Edició de LleidaDIMARTS · 2 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14505 - AVUI / Any XL. Núm. 13375 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P48

Anna Geli. Diputada electa de JxCat

“Hi ha una ferarabiosa quereacciona demales maneres”

116119-1141031w

1215

03-1

1363

83w

Resultat del sorteig

567951r PREMI

647732n PREMI

751823r PREMI

326954t PREMI

682115è PREMI

CONSULTA · Si el 21-D haguésestat un referèndum, el sís’hauria imposat per 4 punts

L’independentisme,en plena formaPREVISIONS · Els partidarisde la república són molt a propde la majoria social absoluta

P10-15

Uns banyistes participen en el ja tradicional primer bany de l’any, organitzat pel Club Atlètic Barceloneta ■ ENRIC FONTCUBERTA

NACIONAL P20

Cap d’Any sense incidents, tret d’una caiguda mortal a Barcelona

Tranquil·la entrada del 2018

NACIONAL P6-8

El comerçexterior ila indústriamantenenl’economiaEl mercat laboral,un repte a Catalunya

NACIONAL P16-17

La Grossa troba elseu Sort a CampdoràL’establiment que va distribuir el primerpremi als Pastorets de l’Ametlla deMerola ja havia venut el segon el 2016

Membres dels Pastorets celebren el premi ■ J. LOSADA

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

o soc antiespa-nyola. De fet,

simpatitzo amb el po-ble espanyol, amb unahistòria tan terrible.És l’Estat el que emrepel·leix.

La seva retòrica falsa i plúmbia, laseva apel·lació a “incitación al odio” o“delito de desobediencia”, com si fosuna religió. A l’Estat espanyol va gua-nyar el feixisme, i encara dura; això dela plataforma del Castor és només unaanècdota.

Empresonar gent innocent, que go-sen opinar, un rei que diu que no és reide tothom sinó dels qui no són inde-pendentistes... No: aquest Estat no ésel meu, per més solidaritat que sentipels assassinats d’Atocha o per la de-fensa de Madrid contra el feixisme.

És admirable que un poble hagi so-breviscut a la Contrareforma i la Inqui-sició, sense haver fet ni la revolucióburgesa ni la revolució industrial, ambprofundes estructures feudals. Però ésun gran poble i m’hi sento solidària.

El hàndicap, però, és l’humor: l’hu-mor castellà m’és indigerible. Rectifi-co: m’era indigerible, perquè ara ha

evolucionat d’una manera admirable.Sovint no has de suportar acudits

sobre gangosos ni mariques, sinó que,essent com és un bon termòmetre elsentit de l’humor, ha evolucionat.

Soc una espectadora sovint com-plaent d’un programa televisiu que esdiu Ilustres ignorantes, on l’enginy ésmés important que l’estirabot. Sé ques’han fet molts esforços en aquesta di-recció i els aplaudeixo.

Ara bé: l’humor català –compresostots els Països Catalans– no té paran-gó. Darrerament faig el que sigui perno perdre’m l’Està passant de Toni So-ler, Jair Domínguez i Òscar Andreu.Genial. Riure’s de l’altre (un estranger,una dona, una altra ètnia, la gent queté la mala sort de dormir al carrer) ésmiserable i ofensiu. Està passant és alsantípodes: humor de debò, talent.

L’altre dia deia Joan Manuel Tresser-ras que la cultura és un concepte am-pli que engloba la política i l’economia.Quanta raó que té. I l’humor és unapart excelsa de la cultura. Riguem,doncs.

I riguem també amb ironia, és a dir,amb talent.

N

Keep calmIsabel-Clara Simó

‘Està passant’

L’humor és una part excelsade la cultura. Riguem, doncs,i riguem també amb ironia,és a dir, amb talent

bans es deia: “Bon Nadal i millorany nou.” A què obeïa aquestmillor? ¿Millor que Nadal? ¿Mi-

llor que l’any passat o en curs? A miem sembla que era per no repetir bon,però alerta aquests dies a dir millorany, en referència al 2018, perquè elspartidaris de l’article 155 hi poden ob-servar una crítica a certs aspectes po-líticament desagradables del 2017 ienviar-nos jutges i policies a dissuadir-nos del desig i a interrogar-nos sobreel malestar.

Per a mi, el 2017 ha estat funest. Sem’ha mort el germà i se m’ha mortl’amic. El germà, pensant-se que éremindependents; l’amic, creient que hoseríem abans d’acabar l’any. Tots dos,amb molts projectes vitals per enda-vant. El 31 desembre a la nit no vaigtenir l’amic a taula per primera vegadaen quaranta anys o més; per Capd’Any, dia del meu sant, no hi vaig te-nir el germà per primer cop des queérem petits. Havíem brindat perquè el2017 fos bo, o millor. Em començo amirar els anys amb aprensió; però, detotes maneres, bon o millor 2018, iper molts anys i que duri.

A

I políticament? Un patir, és clar. Pa-timent anímic com mai, amb conse-qüències somàtiques, que es va accen-tuar a partir de l’1 d’octubre, dia delreferèndum atonyinat. Tot seguit –iara se’m confon l’ordre però no tincganes de fer comprovacions cronològi-ques–, les detencions dels pacifistesJordi Cuixart i Jordi Sànchez, acusatsde violents; dels membres de la mesadel Parlament; del vicepresident, OriolJunqueras, i de mig govern; la fugidadel president Puigdemont i altres con-sellers a Brussel·les, on encara són,com encara són a la presó els Jordis,Junqueras i el conseller Joaquim Forn.

“Millor any nou”, però l’any nou co-mença com va acabar el vell, amb in-nocents empresonats i exiliats. Dic in-nocents fins i tot atenent-me a la lleivigent i constitucional: tots ho sónfins que no es demostri el contrari, i elcontrari no s’ha demostrat perquè nohi ha hagut judici. El consol: l’indepen-dentisme es va imposar malgrat tot enles darreres eleccions convocades pelpresident Rajoy, i el referèndum es vacelebrar tot i la policia que en nombremassiu l’havia d’impedir i que prèvia-ment havia fracassat a l’hora de loca-litzar les urnes. Ho guanyem tot,anem de victòria en victòria, però ellstenen la força dels jutges que citen tot-hom, la policia i la censura.

El president Mariano Rajoy, en undiscurs de fi d’any als seus parro-quians, va cometre un lapsus queFreud hauria antologat. Va desitjar“Feliç 2016”. Si se salta el 2017 és per-què no li ha estat rendible: a ell i alsseus sequaços menys que a nosaltres.Si no li surt dir “2018” és perquè elveu pitjor que el 2017. Si ell l’augurapitjor, deu ser que potser serà millorper a nosaltres. Millor any nou.

