NA

TUR

A

GAUDEIX-LA A PROP DE CASA

ESTIU AL BAIX 2019

103

Les platges són la joia de la corona del Baix Llobregat. Són un dels principals encants turístics de la comarca, tant per als visitants

que arriben d’altres parts del món com per als ciutadans de l’àrea metropolitana, que disposen d’aquests oasis lúdics a un salt de casa. No obs-tant això, l’acció de l’home les està danyant. Des de fa uns anys, les administracions estan alertant del perill de la regressió de la sorra, un fenomen que amenaça de fe desaparèixer les platges a llarg termini.

Amb tal de frenar aquesta ràpida destrucció de les platges del nostre litoral, l’AMB ha impulsat una sèrie de mesures durant l’hivern i tardor. En-tre aquestes mesures destaca la jornada de ‘Acció Platges Met’, en què van participar 300 persones en els 8 municipis del litoral metropolità. Es trac-tava d’accions simultànies destinades a protegir

Les Platges: l’oasi metropolità Protegir la vegetació del Baix Llobregat davant les altes temperatures del estiu es imprescindible

A l’estiu la nostra comarca es mostra des del seu angle més polifacètic

Carlos E. Waltemathe Ramos el litoral i sensibilitzar sobre la problemàtica de la regressió de les platges, que aguaita a la costa metropolitana i que provoca que cada any el mar guanyi entre 4 i 6 mil·límetres a la sorra.

Per tal d’ajudar en la salvaguarda del litoral, els 300 voluntaris es van repartir el treball en 4 àrees. Una de les principals qüestions va ser la restaura-ció de dunes. Les platges de Castelldefels i Gavà han acollit, entre altres, la plantació d’un total de 875 exemplars de borró, una espècie vegetal que potencia la formació de dunes híbrides. Aquests escuts naturals de vegetació són imprescindibles per a protegir les platges dels temporals i al ma-teix temps, per naturalitzar aquests espais oberts freqüentats per més de 10 milions d’usuaris l’any. També a la platja de la Murta de Viladecans s’ha dut a terme una neteja de vegetació invasora amb l’objectiu de retirar espècies que no pertanyen a la biodiversitat natural d’aquest ecosistema i preser-var la vegetació autòctona.

Aquestes mesures, tot i que necessàries, no

són suficients i com a ciutadans tenim l’obliga-ció de treballar en conjunt per salvar les nostres platges. Fins a la més mínima aportació, com evitar deixar burilles, escombraries i plàstics a la sorra, és de gran ajuda per a tots. Al cap i a la fi, tenim les platges més boniques del litoral barce-loní i volem que això segueixi així. Si no, que preguntin als usuaris que any rere any puntuen les platges del Baix Llobregat amb notes bastant altes i un nivell de satisfacció que en temporades passades va arribar al 110%. Segons l’observa-tori turístic de la comarca, els visitants aprecien la tranquil·litat, la facilitat d’accés a la platja, el paisatge i l’ambient.

Prevenir els incendis a l’estiu és imprescindible

Tenint en compte l’àmplia vegetació i els nombrosos parcs naturals del nostre territori, la seva protecció davant les altes temperatures a la

Platja de Castelldefels / Consell de Turisme BLL

104

DEIXA’T PORTAR PER LA NATURA

temporada d’estiu és important. Durant tot l’any es realitza prevenció d’incendis, però a l’estiu s’intensifica. Per això, la Diputació de Barcelona emprèn el pla d’informació i vigilància contra in-cendis forestals (PVI) que desenvolupa cada any, en col·laboració amb ajuntaments, agrupacions de defensa forestal i altres institucions.

La finalitat principal del pla és evitar els in-cendis forestals i limitar-los en els seus efectes. El programa desenvolupa accions informatives a la població i dissuasòries de pràctiques amb risc, així com d’anticipació a l’inici i propagació d’un incendi forestal.

