m* Éutmt^ az-^v^

N° 177 ARIANY Gener - Febrer 1992.

"PEL FEBRER FLOREIX L'AMETLLER"

¿l i&npò POMO, i.*********

******* Duo. 26 de. genesi va neixen, na

Fnanc.ÌAca Català l·emenieA, £UJLad'en fattine, i de. na 1/aheJL.¿nAonaòona OÍA. AZUA paneA.

X M K K K K K K l l

K K M K K K K K K I C K M I C K K M K 1 C K

X X X K X X K X K

mmDeviata. Local. Independent.

finca, de. -ta Cneu, 2JJ7529 AfiLanuleJèf.: 56/287

D.L.: W1207-/97/(jmut Je. fnÍM » i/o f »w/<y

Çabn.Lel. FnonteAa fleAtne.Retime. /ooenneA RihaiCatalina Tont fluitaßoan ña¿ineA_ flalià.l ameu. ßattca hnoniejia

flançalida lahennen. Ribot

Mai caLUtaut a ¿t'opéré

'.iciL¿tuna ¿calòaica.F na., ¿jaune. JugoneA Pìeatne.

FnanceAc. VaJJjcanejtoA.ConûeUeJiia. de. CuJLiwia., ¿ducado

¿£apo/t¿4ÊAcala d'Anianu.

Pa/Uament ¿e. JLeA IU.eA.BaleanA.

floan. FnartenaPJA

DnObí HunanA. de. flla¿LoncaflcanFeMeji RanÍA.

ÇemaneA lìubL (diabiibuciJò)

Impitimeix.Apóstol, a Civilización

Vota: La nevería no 4.'identificaerrò &¿A di^ejientA eACJiiÍA (fue. enetto, apaneguin, a^ueAÌA expneAAenúnicament ¿'opinuo deLí AeuA.ouctonA.

* Dia. J/ de. deaeaòne.deixou ¿'ano AntoniPeneLLó (Sal&io), enatenia. 75 on^a..

eni vaRiiftoid.

viudo i

* Dia 12 de. geneji enA. vadeixou nado Pìagdalena SOMO Bouça(Jeca), ena viuda i tenia SSanyA,

* Dia 2$ de. _ojeneA enA va * Dia. 5 de. ¿einen, en va deixoudeixoA L'ano en ¡aneu. CalderAey. modo Catalina Danden. Caldentej^DandeJL (Cahneji), ena cotât i (Cabnenaj, ena co/oda i teniatenia, ol anuA. anuí.

DeAcanAÍn en pau.

PLUVIOMETRE

CENTODia 12 61.Dia 21 21.Dia 22 61.Dia 23 14 1.Dia 24 41.Dia 25 .....10 1.Dia 28 4 1.Dia 31 21.Total 48 1.

FEBRERDia 20 10 1.Dia 21 21.Total 12 1.

Dades facilitades per elsgermans Maùnó.

EHHORABOHA

Aquest mesos hi ha duesrevistes de la Premsa Forana queestan d'enhorabona, aquestesrevistes són Bona Rsu de Montuïrija que ha cunplit els seusquaranta anys d'existència.

L'altra revista és la Pòrtala,de Marratxí per haver cunplit elsseus deu primers anysd'existència.

A totes dues les volem donarla nostra més sincera enhorabonai que en puguin cumplir moltsmés.

Fnhorabona i molts d'anys!

La Quaresma-3-

Mallorca és terra abundosa detradicions i costums fortamentarrelats. El calendari delmallorquí es guiava sempre per laroda del saber popular que feiaarribar cada festa, cada bulla icada solennitat al seu temps.Però això no es pot dir delCarnaval, del Carnes toltes.

Som certament pobres pel quefa a tradició carnavalesca adiferència de les terresvalencianes o catalanes. Bé ésveritat que sempre hi ha hagutfresses o jocs, però això esreduïa a un àmbit molt casolà iíntim, i a més, semblava cosad'al·lots. Festes com "L'enterrode la Sardina" a Manacor, o "LaMort d'en Cames-Tortes" dePorreres, no són massa antigues.A Ciutat tant la "Rua" com elfamossíssim ball del "Círculo",no eren més que un lluïr-se delsrics i bufes ja que el poble plan'era ben extern, i fins fa moltpoc temps no s'en ha fet delCarnaval una festa de tots. Elsballs de fresses i els soparotses feien portes tancades, bé acases particulars, bé a societatsrecreatives pels seus socis.

Pel carrer poc. Per la gentpobre ... rés!

Per això també parlarem d'unaaltre tradició, aquestaeclesiàstica, que si que tocavade prop als pobres, i que enaquets dies s'escau. Era laQuaresma.

"Set setmanes de Corana,només he pogut menjararengades, verdolagues,mongetes i bacallà."

Això ho diu tot. Set setmanesde dejunis i sermons. En aquell

temps els ordenaments de

l'Església es servaven d'una

manera inflexible i la Quaresmamés que els altres. Tothom teniapor a aquella llarga temporadad'abstinència i verdura; foragens de carn, venga peix ibacallà (que aleshores era menjarde pobre) i molt d'anar al'església a escoltar sermons ipassar rosaris, trisagis icorones. Vos dic que no s'acabavamai. Allò si que era més llargque una ...

Ni festes, ni balls ni massafestejar; era temps de penitènciai s'havia de conèixer.

Per això com més corria laQuaresma, més contents estavenels nostres padrins, i perajudar-li a fer via existia aMallorca una curiosa figureta depaper o cartró retallat que larepresentava. Era una figura dedevers un pam i mig d'una vellavestida de pagesa amb unesesgrelles a la mà i un bacallà al'altre; lletja i geperuda que amés per devall de la faldamostrava set peus. A mesura quepassaven les setmanes n'hitallaven un. Això es penjava a lapared o darrera la porta de lacuina, i era tot una bulla cadadiumenge tallar-li un peu.

Pensau que fa molts i moltsd'anys existia a Ciutat el costumde serrar per la meitat damunt uncadafal instal·lat a la plaça deCort una vella feta de palla imal vestida quan arribava lameitat justa de la Quaresma. Aixòera tot un espectacle i tota lagent acudia a veure la hulla quees formava.

D'aquí ve el nom que encaramodernament es donava a aquellesfiguretes de cartró: "Sa JaiaSerrada".

Eren, amb una paraula, tempsque ara també pareixen rondallesi que només recorden ben al viutots aquells que els passaren.Tots aquells mateixos que quans'acostava Pasqua no podien estarsense dir:

"Sa Corema ja es passada,Mare de Déu que no torn,que tene s'esquena peladad'anar a jeure tan dejorn."

De tot això avui en dia no encanten galls ni gallines; però noestà de més recordar-ho i dir:Quin temps era aquell!

Francesc Vallcaneras.

"Sa faut Sejuuxh"

1661 saprtauag-17-

Beneïdes 1992 ..c

-6-¿4COÄ2

r.'-.:.

í e>üJXCA vKtvw CxvT/njavTxJ!. CA_ t t*caí*- •

Ntftt^ e&oU **¿*~ jW-mÍJ n

x cuLVrïAMo.

vvrtúnun. ÍA. W^<x>^-^-

|ujlcuv^o .Elfc'cbft^.ck-ffi^ C Ja c^ey^lA

U^^^o. ^Al. U^,Vb^|uJ^oW¿

<í?,

IA .-* m-*-*• ^ r ï , JÉ

(.«..«ïÎP.

a u

^A^-,s~* \ jr^.O;- * i \

•' ' \'.. • > ' ' > >r'*";i-c1 A"V I

^^Í^AÍ¿..•rtí .Jl IV

*rí..

\

' **-^**tefcfcl TÍ V

j* ":" ~>

\í>\k* ^' '\TÉ'**fÊmi. '/iJ-. í t:

.,0 .,íi

i!S|WN^

InebaU necditjai pen. e¿4 a¿umeA de ¿egon CUM.

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS GOVERN BALEARLa Comunitat Autònoma de les

Illes Balears properament compta-rà amb la primera llei sobreadequació à? les xarxesd'instal·lacions a les condicionshistòrico-ambientals de l'estatespanyol.

La llei podrà ser aplicada peraltres comunitats autònomesdesprés que el Govern Balearl'hagi presentada a la comissiódel patrimoni histórico artísticnacional.

Amb l'aplicació d'aquesta novareglamentació, la Conselleria deCultura, Educació i Esportsintensificarà la seva política depreservació i protecció delpatrimoni histórico-artístic i dela millora de l'estètica urbana.AVANTPROJECTE DE LLEI SOBREADEQUACIÓ DE LES XARXES D'INS-TAL·LACIONS A LES CONDICIONSHISTÓRICO AMBIENTALS.

La Comunitat Autònoma de lesIlles Balears comptaràproperament amb la primera lleisobre adequació de les xarxesd'instal·lacions a les condicionshistòrico-ambientals de l'estatespanyol.

Aquesta llei, pionera alnostre pais, serà presentada alConsell del Patrimoni HistóricoArtístic nacional, un cop hagiestat aprovada pel Parlament deles Illes Balears i podriaaplicar-se properament a la restade les Comunitats autònomesespanyoles.

Els objectius de la llei sónels de la millora de l'estèticaurbana i la preservació delpatrimoni histórico-artístic deles Illes Balears a través de laregulació legal de la instal·lacióde la xarxa d'instal·lacions iserveis. El desfassament existententre els avenços tecnològics, lagestió urbanística i la realitaturbana i social dels cascs anticsde la nostra Comunitat Autònomapresenta la caòtica proliferaciód'elements exteriors en la xarxad'instal·lacions i serveis que eranecessari solventar amb lapromulgació d'una normativalegal.

lha de les carecterístiques simplificació de laimportants d'aquesta llei és la aplicació pràctica senseque recull en un sol texte lesnormes generals de protecció, laqual cosa significa la

sevaque

sigui necessari el seudesenvolupament en regiments idecrets com és habitual.

Els reis fa un grapat d'anysPassades les festes de Nadal i

de Cap d'any arriba la festa delsReis, com tots els anys arribarenal noste poble i després del'adoració al Nin Jesús al'església començaren a repartirles juguetes.