“Si Rajoy sen’oblida és que elveu pitjor per a elli bo per a nosaltres

Vuits i nous

Millor anyManuel Cuyàs

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/dvqiuj

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

othom té dret a marcar el perfilque vulgui. ERC ha de pair queno ha estat el partit independen-

tista més votat i té el dret a creure quepart de la culpa és d’un discurs, el dela restitució, trampós, de JxCat. LaCUP ha d’analitzar per què gent quel’havia votat ara ho ha fet per Puigde-mont, no pas per ideologia, obvi, sinójustament per donar suport a la insti-tució. Puigdemont era el vot més tren-cador amb Espanya. I JxCat haurà dedemostrar que l’eslògan de campanyaera més que un eslògan i que la resti-tució no només es vol, sinó que és pos-sible. Però aquest període de temps ésfinit. I més amb un PP que intentaràburxar en aquestes possibles divisionsi que ja ha marcat el ple de constituciódel Parlament per al 17 de gener,abans del termini màxim. Els tres par-tits del 155 encara no han perdut l’es-perança de governar, tot i tenir mino-ria al Parlament i, mentre vuit dels di-

T “Per avançar,caldrà crear ponts dediàleg, amb tothom

putats independentistes no puguin vo-tar, esgotaran totes les opcions. Nooblidin que el terreny de la guerra bru-ta continua obert.

Però, deia, la realitat és la que és i elbloc independentista no té altra opcióque posar-se d’acord. La impossibilitatd’una trobada física entre Puigdemonti Oriol Junqueras complica les coses,però ja trobaran la solució. Cal elimi-nar el 155 al més ràpid possible i totsen són prou conscients. Ara, i un cophi hagi acord, el que sigui, per a la in-vestidura, què? És obvi que no es pot

tornar a fer el mateix. L’objectiu finalsí que és el mateix: la independència iel desplegament de la República. Però,com i amb quins terminis? Caldrà unfull de ruta clar i explicable.

I caldrà, sobretot, ser conscients dela realitat. I la realitat és que un 25%de la població del país ha votat un par-tit que va néixer únicament i exclusi-va per aniquilar culturalment i políti-ca la nostra nació. Tothom que els vavotar ens volia aniquilar? Segur queno. Hi ha haver gent que es va sentiragredida, gent que va tenir por... gentque, simplement, va reaccionar a unapossibilitat real. Barris rojos s’hanconvertit en taronges sense importar-los les mesures econòmiques ultralibe-rals a què van donar suport. I caldràtreballar per revertir això, caldrà tre-ballar als barris, caldrà crear ponts dediàleg amb els comuns, amb el PSC... iamb els unionistes. Caldrà treballarmolt. L’objectiu final s’ho val.

Se’ns gira feinaJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

La lleugera frenada de l’eco-nomia prevista per al 2018 no

tindrà a veure ni amb el sobiranis-me ni amb la inestabilitat política,com algunes veus s’apressaran aassenyalar, sinó que és un fet pre-vist des de fa més d’un any. Però lapossible frenada posarà de mani-fest la persistència dels principalsproblemes econòmics de Catalu-nya. Cal recordar que la indepen-dència no es demana, com afirmenels analistes de traç gruixut, perquèels catalans odiïn Espanya, sinó persolucionar els problemes econò-mics –i els socials– en vista que anyrere any l’Estat espanyol no pot ono vol fer-ho.

El principal problema que té enaquests moments Catalunya ésl’atur i l’estructura laboral. És certque la nostra taxa de desocupacióés inferior a l’espanyola, però conti-nua sent massa elevada en relacióamb l’Europa avançada. Aquestadesocupació s’explica perquè enca-ra hi ha moltes ineficiències. Cata-lunya continua sent forta en expor-tacions, i ho seria més si tinguésunes infraestructures més moder-nes. Com el corredor mediterrani,que fa anys que es reclama a Ma-drid sense que la metròpoli trobimai el moment ni el pressupost percompletar-lo. Però també es po-drien iniciar unes polítiques quepermetessin apostar més per l’es-tructura laboral que té futur, és adir, la que està fonamentada en elconeixement.

Sobta que alguns empresariss’estiguin reorientant cap a Espa-nya, per molt que el seu govern faci-liti el procés amb decrets i propa-ganda, quan és obvi que l’Estat ésincapaç de resoldre els problemesacumulats i que la República, senseels boicots ni els bastons a les ro-des, sí que seria capaç de solucio-nar-los.

Problemesque l’Estatno soluciona

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Alemanya encara no té govern i per això, en el seudiscurs de Cap d’Any, la cancellera va adoptar unaposició més reflexiva i autocrítica. És el que hau-rien de fer altres polítics, més a prop d’aquí, quees mouen en la inestabilitat. Però no ho fan. Reco-nèixer els errors és el primer pas de la solució.

DICTADOR DE COREA DEL NORD

Reflexió i autocrítica

El dictador de Corea del Nord fa un discurs apa-rentment conciliador però també avisa que té elbotó nuclear al seu despatx. El 2017 es va dedicara tibar la corda. Ho pot fer perquè Rússia i la Xinali permeten fer-ho. Però amb tants actors en joc,la història pot acabar en tragèdia.

-+=

-+=

Memòria novel·ladaCarme Martí

Comencem malamentKim Jong-un

-+=

Angela Merkel

Carme Martí es va donar a conèixer amb una bio-grafia novel·lada sobre Neus Català, superviventdels sinistres camps d’extermini nazis. Ara, Car-me Martí torna amb la història d’una cuinera du-rant la no menys sinistra postguerra a Catalunya.Exercici de la memòria, sempre necessària.

ESCRIPTORA

CANCELLERA D’ALEMANYA

De reüllBerta Roig

Càlculsaprofitats

l ministre d’Economia Luis de Guindos ha començatl’any fent càlculs sobre el cost que ha tingut per a

l’economia el procés independentista a Catalunya.Segons el ministre espanyol la factura s’apuja a almenys1.000 milions d’euros. És el càlcul que surt, explica DeGuindos, del menor creixement del PIB català en elquart trimestre de l’any en quatre o cinc dècimes. Sobreun PIB global de 200.000 milions aquesta porcióperduda per l’efecte de la inestabilitat política i laincertesa equivaldria a aquests 1.000 milions. En una

entrevista a la cadena SER elministre explicava que Catalunya hapassat de ser un motor per al’economia espanyola a ser-ne unllast. És curiós que el ministre d’ungovern que ja el 2015, el 2016 o aprincipis del 2017 deia que el procésfrenava l’economia catalana iespantava la inversió estrangera ara

parli com si el desastre hagués començat només apartir de l’1-O. Es veu que tot el que havien dit abans noservia, que Catalunya era el motor econòmic fins ben béel darrer trimestre del 2017. Difícilment algú amb dosdits de front s’atrevirà a dir que els esdeveniments delsdarrers mesos no han tingut cap impacte sobrel’economia catalana (i de retruc, per cert, sobrel’espanyola), però les ganes de buscar titularsdestructius són inesgotables i venen de lluny. Esperemuns mesos, i ja veurem quin és l’impacte i si realmentl’economia catalana és de veritat un llast.

