SAHTES CQEVS BOLETÍN DEL ARCHIVO BIBLIOGRAFICO

N.° 12 V o l . 11 Año 1960 Palacio del Abad . Plaza de San Bernardo Calvó - S A N T E S C R E U S (Tarragona)

Depósito L r g a l T . 6-1958

S U M A R I O :

Miscelánea Bibliográfica de Santes Creus y Poblet. — V: Una imagen cuatrocentista de Poblet y Scala Dci. — VI: Una importante colección de ediciones griegas, por J . Domín­guez B o r d o n a .

Tres monjos de Santes Creus, destacats jorjadors de la Congre­gado setcentista, por F r a n c e s c A . M i q u e l .

Sant Antoni Maria Claret a Santes Creus, por E u f e m i a F o r t i C o g u l .

CRONICA: Memoria 1959-1960, por José V i v e s y Miret . Restauraciones en 1960. Labor social en 1960. Nuevos Socios. Socio de Mérito. La 14.a Fiesta Anual. IX Concurso Fotográfico. La I I I a Semana de Estudios Monásticos. Noticiario.

SALTES CQEVS BOLETÍN DEL ARCHIVO BIBLIOGRÁFICO

N.°12 Vol. I I Año 1960 Palacio del Abad - Plaza de San Bernardo Calvó - S A N T E S C R E U S (Tarragona)

Depósito I.pgfll T . 6-1958

MISCELÁNEA B I B L I O G R A F I C A D E S A N T E S C R E U S Y P O B L E T

v

U N A I M A G E N C U A T R O C E N T I S T A

D E P O B L E T Y S C A L A D E I

Aunque a cuantos conozcan la relación del Itinerarium que a fines del siglo xv realizó por nuestra Península Jerónimo Mün-zer nada nuevo descubran las breves, pero sugestivas páginas en las que se consigna el paso del doctor nurembergés por Poblet y Scala Dei , supongo que su divulgación será bien recibida por más de un lector. Ninguna alusión al referido texto he encontrado en la abundante bibliografía antigua y moderna de ambos monaste­rios, consultada con otros fines. Sólo en la excelente Historia de España de F e r r a n Soldevila (ed. esp., I I I , p. 167), hallé transcri­tas, con la concisión impuesta por el carácter general de la obra, algunas líneas del mismo, según la versión de D o n Julio Puyol Alonso, publicada en 1924.

E n esta versión, dice D o n Manuel Gómez Moreno, " se tuvo por bueno fraguar una composición literaria a gusto propio, en

50

vez de hacer ostensibles el espíritu y la técnica del texto latino" .

Por esta causa, y aunque la versión de Puyol, agotada desde muy

pronto, fuese hoy menos difícil de obtener, siempre será mucho

más recomendable acudir a la muy ejemplar traducción llevada

a cabo por D o n José López de Toro, fácilmente asequible y de

la que también el maestro Gómez Moreno afirma que " lo básico

en ella es mantener no solamente el sentido, sino la disposición

expositiva que responde a la llaneza y aun trivialidad de estilo

del autor" .

H e aquí, pues, el aludido texto, según la versión del señor

López de Toro :

" E l 2 9 de septiembre, que e r a l a f e s t i v i d a d de S a n M i g u e l , r e c o r r i d a s t res leguas larguísimas, l legamos a l . mediodía a l nobilísimo monaster io de Poblet . Está en u n a bel la l l a n u r a , en las fa ldas de unos montes altísimos. E l monaster io de Pob le t está t a n magníf icamente edificado, con tantos y t a n grandes palac ios , patios, bodegas, c laustros y c on l a a n c h a m u r a l l a que lo rodea, que lo creerías u n cast i l lo . T o d o s los edificios están recubiertos de p iedra cor tada y c u a d r a d a , t a n firme que pensarías están fabr icados c o n t r a e l paso del t iempo. Todo ' está dispuesto p a r a l a amenidad y l a co ­modidad. N o h e v is to jamás m o n a s t e r i o de aquel la orden más firme n i más bello. S o n C i s t e r r i e n s e s de l a O r d e n de S a n B e r n a r d o . Había enton­ces ochenta presbíteros conventuales y c u a r e n t a conversos o legos. G u a r ­d a n u n a rígida observanc ia . F u e fundado por los reyes de A r a g ó n , que t i e ­nen allí magníficas sepul turas . Al l í reposan siete reyes con sus esposas. E l p r i m e r o de ellos fue e l r e y J a i m e , que empuñó el cetro r e a l e l año del Señor de 1 2 2 3 , y m a n d ó durante c incuenta y t res años. F u e u n acérr i ­m o perseguidor de los sarracenos en' toda España. L e s arrebató l a i s l a d'e M a l l o r c a , el re ino de V a l e n c i a , l a p r o v i n c i a de M u r c i a y otras m u ­chas . F i n a l m e n t e , vistió e l hábito monaca l , y haciendo u n a v i d a céiibe, murió en e l Señor. Al l í está enterrado , en u n espléndido sepulcro de b l a n ­quísimo mármol . Al l í desansa también e l r e y Martín, s u abuelo, que es también padre de F e r n a n d o , e l a c t u a l regente. N u n c a v i tantas n i t a n grandes v a s i j a s como l a s de su bodega; en u n a conté h a s t a diecisiete . C r e o que e n u n a de e l las e n t r a n t r e i n t a car ros .

T i e n e u n a notabilísima bot ica , b ien p r o v i s t a de todas las m e d i c i n a s ; u n doctor médico m u y per i to , con e l c u a l conversando hallé ser u n h o m ­bre m u y docto. T o d o s los oficiales y artífices t ienen también sus h a b i t a ­c iones y oficinas a ellos dest inadas . ¡ Oh,, qué ma jes tuosa es s u ig l es ia , c ons t ru ida a l est i lo a n t i g u o ! L o m i s m o que las cap i l las y los asientos del coro, y s u bellísimo órgano , admirablemente decorado con oro y p la ta .

N o s d ispensaron grande honor y nos m o s t r a r o n cortésmente cada Una de las cosas preciosas ,

51

E l 3 0 de septiembre, a través de montes altísimos, de va l l e s y que¬bradas> caminando u n día entero, l legamos por fin a u n a c a r t u j a — e n u n a l l a n u r a rodeada por todas partes de montañas'— que tiene por nombre S c a l a D e i . E s lugar m u y devoto y t iene padres re l ig iosos . E r a n 1 ve int iocho y trece legos. N o s rec ib ieron afablemente , compart iendo con nosotros lo que tenían. Había allí c ier to j o v e n presbítero m u y docto, que e r a h i j o de u n médico' m u y sabio de B a r c e l o n a . E s t a b a e n f e r m o de fiebres t e r c ianas . C o n admirab le g r a t i t u d escuchó m i s consejos . ¡ O j a l á que D i o s le con ­ceda l a s a l u d ! M u y noble y hermoso es este monaster io .

E n el m i s m o día anduv imos h a s t a e l fin once leguas larguísimas por u n camino m u y áspero, cuyo nombre es Malarrocha, esto es, m a l a p iedra . Y allí verdaderamente e l nombre se ident i f i ca con la cosa.

E l día 2 de octubre, b a j a n d o dos leguas por l a costa , l legamos dte mañana a l a antiquísima c iudad de T o r t o s a , pero no habiendo entrado a c a u s a de l a peste, a través de extensísimas y des iertas l l a n u r a s , c a b a l ­gando con m u c h o empeño, a las seis m i l l a s l l egamos a l cast i l l o de A l ­canar . E l día 3 de octubre, a travesando por l a h e r m o s a a ldea de S a n Mateo y por u n a s vegas de siete m i l l a s , l legamos finalmente a K u r e a l . " ( 1 )

V I

U N A I M P O R T A N T E C O L E C C I Ó N D E E D I C I O N E S G R I E G A S

D e los 43 volúmenes descritos a continuación, 32 proceden de

Santes Creus, 5 de la librería del canónigo tarraconense D o n R a ­

món Foguet y Foraster y 1 de los Trinitarios Descalzos de Cór­

doba, ignorándose la procedencia de los seis restantes. Por el he­

cho de encontrarse reunidos en la reserva de la Biblioteca de T a ­

rragona y ofrecer, prescindiendo de sus varias procedencias, un

conjunto de marcado interés para la bibliografía helénica, he creí­

do oportuno publicar el catálogo de todos ellos, aun sobrepasando

en parte, al hacerlo así, el título general de la presente sección.

Respecto a las ediciones que pertenecieron a Santes Creus,

cita Vil lanueva las que en nuestra relación llevan los números 3.

( 1 ) J E R Ó N I M O M Ü N Z E R : Viaje por España y Portugal. 1494-1495. P r ó l o g o de M a n u e l Gómez Moreno . Traducc ión de José López de Toro . '— M a d r i d . Colección A l m e n a r a . Edic ión d i r i g i d a por L u i s C a l a n d r e y E u ­logio V a l e r a . 1 9 5 1 . págs. 1 2 - 1 4 .