Però tornant enrera en eltemps, he demanat a la gent demés edat del nostre poble comeren aquestes festes quan ellseren petits i què les duien elsreis; la seva resposta ha estatque el món ha canviat molt, quanells eren nins els reis no venientan carregats com ara, quanarribava aquesta festa posavenuna esperdenya dins la finestraben plena d'ordi i faves perquè

els cavalls dels reis tenguessinper menjar (qualque vegada enposaven per totes les finestres,però no hi havia res, amb una moshavíem de conformar), quan anavena mirar que les havien deixattrobaven sempre s'esperdenyabuida, hi hauria anys que lesduien una taronja, un altre picuna grapada de cocovets, unparell de galletes, 2 ò 3 cèntimsi qualque pic per ses nines unfloc per sa cova, però només unacosa d'aquestes, quan tornavengrans una cabeça d'alls, no eracom ara que les duen tantes decoses que necessiten un quartonomés per guardar ses juguetes.

Catalina Pont.

AcpjeAÍa ¿otogActfia /ien eJ/L neJuí d'acfu&ßi anu.

Don Martí Truyols,Can j/a. vànem anuncian, al pa/Mat nummo, enguany ha fet f)0 anuí de la.

mord. de. Õ. filanti /nuuoLi i Sumada, no/iaitn.eA cneim que. D. Nardi, hatenaut una anan unpon.TJcuTC.ia ¿LnA Anianu. -va que. AU tenim una e/>oJLéAÌaj j / ' ~ • // * f ' _•. l / j /tan monumentai e/i anacusA a eJUL, con a pnunena entnsga nem voÁgut fen.un paneJUL de. pn.eguni.eA a peJiAoneA nryoM penque, eno. deAcobnÍAAÍn conena nealment u. nardi.

DeA d'aaui volem, donan JLeA onàcieA a n'aqueAteA tneA penAoneAentnevÍAtaaeA peji la informació que. enA han donai.

Seaunament en pnòximí númenoA aniñan contint iriîA COASA damunt D.natiti i la ¿èva vida, vagi tat Lo aue. Aunti com a homenatge, de. lanevÍAta AKLAWj. Àa que. ningú A'ha poAot al candevant. ni -tan AO!A Ae./ / / • z i j. i '• ° ^ • • .t j- • i s. «/ n.L ha fet ía miAAa en memonua. ¿èva, can ¿a ena tnaa.LC.uanaL, peJio que.

hem de. fen?, pen. pant noAtna Aentim molt aue. eÁA neAponAobleAecJLeAÍ¿AÍ-icA que. tenim ana paAAÍn un poc d'aqueAta penAcna, així vanleA COAeAl

CATALINA CANÄVES MESTRE (89 anys)* Ara fa 50 anys que

D. Itati Tmyols,dfcU?

Sí.* Qn! és lo que

d'ell?De tot, era alegre, caritatiu,

un heme que feia llimosna . allà enl'havien de menester, jo sé d'unaal·lota que ell li va pagar sallet quatre mesos i no l'hi vadir mai, la pagava allà on anavaa comprar—la.

Si anava a veure un malalt isabia que havia de menesterdoblers l'hi posava un billet decent pessetes devall es coixí.Però també era un home moltrecte, es qui se mereixia unarepolsa ell l'hi donava, no teniarues a sa llengua.

^J jMMt OPFffB flfr Y8ŒD TGT €8

IUJM qup ¿n va eue juuctu.d'Ariair?

Sa Cúpula, és iguala a una quehi ha al "Valle de los Caidos"només és que la d'Ariany és méspetita; es Campanar, també vaenrajolar lo de ses dones, o sia,sa nave llarga de l'església, loque antes era sa capella, tambéva adornar ses capelles, sesal·lotes varen fer randes i lesvaren adornar a totes.

Per fer es Campanar, quansortien d'escola ell deia a sesmonges que li enviassin etsal·lots i si un poria dur unapedra grossa l'hi duia i si un laporia dur petita la duia petita id'aqueixa manera.

Ara vos contaré un fet que me

va passar, una vegada es tempsd'es Moviment, es temps de saGuerra, jo li vaig dir que haviaamagat dos sacs de blat, perquèel requisaven i me va dir " nohan d'ésser acaparadors, però hand'ésser provéidors".

També va sembrar es pins de saPlaça de l'església.* D'es t^ps de D. Marti be»

sentit parlar d'es Sindicat i deSa Fàbrica, què en al»?

Es Sindicat era com unacooperativa, això era per ajudara n'es poble, com que ell teniarelació en gent externa, un picva venir un català a fer unaxerrada damunt ses ametlles,també hi havia coses damunt es

porcs, a n'es Sindicat moscompraven ses coses però OOP -"llavonces se torbaven a pagar, sagent se va desenganar i això seva perdre.

Això d'es Sindicat esteiaveinât d'es campanar, allà on arahi ha una cotxeria.

Llavonces ell es vespres hifeia escola a tots ets al·lots quehi volien anar.

Lo de Sa Fàbrica era des "Ajuntament, que enlloc de ferpagar a sa gent per fer arreglares camins o es carrers, posavendos o tres jornals a sa gent perfer-hi feina sense cobrar i aixího arreglaven. Mon pare tenia safàbrica a n'es Murterar, allà onara hi ha sa fàbricad'electricitat, idò mon pareanava amb en Jaume Cosari quetenia un carro i una bístia is'ananaven ells dos a cercar samurta per sa festa d'Ariany.MAGDALENA PASCUAL MESTRE (90 anys

* Ara & 50 Stys que vaD. MU.LI Truyols, vosd'ell?

Si.* Què és lo que més tfcantaa

d'ell?Jo m'en record que era molt

dematiner, s'aixecava molt dematía confessar i encara que hi

50 anys de la seva mort „9„

hagués molta de gent amb unmoment ja havia fet net, feia viaa confessar.

Era un poc severo, ere recte,per exemple no volia que anàssima missa en so vestit curt.

Moltes de coses no les séperquè noltros estàvem a SonNigorra i veníem a missa primera,a sa sortida de sol deia sa missaperò antes ja havia confessat, idonava sa comunió antes perqués'en poguessin anar.

OlIïffP'ff OOCG8 ffP V3TQ"l T GT €8

ti·|M que fill va ésser es raulULd'Ariany?

Va fer la part de l'esglésiaque hi ha de sa trona per envant,perquè antes només hi havia unacapella que arribava fins allà onara hi ha sa trona.* D'es tace de D. ffartí be*

sentit parlar d'es Sindicat i deSa Fabrica, què era airò?

Sa Fàbrica era que ets homeshavien de fer tres dies defàbrica, un altre que tenia mésn'havia de fe més dies, però aquasi tothom n'hi perteneixientres dies en s'any, això ho feienpes govern, quan noltros esteiema Son Nigorra m'en record quevenien homes a fer llenya per sesmonges, a altres les enviaven afer un camí que estava malament,

les enviaven allà on les haviende menester.

Es Sindicat no sé que era.Aquestes coses jo no les sé

gaire, com que era nina i estàvema Son Nigorra, veníem a missa illavorces mos tornàvem cap allà.

Lo que sé és que es temps d'esMoviment varen fer un bàndol quedeia que havien d'entregar s'or,D. Martí deia que com no voliaque s'enduguessin ningú d'Arianya matar havíem d'entregar s'or iell va fer aquest bàndol i deiaque es que no l'entregaria els'en durien i com que tothomtenia molta de por el vàrementregar tot.JOAN JULIÀ PASCUAL (92 anys)* Ara fa 50 duts que va •r·rl·r

I). MULLÍ Truyols, vos recordaud'ell?

Si.* Què és lo que recordau «és

d'ell?Lo que record millor és que

em va donar xocolate a voler,això era perquè jo feiad'escolanet, jo hi vaig anar moltper l'església, i vaig començarde molt petit, quan varen beneirsa primera pedra de s'esglésianova jo feia llum es sos cirials,i això que era es dematí, hihavia D. Toni Maria Alcover i

érem jo i en Pedro de SonCiurana, llavonces varen anarfent i jo sempre hi vaig ésserper l'església, encara me recordaes primer dia que vaig menjarmeló, va ésser aquest dia quevaren fer arròs sec perquè hihavia D. Toni Maria Alcover i vadinar allà, i com que en vaquedar a jo me feren quedar, jotenia 8 anys.

D. Martí era un capellà moltdematiner, era molt feiner, voliaque anàssim a missa es diesfeiners i quan era hora decomençar es jornal ja volia quehaguéssim anat a missa, era moltfeiner!

* Quines obres se varen fer estaps que ell va ésser rectord'Ariany?

Va fer tot lo que ésl'església nova, se va començarl'any 8, es dia de sa nostrafesta, aquest dia va començars'obra i varen posar quatrefirmes dins un caixonet, firmarenes quatre homes més importantsd'es poble, eren l'amo enMonserrat, que era de Manacor ies Pujol era seu, l'amo en Toni"Barxo", que era es batle, i etsaltres no sé qui eren, ja no m'enrecord, sabeu que fa d'anys!

També va fer es Campanar, hihavia uns picapedrers que eren enPere Josep "Sabater", en Toni"Bovet" i s'altre no m'en record,sé que eren tres, ara no vos pucdir que guanyaven però tene ànsiaque no fossin devers sis reials.

Ara vos contaré com vacomençar s'idea d'engrandirl'església, va esser un diumengedematí, hi havia un pastor perdevers es cementeri que sonava esfobiol i com que sa gent no cabiadins l'església i sempre enquedaven defora i aquests tenienmés esment a n'es fobiol, D.Martí va anar a Son Ciurana,perquè es capellans sempre semesclen en sos rics, i ell es vatémer que sa gent envers de teniresment a n'es capellà el tenia an'es pastor, i ell va dir " si mepensas que sa gent d'es poble mevolgués ajudar, començaríem a

-io-- Don Martí Truyols, 50 anysde la seva mort

engrandir l'església percabrer-hi", i així va esser tot.

Es neu padrí tenia ses ovellesa Son Ciurana i va dir, jo soms'home més pobre d'es poble peròme vull suscriure, llavoncesvaren ocmençar a fersuscripcions.

Varen posar es carro de l'amoen Domingo, que era de SonCiurana, per dur s'aio d'es PouBo, i cobrava un vello per cadabota que traginava, d'aquestamanera varen anar seguint, latraginava un home que li deien en"Corona".

Llavonces D. Martí se va posara convidar per fer s'obra is'ananava dins es carros de cap ases pedreres de Sa Comuna, esdiumenges hi havia una fila moltllarga de carros que anaven acercar mares, aquests carros nocobraven res, massa ells anavengoigosos!

