència lingüística i les seues habili-tats expressives com a font de gau-di personal.

Transforma un conte en un còmic mantenint-ne l’estructura i els ele-ments narratius. Tasca final

Fa de narrador del còmic elaborat. Tasca final

Utilitza les TIC per a autoavaluar-se. Com

has treballat


26 Unitat 1


1. Coneixements previs necessaris

Per a treballar aquesta unitat hi ha una sèrie de continguts que els alumnes hauran de conéixer de cursos anteriors, com ara:

Vocabulari. L’alumne ha de reconéixer les vocals i les consonants.

Gramàtica. Els alumnes han de recordar els seus coneixements sobre comunicació verbal i no verbal.

Ortografia. És important que els coneixements que els alumnes tenen sobre la síl·laba siguen sòlids.

Expressió escrita. Recuperem els seus coneixements sobre la carta personal i les parts que la formen.

2. Previsió de difi cultats

En la unitat 1 els alumnes s’enfronten a continguts nous i a qüestions relacionades amb el desenvolupament de les competències.

Pel que fa als continguts, alguns punts en què haurem d’incidir són:

Vocabulari. L’ordenació alfabètica de paraules que comencen per la mateixa lletra.

Ortografia. Respectar les síl·labes per a partir una paraula que no cap sencera en una línia.

Expressió escrita. És important incidir en l’ús lingüístic correcte a l’hora d’escriure una carta.

3. Programes transversals

Activitats de clima d’aula i de cohesió d’equips.

Estratègies de pensament. Què aprenc, per a què? (secció Vocabulari), Compara i contrasta (act.4, p. 19) i Organigrama (act.1, p. 23).

Des de l’inici de la unitat, amb el quadre Parlem abans de llegir (p. 9) s’introdueix el fil conductor que treballarem en tota la unitat: la convivèn-cia en família, que es reforça amb seccions com Parla i escriu sobre la convivència en família (p. 13) i Posa’t a prova (p. 23).

4. Programes específi cs

Els consells de la mare cabra (presentació animada, contingut digital per al mestre)

Descobreix i llig, animació amb activitats (contingut digital per a l’alumne)

Quadern d’Animació a la lectura (recurs per al mestre) i fitxa d’activitats (contingut digital per a l’alumne)

La ruleta dels contes (joc interactiu per a l’aula)

Els consells de la mare cabra (lectura inicial, p. 9)

Fitxes U1 (Quadern d’Entrenament en estratègies de lectura eficaç, recurs per al mestre)

Text 1 bàsic, text 2 estàndard (Quadern d’Aaluació de comprensió lectora, recurs per al mestre)

El balcó de les paraules (mural interactiu per a l’aula)

Dictats projectables de lletreig directe i atenció visual (contingut digital per al mestre)

Dictat per a preparar-te (p. 21 i CD d’àudio) i fitxer ortogràfic (contingut digital per a l’alumne)

5. Temporització suggerida

Per al desenvolupament de la unitat, es recomana la distribució del treball en onze sessions, organitzades de la manera següent:

PÀGINES INICIALS CONTINGUT PÀGINES FINALS

2 sessions 6 sessions 3 sessions

La proposta de sessions és orientativa. Cada mestre l’adaptarà segons les seues necessitats i la càrrega horària final assignada.

27Unitat 1

Tractament de les intel·ligències múltiples

Invenció i narració d’històries

Llibre de l’alumne:Activitat 7, pàgina 13

Adquisició i ús de vocabulari nou


Guia essencial:Suggeriment 2, pàgina 34

Escriptura creativa


Tasca final, pàgina 23


Diari personal

Llibre de l’alumne:Vocabulari, pàgina 17. Estratègia de

pensament Què aprenc, per a què?

LINGÜISTICOVERBAL

Raonament lògic

Llibre de l’alumne: Activitat 3, pàgina 12

Lectura i ús d’organitzadors gràfics


Activitat 2, pàgina 16

Activitat 1, pàgina 23. Estratègia de

pensament Organigrama


Suggeriment 5, pàgina 40

Resolució d’enigmes


LOGICOMATEMÀTICA

Narració de contes i històries sonors

Llibre de l’alumne:Lectura inicial, pàgina 9


MUSICAL

Reflexió sobre els propis pensaments

Llibre de l’alumne:Parlem abans de llegir, pàgina 9



Pensament crític


Suggeriment 4, pàgina 34

INTRAPERSONAL

Observació d’imatges relacionades amb la naturalesa


NATURALISTADramatització


CINETICOCORPORAL

Empatia




Dinàmiques de resolució de conflictes



Jocs de rol


INTERPERSONAL

Jocs de percepció i discriminació visual


Lectura i interpretació d’imatges

Llibre de l’alumne:Activitat 4, pàgina 19. Estratègia de

pensament Compara i contrasta.Activitat 2, pàgina 22


Producció d’obres plàstiques

Llibre de l’alumne:Tasca final, pàgina 23


VISUOESPACIALINTEL·LIGÈNCIES

MÚLTIPLES

28 Unitat 1

Su

gg

eri

me

nts

me

tod

olò

gic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors

1.1. Llig un text narratiu en veu alta amb una pro-núncia correcta, una entonació i un ritme co-rrectes, adequant-se al format i a l’estructura textual.

Desenvolupa el gust per la lectura, l’hàbit lector i les estratègies de comprensió lectora.

4.1. Participa en situacions de comunicació oral respectant el torn de paraula i les fórmules de cortesia.

Utilitza correctament la llengua per a ex-pressar l’opinió, els gustos i les preferències.

Per a començar… ens activem i imaginem

1. Llegirem el títol de la unitat i els preguntarem si pen-sen que la il·lustració representa una família. Després, llegirem el requadre Que important que és... conviure

en família! i encetarem una conversa sobre com els cuida la família. Mirarem d’incloure totes les realitats i donar valor també als xicotets gestos quotidians: qui ens du a escola, qui ens prepara l’esmorzar, etc.

2. El requadre Que important que és... conviure en famí-

lia ens introdueix el valor que treballarem en tota la unitat. En arribar al final d’aquesta, els demanarem que facen una tasca que servirà també per a reforçar-lo. Per a fer aquesta tasca necessitarem cartolines i colors.

3. Llegirem el títol de la lectura Els consells de la mare

cabra i els preguntarem, a partir de les il·lustracions i del format del text, què pensen que estan a punt de llegir. És possible que alguns alumnes coneguen el conte. Els demanarem que no revelen el contingut a la resta de companys. Incidirem en el fet que les cabretes viuen juntes i que s’ha vist la mare a l’inici.

En el desenvolupament…

4. Ens centrarem una altra vegada en el dibuix i farem un exercici d’argumentació perquè els alumnes pensen què diu la mare cabra a les cabretes. Si volem aprofitar per a practicar l’escriptura, els podem demanar que escriguen un diàleg curt amb el qual treballaran la competència lin-güisticoverbal. Si no, podem preguntar oralment i con-cordar les respostes amb les il·lustracions. Per exemple, la mare podria estar contant un conte, ja que té un llibre dels germans Grimm a la mà, però no està renyant-los perquè no sembla enfadada.

5. Una vegada fetes les seues argumentacions, els avançarem que llegiran un fragment d’una faula, una narració amb animals com a protagonistes que té una moralitat final. Podem posar exemples com la de la ci-gala i la formiga, o la llebre i la tortuga, i demanar-los quina és la moralitat d’aquests contes.

6. En aquesta sessió exposarem també el vídeo d’animació lectora de la unitat, que els despertarà la curiositat ne-cessària per a encetar la lectura i que servirà de presen-tació dels personatges i de la història .

29Unitat 1

Solucions

Resposta lliure. Els alumnes hauran de fer me-mòria i recordar quin consell els han donat últi-mament. Perquè han viscut més i tenen més experiències.

Resposta model: Són una família. Els alumnes ho poden deduir a partir de la imatge, que els mostra una situació quotidiana i agradable d’uns personatges que formen una família i que passen una bona estona a la sala d’estar. Junts passen el temps, riuen i comparteixen moments.

7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 1 . Es-coltarem amb atenció aquest primer fragment per comprovar la lectura del locutor. Quan comencem a llegir el primer fragment, recordarem la lectura que feia el locutor i incidirem en les pauses que convé fer (punts i comes) així com en la intencionalitat del text.

8. Destacarem la frase feta Pels anys de la picor i els comen-tarem que aquestes frases apareixen molt en els contes tradicionals perquè no se sap quan van ocór rer. Altres exemples: Hi havia una vegada, Temps era temps, etc.

Per a acabar…

9. Preguntarem què els sembla el fragment i què pensen que passarà a continuació. Ens interessa que parlen so-bretot els alumnes que no coneguen la faula, ja que si ho fan els altres es trencaran les inferències de la resta.

10. Farem una recopilació de consells, especialment fami-liars. Primer farem una pluja d’idees que escriurem en la pissar ra. Posteriorment, els alumnes poden escriure els consells en cartolines i penjar-los per la classe. En aquest cas, també poden ser consells per a conviure a l’aula.

Aprenentatge cooperatiu

En pàgines successives es proposaran algunes activi-tats amb estructures cooperatives diferents. Abans de començar a practicar-les, és imprescindible gene-rar un bon clima a l’aula i un sentiment de cohesió en els equips. Per a aconseguir-ho es recomana treballar algunes de les dinàmiques que es proposen en la guia d’Aprenentatge cooperatiu (pàgines 12-22).

Programa de competència lectora

Animació a la lectura. Els consells de la mare cabra (presentació animada). Lectura i comprensió. Els consells de la mare cabra (lectura inicial, pàgina 9).

30 Unitat 1

Su

gg

eri

me

nts

me

tod

olò

gic


3.1. Llig en mitjans digitals textos expositius so-bre animals.

Usa les TIC per a fomentar l’hàbit lector i millorar la comprensió lectora.

Per a començar… ens situem

1. Reprendrem amb els alumnes el que vam tractar en la sessió anterior i els recordarem que llegirem una faula.

2. Els demanarem que interpreten què passa segons el di buix: què fa la mare, què fan les cabretes, per què el llop sembla content i, sobretot, per què s’amaga.

3. Abans d’escoltar el text, llegirem el vocabulari per a antici-par-ne el contingut. N’hi haurà prou amb llegir-lo i expli-car-lo perquè els alumnes s’esforcen a recuperar-lo en l’escolta.


4. CD Educació literària i Expressió oral, pista 1 . Escol-tarem la resta de la lectura. Novament, és important escoltar l’entonació del locutor. Després de l’escolta, in-cidirem en el vocabulari per si han tingut alguna inter-ferència que els haja entrebancat la comprensió.

5. Llegirem el text per torns; tots els alumnes n’han de llegir algun fragment. Incidirem en les pauses i l’en-tonació, que han de fer correctament.

6. Practiquem junts. Podem provar també de fer una lec-tura dramatitzada, atés que hi ha diferents línies de diàleg. Sense necessitat de fer veus, sí que es pot pro-var d’imitar el peix i el xiquet amb l’entonació. En grups de cinc es pot, fins i tot, interpretar el text de manera molt senzilla.