52

10. 11. 13. 14. 15. 17. 19. 21. 22. 23. 25. 27. 28. 29. y 30, y men­ciona además las siguientes, hoy desaparecidas: Theophrasti Ope­ra (Venècia, 1499), Arati Phoenomena (Venècia, 1499), Moschus (París, 1519), Anacreontis Opera (París, 1554), Philostrati Heroica Callistratis Descriptiones (Florencia, 1517). C i t a también, sin es­pecificar títulos ni ediciones, a Esquilo , Eurípides, Hesiodo y Teo-fanis, y hace subir a 91 el número de volúmenes de la serie. D e los conservados, dos corresponden al siglo xv (núms. 17 y 18) y los restantes al xvi .

C o n referencia siempre a los de Santes Creus, sólo en dos de ellos, el 15 y el 16, hay indicación de anterior procedencia, ha­biendo pertenecido ambos al D r . D . Juan Bautista Toldrà, adqui­rido el segundo de ellos de la biblioteca de D . Antonio Agustín. No serían éstos, según Villanueva, los únicos que habrían sido propiedad del ilustre prelado.

E l D r . Toldrà, médico, matemático y poeta, emparentado se­guramente con el abad D o m Bernardino Toldrà, debió de poseer una selecta librería, a juzgar por la frecuencia de su exlibris ma­nuscrito en muchos volúmenes, principalmente de clásicos latinos, que fueron a parar al Monasterio. Tradujo del catalán al caste­llano la curiosísima Practica Mercantivol de Joan Ventallol (Lyon, 1512), adicionándola con un tratado original de Álgebra. E n el prólogo de dicha traducción se declara discípulo en filosofía de Antich Roca y en los preliminares de la misma le dedican gran­des elogios varios ingenios tarraconenses.

Pertenecen las ediciones a las más importantes oficinas tipo­gráficas de Francia , Alemania, Italia y los Países Bajos, con la re­presentación española por dos raros impresos de Arnaldo Guillen de Brocar.

A l redactar, hace varios años, el presente catálogo, tuve el acierto de mostrarlo à mi admirado y gran amigo el D r . D . San­tiago Olives Canals, quien con tal motivo me escribía:

" M e parece que el conjunto llamará la atención. S i la ma­yoría de los volúmenes proceden de Santes Creus, se puede afir­mar con mucha probabilidad que, reinando D . Felipe I I , estu­diaban griego, pues además de u n elenco importante de textos tenían diccionarios y gramáticas. Creo que publicando estas fi­chas, junto con las que V d . debe de haber preparado dçl fondo

53

de clásicos latinos, aportará datos preciosos para el estudio de nuestra cultura humanística del siglo x v i " .

Pero no sólo tengo que agradecer al D r . Olives el haberme animado con su autorizada opinión a publicar el catálogo, sino también la colaboración efectiva que supone la revisión de las fichas, su compulsa en los repertorios bibliográficos y la adi­ción de las útilísimas notas que acompañan a cada ficha ba­sadas en el Manuel du libraire de J . - C h . Brunet, el Lexicón Bi-bliographicum de S. F . G . Hoffmann (Lipsiae, 1832-1886) y la Bi-bliographie Hispano-Grecque de E . Legarnd (New York-Abbeci-lle, 1915-1917), no habiendo podido disponer de la Bibliopraphie Hellenique (París, 1885-1906) de este último autor.

1. ( B I B L I A ) . Novum Testamentum iam denuo accuratiori diligentia, quam hactenus, in usum Theologiae studiosis excusum. (Marca tip.) .—Basileae. Nicolaus Brylingerum. 1548, mense Mar-tio.—653 págs. 12,5 cm.

E d i t i o complutensis , 1 5 1 4 . P r i n c e p s , E r a s m o . F r o b e n , B a s i l e a , 1 5 1 6 .

2. F L O R I L E G I U M Diversorum Epigrammatum in septem l i ­bros. (Marca tip.). A l final: Venetiis in aedibus Aldi , mense Novem-bri , M . D I I I . (Al verso, marca t i p . ) . — E n vitela. Sin foliación. Signs. A-MMüii-NNiüii, más 2 hojas. 12 cm.

P r i m e r a ed. a l d i n a de l a Antologia. B r u n e t , I , 3 0 7 : " S a rareté et , surtout , les v a r i a n t e s qu'el le cont ient doit l u i a s s u r e r le p r e m i e r r a n g entre les t r a i s edit ions so r t i e s des mèmes p r e s s e s " . ' L a princepsi, que p r e ­cedió a ésta, es de F l o r e n c i a , 1 4 9 4 .

3. H O M E R I Il ias.—Venetiis . Ioannis Farreum. 1542. (Marca t ip . ) .—Sin foliación. Signs. A-Züii AA-MMüü NN2. 12,5 cm.

P r i m e r vo lumen de los dos que i n t e g r a n l a edición. H . I I . 4 6 1 : " R a -r i s s i m a repet ido edit ionis I u n t i n i a n a e , 1 5 3 7 " . L a pr inceps dte H o m e r o es de F l o r e n c i a , 1 4 8 8 .

— 4. ( H O M E R O : - Odisea, Batracomiomaquia. Himnos, seguidos de la Vida del autor según Herodoto y según Plutarco).—Argento-

54

rati. Wolphius. Edit io princeps. 1525, mense Martio-Aprili .—566 págs. 12 cm.

Segundo vo lumen de los dos que i n t e g r a n l a edición'.

5. H O M E R I Interpres. Odysea. (Marca tip.). — Argentorati. Wéndelinus Rihelius. Mense Septembri, 1539.—254 págs. y 1 hoja. 11 cms.

Encuadernado con: P O R P H Y R I I Philosophi Homericarum quaesrionum liber. E i u s -

dem de Nympharum antro in Odyssea opusculum.—El mismo im­presor y fecha.—74 págs. y 30 hojas.

H . I I I . 4 6 0 .

6. A L C I N O I Philosophi a d Platonis Dogmata Introductio.— Lutetiae. Michael Vascosanus. 1532, mense Decembri .—31 fols. 12 cms.

Encuadernado con:

A L C I N O I Philosophi Platonici de Doctrina Platonis liber. Graece et latine. S P E U S I P P I Platonis discipuli liber de Platonis Definitionibus. X E N O C R A T I S Philosophi Platonici liber de Morte. —Paris i i s . Michael Vascosanus, 1533.—101 págs. (Contiene sólo el texto latino).

G A L E N I ad Patrophilum de Constitutione Medicinae. (Marca tip.) .—Lutetiae Parisiorum. Simón Colinaeus. S.a.—36 fols.

G A L E N I de facilibus paratu remediis liber. (Marca tip.). — (Igual impresor que el anterior). 1530. 27 hojas.

G A L E N I de elementis secundum Hippocratem libri duo. Eiusdem. de óptima corporis nostri constitutione. E iusdem de bono habitu.—Parisiis. Apud Sorbonam. A l final: "Escudebat Gerardus Morphius Campensis, 1530. (Marca tip.) .—81 págs.

G A L E N I liber de pulsibus introductorius. (Marca t ip . ) .—Pa­risiis. Simón Colinaeus. 1529.—20 hojas.

G A L E N I de Urinis liber. (Marca t i p . ) . — E l mismo impresor.— 48 hojas.

55

I S O C R A T I S exhortatio ad Demonicum. Eiusdem oratio de Regno ad Nicoclem. (Marca tip.) .—Parisiis. Christianus Wechelus. 1532.—39 hojas.

I S O C R A T I S oratio de Pace.—Parisi is . Christianus Wechel . 1529. (Marca tip.).—22 hojas.

A l c i n o u s . B r u n e t , I . 1 5 0 : " E d i t i o rar 'e m a i s non chère" . ( B r u n e t , I 1 5 0 ) — D e d o c t r i n a P l a t o n i s . H . I . 1 0 3 . — G a l e n i de remedi is . H . I I . 2 5 9 . — D e puls ibus . H . I I . 2 S 8 . — I s o c r a t e s , T e x t o escolar re impreso m u c h a s veces. —D'e pace. H . I I . 6 2 6 . M a i t t a i r e , apud B r u n e t , I I I , 4 6 8 : " P i è c e r a r e " .

7. T H E O D O R I G A Z A E Introductionis Grammaticae libri quatuor, graece, simul cum interpretatione latine. (Marca t ip . )—Ba-sileae. Nicolaüs Brylingerum. 1540.—705 págs. 8.°

E d . pr inceps , A l d o , Venècia , 1 4 9 5 . M u c h a s re impres iones en el s i ­glo s iguiente , por ser l ibro escolar.

8. T H E O N I S S O P H I S T A E Primae apud Rethorem exercitatio-nes seu Progymnasmatum.—Basileae. íoannes Oporinus. 1541, men­se Septembri. (Marca tip.).—519 págs. y 12 hojas. 11,5 cms.

Falto de portada. E l texto griego llega hasta la pág. 226 y si­gue la versión latina.

H . I I I . 7 0 7 . " .

9. I A C O B I B I L L I I P R U N A E l Locutionum Graecarum in communes locos per alphabeti ordinem digestarum volumen.—Lug-duni. Franciscus L e Fevre . 1588. (Marca tip.)—12 hojas y 744 págs. 13 cms.

E d . pr inceps , 1 5 7 8 .

