na 2: valoracio de l'estat nutricional
TRANSCRIPT
UD 1: De la dieta equilibrada a la dieta terapèutica
NA 1: Introducció a la dietoteràpia i a les dietes terapèutiques
NA 2: Valoració de l’estat nutricional
13/04/23 2
Programació crèdit 3: Dietoteràpia.
Unitat didàctica 1: De la dieta equilibrada a la dieta terapèutica (50 h.)
Unitat didàctica 2: Aspectes generals i tècnics (40 h.)
Unitat didàctica 3: Obesitat i trastorns de la conducta alimentària (47 h.)
Unitat didàctica 4: Dietoteràpia en malalties metabòliques i endocrines (50 h.)
Unitat didàctica 5: Dietoteràpia en malalties de l’aparell digestiu (35 h.)
Unitat didàctica 6: Dietoteràpia en malalties cardiovasculars i renals (30 h.)
Unitat didàctica 7: Dietoteràpia en diferents patologies (20 h.)
13/04/23 3
Programació crèdit 3: Dietoteràpia.
Unitat didàctica 1: De la dieta equilibrada a la dieta terapèutica (50 h.):
• NA 1: Introducció a la dietòteràpia i a les dietes terapèutiques.
• NA 2: Valoració de l’estat nutricional.
Unitat didàctica 2: Aspectes generals i tècnics (40 h.):
• NA 3: Dietes progressives i vies de nutrició: oral, enteral i parenteral.
• NA 4: Intolerància alimentària i interacció medicaments – aliments.
• NA 5: Dietes per a la realització de proves i exploracions.
13/04/23 4
VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL
• Estat nutricional:
grau en el qual es satisfan les necessitats fisiològiques de nutrients.
?HC
Aigua
Minerals
Vitamines
Proteïnes
Lípids
Tòxics
Microorganismes
AdditiusEstat nutricional
13/04/23 5
VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL
Alimentació = Nutrició ?• Procés fisiològic format per digestió i
metabolització.
• Acte d’ingesta a través de la boca.
Automàtic
Voluntari
13/04/23 6
VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL
Un correcte aport de nutrients es pot
aconseguir amb molts tipus diferents d’alimentació
13/04/23 7
VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL
Quins consells s’ha de donar als pacients ?
• Alimentació ?
• Nutrició ?
Hauria d’augmentar la ingesta de fibra
Hauria de menjar més verdura
...més verdura ???
Hauria de menjar dues racions de verdura diàries
13/04/23 8
VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL
Cal un equilibri entre ingesta de nutrients i necessitats...
això depèn de molts factors
SALUT =EQUILIBRI
NECESSITATS NUTRIENTS
INGESTAALIMENTS
DISPONIBILITATNUTRIENTS
13/04/23 9
VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL
SALUT =EQUILIBRI
NECESSITATS NUTRIENTS
INGESTAALIMENTS
DISPONIBILITATNUTRIENTS
Conducta
Economia
Estat emocional
Cultura
Malalties
...
Digestió
Absorció
Metabolització
Creixement
Exercici
Estrès
Malalties
...
13/04/23 10
VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL
Equilibri ingesta de nutrients i necessitats
SALUT =EQUILIBRI
NECESSITATS NUTRIENTS
INGESTAALIMENTS
DISPONIBILITATNUTRIENTS
13/04/23 11
VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL
DESEQUILIBRIDESNUTRICIÓ
NECESSITATS NUTRIENTS
INGESTAALIMENTS
DISPONIBILITATNUTRIENTS
13/04/23 12
VALORACIÓ DE L’ESTAT NUTRICIONAL
DESEQUILIBRI:OBESITAT,...
NECESSITATS NUTRIENTS
INGESTAALIMENTS
DISPONIBILITATNUTRIENTS
13/04/23 13
El dietista ha de valorar l’estat nutricional de tots els individus.
• Sans: detectar carències o desequilibris nutricionals abans manifestin malalties.
• Malalts: dissenyar un pla nutricional per la recuperació de la salut.