7. Preguntarem si alguna vegada s’han quedat sols a casa i, en aquest cas, quines han sigut les instruccions dels pares fins que tornaren. En cas contrari, podem preguntar si s’han fixat què fan els majors quan algú toca al timbre i si els recorda la reacció de les cabretes.

8. Per a assegurar-nos que han comprés i assimilat el conte els demanarem que el dramatitzen per grups.

9. Si hem citat altres faules dels germans Grimm o d’Isop, podem portar-les també a l’aula perquè les coneguen visualment.

10. Per a treballar el coneixement de les paraules destaca-des en aquesta unitat, en acabar la lectura tornarem al quadre Para atenció i el treballarem en tres passos:

De primer, els demanarem que lligen en veu alta les paraules.

31Unitat 1

Seguidament, apegarem les targetes en el mural manipulatiu El balcó de les paraules i els demanarem que es fixen en les dificultats ortogràfiques de cada paraula.

Finalment, els demanarem que copien les paraules en el quadern.

Per a acabar...

11. Donarem la paraula als alumnes que coneixien la faula per tal que narren com continua. És possible que se sà-pien fragments inconnexos, de manera que, una vegada repassat amb ells el que en recorden, podem contar-la sencera incidint en la gradació.

12. Els proposarem que entren en smSabadigital.com per-què vegen com acaba la història del llop i les cabretes i facen activitats interactives de comprensió lectora.

13. Reflexionem. Finalment, els preguntarem si es consi-deren obedients com els protagonistes de la faula per-què reflexionen sobre com sent obedients i amables contribuïm a la pau familiar.

Programa d’ortografia

Ortografia visual. El balcó de les paraules. Targetes amb ideogrames per a apegar en el mural manipulatiu. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

NotEs

32 Unitat 1

Su

gg

eri

me

nts

me

tod

olò

gic

s Per a començar… ens activem

1. Els podem demanar que comenten quins són els moments més agradables amb la família: festes familiars, jocs amb els cosins, ex-cursions, etc. i que reflexionen amb els companys per tal d’esbrinar què és exactament el que més els agrada d’aquests moments.

2. Demanarem a algun voluntari que isca a la pissarra i resumisca oralment el text de manera que es puguen encarar les activitats de comprensió amb més facilitat.


3. Amb l’ajuda de l’activitat 1 podem fer que reflexionen sobre la ma-nera de crear una bona atmosfera a casa amb la col·laboració en les faenes de casa, la recerca de jocs per a compartir o la negocia-ció a l’hora de veure la televisió o jugar a les consoles. Aquesta actitud constructiva ajuda a la convivència.

4. Ens fixarem en el desenvolupament de les activitats 4 i 9, en què els alumnes hauran de resoldre un enigma i utilitzar organitza-dors gràfics.

5. És important treballar els debats amb tota la classe, com el que ens ofereix l’activitat 6, en què els alumnes ofereixen i reben in-formació de la resta de companys.

Estàndards d’aprenentatge i descriptors


Comprén el missatge d’un text.

2.1. Anticipa hipòtesis, les comprova i les refor-mula, si cal, a partir de les il·lustracions

Comprén i interpreta un text o una imatge

2.2. Localitza informació específica que dóna resposta a preguntes plantejades i hi fa in-ferències.

Completa un resum sobre un text per a extraure’n la idea principal.

Comprén la idea principal d’un text.

Utilitza estratègies com a eines d’apre-nentatge.

Solucions

1 a) Hi ha un porquet en la filera de cabretes.

b) La lectura diu que els pèls de la pota del llop són negres com el carbó.

c) Quan el llop truca a la porta de les cabretes és de nit.

2 La família cabra vivia al costat d’un bosc. La mare cabra, un dia se’n va anar a la ciutat per a resoldre uns problemes familiars. Abans, deixà el rebost ple i els aconsellà que no obriren la porta al llop ferotge.

3 Resposta model: El llop té la veu aspra i ron-ca, no com la mare, que la té fina.

4 Llop: ferotge / salvatge.

Mare cabra: amable / patidora.

Cabretes: obedients / juganeres.

a) El llop era l’animal més salvatge del bosc.

b) La mare cabra era molt amable amb tots.

c) Les cabretes més menudes eren molt juga-neres.

5

33Unitat 1

Solucions

6 Resposta model: Les més clarament positives són la a) i la c). Tant ajudar en les nombroses tasques de la llar com trobar jocs per a compar-tir ajuda a crear un bon ambient a casa. En el cas de la b) interessaria no demonitzar la televi-sió, ja que, d’alguna manera, també pot servir d’aglutinador de la família entorn d’una pel·lí-cula o una situació similar.

7 Resposta lliure. El més important és que el fi-nal siga coherent amb la resta de la història.

8 Resposta model:

a) parlaven, comportaven, vivia, havia, volia, voler, parava, etc.

b) filles, ferotge, fondo, feien, família, etc.

c) voler, reunir, menjar, patir, per, anar, etc.

d) anar alerta.

9 Hi ha molts contes que passen en l’any de la picor.

6. Per a acabar les activitats de comprensió lectora, propo-sarem un joc amb la Ruleta dels contes. Els demanarem que, de manera oral, inventen històries com la de les ca-bretes però amb altres personatges i en altres espais. Fa-rem torns perquè diversos alumnes trien els elements que formaran part del nou conte. Si volem insistir més en l’activitat, els demanarem que redacten a casa el conte que hem creat.

Per a acabar…

7. Practiquem junts. Els demanarem que, en grups de set, imaginen com s’organitzarien si hagueren de conviure amb set germans i que confeccionen un horari de repar-timent de les faenes de casa. Amb aquesta activitat els alumnes portaran a terme una dinàmica de resolució de conflictes.

8. Reflexionem. Els proposarem que, de manera indivi-dual, pensen algunes raons que mostren per què és tan important col·laborar sempre amb la família en les tasques domèstiques i què passaria si, a casa, ningú s’encarregara de fer aquestes tasques. D’aquesta ma-nera aconseguirem que els alumnes valoren la impor-

tància de col·laborar a casa i que ajuden els seus pares en les tasques de la llar.

Proposta d’activitats per a casa. Els podem proposar que amplien a casa l’activitat 6 i que parlen amb la seua família de més activitats positives per a la convivència familiar.

Material de suport per a l’aula

Animació a la lectura. La ruleta dels contes. Ruleta amb personatges i contextos per a crear històries.Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

Programa de competència lectora

Estratègies de lectura efi caç. Fitxes de la unitat del Qua-dern d’Entrenament en es tratègies de lectura eficaç.

Avaluació de la comprensió lectora. Textos del Qua-dern d’Avaluació de comprensió lectora: text 1 (nivell bàsic) i text 2 (nivell estàndard).

34 Unitat 1

Su

gg

eri

me

nts

me

tod

olò

gic



Comprén el missatge d’un text.

2.1. Anticipa hipòtesis, les comprova i les refor-mula, si cal, a partir de les il·lustracions.

Comprén i interpreta un text o una imatge.

4.2. Produeix textos orals per a expressar els desitjos, els gustos i les preferències.

Utilitza correctament la llengua per a ex-pressar l’opinió, els gustos i les preferències.

Transcripció. Pista 2

Mestra: Bon dia a tots! Sóc Clara, la vostra tu tora, i aquest curs compartirem un muntó de coses. Ara m’agradaria que us presentàreu i diguéreu un desig per a aquest curs. Passaré llista i quan diga el vostre nom, us alceu i digueu un desig. D’acord? Comencem: Lluïsa Alemany.

Lluïsa: Hola. A mi m’agradaria que férem molts dibuixos.

Mestra: Gràcies, Lluïsa. De segur que en farem. Següent: Mateu Belda.

Mateu: Hola. Si fóra possible, jo voldria organit-zar un equip de bàsquet.

Mestra: Molt bé, Mateu. Potser es podrà fer... Vicent Borràs.

Vicent: Doncs jo desitge que fem excursions i ei-xides!

Mestra: Fantàstic. Continuem...

Per a començar… ens activem

1. Llegirem en veu alta les preguntes que introdueixen l’apartat: Què t’agradaria fer enguany? Sabries com

expressar els teus desitjos? Incitarem a fer un diàleg en veu alta, per a activar els coneixements previs. Han de donar la seua opinió respectant els torns de paraula.

2. Per a introduir la temàtica d’aquest apartat demana-rem a cada alumne que diga quin desig demanaria si es trobara un geni. Explicarem, de manera senzilla i sense aprofundir-hi, l’ús del condi cional i de fórmules de pos-sibilitat (m’agradaria, voldria...), així com d’expressions rotundes i d’obligació (vull, dóna’m...), i reflexionarem sobre l’ús correcte d’aquestes expressions. Els direm que es fixen en les paraules i expressions que utilitzen els companys. Tot seguit constatarem la varietat de les fórmules usades. Amb l’activitat 1 els alumnes adquiri-ran i usaran vocabulari nou.


3. Com que el valor d’aquesta unitat és la convivència en família, en la secció d’expressió oral podem expressar

desitjos relacionats amb aquesta o bé amb la casa on viuen. Per exemple, els alumnes poden pensar i dir un desig per a cada membre de la seua família, com ara:

M’agradaria que ma mare... Voldria que el meu germà

major...

Si es tria la segona opció, els exemples podrien ser:

Desitjaria pintar la meua habitació... Si fóra possible,

tindria més plantes al balcó...

4. És important centrar la nostra atenció en activitats com la 2, 6 i 8, on els alumnes treballaran la seua in-tel·ligència interpersonal amb pràctiques d’em patia, dinàmiques de resolució de conflictes i oferiment d’in-formació respectivament. D’altra banda, incidir en l’activitat 5 és imprescindible perquè els alumnes fa-cen un exercici d’autoconeixement i de reflexió dels seus pensaments.

5. Podem proposar una activitat de “desitjos possibles i impossibles” per a fomentar el sentit de realitat i de fantasia en l’elaboració de desitjos personals. Es pot fer en grups de tres o quatre. Per torns, cada xiquet dirà dos desitjos i els companys comentaran si és pos-

35Unitat 1

Solucions

1 Resposta lliure. Comprovarem que els alum-nes responen a la pregunta i dialoguen de ma-nera ordenada i tranquil·la.

2 Resposta lliure. Ens assegurarem que respo-nen usant expressions i paraules de la llista per a parlar d’un espai de l’escola.

3 a) La tutora es diu Clara. Proposa als alumnes que es presenten i expressen un desig per al curs.

b) Resposta lliure. Comprovarem que els alum-nes diuen algun dels desitjos expressats pels xiquets de l’àudio.

4 Lluïsa: M’agradaria; Mateu: Jo voldria; Vicent: Jo desitge.

5 Resposta lliure. Observarem si apliquen el vo-cabulari i les expressions que han aprés en l’apartat i l’àudio.

6 El xiquet, perquè diu el que li agradaria, men-tre que la xiqueta, tot i expressar un desig, ho dóna per fet (de segur que seré).

