NQ 84 CAPDEPERA - CALA RAJADA

DESEMBRE 1987

(.'AP VEHNIELL. — 2 —

En aquest Portalet que despedeix l'any, volem esbrinar una mica el tema de l'autorita-

risme policial, qüestió que, pel que sembla i malauradament, sols preocupa a aquells que en

pateixen l'envestida indiscriminada i en guarden la nafra.

En els darrers anys hi ha hagut moments de malestar social com a conseqüència de l'augment

de la delinqüència, principalment dels robatoris. Aquesta intranquil.litat fou recollida per

la premsa i explotada pels partits interessats. Fruit d'aquelles campanyes ha estat l'augment

de la presència de la policia al carrer. I dins aquest estat de coses, no en va esser una

excepció el nostre poble, decidint en el seu .moment, les autoritats municipals, un significa-

tiu augment de la plantilla de la policia municipal i'una decidida professionalització dels

seus integrants. Fins i tot es cercaren els serveis d'unentès, d'un expert, perquè es posàs

al front de l'ordre públic local.

El poder policial, com qualsevol altre poder, necessita d'un control. L'exhibició d'auto-

ritat i de força -cotxes amb llums i sirenes, pistoles, porres, grillons, uniformes, etc.)

a vegades, en lloc de donar una sensació de seguretat i de protecció, el que produeixen és

l'efecte contrari, és a dir, esverament i desassossec. I aquesta és una sensació que a nosal-

tres ens commou doblement quan es produeix a segons quins llocs públics, com és ara les esco-

les. Com també ens commou la sensació que tenim de que, amb molta facilitat, en lloc d'emprar

el sentit comú s'actua a la força de l'impuls més primari.

Aquesta concepció, .més o menys generalitzada, de que el manteniment de l'ordre públic

és una qüestió purament policial, ens sembla com a mlnim discutible i pensam que respon a

ideologies polítiques que desitjam superades. Consideram que la policia té una tasca a fer

de caràcter preventiu, detectant possibles focus o situacions delictius, cosa que exigeix

una comportament força intel.ligent i comptant amb la col.laboració ciutadana. En qualsevol

cas, el que no es pot permetre és una actuació indiscrimana o que suposi un abús d'autoritat.

I no oblidin els nostres polítics, que ell són els últims responsables de l'actuació

dels funcionaris municipals, àdhuc de la policia. Responsabilitat que ens permetem demanarque no oblidin en cap moment.

Bon Nadal a tots i un any 88 propici. Fins a l'any que ve.

QUINA AUTORITAT?

AQUEST NOMERO L'HEM FET:

Joan Nebot

Mari–Germa Melis

Joana Colom

Maria Vives

Pep Terrassa

Llucià Sirer

M° Antònia Nadal

Jaume Fuster

Bàrbara Flaquer

Ani Muñoz

Toni Amorós

Gabriel Torres

Domingo Chaparro

BOLLET1 DE L'OBRA CULTURALBALEAR

Capdepera–Cala Rajada

DESEMBRE 1987

Carres des Port, 43Capdepera

Dipòsit Legal: 197/80

Imprimeix:APOSTOL Y CIVILIZADOR, Petra

Els articles publicats en aquestarevista, expressen Únicamentl'opinió dels seus autors.

CAF" VEI-21vIELL. — 3 —

SETE No podem sostrure'ns, cada any deversl'Esperança, de recordar–vos que complim

anys. Enguany són set. I amb l'aniversari larenovació de les nostres promeses fundacionals:intent d'objectivitat, obertura a tot i a tots,defensa de la nostra cultura i la nostra llen-gua, i dotze mesos per davant, sols dotze mesos.Aquest és el termini que ens fixam sempre,i aix1 duim vuitanta–quatre nómeros al peudel canó. Perquè vosaltres voleu.

VERGONYA Aquest és el sentiment que ens hacolpit cada vegada que el cotxe

dels morts del, nostre poble s'ha arrossegat,més que ha circulat, amb motiu d'una defunció.I aquest és el sentiment que es renovà en totala seva intensitat amb motiu de n'Alberto Car-diel, quan va haver de venir el cotxe delsmorts d'Artà, donant presses perquè en el pobleve .-inat hi havia un altre mort. Tan baix hemcaigut? Tan malament aname de "ferros"? Sino es pot arreglar el cotxe vell, no podemfer front a l'adquisició d'un de nou? No fotemels doblers en disbauxes totalment inexplica-bles? Hem d'esperar que se n'hagin de dur unmort a mans fins que es prengui la decisió? Estot això passador pel coll?

CONTENIDORS Entenem, i aixl resulta molt mésestètic i menys molest, que amb

motiu d'obres es posin grans contenidors enel carrer. Però, primera, aquests contenidorshan d'estar il.luminats de nit, sinó resultenun perill, i segona, no han d'impossibilitartotalment la circulació. Aquest és el cas d'uncontenidor que hi havia, potser encara hi sigui,en el carrer Co.legi; no estava degudamentsenyalitzat i a més, amb cotxes aparcats al'altre costat de carrer, com de fet va succeir,el tràfic quedava tallat.

TRANSPORT N'estam segurs que deuen haver passattotes les revisions pertinents i

que deuen comptar amb totes les bendicionsque pertoquen, però el seu aspecte, ai el. seuaspecte! No inspira gens ni mica de confiança.Ens referim als autocars que cobreixen el serveide transport escolar de Capdepera i Cala Rajada.Deuen pensar, els responsables, en anar renovantla flota un segle d'aquests?

Girau fulla

CA N7 E FZ LvIE I, — 4- —

BISBE Com haviem dit el mes passat, ampliamla noticia de la visita del senyor Bisbe,

el passat 22 de novembre. I què en podem dird'aquella visita? La nostra impressió és quees tractà d'un eixida força apressada; en qües-tió d'unes poques hores don Teodor Obeda assis-tí a la novena de L'Esperança, es reuni ambgrups parroquials a Cala Rajada, digué missaa la mateixa església, visità les monges aCapdepera, pegà una mossegada a la rectoria1 assisti al final del concert de Santa Cecília. •No hauria de venir amb una mica més de temps?

MOSICA I també com havlem promès, una. ampliacióde la noticia del concert de Santa

Cecilia ja esmentat. Tant la Banda de Músicacom la Coral S'Alzinar estigueren dins la sevalínia, amb una actuació digna i alguns momentscertament brillants, com és ara l'excel.lentinterpretació de Manuel Vidagan ty del "Concerti-no" de Von Arend, i la "Kalinka' dels cantairesamb en Pere Llabata com a solista. Enhorabona.

PERILLS Ja ho hem dit altres vegades, peróhi ha coses que s'han de repetir,

i encara no hi vol. El clot de la grava, devoraEls Pelats, és un autèntic perill. No bastenuns pocs filferros, i menys ara que aquellazona s'està poblant. Ara hem descobert un altrefocus de perill, i aquest és a l'avinguda deCala Gat, just després de l'hotel "Cala Gat",on no hi ha ni filferro, i si un sobam de nouo deu metres. No haurien, els respectius propie-taris, de tenir degudament barrats aquestssolars que donen a la via pública?

GOLF Segueixen a bon ritme les obres delscamps de golf de Sos Sastres i Canyamel.

El turisme de qualitat està a la volta delcantó, i els diners a balquena que brollaran

per tot arreu, fent del nostre un municipiric i esponerós, que podrà comprar cotxes demorts i moltes coses més. Ja ho veureu.

CA N'EPIFANIO Cada vegada que desapareix unedifici significatiu, ens

produeix un calfred i tenim la sensació deperdre quelcom de nosaltres mateixos. Fa pocva esser el teatre del Recreo, ara li ha to-cat a Ca N'Epifanio, a Cala Rajada, "el primerque va assentar", segons diu la cançó. No estracta del valor artlstic o material dels edifi-cis que cauen, sinó el valor sentimental itestimonial d'unes pedres que han format part

de la . història del nostre poble. Visca el pro-grés!

PREMSA Recollit de la premsa diària. Una:els vejns de Canyamel es quedaran

per ara sense una possible ampliació de líniestelefòniques - degut a estar empadronats a Artài no a Capdepera. Dues: pareix que es vol crearun patronat per dur a terme la restauracióde l'orgue de l'església de Sant Bartomeu,cosa que ens alegra molt. Tres: el nostre Muni-cipi compta per al proper any 1988 amb . el pres-supost més alt de tot Mallorca per a inversionsculturals del CIM; trenta-cinc milions pera Ca's Mestre de Son Not. Fantàstic.