Ses obres duraren un parelld'anys

Ses campanes també les vaposar D. Martí, una avui, unaaltre es cap de mig any; hi haviaun pulitxó de primera en D.Martí. Quan hi havia l'esglésiavella hi havia una campanetapetita que jo tocava cada dia persa missa, però no hi havia

campanar.També va sembrar es pins de sa

Plaça de l'església, antes hihavia dos lledroners moltgrossos, un a cada part deportal, però quan sembraren espins les varen llevar,

* D'es teope de D. Mart£ he»sentit parlar à'es Sindicat i deSa Fàbrica, què era airò?

En aquell temps tot es poblefeia fàbrica, això ho va posars'Ajuntament però avegades feiensa feina per l'església.

Per exemple un dia feien feinaa n'es carrer Major, un altre diaa un altre, les avisaven unparell de dies antes.

A n'es Sindicat sa gent unavegada hi va dur porcs grassosperquè deien que les cobraríemmés cars, un dia D. Martí va diraixò es temps de sa missa però vasentir una veu de per darrera queva dir que es temps de sa missano han de mesclar una cosa ambs'altre i sa missa no és perxerrar de porcs, a ell li vasebre com a greu i ja no en vaparlar pus.

Es vespres D. Martí a n'esSindicat hi feia escola, jo hivaig anar.

Catalina Pont,Jaume Taberner.

AgriculturaCada vegada més sovint trobam

en els mitjans de comunicacióprincipalment a la premsa,referències a l'agriculturaecològica. Han passat moltsd'anys sense que ningú en parlési en els quals era qualificadacon una agricultura prehistòrica,poc productiva, adient només perels horts petits o per a personesque volien mantenir-se al margede la societat.

En aquests moments és un temade moda i hi na moltes personesque volen exposar la seva opinió,tot i que quasi sempre esrepeteixen els tòpics o esmesclen conceptes del'agricultura convencional oquímica amb els de l'ecològica.

No creim que aquestes opinionssiguin interessades, però és obvique difonent conceptes equivocatses dificulta el desenvolupamentde l'agricultura ecològica i esconfon i perjudica elsconsumidors.FENT UN POC D'HISTORIA

Mirem uns deu anys enrera: peraquelles dates nasqué laCoordinadora d'AgriculturaEcològica amb àmbit estatal, quesorgia de la necessitatd'aglutinar les persones quepracticaven una agriculturarespectuosa amb el medi i produïaaliments sans.

En altres països, alguns ambmés de cinquanta anysd'experiència, es venien emprantdistints noms: orgànica,biològica, biodinàmica. Lesassociacions i agricultorsintegrats en la Coordinadoravàrem elegir la paraula"ECOLÒGICA" com la que mésdefinia la seva carecterísticaprincipal, respectar elsecosistemes.

Hem de precisar que quan feimagricultura esteim, evidentment,alterant els ecosistemes naturalsa fi i efecte d'organitzarplantes i animals cap a unaproducció econòmica. Però quan enl'agricultura convencional laplanificació de cultius ol'activitat ramadera es decideix"romes pensant en la producció, en

ecològica. Què és i què no és? --ll-

eis ecosistemes agrícoles oecosistemes, es considera ladiversitat i l'equilibri entrepoblacions ã? plantes i animals.Es dirigeix cap a una producciórelativament alta i sostingudaque conservi o aumenti lafertilitat de la terra.LEGISLACIÓ ACTUAL SOBREAGRICULTURA ECOLÒGICA.

Totes les denominacions quehan estat emprades, sónacceptades i es poden utilitzaramb referència als productes de1'agricultura ecològica.L'article 2 del Reglament de laCEE n° 2.092/91 del Consell,sobre la producció agrícolaecològica i la seva anomenada enels productes agraris ialimenticis determina ladenominació per cadascun delspaïsos membres. En el nostre casés ecològic.

Tot i que les denominacionscom biològic, biodinànic,orgànic, poden ésser utilitzades.Els productes ecològics, aliments0 mitjans de producció, estanregulats pel Reglament de laDenominació Genèrica i el seuConsell regulador.

Aquesta "Denominació Genèrica"s'ajusta perfectament a lasituació d'aquesta agricultura,ja que la seva qualitatespecífica ve donada per la sevaforma d'ésser produïda, generada,1 no pel lloc d'on ve com laDenominació d'Origen, com perexemple "Denominació d'Origen Vide Binisslem".

El Regalment i les Normes perles quals s'ha de guiarl'agricultor i/o ramader il'elaborador varen sortir a unaOrdre publicada el 4 d'octubre de1989. Hi ha hagut un temps en elqual tot i existir aquestalegislació no s'han denunciatsituacions irregulars. Aquestperíode va acabar el juliol del'any passat.

Actualment no es poden vendreproductes amb els noms ecològic,bioloògic, orgànic o biodinàmic,si no porten l'etiqueta del CRAE(Consell Regulador del'Agricultura Ecològica), c si

són productes sense envassar,venuts directament pel productor,si aquest no està inscrit en elRegistre de Finques o Elaboradorsde que disposa el CRAE.

Per ésser inclòs en elsregistres s'ha de fer la peticióal CRAE (C/Cervantes, 21, 2°,porta 7. 28014 Madrid). ElConsell, mitjançant el seupersonal tècnic, fa una visita ala finca o finques delsol·licitant i es proposen lesmesures a prendre per a lareconversió i el temps quedurarà, tenint en compte elsistema de cultiu anterior.

AGRICULTURA TRADICIONAL IECOLÒGICA.

També hem de fer veure queagricultura tradicional iagricultura ecològica no són lamateixa cosa.

L'experimentació és un mètodefonamental per adquirirconeixements. Per aquesta bandal'agricultura tradicional té unconjunt de tècniques comprovadesal llarg del temps, que han fetpossible produïr aliments iconservar la fertilitat de laterra.

L'agricultura ecològica recullalguns principis de l'agriculturatradicional, com per exemple lavarietat de produccions, elsrendiments sostinguts, lesvarietats i races autòctonesadaptades a cada lloc, etc.

Tot i això, algunes pràctiquesde l'agricultura tradicionals'han de revisar pensant en lesnoves tecnologies i l'avenç delec ciències aplicades a

l'agricultura: química, biologiai ecologia. No s'ha de destruirla matèria orgànica (cremada derostolls o restes de poda) sinóque s'ha d'incorporar a la capasuperior de la terra, no esdestrueix la vida microbiana dela terra girant-ne totes lescapes sinó que s'afavoreix ambcultius adequats.OBJECTIUS DE L'AGRICULTURAECOLÒGICA.

L'article segon de les normesTècniques de la DenominacióGenèrica de l'AgriculturaEcolòica els defineix així: "Elstemies agricultura ecològica,biològica, orgànica o biodinàmicadefineixen un sistema agrari ambl'objectiu fonamental d'obteniraliments de màxima qualitatrespectant el medi ambient iconservant la fertilitat de laterra, mitjançant l'ús òptim delrecursos i sense emprar productesquímics de síntesi".

L'aspecte més important del'agricultura ecològica és la noutilització de productes químicsde síntesi, que pretén la nocontaminació dels aliments, delmedi ambient i la no introducciód'elements aliens a la naturalesaque no es degraden o que ho fanamb dificultat alterant aixíl'equilibri vital de la terra.

Exposar els objectius del'Agricultura Ecològica seriamolt llarg, també ho seria parlarde les tècniques de cultiupròpies d'aquesta agricultura.Actualment es poden trobarllibres que parlen de tot això.

El Grup d'AgriculturaEcològica a Mallorca té com aobjectiu donar a conèixer iajudar les agricultures querespecten el medi i la salut deles persones i animals.

Podeu contactar amb nosaltressi us interessen aquests temes ivoleu la nostra col·laboració oens oferiu la vostra. Aquesta ésla nostra adreça:GRUP D'AGRICULTURA ECOLÒGICAC/Antoni Maura, 5SENCELLESTexte: Maria Antònia Manzanal.Il·lustració: Matra Horlgekins.

»12- Bitrevista damunt sa

Davant la situació que fa unsmesos ens trobam amb el tema deses obres de ses aigües, ens hemdirigit a l'Ajuntament mitjançantla veu dels seus regidors persaber un poc més damunt aquesttema.

Volem remarcar que la nostrainvitació va ésser molt benacceptada per part dels regidors,en mostra d'això ens vàrem reuniramb el regidor de Vies i Obres,en Pere Ribot, amb el regidor demanteniment, en Gori Obrador iamb el regidor d'agricultura, enToni Mestre.

Ells varen contestar a lespreguntes que les formulàremd'una manera arbitrària iavegades fins i tot tots tresvaren donar la informació quesabien, a la mateixa pregunta.

* Per què es fan aquestesobres?

Aquestes obres es fan perquèes Consell ho exigeix, i s'han defer per tots es pobles deMallorca. Ha sortit una norma ques'han de fer per tot.* ja fa uns •>•»»« que es duen a

tenie jypjpfrt ^ obres, GOM estrottai actualfflpnt ?

Sa primera fasse es pot dirque ja està acabada, tant s'aigoneta com sa bruta i sa segonaestà bastant adelantada, de sasegona fasse falta fer sa torreper es manteniment d'es poble.

* A on es feta sa torre?Sa torre es farà a Sa

Figuereta, ja que és es puestomés elevat d'Ariany.

ff Es OOHplCjJDBQ. BBS O MOUCO C8

plaças assenyalats?Si, es plaços es compleixen.

* ffi ha hagut cap dificultatque no s'havia tengut en ccapte?

Dificultat no n'hi ha hagudacap, tot surt així com esperàvem.S'ha fet qualque canvi percombinar millor ses tuberies,però ve a ser lo mateix.

* Això com funiona, ésobligatori emoifar, es voluntari?

Ses aigos brutes ésobligatori, ses netes ésvolutari.

¿i¿í tneA fiegjidonA que. vajíen OAAÍAÍ:UI a. ¿.'erdjievùita.,dneia: en (joui Ubnadon., en fejie. Ribot, i en /ani fl&ïtjie..

¿'eAquenna a

* Si un no emufa ara, quanputita enxufar?

Es que encara que no enxufin,ara ja hi posen s'acometida, totstendrán acometida, lo que notendrán és es contador.

Llavonces ells podran enxufar,lo que ara ja han de pagar sescontribucions especials demanteniment de sa xarxa, lo queno hauran de pagar serà es mínim.

Hi haurà un gasto de tuberia,de bomba, i això tothom haurà depagar una quantitat permantenir-ho; per s'aigo brutatothom haurà de pagar un cànontant si ni amolles con si no, loque encara no es sap exactamentquina quantitat serà.

