Índex - a.e. champagnat · vinguessin. la reunió adoptava com a nom el que donava idealment el...
TRANSCRIPT
Índex
Editorial
Escoltisme
Opinió
Natura
Frases cèlebres
Curiositats
Llibres d’or
o Ràngers i Guies
o Pioners i Caravel·les
o Róvers 1
Racó dels records
o Llops i daines
Editorial
Sense quasi adonar-nos l’estiu ja torna a ser aquí, i amb ell s’acaba el curs. Com sempre
a final de curs ens venen els records de tota la feina feta durant l’any transcorregut.
Però no tot són coses negatives, el final del curs vol dir inici de les vacances d’estiu i això
també significa anar de Campaments i de Ruta!!!
Aquest any els campaments es faran a Tavascan i seran 15 dies molt divertits en que els
Castors el Llops i els Ràngers s’ho passaran d’allò més bé envoltats de natura. Els pioners
també es passaran pel campament, però serà cap al fina, després d’haver acabat la seva
ruta que aquest any serà al Parc nacional d’Ordesa i el Mont Perdut. El clan róver de
primer any farà una ruta per Sant Maurici i després farà excursions des del campament.
Per últim, els róvers de segon any anirem a fer un camp de treball a Escòcia on estarem
a una granja i aprofitarem per fer alguna excursioneta pels Highlands.
Esperem que vingueu tots, ja sigui als campaments i rutes o l’últim dia de Tavascan a
buscar els vostres fills.
Ens veiem aviat!
Andrés Antón,
Servim
Escoltisme
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi: La fusió
En aquest número del sempre a punt, us presento el moviment escolta més gran que hi
ha a Catalunya: els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.
Us presento una mica d’història de quines són les seves arrels i com ha anat
evolucionant.
A l'assemblea general de Minyons Escoltes de 1973 la fusió de Minyons Escoltes i Guies
Sant Jordi encara no es considerava propera: «Són dos moviments desiguals quant a
nombre d'afiliats i quant a nombre de responsables. Una fusió precipitada podia
significar l'absorció d'un moviment per l'altre. Com a conseqüència del punt anterior, cal
assegurar la presencia dels caps de Guies Sant Jordi en els equips conjunts. Algunes
demarcacions, per exemple, constaten que als equips de formació de caps hi manca
moltes vegades aquesta presencia. Això podria significar que la fusió disminuiria el
potencial humà de responsables existent quan els dos moviments anaven per separat
[...] La representativitat en les relacions amb els altres escoltismes catalans i amb
escoltismes peninsulars i internacionals continua exigint les dues línies paral·leles, la
qual cosa reclama que a nivell general quedin clarament diferenciades les
responsabilitats.» .
A la vista de tot això res feia esperar que el 1974 es decidís anar a una fusió ràpida i
acabar amb les vacil·lacions i ajornaments quant a la generalització de la coeducació, tot
i que fins aleshores no es veia gens fàcil assolir l'objectiu coeducatiu que enunciava, per
exemple, la Circular de . maig-juny de 1974. «Volem anar dibuixant unes relacions i
papers d'home i de dona diferents dels establerts actualment en la nostra societat. Que
en ells la dons no estigui subordinada a l'home i les funcions a realitzar no estiguin
determinades per raons del seu sexe.»
A l'assemblea general del 9 de juny de 1974 l'equip que exercia col·legiadament la
funció de comissari general de Minyons Escoltes i que actuava cada vegada més
coordinadament amb el de Guies Sant Jordi, va fer una dura crítica de la situació del
moviment, crítica que justificava l'inici d'un procés que restaurava la unitat de la direcció,
iniciava un procés de restabliment de la responsabilitat individual en contra dels
excessos de l'autogestió, limitava el poder i l'autonomia dels comissariats de branca,
posava fi a l'ajornament de la constitució de Truc com a quarta branca vinculada als
agrupaments i anava a la coeducació de forma immediata igual que a la unificació de
Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.