Durant l’estiu de 2018 es va registrar una dis-minució important en incendis. A la nostra co-marca la superfície afectada va ser de 3,07 hectà-rees. Mentre que la mitjana d’hectàrees afectades entre 2009 i 2017 va ser de 19,10. En aquest pe-ríode de vuit anys, es van produir 9 incendis fo-restals i 5 agrícoles, enfront dels 12 forestals, els 4 agrícoles i 3 en urbanització.

Sens dubte el pla de la Diputació està donant els seus fruits, però la feina no acaba aquí i hem de seguir treballant per evitar la destrucció en el marc del canvi climàtic.

Les medusesUna altra gran preocupació dels usuaris de les

nostres platges és la medusa. En els últims estius el litoral comarcal s’ha vist envaït per aquest ani-mal gelatinós, fastiguejant algun que un altre dia de bany.

Encara no es pot dir amb certesa si tornarà a aparèixer aquesta temporada la plaga d’aquella medusa blau (inofensiva) o si tindrem un estiu més tranquil. En cas que torni a reproduir el fenomen, l’ajuntament de Castelldefels ha publicat una sèrie de consells per evitar les molestes picades:• Mantenir fora de l’aigua quan hi ha meduses.

També convé evitar la zona de sorra on tren-quen les onades, ja que és on habitualment s’acumulen les restes d’aquests animals.

• Tot tipus de barrera que eviti el contacte de la pell amb la medusa és una bona forma de pro-tecció, per exemple: ús de cremes solars, banya-

Es redueix en nombre d’incendis forestals a la comarca

Jornada

“Acció Platges

Met” / FONT:

lapremsadel

baix.es

El Consell

Comarcal millora

les instal·lacions

de prevenció

d’incendis a

Sant Climent

de Llobregat /

FONT: Consell

Comarcal BLL

FONT:

El Llobregat

ESTIU AL BAIX 2019

105105

dors que cobreixen el màxim de superfície cor-poral o roba lleugera com les samarretes.

• Moltes de les meduses que arriben a la sorra de la platja estan mortes, però fins i tot així, són perilloses. Els tentacles conserven bona part del seu poder urticant durant hores. No s’han de tocar mai!

Quines són les millors platges de la nostra costa?

Podem dir amb orgull que dos municipis del nostre territori han rebut la bandera blava que certifica la qualitat ambiental i de serveis dels seus espais a escala internacional. Tant Castell-defels com Gavà han demostrat any rere any ser unes de les millors platges del món.

A més, la platja de Castelldefels va rebre el reconeixement de Compromís Biosphere de sos-tenibilitat turística. Un dels seus punts més forts és sens dubte la connectivitat. Amb diferència, la seva platja és la de més fàcil accés en transport públic, en comptar amb una pròpia estació ferrovi-ària i nombroses línies d’autobús. En Rodalies es pot arribar mitjançant la línia R2 -encara que cal prestar especial atenció, vist que no tots els trens paren tant a Castelldefels com a la seva estació de la platja- i en busos es pot agafar la línia directa L94 o la L95 i L96 , que passen primer pel poble.

A Gavà la qualitat de la platja està acreditada,

a més, pels reconeixements Q de Qualitat Turís-tica, la bandera Ecoplayas, i el de SIQTED (Sis-tema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació). També el litoral gavanenc conté una riquesa natural important i un sistema de dunes únic, acompanyats de pinedes que arriben fins al mar. Des de Barcelona, la millor forma d’arribar a les seves platges és en bus amb les línies L94 i L95.

En qüestió de tranquil·litat hem de ressaltar les platges de Viladecans i el Prat, valorades molt positivament pels usuaris en aquest aspecte i pel valor de la seva naturalesa.