Si uan persona no enxufa araho podrà fer quan vulgui, lo quehaurà de posar sa porteta i escomptador a conte seu i tambés'ha de dir que haurà de posar saporteta i es comptador que lidiran perquè tots han de seriguals.

* Sabeu més o Banco elpercentage de gent que vol s'aigoneta?

En qüestió de cases quasitotes, encara que siguin casesvelles, de solars n'hi habastants, podríem dir que un 80 %de solars la volen.

SeguraBent ja sabeu COB esdistribuirà sa part artWiaif*» alsparticulars, quins criteris s'hanseguit?

S'ha posat es 50% damunt elsmetres lineals i es 50% damunt loedificat, es solars paguen menosperquè només tenen sa quota delsmetres lineals.

Els metres edificats tambéconten ses sales, si hi ha unasala conta com si fossin duescases.

* Quan es posarà en Marxa?Sa primera i segona fasse

tendrán aigo sense que sa terceraestigui feta, ja que sa torreentra a sa segona, ses aigosbrutes no es posaran en marxa

• fins que sa depuradora estiguifeta.Sa tercera fasse ara no sabem

quan es farà perquè encara no hiha subvenció per fer-la.

* Quina és la data BÒdna perfinalitzar aquestes obres?

Data màxima no en tenim, hi haun plac de mig any per fer saprimera fasse desde el moment dela contractació i nág any per fersa segona fasse també a partirdel moment de la contractació.

* Parlem un poc danurt es temde s'aljub de sa Plaça, es quehem sentit conentaris de que

canalització de ses aigües -13-

s'havia fixat una determinadaquantitat per adecuar-lo iaquesta no ha estat suficient,què hi ha de vera damunt això?

Això és vera, se pensaven quenanes era fer-lo net i es varenequivocar de molt, s'havienpressupostat unes 275.000 ptes.per fer-lo net i haurà costat 2 ò3 milions. Però s'ha fet d'unamanera molt ben feta.

Ara, això no influirà gens enel preu de les cases, podríem dirque és un "regalo" que s'empresaens ha fet.

* EL tena de sa depuradora,abans es deia que es faria unadepuradora per Ariany i Petra,ara es parla que s'en farà unaper Ariany, Petra, Maria i Sineu,per què això?

No, antes es deia que s'enfaria una per Ariany, llavoncesuna per Ariany i Petra, i ara unaper Ariany, Petra, Maria i Sineu,nosaltres seguramnet juntarem sesaigos brutes amb ses de Petra illavonces hi haurà un motor queles impulsarà fins a sadepuradora, ara pareix méseconòmic empenyar-les que haverde fer una depuradora a cadapoble, lo mateix passarà en Mariai Sineu.

Pareix que tothom la se cercafer enfora i han anat a cercar sapartió dels muicipis.

* I a on es farà?Es farà devora es pont de Son

Alcaines i s'aprofitarà estorrent per tirar-hi s'aigo.

* Tots aquests canvis, què hanestat degut per qüestions depressupost?

Sí, segurament sí perquè ésmés car es manteniment de quatredepuradores petites que de unatota sola grossa, i també hi hauna altre cosa i es que diven queperquè una depuradora funcioni bé

ha de servir a un nucli de 10.000habitants.

És més fàcil fer unadepuradora ben feta i quefuncioni amb una persona que s'encuidi que no tantes de petitesque no se paga tenir una personaper fer-la funcionar.

* B v lo de sa depuradoras'Ajuntament hi té res a veure?

No, no, ni en so manteniment,ni funcionament, ni saconstrucció, això corr a càrrecd'es Govern i de s'empresaISBASAN, ella s'en cuida de tot.

Ara lo que no sabem quannosaltres podrem posar en marxases aigos brutes, ja que fins quesa depuradora no estigui feta noles hi podrem posar; s'ha de dirque Ariany som uns dels poblesque anam més adelentats.

* S'això potable es durà delpou que es va fer al cani deCalderitx, segurament aquestaaigo ha estat analitzada, dequina qualitat ha resultat ésser?

Ha estat bona, té un poc decalç però molt poca, haurà de sertractada però molt poc.

* N'hi ha molta?Va marxar 72 hores a 100.000

litres per hora, n'hi ha molta,lo que només hem podem treure25.000 litres/hora, perquè segonsets habitants et deixen treure uncert número de litres, és cosa desa llei d'aigos.

Noltros tenim sa gran avantage

de que n'hem trobada, perquè sino l'hauríem de comprar i això jasuposaria un increment de preu,ja que s'Ajuntament en s'aigo nofarà negoci, i es pou és nostro

la tendrem a preu de cost.* uba vegada que s'aigo surti

d'es pou, com funcionarà finsallibar a cada casa?

Eh un principi sa part baixad'es poble s'havia d'alimentar des'aljub però es va decidir queper tenir més pres ió, tot elpoble agafés s'aigo de sa torre.

Ara s'aljub només durà aigo asa piscina ja que no necessitaser tractada.

S'aigo d'es pou anirà as'aljub i de s'aljub hi haurà unabomba que la durà a sa torre.

Sa tecnologia que posaran éssa més moderna, no anirà ambcables, tot anirà amb unmecanisme de ràdio, que diven queés molt modern i que va molt bé.

Una altre cosa es que es poufuncionarà en . sa nit peraprofitar que sa corrent és mésbarata, en cas de que en sa nitno bastas també funcionaria en dedia.

* Quants de litres hi caben?Dins s'aljub hi cabien uns

800.000 litres però varenestrènyer un poc ses parets i haquedat més o manco de 600.000litres. Dins sa torre hi cabranuns 50.000 litres.

S'aljub serà un dipòsit dereserva que si s'espenyava sabomba d'es pou, s'aigo que hihaurà dins s'aljub a lo millorbastarà per 5 ò 6 dies i ambaquest temps es podria arreglar,d'aquesta manera és molt difícilque quedem sense suministrement.

**********

Esperem que aquesta entrevistahagi servit per aclarir un pocmés tot el tema d'aquestes obres.

Per part nostra només ensqueda donar ses gràcies an'aquests tres regidors per laseva atenció cap a nosaltres.

Catalina Pont,Jaume Taberner.

•-IA-

Aniversari de l'Estatuti pacte autonomie

Enguany, a nou anys de la promulgació de l'Estatut d'Autonomia de les nostres Illes, ens cal unacelebració gens rutinària. El pacte autonòmic nacional sembla que haurà de marcar una important petjadaen el camí de l'autogovern per a Balears encetat amb l'entrada en vigor de la Llei Orgànica que el 1983ens atorgà i reconegué el dret a gaudir d'institucions pròpies de representació política.

Les reiterades peticions de millora de les dimensions competencials s'han concretat en l'esmentatpacte, els fruits del qual, però, encara no estan clarament perfiláis. Per a noitros els ciutadans queconstituïm els pobles de les Illes aquesta reivindicació es copsava con a reivindicació singularmentsentida; ara ens han escoltat, tot i que hem de restar a l'espera de conèixer com es desenvoluparan lespromeses que s'hi contenen en el pacte. Nò es tractava només d'ampliar el "sostre" competencial per laraó cronològica d'haver esgotat el primer quinqueni de vigència de l'Estatut, sinó també i sobretotperquè formam una Comunitat Autònoma fonamentada en la suficient identitat com per esdevenir unacomunitat històrica. Malgrat que no hi ha antecedents moderns i contemporanis d'institucionsd'autogovern, ni etapes no frustrades d'autonomia política, res no desdiu que la personalitat històricade les Balears participa de les condicions culturals, idiomàtiques i històriques que adjudiquen aaltres comunitats el reconeixement d'autonomia històrica.

S'ha dit amb prou arguments incontestables que no era adient que a Balears no poguéssim tenir lacompetència en Educació, tenint en compte que no hi ha cap altra comunitat amb llengua pròpia distintaa la castellana que no la gaudesqui. El pacte autonòmic, però, finalment hi posarà remei a l'anomalia,sempre que estiguem conveçuts de que és una eina de desenvolupament i no un objectiu final. I el quehem de valorar com a cosa més important encara: mitjançant els acords, el llistat de matèries pactadesrecull una relació llarga de noves competències que jurídicament reforçaran l'edifici de l'autogovernque tots els ciutadans annui bastint d'ençà de la restauració del sistema democràtic. Ara bé, també pensque el pacte - i ho vull remarcar- no ha de ser una fita finalista, sinó una nova passa que permeticoncebre noves esperances pel nostre futur autonòmic. La clau, per tant, no és sols l'assoliment d'unpacte, sinó el seu posterior desenvolupament.

El novè aniversari de l'Estatut, per tant, ens permet motivadament afirmar que Balears és al llindard'una etapa de major autonomia i desenvolupament del dret constitucional a l'autogovern. Potser nomésens manca demostrar en el futur inmediat que, a més a més, formam "entitat regional històrica", segonsl'expressió literal que fa la Constitució al punt ú de l'article 143 i que aplega a les autonomieshistòriques. Per aconseguir això últim, tal volta ens caldria treballar per aconseguir el que jas'anomena a la Mesa del pacte autonòmic el reconeixement a la bilateralitat. El temps i la consciènciaautonòmica que sapiguem demostrar seran els factors que ens atracaran a l'obtenció de la bilateralitatamb el Govern Central per fer de la nostra una autonomia més forta, més gran, més pròpia.

Cristòfol Soler i Cladera.PRESIDENT DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS,

Glosât -15-

AqueAteA gJioAeA J.SA va enviwi eJ. fnajie. ¿nancÍAca f-na. $aun> lugonsA flìeAbie..I OÍA e¿4 ç'/e feim feina, a ia neviôía "/W/W lL donan JLeA ^nàcizA peji JLa ca¿la¿)onac¿ó.

N U N

1.- DONAR UNA MA jo voldriaquan aparell aquests mots,oi l'ARIANY llegim tots.es menester dur-hi brotsde feina, sia com sia.

2.- L'altre dia de pagès,vaig remarcar, clar i llampant:si un grup de joves, lluitant,duen l'ARIANY endavant,ajudem a dur tal pes.

3.- És bo de veure: no bastapagar bé la suscripcióamb doblers. Té el seu valor;però sempre és molt millorcol·laborar amb altra "pasta".

4,- Ara bé; sabem, prou clar,que no tothom pot escriureun article; és tasca lliure,si bé ninaú vol fer riurequan s'ha de DONAR UNA NA.

5,- ¿Porem o no bravejarde què el poble, tan petit,s'ha vist ben afavoritpels estudis que han seguitmolts d'arianyers, amb cap clar?