13/04/23 14
Una valoració completa de l’estat nutricional inclou:
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
2. Exploració clínica i dades antropomètriques.
3. Dades de laboratori i índex nutricionals.
4. Dades psicosocials.
13/04/23 15
La dieta s’ha d’adaptar a la persona i no a l’inrevés.
L’aplicació de dietes estàndards, és difícil de
seguir.
Principi en dietètica
13/04/23 16
Una valoració completa de l’estat nutricional inclou:
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
2. Exploració clínica i dades antropomètriques.
3. Dades de laboratori i índex nutricionals.
4. Dades psicosocials.
13/04/23 17
Història clínica dietètica és molt important.
Recull diversos tipus de dades:• Interès mèdic.
• Ingesta alimentària.• Estat nutricional (exploració).
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
Annex 1
13/04/23 18
Valorar de forma precisa i real la ingesta d’aliments és molt difícil...
...però molt útil.
Cal reconèixer les limitacions de les dades:
• Persones no recorden tipus i quantitat d’aliments ingerits.
• Taules composició d’aliments incompletes i imprecises
• Contingut nutritiu dels aliments és variable (vitamines)...
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
13/04/23 19
Els mètodes més utilitzats són:
a.- Recordatori de 24 hores.
b.- Qüestionari de freqüència de consum.
d.- Diari dietètic o registre d’aliments.
e.- Història dietètica.
f.- Observació de la ingesta.
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
13/04/23 20
• mètode més utilitzat.• cal recordar que va menjar el
dia o dies anteriors.• qüestionari escrit o entrevista.• un sol dia és poc precís.• millor diversos dies.
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
a.- Recordatori de 24 hores:
13/04/23 21
• recull ingesta habitual aliments determinats o grups.
• període de temps (dia, setmana o mes).
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
b.- Qüestionaris de freqüència de consum:
13/04/23 22
• pacient anota que menja en un període (3 a 7 dies).• també l’hora, lloc, amb qui menja...• permet calcular consum diari mitjà de cada nutrient.• si es vol precís cal pesar aliments.• cal col·laboració pacient i formació prèvia.
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
d.- Diari dietètic o registre d’aliments:
13/04/23 23
• permeten una major precisió.• combina diferents tècniques.• Exemple: recordatori de 24
hores, qüestionari de freqüència de consum i diari dietètic de tres dies.
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
e.- Història dietètica:
13/04/23 24
• mètode més precís.• sols es pot aplicar en
pacients hospitalitzats, llars d’avis, escoles, estudis controlats...
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
f.- Observació de la ingesta d’aliments:
13/04/23 25
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
REFLEXIÓ: Avantatges i inconvenients dels diversos mètodes: quin es el més...
Ràpid?
Precís?
Altera la ingesta?
Cal més col·laboració?
Cal més alfabetització?
Apliclable a grans grups?
Econòmic?
Pràctic?
13/04/23 26
• Els valors obtinguts es comparen amb les racions dietètiques recomanades per a persones sanes (RDA).
• Ingesta inferior a la RDA suggereix risc nutricional, es pot valorar objectivament amb estudis analítics i clínics.
•
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
A partir de la valoració de la ingesta es determina:
1. balanç energètic.
2. ingesta de cada nutrient.
13/04/23 27
Una valoració completa de l’estat nutricional inclou:
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
2. Exploració clínica i dades antropomètriques.
3. Dades de laboratori i índex nutricionals.
4. Dades psicosocials.
13/04/23 28
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
pèrdua de greix a les àrees tricipitals i toràciques
Exploració clínica
pèrdua muscular en el quàdriceps i deltoides
presència d’edemes o ascitis
estructures que manifesten alteracions per dèficit nutricional: pell, pèl, dents, genives, llavis, llengua i ulls.
13/04/23 29
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Exploració clínicaPresència d’edemes o ascitis
13/04/23 30
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Exploració clínicaPresència d’edemes o ascitis
13/04/23 31
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Exploració clínicaSignes de desnutrició- Pèl: sense brillantor, sec, prim i escàsKwashiorkor
(desnutrició proteica).
