narrativa interactiva pac1.1

GRAU MULTIMÈDIA - UOC

PAC1 NarrativaInteractiva

Grau Multimèdia UOC

Jan Andrés Siu · Marcos Baldoví · Paola Bagna · Xavier Baca08 ·10 · 2014

Grau Multimèdia – UOC · PAC1 Narrativa Interactiva · 2

ÍNDEX

1 - ELS PERSONATGES Pàg. 3

2 - ELS PUNTS DE GIR Pàg. 4

3 - ELS ACTES Pàg. 5-6

4 - LES SEQÜÈNCIES Pàg. 7-9

5 – SINOPSI Pàg. 10-11

6 - VALORACIÓ DEL TREBALL EN GRUP Pàg. 12

7 – REFERÈNCIES Pàg. 13


1. ELS PERSONATGES

El protagonista de la pel·lícula és Thor Heyerdahl, un explorador noruec que al 1947 va realitzar l’expedició KonTiki, un viatge en balsa (construïda com ho havien fet els andins 1500 anys abans), des de Perú fins la Polinèsia. El seu objectiu era a demostrar que la gent de l’Amèrica del Sud fou la que va poblar la Polinèsia en l'època precolombina.

Thor té un enfrontament davant la comunitat científica. Es produeix quan arriba a New York i presenta la seva teoria i no és acceptada. Això ho denominarem com al principal conflicte, esdevé en un conflicte de caràcter social . A ell el que més l'afecta és que ningú creu en la seva teoria i aquest problema el porta a aferrar-se més encara a ella. Demostrar la seva teoria és converteix en el seu objectiu.

Obstinació i fins i tot obsessió poden definir-lo també, de fet ha de triar entre la família i la possibilitat de demostrar la seva teoria. Tria aquesta última superant així un conflicte de relació que és secundari, provocant un distanciament amb la seva dona que al final esdevé insuperable. El seu carisma i la seva capacitat de lideratge és el que permet mantenir l’expedició en marxa malgrat les dificultats. La seva determinació fan que el fet de no saber nedar no tingui cap transcendència.

L’altre personatge principal el film és en Herman Watzinger la personalitat del qual evoluciona essent en un principi un enginyer reconvertit a venedor de neveres sense massa fortuna en la seva vida professional i personal.

L’atrapa l'entusiasme de Thor i creu en la seva teoria. Però al llarg del film és veu com comença a dubtar i a caure en el desanim en descobrir com la balsa es comença a deteriorar. De fet es podria dir que mai ha estat totalment segur de la teoria de Thor perquè entre les seu equipatge porta cable d’acer, per si de cas.

Personatges secundaris:

Erik Hesselberg és el que més coneix a Thor, és el seu confident i el que de tant en tant el fa entrar en raò. És l'encarregat de les mesures i un home simpàtic amb molts coneixements de la mar. És l'artista del grup i qui pinta la vela de la balsa.

Torstein Raaby, tècnic de radio, és un home divertit i positiu, definit per Thor com "un home, l'única preocupació del qual eren les dones i el whisky".

Knut Haugland, també tècnic de radio, és un ex-heroi de la segona guerra mundial, reservat i afligit.

Bengt Danielsson, etnògraf amb coneixements sobre l’ús de càmeres de cinema. S'enrola a l’expedició KonTiki després d'haver passat un any a l'Amazones i amb moltes ganes de noves aventures. Ell és l'encarregat de filmar l'expedició i de cuinar.

Liv Coucheron-Torp, la dona de Thor, és una persona disposada a estar al costat del seu marit fins al punt de què quasi perd la vida a la Polinèsia. Quan Thor decideix fer l’expedició, veu que el seu futur junts és impossible.


2. ELS PUNTS DE GIR

El primer punt de gir, al final del primer acte -Exposició-, és quan el protagonista pretén entregar la seva teoria de la relació Perú-la Polinèsia, és a dir, la Polinèsia fou poblada per l’Est -Amèrica Llatina- (Ruta de l’Est, seguint els vents i les corrents est-oest) a Nova York, després dels seus 10 anys visquent a la Polinèsia i d’haver teoritzat les seves experiències, estudis i observacions la illa de Fatu Hiva.