Viladecans es caracteritza per la seva extensa pineda de pi pinyoner que pinta de color verd tot el blau marí. Un contrast de colors que té lloc en un autèntic paradís de dunes. Aquest municipi té quatre platges, cadascuna d’elles amb carac-terístiques pròpies que les fan úniques en el seu entorn. Per arribar a les platges de Viladecans, es pot fer a través de les línies de bus L94 i L95, amb Renfe -tot i que el camí fins a la platja és llarg, però es pot fer amb bicicleta- o en cotxe a través de la C- 31.

La del Prat és possiblement la platja més sin-gular de la comarca. Més de cinc quilòmetres de sorra, dividits en cinc platges -El Remolar, La Roberta, Can Camins, la naturista i La Ricarda- que s’estan salvant del turisme de masses: no hi ha pràcticament oferta hostalera i només es po-den trobar alguns xiringuitos a la sorra. Un oasi natural costat de la desembocadura del riu que està en perill a causa de l’acció humana. I és que la remodelació i creixement de zones portuàries, amb la construcció afegida de dics submarins, han modificat el moviment natural de la sorra.

Gavà i Castelldefels entre les millors platges del país

Una bona manera d’arribar és a peu o amb bi-cicleta seguint els carrils que uneixen el terme municipal amb la platja o els que recorren la vora del riu. Si s’opta pel transport públic, hi ha el bus PR3 o el Platja Exprés, mentre que, si es vol arri-bar amb cotxe, hi ha zona d’aparcament gratuïta a l’estiu per als pratencs que portin un distintiu acreditatiu del veïnatge.

Més que platgesDel Baix Llobregat ofereix molt més que les

seves platges boniques. Entre Castelldefels, el Prat i Olesa de Montserrat es troba una àmplia varietat de possibilitats per a tots els gustos. L’es-tiu a la comarca és a l’aire lliure.

El riu Llobregat, és sens dubte l’element que vertebra la nostra comarca. Ens dóna nom i ens proporciona l’aigua necessària per dur a terme les nostres activitats, com ara regar els camps de conreu del Parc Agrari. Seguint el camí que marca el riu, podem descobrir l’encant des de Montserrat fins al delta del Llobregat. L’estiu és una molt bona època per fer aquesta excursió que permetrà veure la comarca de cap a cap.

Els visitants poden transitar la llera del riu des de Martorell fins al Delta, per les Vies Blaves, d’un projecte que amb la seva ampliació pretén comuni-car a través de camins transitables el naixement de riu, a Castellar de n’Hug, i la seva desembocadura a El Prat. Són uns camins ideals per a ciclistes i per fer senderisme mentre s’observa la flora i fauna del riu. Les Vies Blaus aspiren ser un instrument més de dinamització del turisme, en aquest cas el vinculat estretament a la natura.

Del Llobregat al Besòs, la serra de Collserola

A l’esquerra, platja de Gavà / FONT: Consell Comarcal BLL. A la dreta, platge d’El Prat / FONT: Ajuntament del Prat

106

DEIXA’T PORTAR PER LA NATURA

s’alça com un imponent massís verd que regna en l’skyline metropolità. Una superfície de 11.000 hectàrees que és un privilegi per als ciutadans de l’àrea metropolitana, que tenen accés fàcil a un potent entorn natural. En definitiva, es tracta d’un autèntic pulmó verd per desconnectar de la vida urbanita i oxigenar-se. Les activitats que es poden dur a terme van des esportives, com ara el fúting per les diverses vies adjacents, fins a excursions per descobrir la flora i fauna, gastro-nòmiques, un aspecte en el qual està destacant últimament Collserola, com és amb l’impuls de vins o de productes com tomàquets autòctons. També es pot gaudir d’activitats culturals per a tota la família.

El Delta del riu que ens dóna nom és un altre atractiu turístic, que aporta moltes possibilitats a la temporada d’estiu. És un espai que s’ha con-vertit en el símbol de la lluita per la conservació del medi ambient a la comarca. Una zona rica en flora i fauna, però fràgil i molt danyada per l’acció dels éssers humans -desvío de la llera del riu inclosa-, el Delta del Llobregat és el segon de Catalunya, després del de l’Ebre, i presenta característiques úniques. I és que és un espai on conviuen zones naturals úniques amb ciutats, in-dústries i fins i tot un aeroport.