7 Resposta lliure. Comprovarem que utilitzen les expressions proposades.

8 Resposta lliure. Poden dir qualsevol professió amb les expressions proposades.

9 Resposta model: La casa té un sol bany; la sala d’estar es troba entre el bany i el dormitori, i dóna a la terrassa.

a) Resposta lliure. Han de donar una raó de la seua resposta.

b) Resposta lliure. Han de parlar i escoltar els dos.

sible o impossible, i raonaran per què. Observarem si usen les fórmules apreses i si tenen una percepció correcta de la realitat.

Per a acabar…

6. Practiquem junts. Plantejarem un joc: “el gran desig”. Els xi-quets es posaran en rogle i construiran una oració, dient una pa-raula cada un, fins a acabar una oració que expresse un desig. Per exemple “Jo... voldria... que... el... pati... tinguera... una...

piscina”. Quan acaben una oració, l’escriurem en un paper i el xiquet a qui li toque iniciarà la segona. Quan en tinguem quatre, les llegirem i demanarem quin desig està més ben expressat.

7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 2 . Escoltarem l’àudio per a poder fer l’activitat 3.

8. Reflexionem. Els farem pensar sobre les coses que desitgen i que volen i sobre quines són realistes i quines són innecessàries, perquè vegen que de vegades demanem coses que no ens fan falta.

36 Unitat 1

Su

gg

eri

me

nts

me

tod

olò

gic


5.1. Estableix adequadament el propòsit comu-nicatiu segons el tipus de text: la carta, ajustant-se al destinatari.

Comprén la idea principal d’una carta.

5.2. Distribueix la informació seguint l’estruc-tura textual de la carta.

Reconeix l’estructura d’una carta.

5.3. Adapta el llenguatge a la situació comuni-cativa i al destinatari.

Escriu una carta atenent l’estructura.

Solucions

1 Sense resposta escrita. Comprovarem que ob-serven les parts que té la carta personal.

Qui rep la carta: Maria; qui l’envia: Miquel; des d’on l’envia: Novelda.

3 b) El germà de Maria és més xicotet que ella.

d) Maria i Miquel han passat alguns dies d’estiu a Gandia.

4 Resposta lliure: Tindrem en compte que hi apareguen les diferents parts: data i lloc, salu-tació, comiat i signatura.

2

Per a començar… imaginem i repassem

1. Preguntarem als alumnes si reben cartes habitual-ment. En l’actualitat, molta comunicació és digital i és possible que alguns xiquets no hagen rebut mai cap carta escrita.

2. A partir de la pregunta inicial (Has escrit alguna carta?) els proposarem de fer un intercanvi d’expe riències i im-pressions sobre el fet d’enviar cartes personals i rebre’n.

3. Demanarem als alumnes que expliquen com és una carta físicament (sobre, paper, segell) i quina informa-ció conté el sobre (remitent, adreça, segell de cor reus).


4. En relació amb aquest suggeriment, incidirem en l’a par-tat d’Ima gina i escriu, en què els alumnes treba llaran l’escriptura creativa.

5. Dibuixarem un sobre (l’anvers i el revers) en la pissarra, i exposarem les parts de què consta. Tot seguit, dibuixa-rem una “carta tipus” com la que es mostra en el llibre. Entre tots comentarem els possibles tipus d’encap-çalament i de comiat.

Per a acabar…

6. Reflexionem. Comentarem les emocions que sentim quan rebem una carta i animarem els xiquets a escriure’n a les persones que estimen perquè siguen conscients que a tots ens agrada sentir-nos estimats i valorats.

Aprenentatge personalitzat(Tasques assignables en Sabadigital)

Per a

aprofundir

Document d’Ampliació Activitats interactives

Per a preparar

l’examen

Document de Repàs Activitats interactives

37Unitat 1


6.1. Utilitza diccionaris alfabètics amb una auto-nomia progressiva.

Fa servir les estratègies d’aprenentatge aplicant l’ordre alfabètic a l’ús del diccionari.

7.1 Aplica els coneixements sobre l’ordre alfa-bètic per a integrar-los en les situacions d’aprenentatge.

Practica l’ordre alfabètic.

12.1 Utilitza fonts diferents per a corregir els seus escrits.


Solucions

Les vocals.

Les consonants.

1 a) D-E-F

b) H-I-J

c) S-T-U

d) T-U-V

2 besàvia, cosí, germà, mare, neboda, nét, oncle, pare, rebesavi.

3 gran, Grècia, grega, Gregori.

abril, agost, desembre, febrer, gener, juliol, juny, maig, març, novembre, octubre, setembre.

a) No, els mesos de l’any no segueixen l’ordre alfabètic.

b) estiu, hivern, primavera, tardor.

4


1. Els preguntarem quins noms han posat en la carta de l’activitat 4 i quin aniria primer en ordre alfabètic. Es-criurem en la pissarra el nostre nom i cognom i demana-rem als alumnes que els ordenen alfabèticament. Des-prés faran el mateix amb els seus en el quadern.


2. A partir de l’activitat que hem fet, els preguntarem un exemple de llista ordenada alfabèticament. Segura-ment diran “la llista de classe”. Comentarem si són els noms o els cognoms els que en marquen l’ordre.

Per a acabar…

3. Reflexionem. Els mostrarem que en la vida quotidiana hi ha molts aspectes ordenats seguint l’ordre alfabètic perquè perceben que l’ordenació alfabètica és pròxima a la seua realitat.

Proposta d’activitats per a casa. Els demanarem que, a casa, ordenen alfabèticament una llista amb els noms

dels seus familiars (pares, avis…). Com que molts tindran el mateix cognom, descobriran que s’hi han de fixar en el segon cognom o, en el cas que els dos cognoms siguen iguals, en el nom.

Aprendre a pensar

Al final de la sessió es pot fer l’estratègia de pensament Què aprenc, per a què?

Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.


Per a comprendre

i reforçar

Document de Reforç Activitats interactives

Per a

aprofundir


Per a preparar

l’examen


38 Unitat 1

Su

gg

eri

me

nts

me

tod

olò

gic


8.1. Identifica un acte comunicatiu.

Identifica els participants en un acte co-municatiu.

8.2. Interpreta i produeix missatges no verbals.

Imagina situacions comunicatives i les re-presenta.

Valora el paper dels missatges no verbals en la comunicació.

9.1. Diferencia la comunicació oral i l’escrita.

Diferencia situacions de comunicació ver-bal i no verbal.

Solucions

La mare cabra i les cabretes. Els seus fills, les cabretes. La mare cabra.

1 a-2: —Com va el nou curs?

—Molt bé, iaia!

No es comuniquen amb gestos.

b-1: —Tinc una nota en l’agenda.

(La mare contesta amb un gest)

Hi ha comunicació amb gestos.

Per a començar… repassem

1. Llegirem junts el títol de l’apartat, n’observarem la il·lustració introductòria i els plantejarem preguntes al voltant del concepte de comunicació i dels elements que la integren, com per exemple: Qui parla? Qui es-

colta? Qui es comunica? S’entenen bé entre ells?

Com s’entenen?

2. Observarem el quadre de teoria i explicarem el con-cepte de comunicació i els seus elements (emissor, re-ceptor, missatge, canal, codi). Proposarem que els alumnes expliquen la informació del quadre de teoria i que relacionen concepte-imatge.


3. Plantejarem activitats per a treballar les diverses si-tuacions comunicatives. En primer lloc, amb les acti-vitats 1 i 2 treballarem els elements bàsics de la co-municació (emissor- receptor- missatge- canal) a partir de les preguntes: Qui es comunica amb qui?

Quin és el missatge? Qui es comunica amb gestos? També treballarem la distinció entre comunicació

verbal i no verbal sense utilitzar explícitament els conceptes.

4. Practiquem junts. Els demanarem que facen un mural per a classe on posen les normes bàsiques de com-portament a l’aula en el qual usaran exclusivament comunicació amb imatges. Podem usar la pluja d’i-dees que es va donar en la primera sessió de consells per a conviure a l’aula.

5. Ens centrarem en la comunicació mitjançant la llengua i en la classificació de comunicació oral i escrita. Per a resoldre l’activitat 4, els alumnes s’hauran d’esforçar a llegir i interpretar el dibuix.

Aprendre a pensar

L’activitat 4 es pot treballar amb l’estratègia de pensa-ment Compara i contrasta.Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

39Unitat 1

Solucions

2 a) En aquest cas no es fa servir la llengua. Hi ha comunicació mitjançant la imatge del senyal de circulació.

b) En aquest cas hi ha comunicació mitjançant la llengua escrita, la xiqueta (receptor) llig el cartell escrit (emissor).

c) En aquesta situació comunicativa no es fa servir la llengua. Hi ha comunicació mit-jançant la llum verda del semàfor que indica al vianant que pot continuar caminant.

3 a) Escrita.

b) Oral i escrita.

c) Oral.

4 Comunicació oral:

– conversa entre el pare i el fill.

– conversa telefònica.

Comunicació escrita:

– la xiqueta que llig al sofà.

Resposta model:

a) Amb les mans simularia que estic telefo-nant. Em posaria les dues mans davall de la galta, com si estiguera dormint.

b) Que vol menjar.

c) Comunicació no verbal amb gestos.

5

6. Cada alumne haurà de donar un exemple de situació comunicativa que hagen fet durant el dia. De cada si-tuació direm: qui ha creat el missatge, qui el rep i què ens diu el missatge i quina informació ens dóna.

7. Treball individual. Els demanarem que classifiquen en un quadre les situacions comunicatives del suggeri-ment anterior segons si la comunicació és oral o és escrita. Cada alumne haurà d’apun tar-les i classificar-les en el quadern.

Per a acabar…

8. Els animarem a entrar en smSabadigital.com i prac-ticar la gramàtica amb el joc interactiu de la comuni-cació.

9. Reflexionem. Per a acabar, recopilarem en l’activitat final els conceptes estudiats i insistirem en el treball d’identificació dels elements que participen en les si-tuacions comunicatives, la relació entre emissor, re-ceptor i en la comprensió del missatge per tal que aquests coneixements queden totalment assentats.

Proposta d’activitats per a casa. Els demanarem que ob-serven els actes de comunicació que es produeixen a casa i que els anoten en el quadern separant la comunicació

oral i l’escrita.


Per a comprendre

i reforçar


Per a

aprofundir


Per a preparar

l’examen


40 Unitat 1

Su

gg

eri

me

nts

me

tod

olò

gic

s Per a començar… repassem i ens activem

1. Encetarem la sessió proposant-los de fer l’activitat Enrotlla’t, desenrotlla’t, una activitat de clima d’aula que servirà per a animar-los i relaxar-los abans d’en-dinsar-nos en el contingut de l’ortografia. Demanarem a un alumne que isca de l’aula i, mentre ell no hi és, la resta de companys faran un rogle, s’agafaran les mans i, sense soltar-se, s’aniran “enrotllant”. Quan estiguen ben embolicats, demanarem a l’alumne que està fora de l’aula que torne a entrar-hi i que intente desfer l’em bolic que formen els seus companys.

2. Començarem l’apartat d’ortografia llegint el títol de l’apartat. Farem un treball d’activació d’idees prèvies sobre el contingut d’aquest apartat. Escriurem en la pissarra paraules que estiguen separades malament i els alumnes ho hauran de detectar sense que nosaltres els donem cap indicació.