E

El ministreDe Guindosdiu quel’economiacatalana ésara un llast

EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

l 21-D Inés Arri-madas es va con-

vertir en la primeradona que guanyaunes eleccions al Par-lament de Catalunya.

“M’agradaria reunir-me amb Arrima-das, que és qui ha guanyat”, deia M.Rajoy en la primera compareixençadesprés dels comicis. Però el primerque va fer el president del govern es-panyol va ser reunir-se a La Moncloaamb Albert Rivera, el mascle alfa deCiutadans. Això passava després queArrimadas considerés masclista ungag del programa de TV3 Polònia enquè apareixia com a titella d’un Riveraventríloc. Jo no sé qui és el ventríloc dequi, si Arrimadas de Rivera, Riverad’Arrimadas o Rajoy de Rivera, però esconstata el pitjor dels sucursalismes.Ja sé que la voluntat ulterior ésmenystenir el bloc independentista,veritable vencedor del 21-D, però pelcamí, entre Rajoy i Rivera, menyspreenla guanyadora de les eleccions a Cata-lunya i alimenten l’estereotip masclistaque Arrimadas volia combatre.

Em deia un polític català poc abansde les darreres eleccions, quan li pre-guntava quina candidatura considera-va més feminista, que Arrimadas en-capçalava la llista electoral d’un partitque representa valors masclistes.

Sigui com vulgui, Arrimadas no seràla primera presidenta de la Generalitat.Tanmateix, si l’estratègia involucionistaantidemocràtica recalcitrant espanyo-lista de M. Rajoy i el seu titella, el rei Fe-lip VI, persevera i no es pot restituir elgovern legítim –malgrat que aquestaés la voluntat popular majoritària ex-pressada a les urnes no fa ni dues set-manes–, dels escons de l’independen-tisme en podria sortir per fi una presi-denta i reparar així aquest greuge his-tòric al nostre país.

No, no compto la vicepresidenta es-panyola, Soraya Sáenz de Santamaría,com a presidenta de la Generalitat del155, perquè la Generalitat intervingudano és pas la Generalitat, és només unaGeneralitat titella, i el que és segur ésque l’únic ventríloc dels catalans sónles urnes.

E

Full de rutaEmili Bella

La primerapresidenta

Arrimadas esdevé la primeradona que guanya leseleccions, però el primer quefa M. Rajoy és reunir-se ambel mascle alfa de Ciutadans.Sembla un gag de ‘Polònia’

1any

El 2017 va ser l’any que es vacelebrar el referèndum. El PuntAvui va preguntar a centpersonalitats sobre quinahavia de ser la pregunta.

10anys

20anys

Dues cooperants de MetgesSense Fronteres (unaespanyola i una argentina) vanser alliberades després d’unasetmana d’estar segrestades.

Arran de la reestructuracióeconòmica, Rússia va viure unaetapa de desordre monetari.Per superar-la, es van emetrei difondre nous rubles.

I la pregunta? Alliberades Els nous rublesTal diacomavui fa...

Falta d’humanitat

b El jutge del Tribunal SupremPablo Llarenas manté OriolJunqueras al centre peniten-ciari d’Estremera des del 2 denovembre. Després que Jun-queras presentés un recurs, eltribunal l’ha citat per al 4 degener, quan decidirà si el deixaen llibertat. Per tant, Junquerashaurà passat el Nadal llunydels seus. Igualment, JoaquimForn, Jordi Sànchez i Jordi Cui-xart. El ministre Zoido acabad’ordenar la retirada de les for-ces policials enviades a Catalu-nya per evitar el referèndum.Ho hauria pogut fer abans deNadal i haurien tornat “a casapor Navidad”. Venia d’una set-mana, mantenir-los aquí? Sóndestacables exemples de man-ca d’humanitat, protagonitzatsper un ministre i un jutge. Si notenen humanitat amb les se-ves pròpies forces d’ordre comla poden tenir amb els rebels?FRANCESC GIRALT MARTÍNEZSant Just Desvern (Baix Llob.)

Conciliaciófamiliar

b Vivim en un país on la pa-raula conciliació seguida de laparaula familiar, es rebutgencom dos imants del mateixpol quan els acostes. Tenir fillsi una feina que et permeti veu-re’ls créixer sense morir-tede gana és gairebé impossiblede trobar. De fet, en conec al-gun cas, però curiosamentsón grans multinacionals es-trangeres, de països on enca-ra es pot dir que la conciliaciófamiliar és un fet. El millor delscasos que conec és els delsmestres, això sí, renunciant auna part del sou i de la sevacorresponent part de cotitza-ció a la seguretat social. És unpeatge massa car no poderveure créixer els fills i filles, nopoder anar als concerts deNadal, les festes de final decurs, a les exhibicions de dan-sa, i un llarg etcètera de coses.A més a més, hem de tenir en

compte que ens trobem enun dels països menys produc-tius d’Europa, però en què a lavegada la jornada laboral ésmés llarga. Canviar-ho és a lesnostres mans, aturem màqui-nes i demanem a les empre-ses una major implicació enles millores de la conciliaciófamiliar i laboral.ARNAU BERBELGelida (Alt Penedès)