OBRA Com no deveu ignorar, "Cap Vermell" ésel bolleti local de l'Obra Cultura Ba-

lear. Doncs bé, el dia 18, festa de l'Esperança,l'Obra Cultural Balear celebra el seu vint-i-cinquè aniversari en un acte que tendrà llocen el Teatre Principal de Ciutat. Com que nosal-tres haurem tengut també festa a ca nostrano hi haurem pogut assistir, però ens hi adherimefusivament i desitjam molts més anys de vidaa la nostra institució.

PLUGES Els dies 8 i 9 d'aquest Mes de desembreva ploure a voler, massa i tot. Ho

va fer de tal manera, que la carretera d'Artàva romandre durant algunes hores tancada altràfic. Hem sabut d'una vaca i algunes ovellesmortes, d'un cotxe arrossegat per l'aigua ide danys importants a la carretera de Sa Mesqui-da. Aqul, o mos morim de set o mos anegam.

DURANT EL MES DE NOVEMBRE...

Han nascut:

Aostl Casellas Esteva.de Damià i Margalida.

Marina Rodrlguez Flaquer,de Joan i Maria.

Mateu Infante Sureda,de Manuel i M' Esperança.

Guillem Danús Mas,de Guillem i M' Margalida.

Silvia Galdón Ramos,de Pere Josep i Valeriana.

Víctor Josep Robles Gonzàlez,d'Aquilino i Isabel.

Balbina Requena López,de Joan Antoni i Maria Josep.

S'han casat:

Ferran Heredia Herediaamb Mandy Jane Clarke

Miquel Zafra MoralesJoana M' Rosselló Alzina.

Han mort:

Maria Grillo RoncalCatalina Massanet MassanetJoan Pol FrauSantiago Perera Larraz

CAP VERMELL —5—

Se diu que és un delinqüentd'aquell que hagi trepitjatsa llei que ben lliurementes ciutadans s'han donat.I per això, delinqueixes qui es dedica a robar,es qui viola, es qui mata,es qui es passeja fent malper aquest món que desitjaper sempre més viure en pau.I per aixó és delinqüentshan d'esser regenerats.i se'ls ha d'ensenyar a viureenmig d'una societatque no ofereix, per desgràcia,moltes oportunitats,però manco n'ofereixan es més desventurats.Lo que no pot fer ningú,i menys ses autoritats,és contestar malifetestambé sa llei trepitjant,aplicant aquell conselldull per ull", mort o espantat.i "com que no hi ha justicial'agaf per ses meves mans".

Aix1 que no facem voltesi procurem parlar clar.Tan delinqüent és qui matacom qui mata a qui ha matat,i també és un delinqüentqui fa abús d'autoritat,qui s'aprofita del càrrec,qui malmena ciutadans,qui no respecta se lleique ell ha de fer respectar.

sa llei de sa selvao constru'im un Estaton tots hi tenguem cabudasese esser discriminats?0141 vulgui exigir justIciasols mereix esser escoltatsi ell no transgredeix ses normeslegals o si no se creuque pot esser jutge i part.Sa llei ha d'esser aplicadaa tothom per un igualperò sempre amb més rigora tots aquells ciutadansque haurien de donar exempleper ostentar autoritat.

ES PASTOR DE SON PERDIU

reterilf- Al ritme que es fan les noves construccionsno caldrà esperar l'any 2025 per veure comel nostre municipi assoleix una capacitat pera 65.000 habitants.

- A l'hiver el sol no encalenteix, però serveixd'adorn.

N'hi ha que s'alaben tant que, per quedar-se satisfets, necessitarien penjar-se al collmedalles del rodó duna tapadora de claveguera.

- Si passes un semàfor en "carabassa", et do-nen carabasses.

- I què ho són de Ileges les façanes del carrerdes Port amb les noves instal.lacions de telè-fons! No ho podrien deixar més coriós?

- Qui tenia raó? Banesto o Bancobao?

- Què és de formós escoltar histèries que contael foc a£aronant els troncs que romanen migadormits sobre la cendra de l'escalfapanxes!

- I què ho és de dolorós que qualcú estimatet digui una veritat que no vols sentlr!!

ESTISORES

--major seguretat a la part de darrere de l'equip.Tambè el porter Carlos sembla definitivamentrecuperat de les seves lesions • en caml derecuperar la seva millor forma.

Fins a la próxima.

CAP VIERUIEL.L. — 6 —

erportfWhan ,arribat quèixes de l'equip de futbol-

sala, respecte de que me n'ocup poc d'ells..I efectivament és aixi. Bé, per desgràcia nosón positives les noves que puc contar d'aquestequip, el Costa de Capdepera, ja que desprésdel brillant començament de temporada pareixque s j ha anat desinflant. El motiu no seriaaltre que el curt planter de que es disposa,a més molt mencabat per motius de feina, serveimilitar, vacacions i lesions. Una cosa i altrahan fet que el potencial vengués a menys ique d'ocupar els primers llocs de la clasifica-ció es passàs als llocs de la coa.Darrerament,inclús, s'han perdut pertits per autèntiquesgolejades. Escric aquesta crónica el dia abansde que el Costa rebés la visita del lider dela classificació. Una victória podria ser unrevulsiu i un rellançament de l'equip. Elsdirectius creuen que, a part de la manca dejugadors, hi ha una certa relaxació.

En qüestió de bàsquet, després dels petitsincidents i malentesos deguts a algunes deles cróniques aparegudes en aquestes pàgines,i una vegada arreglades les diferències, pasa deixar constància de l'excel.lent trajectóriade l'equip que dirigeix en Xisco Campins, haventpatit una sola derrota fins al present, a lapista de l'Alcúdia. Pel que fa a la classifica-ció, es troben en el tercer lloc del seu grup,empatats amb el segon.

Dies passats es disputà una nova ediciódel Trofeu Judokita, on el club local Reschinkanpresentà alguns judokas, destacant la interven-ció de Josep F. Rigo, qui assoli el primerlloc de la seva categoria.

I ara, futbol. La Penya Bar Nou, equipque dirigeix en Pepe Muñoz, s'està afiançant,diumente rere diumenge, victória rere victória,en el primer lloc del torneig comarcal. A solsun partit per acabar la primera volta, s'haproclamat ja campió d'hivern. Els cinc darrerspartits els ha jugat consecutivament fora delseu camp, i n'ha guanyats quatre i n'ha empatatun. Aixi mateix, el jugador Dionisio Corralizaés el màxim golejador de l'equip i el torneig.

L'equip de Tercera Regional està aconse-guint també, darrerament, bons resultats, finsal punt d'entrar en els llocs d'ascens. Esde destacar la meritória labor d'en Joan Terras-sa, qui ha sabut mentalitzar i preparar elsjugadors que l'Escolar tenia a 1 atur. Esperque aquests bons resultats tendran continuitati que l'any que ve l'equip serà a Segona Regio-nal

La Tercera Divisió pareix que vol sortirdel clot en que s'ahvia ficat, o al manco aixóem va semblar la victória per 3-0 davant untemible rival com era el Ferreries. La reincor-poració, després del seus estira i afluixa,de n'Antoni Fernèndez, ha significat també

GABRIEL TORRES

Jordi Bou Sogas, Funcionari de Correusde Cala Rajada i en funció de cap de l'oficina,dóna les gràcies a la revista "Cap Vermell"amb motiu de la rectificació de l'escrit delmes d'octubre passat, puntualitzant la manifes-tació del firmant "Cap Roig" referent al fun-cionament de Correus.

Aprofita aquest escrit per desitjar alpoble de Cala Rajada que passin unes felicesfestes de Nadal i Any Nou.

CAF) VERMIELL — 7 —

PER SORTIRDE LA DROGA

PROJECTEHOME

MALLORCAC/. Ramon Servera Moyà, 42, Baixos

Tel. 45 62 12 - El Terreno

QUE ES EL PROJECTE HOME?