- Cara: seborrea nasolabialRiboflavina.
cara de llunaKwashiorkor.
- Ulls: Pal·lidesa conjuntivalAnèmia.
Xerosi (sequedat)Vit.A.
Fissures angles palpebralsRiboflavina.
Anell blanc corneal i xantelasmes (acúmuls de greix voltant ulls)hiperlipèmies.
13/04/23 32
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Exploració clínicaSignes de desnutrició- Llavis: queilosi angular (lesions blanques) Riboflavina.
- Llengua: violàciaRiboflavina.
hipertròfia papil.larÀcid fòlic.
- Dents: esmalt tacatFluorosi.
càriesExcés de sucres.
- Genives: hemorràgiquesVit.C.
- Tiroides: hipertròfiamanca iode.
- Sistema nerviós: confusió mental, pèrdua sensorial, debilitatTiamina.
demènciaVit. B12.
13/04/23 33
Kwashiorkor
13/04/23 34
Anell blanc corneal i xantelasmes
13/04/23 35
Fluorosi.
13/04/23 36
Excés de sucres: càries
13/04/23 37
Hipertròfia de la tiroides
13/04/23 38
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
pèrdua de greix a les àrees tricipitals i toràciques
Exploració clínica
pèrdua muscular en el quàdriceps i deltoides
presència d’edemes o ascitis
estructures que manifesten alteracions per dèficit nutricional: pell, pèl, dents, genives, llavis, llengua i ulls.
13/04/23 39
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Antropometria
estudia la constitució i composició corporal amb els objectius:
1. Avaluar l’estat nutricional.
2. Controlar el creixement i desenvolupament dels nens.
3. Valorar els efectes de les intervencions nutricionals
13/04/23 40
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Mesures i tècniques antropomètriques:1) Alçada i pes.
2) Relació de la circumferència de la cintura i del maluc (WHR).
3) Mesura dels plecs cutanis.
4) Massa muscular del braç.
5) Circumferència cefàlica.
6) Força de pressió manual.
7) Impedància bioelèctrica (AIC o BIS).
8) Densitometria òssia.
Antropometria
13/04/23 41
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Fins a 24 mesos alçada en decúbit supí (estadímetre) i a partir d’aquesta edat en bipedestació (tallímetre).
Valoració del creixement a partir de la comparació amb les corbes de pes per alçada estàndards de referència
En aquestes corbes el valor es considera normal entre els percentils 10 i 90.
Antropometria 1.- Alçada i pes: nens
Annex 4
13/04/23 42
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Antropometria 1.- Alçada i pes: nens
13/04/23 43
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Antropometria 1.- Alçada i pes
13/04/23 44
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Tècnica de mesura de l’altura amb el tallímetre:
1 Fer la mesura a primera hora del matí.
2 Posar al pacient descalç, el més vertical i estirat possible d’esquena al tallímetre.
3 Col·locar el cap recte, amb la línea de visió paral·lela al terra.
4 El peus han d’estar units i a uns tres centímetres de la paret o part posterior del tallímetre.
5 Braços units al tronc.
6 Esquena tocant a la paret posterior a l’alçada d’espatlles i maluc.
7 Desplaçar l’extrem superior de l’aparell fins a recolzar en el vértex del cap.
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
13/04/23 45
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Guany o pèrdua de pes permet valorar variacions del teixit greixós o muscular, sempre hi quan no hi hagi retenció o pèrdua de líquids.
El pes obtingut en un pacient s’ha de comparar amb:
Fórmules.
2.- Taules de pesos estàndard.
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
13/04/23 46
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Fórmules.Fórmula de Lorenz
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
Pes ideal (KG) = Talla (cm) – 100 - 4 (homes) 2 (dones)
Talla (cm) – 150 -
13/04/23 47
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
1.- Taules de pesos estàndard
Cal determinar la complexió corporal1.- Amplada del braç a nivell del colze.
2.- Coeficient r.
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
13/04/23 48
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
1.- Amplada del braç a nivell del colze:
(distància d’epífisi radial a cubital).
El valor es compara amb taula de valors de complexió normal.