L'informe dels quatre responsables deia: «No acabem de veure que els esforços que tots
plegats fem als diversos nivells serveixin realment per millorar la qualitat de la vida
educativa de les unitats, únic objectiu que justifica tota l'activitat del nostre moviment
[...] En termes generals, nosaltres creiem que el nostre escoltisme s' esta convertint en
un pur entreteniment dels nois i de les noies, sense tenir una influencia real a nivell
d'actituds i d'opcions bàsiques [...] En general el nostre escoltisme esta mancat
d'exigència [...] Respecte al paper de l'animador, s'ha arribat a la conclusió que el regim
d' autogestió té com a conseqüència una manca de garanties per als moviments i una
manca de recursos per als nois i noies. D'aquí la necessitat d'un responsable [...] Els
diversos òrgans treballen poc connectats, donen orientacions i material
independentment í això fa que tot plegat: les publicacions, les trobades, els recursos
educatius, etc., donin un conjunt molt incoherent.»
La coeducació passava a ser una norma i deixava de ser una simple experiència i a tots
els nivells calia implantar una paritat home-dona en I' exercici de tots els càrrecs, amb la
decisió d' anar immediatament a la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi. La
coeducació o es generalitzava o s'aturava i els responsables de Minyons Escoltes sabien
que posar fre a la coeducació anys abans havia costat a l'escoltisme laic escissions i
fragmentacions per més tard ser unànimement adoptada per totes les associacions de
l'escoltisme no confessional, les quals anaven a una unificació que influïa en I'
escoltisme catòlic en el sentit de no voler deixar en exclusiva la coeducació com a signe
d'identitat i de progressisme a l'escoltisme laic unificat. La unió de Minyons Escoltes i
Guies Sant Jordi, preparada des de 1968, es veia estimulada per la constitució d'Escoltes
Catalans, tot i la seva inferioritat numèrica. L'exemple del minoritari escoltisme laic
català fou més important en aquest cas que el model de l'escoltisme catòlic francès,
Guides de France, sentint-se febles per acceptar una unificació que no fos una absorció i
prou fortes per rebutjar la fusió amb Scouts de France, havien decidit restar separades
alhora que Scouts de France començaven a admetre noies unilateralment. Aquest no
era el camí adoptat per Guies Sant Jordi.
El quartet dirigent anuncia un canvi en el comissariat general que no va sotmetre a
l'aprovació de l'assemblea perquè considerava que la reestructuració entrava dins les
atribucions dels comissaris generals. Es constituí un equip únic de direcció i d'animació
amb poder de decisió i d'execució dels acords que prengués. Aquest equip de sis
persones, que esta- va constituït pels quatre comissaris i els responsables del secretariat,
la tresoreria i el servei de publicacions, es reuní setmanalment i, de fet, as sumí les
competències integres de la formació de caps i dels comissariats de les branques. El
comissariat general, que comprenia els comissaris de les branques i els comissaris de
demarcació amb els seus col·laboradors, només es reuní cada dos mesos com una
espècie de comissió ampliada assessora i de control del govern efectiu. No hi hagué
dimissions, però les branques perderen poder i iniciativa.
Els informes de les demarcacions havien seguit un qüestionari de cara a: l'assemblea
general de 1974 i els comissaris generals en treien unes conclusions més aviat
pessimistes. A la demarcació de Barcelona una petita enquesta mostrava que el 60% de
l'opinió pública ignorava l'escoltisme i el 40% restant es repartia entre tres parers: els
que consideraven que l'escoltisme no era el d'abans i estava en decadència - opinió
difosa entre els antics escoltes -, els que creien que l'escoltisme era una entitat
militaritzada on tot es feia cop de xiulet - opinió dels profans -, i els que veien amb
temor els escoltes, com, per exemple, els propietaris de masies i els responsables
d'algunes entitats, entre les quals calia comptar alguns rectors de parròquia, encara que
l'acta no ho digués. De fet, a les demarcacions de Barcelona, Girona I Tarragona la
promesa i la llei escolta havien estat deixades de banda i la manca d'exigència era un
perill.
El cop de timó del juny de 1974, o el «cop d'estat», com el denominaren alguns, anuncia
la fi de la condescendència amb els caps d'unitat que no anaven als camps de formació,
volia aturar el desprestigi social de l'escoltisme. Tingué lloc en un ambient polític on
l'extremisme anava cedint un lloc als partits estructurats com a tals i a la coordinació de
les forces d'oposició en l'Assemblea de Catalunya, a la vegada que el PSUC recuperava
afiliats i adoptava l'eurocomunisme al mateix temps que la conflictivitat laboral creixia
sense constituir una amenaça revolucionaria tot i que sí perjudicava la pervivencia de la
dictadura.