Diferents editors i el National Geographic li posen en qüestió i dubte la seva teoria, reptant-lo a fer la mateixa ruta tancant-li però qualsevol opció al finançament. És en aquest moment quan Thor decideix demostrar que els seus estudis són certs, fent ell mateix el mateix viatge de 8000 Km per l’oceà Pacífic amb un equip expeditiu i una embarcació construïda igual a la usada per l’expedició original de Tiki 1500 anys abans.

En aquest punt, Thor fa una fissura important principalment amb la seva família, a la que d’alguna manera “abandona” per tal de demostrar que la seva teoria és certa.

Aquests esdeveniments són els que fan que es creï un conflicte davant el desenvolupament de la trama i que es produeixi un canvi de direcció de la història: Thor no passarà el Nadal amb la seva família a Noruega sinò que decideix sobtadament encetar el viatge per l’Oceà Pacífic per tal de demostrar la seva teoria.

El segon punt de gir és després de que el personatge defineixi el seu objectiu: el viatge per l’oceà amb el seu equip d’expedició.

Es passa per diverses situacions difícils: les tempestes, els taurons i l’escepticisme dels companys d’expedició en l’aventura, per exemple, quan Herman, l’enginyer ex-venedor de neveres, alerta a Thor de que la balsa construïda amb cordes i troncs seguint el patró original, està en estat delicat i que pot col·lapsar en breu. Li planteja la possibilitat vàries vegades d’utilitzar cables metàl·lics per enfortir el conjunt de fustes. Thor sempre s’hi nega, arribant a l’extrem d’entrar en gairebé estat de fúria. Thor pren de les mans el material (els cables) que Herman li ofereix i els llença a ple oceà.

El segon punt de gir culmina quan a poca distància de la costa, l’equip ha de passar l’escull de Raroia. L’enginyer Herman dóna indicacions de com es pot sobrepassar aquest ancorant la balsa fins a un cert nombre d’onades i tot i que l’equip segueix aquest mètode, l’àncora no resisteix fins la onada indicada.

El protagonista es troba a punt de poder demostrar la seva teoria, però també de quedar-se’n a les portes i no aconseguir-ho si no superen la dificultat final de passar l’escull. El coratge i la confiança de Thor en l'enginyer Herman, així com de tot l’equip, fa que tirin endavant i finalment se’n surtin.

Aquí es produeix un fet inesperat: el trencament de l’àncora abans de temps canvia la previsió de l’acció. Després de moments d’alta tensió dramàtica posant en dubte si l’expedició superarà l’escull, finalment aquest surt endavant i arriba a la costa. Se’ns avisa que el final és pròxim, ja que s’ha arribat al clímax, i s’ha assolit l’objectiu. A partir d’aquí les escenes són resolutives i defineixen el final de la història.


3. ELS ACTES

Acte I (Exposició):

Presenta a Thor, un nen noruec àvid d’aventures i riscos que es converteix en explorador quan és adult.

Fa els seus estudis plàcidament per la Polinèsia acompanyat de la seva dona durant 10 anys (estat de pau).

Però la seva plàcida existència es dissol per un seguit d’esdeveniments que el tornen incondicional a la idea de que Fatu Hiva (l’ illa on es troba) va ser colonitzada des de l’est, pels Sud Americans de l’època. Alguns d’aquest fets: la seva dona li fa notar que remar contra corrent no es una forma lògica de desplaçar-se pels oceans, el descobrir una varietat de pinya de l’illa present a Sud Amèrica i sobretot una conversa amb un habitant nadiu que afirma que el seu poble vé de l’est.

Aquest darrer és l’esdeveniment detonant o «ganxo» de la història en el primer acte: Tei, un habitant indígena de Fatu Hiva (una illa de la Polinèsia) afirma a Tor i a la seva dona Liv que Tiki (Dèu del Sol i un dels primers colonitzadors de l’illa) va arribar des de l’est arrossegat per les corrents marines, i no per l’oest com afirmen els coneixements migratoris. “Tot ve de l’est, les corrents el vent i el sol. Tiki va navegar cap el sol.”