6.- Quan he escrit ARIANYERS,hi entrau, clar, les ARIANYERES.Si no fóreu les primeresa l'hora de fer carreres,sempre féreu bons papers.

7.- D'altra banda, capellans,i monges, i més d'un frare,nostre poble donà suara.I segueix donant-ne, encara,sense ésser tants com abans.

8.- I tenim qualque escriptordels bons, sí, que ha fet carrera,No 1'estorba cap "frontera"guanyant premis de primera.Demostra que és el millor.

9.- Així i tot, parlem ben clar,a l'ARIANY hi manca gent.Sortirà més resplendentsi, emprant bé l'enteniment,tots li DONAM UNA MA.

10.- Excuses solem posar,i són de mal pagador.Ningú perdrà cap ronyóenviant col·laboració,que té un nom: DONAR UNA MA.

11.- "Tene moltes feines". Engany,perquè tots els fets demostrenque els "molt ocupats" aporten"temps robat", i no comportenque sia enterrat l'ARIANY.

12.- Repetesc, ho faig aposta,que se tracta d'ajudar;que LA MA porem DONARsense haver d'engirgolarun escrit, que sempre costa.

13.- Fer més i bons subscriptors,o fer més bona revista;de feines n'hi ha una llista.Posant cor i bona vista,l'ARIANY tendra servidors.

14.- Avui, nebot estimat,Biel Frontera, o Biel "Tovell",amb un glosadet novelldon contesta a tot aquellllarg prec que tu m'has enviat.

15.- Voldria, faig parlar el cor,que de TOTS fos l'ARIANY;DONANT-LI LA MA amb afany,sortirà bé, i tot l'any,nostra "FULLA", bell tresor.

16.- Bono, bono, ja n'hi ha prou íNo vull cansar cap lector.Seria de lo pitjorser motiu d'un esclatorde pena, per massa brou!!

Fra J.T.M., T.O.R.

Artà, febrer de 1.992,

•-16- Glosat de les matances

Férem una matançada,a n'es poble arianyer,dia catorze de desembre sé,que per molts serà recordada.

Ses xeremies varen venir,per fer sa festa cumplida,el matàrem a fora-vila,a una caseta que Na Burgués teniai una soll per poder-lo tancar,perquè sa tele l'havia de filmar,quan es porc de sa soll sortia,així més exacte seria,fins a s'hora de matar.

I antes de matar-lo,una cançó jo vaig fer,perquè sapiguessin també,qui era es matador,i davant sa televisió,així talment ho vaig fer:Com que som es matador,les mat i no tene manies,i acompanyat de ses seremies,comensarem es matansó.

El duguérem a sa banqueta,allà on l'havíem de matar,li vaig aficar sa ganiveta,i allà davant sa caseta,sa sang es porc va donar.

Una vegada es porc haver acabat,férem s'altra funció,que era secorrar-lo,igual d'aquell temps passat.

Amb càrritx el vàrem secorrar,perquè altra manera no hi havia,es càrritx si es torrat fa via,i no se poden enrredar,ni ses ganivetes per pelar,perquè sino tot fallaria.

Quan ja estava secorrat,el començàrem a fregar,amb sa pedra tosca en sa mà,i sal que no hi faltà,fins que es porc blanc va estar,que serra no ni quedà cap.

Això va ésser lo primer,fins que es porc va estar pelat,llavors una furgoneta venguéper dur-lo a una altra part,que es lloc estava més bé,i sa feina en tranquiliat poder

fer,perquè sortís tot encertat.

.¿an a s'altra part vàrem arribarque era una gran cotxeria,molta comoditat hi havia,per poder-io elaborar,lo primer que vàrem fer,treure-lo de sa furgoneta,i dur una banca neta,perquè tot sortís més bé.

Tots dúiem un davantal,una davantal matancer,que unes retxes vermelles té,com dúiem un temps primer,i així tots érem iguals.

Ara tornam començar,sa segona funció,començàrem a desfer-lo,i tallar allà on havíem de tallarperquè a n'es porc mai s'han d'a-

turar,

per donar feina a n'es que hi ha,i no hi ha d'haver paparró,perquè si comencen a mirar.lo,això és un mai acabar.

Jo tenia un ajudant,que també ell m'ajudava,i ell s'enduia sa tallada,de lo que jo anava tallant,en sa televisió davant,que tot lo que veia filmava.

Es potons vàrem tallar,i llavors es camaiots,no les férem molt grossots,i així mai se solen esclatar.

Llavors ja el vàrem posar,a punt de desxuiar-lo,que aquesta es sa posició,quan el posen com si pastura.

Férem es solc de sa partió,que sempre així ho solem fer,per llevar sa xuia bé,es qui és es matador,i així per sa televisió,es talls de xuia voran bé.

Sa xuia vàrem llevar,i llavors es salm robat,i com que ve tot acompassat,a n'es lloms vàrem pegar,i una tallada a n'es coll hi ha,que ses dones solen cercar,i també la s'en duen aviat.

Llavors ja anam a cercar,es braços que són ses palete ,que de sang sempre són netes,i ja se poren desnossar.

Llavors llevam cap i espinada,p'es budells poder llevar,i ses dones ja poren començar,en sos budells, sa seva tasca.

Llavors es menescal va venir,que es sa feina que li toca,i jo en veu alta li vaig dir:Menescal porem seguir,aquest porc no té pigota.

Es menescal va contestar,això és un porc preciós,de trocets m'en tene que dur dos,per poder-lo examinar,per sa meva part podeu continuar,que no hi veig res dificultós.

I es budells per ses budelleres,ara que són calents,ara que són bons de fer nets,però això, ja va per elles.

Després vàrem berenar,perquè ja hi havia talent,i perquè llavors era calent,i és més bo de roegar,en vi i un poc de pa,es fred anava fugiguent.

Quan vàrem haver berenat,mos hi posàrem altra vegada,i ja llevàrem sa tallada,que és lo més anomenat,es "jamons" que ben arreglats,n'hi ha per una temporada.

I seguint sa tradició,sa carota vàrem llevar,es fetge i es lleu que també estàtot a continuació,i si ho donen per sa televisió,tota Mallorca hem veurà,perquè ben filmat va quedar,tota aquesta funció.

Llavors venen ses costelles,i després ve es cuniet,que és un pelleringo estret,quan les ha llevades a elles.

A continuació es segins,que es tels les han de llevar,i sobrassada hi solen posar,diuen que per estojar,en venir envant i són molt fins.

Glosât de les matances

Sa passetjaés una tallada,que ve a continuació,lo que molts aeirn es pixador,que un temps solien guardar.lo,per untar sa guarnició,i qualque pell enravenada.

Ara tot ja està acabat,més detalls ja no puc dar,sa xuia de sa panxa que ja està,en tot es salm llevat,i a ses matanceros sera entregat,perquè ho puguin maniobrar.

A continuació ses figues seques,i llavors un poc de mesclat,que això sempre ha usat,perquè tot surti encertat,i ses peces surtin condretes,perquè es qui ha pagat ses pesse-

tes,el se mengi en felicitat.

Capolam es salm lo primer,i ja va dins es caldero,per dur-lo a n'es fogó,perquè es salm s'ha de fer,foc és lo que ha de menester,i no poren cremar-lo,i llavonces en colar-lo,ses ronxes sempre surten bé.

Després capolam sa sobrassada,tot capolat en sa mà,que també se va filmar,perquè cada funció quedas gravadaque és molt diferent de lo que

fan ara,que tot en màquina se fa.

Es camaiot i es botifarró,sempre sol ésser lo darrer,i així sa capola bé,si no ho volen mesclar-ho.

Quan tot ja està capolat,ses espisis hi solen posar,i així ja ho poren mesclar,fins que tot quedi encertat,i una vegada haver-lo tastat,ja se posen a omplir-ho.

Una vegada ja omplit,es camaiot i es botifarró,lo que fan és fermar-ho,i de cap a n'es caldero,fins que tot està bullit.

Tot seguit sa sobrassada,que hi posen sal i prebe bort,d'aquest de Pòrtol que no és bortperquè queda ben "colorada",i després d'estar trempada,si no és dolça ni salada,ja queda per omplir tot.

Omplirem sa sobrassada,de budells d'es porc mateix,com que no va dur molt de greix,tot va sortir una monada.

Una vegada haver acabat,penjàrem tota sa perxada,de botifarrons i sobrassada,i per sa televisió filmada,i es porc tot quedà arreglat.Ses matanceres varen cantar,ses cançons d'un temps primer,en so davantal matancer,i aquí tot lo d'es porc s'acabà.

Des d'aquí ja vàrem preparar,per anar a cercar romaguers,amb un rossegai pes carrers,per un bon caramull aplegar.

Així que férem un foguero,en totas ses campanules,acompanyat de ses xeremies,i tot va anar de lo millor.

Per tant tot mos va anar en popa,de balladors i cantadors,i llavors bons cantadors,que cantaven sa ximbomba.

L'Amo En Xesc Cloquis va venir,a n'es foguero per cantar,pes que volia ballar,i en noltros sa va juntar,per porer-mos devertir.

Es foc ja se va acabar,i va fugir sa cantera,perquè a dins sa carrera,no hi feia molt bon estar,però sa televisió ho va filmar,per poder-ho recordar,es temps que de vida ens queda.

Idò com dic tot s'acabà,i entràrem dins sa cotxeria,on ses taules preparades hi haviatot ja a punt de sopar.

Mos posàrem a sopar,noranta-set persones hi havia,tot feia sa seva via,i ningú se va desmandar.

S'arròs va sortir preciós,perquè tothom ho demostrà,es que un plat solia menjar,sequr que en menjava dos.

Per segon plat ses pilotes,que tot mos va acompanyar,passaren gust de sopar,sa gent que de fora va davallar,per assistir a n'aquestes matan-

sotes.

Hi va haver amet.la torrada,i llavors un bon meló,bunyols de bon gust i bona olor,perquè hi va haver bunyolada.

De vi tampoc en faltà,cafè i conyac també n'hi havia,i tot en "grande" se servia,i encara de tot va quedar.

Una vegada haver acabat,ses taules vàrem llevar,i se posaren a ballar,molts de balladors de Ciutat,amb ses xeremies ben acompanyats,que tot també quedà encertat,que res més se pot desitjar.

Llavors en Pere Gil va v e n i r ,junt amb una companyera,en molta barba i cabellera,per un parell de cançons dir.

Seguidament es llegí es testamentd'es porc quan havia de morir,i tots es seus membres repartir,molt bé i honestament,i tothom quedà content,amb lo que d'es porc va tenir.