La unificació de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi tingué lloc el 1975 a la vegada que es
retornava a la direcció individual, en aquest cas en forma de diarquia d'un home i una
dona, amb l'elecció de Salvador Junca i Teresa Olivella com a màxims responsables de
Minyons Escoltes - Guies Sant Jordi. Però la diarquia home-dona fou més difícil d'aplicar
en els agrupaments que a la cúpula del moviment. :
Abans del canvi de dirigents i de la unió, la direcció de Minyons Escoltes i de Guies Sant
Jordi convoca una gran trobada de caps per impulsar el moviment i clarificar objectius.
Fou Sinera 80. Des de 1966 no s'havia fet un congrés de caps. Tots pogueren gaudir d'un
cost igual del viatge fins al Castell de I' Areny (Berguedà), des de qualsevol lloc que
vinguessin. La reunió adoptava com a nom el que donava idealment el poeta Salvador
Espriu a la seva població natal. Una gran pancarta rebia els participants amb les
paraules: «Benvinguts a la terra lliure de Sinera». Sota la pluja i la neu d'aquella Pasqua
de 1975 van debatre els grans temes uns 650 participants, la quarta part dels quadres
de Minyons Escoltes i de Guies Sant Jordi, que representaven un centenar
d'agrupaments amb l'absència de 54. Les comarques amb una proporció més alta de
participació eren el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès, juntament amb les
demarcacions de Girona - amb només un absent -, Vic - Manresa i Lleida - Solsona -
Urgell. La ciutat de Barcelona i la demarcació de Tarragona eren les que presentaven un
major grau d'absentisme.
Sinera 80 per la seva naturalesa no podia donar lloc a I' aprovació de ponències
formulades amb precisió Les ponències foren redactades després i aprovades en un
comissariat general ampliat a la darreria de l'any 1975 a Banyoles. Es publica una
separata de la Circular com a convocatòria, però les ponències no foren publica- des fins
dos anys després, quan la majoria dels que havien organitzat i havien participat a Sinera
80 ja havien estat rellevats.
Per no allargar-me més… us deixo un enllaç d’un video del canal 33on s’explica aquesta
història i i la de l’escoltimes català
http://www.escoltesiguies.cat/video/11/%20historia-de-lescoltisme-catala
I un altre: http://www.escoltesiguies.cat/escoltisme-i-el-guiatge/a-catalunya
Al proper número… Els símbols de l’escoltisme.
Bon estiu i bons campaments, rutes i camps de treball.
Enric Martin
Sempre a Punt!
Opinió
Renda Garantida de Ciutadania
Actualment vivim en un període de constants canvis econòmics gràcies a la inestabilitat
del sistema capitalista que regeix l’economia mundial, aquest model socioeconòmic ha
estat imposat per la unió europea provocants grans bosses de pobresa i marginació molt
preocupants, s’ha trencat el pacte social del suposat estat del benestar portant als
ciutadans fins a límits desconeguts com poden ser una situació personal de indignitat
humiliació i sofriment.
Per altra banda a Catalunya un 30% de la població viu per sota del llindar de pobresa i ¼
de la població activa està al atur, tant es aquest nombre d’aturats que 225.000 famílies
tenen tots els seus membres a l’atur. Entre altres problemes apareix el gran nombre d’atur
entre els joves que duplica la taxa d’atur del total de població, la vulnerabilitat de la dona
en el treball en quan a prestacions socials, les continuades retallades en els sectors socials
(educació cultura, benestar, etc.) les privatitzacions de serveis, la gran perduda de
l’habitatge de les famílies amb menys recursos (25.422 processos de desnonaments
mentre la banca continua acaparant un gran número de pisos fantasma). Tots aquest
fenòmens solament ajuden a crear una desigualtat social on la classe alta cada vegada es
més rica, la classe baixa cada vegada més pobra i la classe mitjana s’està polaritzant cap a
els dos cantons. Es per això que al 2012 a mans del grup parlamentari de ICV (Iniciativa
Catalunya verds) es porta a terme la iniciativa de la Renda garantida de ciutadania per tal
de intentar millorar i solucionar tota aquesta desigualtat social creada.