Thor desitja que el món científic el reconegui a ell i a la seva teoria. Així que quan un editor li suggereix sarcàsticament que creui el Pacific de Sud Amèrica a la Polinèsia amb una balsa per demostrar-la i ell accepta el repte.

Acte II (Desenvolupament):

Thor tracta de formar una tripulació de mariners a Nova York, però el tracten de boig al saber que el viatge es realitzarà en balsa. Però per casuística del destí, Herman (un enginyer venedor de neveres) escolta la proposta que fa Thor a uns mariners. Herman queda extasiat per la idea de donar-li un gir al seva monòtona vida i intercepta a Thor per oferir-se com a tripulant de l’expedició. El personatge defineix el seu objectiu.

Així que finalment Thor aconsegueix reunir una tripulació de vells amics i es posa en acció per recaptar una subvenció per l’expedició. Aquesta, arriba de la butxaca del president peruà, que no vol deixar la oportunitat de demostrar que els peruans de fa milers d’anys van colonitzar la arxipèlag polinesi. Amb el recolzament del president de Perú, construeixen la balsa que junt a la corrent atlàntica meridional els portarà a l’èxit. Feta la balsa, s’aventuren a la mar.

Una vegada en marxa, els obstacles no triguen en arribar, l’Erik (l’expert en navegació) comunica a Thor que no estan seguin la corrent equatorial del sud, sinó que s’estan dirigint cap el remoli de les Galàpags. Això ve succeït de tempestes que posen en perill les seves vides. Els problemes de ràdio posen en perill l’expedició per la banda mediàtica. Tenen una trobada força desafortunada amb una balena i els taurons cada vegada es tornen una amenaça més real.

Per acabar-ho d’adobar Herman (l’enginyer) revela a Thor que la barca s’està deteriorant, li prega que li doni permís per reforçar l’embarcació amb materials moderns. Thor, amb fe cega en la seva teoria, tira els materials per la borda i recrimina a la seva tripulació que què hi fan a l’embarcació si no hi creuen en Tiki. Aquesta crisis desemboca en la caiguda de Herman a l’aigua plena de taurons. Com Thor no sap nedar, Knut heroicament es llença a l’aigua per salvar-lo.


Com la calma que arriba després de la tempesta, a l’endemà, donant fi al segon acte, l’Erik fa saber a Thor que es troben a la corrent equatorial del sud.

Acte III (Ajustament):

L’arribada a la Polinèsia es imminent, la tripulació es relaxa. Contemplen la immensitat del cel estrellat en mig del Pacífic. Aquesta tranquil·litat es trenca quan s’adonen que de que no arribaran a terra si no creuen l’escull de Raroia. Herman suggereix creuar l’escull aprofitant les onades.El clímax de la pel·lícula es produeix quan tiren l’àncora improvitzada per poder superar l’escull de Raroia aprofitant la prominència de la 13ª onada. Després de la tensió d’aquesta escena no hi han més escenes de resolució i tensió.Surten victoriosos del repte i arriben a la platja de l’illa, així demostrant que es possible realitzar el viatje de Sud America fins a la Polinèsia en una balsa com la de la prehistòria.


4. LES SEQÜENCIES

Les seqüències són el que podem entendre per una unitat narrativa. Cada seqüència pot ser interpretada com una història individual dins del film. La suma d’aquestes conforma la pel·lícula. Fent un símil literari podrien ser els capítols d’un llibre.La majoria de les seqüències són en un mateix escenari amb discontinuïtat de temps donat que gran part d’aquestes es produeixen a la balsa. Quan Thor parla amb les seva dona per telèfon o quan llegeix la carta final podem observar seqüències alternatives dos accions simultànies separades en l’espai. També podem trobar seqüències amb més d’una escena sense continuïtat temporal entre aquestes al principi i al final del film. La seqüència 1: Incident infantesa en seria un bon exemple.