Contradiccionsen les normesde contaminaciób En la meva família tenim dosautomòbils, tots dos de gasoli-na injecció, un del 1996 i l’altredel 2004. Els dos vehicles hanpassat la ITV; el del 1996 con-tamina menys que el del 2004segons les dades de la inspec-ció. El més curiós és que al del2004 li han donat l’adhesiu dela DGT per poder circular elsdies de contaminació i a l’altreno. La cosa no acaba aquí.Després d’informar-me pels

ajuntaments i pel Síndic, diuenque no és pel que contamines;és pels anys o la matrícula quetens. He intentat informar-meper modificar l’automòbil i queno contamini passant-ho aconsum de gas. Tampoc hapogut ser. M’he trobat que nopuc fer aquest canvi ja quetambé va per matrícula. Des-prés de totes aquestes negati-ves solament queda pensarque el que més els importa noés reduir la contaminació; ésque es venguin més cotxes. Es-pero que revisin les normesque volen aplicar ja que nocrec que aconsegueixin reduirla contaminació ja que afectaun 14% dels automòbils i moltsno fem ni 3,000 quilòmetres al’any i no tenim calés per a unde nou. Solament estem auto-ritzats a contaminar de les vuitdel vespre a les set del matí.Mare de Déu de la pedregada!,quina idea tan bona han tingutels savis de la contaminació.JOSEP MEGÍAS VERGÉSSant Adrià de Besòs (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“ La restauracióal país que acullel president pottenir un cert interès,si més no percomprovar queen té poc

escriptor i diplomàtic Josep Car-ner, exiliat i professor (1945-mort) al país de la xocolata i la cer-

vesa, va escriure la poesia Bèlgica sobreaquest no-país que malsuma una part deNederlàndia (Flandes) a un departamentfrancès (Valònia). Com que Albiol ha infec-tat l’adjectiu normal –frisem perquè l’ex-pert Dr. Borrell visiti el mot–, direm que siCatalunya fos un país corrent, tothom quehagués anat a estudi identificaria aquellpoema belga quan sentís: “Si fossin el meufat les terres estrangeres...” O no dramatit-zem: els dèficits històrics escolars mante-nen els catalans tan normals com molts ve-ïns que tampoc no identifiquen allò de“Muchos años después, frente al pelotónde fusilamiento...”, o ni tan sols allò altre de“En un lugar de la Mancha...”

EL PAÍS QUE HA ACOLLIT PUIGDEMONT for-ma part del “nord enllà, on diuen que lagent és neta i noble, culta, rica, lliure...” queimaginava Espriu, i per això costa d’enten-dre que a Brussel·les, cada tarda i a cada 25m, s’hi instal·li, amb impecable puntualitati organització, una captaire amb un nadóenfardat i amb caramells sota el nas; i que

L’ al capvespre grups de cinc, set, nou sense-sostres es disposin a dormir en qualsevolentrada del centre turístic; per això encaraxoca més que l’autoritat i benestar socialmirin cap a una altra banda. En canvi la de-voció dels conveïns d’Eddy Merckx per lesbicicletes emociona; ciclistes i vianants esprofessen absoluta consideració: es res-pecten amb aquella pau que genera el po-der moure’s sense ser qüestionat. Al no-país d’en Tintín el francès i el flamencs’ignoren de forma astral, i això és possibleperquè no es trepitgen (un no envaeix capdels espais de l’altre) i, a més –i el fet és deci-

siu–, cada idioma viu acotxat per un altreestat veí: Flandes es toca i comparteix elneerlandès amb Holanda, i Valònia lingüís-ticament és part de França. Brussel·les ésen zona flamenca però va ser afrancesadaen el passat quan aquesta llengua va ser-hiimposada; avui –coses de la política– és ofi-cialment bilingüe i, posem, quan els trensprovinents de Flandes s’acosten a la capi-tal, al flamenc de la megafonia s’hi afegeixpulcrament el francès. Per al viatger la res-tauració al país que acull el president pottenir un cert interès si més no per compro-var que en té poc: el llistó culinari fa sostreen els musclos –bullits, sols o amb herbes ivegetals diversos– servits amb patates vi-ues; crida més l’atenció que els restaurantsdisposin d’abundants penjadors per dei-xar-hi la roba i que solen fer servir el mateixdrap per passar sobre la taula i pels culs deles cadires, fet que potser no té cap impor-tància. Puigdemont deu trobar gratamentbalsàmic el reialme de la nostra Fabiola,encara que dos belgues considerables tries-sin allunyar-se’n: Simenon i el seu Maigret,fascinats per París i La Rochelle, i el chan-sonnier Brel que abominava de la burgesiadel seu plat pays.

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

La Bèlgica del presidentTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE GENER DEL 2018

Luis de Guindos, MINISTRE D’ECONOMIA DEL GOVERN D’ESPANYA

“La crisi de Catalunya ha pogut costarja 1.000 milions d’euros”

La frase del dia

ssistim, des del21-D, a declara-

cions i debats en quès’especula amb moltd’interès –i d’interes-sos– què faran o dei-xaran fer a Carles

Puigdemont, a Oriol Junqueras i a laresta d’empresonats o exiliats perprendre possessió dels càrrecs parla-mentaris per als quals han estat es-collits o per exercir els càrrecs gover-namentals per als quals siguin desig-nats. Tots tenen el dret d’intentar-hoi d’aconseguir-ho, però les dificultatssón evidents. I en el cas que no elsfos materialment possible, no s’hau-ria de preveure alternatives virtualsni delegades. Ens convé un govern

que governi i un parlament que legisliamb totes les conselleries activades itots els escons ocupats. Aquí. No al’exili ni a la presó. Sense renunciar ala mobilització permanent per acon-seguir la plena sobirania ni a l’anul·la-ció dels procediments judicials decaràcter polític, també ens urgeix re-cosir tot el que el 155 ha esparracat,bastir ponts de continuïtat amb lapolítica governamental anterior iavançar, sobretot avançar, en el pro-grés de l’economia, del benestar so-cial, de l’ensenyament i de la culturaperquè és així com es construeix unpaís. I cal, a més a més, fer palès queper cada persona que sigui encausa-da, empresonada o inhabilitada, n’hiha milers disposades a rellevar-la. Laresponsabilitat d’evitar que l’adver-sari engruni l’avantguarda alhora queenfonsa la rereguarda no és negligi-ble i entre els esforços a fer potsertambé hi ha algunes generoses re-núncies.

A

De set en setEnric Serra

Hores difícils

També ens urgeix recosir totel que el 155 ha esparracat

“ Per a Podemosseria millor aliar-seestratègicamentamb elrepublicanismecatalà que nopas tractar dedesgastar-lo

l gener es compleixen quatre anysdel naixement de Podemos. Enaquest temps s’han donat a Cata-

lunya sis convocatòries electorals, la con-sulta del 9-N i el referèndum. La intensitatd’aquests anys permet fer balanç amb for-ça elements del projecte que venia a “as-saltar el cel”. Una experiència política queen el camp de l’esquerra ha servit, tan solsen aquest breu període de temps, per ge-nerar abundants aprenentatges i tambéfrustracions. En quina mesura han pesatmés els primers o les segones, ho jutjaràcadascú. Ara bé, si una conclusió pot seràmpliament compartida, és que en elsplans de Podemos per assaltar el cel no en-caixava el moviment de Catalunya cap a laRepública.