10. P I N D A R I Olympia, Pythia, Nemea, Isthmia.—Francofurti . Petrus Brutacchius. 1542.—370 fols. y 7 hojas. 15 cms.

H . I I I . 2 5 6 : " E d i t i o n o n splendida ñeque e t iam satis nít ida" . E d . pr inceps , A l d o , Venècia , 1 5 1 3 .

56

11. M O S C H U S Graece et Lat ine .—Compluti . Arnaldus Gui-liermus de Brocario. 1519.—14 hojas. L e t . got. y rom. 19 cms. E d i ­ción interlineal.

L a última hoja contiene varios, epigramas, bajo el siguiente epígrafe: " F i n i t o Moscho amorum scriptori, colophonem amato-riam adiecimus ex epigrammatis graecis edita ne brevibus nosti rel iqua" .

Encuadernado con: Divus B A S I L E U S Graece et Lat ine .—Compluti . Arnaldus G u i -

liermus de Brocario. 1519.—12 hojas. L e t . got. Edición interlineal, dedicada, como el anterior opúsculo, a Antonio de Nebrija por Fernando Pinciano.

A U L I I P E R S I I F L A C C I poema cum paraphrasi et scholiis A N T O N I I N E B R I S S E N S I S . — Compluti. (Arnaldus Guiliermus de Brocario). 1517, viii Idus Maii .—48 hojas. L e t . got. 4 tamaños.

Gnomologia.—Parisiis. Impensis Matthaei Bolseci. 1512, xii Calendas lanuarias. — 90 hojas.

Mosco . L e g r a n d , B i b l i o g r a p h i e H i s p a n o Grecque , A b b e v i l l e , 1 9 1 5 . M i n u c i o s a descripción y ¡reproducción íntegra de l a ded icator ia d|s F e r ­nando Núñez de Guzmán, el P i n c i a n o , a A n t o n i o de N e b r i j a . Só lo r e g i s ­t r a u n e j e m p l a r en O x f o r d y otro 1 en. L o n d r e s . — S a n B a s i l i o . N o figura, l o mismo qjue e l anter ior , en l a T ipogra f ía Complutense de J . C a t a l i n a García. L e g r a n d , o. c , lo r e g i s t r a como "plaquette de ¡as plus e x t r a o r d i -n a i r e raretè" ex i s tente en e l M u s e o Británico. P a l a u , M a n u a l , s iguiendo a l m i s m o autor , dá n o t i c i a s u c i n t a de amhos fol letos, con a lgunas c o t i z a ­ciones. — P e r s i o . O d r i o z o l a , en R e v i s t a de Bibl iograf ía N a c i o n a l , n ú ­m e r o 1 9 6 , 1 9 4 6 , r e g i s t r a u n e j e m p l a r en l a B i b l i o t e c a de Pa lac io .—Gtío -molog ia , ed. r a r a , según B r u n e t .

12. A R I S T O P H A N I S Comoediae novem cum commentariis antiquis.—Florentiae. Haeredes Philippi Iuntae, 1525, mense F e -bruario.—32 hojas y 373 fols. 17 cms.

H . I . 2 6 6 : " N e c m i n u s r a r o o c c u r r i t q u a m editio p r i n c e p s " , que es de A l d o , Venèc ia , 1 4 9 8 . B r u n e t , I . 4 5 2 : " E d . a u s s i belle et r a r e que celle d 'A lde , a encoré l 'aventage d'ètre p lus exacte et p lus complete" .

13. P L U T A R C H I quae vocantur Parallela, hoc est, Vitae illustrium virorum graeci nominis ac latini . . . accuratius quam ante

57

hac unquam digestae.—Basileae. (Marca tip.). Andreas Bratander et Johannes Babellius. 1533.—2 hojas y 396 fols. 24 cms.

H . I I I . 3 4 2 - 3 4 3 . Cuidó de l a edición, a l parecer» Simón G r y g n a e u s . P r e c e d e n a ésta las eds. de F l o r e n c i a , G i u n t a , 1 5 1 7 , y Venècia , A l d o , 1 5 1 9 .

14. H E R O D O T I libri novem quibus Musarum indita sunt nomina. (Marca tip.).—Venetiis. Aldus. 1502, mense Septembri .— 140 fols. 22,5 cms.

E d . princeps de Herodoto , C f . A . F . D ido t , A l d o M a n u c i o , p. 2 1 6 ¬2 1 9 . B r u n e t , I I I , 1 2 2 : " U n e des m e i l l e u r s edit ions d ' A l d e " . C f . núm. 3 3 .

15. H I P O C R A T T S omnia opera.—Venetiis. Aldus et Andreas Asulani socer. 1526, mense Mai i .—5 hojas y 233 fols. 24 cms.

E n l a primera guarda, en caracteres griegos: " E s del médico D . Juan Bautista Tolrá. 1598".

H . I I . 4 1 3 : " . . . h a e c edit io níhil n i s i n i t o r e m e t raritatém habet quod e a m commend'et, c u m non e x bonae notae vetust i sque codic ibus m a n u s c r i p t i s e x p r e s s a s i t " ( T r i l l e r u s ) . B r u n e t , I I I , 1 7 0 . : E d . pr inceps "be l l e e t r a r e . . . peu correcte , m a i s recherchée" .

16. P A U L I E G I N E T A E medici optimi libri septem.—Venetiis. Aldus et Andreas Asulani socer. 1528, mense Augusti. (Marca tip.). —4 hojas y 140 fols. 24 cms.

E n la primera hoja de guarda: " E m p t . ex bibliotlieca D . D . Ant. Aug. Archiep. Tarraconen. " E n la guarda siguiente: " E s del mé­dico D o n Juan Bautista Tolrá. 1594".

H . I I I . 1 9 9 : " I í u i c p r i n c i p i ed i t ioni n i h i l a l i u t p r e t i i adiud' icant n i s i raritatém". S i g u i e r o n u n a reimpresión de A l d o , 1 5 3 4 , y u n a nuevia. edición de B a s i l e a , 1 5 3 8 , más correc ta .

. 17. A B J S T O T E L I S opera. T . I I . — Venetiis. Aldus Manutius, 1497, mense Februario.—300 fols. 21 cms.

18. ARÍSTOTELIS opera. T . IV .—Venet i i s . Aldus Manutius. 1497, Calendas Iunii .—520 fols. 211 cms.

H . I . 2 8 8 . E d . pr inceps . V i d . A . F . D i d o t , A l d e M a n u c e et l ' H ' e -l l en isme á V e n i s e . París, 1 8 7 5 , P- . 7 1 - 8 6 .

58

19. I O A N N I S S T O B A E I Eclogarum libro duo (Graece-lati-ne). Interprete Gulielmo Cantero. U n a et R. Gemisti Plethonis de rebus Peloponnesium orationes duas. . . Accèssit et alter eiusdem Plethonis. libellus graecus de virtutibus. (Marca tip.).—Antuerpiae. Christophorus Plantinus. 1575. 7 hojas y 236 págs. 28 cms.

E d . pr inceps reproduc ida en G i n e b r a , 1 6 0 9 , pero m u y imper fec ta . H . I I I . 6 3 5 - 6 3 6 .

20. I O A N N I S S T O B A E I Sententiae ex thesauris graecorum delectae.—Tiguri . Christophorus Froschoverus. 1543.—4 hojas, 536 págs. y 21 hojas. 23 cms.

Texto griego y latino.

L a ed. pr inceps es de Venèc ia , Z a n e t t i , 1 5 3 5 . H . I I I . 6 3 1 - 6 3 2 .

21. D E M O S T H E N I S orationes duas et sexaginta et in easdem Ulpiani commentarios quamtum extat. T u m collectas a studioso quodam ex Des . E r a s m i Rot. Guilhelmi Budaei aliorum lucubratio-nibus annotationes. A d haec ipsius Plutarcho Libanioque authoribus vitam et lectionem denique variam adiectam. (Marca t ip. ) .—Basi-leae. Ioannes Hervagius. 1532.—11 hojas y 709 págs.-22,5 cms.

R e p r o d u c e l a 3 * ed. A l d i n a , de 1 5 0 4 , a l a que supera por el papel y los t ipos. H . I I . 1 3 - 1 4 .

22. ( A T E N E O : E l convite de los sofistas. Precedido de epís­tola de Aldo Manucio a laño Urthesi) .—Venetiis. Aldus et Andreas Asulani socer, 1514, mense Augusto.—394 págs. 24 cms.

E d . pr inceps , in co r re c ta y con g raves lagunas . H . I . 4 2 1 - 4 2 2 .

23. D I C T I O N U M G R A E C A R U M T H E S A U R U S copiosus quantum munquam antea. (Marc. t ip.) .—Ferrariae. Ioannes Macio-chius, 1510, 5.° Calendas Octobris.—292 fols. y 1 hoja, 23 cms.

R e i m p r i m e , correg ida , l a ed. A l d i n a de 1 4 9 7 que, a su vez , r e p r o ­duce e l L e x i c ó n del c a r m e l i t a Joannes G r a s t o n (Milán, c i r c a 1 4 8 ) . B r u n e t , I I , 6 8 9 - 6 9 0 , 4 0 8 .