Aquestes són les seqüències de KonTiki:

Seqüència 1: Incident infantesa

Thor, amb pocs anys d’edat, decideix arriscar-se a intentar recuperar una serra, malgrat aquesta es troba al mig d’un tros de gel en un llac. Cau a l’aigua i és rescatat per un dels seus companys. Els seus pares li demanen que no torni a fer imprudències.

Seqüència 2: La recerca a la illa de Fatu Hiva

Thor està amb la seva dona a Fatu Hiva, una illa de la Polinèsia, l’any 1937 on estudien als seus habitants i les seves plantes. Es llavors quan descobreixen que una pinya originària de Sud Amèrica es troba també en aquesta illa.Pregunten a un dels habitants de l’illa i els explica que els seus avantpassats varen venir de l’est, seguint el sol, les corrents i el vent. Això contradeia el que fins llavors s’havia explicat, que els pobladors de la Polinèsia havien arribat d’Àsia.

Seqüència 3: Publicar la tesis

Thor visita diferents editors per trobar algú que vulgui publicar la seva teoria, però ningú creu que tingui raó. Arriba a la conclusió que l’única forma de que algú se’l cregui, és demostrar que amb una balsa lleugera pot recórrer 8000 km des de Sud Amèrica fins la Polinèsia. Per trobar finançament s’adreça a la revista National Geogràfic que el titlla de suïcida. Continua buscant ajuda fins que per casualitat topa amb Herman Watzinger un enginyer venedor de neveres que se’l creu.

Seqüència 4: Preparació de l’expedició

Com que encara no ha trobat els diners necessaris en lloc de tornar a casa decideix anar a Lima, Perú, amb el seu nou company Herman. Truca a la seva dona, que està a Noruega amb els seus dos fills, i li explica que no tornarà. L’emplaça a que l’esperi a Taití. A Callao el febrer de 1947 es troben a més de Thor Heyerdahi i Herman Watzinger, Knut Haugland i Torstein Raaby que són els operadors de ràdio, i Erik Hesselberg l’amic que li va salvar la vida quan era un nen i que ja ha navegat a alta mar. Mentre Thor intenta muntar una càmera en el seu hotel, apareix Bengt Danielsson un etnògraf que s’ofereix a participar en l’expedició i fer un documental.Donat que els diners no arriben Thor decideix visitar al president del Perú que no dubta en ajudar-lo davant la possibilitat de demostrar que el seu poble va descobrir la Polinèsia. Aconsegueix que l’exercit americà doni tots els subministres necessaris, i construeixen la balsa.


Seqüència 5: L’inici de l’aventura

Carreguen la balsa i fan un sopar abans del gran dia. Llavors Thor recorda com quan estava a la Polinèsia va haver de córrer per salvar a la seva dona ferida i com ella va haver de deixar-ho tot per no perdre la vida. Truca a la seva dona per explicar-li que a l’endemà marxaran.El 28 d’abril de 1947 una multitud acomiada l’expedició amb tots els seus membres vestits elegantment.

Seqüència 6: La travessa

Alcen la vela i comencen a navegar. Però no van en el rumb correcte. A la nit és topen amb el primer tauró. Herman te dubtes de que les cordes aguantin però Thor el tranquil·litza. Peixos voladors apareixen a la coberta. La ràdio no funciona perquè estan massa a prop de la costa. Segueixen navegant nord nord-est. Sembla que ve una tempesta però Thor no desperta al seus companys perquè pensa que no és important.

Seqüència 7: La tempesta

Una tempesta impressionant desperta a tothom, grans onades intenten plegar la vela, aquesta es trenca . Thor cau a l’aigua però l’aconsegueixen rescatar.La balsa ha aguantat, comproven la seva posició i van directes cap al remolí de les illes Galàpags, Thor continua tenint confiança. Amb un globus pugen un fil que fa d’antena, per fi escolten alguna cosa per la ràdio, però el lloro que porten talla el cable i perden la comunicació.