3. Per a motivar l’estudi de la síl·laba proposarem una acti-vitat on cada alumne dirà el seu nom acompanyant-lo de palmades. Cada palmada correspon a una síl·laba. Després, observarem la il·lustració de les cabretes i la

bafarada i els demanarem que contesten les preguntes reflexives inicials.

4. Treballarem els quadres de teoria guiant els alumnes a la comprensió del concepte de síl·laba, així com de la classificació de paraules atenent el nombre de síl·labes.


5. Incidirem en la realització correcta de l’activitat 4. En aquest cas trobem un exemple de pràctica de la intel·ligència logicomatemàtica, atés que els alumnes han d’usar un organitzador de gràfics.

6. Practiquem junts. Proposarem als alumnes un joc en què hauran de dividir-se en quatre grups. Cada grup tindrà com a consigna un tipus de paraula segons les síl·labes. Un grup serà el de les monosíl·labes, un altre el de les bisíl·labes, el grup de les tri síl·labes i el de les tetrasíl·labes. Proposarem que cada grup escriga un text breu amb el màxim nombre de paraules del tipus que els ha tocat. Guanyarà el grup que tinga el text amb sentit amb el màxim nombre de paraules corres-ponents.


10.1. Aplica els coneixements sobre la síl·laba i el guionet per a integrar-los en les situacions comunicatives.

Separa les síl·labes d’una paraula.

Classifica paraules segons el nombre de síl·labes

11.1. Revisa els textos elaborats, detecta errors i resol dubtes sobre l’ús del guionet i la par-tició de paraules.

Utilitza el guionet per a separar correcta-ment paraules a final de línia.

12.1. Utilitza fonts diferents per a corregir els seus escrits.


Utilitza les TIC per a repassar l’ús del guionet.

Solucions

Està escrita per síl·labes. Per a destacar la pa-raula.

1 a) pa-re (dues síl·labes)

b) ca-bre-ta (tres síl·labes)

c) fill (una síl·laba)

d) ger-ma-ne-ta (quatre síl·labes)

2 Tetrasíl·labes: ordinador, bicicleta.

Trisíl·labes: botiga, camisa, animal.

41Unitat 1

Solucions

3 Simpàtics: sim-pàtics, simpà-tics.

Ordenada: or-denada, orde-nada, ordena-da.

4 fer

vo-ler

es-ti-mar

a-con-se-llar

– Comprovarem que pinten les caselles corres-ponents a la síl·laba tònica de cada paraula.

5 Resposta lliure. Ens assegurarem que els alum-nes segueixen correctament les pautes, lligen amb atenció, copien les paraules més difícils, escolten atentament el text i encerclen les pa-raules difícils.

6 Resposta lliure. Ens fixarem si els alumnes se-paren correctament en síl·labes les paraules que els resulten més difícils del dictat.

Per a acabar…

7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 3 . Es-coltarem l’àudio d’aquesta activitat amb atenció i ens assegurarem que els alumnes paren l’atenció adequa-da per a escriure el dictat. Els convidarem a completar el fitxer orto grà fic que trobaran en smSabadigital.com per a treballar i arxicar els seus errors.

8. Proposarem als treballar els continguts de l’ortografia amb diferents dinàmiques de dictats interactius. En aquesta unitat treballarem dictats de lletreig directe i d’atenció visual .

9. Reflexionem. Els farem una reflexió al voltant de la importància de la separació de les síl·labes per a la pro-núncia correcta de les paraules que usem diàriament.

Proposta d’activitats per a casa. Els demanarem que trien una habitació de casa i que escriguen en el quadern els objectes que hi veuen separant-los en síl·labes i encer-clant-ne la síl·laba tònica.

Programa d’ortografia

Taller d’ortografia. Dictats per a preparar-te, fitxer or-togràfic.

Ortografia visual. Dictats projectables: lletreig directe i atenció visual.


Per a comprendre

i reforçar


Per a

aprofundir


Per a preparar

l’examen


42 Unitat 1

Su

gg

eri

me

nts

me

tod

olò

gic

sSolucions

1 alfabètic / consonants

comunicació / escrita

síl·laba / paraula / tònica

guionet / mateixa

2 a) Comunicació escrita.

b) Comunicació oral.

c) Comunicació escrita.

d) Comunicació oral.

3 nas, nata, natació, net, nit, nota, notícia, nuca, núvol.

4 Resposta model:

Monosíl·labes:

amb: amb, un: un, on: on.

Bisíl·labes:

Lluna: Llu-na, pares: pa-res, poble: po-ble.

Trisíl·labes:

vivia: vi-vi-a, bonica: bo-ni-ca, afores: a-fo-res.

Per a començar… ens organitzem

1. Els demanarem que, tot i que poden fer les activitats de manera autònoma, han de fer-les seguint l’ordre en què es troben perquè aquest segueix l’estructura del llibre.


2. Si veiem que necessiten ajuda, els recomanarem que alcen la mà i facen preguntes ordenadament en veu alta. D’aquesta manera, podrem ajudar tota la classe i no només l’alumne que ha preguntat.

Per a acabar…

3. Comprovarem que han fet totes les activitats de la pà-gina. Si el grup és participatiu, podem corregir les acti-vitats entre tots, fent-los eixir a la pissarra a compro-var les seues respostes.

4. Els suggerirem que entren en smSabadigital.com i fa-cen les activitats d’autoavaluació per tal que assimilen totalment els continguts de la unitat.


Per a comprendre

i reforçar


Per a

aprofundir


Per a preparar

l’examen


Per a

avaluar

Document d’Avaluació unitat 1 Activitats interactives

43Unitat 1


13.1 Llig un arbre genealògic.

Comprén la informació que es transmet en un arbre genealògic i usa el vocabulari aprés en la unitat.

15.1 Elabora, amb sentit estètic i creativitat, un còmic.

Transforma un conte en un còmic manten-int-ne l’estructura i els elements narratius

16.1. Participa en la dramatització d’un còmic per a millorar la seua competència lingüística i les seues habilitats expressives com a font de gaudi personal.

Fa de narrador del còmic elaborat.

12.1 Utilitza fonts diferents per a corregir els seus escrits.

Utilitza les TIC per a autoavaluar-se

Solucions

1 Khady és la néta d’Aida. Mor és el pare d’Adama. Els pares de Khady es diuen Adama i Moussa i el seu germà, Ibrahim.

Tasca fi nal

Un còmic-conte…

Resposta lliure. Amb aquesta tasca final els alumnes treballaran la transformació de textos. Podem dedicar una sessió a aquesta activitat al final de la unitat, perquè és important que cone-guen tots els continguts treballats.

L’activitat, guiada per passos, produeix un docu-ment avaluable relacionat amb la lectura inicial. La cartolina servirà de suport gràfic perquè els alumnes exposen oralment el seu còmic. El tre-ball és per equips, però podem fer l’avaluació de manera individual.

Comprovarem que han dividit el conte en parts i que les vinyetes s’hi corresponen. Ens assegura-rem que han partit bé les paraules a final de línia.

Per a començar… imaginem

1. Abans de fer la primera activitat mirarem les fotografies sense llegir. Qui són aquestes persones? Quina relació hi deuen tindre?

Aprendre a pensar

L’activitat 1 es pot treballar amb l’estratègia Organigrama.Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.


2. Conversarem sobre les nostres famílies. Seran molt enriquidores

les experiències d’alumnes d’altres països.

Per a acabar…

3. Quan acaben la tasca, els indicarem que poden entrar en smSa-badigital.com per a avaluar com l’han treballat.


Treball en equip Senyals

Meravellosa natura2u n i t a t

44 Unitat 2

Dins del Programa de Competència lectora es recomana aquesta lectura per a treballar durant el trimestre.

Consulteu la guia que s’inclou en el quadern d’Animació a la lectura.

► Joaquina Barba: Clariana Parc, SM Arrels, 2014.

Material complementari ► Quadern de treball. Llengua, primer trimestre.

Unitat 2.

Racó de lectura

En aquesta unitat s’estudia l’estructura del diccionari i el seu ús. També s’ofereixen pautes per a demanar permís i per a escriure unes normes. Es repassa el concepte de paraula i la combinació de paraules per a formar oracions. Finalment, s’estudia el punt i els di-ferents tipus de punt.

El fil conductor seleccionat que es treballa en la uni-tat és el de descobrir la naturalesa, on els alumnes aprendran a valorar-la i respectar-la. A més, s’insisteix en la importància del compliment d’unes normes de convivència, les quals contribueixen a millorar les relacions amb un mateix i amb els altres.

45Unitat 2

Recursos de la unitat

Recursos per al mestreRecursos per al mestre en USBi www.smconectados.com

Recursos per a l’alumne en www.smsabadigital.com

Carpeta d’aula

Recursos digitals Altres recursos

RepàsReforçAmpliació

Disponibles en la web

Unitat 2: Meravellosa natura

Act. 3, 5, 6 i 7 Les paraules i les oracions

Act. 1Les paraules i les oracions

El balcó de les paraules

Avaluació de comprensió lectoraEntrenament en estratègies

de lectura eficaç

Act. 7Act. 4

Les normes

Act. 1 El diccionari

Act. 2El diccionari

Act. 2 El punt i el paràgraf

Act. 3

L’ai-ai

Pista 5

Pista 6

Dictats projectables de lletreig i atenció visual

El punt i el paràgraf

Com has treballat en aquesta tasca?

Buscadors d’ocells

Tasca final: Per a veure el meu ocell preferit…

Posa’t a prova

Taller d’ortografia:Dictat per a preparar-te

El punt i el paràgraf

El punt. Els tipus de punt

El paràgraf

Lectura i comprensió de L’ai-ai

Demanar permís

Repassa la unitat

. L’ai-aiPista 4

Diccionari de plantes i flors


46 Unitat 2

OBJECTIUS D’UNITAT COMPETÈNCIES

(Objectius 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7)

(Objectius 9 i 10)

(Objectiu 10)

(Objectiu 9)

(Objectiu 11)

(Objectiu 10)


1. Llegir un text expositiu adequant-se al format i a l’estructura textual.

2. Interpretar un text expositiu, destacar idees principals i secundàries i loca-litzar informació específica que done resposta a preguntes plantejades.

3. Llegir en mitjans digitals textos expo-sitius.

1.1. Llig en veu alta, amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes, ade-quant-se al format i a l’estructura textual.

2.1. Destaca les idees principals en un text expositiu i localitza informació específica que dóna resposta a pre-guntes plantejades.

3.1. Llig en mitjans digitals, de manera autònoma, reflexiva i dialogada, textos expositius sobre animals.

Desenvolupa el gust per la lectura de textos expositius. L’ai-ai, p. 25.

Comprén el missatge d’un text exposi-tiu. Comprén i interpreta,

Completa un resum sobre un text ex-positiu.

Respon correctament a preguntes re-lacionades amb un text. L’ai-ai

Fa servir estratègies d’aprenentatge per a millorar la velocitat lectora. Entrena la lectura i millora la velocitat

Utilitza les TIC per a millorar la com-prensió lectora.