59

24. H I E R O N Y M I A L E A N D E R Lexicón Graeco Latinum. — Lutetiae Parisiorum. Aegidius Gourmontii. 1512.—469 págs. y 178 fols. 23 cms.

Reproduce el mismo Lex i cón c itado en e l número anter i o r . L a ed. es " p l u s r a r e que recherchée" . B r u n e t , I I , 6 9 0 .

25. S U I D A S : Lexicón Graecum.—Basileae. Hieronymus et Nicolaus Frobenius. 1544, mense Augusto. (Marca tip.).—395 hojas. 25 cms.

Reproduce l a edición de A l d o , Venèc ia , 1 5 1 4 . H . I I I , 6 4 9 .

26. ( B I B L I A ) . Sacrae Scripturae Veteris Novaeque o m n i a . — Venetiis. Aldus et Andreas socer. 1518, mense Februario. (Marca tip.). Portada en tinta roja.—4 hojas, 451 fols. y 2 hojas. 31 cms.

E d . "be l le et r a r e " . E x i s t e n e jemplares en g r a n papel . S i g u e a l a Complutense , 1 5 1 4 - 1 5 1 6 , pero se cons idera edición príncipe porqbe esta úl­t i m a no se publicó h a s t a 1 5 2 0 . B r u n e t , I , 8 6 1 - 8 6 2 .

27. T H U C Y D I D E S cum scholiis.—Basileae. Hervagius. 1540.— 9 hojas y 423 págs. 30,5 cms.

H . I I I . 7 4 8 . P r e c e d e n a ésta l a ed. pr inceps de A l d o , Venècia , 1 5 0 2 , y l a G i u n t i n a de F l o r e n c i a , 1 5 2 6 .

28. P A U S A N I A E accurata Graeciae descriptio... A Guilielmo Xilandro. . . recognita et. . . repurgata.—Francofurti . Haeredes A n -dreae Wecheli . 1583. (Marca tip.). 508 págs.

Sigue, con portada propia.

P A U S A N I A E de veteris Graeciae regionibus commentarii locu-lentissimi a Romulo Amasaeo.. . in latinum sermonem conversi; nunc vero a Friderico Sylburgio denuo cum Graeco texto collati . . . et notis insuper illustrati.—Francofurti. Haeredes Andreae Wecheli . 1583.—6 hojas, 352 págs. y 38 hojas. 33 cms.

H . I I I . 2 0 4 . Precede l a ed. príncipe de A l d o , Venèc ia , 1 5 1 6 .

60

29. D I O D O R I S I C U L I Bibliothecae Historicae libri quinde-cim de quadraginta. (Marca tip.) .—Parisiis. Henricus Stephanus. 1599. — 6 hojas y 847 págs. 33 cms.

A . A . R e n o u a r d , A r m a l e s de l ' I m p r i m e r i e des Etiérme, París , 1843. p. 117-118.

30. C L A U D I I A E L I A N I . . . opera quae exstant omnia, Grae­ce Latineque é regione* (Marca t ip . ) .—Tiguri . Andreas et Iacobus Gesnerus. 1556.—23 hojas, 655 págs. y 28 hojas. 31 cms.

O m n i notat ionem n o n i n f ronte , sed i n fine dedicat ionis reper ies . H . I . 9 . l a c las i f i ca como ed. " r a r e " . B r u n e t " p e u c o m m u n e " . E d ' . príncipe.

31. D I O N I S N I C A E I rerum Romanarum a Pompeio Magno ad Alexandrum Mamaeae, Epitome authore Ioanne X i p h i l i n o . — L u ­tetiae. Robertus Stephanus. 1551.—360 págs. 19 cms.

R e n o u a r d , o. o , p. 80, núm. 8.

32. — A P P I A N I A L E X A N D R I N I Romanarum Historiarum.. . quinqué libris distinctae.—Lutetiae. Carolus Stephanus. 1551.—396 págs. 25 cms.

E d . príncipe. H . I . 2 2 2 . "be l l e et r a r e , m a i s moins complete que les s u i v a n t e s " . B r u n e t , I , 356.

33. H E R O D O T I libri novem quibus Musarum indita sunt no­mina.—Basileae. Officina Hervagiana. 1541, mense Martio.—10 ho­jas y 312 págs. 35 cms.

" E x Bibliotheca Raymundi Fogueti Canonici S. E . Tarraconen-sis .

H.II .36o , J 7o. E s l a 2. a ed. de Herodoto , r e i m p r e s a en e l m i s m o l u ­g a r y por e l m i s m o impresor e l año 1571. L a ed. príncipe es de A l d o , V e -n e c i a , 1502. V i d . núm. 1I4.

3 4 . T U C Y D I D E S cum scholiis.—Basileae. Officina Hervagia­na. 1 5 4 0 . ^ 1 1 hojas, 2 2 5 y 1 7 7 págs.—30 cms.

61

Como el núm. 27, pero con la epístola preliminar, en latín, de Joaquín Carnerario, que falta en el ejemplar de Santes Creus.

V i d . núm. 2 7 .

35. E P I G R A M M A T U M Graecorum libri V I I annotatíonibus Ioannis Brodaei Turonensis i l lustrati .—Basileae. Hieronymus F r o -benius. 1549.—4 hojas, 627 págs. y 10 hojas.—31 cms.

Exlibris del Canónigo Foguet. Perteneció antes a los Doctores Tomás y Manuel Serrano de Paz.

Reproduce l a ed. dé París , A s c e n s c i u s (Jodocus B a d i u s ) 1 5 4 1 . H . L 1 6 9 . C p m m e n t a r i u m m a g n i aes t imata et va lde q u a e r i t a editio .

36. A P P I A N I A L E X A N D R I N I Romanarum Historiarum.. . I tem de bellis civilibus libri V . Henric i Stephani annotationes.—Pa­risiis. Henricus Stephanus. 1592. (Marca tip.).—6 hojas, 10,767,71 págs.. y 17 hojas. 36 cms.

Exlibris del Canónigo Foguet. Encuademación editorial.

Reproduce y c o r r ige l a ed. príncipe de C . S taphano , París , 1 5 5 1 . E s 2 . A ed. de Apiano ' . H . I . 2 2 2 . R e n o u a r d , o.c. p. 1 5 5 , núm. 4 ,

37. T H U C Y D I D E S D e Bello Peloponnesiaco libri V I I I . I idem Latiné, ex interpretatione Laurenti i Val lae ab Henrico Stephano re-ccognita. I n hac secunda editione... extrema ad lectorem epístola docebit.—Parisiis. Henricus Stephanus. 1588.—10 hojas. 621 págs. 7 hojas, 73 págs. y 3 hojas. — 36 cms.

E x l i b r i s del canónigo Foguet . Encuademac ión ed i tor ia l .

L a p r i m e r a edición de E s t i e n n e es de 1 5 6 4 . L a reimpresión " m i n u s n i t i d e " ( H . I I I . 7 4 9 ) pero es "supèrière à l a precedente" ( R e n o u a r d , o . c p. 1 5 3 ) pues m e j o r a e l t e x t o y l a versión en muchos puntos.

38. P A U S A N I A E accurata Graeciaedescriptio. . . a Guilielmo Xylandro Augustano recognita et. . . repurgata.—Hanoviae, Typis Wechelianis apud Haeredes Claudi i Marnii . 1613.—4 hojas, 899 págs. y 37 hojas. 33 cms.

62

Texto griego y latino, a dos columnas. F u e " D e los Trinitarios Descalzos de Córdoba".

H . I I I . 7 7 6 - 7 7 7 . Renouard! , o.c., p. 1 4 9 , núm. 6 . E s t e e j e m p l a r no l l e v a a l final l a versión 1 l a t i n a ( 4 7 8 págs . más ) . " M o i n s belle que l ' edi t ion de 1 5 6 1 . . . c e l l e - c i l u i est de beaucoup superiéure".

39. X E N O P H O N T I S . . . quae exstant opera. Annotationes Henrici Stephani. Edit io secunda.—Parisiis, Henricus Stephanus. 1581—6 hojas y 584,76 págs. 33 cms.

Encuademación heráldica de la época, muy deteriorada.

E s u n a reimpresión de l a edic ión descr i ta en el núm. 2 8 , que i n ­mediatamente l a precede.

40. P L A T O N I S omnia opera.—Basileae. Henrichus Petri. 1556, mensi Martio .—(Marca tip.)—6 hojas, 690 págs. y 23 hojas. 31,5 cms. Ü * ,; ,

" H a e c edit io non m a g n i habetur qu ia commentar ios n o n habet. H . I I I . 2 7 4 - 2 8 0 . P r e c e d e n l a ed. pr inceps de V a l e n c i a , A l d o , 1 5 1 3 , y l a de B a s i l e a , Va ldterum, 1 5 3 4 .

41 . D E M O S T H E N I S et A E S C H I N I S Principum Graeciae Oratorum opera, cum utriusque autoris vita et Ulpiani Commenta-riis, ex postrema recognitione Graecolatina. . . notis illustrata per Hieronymum Vvolfium. — Aureliae Allobrogum. Petris de la Roviére. 1607. (Marca tip.) .—21 hojas, 744,499 págs. y 16 h. 35 cms.