AIXÒ ÉS UNA PARADOXA, ja que moltes deles idees que Podemos va voler desenvolu-par per renovar l’esquerra i per assolir elpoder són elements constitutius del movi-ment independentista. Per exemple, elpropòsit de construir un moviment trans-versal a partir de noves antinòmies, i node les categories d’esquerra i dreta. Erre-jón, gran seguidor de Laclau, és qui mésha explicat aquesta necessitat d’articularel discurs polític a partir d’un nou antago-nisme, que ells van situar entre “els debaix” i “la casta”.

SENSE RENUNCIAR, qui se’n considera, a latradició de l’esquerra, el cert és que el mo-viment independentista ha pogut cons-truir una identificació més àmplia conso-lidant la idea del conflicte democràtic en-tre el poble català i les oligarquies de l’Es-tat espanyol (l’Íbex 35). Precisamentaquesta identitat política és quelcom en-vejable a ulls dels teòrics de Podemos: el tí-tol del llibre fet a quatre mans entre Erre-jón i la seva altra gran referent, ChantalMouffe, es titulava Construir pueblo.

LES SEVES IDEES RENOVADORES van fer fo-rat en el moment oportú, i a la irrupció enles eleccions europees del maig del 2014

A (8% del vot) la va seguir un ascens fulgu-rant en les enquestes que a finals d’any elssituaven com a primera força amb un27%.

AQUEST CREIXEMENT es basava en el fetd’haver eixamplat, certament, la base delprojecte més enllà de la gent d’esquerres,a través del màrqueting polític, priorit-zant els missatges senzills emesos a tra-vés dels mitjans de comunicació. Peròcom també assenyalaven les enquestes,aquest electorat era relativament poc po-lititzat i d’aquesta manera, quan a l’oligar-quia se li van inflar els nassos, va poderimpulsar un tallafocs que copiava algunsdels missatges de Podemos (especial-ment, contra la corrupció) i que ha resul-tat un èxit per regenerar el règim del 78:Ciutadans. Així ho havia expressat el ban-quer català Oliu: calia crear un Podemosde dretes.

ÉS AIXÍ COM LA FAMOSA FINESTRA d’opor-tunitat (la crisi del règim del 78) ha que-dat, si bé no tancada del tot, amb un graud’obertura força més petit. La falca mésemprenyadora per als qui volen tancaraquesta finestra és el moviment republicà

català, que sosté un pols de llarga durada, ique enfonsa les arrels en una cultura polí-tica molt més profunda (antifranquismesociològic, en podríem dir) no tant depen-dent de les idees que difonen els mitjansde comunicació.

AQUEST MOVIMENT TÉ ENCARA algun altreavantatge respecte al que projectava Po-demos: la seva fortalesa fora de l’àmbitmetropolità, que és on l’esquerra espa-nyola perd les eleccions. Si bé comparati-vament el moviment català ha tingut unllast, ja que el PDeCAT encara arrossega-va massa continuïtats amb la corrupcióde l’antiga CiU. Que no tot l’independen-tisme pogués fer bandera del combat a lacorrupció ha estat un fre.

TANMATEIX, AQUESTA CATALUNYA que re-uneix tots els ingredients per aprofundirla crisi del règim, i per fer la ruptura demo-cràtica, ha estat més aviat una nosa en elsplans de Podemos. I per això ha hagut dedesenterrar l’eix esquerra-dreta, que ha-via de ser superat segons les tesis funda-cionals. L’aliança d’ERC i la CUP amb elPDeCAT ha estat una de les principals lí-nies d’atac dels comuns, mentre que ellsobrien la porta a pactar amb el PSC-PSOE, puntal del règim del 78.

UN ATAC EN VA, JA QUE L’ELECTORAT d’es-querres català és majoritàriament inde-pendentista. També a les zones metropo-litanes. A Rubí, on Iglesias va apel·lar des-afortunadament el 2015 a la “gent de bar-ri que no s’avergonyeix de tenir avis anda-lusos”, els vots d’ERC i la CUP multipli-quen per 2,4 els que va treure En ComúPodem.

COMPTAT I DEBATUT, PER A PODEMOS seriamillor aliar-se estratègicament amb el re-publicanisme català que no pas tractar dedesgastar-lo. I amb el conjunt de nacionssense estat, que és allà on elecció rere elec-ció, els liles treuen millors resultats: Pa-ïsos Catalans, Euskal Herria i Galícia.

Albert Botran. Historiador i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez i Alba

Podemos i la República CatalanaTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

Tal com ja havia passat el27 de setembre del 2015,l’independentisme ha re-sistit com a opció majorità-ria entre els catalans mal-grat la mobilització totaldel vot espanyolista aquest21 de desembre. La Catalu-nya silenciosa definitiva-ment ho ha deixat de ser,però no ha parlat per dir ex-actament el que es pensaval’unionisme que diria. Uncop publicats al DOGC elsresultats definitius, els par-tits constitucionalistes vancréixer vora 290.000 votsel 21 de desembre i van su-perar els 1,9 milions, peròels republicans també hovan fer en més de 110.000 ivan aguantar el lideratge,en acostar-se als 2,1 mi-

lions. Això va fer que el blocunionista pugés quatrepunts, fins al 43,7%, i quel’independentista es man-tingués amb un lleuger des-cens de tres dècimes, perquedar en el 47,5%. Així,ara la diferència entre elsdos s’ha reduït a la meitat(de 8,3 a 3,8 punts) i es que-da en poc menys de170.000 vots, pels 340.000que era el 2015. Això sí, si jaes compten com a unionis-tes els 100.000 vots d’Unióllavors –quan defensavagenèricament el dret a de-cidir, si bé els seus hereusara hi han renunciat en in-tegrar-se al PSC–, la dife-rència entre blocs no eratan gran i, per tant, no s’hareduït tant: tot just uns90.000 vots.

Dels 400.000 nous vo-tants, en concret, que ara

han guanyat els dos gransblocs (els 260.000 que hapujat la participació i els140.000 que perden les op-cions neutrals), tres de ca-da quatre (un 72%) ha anata forces unionistes i un (el28%) a independentistes,que, al contrari del quemolts vaticinaven, encaratenien, doncs, marge decreixement, que ha desta-cat sobretot a l’àrea metro-politana de Barcelona.