Jo vaig fer un parell de cançons,i un parell vos ne diré,de ses que me recordaré,per no fer-ne de fallons.

Lo primer vull saludar,es nostro batle actual,que és en Toni Pascual,i en noltros s'ha volgut juntar,anit a n'aquest sopar,com a cosa especial.

(Continua a la pàgina següent)

-18»( Ve de la pàgina anterior)

Avui hem fetes matances,un porc negre hem volgut matar,perquè no volem deixar,ses costums que mos varen ense-

nyar,

ses nostres generacions passades,

i desitg que qui les ha pagades,en salut el se pugui menjar.

S'enhorabona vull donar,també a sa nostra cuinera,perquè tothom la braveja a ella,i com que és sa dona meva,

també la vull bravejar.

També no vull oblidar,a ses nostres matanceros,ni tampoc a ses bunyoleres,perquè són arianyeres,i llavors que són molt feineres,i per tot saben posar mà.

Aquest poble arianyer,per molts serà recordat,perquè don Bartomeu Ensenyat,per sa ràdio ho digué,que dia 14 matances s'havien de

fer,així que tot Mallorca està ente-

rat.

Ara ja faig sa darrera,i un detall he volgut dar,d'es porc així com està,tant de davant com de darrera,així ho feia sa gent primera,quan a mi m'ho varen ensenyar,així que de mi podeu disposar,que som en Joan Frontera.

EspartsHola amics:Us enrecordau que a la fulleta

passada i a l'altre, jo parlavade les cistelles i de les novesporteries de futbet, dons bé,pareix que a la fi tot estàarreglat i segons sembla quanaquesta fulleta arribi a lesvostres mans, esperem que totestigui instal·lat.

Bé deixant de part aquestanotícia, començarem per el futbetdels més petits, o sia, el decategoria Benjamin, si bé la sevatrajectòria no és massa brillant,sí que s'ha de destacar la sevamillora, ja que dels primerspartits jugats i que es perdienper resultats com un O - 17, un 5- O ò un 9 - O, s'ha acabatperdent només per resultatsbastant estrets com són un 5 - 3ò un 2 - 4, així i tot no vullllevar gens de mèrit ni gensd'il·lusió a aquests jovesjugadors, ja que com tots sabeuningú neix ensenyat i jo vosassegur que ells tenen molt defutur.

D'altre banda un cop més lesmillors notícies venen donadesper l'equip Infantil que es veuque té les idees ben clares jadurant aquest període de temps nohan perdut encara cap partit(toquem fusta) i per si un casaquí teniu els resultats:Campions del torneig de MontuïriPrimers classificats a un torneig

intimi*PARLACATALÀ

&de

imUr»

jugat a Campos, i també elssegüents resultats:Lluchmajor 3 Ariany 7FJ Ballester 2 Ariany 2Joan Veny 1 Ariany 9

Jo crec que amb això quedaprou clar la feina que estan fentels propis jugadors, i el seuentrenador, en Pep Alzamora, qumés d'una vegada es troba "quasi"tot sol, desde d'aquí vulldemanar que ens agradaria que hihagués una naca més d'interès perpart de la gent i especialmentels pares, ja que de fet és ungran bé per els al·lots i unamanera molt sana d'educacióiconvivència, enhorabona al·lots,sort i endevant.

I ja passant als grans no espot dir que hagi estat un bonfinal de primera volta, ja que dequatre partits només n'hanguanyat 1 i n'han perdut 3,precisament es va guanyar elpartit de fora camp per 2 - 3 aLloret i es varen perdre tots elspartits a casa, 1 - 2 amb elPorto Colom, 2 - 3 amb elBaleares i O - 2 amb el SonCladera; del començament de lasegona es pot dir que s'hacomençat amb els mateixos puntsque la primera volta, o sia, dosaconseguits de dos empats un foracamp i l'altre a Ariany, l'altrepartit disputat a Andraitx es vaperdre per 3 - 1; tal vegada elmés destacat és que en IonioSanxo du ja 21 gols, per lo queés un dels màxims goletjadors dela categoria, esperem que tant.ell com l'equip duguin an'aquesta segona volta unatrajectòria ascendent, i això haestat tot per aquest cop.

Adéu amics i fins una altre.Tomeu Bauçà Frontera.

Nota: Sent molt no poder donarresums però degut a una operacióque m'ha tengut més temps del'esperat en repòs no he vist capdels darrers partits jugats,esper la vostra comprensió,gràcies.

La Conselleria d'Agriculturaani) la Premsa Forana

-19-

GOVERN BALEAR

Conselleria d'Agricultura i PescaASSOCIACIÓ PREMSA FORANA

DE MALLORCA

El passat dia 31 de gener, laConselleria d'Agricultura i Pescava reunir a totes les revistesque formam l'Associació de laPremsa Forana a un celler d'Inca,per part de la Conselleria hi vaassistir el Conseller Pere J.Morey Ballester, el DirectorGeneral d'Estructures Agràries iMedi Natural, Ferran GarridoPastor; el Director General deProducció e Indústries Agràries,Jaume Darder Ribot; el DirectorGeneral de Pesca i CultiusMarins, Miquel Massutí Oliver, iel Secretari General Tècnic,Domingo Antoni Ferrari Mesquida.

En primer lloc el ConsellerPere J. Morey va explicar el

present i futur de l'agriculturaBalear, va explicar lesdificultats que s'han presentat ies presentaran per l'entrada dinsla CEE.

Posteriorment el Conseller esva posar a disposició delspresents perquè li fessin lespreguntes que volguéssim, lespreguntes varen ésser nombroses ide diferents temes, en nom de larevista Ariany se li va demanarper el projecte de "Sa Marinerà",el Conseller va respondre queaquest projeste ha estat moltcomplicat, i s'ha hagut de dur alConsell de Ministres de Madrid,però ens va dir que abans delNadal passat el Ministred'Agricultura de Govern Central

l'hi havia comunicat que el temade "Sa Marineta" ja estavaarreglat, per tant pareix que lacosa ben prest ja funcionarà.

Per altra part també vàreminformar al Director Generald'Estructures Agràries i MediNatural, Ferran Garrido Pastor,que els diferents indicadors persenyalitzar els camins rurals ques'han instal·lat a Ariany hi haviaalgunes errades, el DirectorGeneral es va interessar per eltema i ens va dir que licomunicàssim la toponimiacorrecta i es corregiran leserrades, nosaltres ja ho hem fet,ara esperem que mos ho posin bé.

Jaume Taberner Ribot.

Aspecte de la taula presidencial

ma nifestC A M P A N Y A

PER A LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES i PRIVADES, MITJANS DE COMUNICACIÓi CIUTADANS EN GENERAL

Ç ES ORGANITZACIONS NO GOVERNA-

•*-* MENTALS (ONCS), entitats socials i movi-ments associatius que signen aquest manifestfan néixer la plataforma "IGUALS EN DRETS"decidits a impulsar la defensa dels Drets Hu-mans pel que fa referència a la pròpia ¡doriliracial, ètnica o cultural, inicien avui mateix unacampanya de suport i promoció de les mino-ries ètniques a l'Estat Espanyol.

Actualment, diferents zones de l'Estat Es-panyol pateixen la fitblada dels comporta-ments irracionals i aberrants, com són el racis-me i la xenofòbia, que tothom desitjaria veuresuperat per sempre més. No és aquest unfenomen específic o particular de la societatespanyola, sinó ben al contrari, emmanat enun referent de violència racista i xenòfoba querecorre, com fantasma del temps moderns,Europa.

En aquesta època on les senyeres de laigualtat i la solidaritat han estat abatudes perles pitjors manifestacions del darwinisme so-cial i econòmic i per l'aspiració al triomf i lapromoció individualiste com a finalitat, assis-tim a la ruptura del concepte públic i a la re-clusió en el que és privat'com a signe de pseu-domodemitat.

Les Societats postindustrials desenvolupa-des han creat vertaders comportaments esta-mentals, coneguts com el fenomen de la so-cietat dels tres terços, un dels quals és consti-tuït pels privilegiats del sistema i un altre querecentment instal·lat precàriament, lluita ambtotes les forces per a impedir l'entradad'aquells que, marginats i rebutjats, truquen ala porta del propi sistema.

En la política, l'Estat a través de les sevesinstitucions sanciona per passiva i executa peractiva, les formes més variades de marginadoi repressió institucional de les minories (Lleid'extrangeria, coacció i control policial, políti-ca de reallotjament a ghettos, sileno oficial da-vant les mobilitzacions reaccionàries enfrontde les minories ètniques, etc.). S'intenta crearun mur de contenció social davant la margina-do que truca a les nostres portes obviant elsproblemes que existeixen realment tot inten-tant mantenir la imatge de salut de la restadel cos social.

Independentment de les causes i origensdel racisme i la xenofòbia (prejudicis, pors, fal-sos arguments biològics o ideològics), consta-tam que aquest fenomen és avui dia una deles manifestacions més dures de la marginacióradal per causes econòmiques, socials i cultu-rals.

Minoria ètnica i pobressa són dos con-ceptes que freqüentment van units, enfortitsper la marginado i el rebuig sodai. Partint delsvalors eventualment vigents a la societat del'Estat Espanyol, les minories ètniques resultensospitoses i culpables predsament pel fet deser pobres.

Freqüentment s'estableix el fals binomidelinqüènda-droga i minoria ètnica, el que noés més que una manera de satanitzar, persimplificació del problema, els esmentatsgrups socials i d'exculpar la pròpia sodetat i

les institucions de les causes que generanaquesta problemàtica. Qualsevol fenomenmarginal tendeix a ser atribuït als col·lectiusminoritaris com a responsables directes de lessituations que arrossega la seva pròpia margi-nalitat.

Actualment el Poble Gitano és consideratcom la víctima propiciatòria que concentral'origen de molts dels mals socials ara exis-tents. Tanmateix és de témer que amb el prirvdpi del procés de fustigament de les llibertatsd'un grup, la repressió arribarà a escampar-sea tot el conjunt de la sodetat, tant i més quanaquesta permet l'aparició d'aquests fenò-mens amb la seva passivitat i complaença, si.no amb franca hostilitat i violència.

L'actual procés extraordinari de regularit-zació dels treballadors immigrants, a puntd'acabar, amb els avantatges i les solucionsper a prou treballadors f¡ps ara il·legals, noserà efectiu per a d'altres pfersones que ja resi-dien a Espanya i que realment viuen del seutreball. Les causes alienes a la seva voluntadno els permet de cobrir tots els requisits exi-gits, i tot això redundarà en el risc d'expulsió ien una major marginado.