Descobreix i llig

4. Participar en converses formals per a demanar permís.

5. Captar el sentit d’un diàleg oral amb vocabulari de la biblioteca.

6. Produir un text oral per a demanar permís.

4.1. Participa en situacions de comunicació oral formal usant fórmules de cortesia.

5.1. Identifica el tema, el propòsit del missatge i la intenció de l’emissor en una conversa formal.

6.1. Adapta el llenguatge a la situació de comunicació.

Comprén un diàleg en una situació de comunicació formal.

Usa la llengua correctament per a demanar alguna cosa. .

Utilitza correctament la llengua per a expressar la seua opinió. Parlem abans de llegir Parla i escriu sobre la naturalesa

7. Planificar i escriure, per mitjà de l’observació d’un model, un text ins-tructiu: les normes d’un joc i d’una excursió.

7.1. Estableix adequadament el propòsit comunicatiu d’un text instructiu ajustant-se al tema i al destinatari.

7.2. Distribueix la informació seguint l’estructura textual instructiva.

Comprén i interpreta textos de la vida quotidiana com ara normes o senyals.

Buscadors d’ocells

Elabora les normes d’un joc i d’una excursió. Imagina i escriu


47Unitat 2


8. Utilitzar diferents tipus de diccionaris en línia i impresos per a resoldre dub-tes sobre el significat del vocabulari emprat en el procés d’inter pretació, elaboració i revisió de textos.

8.1. Utilitza diferents tipus de dicciona-ris, en línia i impresos, adequats al nivell educatiu, per a resoldre dub-tes sobre el significat del vocabulari en el procés d’interpretació, elabo-ració i revisió de textos.

8.2. Utilitza fonts diferents per a corregir els seus escrits i per a autoavaluar-se.

Fa ús de diccionaris i d’Internet. El diccionari

9. Aplicar els coneixements sobre les paraules i les oracions per a inter-pretar, elaborar i revisar textos.

10. Aplicar la concordança dels ele-ments dins l’oració per a construir oracions simples, detectar-hi errors i resoldre dubtes.

9.1. Aplica els coneixements sobre les paraules i les oracions per a integrar-los en la producció dels textos propis.

10.1. Reconeix la concordança dels ele-ments constitutius de l’oració i uti-litza estos coneixements per a com-prendre i construir oracions simples que milloren les seues destreses lingüístiques.

Ordena correctament lletres per a for-mar paraules.

Ordena correctament paraules per a for-mar oracions.

Escriu oracions coherents.

11. Aplicar els coneixements sobre el punt i la majúscula per a interpre-tar, elaborar i revisar textos.

12. Utilitzar les TIC com a instrument d’aprenentatge.

11.1. Aplica els coneixements sobre el punt i la majúscula per a integrar-los en la producció de textos i ora-cions.

11.2. Revisa els textos elaborats, detecta errors i resol dubtes sobre la utilit-zació correcta en el text dels punts i les majúscules.

12.1. Utilitza fonts diferents per a corre-gir els seus escrits i per a autoava-luar-se.

12.2. Utilitza entorns virtuals d’apre-nentatge de manera eficaç.

Reconeix l’ús del punt i en diferencia els diferents tipus.

Utilitza el punt correctament i escriu majúscula darrere.

.

Identifica els paràgrafs d’un text i n’organitza els escrits en paràgrafs.

Taller d’ortografia

Utilitza les TIC per a repassar l’ús del punt i de la majúscula. .

Utilitza les TIC per a autoavaluar-se. Autoava-

luació

13. Planificar i crear un cartell respec-tant-ne les característiques formals i l’ordre lògic.

14. Participar en equips de treball fent la part de tasca que li correspon.

15. Llegir en Internet per a buscar, selec-cionar i emmagatzemar informació per a utilitzar-la en la creació del cartell.

13.1. Estableix adequadament el propò-sit comunicatiu del cartell.

14.1. Participa en equips de treball per a elaborar un cartell compartint informació i continguts digitals.

15.1. Utilitza, de manera eficient i res-ponsable, eines de cerca i visualit-zació digital.

15.2. Busca, selecciona i emmagatzema digitalment informació sobre els ocells per a ampliar coneixements i la utilitza en la creació d’un cartell.

Busca en Internet informació sobre un ocell i en tria fotografies. Tasca final,

Crea un cartell respectant les pautes indicades. Tasca final,

Utilitza les TIC per a autoavaluar-se. Com

has treballat


48 Unitat 2


1. Coneixements previs necessaris

Per a treballar aquesta unitat hi ha una sèrie de continguts que els alumnes hauran de conéixer de cursos anteriors, com ara:

Vocabulari. Per a preparar l’ús del diccionari, reprendrem els coneixements dels alumnes sobre l’alfabet.

Gramàtica. Repassarem el concepte de síl·laba i recuperarem els coneixements sobre les paraules i la formació d’oracions.

Ortografia. Repassarem l’ús de la coma per a fer una pausa breu i els diferents tipus de punt segons la seua funció.

Expressió escrita. Els alumnes han de recordar la informació que ja han adquirit sobre les normes.

Expressió oral. És important que els alumnes tinguen estratègies per a demanar informació.

2. Previsió de difi cultats

En la unitat 2 els alumnes s’enfronten a continguts nous i a qüestions relacionades amb el desenvolupament de les compe-tències.

Pel que fa als continguts, alguns punts en què haurem d’incidir són:

Expressió escrita. Les fórmules apropiades per a demanar permís sense exigir.

Vocabulari. La recerca en el diccionari de paraules sense la flexió, recerca d’infinitius i de paraules en singular.

3. Programes transversals

Estructura cooperativa 1-2-4 (act. 6, p. 35).

Estratègies de pensament Pluja d’idees (act. 7, p. 31), Considereu tots els factors (act. 3, p. 32) i Què sabia, què sé (act. 4, p. 37).

Des de l’inici de la unitat, amb el quadre Parlem abans de llegir (p. 25) s’introdueix el fil conductor que treballarem en tota la unitat: el desco-briment de la naturalesa, que es reforça amb seccions com Parla i escriu sobre la naturalesa (p. 29) i Posa’t a prova (p. 39).

4. Programes específi cs

L’ai-ai (presentació animada, contingut digital per al mestre)

Descobreix i llig, animació amb activitats (contingut digital per a l’alumne)

Quadern d’Animació a la lectura (recurs per al mestre) i fitxa d’activitats (contingut digital per a l’alumne)

La ruleta dels contes (joc interactiu per a l’aula)

L’ai-ai (lectura inicial, p. 25)

Fitxes U2 (Quadern d’Entrenament en estratègies de lectura eficaç, recurs per al mestre)

Text 3 bàsic, text 4 estàndard (Quadern d’Avaluació de comprensió lectora, recurs per al mestre)

El balcó de les paraules (mural interactiu per a l’aula)

Dictats projectables de lletreig invers i atenció visual (contingut digital per al mestre)

Dictat per a preparar-te (p. 37 i CD d’àudio) i fitxer ortogràfic (contingut digital per a l’alumne)

5. Temporització suggerida

Per al desenvolupament de la unitat, es recomana la distribució del treball en onze sessions, organitzades de la manera següent:

PÀGINES INICIALS CONTINGUT PÀGINES FINALS

2 sessions 6 sessions 3 sessions

La proposta de sessions és orientativa. Cada mestre l’adaptarà segons les seues necessitats i la càrrega horària final assignada.

49Unitat 2

Tractament de les intel·ligències múltiples

Adquisició i ús de vocabulari nou



Escriptura creativa


Activitat 6, pàgina 35. Estructura coo-

perativa 1-2-4.

Posa’t a prova, pàgina 39


Improvisació


LINGÜISTICOVERBAL

Jocs de lògica


Guia essencial:Suggeriments 3 i 5, pàgina 60

Desxiframents de codis simbòlics



Lectura i ús d’organitzadors gràfics



LOGICOMATEMÀTICA

Narració de contes i històries sonores

Llibre de l’alumne:Lectura inicial, pàgina 25



MUSICAL

Jocs de percepció i discriminació visual



Producció d’obres plàstiques

Llibre de l’alumne:Tasca final, pàgina 39


VISUOESPACIAL

Reflexió sobre els propis pensaments



Autoavaluació i exercicis de metacognició


pensament Què sabia, què sé.

INTRAPERSONAL

Observació d’imatges relacionades amb la naturalesa



Identificació d’animals


Observació, investigació i identificació de plantes i animals


NATURALISTA

Jocs de rol



CINETICOCORPORAL

Empatia


pensament Pluja d’idees.

Pràctica de conductes assertives


Dinàmiques de resolució de conflictes


Millora d’habilitats socials


pensament Considereu tots els factors.

INTERPERSONAL

INTEL·LIGÈNCIESMÚLTIPLES

50 Unitat 2

Su

gg

erim

ents

met

odol

ògic


1.1 Llig en veu alta, amb la pronúncia, l’en-tonació i el ritme correctes, adequant-se al format i a l’estructura textual.

Desenvolupa el gust per la lectura de tex-tos expositius.

4.1. Participa en situacions de comunicació oral formal usant les fórmules de cortesia.

Utilitza correctament la llengua per a ex-pressar la seua opinió.

Per a començar… ens situem

1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat. Després, els avançarem de què parlarem els pròxims dies: de la natura, de la manera en què es troba present en les nos-tres vides i de per què és important cuidar-la. Llegirem el títol de la lectura, L’ai-ai, i els demanarem que ens diguen quin tipus de text creuen que estan a punt de llegir a partir de les il·lustracions i del format del text que veuen. Algunes preguntes que els podem fer són: Quins animals veieu en la il·lustració? I quines plantes?

Què penseu que deu ser un ai-ai? On deu viure?

2. Després, llegirem el requadre Que important que és...

descobrir la naturalesa! i encetarem una conversa so-bre el respecte a la natura i el descobriment d’aquesta. Els preguntarem si creuen que l’existència d’animals molt diferents és un fet positiu o negatiu.

3. El requadre Que important que és... descobrir la natu-

ralesa! ens introdueix el valor que treballarem en tota la unitat i reforçarem en la Tasca final. Per a fer aques-ta tasca necessitarem: ordinadors amb connexió a In-ternet o revistes, cartolina i diccionaris.

En el desenvolupament… 4. Els explicarem que llegirem un article periodístic so-

bre un animal estrany. Podem proposar-los d’escriure un article breu sobre algun dels seus animals domès-tics, o d’amics o coneguts. És possible que hi haja xi-quets i xiquetes als quals els agraden els documen-tals. Els podem explicar que l’article que llegiran té la mateixa intenció que un documental però per a la premsa escrita.

5. Llegirem el requadre Parlem abans de llegir i intenta-rem que responguen a les preguntes de manera oral. Farem per escoltar diverses versions i opinions sobre el que els proposem. Més que no corregir-los, tracta-rem de puntualitzar les respostes que donen.

6. Exposarem l’animació lectora de la unitat, un vídeo que els animarà a iniciar la lectura i que els presentarà els personatges que s’hi trobaran .

7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 4 . Es-coltarem amb atenció el primer fragment per a com-provar quina és la lectura que fa el locutor.