Aquesta taula reflecteix molt bé tot el llindar de pobresa que hi ha a Catalunya, solament
cal observar els canvis dràstics entre els anys 2008 i el 2012. Un 42% de la població
catalana no té capacitat per afrontar despeses imprevistes, és a dir, no poden portar a
terme un pagament extraordinari o afrontar qualsevol problema que pugui sorgir dins del
nucli familiar.
Però que és la Renda Garantida de Ciutadania?
És una prestació econòmica per garantir que tothom tingui uns ingressos
econòmics per sobre del llindar de la pobresa tal com estableix el article 24.3 de
l’Estatut de Catalunya.
La Llei de la Generalitat de Catalunya (13/2006) estableix que l’indicador de
rendes de suficiència per a la valoració de l’estat de necessitat és de 664€ per 12
pagues l’any, és a dir a es produiran 12 pagues del valor de 664 € per tal de
garantir una vida digna a tots aquells que necessitin la prestació..
És un dret de cadascun dels ciutadans/es ja que és un dret de caràcter individual
(aquell dret amb requisit d’accés vinculat a la situació econòmica de la persona,
nucli familiar o de convivència). Pot haver-hi més d’una persona que hi tingui
dret en el mateix nucli familiar establert i també és un dret de caràcter
suplementari (aquell dret a cobrar la quantitat necessària perquè sumada s’arribi a
664€ mensuals per 12 pagues l’any).
Les persones que cobrin la renda garantida de ciutadania tenen unes obligacions, entre
elles, no pot rebutjar una oferta de treball adequada a les seves capacitats. Però aquest
dret no està condicionat a l’obligació de realitzar activitats d’inserció social o laboral.
Aquest dret no està condicionat a disponibilitats pressupostàries. La Renda Garantida de
Ciutadania s’ha de finançar a càrrec dels Pressupostos.
Qui té dret a la prestació?
a) Persones majors de 18 anys i els menors emancipats.
b) Que visquin legalment a Catalunya.
c) Que acreditin 12 mesos de residència continuada.
d) Amb ingressos inferiors a 664€ mensuals per 12 pagues.
Davant de tot aquest sistema per afavorir la classe alta la ILP pretén ser una mesura de
protecció de la vulnerabilitat de les persones socialment més febles.
Des de l’opinió personal crec que aquesta mesura és necessària pels temps que corren
actualment ja que com hem pogut observar anteriorment un 30% de la població catalana
viu per sota del llindar de pobresa, una dada molt preocupant degut a aquest percentatge
tant elevat. Vivim en una època on el que és busca solament és el benefici propi i no pas
el mutu, aquesta actitud que porta a terme la majoria de la població esta sens dubte
emmalaltint un sistema que de principi no funciona, hi ha crisis continues assegurades i
encara no s’ha trobat ninguna solució per detectar-les i superar-les, si que és cert que és
l’únic sistema que funciona dins dels existents però s’hauria d’aplicar una reforma per
crear una consciència més crítica davant la societat que no pot viure per sobre del llindar
de pobresa.
Estarem d’acord en que no és excusa perquè és descarti aquesta ILP perquè no hi ha
pressupost ja que de bon principi aquesta iniciativa de llei no està condicionada a les
disponibilitats pressupostaries i segona perquè ja que s’està portant a terme tantes
retallades en sectors socials perquè no es porten a terme en transports, vestiments,
assessoria, etc. Per tal de crear un fons per portar a terme aquesta llei? Perquè la classe
política que està portant a terme el seu mandat actualment no permet que s’ajudin a les
persona més necessitades? No és una qüestió de ideologies segons la meva opinió, no
parlem de ideologies sinó que estem parlant de vides humanes que viuen per sobreviure
dia a dia, que no poden portar a terme una vida digna. Tot i que es tracti de vides
humanes els partits que voten en contra (Convergència i Unió, el partit “alliberador de
pobles” i el Partit Popular) continuaran afirmant de que és sol es tracta de una política de
voluntats i és aquí on és pot preguntar a CiU que és sinó el procés sobiranista que estan
portant a terme?
En definitiva, és necessària una mobilització per part de tota la població per donar a
conèixer la seva situació als líders polítics, ja que és una necessitat que se’ns dubte
Catalunya necessita per capdavant de qualsevol iniciativa sobiranista, lleis que solament
intenten tapar el problema a partir de ajudes precàries, etc.