EL PROGRAMA TERAPEUTIC

Per comprendre encertadament la intervencióterapèutica en el Programa "PROJECTE HOME",és necessari tenir presents les caracteristiquesque incideixen 'en la personalitat del toxi-còman.• El toxicòman és una persona que no hacrescut, no s'ha desenvolupat, no ha maduratde forma que pugui assumir les seves pròpies1 mínimes responsabilitats. El toxicòman fuigdavant la dificultat. Es una persona en crisi,en conflicte amb ell mateix, amb la familia,amb la societat. emotivament fràgil, moralmentdèbil, extremedament poruc davant qualsevolresponsabilitat, incapaç de sentir-se estimat,incapaç d'estimar. Actua contlnuament sotal'impuls dels sentiments, de les emocions ide les pors. Intenta d'amagar la seva pròpiainadequació i manca de respecte cap a ell mateixcreant una falsa imatge. Cerca seguretat ensignes externs i artificials, com una arracada.cabells a la seva manera, formes de vestir,actituds d'enduriment i d'indiferència.

Cada persona entregada a la droga .te laseva pròpia història, però totes aquestes histò-ries tenen trets comuns.

Una de les caracterlstiques del toxicòmanés la necessitat d'una "imatge". La seva pròpiarealitat li provoca sentiments de culpa, inca-pacitat, por, verrnya. Aleshores, ell es cons-trueix un fals 'jo" fingit, darrera el ques'amaga. Segons li convé, es considera un imper-tèrrit rebel davant la societat o' una victimainnocent de la família. La imatge l'impedeixd'entrar en contacte amb ell mateix i els seusproblemes, allunyant-lo del contrastament dela realitat.

En un segon cas, podem trobar conductesque, davant emocions forts, reaccionen ambpor i fugida. Es reprimeixen fins a negar-s'ho.La càrrega emotiva roman amagada dins ellsmateixos i es transformarà en sentiments deculpabilitat, ressentiment, incomprensions,que, passat el temps, poden resultar insosteni-bles.

Existeix un tercer mecanisme de defensaque no serveix de reacció de por ni d'agressi-vitat, sinó que intenta sols d'evitar el reco-neixement de la realitat com a font de sofri-ment. L'individu, davant una senyal de perillo de dolor, fa anques enrere, es separa, esmantén lluny de qualsevol problemàtica real.Després, a mesura que el seu aillament es con-solida, ell el reforça amb un posterior tanca-ment, creant-se una closca defensiva, que enaquest cas seria la droga, assegurant-se aixiun refugi enfront de tota emoció vertadera.

Es sobre cada una d'aquests punts, entred'altres, que el "PROJECTE HOME" intenta inci-dir, per tal d'aconseguir una completa recupera-ció de l'individu drogadicte.

NORMES DEL PROGRAMA

Assumint el Programa, el jove acceptales seves normes fonamentals. Cadascuna d'ellesté el seu propi sentit i contribueix a crearl'estructura necessària per començar a replante-jar-se la vida i els seus valors, tals comla disciplina, la honradesa, la confiança,etc. Les normes fonamentals negatives que domi-naren fins aleshores la vida del drogadictehan d'esser allunyades: No al mite de la droga1 cap violència

Es evident que el jove, entrant en elPrograma, ha d'abandonar la . droga, l'alcoholi qualsevol psicomedicament. La droga ha estatper a ell el refugi en el que s ha amagat,el mitjà qulmic per escapolir-se de la realitat.Ha estat el mite que ha admirat fins al puntde fer-li treure que no es pot viure senseella, l'ha fet incapaç de superar una crisid'abstinència sense medicaments substitutius,metadona o pindoles tranquil.litzants en elsmoments diflcils i l'han impedit d'omplir ambnous i vertaders valors el buit deixat perla droga.

La prohibició de tota violència fisicaés també una mesura lògica: mentre el toxicòmanvivia amb la droga i feia vida de vaivé, laviolència era el mitjà normal per obtenir elque volia. La violència era la manera de des-

Girau fulla...

\7 E L. — B —

carregar els sentiments i reaccionava contraqui el molestava. Tot això es posa aa en entre-dit, controlant les emocions minut a minut.

DESCRIPCIO DEL PROGRAMA TERAPEUTIC

El Projecte Home és un Programa educatiu-terapèutic articulat en diverses fases quea continuació transcrivim, i de dos anys dedurada per terme mitjà.

-PRIMERA FASE: ACOLLIDA

L'Acollida és el lloc on es produeix elprimer encontre entre el toxicòman que demanaajuda i el Programa Terapèutic.

El jove, o la jove, arriba del carreri es pot donar el cas que es troba tot sol,que hagi romput el contacte familiar, o ambaltres estructures. Pot succeir, altrament,que siguin els pares o germans, o de maneramenys freqüent un amic, qui fixi una primeracita amb el Programa.

Si el jove es troba a l'Acollida sotal'efecte de la droga, s li demana que tornien trobar-se "net". Si està en condició dedependència entre una i altra dosi, se li demanaque interrompi la presa de qualsevol substància.Si està realment motivat, podrà fer tot aixòamb les pròpies forces o amb la col.laboracióde la famllia. Si això no és possible, potrecórrer a un centre mèdic per a la desintoxica-ció, la qual s'haurà de fer en e3 menor tempspossible.

Es en aquest punt que el jove té un primer"col.loqui" amb un monitor de l'Acollida. Aquíse li exposa que ha d'esser protagonista dela seva recuperació i que se li exigiran moltescoses que garanteixin la seriositat de llurcompromls. Després d'algunes xerrades individu-als es passa a l'assistència a grups. Uns deujoves i un monitor es reuneixen durant dueshores per a: discussió sobre els propis proble-mes, examen de la seva història, intercanvid'experiència, confrontació de situacions iestímul de motivacions per canviar.

Segons el grau de maduresa, són diversosels grups d'Acollida. El primer escaló el cons-titueix el grup "orientació", en el que eljove és introduit en els principis en que esfonamenta el Programa: "Aprendre a sentir".

Dins el grup aviat abandona l'actitud de vícti-ma. Des d'aquest moment se li exigeix d'assumirla responsabilitat de la seva conducta.

Paral.lelament al grup dorientació"dels joves, es duu endavant un grup amb elsseus pares o familiars. El seu objectiu ésla clarificació de les linies del programa

dins d'aquest, el paper de col.laboraciódels pares: la seva actitud ha d'esser la deno deixar refugiar els fills en excusés i jus-tificacions, sinó que amb fermesa i coherèn-cia siguin plenament conscients de la capacitatde manipulació dels fills, per una part,de 1.'esforç que estan fent per alliberar-sede l'esclavitud de la droga, per l'altra. Enaquests grups no es tracta dels problemes perso-nals dels pares. Tendran ocasió per fer-hoen els grups de auto-ajuda de l'Associacióde Famílies.

Quan el jove està en condicions de partici-par de forma més intensa en l'anàlisi de laseva pròpia història... se'l passa al grupd'"Intermedi".

La darrera etapa de l'Acollida la consti-tueix - el grup de "Pre-Comunitat", vertadergrup de trobada que, mitjançant una confronta-ció més incisiva, prepara el jove de cara al'entrada a la Comunitat Terapèutica.

En total, la fase d'Acollida té una duradade tres a sis mesos.

SEGQNA FASE: COMUNITAT TERAPEUTICA

La Comunitat Terapèutica continua el procéscomençat a l'Acollida. La convivència i col.la-boració dels operadors i els residents creauna atmosfera de tensions emotives fortes que'ajuden a la maduresa de l'individu i a la presade consciència d'un mateix i dels seus proble-mes.

La vida a la Comunitat Terapèutica està,en general, bastant estructurada en sentitautoritari, per bé que, d'acord a l'evolució

dels residents, arriba a ser democràtica ihoritzontal.

Al començament l'estructura és severa:el toxicòman s'ha de sotmetre durant un tempsa una disciplina rígida.

CAP V H UIE L. I. — 9 —

En aquest ambient s'analitzen els conflic-tes .dels residents en relació als models deconducta específics, en funció d'un coneixementresponsable de l'home que. cerca una insercióequilibrada en el grup social més ample, enun procés de reestructuració de les seves rela-cions personals i en el respecte a una jerarquiade valors, rols icohtinguts.

Es tracta, doncs, d'un prcés educatiuen el que la persona es estimulada a conèixer-se profundament i a descobrir les causes dela seva conducta negativa, per així afrontar-les responsablement sense recórres a substànciesquímiques.

La participació activa en la gestió dela Comunitat, mitjançant rols de responsabi-litat cada vegada majors, permet al jove delograr llurs aspiracions i el fa desenvoluparles seves capacitats, al temps que despertala confiança en ell mateix.

Un mitjà al que es concedeix gran importàn-cia és el del treball, identificant aquestamb el sentit de responsabilitat i avanç enla teràpia dels residents.