Valors superiors indiquen complexió gran i valors inferiors petita.
2.- Coeficient r:
Fórmula: alçada (cm) / perímetre del canell (cm).
El valor obtingut es compara amb una taula.
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
Annex 5
13/04/23 49
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
1.- Taules de pesos estàndard
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
Annex 6
13/04/23 50
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
1.- Índex ponderals:
Es calculen a partir del pes i la talla, i són:• Percentatge de pes ideal.• Percentatge de canvi de pes.• Índex de massa corporal (IMC).
2.- Necessitats energètiques:• Equació de Harris Benedict.• Equació de la OMS.• Càlcul en nens.
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
13/04/23 51
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
1.- Índex ponderals: Percentatge de pes ideal.
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
Relació entre pes pacient i el que indiquen les taules, expressat en percentatge:
% de pes ideal = (pes pacient / pes normal) x 100
< 90% desnutrició, >110% sobrepès, >120% d’obesitat i >150% d’obesitat greu.
13/04/23 52
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
1.- Índex ponderals: Percentatge pèrdua de pes
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
((pes habitual - pes actual) / pes habitual) x 100
Temps PP significativa PP severa
1 setmana 1-2% >2%
1 mes 5% >5%
3 mesos 7,5% >7,5%
6 mesos 10-15% >15%
13/04/23 53
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
1.- Índex ponderals: Índex de massa corporal (IMC)
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
Índex de Quetelet o BMI.
expressa la relació entre el pes i la talla.
IMC = pes (kg) / talla2 (m) = kg / m2
També es pot determinar amb nomograma.
13/04/23 54
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
1.- Índex ponderals: Índex de massa corporal (IMC)
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
Valors elevats:•Obesitat.•Hipertròfia muscular.•Retenció de líquids.
13/04/23 55
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
1.- Índex ponderals: Índex de massa corporal (IMC)
Antropometria 1.- Alçada i pes: adult
El valor obtingut es compara amb les dades de referència de la Sociedad Española para el estudio de la obesidad (2000)
IMC Valoració
<16 Desnutrició severa
16-18 Desnutrició moderada
18-20 Desnutrició lleu
20 – 24,9 Normopès
25 – 29,9 Sobrepès
30 – 34,9 Obesitat tipus I
35 - 39,9 Obesitat tipus II
40 – 49,9 Obesitat mòrbida
> 50 Obesitat extrema
13/04/23 56
13/04/23 57
13/04/23 58
13/04/23 59
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
2.- Necessitats energètiques: Equació de Harris Benedict
Antropometria
Metabolisme basal:
Homes: 66 + (13,7 x pes) + (5 x alçada) - (6,8 x edat)
Dones: 655 + (9,6 x pes) + (1,9 x alçada) - (4,7 x edat)
Activitat física: multiplica al MB:
Homes: molt lleugera 1.4, lleugera 1,56, moderada 1,78 i intensa 2,1.
Dones: molt lleugera 1.4, lleugera 1,55, moderada 1,64 i intensa 1,82.
Situacions especials: malalties, embaràs (2ontrim.+100Kcal i 3ertrim.+250Kcal.) i lactància (+500Kcal), creixement, estrès...
13/04/23 60
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
2.- Necessitats energètiques: Equació de la OMS
Antropometria
Metabolisme basal:
Homes: 11,6 x pes + 879. Dones: 8,7 x pes + 829.
Activitat física: Homes Dones
Lleugera 1,55 1,55
Moderada 1,78 1,64
Intensa 2,1 1,82
Reducció per edat: 40 a 49 anys: 5%
50 a 59 anys: 10%
60 a 69 anys: 20%
> 70 anys: 30%.
Situacions especials: com HB
13/04/23 61
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
2.- Necessitats energètiques: Càlcul en nens
Antropometria
Annex 7
13/04/23 62
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Antropometria Exercici
13/04/23 63
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Relació cintura maluc o waist to hip ratio
Antropometria 2.- WHR
permet valorar la distribució del greix corporal.
