LA NARRATIVA MEDIEVAL:

Del Llibre de Cavalleries

ALA NOVEL·LA

CAVALLERESCA

1. Antecedents literaris

• La novel·la cavalleresca té els seus orígens en unes narracions en vers, octosíl·labs apariats, anomenades romans courtois, de la tradició literària francesa del segle XII.

• Aquest roman té un caràcter cortesà, es transmet per la lectura i s’incorpora a la trama cavalleresca l’element amorós, això darrer el distancia de la cançó de gesta.

• Els protagonistes són cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús.

• Es desenvolupen a la Bretanya. Cavallers com Tristan, Lancelot o Perceval són els protagonistes.

• En aquestes aventures hi intervenen una colla d’elements meravellosos i màgics, mags com Merlí o Morgana, i hi juga un paper important la dama: Isolda, Ginebra...

• Aquestes obres són conegudes com a romans de la matèria de Bretanya, o novel·les del cicle Artúric, les composicions del Chrétien de Troyes són les més populars.

• S’introduïren a Catalunya al final del segle XII i es feren obres originals en català com El Blandín de Cornualla.

2. Els llibres de cavalleries

• Seguint la tradició de les novel·les artúriques trobem els llibres de cavalleries que es desenvolupen fonamentalment a la literatura castellana.

• Obres com L’Amadís de Gaula i el Palmarín de Inglaterra són exemples ben representatius.

• Aquestes obres narren les aventures d’un cavaller errant de gran valor i força que venç els enemics enmig d’un món ple de meravelles i éssers extraordinaris i màgics (dracs, nans, gegants, encanteris...).

• L’acció de les obres se situa en paratges llunyans i exòtics i en un temps remot. Són novel·les de caràcter inversemblant, molt fantasioses.

• Els llibres de cavalleries van tenir molt d’èxit, sobretot entre els cavallers del segle XV, que mitificaren la figura dels herois i els imitaren.

3. Les novel·les cavalleresques3. Les novel·les cavalleresques• En el segle XV i fruit de la interrelació entre la realitat i la

ficció va sorgir un altre gènere: la novel·la cavalleresca.

• La novel·la cavalleresca se separa de les novel·les de cavalleries per:

El protagonista tot i ser un cavaller fort i valent, ho és en una mesura humana.

Les accions s’esdevenen sense la intervenció de prodigis o d’elements meravellosos i màgics.

Els llocs i paisatges són coneguts i localitzables.

El temps de l’acció és proper al de l’escriptura i alguns dels personatges són històricament documentats.

Són, per tant, novel·les versemblants que s’inspiren en la vida de cavallers reals de l’època.

• Dins el gènere de la novel·la cavalleresca se situen l’obra anònima Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.