La distribució del treball és coordinadaper un responsable, segons la jerarquia de•

papers que respon a la major o menor antigt,i-tat a la Comunitat Terapèutica dels seus inte-grants.

A la Comunitat es donen més de vint horessetmanals de teràpia, distribudes en grupsdiferents. Fonamentalment, aquests grups sónde dues classes: Grup Estàtic de composiciófixa durant un periode de temps, en el queel jove parla de' la seva història i de la sevavida anterior amb un criteri nou, i Grup Dinà-nic, caracteritzat per la confrontació verbal,

en el que s'intenta arribar a la rel de ¿ertesactituds segons els sentiments que susciten.

La durada aproximada del període de Comu-nitat Terapèutica és de nou a dotze mesos.

TERCERA FASE: COMUNITAT DE REINSERCIO

En aquesta fase s'intenta que el jovetorni a reinsertar-se de forma gradual a lavida familiar i social. Aquesta passa es rea-litza lentament, al principi, ja que l'objectiuno és una inserció genèrica a la societat,sinó, més bé, una ubicació compatible amb laseva situació personal i adaptació a les sevesexigències.

Aquest perlode està, a la vegada, dividiten tres parts:

a) Les relacions estan marcades encaraper l'autoritat i la disciplina. El residentparticipa a tres grups de teràpia setmanals,on s'analitza profundament la seva reacciódavant la nova situació i és avaluat pels opera-dors. Jambé té ja freqüents contactes amb fa-miliars i amics, i més sortides a l'exterior.

b) El resident s'orienta ja cap a aquellaactivitat a la que ha decidit dedicar-se quanacabi- el Programa. Es realitzen, a aquestafase, dues reunions de grup setmanals.

c) En aquest moment, el nou estil de vidaés assimilat i posat en pràctica pel resident,abans de la completa separació del Programa.En • aquest punt el jove segueix vinculat alPrograma a través de la seva assistència aalgunes sessions de grup setmanals, doncs jaté fixada la seva residència fora.

Aquest període de la reinserció tambédura uns nou/dotze mesos.

CAP VEHMELL, — 1 O —

CONVERSES - Tot això deu ser molt dificil de posar enmarxa.

Si de sempre ens ha paregut admirablela tasca que duu a terme el grup que organitzala festa dels Reis, tant per la molta dedicacióque això comporta com pel bon gust que semprehan demostrat en els seus muntatges, enguanytenim doble motiu per refermar la nostra positi-va sorpresa. Per si no els bastàs el brou quesuposa la posada en marxa de la cavalcada irepartiment de joguines, com cada an, ara

-s'han embarcat en la representació de 'El Rei.Herodes", la popular i antiquissima peça teatralque feia ni més ni menys que vint-i-un anysque no es posava en escena. D'aquest autènticrepte hem parlat amb Mateu Morey, com a portaveudel grup, tota vegada que es feia impossiblede parlar amb tots ells.

- Encara que ja s'ha fet altres vegades, par-la'ns del grup que estau darrera tot aquestembolic.

En realitat, nosaltres som la comissiódelegada per l'Ajuntament per organitzarla festa dels Reis., Ja fa uns anys quepreparam aquesta festa i tots els quihi estam ficats sabem que això suposafer molta feina. Feina que estam disposatsa compartir amb qui en vulgui esser. Estamoberts a tothom. El funcionament del grupés totalment democràtic. Es tracta defer tot el que poguem amb les nostresmans, evitant de realitzar excessivesdespeses i que aixl no resulti massa carper l'Ajuntament.

- Creim que s'imposa parlar d'aquest projecte,gairebé ja una realitat, que és "El Rei Hero-des".

Aquï sempre havia existit la tradicióde representar aquesta obra, però arafeia vin-i-un anys que no es duia a terme.Tenim noticies de que fa més de cent anysaquesta peça ja s'escenificava. Diuenque foren els "Hermanos" els qui comen-çaren a muntar-la en el "Teatro". Nosaltrescom a grup, ja feia un parell d'anys queen tenlem ganes de tornar-hi. El qui hoduia més remogut era en Joan Mercant Moratói pentura la seva mort ens ha estimulata escometre la representació enguany.A en Joan tots el tenim ben present.

- iD'on heu tret el llibre?

Ha estat de lo més complicat. Hem cercatper tot. Finalment, en Joan "Castus" entenia un que li havia donat el vicaride Cala Rajada, i l'hem confrontat ambaltres que després n'hem trobat i hanresultat ser els mateixos que es represen-taren fa vint-i-un anys. Que consti, però,que la part primordial de la nostra feinasegueix essent l'arribada dels Reis iel repartiment de joguines. El nostreobjectiu principal és que aquesta festaes converteixi en una manifestació popularon el poble es senti realment unit.

- Tornem a l'obra. Quants d'actors hi partici-pen?

Bàsicament, que tenguin paper, són unsvint-i-cinc, però hi haurà un caramullcj'al.lots que formaran part de la represen-tació, després hi ha els centurions...En definitiva, creim que mos n'aniremdamunt uns cent-vint.

Relativament. Fins que no ens reuniremtots i _decidirem de fer endavant, pareixiauna muntanya, però una vegada que ensho proposàrem tot ens ha anat molt bé,i això perquè tothom ha demostrat unatotal predisposició a fer feina.

- Econòmicament, com ho afrontau?

. Fonamentalment és gràcies a l'Ajuntament.Aixl matei, farem una rifa d'una porcella,un pollastre, una ensa .-imada, botellesde cava, etc., el mateix dia de la repre-sentació, i també les dues paneres quefeim cada any, que gràcies a empresesi botigues estaran ben plenes.

- Quins obstacles heu trobat?

Una de les coses que ens ha duit més preo-cupació i feina és el vestuari, perquèen necessitam molt • i no en teniem. N'hemhagut de fer de nous i, donat que sortienmolt cars, hem demanat a Sant Llorenç

Artà els seus de romans, cosa a la quehan accedit gustosos. Nosaltres els estammolt agrats.

- Qui és el director de l'obra?

Realment no n'hi ha de director, peròhi ha tres persones que estan al front

- de la representació. Ells són, en MateuOrpi "Xerubl", en Tomeu Massanet "Coix",i en Sebastià Ferrer "Maleter", els qualsdesinteressadament han acudit a la nostraconvidada i ens estan ajudant molt.Com veisestam organitats per grups de feina. Aqui•mateix teniu tres grups: els que assagen,les cosidores que estan alla a dalt, iels que fan les carrosses.

Nosaltres constatam visualment l'explicaciód'en Mateu. Efectivament, tothom fa molta feinaen aquesta "casa". Seguim la conversa.

- Quin dia pensau representar l'obra?

El mateix dia dels Reis, a les tres delcapvespre, i tocam fusta perquè aquestdia no ens faci mal temps. Si no hi hares de nou, la representació es farà aPlaça des Sitjar i serà gratu lita.

- Vos desitjam molta sort. Què hi vols afegir?

Mirau, lo que m'agradaria que quedàs benclar és que arribam a esser un grup moltnombrós de persones, que a més som amics,i que tots i cada un dels integrants tenenun paper primordial perquè la cosa surtibé. No hi ha ningú que no sigui necessarii volem seguir trobant sempre la mateixacol.laboració per part de tots. No sónsols els Reis o els actors de l'obra,també hi ha, amb la mateixa importància,els fusters, els camioners, 'els marinersque deixen la feina per dur els Reis,en definitiva, tothom que hi participade forma directa o indirecta. Aixó vea ser l'esperit dels Reis. A tot el pobleli demanaria la seva presència. com hafet sempre, i la seva comprensió davantles nostres falles i mancaments. Donamles gràcies anticipades perquè sabem quetots estaran al nostre costat aquestsdies.

- No ho dubteu.

CAP NIE RMELL, — 11 —

EL CEMENTER1 CIVIL

5.- EL PRIMER ENTERRAMENT CIVIL

Després de la fundació de la comunitatevangèlica, 3 de març de 1879, es feia necessa-ri, tot jus afiançada i assegurada la sevacontinuitat, que es contruís un cementeri civil.Els membres d'ambdues comunitats, catòlicai evangèlica, eren ideològicament incompatibles,no sols en vida sinó també després de la mort,per la qual cosa calia esperar que, arribatel moment de la defunció d'un evangelista,la seva família exigiria la creació d'un espaidecent i adequat per realitzar l'enterrament.