Constatam que quan els marginats són, amés infants (el cas dels escolars gitanos i d'al-tres minories ètniques), el rebuig és encaramés aberrant, ja que s'estaran marginant per-sones incapacitades per a defensar-se. Allòque s'amaga a sota no és sino el caire mésodiós del radsme, el caràcter injust del qual norepara ni tan sols l'edat i personalitat de les

seves víctimes. Aquestes actituds tendeixen areproduir fins a l'infinit l'esquema de compor-tament al·ludit, alhora que representa educarles generador» joves en el valors de la insoli-daritat defensada pels adults.

Cridam a una reflexió i serenitat d'ànim ala sodetat que permeti la defensa d'uns argu-ments substancialment diferents i allunyats dela confrontado interètnica, la violència radsta, |

la marginado i el fustigament cap a d'altrespersones que només es diferenden de la ma-joria pel color de la seva pell.

Exigim de les ¡nstitudons de l'Estat i Au-tonòmiques, com dels partits polítics quelcommés que dedaradons commlseratíves I piado-ses de bones intendons, després d'un llarg pe-ríode de silend davant dels conflictes radalsque han esdatat al País.

Resulta, almenys sospitosa la coinddèndaen el temps d'esclats, amb component radsta iconflictes violents amb el debat d'un projectede LLEI DE SEGURETAT CIUTADANA, elaboratper l'equip del ministre Corcuera. Tal vegadaha estat aquest el dima sodai "necessari" per aimposar més lleis, que en nom de la proteccióde les llibertats, acaba atemptant contraaquestes mateixes.

Ens mostram profundament preocupatsper la tendència d'alguns mitjans de comuni-caqó d'amplificar estereofònicament les di-mensions reals del problema, generalitzant-loenllà dels seus fenòmens concrets i confonenten un mateix sac, qüestions com el tràfic dedrogues, les patrulles dutadanes o el radsme.Es tracta d'una cerimònia de la confusió enque sembla glatir l'antiga idea de "com mésdolent, millor" almenys per als interessos parti-culars de qualque mitjà concret.

En aquest moment són més necessàriesque mai, unes dosis importants d'autorrespon-sabilitat i seny que contribuieixen a impulsar icanalitzar discursos de racionalitat en la vidapública i sodai. Una sodetat sorda i passiva da-vant les injustícies sodals és una sodetat abo-cada a actuar com a suport justificador, per ac-tiva o per passiva, d'aquelles.'

La CAMPANYA "IGUALS EN DRETS" pre-tén denunciar les causes econòmiques, sodals,polítiques de qualsevol casta que donen lloc alradsme i a la xenofòbia, pressionant davantTEstat, els partits polítics i la pròpia sodetat pera desenvolupar un altre tipus de cultura mésjusta i solidària, així com unes mesures i unesiniri.it i ves per a la protecdó i promoció de lesminories ètniques, tant les nacionals com lesforanes a l'Estat Espanyol. El dret a la pròpiaidentitat i el respecte per a la mateixa és unelement que enriqueix la sodetat que el practi-ca, alhora que mesura el seu tarannà democrà-tic

Amb aquesta finalitat ens hem constituïten organisme de campanya les organitzacionssotasignants, comprometent-nos a generar undebat sodai encaminat a la superado d'unesinjustícies tan greus com el radsme i la xenofò-bia.

SEU DE LA CAMPANYA: Drets Humans. C/ Joan Munar, 14 - 07004 CIUTAT - Tel. 25 37 84

Aûany issnpò erw&ta -•2l—

_ /.- Antònia (jalnéí ZuranafJanàtigaJ, 2,- flaçcídena Sonden,lonquemada ((jaLLecjaJ, J. -ftangaJLuJa Onell Cisione/(lanòtuyi), ¿t.- flauta, flatcan.0flaùnó îd'eA Cabina), $.- $oanaBouça Ruma (fina), 6,- CatalinaRihat Kihat (BiUcch), 7,-ArdJònia ?_ hont fde. SOAFenn&MLJ, ~~8~.- ñagda¿ena Rihai

Dand&i ide. Je ^aiuiigaJ, <}.- flan.ta Sanio ftaimó (ti" SA fuj.olj, IO.- CaiaLina Uanc/eA ¿At&l/iLcÀ f e/e. Sa(jOiuiigaJ, II.- Sinfonia ftiiot ftiiot (Fona&ijzna), 12,- /e/teact CaL·lerdey. Ribot f ¿e. C'OA Senyon.}, 1^.-Dcnya Catalina FeJLiu fejia la rr&ïtna i ejia e/e f alma), /4.- ftania f-ejuieji fleAÍne. f de. S'Avoli), /5-- BelDonde*, iaieluich (de. Sa ÇajuiigaJ, l6. - flania Bouça Riena (Pipa), //• - flania Sancho Cenavano1 í de. SaBodega), I8,- fl\angaJLuJa ÏÏeA-tne. niena CRovadaJ.

I,- Tep Cenavand fleAtne. (Conana)2.- niauéi Fnarrtena flleAÌne. (lovell)^

_).- L¿onenc CaLderd&y. Fncrrtena (¡oveUL) '4.- ßiel PauenoA DandeA (CoAulla)

T.- Bud Fnantena fìeAtne. (lovell), 6.- CuiMem Çeiwvand BlhilonL (Conana), 7-~ $oan BibUoni, 8,- foanCapò PoAciuat (de. Son Idiot), J.- SehoAtià fleAtne (de. Sa CahanetaJ, IO,- Damià Danden. £¿te2/iicA ide Sa(janjiiga).

EL PSM DEMANA UN DEBAT PUBLICSOBRE EL PACTE AUTONÒMIC AL PP IAL PSOE.

El PSM - Nacionalistes deMallorca, després de laconeixença i estudi exhaustiu deldocument sobre els acordsautonòmics, elaborat pel PP i elPSOE, datat a Madrid el febrer de1992, es ratifica en unaapreciació que cada cop es fa mésevident: aquests acords expressenles concepcions centralitzadoresi burocratitzadores dels partitsque el signen i priven els poblesde les Illes Balears d'accedir al'autogovern, o al menys a ungrau superior d'autonomia.

El que se'ns ha volgut vendrecom un gran avenç és una novalimitació dels drets democràticsi nacionals de les Illes Balears.El PP i el PSOE s'han posatd'acord en no atacar-se més en untema en el qual, tanmateix, tenenpoques diferències, ja els bastenels temes de tràfic d'influènciesi de corrupció.

Per això, davant lesdeclaracions del Ministred'Administracions Territorialsafirmant que les crítiques alsusdit pacte es feien "perignorància", i la manca de rigoren la defensa dels interessos dela nostra comunitat autònomaexpressat, una vegada més, pelPresident Gabriel Cañellas, elPSM demana un debat públic alsmàxims representants del PP iPSOE a les Illes Balears, Sr.Cañellas i Sr. Obrador, per tald'analitzar les característiquesd'aquesta proposta.

Cal que tota la societat deles Illes Balears, les entitats iassociacions cíviques, coneguinaquests acords centralitzadors.Un nou menyspreu cap a la nostraautonomia.

OFICINA DE PREMSAPalma, 13 de febrer de 1992.

Grup Parlamentari PSM i EEM

*mNacionalistes de Mallorca

RECURS DEL PSM DAVANT LA MESA DELPARLAMENT.

El PSM vol un urbanismetransparent que no estigui enmans d'especuladors.

El debat que es va produir enel Parlament de les Illes Balearssobre la proposta e modificacióde la Llei d'Atribució decompetències als ConsellsInsulars en matèria d'urbanisme ihabitabilitat, tenia l'objectiu,de banda del PP-UM, de mantenirla presa de decisions sobreurbanisme en el marc d'unaComissió Insular d'Urbanismeformada tan sols per membres delPP designats pel Consell Insulari pel Govern Balear.

La manca de transparència i elsecretisme seran, segons vol lamajoria governant, la normad'actuació en temes tanimportants com declaracionsd'interès social, camps de golf,planejaments municipals, plansparcials, etc. D'aquesta manerael tema que els darrers anys hacentrat l'atenció de l'opiniópública, és a dir, tot el que esrefereix a ordenació del •territori, queda al marge de lainformació i el debat col·lectiu.

Aquesta incomprensibleactuació del PP-UM implica unareducció important del grau dedemocràcia i autonomia existent.Els Consells Insulars perden elseu protagonisme a favor d'unesComissions Insulars monocolors isense control democràtic.

Però no tan sols s'emprenaquesta opció vulneradora delmarc legal -tal i com indica lasentència del Tribunal Superiorde Justícia-, sinó que ara espretén modificar la llei sensecumplir les prescripcionsnecessàries d'acord amb la Lleide Consells Insulars. Sense laconsulta prèvia als Consells. Totaixò per mantenir el control il'ocultisme sobre les decisionsurbanístiques.

És per això que el grupparlamentari PSM-EEM ha presentatun Recurs davant la Mesa delParlament de les Illes Balears,en el qual es demana la

reconsideració de l'acordd'admetre a tràmit la Proposta !cLlei esmentada i la suspensió dela seva tramitació parlamentària.

Aquest és un dels temes de méstrascedència política que elsdarrers anys s'han plantejat. Elgrup parlamentari PSM i EEM volespressar un cop més, que el ques'està debatent és el futururbanístic i territorial lesIlles Balears, i que seguiràtreballant per les vies judiciali política per un controldemocràtic de les sevescompetències en urbanisme, pr laseva transparència, i per evitarles maniobres dels especuladors i1'amiguisme.

OFICINA DE PREMSAPalma, 14 de febrer de 1992.

*********

*****

MANCOMUNITATPLA DE MALLORCA

La Mancomunitat d'es Pla deMallorca dins el programad'educació d'adults amb lacoordinació del Ministerid'educació i Ciència, amb lacol·laboració de la Conselleria deCultura, Educació i Esports,l'INEM i amb el suport de "LaCaixa", organitza cursosd'informàtica.

Durant els mesos de febrer,març i abril a Petra.

Inscripcions a les oficines de"La Caixa", o als responsablesd'educació d'adults.

"la Cai nxa

TEST CULTURAL1.- La canalització d'aigües aAriany, com sabeu, en part estàsubvencionada pel Govern Ba-lear i pel Consell Insular deMallorca. Sabrieu dir a quan pu-ja el % d'aquesta subvenció?