El massis del Garraf és una zona ideal per practicar senderisme i BTT amb rutes que solen ser de senzilles a moderades. Un dels seus con-traforts, les Muntanyes de l’Ordal, són una zona ideal per caminar o anar en bicicleta mentre es gaudeix del paisatge. Una opció és sortir des de Vallirana i anar en direcció a la riera de Can Ba-gunyà i seguir el camí, mentre que una altra ma-nera de descobrir la zona és llogar un segway per gaudir de l’entorn de Begues i el Parc Natural del Garraf d’una manera diferent i amb un vehicle sostenible, ja que no produeix cap emissió conta-minant a l’atmosfera.

Per conèixer com és la flora i fauna de la rere-duna mediterrània, el millor és visitar la Pineda de Can Camins, al Prat, una de les poques zones de Catalunya que la reprodueix amb un estat de conservació excepcionalment bo. Aquest espai és conegut per les varietats d’orquídies i fongs que creixen, mentre que la fauna es compon d’ocells silvestres, com el carboner o el raspinell.

El Delta, els parcs i els boscos de la comarca no tenen pèrdua

El delicat equilibri que es viu a Can Camins fa que no sigui un lloc en el qual es pugui accedir lliurement. Per gaudir d’aquest paisatge únic, cal reservar una visita guiada. Es fan els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 1 de la tarda. Per inscriure-s’hi, cal trucar al telèfon 93 479 32 01

Vies Blaves / FONT: Diputació Barcelona

Espais naturals del delta del Llobregat / FONT: Turisme BLL

o bé enviar un correu electrònic a administra-ció@consorcidelta.org abans de la 1 de la tarda del divendres anterior a la realització de l’activi-tat. També es pot reservar de forma presencial a l’Oficina de Turisme de Can Camins.

ESTIU AL BAIX 2019

107

Montserrat, l’estrella del nord

FONT: Turisme BLL

La veritable Viquipèdia del Baix y LHUn equip de dotze professionals de la informació, el disseny i la informàtica estem treballant per llançar al setembre la segona edició del llibre que ha facilitat el coneixement de qui són les persones, entitats, partits, sindicats, jutges, comandaments policials, etcètera que més influeixen o tenen poder en el territori Llobregat.

Volem refermar l’esperit de servei públic del periodisme i per això l’obra es podrà consultar gratuïtament online a la web quiesquialbaix.com, amb una actualització permanent... I els lectors d’El Llobregat es podran descarregar el llibre gratuïtament...

Obrim el llibre al recolçament empresarial i institucional en forma de suport publicitàri.

Gràcies

Si no apareixes aquí és que no existeixes

Qui és Qui. Radiografia dels qui manen

Contacte Amb la col.laboració deUna producció de

C/ Raurich 62Sant Boi Telf. 670 794 703 661 236 881coordinacion@bcncontentfactory.com

La muntanya de Montserrat i el seu mones-tir és un altre dels orgulls del Baix Llobregat. És possiblement un dels paisatges més espectacu-lars, no ja de la comarca, sinó de tota la península Ibèrica. Un escenari que cal visitar per admirar el que pot arribar a conformar la natura, a través de l’acció de l’erosió i els moviments tectònics. Un massís que s’aixeca de manera abrupta a un costat del riu Llobregat i que ha estat epicentre espiritual des d’èpoques immemorials.

Per arribar a aquest must see es pot agafar qualsevol tren de la línia R5. Cal baixar a l’es-tació de Monistrol de Montserrat, des d’on el cremallera es dirigeix a l’estació de Montserrat, passant per la nova estació de Monistrol-Vila. Amb cotxe, es pot arribar des de les autopistes A-2 i AP-7, sortint a Martorell i agafant la C-55 a la sortida 582a-Abrera.