Cal recordar que en aquelles poblacionsamb grups de ciutadans de religió no catòlica,de cultes dissidents, com es deia aleshores,la llei depositava en el batle la responsabili-tat de cuidar la creació del corresponent cemen-teri civil. Don Bartomeu Alou, ben aconsellatpels seus superiors, amparant-se en la llei(Reial Ordre de 28 de febrer de 1872) i ambel recolzament del Partit Republicà, insistidavant la primera autoritat local de la necessi-tat d'un nou cementeri.

SjIlt$ia `Xtranitélica ,fftetatbfa-

OíDOLA TIUNINTRAL PARA errigula 1890

Contessosvuestrasfaltasunositotros.

Santiago 5, 16

off"M~n3lott-r€P~r~ladtr 15~ 1bl

El batle deixà passar el temps fins queel dia 16 de desembre del mateix any moriaun nin de pocs mesos, fill de pares evangelis-tes. Aquell matí el pare comunicava al batlela defunció del seu fill i 1i demanava un llocon enterrar-lo; el batle, davant la fermesad'aquell home i les pressions a què es veiasotmès, decidi cercar una solució. Immediatamentes reuni amb els membres del Consistori i comen-çaren les gestions per comprar un terrenycontigu al cementeri catòlic.

Ben aviat arribaren a un acord amb elpropietari de la finca, i tot seguit redacta-ren l'expedient d'expropiació forçosa. Desprésel Consistori acordà per unanimitat que "sinlevantar mano", es procedls a tancar una exten-sió de tres metres d'amplària i sis de llargàriaperquè, provisionalment, servis com a llocd'enterrament (3).

Aquell dia no va deixar de ploure, peròaixò no fou obstacle perquè l'Ajuntament es mo-vilitzàs i, a l'hora convinguda, les quatredel capvespre, tot estigués a punt. Els actesreligiosos es convertiren en una gran manifes-tació de condol a la que assistiren, segonsDon Bartomeu Alou, més de cinc-centes persones(4).

Uns dies' després, a la següent reuniódel Consistori, el batle manifestava que dinsel capitol d'imprevists del pressupost de l'any1879-80, hi havia doblers suficients per pagarels cost dels terrenys (15566 ptes.) i demésdespeses realitzades en l'acondicionament delcementeri provisional (5).

No fou aquell primer enterrament civilun cas especialment problemàtic, sinó més béun botó de mostra. En el darrer quart del segleXIX, el poder polltic i, sobretot, l'eclesiàs-tic, no escatimaren pressions per acabar ambla dissidència religiosa.

PEP TERRASSA

Unes referències orals (1) i documentalsens confirmen les esmentades gestions. Aixi,a una acta del mes de maig consta que a l'Ajun-tament"s'ha rebut una sol.licitud signada'per alguns.ve .-ins d'aquesta villa que manifestenhaver-se separat de l'Església Catòlica Apos-tòlica i Romana per lo qual demanen que esconstrueixi un cementeri per compte del Munici-pi. El Consistori acorda comunicar-ho al I1.1m.Senyor Governador, manifestant que no hi haen pressupost cap quantitat assignada per aquestfi" (2).

(1) De l'amo en Miquel Castell.

(2) Arxiu Municipal. Acta del dia 18-5-1879.

(3) Arxiu Municipal. Acta del dia 16-12-1879.

(4) Lluls Vich Alemany. "El protestantismoen Mallorca", capítol de la "Historia deMallorca" coordinada per Josep MascaróPassari us.

(5) Arxiu Municipal. Acta del dia 25-12-1879.

CA.F" — 12 —

En Manolo, en Pep i en Juanito feia tempsque anaven aperduats per aquest món. La sevavida no havia estat mai un caml de roses, cada'un pertanyia a una esfera força diferent, per6les circumstàncie els juntaren, o potser quepassàs allò de que no s'apleguen que no s'assem-blin. El fet és que acabaren per trobar-se.

En Manolo era el que millor ho havia ten-gut, si és pot dir aixi. La seva famllia erade classe mitja i mai li havia mancat res,o al menys aixó opinava la seva mare, - qui noes cansava de dir que li havia donat tot elque ell havia volgut. En Manolo no compartiaaquesta opinió. No és que fos un sentimentalotni un hipersensible, però hi havia quelcomque notava a faltar: sehtir-se estimat. Alsvint-i-un anys recordava ara la seva infante-sa quan els seus pares, per no haver-lo d'aguan-tar ni prendre's molèsties per ell, el posarenintern a un col.legi de Palma. Mai no s'hisenti bé enmig d'aquells "fills de papà, quesempre el despreciaven perquè no pertanyiaal seu món. Ho passava ben malament, i encarapitjor quan elS caps de setmana tornava a caseva. Ni una pregunta, ni un mot de coratge,ni un gest de comprensió. Si, en Manolo essentia sol, molt sol.

A mesura que anà creixent i badant elsulls, descobrí tot un món que l'envoltava.Entre d'altres coses, aprengué a escapolir-se del col.legi sempre que podia. I fou enuna de tantes "sortides" com feia 'que coneguéen Juanito.

En Juanito era més jove que en Manolo,però molt més espavilat. Era petit i rabassut,però dotat d'una gran agilitat i vivesa. Durantels pocs anys que anà a l'escola destacà mésa les carreres que feien al pati que no pasen els comptes i l'escriptura. Son pare, unimmigrant de la fornada dels anys seixanta,que vengué a fer feina a lilla acompanyatde llur nombrosa familia, vegent que en Juanitoa l'escola hi perdia el temps, el posà a ferfeina. Pensava, son pare, que si ell no havianecessitat saber res de llibres, tampoc elfill els necessitaria. La feina, al principi,li venia un xic grossa a en Juanito, però s'a-guantava. Sols un moment de la jornada laboralli venia molt de gust: la del berenar. En elbar on anaven a menjar-se el "bocata" hi haviauna màquina de "marcians", autèntica passiódel xicot, davant la que era capaç de passar-s'hi hores matant aquelles bestioles d'ordina-dor.

Fou davant la màquina electrònica queen Manolo "descobri" en Juanito. Quedà literal-ment bocabadat, ell que era tan travat, davantl'habilitat d'quell al.lot en el maneig delsbotons de l'aparell. El sentiment de simpatiafou instantani i ben prest es feren amics.A partir d'aquell dia en Manolo anà descobrint,amb l'ajuda d'en Juanito, un món que no teniares a veure amb el que ell havia conegut finsaleshores. Nous amics anaren ampliant el seucercle. amb els que anà instruint-se en l'apas-sionant esport de destruir tot el que es trobava

al davant, ja fossin cotxes, faroles, papereres,llunes de mostrador, i tot el que fos supcepti-ble• de ser romput. Ells gaudien fent mal isempre podien comptar amb noves idees, sempremés agoser•des, del "cervell" del grup: en

Pep.. -En Pep era un bergant una mica major que

ells, ben plantat i simpàtic, però que a dinsel cap no hi duia res de bo. Era d'un bellpoble de devora el Puig des Cocons. Son pareera conrador, tenia un parell de trossos deterra bona que els donaven per viure i ell,el pare, s'hi sentia a pler ja que aquestaera la feina que li agradava fer. No passavael mateix, però, amb en Pep. La seva ambicióno era la de passar-se la vida conrant; ésmés, la seva meta era la de no fer-ne de feina,de cap mena. El que ell volia era viure lavida de la millor manera que pogués, fer "duros"de la manera que fos, no importava el mètode,sempre que fos "fàcil". Un dia aplegà totsels doblers que trobà a ca seva i fugi a Ciutat.

'Quan conegué en Juanito i en Manolo no

li costà massa de fer-se amb la "direcció"del grup. El fet de ser major i la seva simpatiaho resolgueren tot. I bé que se n'aprofitavadel seu lideratge. Prest s'anaren embolicantmés i més en tota classe d'embulls i embrolla-ments. Els tres començaren a viure aperduatsper Ciutat i a fer-ne mil-i-una.

Era evident que en Tòfól no s'havia recu-perat encara del trastorn que li havia suposatla mort de na Joana. Com que no en tenia ganes,ell s'estava convencent cada vegada més queno se'n sortiria d'aquell estat. S'estava tan-cant en ell mateix i res del món exterior nol'estirava. Per perdre, estava perdent inclúsl'esperança d'aclarir mai aquell terrible assas-sinat.