51Unitat 2

Solucions

Resposta lliure. Els alumnes contaran si s’han trobat alguna vegada un animal desconegut i ho explicaran. Caldrà fer-los veure que també són animals desconeguts insectes o diversos ti-pus d’aranya o d’escarabat, i no només animals grans.

Resposta model: Hi ha un ai-ai (que pot sem-blar una rabosa en un primer moment), un es-carabat volador, una serp i un llagostí o llagosta.

Damunt la branca hi ha un ai-ai i un llagostí.

8. Llegirem el vocabulari de la pàgina per tal d’explicar-lo si és necessari.

9. Demanarem que lligen per torns en veu alta i aprofita-rem per a donar pautes sobre la lectura correcta, però sense interrompre els lectors.

10. Ens detindrem en la línia 5 per tal d’explicar el nom en llatí de l’ai-ai, Daubentonia madagascariensis. Si de-tectem interés per part dels alumnes podem explicar-los que el nom en llatí és el nom científic i respon a una classificació universal de les espècies.

Per a acabar… 11. També els preguntarem si el text els ha produït curiosi-

tat i per què, amb preguntes del tipus: Com imagineu

l’ai-ai? On creieu que viu? Algú sap on es troba Mada-

gascar? Es probable que la coneguen per alguna pel·lí-cula. Els podem indicar en un mapa on es troba l’illa.

12. Demanarem a un alumne o més que expliquen de ma-nera oral i resumida el contingut de la lectura amb les seues paraules. Incidirem en quines dades, com el nom en llatí o “la mirada pertorbadora”, es poden eludir en

un resum, perquè no formen part de la informació fo-namental del text. Aprofitarem per a explicar els subtí-tols i la seua funció en el text: destacar la idea principal del que llegiran tot seguit. Els explicarem que en un resum han d’aparéixer les idees principals d’un text, la informació essencial i que no cal posar idees secun-dàries, informació prescindible.

Programa de competència lectoraAnimació a la lectura. L’ai-ai (presentació animada).Lectura i comprensió. L’ai-ai (lectura inicial, pàgina 25).

52 Unitat 2

Su

gg

erim

ents

met

odol

ògic


3.1. Llig en mitjans digitals textos expositius so-bre animals.

Utilitza les TIC per a millorar la comprensió lectora.

Per a començar… Imaginem

1. Recordarem la informació que havíem deduït en la sessió anterior: el tipus de text que és, de què tracta i com pensen que és un ai-ai.

2. Els proposarem que observen la il·lustració de la pàgi-na i tractarem de descobrir què passa, què fa l’ai-ai i per què. Incidirem en el dit llarg de l’ai-ai.

3. Llegirem el vocabulari i l’explicarem abans d’iniciar la lectura.

En el desenvolupament… 4. CD Educació literària i Expressió oral, pista 4 . Es-

coltarem la resta del text sense llegir-lo i farem pre-guntes sobre com és l’ai-ai. D’aquesta manera com-provarem el grau d’atenció i de comprensió del text oral dels alumnes.

5. Llegirem el text per torns. Pararem atenció al vocabu-lari que hi apareix destacat i a les paraules o expres-sions que puguen preguntar els alumnes, com primat o anar a pams.

6. Detindrem la lectura per a preguntar quin tipus de text acabem de llegir (una descripció), com ho sa-ben, i si poden posar algun exemple d’una descripció breu.

7. Abans de llegir el segon epígraf, parlarem dels subtítols i de la seua funció en els textos llargs i en els textos pe-riodístics, és a dir, preveure la informació que es donarà o anticipar una interpretació o una opinió personal de l’autor. Aquest segon cas és el del subtítol “Un animal nocturn amb cara d’espantat”, que és una manera sub-jectiva de veure l’ai-ai.

8. En acabar de llegir el text, podem parlar-los de les llegen-des i les supersticions, i de les conseqüències que poden tindre. Els podem preguntar si en coneixen alguna, al mateix temps que destaquem que cal respectar totes les cultures.

9. Preguntarem per Eureka, 16 i explicarem que és el nom de la revista i el número en què ha aparegut l’article. Els podem explicar que eureka té origen grec, que s’usava quan algú tenia una idea, quan havia trobat la solució a un problema o havia fet un descobriment.

53Unitat 2

10. Treball individual. Com a reforç, també els podem de-manar que copien el vocabulari en el quadern i escri-guen una oració amb cada paraula i expressió.

11. Practiquem junts. Els demanarem que facen un repor-tatge amb la mateixa estructura. Els poden escriure en cartolines i penjar-los a classe. Les rates penades o els gats poden ser exemples d’animals amb llegendes.

12. Per a treballar el coneixement de les paraules destaca-des en aquesta unitat, en acabar la lectura tornarem al quadre Para atenció i el treballarem en tres passos:

De primer, els demanarem que lligen les paraules.

Seguidament, apegarem les targetes en el mural ma-nipulatiu El balcó de les paraules i els demanarem que es fixen en les dificultats ortogràfiques de cada una.

Finalment, els demanarem que copien les paraules en el quadern.

Per a acabar…13. Podem veure a classe la pel·lícula d’animació Mada-

gascar (2005, Eric Darnell i Tom McGrath dir., Drea-

mworks) i treballar l’e du cació audiovisual dels alum-nes. En aquesta pel·lícula podem treballar el dilema entre les coses que desitgem i les coses que hem de fer.

14. Convidarem els alumnes a visitar smSabadigital.com per a descobrir més animals estranys i fer activitats in-teractives. D’aquesta manera reforçarem l’observació d’imatges d’animals.

15. Reflexionem. Llegirem la bafarada i els preguntarem si han sentit parlar abans de la biodiversitat, i d’aquesta manera connectarem amb Naturals. Els preguntarem si els ha agradat la lectura i si els ha semblat interessant i intentarem que algun alumne ens en faça un resum acudint a les parts: Com és l’ai-ai? Quin és el major pro-

blema que té? Per què pensa la gent que és un animal

dolent?

Programa d’ortografiaOrtografia visual. El balcó de les paraules. Targetes amb ideogrames per a apegar en el mural manipulatiu. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

Notes

54 Unitat 2

Su

gg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… recapitulem

1. Per a refrescar la memòria podem demanar a un alumne que faça un resum oral de la lectura abans de fer les activitats de com-prensió.

2. Podem completar la informació sobre l’ai-ai amb una recerca so-bre la fauna de Madagascar, on hi ha espècies endèmiques. Po-dem fer servir una enciclopèdia i utilitzar com a referència nova-ment la pel·lícula d’animació, per tal de reflexionar sobre els diferents hàbitats.

En el desenvolupament…3. Practiquem junts. Si la discussió sobre els hàbits alimentaris i el

coneixement dels animals no dóna peu al debat, podem obrir la conversa a altres animals exòtics, o que no hagen vist els alumnes. Podem fer una pluja de noms d’animals i apuntar-los en la pissar-ra. Si hi volem aprofundir, podem incloure també animals que ha-gen vist en documentals i, fins i tot, en sèries d’animació.

4. Amb els noms dels animals de la pissarra podem fer un mural si cada alumne de la classe n’aporta una foto. El podem anomenar: 3r descobreix la naturalesa.


1.1. Llig en veu alta, amb la pronúncia, l’en to-nació i el ritme correctes, adequant-se al format i a l’estructura textual.

Comprén el missatge d’un text expositiu.

2.1. Destaca les idees principals en un text ex-positiu i localitza informació específica que dóna resposta a preguntes plantejades.

Completa un resum sobre un text expositiu.

Fa servir estratègies d’aprenentatge per a millorar la velocitat lectora.

8.1. Utilitza diferents tipus de diccionaris, en lí-nia i impresos, adequats al nivell educatiu, per a resoldre dubtes sobre el significat del vocabulari en el procés d’interpretació, ela-boració i revisió de textos.

Fa ús de diccionaris i d’Internet.

4.1. Participa en situacions de comunicació oral formal usant les fórmules de cortesia..


Solucions

1 L’opció correcta és la c).

2 La mà de l’ai-ai és la b). Perquè té un dit llarg, ossut i ganxut.

3 L’ai-ai menja insectes i cucs que troba dins de les escorces dels arbres; per a trobar-los, col-peja les escorces amb el seu dit llarg.

4 Trobar-se a la corda fluixa significa estar en perill. En el text es troba en l’última línia de la segona pàgina.

Les paraules adequades per a definir l’ai-ai són:

Desafortunat: que té mala sort, nocturn: que viu de nit i peculiar: propi d’una persona, ani-mal o cosa, i només d’aquesta.

6 Resposta model: Comprovarem que els alum-nes utilitzen les paraules de l’activitat anterior amb el significat correcte. Per exemple: “És un animalet molt graciós que viu a Madagas-car, però és desafortunat perquè el seu aspec-te fa que la gent el vulga matar. Com que viu de nit, es diu que és un animal nocturn. No s’assembla a altres animals, per la qual cosa diríem que és peculiar”.

5

55Unitat 2

Solucions

7 Resposta model: La grua coronada és una au africana que s’alimenta de llavors i insectes di-versos. La hiena tacada també és africana i caça nyus mitjans. El porc formiguer també és una espècie africana i s’alimenta de formigues i també de tèrmits.

8 Resposta lliure. Els alumnes hauran de poten-ciar la imaginació. També hauran de fer una bona descripció i utilitzar els substantius i ad-jectius adequats.

9 hàbitat: 4 vegades; acabar: 4 vegades; extin-git: 3 vegades.

10 Madagascar és una illa molt gran que es troba a Àfrica.

5. Podem aprofitar algunes de les recerques proposades per a ampliar la discussió i promoure la descripció d’a-nimals i d’hàbits alimentaris.

6. Podem completar l’activitat amb una recerca sobre la fauna valenciana. Seria interessant fer-ho sobre una espècie endèmica com el samaruc o el fartet. El cas del samaruc pot ser més interessant, ja que dóna nom a premis, organitzacions, etc.

Per a acabar…7. Reflexionem. Els proposarem que reflexionen indivi-

dualment sobre la importància de cuidar la naturalesa i de conéixer la fauna i la flora autòctones per a conser-var les espècies que només viuen en una zona deter-minada.

Proposta d’activitats per a casa. Com a activitat per a casa els podem proposar que, amb ajuda de la seua famí-lia, facen una llista d’animals que coneixen només per les pel·lícules però que no han vist mai.

Programa de competència lectoraEstratègies de lectura efi caç. Fitxes de la unitat del Qua-dern d’Entrenament en es tratègies de lectura eficaç.

Avaluació de la comprensió lectora. Textos del Qua-dern d’Avaluació de comprensió lectora: text 3 (nivell bàsic) i text 4 (nivell estàndard).

56 Unitat 2

Su

gg

erim

ents

met

odol

ògic


5.1. Identifica el tema, el propòsit del missatge i la intenció de l’emissor en una conversa formal.

Comprén un diàleg en una situació de co-municació formal.

6.1. Adapta el llenguatge a la situació de comu-nicació.


4.1. Participa en situacions de comunicació oral formal usant les fórmules de cortesia.

Usa la llengua correctament per a dema-nar alguna cosa.

Transcripció. Pista 5

Bibliotecari: Bon dia, en què et puc ajudar?

Xiqueta: Bon dia. Voldria utilitzar una tauleta.