Classifica els individus en:•Distribució del greix androide o central.•Distribucio del greix ginoide o perifèric.•Es considera androide quan la relació cintura/maluc és >1 en homes i >0,85 en dones.
•Androide: major risc cardiovacular i metabòlic.
13/04/23 64
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Relació cintura maluc o waist to hip ratio
Antropometria 2.- WHR
13/04/23 65
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Càliper
Antropometria 3.- Mesura dels plecs cutanis
13/04/23 66
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Càliper
Antropometria 3.- Mesura dels plecs cutanis
13/04/23 67
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Antropometria
Valora el contingut greixós; el 50% del greix corporal es troba a nivell subcutani.
Punts de mesura:• tríceps (PCT)*
• bíceps braquial (PCB)
• regió subescapular (PCS)*
• abdomen (PCA)
• zona superior de les crestes ilíaques (PCI)
• part superior de la cuixa
3.- Mesura dels plecs cutanis
13/04/23 68
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Antropometria
• Mesura tres vegades i es fa la mitja.• El valor obtingut es compara amb taules de referència.• Permeten calcular:
• Greix corporal total (GCT) (fórmula de Lohman)GCT (Kg)= 0,153 x Pes (Kg) + 0,373 x PCT (mm) + 0,389 x PCS (mm) – 3,967
• Percentatge de greix corporal % de greix corporal = (Pes (Kg) / GCT (kg)) x 100
• Massa magra corporal (MMC)MMC = Pes (Kg) – GCT (Kg)
3.- Mesura dels plecs cutanis
Annex 8
13/04/23 69
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Antropometria
• Bona indicació de la massa magra corporal. • Es mesura en el braç no dominant. • Es pot determinar la:
a.- Circumferència muscular del braç (CMB):CMB = circumferència del braç (cm) - (0.314 x PCT)
b.- Àrea muscular del braç (AMB):Nomograma de Gurney.
Els resultats es comparen amb els taules estandart
4.- Massa muscular del braç
Annex 9
13/04/23 70
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Antropometria5. Circumferència cefàlica:
Fins als 3 anys, com a indicador de dèficit nutricional.
Mesura: es passa la cinta d’antropometria lleugerament per sobre de les ceies, per sobre de les orelles i passant per la prominència occipital.
6. Força de pressió manual:
Dinamòmetre que es prem amb la mà.Pèrdua massa muscular = disminució força pressió.Permet valorar la recuperació del pacient al llarg del temps.
13/04/23 71
2.- Exploració clínica i dades antropomètriques.
Antropometria7.- Impedància bioelèctrica (AIC o BIS):
Fa passar corrent elèctric entre dos punts de l’organisme.
La disminució de voltatge, per resistència dels teixits greixosos, permet calcular massa greixosa.
El corrent utilitzat és de 50 kHz a 1 MHz, de molt baixa intensitat.
8.- Densitometria òssia:
Més complert que l’anterior ja que permet determinar la distribució del teixit greixós pel cos.
Molt car i per investigació.
13/04/23 72
Una valoració completa de l’estat nutricional inclou:
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
2. Exploració clínica i dades antropomètriques.
3. Dades de laboratori i índex nutricionals.
4. Dades psicosocials.
13/04/23 73
3.- Dades de laboratori i índex nutricionalsSón la mesura més objectiva de l’estat nutricional.
Per valorar l’equilibri proteic es mesuren en suero algunes proteïnes elaborades pel fetge:
VN Temps de vida mitja
Proteïnes totals 60 a 80 g/l
Albúmina 35 a 45 g/l 20 a 30 dies
Transferrina 2 a 4 g/l 8 a 10 dies
Prealbúmina 0,32 a 0,35 2 a 4 dies (molt sensible a recuperació nutricional)
Proteïna lligada al retinol
50 a 70 mg/l
13/04/23 74
3.- Dades de laboratori i índex nutricionalsL’albúmina és l’indicador més útil per conèixer la situació actual, mentres
que la transferrina i la prealbúmina es fan servir per controlar el tractament nutricional.