Quan el sergent el cridà una vegada mésal "cuartelillo", se va extraryar molt, puixque feia molt de temps que no 1 havia fet com-parèixer. Tot i entrant a les dependènciesde la guàrdia civil va veure tres joves queallà s'estaven. Eren en Manolo, en Juanitoi en Pep.

JA HI SOM TOTS

(Continuarà...)

ACCIÓ SOCIALA través de

l'àrea d'acció

social, el Consell

de Mallorca,

compleix una tasca assistencial

bàsica mitjançant el conjunt de

centres que són propietat seva,

L

IL I 2_ 11111ro 11,

i amb ajudes a totes les entitats

amb firis socials a Mallorca.

L'Hospital General, l'Hospital

Psiquiatric, la Llar de la

Intancia, la Llar de la

Joventut, la Llar dels Ancians i

el Patronal Verge de la Salut,

són els Centres que el Consell

Insular té al seu càrrec;

Però l'activitat social del

Consell de Mallórca no s'acaba

aquí. Es concedeixen ajudes a

-nombroses entitats de l'illa,

amb importants subvencions.

S'organitzen conferències i

campanyes de divulgació

sanitària. Se celebren cursos de

Prevenció antidroga i

antialcohòlica a nigfl escolar.

Es potencia l'orgonirzació de

iOngressos i simpOsiums mèdics

i es publiquen manuals tècnics

sobre temes sanitaris.

Aquestes són les tasques de

molies de persones que

treballen intensament en el

Consell lasular, i obtenen bons

resultats per a Mallorca.

BON CONSELL, BONS RESULTATS.

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

CAP VEI-2/vIELL — 1 3 —

CAF' J i rE I, L — 1 4 —

,geogrc ficILLES D'ACI I D'ALLA

UTOPIA

L'illa, a 15 milles de distància del con-tinent, amb un canal tallat per la mà de l'home,té forma de croissant, amb un -gran llac enel centre, obert a la mar oceana per un braçd'onze milles. Està encerclada de muntanyesque la resguarden de ventades i temporals.-

Al principi era una península anomenadaAbraxas, fins que el conqueridor Utopo (d:aqui'el nom d'Utopia) hi desembarcà i manà tallarl'istme que la soldava al Continent. AquestUtopo fou el legislador gue donà les lleisi institucions per les quals es regeix finsavui la societat utòpica.

A lilla hi ha 54 ciutats iguals, finson ho permet l'orografia. Són, si fa no fa,quadrades. La capital és Amauroto, situadaal centre de l'illa, per on transcorr el riuAnidro. Cada ciutat l'habiten unes 6.000 faml-lies que viuen en cases de tres pisos, totesiguals.

L'estat utópic és comunista. La produccióéscentralitzada als mercats, dels quals lesfaMilies agafen el necessari per cobrir lesnecessitats. No utilitzen els diners i els

béns, i quantitats que es produeixen ve deter-minat pel costum, car manté una variació demo-gràfica nul.la mitjançant corrents migratorisi unes institucions socials i politiques inamo-vibles.

El dilema camp-ciutat el resolen rotantla població, que passa dos anys al camp i des-prés torna a la ciutat, on les ocupacions sónpoques: ferrer, picapedrer, traballar la llanao el 111.

La terra, més bé magra, necessita de moltacura perquè doni. Sembren blat i , beuen vi isidra. . Exporten el blat, mel, cera, ramat,llana i cuiro, principalment. Importen ferroi or i-plata, que atresoren.

Canvien de casa cada deu anys. Mengenen com6, en grups de trenta famílies. Per cir-cular és necessari sol.licitar permis, si béels viatges són gratu .-its.

Les vint-i-quatre hoes del dia les dividei-xen en sis de treball, vuit per dormir, duesde repòs i vuit d'oci i mengades.

L'economia està subordinada a la recercade la felicitat, que és el fi essencial quepersegueix l'Estat. Aixl, es limita el treballfatigós al mínim indispensable. La seva filoso-fia és amant dels plaers corporals i mantenidorade la virtut entesa com a conducta ordenadasegons els dictats de la naturalesa i el bécomunitari.

Són els utòpics de caràcter amable, tole-rants, enginyosos i actius, molt donats a ocupa-cions artlstiques i espirituals.

Professen distintes religions. La majorità-ria creu en "Mitra", origen de tot el que és:d'altres adoren el Sol, la Lluna, algunes Estre-lles i, fins i tot, hi ha algun batiat en lafede Crist.

•L'organització política és patriarcal

i democràtica, essent electors i elegiblesels cap de famllia. Cada any, cada trenta fami-lies elegeixen un Sifogrante o Filarca, cosaque dóna un total de dos-cents per ciutat.La seva principal missió és repartir la feinai vigilar els treballadors.

Cada deu Filarques elegeixen un Traniboroo Protofilarca, els quals integren el Senat,que es reuneix cada tres dies amb el Princepper tractar assumptes d'estat.

Els Sifograntes elegeixen •el Princep,que és vitalici.

llucià sirer i fuster

MORO, TOMAS. Utopia. Fondo de Cultura Económica.1976. Colección popular,nQ 121. Libro segundo,pp. 75 a 138. Traduccióal castellà d'AgustinMillares Carlo.

C AP VERME L L. — 1 5 —

contraportaletDarrerament i d'esquitllen-

tes, apareixen en aquesta cana-llesca revista uns articles,a la secció "Cartes a Cap Ver-mell", signats per un auto-anome-nat Moviment d'Objecció de Cons-ciència. Donada la inconsciènciadels responsables de la revista

al que pareix, dels mateixoslectors, no em queda altre remeique aixecar la veu i posar frea tals desbordaments.

"La pau perpètua és unsomni -ni tan sols un formóssomni- i la guerra és una partintegra de l'ordre universalde Déu. A la guerra entra enacció les més nobles virtutshumanes: valor i renúncia, fi-delitat el deure i una dispo-sició al sacrifici que no es

.deté • ni davant l'ofrena de lamateixa vida. Sense la guerrael món s'enfonsaria en el mate-

rialisme".

En aquesta cita de Hellmuth,Von Moltke ja apareixen lesmés altes virtuts militars sàvia-ment descrites. El valor quemou l'home a escometre gransempreses sense importar-li eldestl personal, àdhuc renuncianta la comoditat i mires perso-nals pel bé dels ideals d'ordre

I superior capaços de movilitzar'voluntats. La fidelitat alsIprincipis movilitzadors d'ener-

gies, lluitant per ells sensedefallir, segurs del triomffinal. No com ocorr amb tantafreqüència, el jaqueteix constanta la defensa mesquina d'interes-sos personals.

"Sense la guerra el móns'enfonsaria en el materialis-me, materialisme que arrossegala nostra societat mancada denord, sense unitat de desti,

amb una joventut orfe d'espiri-tualitat, d'ideals i principis,desamparada péls seus majorsi que cau en l'ona d'erotismeque ens invadeix, en la drogai en la immoralitat.

Ho escrigué 11 Ducce. "No-més la guerra porta totes lesenergies humanes a la més altatensió i imposa un segell denoblesa als pobles que tenenla virtut d'afrontar-la". Larenúncia a tantes 1 tan altesvirtuts només pot esser proposa-da per ingenus companys de viatgedels qui engreixen amb la deca-dència i misèria sociul. Calenhomes valerosos, forts, domina-dors, 1 no titelles covards,ximples esquitxos manejats pellliberalisme ateu que ens envolta1 amenaça.

EL PORTALA CAMPEADOR

auna, a, 5,a,s

Hi ha dues maneres d'apagarles cuines a gas butà.

1. Apagar primer la palan-queta de la bombona i desprésel botó de la cuina.

2. Apagar primer el botóde la cuina i després la palan-

queta.

Anàlisi dels sistemes 1i 2. n..apagar la bombona enprimer lloc i després la cuina,s'aconseguèix que el tub quedibuit de gas. Si es fa al revés,és a dir, apagar primer el botói seguidament la palanqueta,el tub de connexió es queda

1 ple de gas.

Conseqüències que es derivendels mètodes 1 i 2 en encendrela cuina.

Mètodes 1. Contempla dues

possibilitats, la 1. i la 1.2.

Possibilitat 1.1. S'encénprimer la palanqueta de la bombo-na i després el botó de la cuina.En aquest cas el gas passa altub i després surt pels fogons.S'ha d'esperar que arribi perquèes prengui foc.

Possibilitat 1.2. S'encén

primer el .botó i posteriormentla palanqueta. Al no haver-higas en el tub també s'ha d'espe-rar que arribi als fogons perfer flamarada.