- Al 20 %- Al 80 %- Al 50 %- Al 10 %

2.- Darrerament, s'ha parlat moltdel Local Parroquial. Sabries dira quin any es va posar la primerapedra?

- 1935- 1975- 1967- 1980

3.- El passat mes de Gener, vamorir Manuel Mompó, artistade renom universal, que vaviure molts d'anys a Mallorca,sabries a quina activitat artís-tica es dedicava?

- Era escriptor- Era cantant d'òpera- Era pintor- Era actor de cinema.

4.- Si parlam de D.Joan Verger,segurament sabràs que parlam de?

- El president del C.I.M.- El Batle de Palma.- El president del Govern Ba-

lear.- El conseller de cultura.

5.- S'Horta, és un llogaret agre-gat al terme de?

- Manacor.- Felanitx.- Llucmajor.- Santanyí.

KMmUXlUICKKX

XXIIM X11II M M X K»

REFRANYER

- Any de neu, any de Déu.- ¡Fora rues!- Febrer el curt, si entradolent .pitjor en surt.- Febrer curt, pitjor que turc.- P'es Gener, floreix s'ametler.

—jfessatefflps—PENSAMENTS

- On hi ha vida, hi ha alegria,on hi ha fredor o tebiesa, totapareix trist.

(Jorge Salinas)- Té pau, qui la mereix isap apreciar-la degudament.

(H.Ramis Alonso)- T'estim, perquè tu ets tu i josom jo.

(Montaigne)- Tal volta, cere la felicitatmassa lluny. ¡La felicitat,es com las ulleres! No las veigi estan damunt el meu nas,¡Tan a prop!

(Phil Bosmans)- Es trobaren l'Amic i l'Amat idigué l'amic: No cal que hem par-lis, sinó fes-me senyal amb elsteus ulls, els quals, son parau-les per el meu cor perquèet doni el que em denanes.

(Ramon Llull)

K K K K M M I C K I U K M

-23-

LLETRES CREUADES

«KMKKKKKKlOm

SABIES QUE.

El primer de Gener va fer 50'nys que va morir Mn. Martí Tru-yols, ecònom d'Ariany desde1905 fins al dia de la seva mortr'ia 1 de Gener de 1942 i queessent una figura cabdal dins lanostra història arianyera, ni laParròquia ni les autoritats,s'han dignat rendir-li un petithomenatge,...cosa que tampoc m'havengut molt de nou ?

El passat mes de Gener vainaugurar una exposició a.la Galeria L'Auba, En Bernat¡Ribot Mulet, fill de D. BernatRibot, pintor arianyer mort vauns mesos ?

El veure molt la televisió,a part d'atrofiar el intel·lecte,pot provocar obesitat ?

Enguany, Espanya estarà demoda a tot arreu del món, ja quees celebren les Olimpiades a Bar-celona, l'Exposició Universal aSevilla i Madrid és la CapitalCultural d'Europa ?

HORITZONTALS: A) Consonant. B)Lloc públic on serveixen begudes.C) Malnom arianyer. D) Fer forat.E) Recipient fet de vímens o ca-nyes que serveix especialment pertransportar roba o fruita. Malnomarianyer (Rev.). F) Feel a l'es-glésia catòlica. G) Participi pa-ssat de romandre. H) Correntd'aire. I) La mateixa consonantemprada en A.VERTICALS: 1) Consonant. 2) Des-presa de calor i llum, produidaper la combustió d'un cos.3) Fermentar la pasta de farinaamb el llevat. 4) Augmentatiu deburot. 5) Líquid que circula pelteixit vascular de les plantes.Un dels dotze apòstols. (Rev.)6) Moure's fent voltes sobre simateix com una roda. 7) Peça detela amb grans dibuixos pintats oteixits, que s'aplica generalmenta l'ornat de les parets. 8) Queté molts diners o posseeix gransbéns. 9) Consonant.

1 2 3 "4 5 6 7 8 9A

LLETRES BARREJADES

Aquest pic ho tendrás molt fàcilja que si afines bé la vista i

tens paciència, t robaràs el nom

de d o t z e pobles de Mal lorca.

P R F A C A L A R O

O H J I H R A X C C

L I K D S T R V S O

L B D U D E I A E NE Y T C L P A K L SN A O L U T N J R ES G O A R H Y T O L

A S P A L M A B P L

A S D F G H J K S TB I N I S S A L E M

B i e 1 T o v/ e I1.

-24-

SaFoAofa OneJJjuJa- A on. VOA ion pintada?,

paneixeA una ¿neAAa.- £AÍLC ¿o pen ¿neAAeAÍ, això

AÓn ASA /neve/i colonA, quê te.penAeA què -tothom -té. eA colon, ionenAa¿.nanat com tu?, éA que.paneixeA una moída.

- £A que- hi eAÍic mig. mafia,i • • j. Jivene de. mLMa L eA tempA a eA

Aenmó han. mollai con una barcaque. tothom ¿e. penwva que. AU A¿a havia. annibai a Anianu.

- I a on l'han. moUaaa?- A davall. eA batipont,- Bona pandalada! i quê deu.

haven. eAtat?- VeA a Aobne., deven eAAen

aaueAÍA aHoÍA que. van a lloune.tot JLo dia peA poble..

- £A aue éA un deAOAÍne.. lorié,he, Aerd.it. din. que. noben ianongeA,f.oten eÍA eACUÍA d e& cotxoA,paten bloquetA damunt eA catxoA,i jo que. AéJ, cada dLa en Aentena din. una de. nova.

- £A que. Ja no hi ha ni ondne.ni govenn, t 'oAAegun que. éA benneceAAani que. A autonitat poAÍ/i j unano auna .

- No!, i no dcmÉA AÓn e±AallaÍA', eA gnandolaAAOA en AÛAcoixoA, aue. Ae. penAen que. iot eACÒMICA éA Aeu!, apanauen allà onleA poAAa peA coLonA, annanqjuen atota poAtilla, que. qualque, diapaAAonem AeA veieteA i moAembolicanan L no moA deixananpont Aona', aní una panaula un"deaniende!', AL aviat no Ae. poAena poAon multeA això pan.eix.enh."Chicano11.

- 'thicagondena!'!!!Avui hem vengut molt

. elAunadeA.- No, i en AO tempA que. fein,

que na moA veiem!- SL, Àa em. anteA d'eA KeÍA.- 1 que. tal eA ReÍA?, què te.

duguenen molteA de. COARA?- KeAÌ, peo vanen Aen molt

guapoA.- No i t'oAAegun que. AÓn ben

digneA d'adminan amb aquell {nedque. ¿eia i calcaven en cavall.

- Sa joventut no A 'eApanta de.neAl

- l Sant Antoni que?- Sé. que. a n'eA foguenoA hi va

haven, un poc de. tnui, penque, hi

va haven. ¿oauenonA que. leA¿atenen ASA llengonÍAAeA.r . •> /• o L •- L ana que. me. duuA: no Aobia.¿o tot això. I ona n'hi ha quèeAtan pen. una llengonÍAAa?

- No, penò Aempne. n'hi ha de.banMJCÍA que. leA agnada méA lod'eLí altneA que. lo Aeu.

- Bé. i què ¿eneA cap canjioAAO?i) *". L^- fío, peno eA neu nano va anon,

a beneJJi eA canan.i.- O encana no l1 havia beneJùi?,

en Colou neu el va benein. eApnumn. anu, no i bé. que. cantal!!

- Idò AeA cannoAAeA vaneneAtan molt bé., penò va ¿.en. unaIneiada que. vaig. tenui mal de.coli ¿UTA a Sant Blai, nenoA nalque. enguanu vanen benein. caliAtnopenque. AÍno -ja hem pensava penane.Aa veu.

- No, i en Aa miula que. teníff . / / /

/ oAAegun que. L haviapenduda.

- fleam, ana te. /¡untine a ¿aiaaline. P0^» & ?"e &*&*."alienada1' de. tot, i lo d'eALocal can acabaña?

- O no ho AopA?, AL ¿a no eAÍaobent, aviat A'obninà, dia pninende. mane l'havien d'obnin.

ena ben hona!- Si no £OA peA capellà ja,

¿ania eAiona que. eAÍania obent.- O havia, pendut ABA clauA?- Ai què eÍA de. cunta!, no penò

ho havia. de. canAulian a n'eAf alou i ¿a diven que. "loA COAOAde. faloALO van deApaAÍo".

- ¿Àtic ben contenia penque eAdiumengeA en Auntin de. l ofici a¿o m'agnadava ben molt anón a ¿eneA vaniedet, i ona naneA vaig. de.ca noAtna a l'eAgléAÍa i de.1'eAgléAÍa a ca noAtna.

- ReA/ iot A'anneglanà.- SL, eA cannenA i tot, ona ¿a

noAÍalten i encana ABA AÍquÍA nohan annibat a n'eA neu oannio.

S O L · L U C I O N S A L S P A S S A T E M P S

TEST CULTURAL

l.- 80 %2.- 19673.- Era pintor.4.- El President del C.I.M.5.- Felanitx.

LLETRES BARREJADES

P^ R F <fi\ C

O H J !I

I K D

L B D U

(A1

R

T;ü%

ll-A R

5Rr¿rA

X C'

V

A)K

?

E1

Bjp|yF G H J K I S ' T

¿/ I N__I S S A LIE/_Hj

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) S. B) Bar. C)Tubet. D) Foradar. E) Covo. Opip |F) Catòlic. G) Romàs. H) Tir. JI) S.VERTICALS.- 1) C. 2) Foc. 3) To-var. 4} Burotot. 5) Saba. Ornis.6) Redolar. 7) Tapís. 8) Ric.9) P.

- Idò in potA potan bé. en Déu,penque, no AopA lo que. t'eApena!

- $o Aempne. hi eític amo Déu!- SL, en Déu i en la nane. de.

Déu, i en Aa nenjua! penque. eAte. ionnanoA

'Jeu,Aegun que. enguanupotan be. de. coca.

- 1 a on éA què hi ha coca?- O no hoA viAt eA peAouinA

" que. anuncien eA ball de. ¿.neAAeA?

- No, ió encana no leA he, viít- Ido ¿o ja tene eA veAtit

pnepanat.- $o enee que. hi aniñé,

talment, enguanu no eAtic ¿ina/- lú Aempne. tenA, lo que.

t'eítúreA meA niune. que fenniune!, ja éA que. na no extic pen.diAcuiin, ja moA veunem a n eAball.

- Bé., ¿é, ja moA hi veunem ALmoA minam.