La disminució de l’albúmina sèrica.• Normal: 3.5 a 4.5 g/dl.• Desnutrició lleu: 3.0 a 3.5.• Desnutrició moderada: 2.5 a 3.0.• Desnutrició greu < 2.5
indicatiu de desnutrició proteica, hepatopatia o pèrdues quantioses (hemorràgies, cremades...).
Els nutrients que també es valoren són els següents:
- Lípids: colesterol, triglicèrits, lipoproteïnes.
- Vitamines: A, D, E, K, B12, àcid fòlic...
- Minerals: ferro, iode, calci, fósfor, zinc, magnesi, coure...
13/04/23 75
3.- Dades de laboratori i índex nutricionals
Creatinina urinària en 24 hores
en absència de malaltia renal, té relació amb la massa muscular ja que s’origina en el múscul esquelètic.
Permet valorar: reserva proteica corporal i grau de desnutrició.
Resposta immunitària cel.lular i humoral
Afectada en desnutrició proteico-calòrica; disminueixen:• Nombre de limfòcits (normal de 2,000 a 4,000 mm3).• Hipersensibilitat cutània tardana.
13/04/23 76
3.- Dades de laboratori i índex nutricionals
Balanç nitrogenat (BN)
Permet valorar guany o pèrdua de proteïnes.
Mesura grau utilització proteïnes comparant nitrogen ingerit i excretat per orina de 24 hores.
Quantitat nitrogen eliminada = consumida,: equilibri nitrogenat.• Balanç nitrogenat positiu (reté més N): nens, embaràs,
desenvolupament muscular, recuperació de lesions...• Balanç nitrogenat negatiu (elimina més N): cremades,
cirurgia, lesions, dieta hipoprotëica, febre alta, estrès, dieta hipocalòrica, malalt enllitat...
13/04/23 77
Concepto de nutriente
• Sustancias _______ que,contenidas en los alimentos, permiten al organismo obtener _______, formar y mantener ___________ y regular los procesos ___________.
Macronutrientes.Micronutrientes.
Nutrientes esenciales Nutrientes no esenciales.
R
13/04/23 78
Funciones genéricas de los nutrientes
HIDRATOS DE CARBONO
GRASA
PROTEÍNA
MINERALES
VITAMINAS
________
__________________________
___________
R
13/04/23 79
3.- Dades de laboratori i índex nutricionals
Índex nutricionals
Marcadors per quantificar de forma objectiva l’estat nutricional de l’individu i fer screenings. Exemples:
a.- Iniciativa d’investigació nutricional (IIN).
Guies per valorar la nutrició de la població d’edat avançada.
Permet identificar persones que necessiten suport nutricional.
b.- Índex de pronòstic nutricional (IPN).
Valora risc de complicacions postcirurgia. Fórmula:
IPN (%) 158 - (16,6xalbúmina(g/dl)) - (0,58xPlec tricipital) - (0,2xtransferrina(mg/dl)) - (5,8)x(resposta cutània retardada)
> 40% = risc elevat de complicacions postoperatòries.
13/04/23 80
Exemple d’screening nutricional
13/04/23 81
Exemple d’screening nutricional
13/04/23 82
Exemple d’screening nutricional
13/04/23 83
Exemple d’screening nutricional
13/04/23 84
Exemple d’screening nutricional
13/04/23 85
Una valoració completa de l’estat nutricional inclou:
1. Història clínica i valoració de la ingesta.
2. Exploració clínica i dades antropomètriques.
3. Dades de laboratori i índex nutricionals.
4. Dades psicosocials.
13/04/23 86
4.- Dades psicosocials
Per realitzar un suport dietètic correcte cal tenir en compte aspectes personals, culturals i de l’entorn de cada pacient.
Aquest es poden desglossar en:
• Factors personals: gustos alimentaris, disponibilitat econòmica i d’aliments, horaris laborals, malalties...
• Factors socioculturals: cuina tradicional de cada lloc, celebracions gastronòmiques, modes culturals, influències religioses...
Llibre: Conocer al paciente i article 2.
13/04/23 87
Balance energético
AUMENTO PESO PÉRDIDA PESO
R
13/04/23 88