E n la última hoja de guarda: "Edición buena, completa y ra ­ra. Comprada en Valencia, día 6 de Abril de 1838".

Reproduce l a edición de B a s i l e a , H e r w a g e n , 1 5 7 2 , pero omitiendo e l pre fac io , las notas y l a pronología de J . W o l f y los argumentos de L i b a n i o . H J I . 1 5 - 1 6 .

42. D I O N Y S I I A L I C A R N A S S E I Tomus I I , Rhetoricos eius et Críticos libros continens.. . Opera et studio Frideric i Sylburgii Veterensis. (Marca tip.) .—Francofurti . Haeredes Andreae Wecheli . 1586.—6 hojas, 198, 94 págs. y 1 hoja. 35 cms.

H . I I . 9 2 . Precede l a edición príncipe de París , 1 5 4 6 - 1 5 4 7 .

63

43. I S O C R A T I S , A E S C H I N I S et D E M O S T H E N I S Orationes quaedam et plures ex Thucydides concionibus. A d usum Seminarii Patavini.—Patavii . Typis Seminarii, apud Joannem Manfré. 1745.— 382 págs. 15,5 cms. (Sign. 1/556).

Edic ión escolar, r e i m p r e s a m u c h a s veces por l a m i s m a t ipografía ( 1 6 8 8 , 1 7 2 1 , 1 7 4 5 , 1 7 6 5 , 1 7 8 1 ) . C f . G . B e l l i n i , l a T ipogra f ía de l S e m i n a ­r i o d i P a d o v a . P a d u a , 1 9 3 9 , p. 3 6 6 - 3 6 7 .

44. E U R I P I D I S Tragoediae duae, Hecuba et Iphigema i n Aulide, latinae factae, Desiderio Erasmo Roterodamo interprete.— Basileam. Joannes Frobenius 1524. (Marca tip.).—140 hojas. 18 cms.

H . I I . 2 0 4 .

J . D O M Í N G U E Z B O R D O N A

T R E S MONJOS D E S A N T E S C R E U S , D E S T A C A T S F O R J A D O R S D E L A

CONGREGACIÓ S E T C E L N T I S T A

U n a de les cruïlles històriques de més passió què salvaren els nostres monestirs cisterciencs durant la seva secular història, fou el moviment congregacionista que esclatà a les primeries del segle xvi i . E l s historiadors de Poblet ens n'han dit alguna cosa referent a aquell monestir, on probablement hi hagué forta resistència a ac­ceptar l'enorme trasbalsament que en el regisme dels monestirs comportaven els nous corrents; però on qui sap si no es produí la lluita aferrissada que ens ha servit algun tractadista més amic de sensacionalismes, que de referir honestament els fets. D e Santes Creus sabem menys coses, no solament per manca d'historiadors domèstics sobre els quals recolzar la fantasia dels recents historia­dors indocumentats i fàcils a la ficció, sinó perquè Santes Creus ha patit menys d'aquests fantasiosos divulgadors de la seva història.

L a diversa manera d'opinar, a favor de, o contra els nous cor­rents, s'havia de produir a Santes Creus com a tot arreu. E r a molt profunda la transformació propugnada, i si h i podia haver pros, havien d'ésser molts i molt poderosos als monjos d'aleshores els contres a l moviment. Sabem que a Santes Creus hi hagué contraris de la Congregació: potser el més significat de tots, e l darrer abat perpetu F r a Jaume Carnisser.

Però no pretenem avui referir-nos als moviments congregació-nistes a Santes Creus, que si h i tingueren detractors significats, també hi comptaren amb paladins de molta categoria. D'entre els darrers destaquen amb estela de gran rutilància tres monjos: Josep de Barberà, Joan Salinas i Bartomeu Rovira. D e l primer i del dar-

65

rer en altres avinenteses ja n'ha estat dita alguna c o s a 1 , i molta més se'n podria dir, i sense cap minva n i deshonor, a l contrari. D e l segon, amb prou feines s'ha fet esment de res més que el seu nom, i encara pel seu honorífic enterrament, més o menys divulgat, al creuer de l'església de Santes Creus . Dels tres personatges, in ­qüestionablement Joan Salinas és el que més suggestiona, perquè hom intueix la gran tasca que a favor de la Congregació produí la seva estada a Roma que tenim documentada en 1602 2 , i perquè en ell concorregueren circumstàncies veritablement excepcionals, com apuntem, encara que tampoc no és el nostre propòsit d'ara in ­tentar una silueta biogràfica d'aquest singular monjo de Santes Creus.

E l s monjos Barberà, Salinas i Rovira foren tres peces impor­tants en el joc de la novella Congregació, i tots tres ben formats, intel·ligents i dotats. Probablement els és atribuïble una enorme in ­fluència en els primers temps congregacionistes.

D e l primer sabem que fou el primer abat temporal de San­tes Creus i que aquest càrrec v a enlairar-lo de seguida a la pri ­mera jerarquia de la Congregació — e l Vicariat G e n e r a l — amb pri ­vilegi pontifici personal i excepcional per allargar el seu abadiat a fi de concordar-lo amb el temps del Vicariat pel qual fou elegit al capítol de Benifaçà, del 4 a l 13 d'octubre de 1620 3 . L a prema­tura mort, abril de 1623, no l i deixà acabar el quadrienni de la seva jerarquia i probablement segà ans d'hora una vida, les qua­litats de la qual podien fer tant a favor de la Congregació, com possiblement la Congregació tant n'esperava.

D e F r a Joan Salinas sabem que totjust tornat de Roma fou creat prior de Muntesa, un dels càrrecs de més compromís que exercitaven els monjos de Santes Creus i que acostumava a ésser adjudicat a monjos afavorits amb qualitats de sapiència, virtut i go­vern. E n 1605 ja consta que era prior muntesià 4, càrrec que no

1 . F O R T I C O G U L , E U F E M I A : El Rector de Vallfogona i Santes Creus. ( S a n t e s C r e u s , 1 9 5 0 ) .

2 . B U C K S , V Í C T O R D E : De Sanció Bernardo Calvonio, Conf. Pont. a " A c t a S a n c t o r u m " , L X , ( B r u s e l l e s , 1 8 8 4 ) , 2 1 - 1 0 2 , p. 2 2 .

3 . E l e g i t e l d i a 7 . V e g e u , entre a l t res autors , F I N E S T R E S : H. de Poblet, V , pp. 2 9 , 3 1 , 3 6 , 2 2 8 i 2 6 8 .

4 . S A M E E R : Montesa ilustrada, I I , pp. 7 2 2 - 7 2 3 .

66

havia de deixar en tota la vida. Q u a n morí el Vicari General de la Congregació, fra Barberà, com ell de Santes Creus , fra Salinas res­tà a l front d'ella com a vicegerent o suplent de v i c a r i 5 . Abans, 2 de desembre de 1617, havia estat proposat abat del monestir d'Scarp. prelatura que no devia arribar a f u n g i r 6 . E l dia 11 de novembre de 1624 fou elegit Vicari General de la Congregació en el Capítol reunit a l priorat de Nazaret, de Barcelona, d'una manera tan excepcional que calgué també una extraordinària dis­pensa pontifícia perquè pogués exercir el càrrec per mor que no era abat de cap monestir i aquella jerarquia comportava l 'abadiat 7 . Tampoc la Congregació no es pogué nodrir de les qualitats in­qüestionables del nou vicari , perquè fra Salinas moria, dia per dia, a l cap de dos anys de la seva elecció, 11 de novembre de 1626».

Dels tres monjos significats congregacionistes de Santes Creus solament restava Bartomeu Rovira. E l s treballs esmerçats a favor del nou sistema l i foren aviat premiats amb el priorat de l 'Eula que l i conferí el seu company fra Barberà tot just abat de Santes Creus. A la mort d'aquest, l'havia de succeir a l'abadia, i amb aquest càrrec v a acudir personalment a l capítol provincial aplegat l'any 1626 àl monestir de Roda. Capítol cè­lebre perquè v a fixar definitivament les definicions per les quals s'havien de regir, tant la Congregació de monestirs com cadas­cun d'ells. 9

E n la redacció, discussió i establiment d'aquestes defini­cions tingué una part molt principal fra Bartomeu Rovira. I les hem de creure, per això, molt influïdes de l'ideal conigregacio-nista que a Santes Creus es forjà, si no com una obra conjunta de la comunitat del nostre monestir, perquè no fou així, al -

5 . A m b referència a l ' a b r i l i a l 'octubre de 1 6 2 4 , v e g e u : F I N E S T R E S : I V , p. 2 2 8 .

6 . F I N E S T R E S , I V , p. 2 2 6 .

7. R A B O R Y , J O S É : Documentos sobre la Congregación de Aragón de la Orden del Cister. " C i s t e r c i u m " , X I I (sept iembre-octubre 1 9 6 0 ) 2 4 4 - 2 6 0 .

8 . R A B O R Y , l loc c i tat , i F I N E S T R E S , V . p. 4 0 .