Per finalitzar podem observar aquesta gràfica que descriu les dificultats per arribar a
final de mes, podem veure que les columnes són molt més altes a l’any 2012 que a les del
2008, també podem observar la diferencia entre el grup de “amb dificultat” i “amb
facilitat” la columna de l’any 2012 de “amb dificultat” dobla la de “amb facilitat”.
David Estefanell
Sempre A Punt!
0
5
10
15
20
25
30
35
Ambmolta
dificultat
Ambdificultat
Ambcerta
dificultat
Ambcerta
facilitat
Ambfacilitat
Ambmolta
facilitat
2008
2009
2010
2011
2012
Natura
Núria Diago
Sempre A Punt!
Frases cèlebres
Axel Cols
Sempre a Punt!
Quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor et seguirà parlant.
Rabindranath Tagore (1861-1941) Filòsof i escriptor indi.
El que busca un amic sense defectes es queda sense amics.
Proverbi turc
El passat ha fugit, la qual cosa esperes està absent, però el present és teu.
Proverbi àrab
La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant.
Paulo Coelho (1947-?) Escriptor brasiler.
Els veritables amics s'han d'enfadar de tant en tant.
Louis Pasteur (1822-1895) Químic i microbióleg francès.
El que té de bo els anys és que guareixen ferides,
el dolent dels petons és que creen addicció.
Joaquín Savina (1949-?) Cantautor i poeta espanyol.
La gent s'arregla tots els dies el cabell. Per què no el cor?
Proverbi xinès
Felicitat no és fer el que un vol sinó voler el que un fa.
Jean Paul Sartre (1905-1980) Filòsof i escriptor francès.
Curiositats
Tic-tac tic-tac
Hi va haver un accident, un desafortunat accident. Era un dia qualsevol, i a les set de la
tarda ho vaig saber. No varen fer falta moltes paraules, ho vaig veure clar. Em
preguntava com i per què, i no trobava resposta. Aquestes coses sempre passen molt de
pressa i costa assimilar quan no t’ho esperes. D’ell no m’ho esperava, per això m’havia
quedat bocabadat. Sense saber com, es va empassar un rellotge... i aquell maleït
accident ho canviaria tot. Arran de l’accident va tenir una vida que no era la que havia
vingut a viure. La seva energia no era la mateixa, com no ho era la seva forma de parlar,
ni tan sols la seva mirada. Maleït accident!!!
Després de l’accident creia que tenia tot el temps dins seu, i això el portava per camins
enrevessats on els colors grisos, sovint foscs, no el deixaven veure l’arc de Sant Martí.
Tenint tot el temps del món, per a què havia de gaudir de cada dia ? Era conscient que
no hi havia metge que curés la malaltia, de fet, només uns pocs eren conscients de tenir-
la... per aquells que ho feien, els quedava un segon pas; desfer-se del rellotge. En aquell
precís moment,els segons, els minuts, les hores, i cada dia, recobraven el seu sentit
natural.
L'única medicina ets tu, li vaig dir. Només tu pots canviar alguna cosa. Em mirava
estranyat com si no sàpigues de què li estava parlant.
El rellotge el feia ser més pesat, viure creient que el temps era infinit, i certament, un
segon ho podia canviar tot. Pocs tenien la sort de ser conscients que un dia, sense saber
com i per què, s’havien empassat un rellotge.
Gràcies a en Pau vaig reflexionar molt sobre la vida i el temps, i era ell l'únic responsable
de què jo m’hagués desfet per sempre més - o això esperava- del meu rellotge. La vida
havia canviat, les coses prenien altres dimensions, i la paraula relativitzar tenia més
sentit i força que mai. Com podia ser que no tothom ho veies? O encara pitjor, com
podia ser que només uns pocs ho veiessin?
Coneixia gent que portaven una rellotgeria dins seu. Aquestes persones deixaven de
viure el avui i planejaven el demà, sense saber que només el ara existia.