Si el 21-D hagués estatun referèndum, i es treu elbloc indefinit del càlcul, l’in-dependentisme hauriaguanyat per un marge dequatre punts, de 52 a 48%.Perquè la república haguéssuperat el 50% de papere-tes, això sí, i per tant la su-ma de no i indefinits, li vanfaltar 117.210 vots. Aixòvol dir que, en un referèn-dum, hauria de convèncervora un de cada tres vo-tants (29,2%) ara indefi-nits, incloent-hi els del votnul (que, per norma, s’ex-clouen en la resta de càl-culs). Com ja va passar el27-S, el bloc del mig ha es-tat el gran damnificat per lapolarització, i s’ha seguitempetitint. Fins a 400.000persones, però, encaras’han resistit a votar enclau de plebiscit. ■

L’independentisme ensumala majoria social absoluta

Òscar PalauBARCELONA

a Tot i la mobilització total unionista, tancats els resultats del 21-D, repeteix triomf en el plebiscit per 4punts i vora 170.000 vots a Per assolir el 50%+1, hauria de seduir un de cada tres votants indefinits

L'evolució dels grans blocs des del 27-S del 2015 al 21-D del 2017

Evolució històrica dels partits explícitamentindependentistes al ParlamentInclou la consulta del 9-N. Nombre de vots (% respecte al total)* Partits que no van assolir escó

1.966.768

1980 1984 1988 1992 1995 1999 2003 2006 2010 2012 2012 9-N 2015 1-O 2017 21-D

+

+

+ +

+(

)*+(

)*

+

(47,80%)72 escons

1.787.656(49,18%)

74 escons

671.397(18,47%)

24 escons322.094(10,29%)14 escons

416.355(14,03%)21 escons

544.324(16,44%)23 escons305.867

(9,49%)13 escons

210.366(7,96%)

11 escons111.647(4,14%)

6 escons

126.943(4,41%)

5 escons

299.746(11,08%)

14 escons

271.173(8,67%)

12 escons

1.897.274

---(80,91%)

Vots i percentatges (% respecte al total)

401.796Independentistes

28,0828,08%

Traduïta un eventualreferèndum

Sí52,1%

No47,9%

+

+ +

262.635Total de nous vots des de l'abstenció

139.161Total de nous vots als dos grans blocs des d'altres opcions

Total de nous vots als dos grans blocs

71,9271,92%

Unionistes

Independentistes

47,5147,51%

Indefinits

8,798,79%

43,6943,69%Unionistes

Resultats finals per blocs

-948.233 (21,66%) -

-935.861 (21,38%) -

1.628.714 (39,59%)

1.884.094 (43,04%)*

+255.380 (+3,45)*

337.794 (8,21%)

195.246 (4,46%)

-142.548 (-3,75)

BLOC INDEPENDENTISTA

1.966.508 (47,8%)INDEPENDENTISTES

2.079.340 (47,51%)

+112.832 (-0,29)

Total vots

Eleccions alParlament

2017

Eleccions alParlament

2015CreixementPunts percentuals

*Junts pel Sí equivaldria ara al sumatori de JxCAT + ERC

BLOC UNIONISTA

1.623.384 (39,45%)UNIONISTES

1.912.348 (43,69%)

+288.964 (+4,24)

Total vots

Eleccions alParlament

2017

Eleccions alParlament

2015CreixementPunts percentuals

736.364 (17,9%)

1.109.732 (25,35%)

+373.368 (+7,36)

523.283 (12,72%)

606.659 (13,86%)

+83.376 (+1,09)

337.794 (8,21%)

195.246 (4,46%)

-142.548 (-3,75)

14.444 (0,35%)

10.287 (0,24%)

-4.157 (-0,12)

BLOC INDEFINIT

524.452 (12,75%)INDEFINIT

385.291 (8,79%)

-139.161 (-3,96)

Total vots

Eleccions alParlament

2017

Eleccions alParlament

2015CreixementPunts percentuals

367.613 (8,94%)

326.360 (7,46%)

-41.253 (-1,48)

103.293 (2,51%) -

-103.293 (-2,51)

30.157 (0,73%)

38.743 (0,89%)

+8.586 (+0,16)

1.494 (0,04%)

577(0,01%)

-917(-0,03)

21.895 (0,53%)

19.431 (0,44%)

-2.464 (-0,13)

Altres

Vots en blanc

GR

ÀFI

C: E

L PU

NT

AVU

I

2.04

4.03

82.

044.

038

(90,

18%

)(9

0,18

%)

2.07

9.34

02.

079.

340

(47,5

1%)

(47,5

1%)

70 es

cons

70 es

cons

2.04

4.03

8(9

0,18

%)

2.07

9.34

0(4

7,51%

)70

esco

ns

(+ N

E +

BEA

MC)

*

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

De l’anàlisi dels resultats fi-nals també s’extreuen altresconclusions curioses. Perexemple, que, al final, el PP vaarrabassar a Cs l’últim escóde Tarragona, gràcies al votper correu, per tot just 51 votsde marge (o el que és el ma-teix, als d’Arrimadas els envan faltar 303 per guanyar-lo

166.992vots més va tenir el bloc in-dependentista que l’unionistael 21-D. El 27-S serien 343.124(sense incloure al segon Unió).

29,2per cent dels votants que arano s’han definit (117.210) hau-ria requerit el bloc indepen-dentista per arribar al 50%.

35.302vots més ha obtingut l’inde-pendentisme el 21-D que el síen el referèndum de l’1-O. Elsuport a la república creix.

ells). La CUP tampoc va sergaire lluny a Lleida de revali-dar l’escó, ja que es va quedara 744 vots de pispar-lo a ERC.

JxCAT supera ERC al finalper un estret marge de 12.372vots, fonamentat sobretot enel gran resultat obtingut a lademarcació de Girona, on elsde Puigdemont van batre els

de Junqueras, segona força,per 15 punts i 61.056 vots.

També és remarcable que,si bé creix en 83.000 suports,el PSC no capitalitza del totl’absorció a les seves llistesd’antics dirigents d’Unió, que,tot i quedar com a força ex-traparlamentària, el 27-S ha-via superat els 100.000 vots.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PP guanya l’escó de Tarragona per tot just 51 vots

EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

1344

22-1

1784

90®

Tot i que minso en xifresabsolutes, i més encarades que es va complicar elmètode per exercir-lo, elvot exterior ha estat tradi-cionalment un feu de su-ports a les opcions més ca-talanistes, independentis-tes els últims anys. I el 21-D no n’ha estat una excep-ció, ja que els partits repu-blicans han tornat a gua-nyar amb claredat, mésque a la Catalunya inte-rior, ja que fins i tot han su-perat la majoria absolutadels sufragis, acostant-seals 15.000 i al 54%. L’inde-pendentisme, de fet, vacréixer en més de 5.200

vots a l’exterior respecte al27-S del 2015, però la grancrescuda de les forces uni-onistes, de més de 6.500vots, ha fet que en termesrelatius baixés més de 10punts respecte de llavors,quan es va quedar a propdels dos terços (64,12%).Entre els catalans que vi-uen a fora, JxCat ha estat

la força més votada, segui-da a cinc punts d’ERC. LaCUP, per la seva banda,manté una xifra similar devots, però el percentatgecau a la meitat pel granaugment de participació.