9 . Diffiniti'ones Congregationis Cisterciensis Coronae Aragonum edi-tae seu reformatae an. D ni, M.DC.XXVI in Capitulo ProvinciaU apmd monasterüim, B. Mariae de Rota celébrate

67

menys com a fruit de l'estudi i meditacions de tres dels seus monjos més representatius d'áquell temps. Per això estava justi­ficat el nom de l'abat Rovira a la dedicatòria d'aquestes defini­cions formulada, entre molts altres personatges a : Admodum R. P. D. Fr. Bartholomeo Rovira Abbate Sanctarum Crucum, Visitatore.

C o m que el coneixement d'alguns detalls d'aquestes defini­cions pot afavorir la comprensió de la vida del nostre monestir, arriscarem dir-ne abreujadament algunes concrecions. E n s servim d'una edició de 1790.™

L a jerarquia de l a Congregació eren: tres Definidors, iguals en autoritat, u n de cada regne de l a Congregació, això és: A r a ­gó, Catalunya i València (Mallorca era unit a València), però no podien ésser del monestir del Vicari General. Dos Visitadors u n de cada regne diversos del del vicari ; en canvi el Secretari havia d'ésser precisament del mateix regne que el V i c a r i . 1 1

E l Vicari General exercia omnímoda potestat i autoritat sobre tots els monestirs i monjos i monges de l a Congregació, que tenien l'obligació d'haver visitat dintre els dos anys a comptar de la seva elecció. 1 2

E l s Abats s'havien d'elegir el 14 de setembre. Per això el V i ­cari General havia de reunir els Definidors al mes d'agost, ni quinze dies ans del dia 1, n i quinze dies després, per a formar la terna que havia d'enviar a cadascun dels monestirs i al rei, in ­tegrada per persones zeloses de l'orde, de vida lloable, d'edat legítima i de competència literària 1 3 Aquesta edat eren 36 anys complerts i almenys setze de religió. E l s electors havien d'eme­tre el vot personalment, havien de portar vuit anys complerts de professió i havien d'haver rebut ja alguna de les ordes sagrades. C a p abat no podia ésser reelegit; però podia tornar a reelecció en el quadrienni si durant ell l 'abadia quedés vacant . 1 4

E r a interdita als monjos l'assistència a cap mena d'especta-

10. V a l l i s o l e t i , apud V i d u a m et F i l i o s S a n t a n d e r . A n . M . D C C - X C . 1 1 . D i s t i n c t i o I , C a p u t V , p. 1 9 . 1 2 . C a p u t X , p. 2 4 . 1 3 . C a p u t X I , p. 3 0 . 1 4 . C a p u t X I V , p. 3 5 .

6 8

eles de braus o comèdies (taurorum aut comediarum) sota pena de vuit dies de presó 1 5 . L e s presons, que a cada monestir hi ha ­via d'haver per als monjos que delinquien, havien d'ésser distin­tes a les destinades als seculars. N i els monjos podien tancar-se a les presons dels seculars, ni aquests a les dels monjos. L e s presons no havien d'ésser massa rígides, i de cap manera perjudicials a la salut corporal. Ans de la sentència no es podia negar als religiosos detinguts a la presó, ni el llit per dormir, ni el vestit acostumat, ni el menjar ordinari; però aquell que trenqués l'empresonament d'havia d'ésser punit com a f u g i t i u . 1 6

E l s Novicis no podien ésser admesos a la vestició ans dels quinze anys, ni dos germans en un mateix monestir. E l noviciat l'acomplien al propi monestir, llevat d'Scarp, on no s'educaven no­vicis, que eren enviats a Poblet o a Santes C r e u s . 1 7

Quan s'esdevenia una mort els monjos del seu monestir l i ha­vien de celebrar quatre misses cadascú, o resar el psalteri els jo­ves i conversos . 1 8

E l s monestirs contribuïen a les despeses de la Congregació amb un percentatge, d'aquesta manera: Poblet, 15; Veruela, 13; Santes Creus, 12; Piedra, Roda, Valldigna i Santa F e , 11 cadascú; Benifaçà, 8; Labaix, 5; Scarp, 3; L a Reial de Mallorca, 5, e t c . 1 0 . Aquesta contribució ens dóna, tanmateix, la mesura de la impor­tància atorgada a cada monestir. E l de Santes Creus era consi­derat el tercer; amb poca diferència, un tres per cent, del més opulent: Poblet.

F R A N C E S C A . M I Q U E L

1 5 . D i s t i n c t i o I I , C a p u t V I I I , p. 5 1 . 1 6 . C a p u t X , p. 5 3 . 17. C a p u t X I V , p¡ 5 9 . 1 8 . C a p u t X V I , p. 6 1 . iç». Caput X V I I I , P . 6z.

S A N T A N T O N I M A R I A C L A R E T A S A N T E S C R E U S

E L S SANTS D E S A N T E S C R E U S

E l monestir de Santes Creus ja des dels seus començaments a Valldaura, ens apareix insignit amb el nimbe de la santedat. E l principal forjador dels seus primers temps ha deixat una estela l lu­minosa pel bon record de les seves virtuts que exercità humilment a l claustre després de renunciar al senyoriu de Montpeller. E n s re­ferim a fra Guillem, la festa del qual registren els calendaris i san­torals cisterciencs al dia 9 d'abril amb la categoria de Beat.

H i ha una hipòtesi formulada, no exempta de suggestió, que donaria una empremta egrègia als orígens de Santes Creus . H o m ha dit que la fundació fou deguda a l'expressa voluntat del Pare Sant Bernat de Claravall . Això no ha estat provat. Però no manca d'algun fonament que fa versemblable la hipòtesi: quan l'any 1150 vingueren de la Gran Selva els primers monjos de Valldaura el P a ­triarca Sant Bernat encara vivia. E l fet que Valldaura fos la pr i ­mera fundació monàstica de l'orde bernarda a Catalunya fa pro­bable que el sant en tingués coneixença. I si considerem que fra Guil lem de Montpeller fou un gran amic de Sant B e r n a t 1 , totes aquestes possibilitats i probabilitats agafen una evident força.

Allò cert és la intervenció de fra Guil lem de Montpeller que fou, inqüestionablement, el veritable fundador del monestir de San-

i . M A N R I Q U E , A N G E L U S : Cistercienshim seu verms Annalhtm a con­dito Cistercio ( L i ó , 1 6 4 2 - 1 6 5 9 ) , I I , p, 2 1 2 . C H A L E M O T , C L A U D E : Series Sanctorum,., Sacri ordinis cisterciensis (Par ís , 1 6 7 0 ) , p. 1 3 7 .

70

tes Creus a Valldaura del Valles, i , amb tota probabüitat, el seu primer a b a t . 2

També abat de Santes Creus , i la memoria del qual ens arriba esmaltada d'innombrables prodigis i miracles, fou Sant Bernat C a l ­vo, a la primera meitat del segle x m , el qual transferit a la seu v i -gatana, el seu pas per tot a n e u deixà un solc profund amb el re­cord de les seves virtuts i fets de sant. L a festa de Sant Bernat Calvó és registrada als catàlegs universals de l'Església Catòlica; amb relleu especial a la diòcesi vigatana on morí, i a l'arxidiòcesi tarragonina on nasqué, i professà al nostre monestir.

E l viure plàcid al monestir necessàriament havia d'anar recol­zat per una tradicional bonesa, que sembla que fou tramesa de les unes generacions comunitàries a les altres. Aquesta inefable qualitat, la placidesa, que h a estat reiterada pels tractadistes del monument que l'han detectada com a característica ambiental del paisatge i de l'equilibri estructural i arquitectònic del monestir, sembla ésser l'efluvi d'una vida de set segles impregnada de virtuts anònimes com les d'aquell monjo inconegut amb el qual v a vincu­lada una tradició tan consistent com la santescreuïna de la Santa Mà.

E L S SANTS A S A N T E S C E E U S

E l pas d'alguns sants per Santes Creus l i havien de conferir, igualment, una empremta més o menys profunda.

Sembla indiscutible l'estada al monestir d'un dels sants de projecció més ecumènica a l'Església: Sant Francesc d'Assís, que hi anà l'any 1214. A l nostre monestir hem d'adjudicar la glòria de l'altar calendat com més antic de tots els que es coneixen aixecat a honor del Pobrissó a Catalunya, que consta erigit ja l'any 1242. Avior remarcable, que, encara que probablement no podrà millo-

2. Q u e G u i l l e m d'e Montpe l l e r f o u e l p r i m e r abat de V a l l d a u r a s e m ­b l a que no c a l dubtar -ne . L a secular creença i tradició domèstica, r e c o l ­z a d a en raons pos i t ives , no h a d'ésser a n o r r e a d a per u n a feble suggerèn-c i a a r r i s c a d a per V i l l a n u e v a (Viaje, X X , p. 1 3 7 ) que, sense a p r o f u n d i r , h a induït a l g u n h i s tor iador m o d e r n a acoeptar - la .

71

rar-se, encara que així fos no llevaria a Santes Creus la glòria que hem d i t . 3

Si històricament no sembla discutible l'estada de Sant Fran­cesc a Santes Creus, encara que amb menys evident versem­blança, és probable el pas pel monestir de Sant Vicenç Ferrer com h i passà Benet X I I I . 4 Possible, el del gran artista escriptor i predicador beat Nicolau Factor, que corregué les comarques tarragonines embaumant-les amb el do de la seva eloqüència i de l'abundor de meravelles amb què Déu l'havia c a r i s m a t . s C o m possible el del virrei de Catalunya, després religiós i superior de la Companyia de Jesús, avui Sant Francesc de Borja.