Em feia llàstima, mirava de fer-los obrir els ulls, però només un mateix és capaç de
veure-ho. Hi ha qui per por, desconeixement, o tanmateix comoditat, prefereix no obrir
els ulls i ni tan sols és planteja'n si hi ha una manera diferent de viure. Estan tan
habituats a viure amb aquest pes, que no s’imaginen que existeix una manera diferent
de fer-ho. Diu una llegenda que existeix un lloc on descansen els rellotges, els rellotges
de tots els que hem sigut capaços de superar el malson d’empassar-nos-en un. Us puc
assegurar que aquest lloc és real, un dia hi vaig anar. Hi havia piles de rellotges, rellotges
de tot tipus; de sorra, digitals, de polsera, de pèndul, de butxaca, mecànics... tots aquells
rellotges havien estat dins algú de nosaltres i eren la prova que era possible desfer-nos-
en d’ells, només calia saber com i ser valent. Només desitjava que ell també fos capaç
de portar el seu...
I et pregunto, estimat lector... on està el teu rellotge? Tic...tac..tic...tac...que no hi ha
temps per perdre, i la pila de rellotges espera.
Creuant fronteres o...?
-Mare, no em queda cap opció més. Aquí no puc construir la meva vida. No trobo
resultats de tot l’esforç que he fet en els darrers anys, estic cansat d’anar daquí cap allà,
treballant per hores amb contractes temporals de becari poc seriosos...o a vegades ni
això.
-Però fill meu, alguna cosa trobaràs. Què faràs tant lluny? Amb qui viuràs? De què
treballaràs?
-Doncs mira mare, he vist que els enginyers tenen moltes oportunitats a Àustria. Hi ha
programes que t’ofereixen una formació en alemany i pràctiques a empreses...No sé
mama, jo aquí no em quedo amb aquestes condicions. Estic fart. Ho vull intentar.
-Però has enviat currículums a empreses? Has parlat amb aquell professor de la uni que
et va dir que t’ajudaria? No pots completar una mica més la meva formació per ser més
competitiu?
-Sí mama, ho he provat tot! Més formació? Més competició? A sobre pagant i pagant. Ja
tinc idiomes, m’he format en les TIC, he fet un màster i dos postgraus...Porto 5 anys
esperant i esperant aquesta oportunitat que dius. Estic decidit. Espero que ho
entengueu tu i el papa. No vol dir que no vulgui fer la vida amb vosaltres, però necessito
encaminar la meva professionalment, sentir-me valorat i tenir responsabilitats.
I resulta que, al cap d’uns quants mesos, el Dani va començar una nova vida a aquest
país, que, tot i ser europeu, en alguns moments sentia tant fred i llunyà. Tot i així, va
conèixer gent magnífica, va aprendre un nou idioma i s’ho va passar molt bé . Però el
més important per a ell va ser que va tenir, per fi, l’oportunitat de treballar del que ell
volia i, el que és més important, va sentir que la gent de la feina confiava molt amb ell,
malgrat la seva joventut i manca d’experiència.
Així va ser com el Dani un bon dia va decidir intentar reprendre la seva nova vida a la
ciutat de Barcelona que tant estranyava; la olor del mar, l’ambient dels carrers, la gran
oferta social i cultural...una ciutat que tots els seus amics estrangers admiraven. I és ben
cert que Barcelona té molt a envejar però pot ser va sent hora de reconèixer tot l’esforç
de molts i molts joves que han fet un llarg recorregut amb il·lusió sota una promesa de
“tot això valdrà la pena i se’t reconeixerà amb bones oportunitats quan busquis feina”.
Aquesta vegada les empreses sí que van voler aprofitar tots els coneixements i habilitat
que el Dani va guanyar durant quatre anys a Àustria. Aquest noi mai es penedeix de la
decisió que va prendre aquell dia, si bé, sovint, pensa: “tant de bo el nostre país també
donés aquestes oportunitats de bon principi als joves. Estic convençut que cal confiar en
ells i en tot el que poden aportar en aquest món sense veure’ls com a mà d´obra barata.
No podem deixar escapar les persones formades”.
Una catalana que ja ha creuat fronteres en nom de molts joves als quals se’ls presenta
un futur massa incert.
Patricia i Veronica Soriano
Sempre a Punt!
Llibre d’Or
Ràngers i guies
Aquest tercer trimestre ha passat molt ràpid, i s’ha fet molt curt, però ens ho hem
passat molt bé el dies de cau, tant les activitats de mati al cole, encara que no
acostumem a ser molts, però això no fa que no ens ho passem be!
Aquest trimestre vàrem fer un taller, on amb petites peces de plàstic fèiem el
personatge que volguéssim, una Pokeball, minions, l’escut del barça, Darth Vader, etc.