Cs, força guanyadora ala Catalunya interior, s’hade conformar amb la ter-cera posició entre els ex-

patriats tot i el seu granauge, ja que quadruplicales xifres respecte al 27-S.L’unionisme en el seu con-junt es dispara fins alsprop de 10.000 vots i 37%de suports, gràcies tambéen part al destacable augedel PSC, major en propor-ció que a la Catalunya inte-rior, ja que gairebé triplica

resultats. Fins i tot el PPcreix en xifres absolutes–de fet, aquest vot va serclau per mantenir l’escó aTarragona–, si bé baixa enles relatives.

Pel que fa al bloc dels in-decisos –bàsicament elscomuns, que gairebé do-blen el nombre de vots sibé no varien en percentat-ge–, supera els 2.500 su-fragis i es queda amb unpes relatiu del 9,4%, quebaixa tres punts respectede fa dos anys bàsicamentper la desaparició d’Unió.

Un 31% no pot votarEn total, més de 27.000catalans que viuen a fora–gairebé el doble que el27-S, que suposa un 12%

dels censats– van poderexercir el dret a vot, unaxifra que suposa un nota-ble increment respecte al7,5% de fa dos anys, i que

El vot exterior manté lafidelitat al republicanisme

Ò. PalauBARCELONA

a Els grups independentistes cauen 10 punts però reben el 54% dels vots, pel 37% dels unionistes, quen’augmenten 13 a La participació es dispara del 7% al 12%, però el sistema fa perdre 12.000 vots

9.961vots van rebre les llistesunionistes (un 36,66%), pel23,14% del 27-S del 2015;llavors van tenir 3.398 vots

2.565vots van rebre les opcionssense una posició definida so-bre la república (9,44%), pels1.860 del 2015 (un 12,66%)

Semblava que el 75% de par-ticipació del 27-S havia batuttots els rècords en unes elec-cions catalanes, però el 21-Dl’ha superat. En xifres absolu-tes de votants, arrabassa el li-deratge a qualsevol convoca-tòria en la història de Catalu-nya, amb gairebé 4,4 milions.I en xifres relatives se situa fi-nalment en el 79,04%, quatrepunts més que el 27-S perògairebé tres menys que el quees va calcular la nit electoral,a causa precisament de lesbaixes xifres de mobilització–malgrat tot– entre els cen-sats com a catalans a l’exte-rior. En tot cas, el percentatgesobrepassa els de les elec-cions estatals del 1993, el1996 i el 2004, i se situa dar-rere només de les històriquesdel 1982 i el 1977.

14.647vots van sumar les tres can-didatures independentistes(un 53,90%) a l’exterior; el27-S van ser 9.420 (64,12%)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dades

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rècord absolutde participació,que creix 4 punts

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE GENER DEL 2018

862322-1178832w

és rècord des que funcionael sistema de vot pregat,molt criticat per la comu-nitat exterior perquè obli-ga a un tràmit extra per

demanar abans la tramesade les paperetes a casa perpoder votar, fet que ha fetcaure els percentatges departicipació perquè desin-

centiva l’exercici del dret.El desincentiva, i en per-met calcular fàcilment lespersones que es quedensense votar tot i voler fer-

ho. En aquest cas, van de-manar que els enviessinles paperetes a casa39.521 catalans, peròd’aquests, 12.290 vots no

van arribar, com a mínima temps per poder sercomptabilitzats, ja fos perles disfuncions del serveide correus estatal o dels

respectius països. És a dir,un de cada tres expatriatsque va demanar votar(31%) al final se’n va que-dar amb les ganes. ■

Participació en les eleccions a Catalunya

3.092.092(83,14%)

3.004.101(67,62%)3.004.101(67,62%)

2.718.888(61,34%)

3.484.195(80,82%)

2.892.486(64,36%)

3.196.997(68,95%)

2.709.685(59,37%)

3.175.907(67,62%)3.175.907(67,62%)

3.679.280(75,92%)

3.232.959(63,64%)

3.902.547(76,52%)

3.133.926(59,20%)

3.319.276(62,54%)

4.032.589(75,96%)

2.982.108(56,04%)

3.743.360(70,30%)

3.152.630(58,78%)

4.130.196(74,95%)

4.393.099(79,04%)

2.655.051(54,87%)

Tret de les municipals i les europeesNombre de vots, entre parèntesis % de participació

2015

Catalanes Estatals

1977

1979

198

0

198

2

198

4

198

6

198

8

1989

1992

1993

199

5

199

6

199

9

200

0

200

3

200

4

200

6

200

8

2010

2011

2012

2015

2017

GR

ÀFI

C: E

L PU

NT

AVU

I

3.388.128(64,01%)3.388.128(64,01%)

3.516.310(65,16%)3.516.310(65,16%)

3.668.310(67,76%)3.668.310(67,76%)

JxCATERCJunts pel SíCsPSCCeC-PodemCat. Sí que es PotCUPPPUnióPacmaRecortes Cero Per un món més justGuanyemPartit PirataBlancs

--7.894 (53,72%)1.429 (9,73%)1.025 (6,98%)-1.231 (8,38%)1.526 (10,39%)853 (5,81%)425 (2,89%)144 (0,98%)91 (0,62%) -8 (0,05%)1 (0,01%)51 (0,35%)

7.227 (26,59%) 5.860 (21,56%) 13.087 (48,15%)*5.738 (21,11%)2.875 (10,58%)2.264 (8,33%) -1.560 (5,74%)1.211 (4,46%)-180 (0,66%)137 (0,50%)4 (0,01%)--117 (0,43)

22222777777 (2(2(266777 222 77222277 ((22 (2(2677 22 6777 222222227777 (2(2(266

Escrutini del vot exterior

Cens estrangerSol·licituds de votVots rebutsParticipacióNuls

196.09521.77114.7817,54%87

226.381 39.52127.23112,03%56

2017

* Junts pel Sí equivaldria a JxCAT més ERC

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE GENER DEL 2018

128954-1179230w

8318

11-1

1793

51®

Consell Comarcald’Osona

ANUNCIdel Consell Comarcal d’Osona, sobrela dissolució d’un organisme autònom(NEG-55/2017)