Les conseqüències del mètode2 són les possiblitats 2.1 i2.2, apuntades a continuació.

2.1. S'obri el pas perla palanqueta dela bombona idesprés s'actua ,sobre el botóde la cuina. ta conseqüència

és òbvia, en estar ple de gasel tub. de seguida que s'obriel botó surt el gas 1 ja s'hade tenir el llumi encès preparatper encendre el foc. Es apropiatper a semi-especialistes.

2.2. Es manipula primerel botó i després la palanqueta.En haver-hi gas al tub de seguidasurt i s'ha d'atracar el llumii ràpidament s'ha de voltejarla palanqueta perquè no s'acabiel gas del tub i s'apagui elfoc. Aquesta combinació és japer a experts i cal tenir enteni-ment per dominar-la.

El sistema que "Cap Vermell"recomana és el número 1 combinatamb el mètode 1.1.

ES UN SERVEI TECNIC DE"CAP VERMELL" EN EL VII ANIVER-SARI.

C N7 E 1-2 Ivi — 1 6 —

LA VETLLERIAde Joan Rai

- IV-

(Tota l'escena es troba com al finaldel quadre anterior. Els mateixospersonatges al mateix lloc. Es unacontinuació de l'acció que haviaquedat interrompuda. Bàrbara reaccionade cop)

BARBARA - Jo sortiré, madò Maria.

(Tots tornen al treball. Joana Aina,tota sufocada per l'esforç, s'asseu

es venta amb el davantal. Bàrbarasurt a l'entrada creguent trobar-se amb Jordi, però es troba amb Ber-nat)

BARBARA - Bernat! Quin senyal tu per aqui?

BERNAT - Com estàs, Bàrbara?

BARBARA - Vens per na Margalida, veritat?

BERNAT - Sl. Voldria parlar amb ella, encaraque dubt que ella vulgui parlar amb

BARBARA - Està molt ressentida, però en esfons, encara que ella no s'anadoni,té necessitat de veure't. Me consta.I t'estima, Bernat, no ho pot negar.Li diré que surti.

BERNAT Gràcies, Bàrbara.

(Bàrbara entra a la cuina. Tots lamiren espectants. Ella fa un escolta Margalida. Aquesta, ignorant dequi és que l'espera, surt a l'entrada.Hi ha un silenci, tant a la cuinacom a l'altra estància. Margalida,al descobrir que és en Bernat, vaper tornar-se'n a la cuina. Bernatla detura agafant-la per un braç.Es fiten. Hi ha un silenci angoixósper part dels dos. Dins la cuina,mentrestant, Joan, el més atrevit,pregunta)

JOAN Què és lo que mos has de dir, Bàrbara?

MARIA (Intuint el què passa a l'entrada)Lo que vos ha de dir vos ho diràmés tard. Ara, tots a esser bonsal.lots. Joan, toca'n una d'aquellesque tu saps.

BERNAT - Per favor. Margalida, et preg quem'escoltis, encara que només siguiun moment.

MARGALI.- (Fredament) Parla.

(En Joan toca una peça amb la guitar-ra. Es una peça gairebé clàssica.Qualc( l'acompanya amb una ximbomba.Una dona fa contrapunt amb les casta-nyetes. El so fosc de la ximbombaomple l'escena d'un dramatisme es-feredor, sembla un plor, mentreel repic de les castanyetes hi posaun punt gèlid, que glaça la sang.

Bernat no sap com començar. Un senti-ment de culpabilitat colpeix lesparets del seu cor. L'esguard aceratde Margalida el trepana)

BERNAT - No sé com començar, Margalida. Untemporal m'ha duit aquí, i encaraque tenc molt per dir-te no sé comfer-ho. Vaig caure molt baix, hosé i em dol, però dir-ho no facilitases coses. Això tu ho saps més queno jo. I no és això... no, no ésaixò. Lo que vull dir-te és que...jo t'estim, Margalida, t'estim...encara que...

MARGALI.- Massa tard.

BERNAT - No diguis res, t'ho 'cleman per loque més estimis. Primer.deixa'm par-lar. Vull parlar-te. Necessit parlar-te. I encara que no trobi ses paraulesadequades, he de parlar-te. T'hede dir i repetir que t'estim, quet'estim amb més força que mai, perquèara t'estim des des dolor, des desa culpa, des de sa soledat, des

des desesper. Però també t'estimdes de sa il.lusió i s'esperança.No sé com dir-t'ho, Margalida. Nosé com dir-te que ara t'estim d'una.manera nova i desconeguda, dolorosai vital.

MARGALI.-

BERNAT - No, no diguis res. A vegades em pre-gunt si és aquesta sa forma d'estima-

- ció que tu m'has tengut sempre, ique jo. Margalida, no he sabut com-prendre.

MARGALI.- (Freda) Tu només has estimat desdes teu egoisme.

BERNAT - Tampoc és això, Margalida. Fou unacaiguda. Tot començà...

MARGALI.- Estalvia't sa història, Bernat, queme la sé de memòria. L'he viscudades des primer instant, en duc clava-da sa primera arrel. I no vull nipuc perdonar-te.

BERNAT - Jo no cerc perdó, Margalida. Si hiha coses que no poden perdonar-se,es mal que et vaig fer és una d'elles.Lo que vull és més dificil encaraque perdonar, és que tornis a tenirfe en mi. Jo sé que, malgrat es dolorque vaig causar-te, encara m'estimes.Si, Margalida, m'ho diuen es teusulls, encara que vulguis vestir esteu esguard de fredor. Margalida...

(Ell l'agafa per la cintura i l'apropaal seu cos. Ella, al principi es,conplau en el ,goig de l'abraçada,però reacciona i s'aparta)

MARGALI.- Ves-te'n, Bernat, ves-te'n i no tornismai més.

CAP V- E1-2/vIJE1,1_, — 1 7 —

BERNAT - Tornaré, Margalida, tornaré per eixu-gar amb amor sa font des teu pati-ment. Tornaré.

(Margalida està a punt d'obrir laporta de la cuina. Es detura. Ell,a punt de sortir, també es detura.Se gira i la contempla. Ella s'eixugales llàgrimes. Per fi ella entraa la - cuina 1 s'asseu. Maria seapropa)

MARIA - Era en Bernat, veritat?

MARGALI.- 51, era ell. (Plora)

MARIA - (Amb molta tendresa) Encara l'esti-mes, eh?

MARGALI.- Si, i he estat a punt de capitular.

MARIA - Vos heu d'arreglar...

MARGALI.- No. La'm va fer massa grossa!

JOANA - I què té na Margalida?

MIQUEL - Té es seus problemes, com tothom.Tu que no en tens de maldecaps?

JOANA - Cap ni un. Ja, en haver anat a missa •i haver fet dues cofes de sis jaho tenc tot resolt.

MIQUEL - Dues cofes cada dia fas?

JOANA - Dues, si.

MIQUEL - Idó encara ets més lladre que noem pensava.

JOANA - I per què dius això, ara?

MIQUEL - Perquè a mitja volta a cada cofa,es cap de sa setmana 11 has fotutuna dotzena de braces de llata an'es traginer. (Tots riuen)

TOMEU. - 0 lleves voltes a ses cofes, Joanaina?

MIQUEL - Mitja volta a cada cul.

MADONA - Bé que fas. Més se'n mereixen.

JOANA - Ells me'n hen ensenyat. A cada feixde paumes hi faltes quilos.

MADONA - I ben cares que les pagam.

TOMEU - No digueu això, tan bons al.lotsque són tots es traginers!

JOANA - Tot lo bons que vulguis, però totsvan ven polents, més que es qui feimsa feina.

MIQUEL - (11, uiul, Joanaina. Tu ja pareixessa Pirinaica...

JOANA - Deu me n'alliber de ser-ho!

TOMEU - Quan a un li toquen sa pell, eh Joana?alça sa coa!

JOAN - rs que voltros no ho enteneu. NaJoanaina és d'aquelles que "a Diosrogando y vuelta que te pillo".

(Tots riuen l'acudit d'en Joan. Unadona comença a cantar)

UNA DONA- Noche serenate vine a buscar...

(En Joan l'acompanya amb sa guitarraprest tots canten. Pel pati de buta-ques baixen en Llorenç, un jove corpu-lent però molt agradós, 1 l'amo enBiel, un home d'una setantena d'anys,un poc carregat d'espalles de tantde fer feina ajupit. Van xerrant.pugen a l'escenari per l'entrada)

LLORENÇ - No és per això, l'amO en Biel. Ess'al.lota que en tendrà un disgust.