També hem marxat d’excursió d’un dia a la foixarda, on vam escalar diferents vies,
aquell dia a la foixarda ens vam adonar de que escalar no es tan fàcil com sembla quan
estàs a baix, esperant per pujar, aquell dia de motivació els monitors van preparar un
qüestionari amb un seguit de preguntes sobre nostres gustos, els nostres amics i la
família que ens van fer pensar una miqueta sobre nosaltres mateixos. L’excursió de dos
dies d’aquest trimestre ha sigut el pelegrinatge a Montserrat que , tot i nomes
començar sent 3 ràngers, a partir de l’hora de dinar es van anar unint els 4 ràngers que
no havien pogut venir des de el principi per que tenien partits, ens ho vam passar molt
bé, la pujada a Montserrat es va fer menys pesada que altres anys i vàrem pujar a un
bon ritme en poc mes d’una hora i mitja ja érem a Montserrat esperant a la resta de la
tropa. Quan ja érem tots junts vam carregar les cantimplores d’aigua i vam marxar cap
el lloc on anàvem a passar la nit, per la tarda vam esta jugant amb les màgic una estona
ja que uns quants ràngers ens les vam emportar, també vam jugar al pilla pilla i al bote
bote, cap a les 8 que ja començava a caure la nit ens vam organitzar i dos ràngers ens
vam posar a fer el sopar. Al dia següent a les 7 ens vam aixecar vam recollir les nostres
coses i vam marxar cap al davant del monestir a esmorzar i a la missa. I per últim aquest
trimestre ha vingut un rànger nou a la tropa, es diu Pablo i es de segon any.
Ràngers i Guies
Sempre a Punt!!
Pioners i Caravel·les
Postpasqua
Els monitors ens van proposar poder fer una excursió als qui vam anar a la Pasqua Ruta
amb els mateixos caus. Per suposat, vam acceptar tots cinc.
Va ser una excursió tranquil·la, per passejar una mica, parlar amb els amics d’altres
agrupaments, fer un parell de jocs per divertir-nos...
Era per Collserola, la qual cosa ens anava bé perquè era a prop. A més a més, vam tenir
la sort que el temps ens acompanyés, perquè va fer un dia perfecte per caminar. Hi
havia núvols, suficientment gruixuts com per tapar el sol, i suficientment prims com per
a que no plogués. Això sí, hi havia molta humitat.
No vam anar molts realment, però ens ho vam passar bé igualment. Érem els de la Ruta
més un parell més de pioners que van decidir venir també.
Va ser una bona idea tornar a estar amb els nostres companys d’altres agrupaments,
que pensàvem que no tornaríem a veure fins la TEP del proper any…
Pioners i Caravel·les
Sempre a Punt!
Róvers 1
Aquest ha estat un trimestre tranquil·let pel nostre clan, hem tingut algunes activitats
de matí i només hem pogut fer una excursió. Tot i que pugui saber a poc, realment hem
fet molta feina i hem acabat el curs molt bé.
Primer, encara que sigui del segon trimestre, vam participar de la Pasqua que es va
realitzar a Montserrat. Juntament amb tres caus més vam gaudir de quatre dies a la
muntanya aprenent una miqueta més del que tenim al cor de Catalunya i coneixent
espais i racons que no ens esperàvem visitar.
L’excursió que vam fer va ser la Piroextrem que va consistir en una Gimcana per tal de
poder pujar a la muntanya de Montserrat. Estava bé perquè era un canvi respecte el que
portàvem fent els últims anys.
Vam competir contra dues parelles de pioners i tot i que la parella róver va començar
molt forta, poc a poc va anar perdent. Però el que importa és que ens hi vam passar
molt bé i vam poder passejar i descobrir una miqueta més Montserrat.
La resta de dies ens han servit per tancar definitivament el nostre servei de l’estiu, ja ho
tenim tot a punt per anar a Escòcia a fer un camp de treball, i ja aprofitant el viatge
veure una miqueta de les muntanyes que tenen per allà, que no està malament tampoc.
Ara ja ens despedim fins el proper SAP que serà a la tornada de l’estiu on us explicarem
que tal ens va anar l’excursió i el camp de treball, i els nostres dies passats al
campament de Tavascan!
Róvers
Servim!
Racó dels records
Llops i daines
Taller per Sant Jordi
Excursió a la platja
Motivació