Seqüència 8: La Balena

Mentre naveguen s’ acosta una enorme balena. Tots surten per veure-la. Herman no les té totes, creu que els pot fer bolcar. Víctima del pànic clava un arpó a la balena que arrossega la balsa. Erik cau a l’aigua, per sort la corda de l’arpó es trenca i pot ser rescatat. La situació genera una gran tensió que és apaivagada per Thor.

Seqüència 9: La ràdio

Torstein intenta arreglar la ràdio, mentre ho fa, apareixen uns éssers lluminosos en el mar, que fan llum sota la balsa. Al dia següent inspeccionen la balsa per sota, dins d’una cistella, quan apareix un tauró. L’enginyer adverteix que la fusta s’està començant a fer malbé cosa que contravé a Thor. Finalment la ràdio funciona i envien un missatge a l’ambaixada noruega a Washington donant notícies de la seva gesta.

Seqüència 10: El tauró.

En el petit bot inflable Thor filma la balsa a uns metres de distància quan apareixen un grapat de taurons que el fan tornar ràpidament. Passada una estona el lloro que porten és devorat per un tauró el que provoca la ira de Knut Haugland i amb l’ajuda de l’altre operador de radio Torstein en cacen un. El maten vessant gran quantitat de sang.L’enginyer treu dos rotllos de fil d’acer i els ofereix per reforçar la balsa. Això provoca una crisi a bord, Thor s’hi nega i els llença al aigua juntament amb les seves coses.Llavors Herman cau a l’aigua amb els taurons, davant la situació desesperada Knut es llença a l’aigua per salvar-lo i finalment ho aconsegueix.Knut li confessa a Herman els seus crims de guerra i Thor es disculpa per no salvar-lo confessant que no sap nedar, Herman li diu que tots ja ho sabien.


Seqüència 11: L’Equatorial del sud

Erik fent els seus càlculs els situa per fi a l’equatorial del sud, cosa que provoca una gran alegria a tots. Tornen a informar per radio dels seus avenços explicant que l’home primitiu no veia el mar com una barrera sinó com un mitja de comunicació. Tots els que no l’havien cregut comencen a veure que potser si, que tenia raó.

Seqüència 12: Dia 101

7 d’agost de 1947, per fi veuen un ocell, senyal de que estan a prop de terra ferma. Thor reparteix els passaports i els informa del més gran perill que els queda per superar. L’escull de Raroia una barrera difícil de superar. Herman proposa passar per sobre aprofitant que cada 13 onades es repeteix un patró de menys a més alçada.Erik entrega una carta a Thor de la seva dona Liv, que ella li havia donat per ser oberta en arribar a la Polinèsia, ell la guarda. Després es disposen a intentar-ho amb una ancora improvisada tot esperant a la onada 13. La corda es trenca a la novena onada. Aconsegueixen passar tot i que la balsa queda malmesa. Estan només a uns metres de la platja. Ho han aconseguit. Thor és el primer en trepitjar-la. Hi ha un esclat d’alegria.Thor llegeix la carta que suposa la fi del seu matrimoni.

Seqüència 13: Post KonTiki

De cada un dels membres de l’expedició i Liv, la dona de Thor, s’explica quin va ser el seu futur després d’aquesta aventura, a que es van dedicar, i les seves accions més destacades fins a la seva mort.


5. SINOPSI

El noruec Thor Heyerdahl, que ja des de petit mostra la seva predisposició a assumir reptes i desafiaments, es converteix en etnògraf i explorador.

Durant deu anys de la seva vida (1937-1947) s’estableix a la illa de Fatu Hiva, on viu amb la seva dona i treballa en observar i estudiar aquesta illa de l’arxipèlag polinesi, en ple contacte amb els nadius del lloc i les costums locals.

Un seguit de fets fan que Thor s’aferri a la idea de que aquella illa fou poblada des de l’est, pels habitants de Sud Amèrica: el remar contra corrent amb la seva dona i adonar-se’n de la dificultat que això suposa, el descobrir una varietat de la pinya a la illa originària de Sud Amèrica i una conversa amb un nadiu, qui li diu que el seu origen és a l’est, tal i com ho són els vents, les corrents i la sortida del Sol. L’habitant nadiu li parla de Tiki, el Déu del Sol, el primer colonitzador i ancestre de Fatu Hiva, que va arribar-hi seguint al Sol ponent, és a dir de est a oest.