Bibliotecari: Ara estan totes ocupades. Hauràs d’esperar.

Xiqueta: Ah, d’acord. Quanta estona?

Bibliotecari: Falten deu minuts. Mentrestant, pots omplir aquesta fitxa: escriu el teu nom i el motiu de la consulta.

Xiqueta: Voldria mirar una aplicació de fauna africana.

Bibliotecari: Molt bé. Ompli la fitxa i quan et to-que, agafes la primera que quede lliure. Tens mitja hora de consulta.

Xiqueta: Gràcies.


1. Per a introduir la temàtica d’aquest apartat (demanar permís) podem preguntar als alumnes per a quines co-ses solen demanar permís i a quines persones, per exemple: als pares per a posar-se una peça de roba concreta, al mestre per a anar al lavabo, etc.

2. Els podem demanar que ens expliquen com demanen alguna cosa a classe i quines paraules i fórmules són les que utilitzen amb els companys. Veurem si coincidei-xen amb les que utilitzen a casa o en altres contextos.

En el desenvolupament… 3. Com que el valor d’aquesta unitat és el del descobri-

ment i el respecte a la naturalesa, en la secció d’expressió oral podem comentar les actituds que tenim en espais naturals, com el bosc, la platja o la muntanya. Podem fer-los preguntes com ara: Es pot dur un gos a la platja?

A qui li ho hem de preguntar? Es pot acampar en un

prat? A qui cal demanar permís per a fer-ho?

4. Treball individual. Els proposarem que facen una llista d’activitats per a les quals cal demanar permís. Els di-

rem que facen un requadre (els podem donar el model en la pissar ra) amb columnes que diguen “a l’escola”, “a casa”, “al carrer” i una columna lliure perquè hi es-criguen un altre context habitual per a ells (escola de música, classes de repàs, club de natació, etc.) i l’hauran d’omplir amb tot allò que creguen que no po-den fer sense demanar permís abans.

A L’ESCOLA A CASA AL CARRER …

5. Practiquem junts. Podem fer un joc per a aprendre a demanar, donar i denegar permís per a fer alguna cosa. Proposarem fer dues targetes per alumne, una la pin-taran de roig i l’altra, de verd (també podem utilitzar cartolines de colors). Per parelles, es faran preguntes utilitzant les expressions apreses per a demanar per-mís per a alguna cosa.

El company autoritzarà o no, amb la targeta adequada, i explicarà per què ha donat permís o no n’ha donat. Després, s’intercanviaran els papers.

57Unitat 2

Solucions

1 Resposta lliure. Comprovarem que els alum-nes fan servir alguna de les paraules proposa-des en el context adequat.

2 Resposta lliure. Ens assegurarem que com-prenen totes les paraules i expressions del quadre.

3 a) Sol·licita una tauleta tàctil. No la pot utilitzar de seguida perquè estan totes ocupades.

b) El nom i el motiu de la consulta.

4 b) Voldria utilitzar una tauleta.

5 Resposta model: Observarem si fan servir les expressions per a demanar permís de Més pa-

raules. Per exemple: “Què he de fer per a uti-litzar una tauleta?”, “És possible utilitzar la tauleta?”, “Hola, em pot dir què he de fer per a poder utilitzar la tauleta?”.

6 Traure un llibre: a la bibliotecària; eixir abans de classe: al mestre; anar al cinema: als pares; usar una goma: a un company de classe.

7 b) Quan acabes, em podràs deixar la maquine-ta?

1) Sí, quan acabe te la deixe.

8 Resposta model: Moltes gràcies.

9 Resposta lliure. Els alumnes han de seguir les pautes donades. Ens assegurarem que canvien de paper i que respecten el rol de l’altre, així com les fórmules apreses. Ha de quedar clar que els alumnes s’han de posar en els dos pa-pers i que canvien la manera d’expressar-se en cada ocasió.

6. Les activitats 5 i 7 serviran per a practicar de conductes assertives i d’em patia, respectivament.

Aprendre a pensarL’activitat 7 es pot treballar amb l’estratègia de pensament Pluja d’idees.Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 5 . Escoltarem la conversa de l’activitat 3 i treballarem la intel·ligència musical.

Per a acabar… 8. Reflexionem. Els proposarem de fer una llista personal amb les

coses que s’han comentat anteriorment perquè cada un subratlle el que es compromet a preguntar i a demanar educadament a partir d’ara. Amb aquesta activitat i la 8 propiciarem la reflexió sobre els comportaments propis i treballarem la intel·ligència in-trapersonal.

58 Unitat 2

Su

gg

erim

ents

met

odol

ògic


7.1. Estableix adequadament el propòsit comu-nicatiu d’un text instructiu ajustant-se al tema i al destinatari.

Comprén i interpreta textos de la vida quo-tidiana com ara normes o senyals.

7.2. Distribueix la informació seguint l’estruc-tura textual instructiva.

Elabora les normes d’un joc i d’una excursió.

Solucions

1 Els alumnes han de llegir el cartell atentament i adonar-se que té quatre normes.

2 D’un parc natural de Madagascar.

3 a) No es permeten els vehicles de motor.

b) Respecteu els animals.

c) No feu foc al parc.

d) Recolliu el fem i llanceu-lo a les papereres.

4 a) Prohibida la circulació de bicicletes.

b) Pas de vianants.

c) Pas a nivell sense barrera.

Resposta lliure. Valorarem l’ordre de les ins-truccions o normes, la seua claredat expositiva i l’adequació al joc proposat.

5

Per a començar… deduïm

1. En expressió escrita, aprofitarem la pregunta inicial per a intercanviar coneixements i opinions a partir de l’experiència pròpia. Demanarem a cada alumne que comente les normes escrites que veu de camí a l’escola, i entre tots determinarem quines són (se nyals de cir-culació, prohibida l’entrada de gossos al forn, etc.).

En el desenvolupament… 2. Escriurem en la pissarra una llista de jocs que agraden als

alumnes. Per votació, en triarem un i en comentarem les normes. Imaginarem com seria jugar saltant-se-les i qui-nes conseqüències tindria.

Per a acabar…3. Reflexionarem sobre la importància de les normes per a

assegurar el bon desenvolupament d’un joc. Què passa-

ria si quan juguem al pati no complírem tots les normes

del joc? Farem extensiva aquesta virtut a la convivència entre les persones a partir d’un debat sobre normes amb temes com el soroll, la música, la neteja dels carrers, etc.

4. Reflexionem. Aprofitant el debat sobre normes i con-vivència, farem un mural per grups sobre “Com millorar la vida a l’escola”. Cada grup plantejarà algun aspecte concret: convivència al pati, comportament als corre-dors, millora de l’ambient a l’aula, etc.

Aprendre a pensarL’activitat 3 es pot treballar amb l’estratègia de pensa-ment Considereu tots els factors.Vegeu la Guia d’aprendre a pensar.


Per a aprofundir


Per a preparar l’examen


59Unitat 2


8.1. Utilitza diferents tipus de diccionaris, en lí-nia i impresos, adequats al nivell educatiu, per a resoldre dubtes sobre el significat del vocabulari en el procés d’interpretació, ela-boració i revisió de textos.

Fa ús de diccionaris i d’Internet.

Solucions

L’ai-ai parla dels éssers humans (els xiquets ex-cursionistes). No entén les paraules aparença, esperpèntica, aspecte i delirant. Decideix bus-car-les en un diccionari.

1 La paraula que es troba abans en el diccionari és aspecte. Significa aparença exterior.

2 Fauna: conjunt d’animals d’una regió.

Flora: conjunt de plantes d’una regió.

Floració: desenvolupament d’una flor.

3 Extingit: desaparegut, apagat.

Esperança: confiança que té algú per aconse-guir allò que desitja.

Ossut: tan prim que se li noten els ossos.

Resposta model: Els dinosaures s’han extingit de la Terra. Tinc esperança que el cap de setma-na farà bon temps. Antoni és alt i molt ossut.

Resposta model: Singulars, febles, delicada i xicotets.

4

Per a començar… practiquem

1. Treball individual. Quan iniciem l’apartat de vocabula-ri, els animarem a utilitzar el diccionari quan lligen un text. Suggerirem que anoten en un full les paraules que no entenen i que les busquen en acabar la lectura.

En el desenvolupament…2. Practiquem junts. Farem un joc per parelles de recerca i

ordenació de paraules. Cada membre de la parella bus-carà en el diccionari deu paraules que comencen per una lletra (proposarem una lletra a cada alumne) i les escriurà en el quadern de manera desordenada. Després passarà el quadern al company, que haurà d’ordenar-les segons com apareixen en el diccionari, mentre el company fa el mateix amb les que l’altre ha buscat.

Per a acabar… 3. En el vocabulari tornarem a fer l’act ivitat inicial, ara com

un joc. Es dirà “troba la intrusa”: escriurem en la pissarra paraules que els alumnes no coneixen, barrejant-ne de reals amb una d’inventada. Això estimularà la rapidesa

a l’hora de buscar les paraules en el diccionari amb una motivació lúdica.

4. Reflexionem. Els proposarem un debat sobre l’ús del diccionari i la importància que aquest té. Hi ha alguna

altra manera de saber què volen dir algunes paraules?

Proposta d’activitats per a casa. Podem ampliar les acti-vitats d’ús del diccionari a casa, cada membre de la família els proposarà una paraula i ells hauran de buscar-la en el diccionari i escriure’n la definició en el quadern.


Per a comprendre i reforçar


Per a aprofundir




60 Unitat 2

Su

gg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… detectem idees prèvies

1. Treballarem la detecció d’idees prèvies, mitjançant preguntes que els facen reflexionar al voltant dels con-ceptes paraula i oració.

2. Podem treballar l’activitat introductòria tapant els pa-ràgrafs de manera correlativa per a llegir-los. Ajudarem els alumnes a deduir quin grup de paraules forma una oració i quin no.

En el desenvolupament... 3. Treballarem el concepte de paraula. A partir d’un con-

junt de lletres desordenades apuntades en la pissarra els demanarem que formen paraules de manera oral. Apuntarem totes les paraules que diguen per tal de no repetir-ne i de poder mostrar totes les possibilitats combinatòries.

4. Per a ajudar-los a comprendre el concepte d’oració, els demanarem que ordenen paraules fins que cons-truïsquen una oració. Amb les paraules anteriors cada alumne haurà de construir una oració breu de manera oral.

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 6 es pot fer amb l’estructura cooperativa 1-2-4.Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

5. Si considerem que han de practicar més, els podem in-dicar que facen l’activitat interactiva per a analitzar paraules i oracions .

6. Practiquem junts. Els proposarem un joc per parelles. Cada membre escriurà tres paraules amb les lletres desordenades i les passarà al company. Posarem un límit de temps i guanyarà qui les ordene més ràpid.

7. Practiquem junts. Separarem la classe en grups i repar-tirem cartolines amb paraules. Cada grup formarà una oració amb les paraules que tinga. Triarem les paraules perquè puguen formar diverses combinacions per a comparar-les. Per exemple:

FUSTA DE JARDINERA TÉ UNA JARDÍ AL LA CASA DE I FINA ÉS

La casa és de Fina i té una jardinera de fusta al jardí.