Modernament han estat a Santes Creus, ja exclaustráis els seus monjos, dos sants prelats. U n d'ells, ja canonitzat: Sant A n ­toni Maria Claret. L'altre en procés de beatificació i canonitza­ció: el doctor Josep Torras i Bages, bisbe de Vic . D e l primer en parlarem una mica detingudament. D e l doctor Torras sabem que estigué a Santes Creus més d'una vegada a través de testi­monis fidedignes, i fins i tot per l'irrecusable dels seus propis es­crits. E n la carta que datà al 21 d'agost de 1898 fa constar com el dia abans, festa de Sant Bernat de Claravall , patriarca i fun­dador dels monjos cisterciencs, va tenir l'honor de celebrar l a missa al monestir de Santes Creus on, —són mots seus textuals— «recordí amb gran pena els temps esplendorosos en què la co­munitat de monjos feia els seus cultes al Senyor». 6

Probablement, com ja hem insinuat, no fou aquesta l'única vegada que el D r . Torras i Bages anà a Santes Creus, perquè en una carta seva al degà de Vilafranca del Penedès doctor B a d i a — 3 de juliol de 1913, ja bisbe de V i c — l i diu : "J° precisament havia

3 . V e g e u e l nostre e s t u d i : Sant Francesc d'Assís a Santes Creus a " S t u d i a Monást i ca" , I I ( M o n t s e r r a t , 1 9 6 0 ) pp. 2 2 3 - 2 3 1 .

4 . P U I G Y P U I G , S E B A S T I Á N : Itinerario del papa Luna de Perpignm, a Tarragona. " S t u d i e T e s t i " , X X X I X ( M i s c e l l a n e a F r a n c e s c o E h r l e I I I ) , p. 1 3 8 .

5 . A l a segona mei tat del s. x v i , no en podem p r e c i s a r l ' any . A l s A H P B . A n t o n i R o u r e . Procés o r i g i n a l de l a beatificació de f r a N i c o l a u F a c t o r , consten diverses dec larac ions que b i f a n referència.

6 . S O L À I M O R E T A , F O R T I À : Biografia, d ins Obres Completes de l'IHm. senyor Dr. Josep Torras i Bages, Bisbe de Vich, ( B a r c e l o n a , 1 9 3 5 ) * I I , P- 7 7 -

72

encara conegut al P. Josep María (Cavallé) quan era rector de

Santes Creus». 7 Aquest antic monjo cistercienc de Santes Creus

fou rector de la parròquia establerta al monestir des del 1868 al

1870 en què morí; de manera que la coneixença del bisbe Torras

amb el P. .Cavallé, si, com sembla, es féu a Santes Creus, s'ha de

referir a una visita del bisbe al monestir d'una trentena mal comp­

tada d'anys anterior a la documentada per la seva carta del 1898.

L e s propietats que el D r . Torras i Bages tenia a Montmell justi­

ficarien que acudís més d'una vegada a Santes Creus, encara que

el seu biògraf diu que l'anada del 1898 fou «la primera i única

visita que h i féu" 8 . Allò cert és que l a seva visita del 21 d'agost

a Santes Creus, ni fou la primera, n i l'única.

E L P . M I Q U E L M E S T R E

A l'arxiu parroquial de Santes Creus, ans de la guerra civil

de 1936, eren conservats alguns fons procedents de l'antiga par-

7. L ' a n y 1 9 1 3 , l a família Cavallé, de R i u d o m s , parents del d a r r e r r e c ­tor c i s terc ienc de S a n t e s C r e u s , f éu donació a l M u s e u de V i c d 'a lguns objectes dipositats a c a s a s e v a pel d i f u n t P . Josep M . \ A q u e s t a f e r m o ­tivà l a correspondència de l bisbe de V i c , a leshores e l D r . T o r r a s i B a g e s , amb e l s eu a m i c i degà d'e V i l a f r a n c a D r . B a d i a , i l a d'aquest a m b el seu a m i c y degà de V i l a f r a n c a , D r . B a d i a , i l a d'aquest amb els senyors C a ­vallé de R i u d o m s . L ' a n y 1 9 2 8 ens llegué f e r u n a v i s i t a a c a s a Cavallé, i entre els objectes r e l a t i u s a l seu parent P . Josep M a r i a g u a r d a v e n c u r o ­sament u n r e t r a t a l ' o l i d 'e l l f e t quan e r a e x i l a t a França, i per a i x ò h i a p a r e i x ves t i t a l 'ús francès contemporani , i ens d e i x a r e n copiar les c a r ­tes al·ludides. L a p a r t fragmentària del D r . T o r r a s , t r a n s c r i t a pe l D r . B a ­d i a a q u i a n a v a adreçada, d i u : " D i g a s a l teu a m i c S r . Cavallé de R i u ­doms que rea lment les zapat i l l es de S , B e r n a t Calvó, com e l l d i u , tenen son l loc m é s , prop i en l a colecc ió d'objectes que f o r e n del sant bisbe e x i s ­tent en aquest museu , que són induptables no: sols per los i n d i c i s in terns , s inó perquè los p o r t a v a lo m a t e i x sant pre lat . Q u e l i a g r a i r e m l a o f e r t a , que e n lo l l i b r e corresponent f a r e m constar lo n o m del o ferent , y que s i a j u d i c i dels pèrits arqueològics , coneixedors del m o b i l i a r i i hàbits m i x e -v a l s las zapat i l las presenten i n d i c i s de autent ic i tat o s i a de ser de l a època de S t . B e r n a t , l as posaran ab los a l t res otensi l is y que sempre a g r a h i m los bons sent iments y l a o f e r t a , D e consecuent los pot e n v i a r que sempre s e r a n ben rebuts los d i t s objectes. J o prec isament h a v i a e n c a r a conegut e l P . Josep M . a quan e r a rector de Santes C r e u s , de qu i és nevot lo se -nyot Caval lé" .

8 . S O L À : Biografia, p. 7 7 .

73

ròquia abacial, mdlius dioecesis. Part d'aquests fons es pogueren salvar d'aquella maltempsada; però entre les coses que lamenta­blement es van perdre hem de comptar una consueta parroquial, començada en el segle x v i n i continuada pels rectors de l'abadiat que h i registraren algunes observacions i curiositats interessants a l regisme parroquial de l a feligresía que tenia en gran estima el singular privüegi de no pertànyer a cap bisbat, sinó directament de l'abat general de l'orde cistercienca; o més ben dit, depenia directament de la Santa Seu a través de l'orde. L 'abat de Santes Creus nomenava u n dels seus monjos vicari de la parròquia aba­cial de Santa Llúcia.

Quan es produí l'obligada exclaustrado de l'any 1835 no to­tes les coses foren abandonades a Santes Creus. E l s monjos es veieren constrets a abandonar el monestir, els seus béns, les ter­res, tot allò que materialment posseïen. L a llei els hi obligà. Però la llei no obligà que abandonessin una parròquia nascuda i cres­cuda a fempar del monestir. U n monjo, principalment, fou l'heroi de l a tutela monàstico-parroquial durant més de trenta anys: el R v n d . P. Miquel Mestre i Gasset.

L a posteritat no h a fet justícia al P. Mestre. Almenys la jus­tícia que mereix el seu zel i el bon record que deixà a Santes Creus. E l poble que ell inicià i menà durant tota la seva vida i Puigpelat, on havia nascut, estan en deute amb ell. Sense el l ni Santes Creus fóra el que és, ni probablemente restarien tantes coses com són admirables allí.

E l P. Mestre féu l'ús adequat d'aquella consueta parroquial iniciada pel seu predecessor P. Manuel Valenciano < J , i h i conti­nuà algunes notes amb aquella lletra seva, tan clara, tan regular i tan apretada. Entre aquestes notes del P. Mestre, constava una ingènua relació del pas del P. Claret per la seva parròquia, es­crita sense cap altra pretensió que registrar el pas d'un missio­ner—estada, d'altra banda, fugacíssima—que el va captivar i que anava precedit—i deixà el rastre—d'una favorable anomenada apostòlica.

9 . Consueta parroquial per a us y servey de la parròquia de Santa Llúcia V. y M. del abadiat del Monastir de Santes Creus, de ningún bis­bat, composta per lo P. M. Fr- Manuel Valenciano, vicari. Ms. començat l'any 1 7 8 6 i desaparegut de l'arxiu parroquial de Santes Creus l'any 1 9 3 6 .

74

A la bona diligència del memorable P. Mestre devem l a cer­tesa més absoluta de la breu estada a Santes Creus d'un dels més grans sants de tots els temps de Catalunya.