Després d’escriure la seva teoria del primer poblament de la Polinèsia per part dels peruans (Amèrica i Polinèsia: Història de les relacions prehistòriques), Thor, l’any 1947 decideix presentar-la a Nova York a diferents editors per tal de poder-la publicar. Aquesta li és rebutjada per falta de proves i fins i tot se’l repta a fer la mateixa ruta en una balsa de fusta ell mateix per demostrar-la.

Thor demana a la revista National Geographic finançament per a poder dur a terme l’expedició de Perú a la Polinèsia, però aquesta li és dràsticament negada.

Decideix formar una tripulació per fer el viatge i de manera casual en local d’oci, topa amb un enginyer ex-venedor de neveres, Herman Watzinger, qui esdevé el seu primer acompanyant de viatge i recolzador de la seva teoria.

La decisió d'encetar una ruta tan llarga i arriscada suposa un conflicte amb la seva esposa, Liv, qui no li dóna suport en cap moment.

Al febrer de 1947 a Callao, Perú, Thor presenta a Herman els altres membres del equip, antics companys que han estat operadors de ràdio -Knut Haugland i Torstein Raaby- i un amic de la infància- Erik Hesselberg-. L’etnògraf Bengt Danielsson s'afegeix a l’expedició per fer-ne un documental.

Thor decideix visitar al president del Perú, José Bustamante, qui no dubte en ajudar-lo davant la possibilitat de demostrar que el seu poble va descobrir la Polinèsia. Aconsegueix que l’exercit americà doni tots els subministres necessaris, i construeixen la balsa amb exactament els mateixos materials i tècniques que la que fou construïda per Tiki 1500 anys abans.

El dia 28 d’abril de 1947 a Perú s’enceta un viatge de durada prevista de 100 dies en el que sis homes han de navegar 8000 Km del Pacífic en una balsa feta de fusta, cordes i una vela per demostrar la teoria de Thor de les relacions prehistòriques Amèrica i Polinèsia.


El viatge en balsa passa per alts moments de tensió: fortes tempestes, presència de balenes, atacs de taurons, caigudes dels tripulants a l’aigua, dubtes en la certesa de la ruta i la resistència de l’embarcació, escepticisme general de l’expedició en molts moments i el constant entestament de Thor en les seves fermes creences.

El 7 d’agost de 1947, dia 101, la visió d’un ocell els indica de que estan a prop de la costa. Malgrat l’eufòria Thor, informa a l’equip de que queda el més difícil i perillós, superar l’escull de Raroia. Herman proposa passar per sobre esperant a la onada número tretze, la més alta.

Amb una ancora improvisada ho intenten però la corda es trenca abans d’hora, tot i així aconsegueixen arribar a uns metres de la platja. El primer en trepitjar-la és Thor. L’alegria i l’emoció esclata. Ho han aconseguit. La teoria ha quedat demostrada.

Thor llegeix el final del seu matrimoni en una carta de la seva dona escrita per aquell moment i lloc, que Erik li entrega abans de saltar l’escull de Raroia i que ha guardat durant tot el viatge. El seu esperit explorador i aventurer cap a allò desconegut, la seva força de voluntat i la recerca constant de reptes que va enamorar la Liv, finalment ha destruït el seu matrimoni.

Després de la proesa, Thor segueix treballant com a etnòleg experimental, escriu un llibre de l'expedició que es tradueix i publica àmpliament i en fa un documental. La resta dels membres enceten noves vides que els connecten amb la Polinèsia, l’art, les expedicions, el mar o fins i tot els afers polítics.


6. VALORACIÓ DEL TREBALL EN GRUP

El Fòrum de l’assignatura s’ha utilitzat per presentar-nos individualment i per fer una primera organització del treball en grup, així com per determinar dates i assignar rols.