El Ple del Consell Comarcal d’Osona, ensessió ordinària celebrada el dia 20 dedesembre de 2017, va adoptar l’acordd’aprovar inicialment la dissolució de l’or-ganisme autònom local “ORGANISMEAUTÒNOM DE RECAPTACIÓ COMAR-CAL D’OSONA”.D’acord amb allò disposat en l’article 201del Reglament d’obres, activitats i ser-veis dels ens locals, aprovat pel Decret179/1995, de 13 de juny, i altra legislacióaplicable, se sotmet l’expedient a infor-mació pública durant el termini de trentadies hàbils comptat des del dia següental de la darrera publicació del presentanunci al Butlletí Oficial de la Provínciade Barcelona, al Butlletí Oficial de la Pro-víncia de Girona, al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya, al diari El PuntAvui i al tauler d’anuncis digital i físic dela Corporació, a l’efecte que els interes-sats hi puguin presentar les al·legacionso reclamacions que estimin convenients.Es fa constar que si transcorregut l’indi-cat termini no es presenta cap al·legacióo reclamació, l’acord s’entendrà aprovatdefinitivament sense necessitat d’adoptarun nou acord.Es fa públic per a coneixement general.

Vic, 21 de desembre de 2017La gerentAnna Seijas Vila

1344

22-1

1793

50®

Ajuntament deGironella

ANUNCI En aquest Ajuntament es tramita ex-pedient de declaració de necessitatd’ocupació per a l’expropiació per raód’urbanisme d’EXPROPIACIÓ MUTUACORD TITULARS PLAÇA ESTACIÓPER A LA CONSTRUCCIÓ DE LANOVA TERMINAL DE BUS A GIRO-NELLA.En compliment de l’article 212.3 delReglament de la Llei d’urbanisme deCatalunya aprovat pel Decret305/2006, de 18 de juliol, i l’article 18de la Llei de 16 de desembre de1954, sobre expropiació forçosa, esprocedeix a obrir un període d’infor-mació pública per terme de quinzedies des de la inserció del presentanunci en el Butlletí Oficial de la Pro-víncia perquè els qui es vegin afec-tats d’alguna manera per aquesta ex-propiació presentin les al·legacionsque considerin pertinents.L’expedient objecte d’aquesta infor-mació es troba a la disponibilitat delsinteressats en les dependències del’aquest Ajuntament, i s’hi pot consul-tar durant l’horari d’oficina. A més, es-tarà a la disposició dels interessats ala seu electrònica d’aquest Ajunta-ment.Gironella, 19 de desembre de 2017.L’alcalde,David Font Simon.DOCUMENT SIGNAT ELECTRÒNI-CAMENT

1344

22-1

1793

49®

Ajuntament deGironella

ANUNCIEn aquest Ajuntament es tramita expe-dient de declaració de necessitat d’ocu-pació per a l’expropiació per raó d’urba-nisme d’INTERÈS PÚBLIC PER A LAPROLONGACIÓ DEL VIAL C/ PAU PI-CASSO.En compliment de l’article 212.3 del Re-glament de la Llei d’urbanisme de Cata-lunya aprovat pel Decret 305/2006, de 18de juliol, i l’article 18 de la Llei de 16 dedesembre de 1954, sobre expropiacióforçosa, es procedeix a obrir un períoded’informació pública pel termini de quinzedies des de la inserció del present anuncien el Butlletí Oficial de la Província per-què els qui es vegin afectats d’algunamanera per aquesta expropiació presen-tin les al·legacions que considerin perti-nents.L’expedient objecte d’aquesta informacióes troba dipositat en les dependènciesd’aquest Ajuntament, i s’hi pot consultardurant l’horari d’oficina.

DOCUMENT SIGNAT ELECTRÒNICAMENT

La Generalitat estima quehaurà de sol·licitar al fonsde liquiditat autonòmic(FLA) el 2018 un total de9.349 milions d’euros,dels quals 5.454 es faranservir per cobrir préstecsd’anys anteriors relacio-nats amb els anomenatsmecanismes de liquiditathabilitats per l’Estat, bàsi-cament el FLA. Amb el go-vern intervingut per l’apli-cació de l’article 155, elcàlcul surt d’una presenta-ció per a inversors actua-litzada fins al mes de de-sembre que repassa l’evo-lució de les finances de laGeneralitat.

Dels 9.349 milionsd’euros estimats, la quan-titat destinada a cobrirl’objectiu de dèficit (del0,4 % del PIB, en un princi-pi) són només 923 mi-lions. Els venciments debons o de préstecs d’enti-tats financeres estatals oestrangeres sumen 2.937milions i hi ha 125 milions

més per fer front a la liqui-dació negativa del sistemade finançament del 2008 i2009. La quantitat desti-nada a cobrir la facturadels mecanismes de liqui-ditat d’anys anteriors éstan gran perquè Catalu-nya, com altres comuni-tats, està adherida des de

2012 al FLA i ara s’acumu-len les amortitzacions detots aquells préstecs.

El 58% dels diners quela Generalitat té previstdemanar al FLA el 2018s’usaran per retornar elsrecursos sol·licitats enanys anteriors a través delmateix mecanisme. Les

comunitats adherides alFLA van signar en cadas-cun dels exercicis préstecsa deu anys amb l’Estat percobrir el dèficit generatdurant els anys de la crisi iper poder atendre els ser-veis socials bàsics. Elspréstecs es van concediramb els dos primers anys

de carència, però passataquest període s’ha hagutde començar a amortitzarcapital. La Generalitat hapagat en interessos asso-ciats al FLA 1.950,7 mi-lions d’euros entre el 2012i el 2016, i calcula que el2017 n’haurà pagat uns384 milions d’euros. ■

Catalunya preveu demanaral FLA 9.349 milions el 2018

RedaccióBARCELONA

a Només 923 milions d’euros s’utilitzaran per cobrir l’objectiu de dèficit, segons un documentd’Economia a El 58% dels diners sol·licitats seran per retornar els recursos d’anys anteriors

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, en una intervenció al Congrés dels Diputats ■ EP

El ministre d’Economia, Luisde Guindos, va xifrar ahir enuns mil milions d’euros elcost econòmic que ha tingutel plantejament independen-tista en l’economia catalanaen el quart trimestre de l’anypassat. En una entrevista a lacadena SER, De Guindos vaexplicar que la xifra respon ala desacceleració de quatre ocinc dècimes del creixementdel PIB català –de l’entorn del0,9% al 0,4%– en el quarttrimestre, que s’eleva a200.000 milions d’euros.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mil milionsd’euros, el costdel sobiranisme