BIEL - S'al.lota...! Aixi tendrà més tempsper brodar sa caixada. Fer es serviciés cosa d'homos, Llorencet. S'homono és homo fins que ha fet es servici.No sé si m'entens, jo vaig sortirper fill de viuda i me tenc per tanhomo com ets altres. Però sempres'ha dit aixi. Digues a na Margalidaque surti.

LLORENÇ - Li ho diré. Bona nit l'amo en Biel.

BIEL - Bona nit.

(En Llorenç entra a la cuina. Elscantaires en veure'l paren la música.N'Antónia deixa el brodat)

JOAN - Com t'ha anat, Llorenç?

LLORENÇ - Margalida, ton pare vol xerrar ambtu.

MARGALI.- Mon pare?

LLORENÇ - Si, és aqui defora. M'ha anat bé.

ANTONIA - No t'ha tocat a Africa?

LLORENÇ - No, a Africa no. A un altre lloc.

ANTONIA - Fora de Mallorca?

LLORENÇ - Si. fora de Mallorca.

MARIA - Jesús, Llorenç, no tenguis sa pobraal.lota amb aquest endarrer. Digueson t'ha tocat.

LLORENÇ - A marina.

ANTONIA (Amb angoixa) I no saps nedar!

TOMEU - N'aprendrà.

TOFOL - I van en barco.

ANTONIA - I si cau es barco?

UNA DONA- Ai, Antonieta! I per què ha de caure?

ANTONIA - No seria es primer. I la mar fa forati tapa...

JOANA - Què diu? Que vendrà el Papa?

MIQUEL - El Papa i peixots més grossos.

JOANA - Quina l'has dita ara?

MARIA - Jesús, Joanaina, no el t'escoltis.

JOANA - Es que anit es teu homo duu sa bruta,- eh?

(En Llorenç s'asseu vora n'Antónia

glrau fulla...

A E 7 E 1=2 19 E L. L — 1 3 —

(En Llorenç s'asseu vora n'Antóniai xerren a cau d'orella. En Joanpunteja la guitarra mentre cantabaixet)

- Adiós con el corazónque con el alma no puedo...

ONIA - Ja te'n rius de jo?

- ...al despedirme de ti,al despedirme me muero...

ANTONIA - (A Joan) No me fas cap gràcia.

JOAN - ...Tu seràs el bien de mi vida,tu seràs el bien de mi alma...

(Tots segueixen la cançó. Margalidapassa a l'entrada 1 parla amb sonpare. La cançó no deixa sentir elque diuen)

CONTINUARA

oklkivist per a sentenci

ITRUCCIONS PREVIES:

- Es cert que en aquest Municipi se donencassos d'agressions i amenaces a menors?

- Quins són els delictes que s'imputen als

menors en qüestió?

- Es possible que el major es posi a lamateixa altura del menor?

- Es cert que el pressumpte agressor ésuna autoritat de l'ordre póblic?

- Suposa una agressió flsica i psicològicaper a l'infant?

- No sembla un abós d'autoritat?

- Es cert que el pressumpte acte fou rea-litzat a la via pública?

- Es més cert que el pressumpte agressorportava, en el moment de l'acte en questió,uniforme oficial?

- Quina qualificació legal i moral té aquestfet?

- Podria esser un acte anticonstitucional?

11 - Se pot entendre com un acte de caciquisme?

12 - Si l'individu en qüestió coneix la llei,no creis que l'ignorava conscientment?

13 - Podria arribar a crear pànic entre lapoblació?

14 - Amb quina moral pot actuar com agent del'ordre?

15 - Creis que aquest tipus d'actes poden esserqualificats com realitzats per un indivi-du psicòpata, mentalment desequilibrato amb alienació mental transitòria?

16 - Podria aturar un disturbi qui pressumpta-ment és capaç d'ocasionar-los?

17 - No és un perill que aquest tipus de perso-nes portin pistola?

18 - Per què serveixen les pistoles?

19 - Es el primer cop aque aquest individumanifesta aquest tipus de conducta?

20 - Es aquesta conducta el resultat finald'una sèrie d'abusos d'autoritat?

21 - Es cert que això havia de passar?

CAF' VEFZUIELL — 1 9 —

22 - Es possible que l'énica cosa que ha fetha estat accelerar els esdeveniments?

23 - Hi ha més gent responsable en aquest "af-faire"?

24 - Què hi diuen els pares, professors i mes-tres?

25 - Es cert que s'ha creat un rebumbori enel poble?

26 - Quina hagués estat l'actuació normallógica?

27 Com pot el poble manifestar la ràbia,por, impotència i oi?

28 - Creis que ha d'ahver-hi persones com aques-tes?

29 - Amb quina cara el mirarem, a partir d'ara?

30

Quin dia me tocara a mi?

31

Què hi podem fer?

32 - Es cert que el personatge que ens ocupaté partidaris i detractors?

33 Què diuen els uns i els altres?

34 - Podrem alguna vegada perdonar i oblidarel que ha succe .it?•

35 - Fins a quin punt l'Ajuntament és respon-sable d'aquestes actuacions?

36

-

Què diuen els que manen?

37 - I els de l'oposició?

38 Quantes n'ha fetes ja l'individu en qUes-tió?

39 - Ha arribat a l'Ajuntament denúncia oral

o escrita?

40 - Què se pensa fer davant aixó?

41 - Es cert que s'obrirà expedient discipli-

nari?

42 - Se'l suspendrà de càrrec i sou fins quetot s'aclareii?

43 - Es possible crear una comissió informati-va? •

44 - Es possible fer-li un avís o recrimi-nació pública del fet?

45 - No és cert que quan nosaltres feim unacosa mal feta, per exemple aparcar aun lloc prohibit, ens multen o sancionen?

46 - Creis que si això 11 hagués passat aun altre s'hagués estat tan condescendent?

47 - No creis que ja és hora d'aclarir altres

coses?

48 - Què diu la gent que treballa amb ell?

49 - Per què ha despedit els auxiliars queno han estat del seu grat?

50 - Só normals aquestes reaccions viscerals,tant a la feina com jugant a bàsquet?

51 - Es normal que l'acompanyin amb el cotxea ca seva o a S'Auba?

52 - Es cert que l'han vist circular en cotxecontra-direcció?

53 Es cert que tracta la gent de maneradesigual?

54 - Es cert que rep regals per aquest motiu?

55 - Es cert que ha detingut a gent innocent,sense més càrrecs que aparcar malament?

56 - Qui el contractà en un principi i perquina raó?

57 Quines despeses ha ocasionat a l'Ajunta-ment amb els seus capritxos?

58 - Creis que pot passar el mateix que aCalvià?

59 - Poden els seus subordinats arribar aboicotejar-lo?

60 - Per què tot d'una la gent recorda elseu passat i la seva feina anterior?

61 - No són una llàstima aquestes generalit-zacions?

62 - Sabem ja quin moneiot cremarem per SantAntoni?

63 - Creis que aquest personatge se n'ha pene-dit?

64 D'esser aixi, no faria falta una explica-ció pública del seu comportament. fetaper ell mateix?

65 - Es cert que si li arriba a contestarli pega?

66 - Creis que és un mal exemple?

67 - Quina hagués estat la seva actuació enel cas que un altre hagués agredit unanina qualsevol?

68 - I si l'agrédida hagués estat la sevafilla?

69 - Creis que la seva filla ja té un malnom?

70 - Què cal esperar a partir eara?

71 - Es cert que l'escolaritzarà fora delmunicipi, seguint l'exemple d'un altrealt funcionari?

72 - No creu que tothom és innocent abansde demostrar-se el contrari?

73 - Pot tenir altre cop una reacció com aques-ta?

74 - Ha d'ahver-hi càrrecs per damunt de lasocietat civil?

75

Creis que hi ha indicis racionals decriminalitat?

° QUANTES COSES NO QUEDEN CLARES EN AQUEST- MON !!!

EL FISCAL

tvlÉi L — 2 0 —

Processó de l'Esperança, any 1954,l'escolanla al davant.

El mes de gener tornarà el Rei Herodes.Ja feia vint-i-un anys que no es representava

i aquesta n'és una escena.

LA NOSTRA PORTADA:

ALJUB DE SON FAVAR

DIBUIX, JOAN RAI