9.1. Aplica els coneixements sobre les paraules i les oracions per a integrar-los en la pro-ducció dels textos propis.

Ordena correctament lletres per a formar paraules.

10.1. Reconeix la concordança dels elements constitutius de l’oració i utilitza estos co-neixements per a comprendre i construir oracions simples que milloren les seues destreses lingüístiques.

Ordena correctament paraules per a for-mar oracions.

Escriu oracions coherents.

Solucions

No, s’entén millor el segon perquè està ordenat i té un sentit.

1 hiena, porc, tossut, ganxut, superstició, escorça, cavitat, dit.

2 He baixat al forn, torne de seguida, un beset.

3 Aquest documental és molt interessant.

La mare de Lara és biòloga.

M’agrada molt passejar per la muntanya.

61Unitat 2

Fina té una casa i la jardinera al jardí és de fusta.

Per a acabar... 8. Per tal de continuar el treball de les oracions, els dona-

rem diferents oracions partides que hauran de relacio-nar perquè tinguen sentit, com per exemple:

1) Els xiquets juguen al parc a) però no cantar.

2) La mare sap ballar b) cada vesprada.

3) Martí vol veure una pel·lícula c) que siga de por.

9. Els animarem a entrar en smSabadigital.com i prac-ticar la gramàtica amb el joc interactiu de les parau-les i les oracions.

10. Reflexionem. Destacarem la importància de la cons-trucció d’oracions per a comunicar un missatge amb sentit complet i que s’entenga què volem dir.

Proposta d’activitats per a casa. Els proposarem que ju-guen a casa amb paraules i oracions. Hauran de donar grups de paraules desordenades als familiars i demanar-los que les ordenen.

Solucions

4 Para taula, per favor (4 paraules). Ahir el jardí es va omplir de caragols (8 paraules).

5 a) L’ornitorinc té quatre potes.

b) La tortuga de mar nada.

6 Resposta model:

Aquesta flor ha crescut molt.

El pardalet té plomes.

La tomaca és roja.

El cel és clar.

(Són possibles altres combinacions.)

7 Resposta model:

a) La jardinera té un rastell per a netejar el camp ➝ La jardinera té un rastell per a nete-jar el camp ple de brossa.

b) A l’hort hi ha una tomaquera amb una toma-ca gran i roja ➝ A l’hort hi ha una tomaquera amb una tomaca gran i roja molt madura.




Per a aprofundir




62 Unitat 2

Su

gg

erim

ents

met

odol

ògic


11.1. Aplica els coneixements sobre el punt i la majúscula per a integrar-los en la produc-ció de textos i oracions.

Reconeix l’ús del punt i en diferencia els diferents tipus.

Utilitza el punt correctament i escriu ma-júscula darrere.

11.2. Revisa els textos elaborats, detecta errors i resol dubtes sobre la utilització correcta en el text dels punts i les majúscules.

Identifica els paràgrafs d’un text i n’orga-nitza els escrits en paràgrafs.

Solucions

Per a indicar el final d’una oració. No, cada un té una finalitat.

1 Han vingut els meus cosins d’Alemanya. En són dos: Helena i Elies. Són bessons.

Cada vegada que vénen, anem a la casa dels avis, que té un pati ple de plantes. Em recorda els jardins botànics.

2 L’àvia vindrà a la nit a sopar. Recorda que hem de posar la vaixella de flors perquè es la seua favorita. Besets.

Per a començar… activem coneixements

1. Repassarem la diferència entre la coma i el punt, con-ceptes que han aprés en cursos anteriors.

En el desenvolupament... 2. Els parlarem sobre els signes de puntuació i els expli-

carem com són de necessaris. Els explicarem que sen-se la puntuació correcta una oració o un text poden tindre significats confusos.

3. Practiquem junts. Per grups, els proposarem una activi-tat de puntuació d’un text curt en la pissarra, i després l’hauran de copiar en el quadern. En primer lloc, posa-rem el text sense puntuació i farem que el lligen. Aixi, els alumnes veuran la importància de la puntuació.

El mateix text el puntuarem de maneres diferents, per tal de donar-li significats diversos. Per exemple:

Cada dia sopem junts sempre al voltant de la taula di-

nem separadament diferents plats.

Cada dia sopem junts, sempre al voltant de la taula.

Dinem separadament diferents plats.

Cada dia sopem. Junts sempre al voltant de la taula

dinem. Separadament diferents plats.

4. Practiquem junts. Els demanarem que creen un parà-graf entre tots. Distribuirem els alumnes per grups i donarem a cada equip una cartolina amb dibuixos. El primer grup farà una oració amb el seu dibuix i la resta de grups, per ordre, hauran de crear oracions amb la seua cartolina. Les oracions hauran d’estar relaciona-des amb les que han fet els equips anteriors. Pregun-tarem a cada grup quins signes de puntuació hi han de posar.

Aprendre a pensarL’activitat 4 es pot treballar amb l’estratègia de pensa-ment Què sabia, què sé.Vegeu la Guia d’aprendre a pensar.

5. Per a ampliar el treball del punt i el paràgraf, proposarem un joc amb la Ruleta dels contes. Els demanarem que creen un conte amb la ruleta i que l’escriguen. La història tindrà tants paràgrafs com elements incloguen: un sobre

63Unitat 2

Solucions

3 Demà se celebra el Dia del Medi Ambient.

La celebració consisteix en una plantada de carrasques i la festa acabarà amb una carrera.

No oblideu cuidar el medi ambient.

4 Resposta model:

1) Un dia, Míriam estava asseguda a la voreta del riu refrescant-se els peus.

2) Mentre estava allà, una granota va eixir de l’aigua i Míriam es va espantar molt.

3) La granota la va tranquil·litzar i li va dir que era una granota tropical i que volia ser la seua amiga.

5 Ens assegurarem que l’alumne segueix totes les pautes.

6 Comprovarem que els alumnes hagen subrat-llat els dos paràgrafs amb colors diferents.

els personatges, un altre sobre on passa la història, etc.

Per a acabar...6. Treball individual. CD Educació literària i Expressió

oral, pista 6 . Escoltarem atentament l’àudio i els demanarem que escriguen el dictat en el quadern. Els convidarem a entrar en smSabadigital.com i comple-tar el Fitxer ortogràfic en el qual podran anotar els errors i les paraules més difícils del dictat.

7. Proposarem als alumnes treballar els continguts de l’ortografia amb diferents dinàmiques de dictats inte-ractius: lletreig invers i atenció visial .

8. Reflexionem. Insistirem en la importància dels signes de puntuació per a la comunicació. Si disposem d’ordinador a l’aula podem entrar en la pàgina i mostrar-los què hau-ran de fer.

Proposta d’activitats per a casa. Els proposarem que es-criguen a casa un text breu i demanen a diferents mem-bres de la seua família que els puntuen. Tots ho han fet de la mateixa manera?

Material de suport per a l’aulaAnimació a la lectura. La ruleta dels contes. Ruleta amb personatges i contextos per a crear històries.Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

Programa d’ortografiaTaller d’ortografia. Dictats per a preparar-te, fitxer or-togràfic.

Ortografia visual. Dictats projectables: lletreig invers i atenció visual.




Per a aprofundir




64 Unitat 2

Su

gg

erim

ents

met

odol

ògic

sSolucions

1 diccionari / conjunt de paraules / sentit com-plet / punt / paràgraf / punt i a part.

2 cavitat, escorça, estrany, ornitorinc, ossut, su-perstició.

3 a) i c) no són una oració, perquè les paraules estan desordenades i no expressen cap mis-satge amb sentit. b) sí, perquè diu un conjunt de paraules ordenades i amb sentit.

4 Paràgrafs: 7; Punt i seguit: 16; Punts i a part: 6.

Per a començar… ens organitzem

1. Els recordarem que han de fer les activitats seguint-ne l’ordre. I que si tenen dubtes han d’alçar la mà i esperar que els donem permís per a plantejar-los.

En el desenvolupament… 2. Per a fer el repàs més lúdic, podem proposar-los de fer-

lo en grups. Farem equips de tres o quatre membres i els demanarem que treballen tranquils i sense alçar massa la veu.

Per a acabar… 3. Comprovarem que han fet totes les activitats de la pà-

gina. Si el grup és participatiu, podem corregir les acti-vitats entre tots, fent-los eixir a la pissarra a compro-var les seues respostes.

4. Els suggerirem que entren en smSabadigital.com fa-cen les activitats d’autoavaluació per tal que assimilen totalment els continguts de la unitat.




Per a aprofundir




Per a avaluar

Document d’Avaluació unitat 2 Document d’Avaluació unitats 1-2 Activitats interactives

65Unitat 2


7.1. Estableix adequadament el propòsit comu-nicatiu d’un text instructiu ajustant-se al tema i al destinatari.

Comprén i interpreta textos de la vida quotidiana com ara normes o senyals.

7.2. Distribueix la informació seguint l’estruc-tura textual instructiva.

Elabora les normes d’un joc i d’una excursió.

15.2. Busca, selecciona i emmagatzema digital-ment informació sobre els ocells per a am-pliar coneixements i la utilitza en la creació d’un cartell.

Busca en Internet informació sobre un ocell i en tria fotografies.

14.1. Participa en equips de treball per a elabo-rar un cartell compartint informació i con-tinguts digitals.

Crea un cartell respectant les pautes indi-cades

15.1. Utilitza, de manera eficient i responsable, eines de cerca i visualització digital.

Utilitza les TIC per a autoavaluar-se.

Solucions

1 Resposta model: 1. No eixiu de les zones desti-nades a l’ob servació. 2. No us separeu del grup.

Tasca fi nal

Per a veure el meu ocell preferit…

Resposta lliure. Amb aquesta tasca els alumnes treballen els continguts que han aprés al llarg de la unitat.

La tasca produeix un document entregable que podem avaluar relacionat amb el fil conductor de la unitat. La cartolina servirà de suport grà-fic perquè exposen oralment el seu cartell.

Comprovarem que tots han fet el cartell i par-len de normes per a observar el seu ocell pre-ferit. La finalitat de l’activitat és que utilitzen el diccionari i que redacten normes.

Per a començar… repassem i observem

1. Els preguntarem quins ocells coneixen i quins viuen en el seu en-torn, si tenen ocells a casa i com els cuiden, i si pensen que aquests animals que tenen a casa poden viure en llibertat.

2. Per a reforçar el valor de la unitat, els parlarem d’ocells, com ara el kiwi o el tucà, que són molt diferents dels que poden tindre al vol-tant. Parlarem sobre el que tenen en comú i el que els diferencia.

En el desenvolupament… 3. Mentre fan el mural de la Tasca final, anotarem en la pissarra les

diferents famílies d’ocells que els eixiran i els demanarem que les agrupen per famílies els ocells preferits.

Per a acabar… 4. Quan acaben la tasca, els suggerirem que tornen a entrar en sm-

Sabadigital.com i avaluen com l’han treballat.


Treball en equip Diccionari de plantes i flors

índex - grupo smecat.server.grupo-sm.com/ecat_documentos/esp143534...unitat. s’inclouen les...

Documents