Els dubtes i comentaris sobre els diferents apartats es duen a terme en el Fòrum de l’assignatura.

Un document de Google Docs amb els diferents apartats de la PAC s’ha usat per fer aportacions (de manera asíncrona) de cada un dels membres. Cada membre del grup té un color assignat per tal de diferenciar-ne els textos.

S’ha utilitzat el xat de Google Docs per a fer comentaris síncrons de l’activitat. Després de cada xat s’ha deixat un registre al Fòrum de l’assignatura.

Una redacció final, correcció ortogràfica, unificació del redactat i presentació s’ha dut a terme al final de la PAC.

Per ser la primera PAC del semestre i per tractar-se d'un primer treball en grup del semestre, a al grup li ha costat una mica arrencar. A la reunió síncrona i al Fòrum al principi ha costat una mica trobar el ritme i posar-se d'acord, però finalment s’han pogut anar resolent els temes.

Els punts corresponents a redactats que s'havien de contrastar amb conceptes del temari o punts com la sinopsis han tingut un punt de dificultat major.

La pregunta dels personatges és la que ha costat més d’enfocar. Però en general no s’han tingut problemes en incorporar les opinions de tothom perquè aquestes han estat sempre fetes amb molta correcció, amb un to positiu i ben argumentades.

Sens dubte la part ha ajudat més a avançar ràpidament han estat les dues trobades síncrones abans de l’entrega. Cal tenir també en compte que s'han produït quan tothom ja tenia treballada la seva part i fins i tot ja havíem pogut veure la de la resta de companys

Es valora l'activitat com a positiva, per tal de començar a entrar de ple en la matèria i el ritme de l'assignatura així com per conèixer nous companys, malgrat que un treball en grup suposa un esforç més gran que fer-lo individualment. Això queda compensat pel fet d'adquirir les habilitats necessàries per poder formar part d'un grup de treball, alhora que pots descobrir nous enfocs i maneres de veure les coses.

Malauradament també hi ha hagut la sensació que la càrrega de feina i temps de dedicació no ha estat igual pels quatre membres del grup.


7. REFERÈNCIES

Col·laboradors de Wikipèdia [2014] “Kon-tiki (expedición)” [Publicat a la página de la wikipèdia en castellà <http://es.wikipedia.org>, última revisió 6 de octubre de 2014] [Data de consulta: 6 de octubre de 2014] http://es.wikipedia.org/wiki/Kon-tiki(expedición)

Col·laboradors de Wikipèdia [2014] “Kon-tiki (película)” [Publicat a la página de la wikipèdia en castellà <http://es.wikipedia.org>, última revisió 5 de octubre de 2014] [Data de consulta: 5 de octubre de 2014] http://es.wikipedia.org/wiki/Kon-tiki(película)

The Kon-tiki Museum Editors " Thor Heyerdahl (1914 - 2014) ". [Publicat el 4 de juny 2014 a The Kon-tiki Museum<http:// http://www.kon-tiki.no/en/>] [Data de consulta: 1 d’octubre de 2014]http://www.kon-tiki.no/en/page/thor_heyerdahl_100_year

Heyerdahl, Thor (1991) La expedición de la Kon-Tiki. Barcelona:Juventud.

Kon-Tiki (Dir. Thor Heyerdahl) [DVD] Documental, Coproducció Noruega-Suecia; Artfilm / Syncronfilm, 1950

Kon-Tiki (Dir. Joachim Rønning, Espen Sandberg ) [DVD] Coproducció Noruega-Reino Unido-Dinamarca; Recorded Picture Company (RPC) / Nordisk Film Production / DCM Productions, 2012

http://www.kon-tiki.no/en/page/thor_heyerdahl_100_year

http://www.kon-tiki.no/en/

http://es.wikipedia.org/wiki/Kon-tiki(pel%C3%ADcula)

http://es.wikipedia.org/

http://es.wikipedia.org/wiki/Kon-tiki(expedici%C3%B3n)

http://es.wikipedia.org/

narrativa interactiva pac1.1

Marketing