S A N T A N T O N I M A M A C L A R E T A S A N T E S C R E U S

«Lo dia cuatre 9bre. 1846 un poc abans del toch de ànimes estigué ressant un poc de temps en la parròquia de aquest aba-diat lo Rnt. Anton Claret, missioner apostólica de Vich, y gran predicador, que a tot arreu ahont predica té lo do de ajuntar una gran gernació per escoltarlo. En ésta se congregaren ab lo toch de la campana tres o cuatre que lo seguiren de Ayguamurcia, los miñons y algunas personas majors, y los féu una breu exortació, que a pesar de estar bastant ronco se va escoltar molt bé, y los digué que anassen a hs prédicas del Pont que comensà lo mateix vespre ab concurs may vist. De esta parroquia se aprofitaren al­guns de las masías y altres de Ayguamurcia y de las Poblas, y de tos lames de las Ordas y los Gayans tothom, que tots los vespres van anar al Pont sens cabre en la iglésia que va resultar petita y lo havian de escoltar a la plassa. Lo acompañaba un altre sa­cerdot del bisbat de Vich que lo ajudaba molt en lo confessonari y en lo fer instruccions, perquè no tots podían confessar sos pe­cáis ab ell com volian.

Lo hivern y quaresma de est any predicà missions en Valls y Tarragona y La Selva y altres vílas del Priorat y comarca de Montblanch, que li van donar gran fama de conversions de peca-don.. y esta temporada ha missionat en la Torredembarra y Alta-fulla y per últim en Vilallonga, cosechant molta assistència y fruyt de penitencia. En lo Pont ha predicat prop de duas setmanas di-rigintse al Pla, obtenint igualment los èxits extraordinaris que acostuma. En ésta lo vaig invitar que descansas perquè sempre va a peu y caminant y sens provisions, y només va volguer un tros de pa i unas mangranas per menjar en lo camí y perquè encara no havia dinat.

Fr. Miquel Mestre, Párroco.—Santes Creus, novbre. 1846».

75

Amb lletra de la mateixa mà: «Al Rnt. Claret lo van nomenar arquebisbe de Santiago de

Cuba que es sede metropolitana, a pesar de no possehir los títols de doctor ni grau algun, per ser eclesiàstich de gran fama de vir­tut y per obrar moltíssimas conversions y contarse de ell cosas maravillosas».

Quan el P. Mestre va redactar aquesta nota breu de la no menys breu estada de Sant Antoni María Claret a Santes Creus, segurament que no tenia cap altra pretensió que registrar u n fet produït a la seva feligresía, aparentment sense gran transcendèn­cia, però que personalment e l va captivar, i al seu judici conve­nia que en restés memòria. Quina sensibilitat més fina la d'aquell benemèrit rector! E l pas d'un missioner per Santes Creus; ni res més, ni res menys; però un missioner ja famós, que tenia el do de Déu de congregar multituds, d'assolir conversions sorolloses, i del qual eren contades meravelles de tota mena. Per això el crearen ar­quebisbe tot i no tenir graus acadèmics, com senzillament va re­gistrar més tard el P. Mestre.

Llavors ben lluny de pensar el bon éx-monjo que acollia un sant canonitzable. I no resmenys, un sant de gran projecció, el sant de l'any jubilar de mig segle xx, un dels sants canonitzats després d'un dels processos més treballosos; però també més glo­riosos dels nostres temps.

E L P . M A N U E L V I L A R Ó

A la relació tan diàfana, tan concreta i captivadora del P . Mes­tre, estarà bé que afegim algunes clarícies complementàries.

El sacerdot del bisbat de Vic que lo—P. Claret—aju-daba molt en lo confessonari y en lo fer instruccions, era el jove Mossèn Manuel Vilaró. U n apostòlic i zelós missioner de grans qualitats, deixeble predilecte del P . Claret que el va diligir amb molta preferència. Mossèn Vüaró ans de tres anys i amb el ma­teix P . Claret integrava el grup de fundadors de l'Institut de Missioners Fi l l s de l'Immaculat Cor de Maria (Claretians); i en

76

ésser creat el P. Claret arquebisbe de Cuba , el P. Vilaró h i anà, però d'on calgué que tornés de seguida ferit per la malura que en poques setmanes se l'emportà a l'altre món. No és del cas ací fer l'elogi del malaguanyat P. Vilaró 1 0 ; ens serà suficient subratllar només uns quants conceptes de la relació del P. Mestre, això és, que com el Sant, recorria amb ell les comarques tarragonines a peu, zelós de la glòria de Déu i del bé de les ànimes^ oblidat d'ell mateix i absent de les pròpies necessitats més premioses.

U n dia de novembre tots dos passaren per Santes Creus, en­traren a l a magnífica església de Santa Maria—feia ben pocs anys que havia estat concedida l'església del monestir per al servei p a r r o q u i a l 1 1 — ; resaren davant del Santíssim, h i predicaren breu­ment i exhortaren que els feligresos acudissin a la missió del Pont d'Armentera.

E l gran sermó de l'un i de l'altre, però, fou l'exemple. E l bon P. Mestre que els rebé suats i fatigáis, els proposà una mica de repòs i de refrigeri, perquè era cap al tard, hora del toc d'àni­mes, i encara havien de dinar. E l s missioners—Sant Antoni Maria Claret i el seu company P. Vilaró—refusaren l'una cosa i l'altra. E n c a r a els mancava una hora de camí per arribar al Pont, on aquell vespre havien de començar la missió. I el P. Mestre sola­ment aconseguí que l i acceptessin un bocí de pa i unes magra­nes que, tot caminant, els devia s e r a r de dinar i de sopar.

F a una trentena d'anys que encara, enfront al primer portal de Santes Creus confluïen els camins que h i menaven, Sortint d'ell, al dret, hi havia el que conduïa a l Pont ans de construir-se l'actual carretera. Més d'una vegada en fosquejar ens hem ima­ginat el col·loqui de dos sants—perquè el P. Vilaró en tenia fusta— que, tot menjant pa i magrana, perquè en tenien necessitat, s'ana­ven confonent amb la tenebra nocturnal camí vel l del Pont amunt. A m b l a tenebra hem dit? E l l s que abrusaven amb el foc del zel arreu on passaven, també van deixar encesa una flameta a Santes Creus.

1 0 . E n f e m esment u n a m i c a c i r c u m s t a n c i a t a l nostre l l i b r e : El Beato Claret y el arzobispado de Tarragona. ( T a r r a g o n a , 1 9 4 9 ) . pp. 1 6 7 - 1 7 0 .

1 1 . Veg-eu l a n o s t r a m o n o g r a f i a : L'església de Santa Llúcia de San­tes Creus. ( S a n t e s C r e u s , 1 9 5 4 ) p. 4 7 i sgs.

77

E L P. C A E B Ó

Per compte nostre calculem que el bon rector de Santes Creus P. Miquel Mestre hauria volgut que Sant Antoni Maria Claret ha­gués predicat a la seva parròquia amb més calma que la prèdica d'aquell capvespre de novembre, acompanyada d'una afonia que no el retenia, però. E l bon rector sembla aconhortar-se'n quan sen­zillament registra com els seus feligresos s'aprofitaren de la missió claretiana al Pont, on l'església va resultar insuficient.

Llavors ni fou possible, ni mai més el sant ho pogué realitzar personalment. Però no havien de passar gaires anys fins que el P. Mestre tingués el consol de rebre com una benedicció de Déu dos deixebles de Sant Antoni Maria Claret que arribaren a les por­tes del monestir i predicaren la bona nova del seu missatge de pe­nitència i de rehabilitació espiritual a l'espaiosa església monacal. Foren el personal amic del P. Mestre, l'abnegat i sant ex-monjo de Poblet P. Ignasi Carbó i l'apostòlic P. Bernat Sala. L a missió de Santes Creus fou predicada precisament els darrers dies de l'any 1850, del 24 de desembre, vigília de Nadal , al dia de C a p d'any de 1 8 5 1 . 1 2

Moltes vegades hem entrat a l'església de Santes Creus i evo­cat allí la vigorosa figura del P. Carbó predicant amb l'eloqüència del seu verb encès i corprenedor a la minsa concurrència de la fe­ligresía congregada en un temple de tan enormes proporcions. Sempre ens l'hi hem figurat així, amb els braços oberts per a abra­çar en Crist els feligresos d'una parròquia llavors encara perta­nyent a l'orde on ell havia professat. M a i no hem pogut evocar-hi el monjo cistercienc al qual amb justícia en altres ocasions hen no-

1 2 . V e g e u el nostre t r e b a l l e t : Fra Ignasi Carbó i Florensa, fill de La Riba, monjo de Poblet i missioner claretià. ( T a r r a g o n a , 1 9 3 5 ) , p. 4 9 . E l seu company P . B e r n a t S a l a , benedictí e x c l a u s t r a t , f o u u n meritíssim m i s ­s ioner , durant u n q u a r t ^de segle Subd i rec to r G e n e r a l de l a Congregac ió C l a r e t i a n a ; autor de d iverses , nombroses i apreciables obres impreses i m a n u s c r i t e s ; i qtee, r e s taurada l a . v i d a monàstica a M o n t s e r r a t , es r e i n ­corporà a l 'orde on h a v i a professat amb vot solemne, i h i visqué meritò-r i a m e n t i h i morí santament. U n a breu notícia del P . S a l a es pot veure a l nostre opusc l e : Sant Antoni Maria Claret i Montserrat. ( T a r r a g o n a , 1954). PP- 5 2 " 6 6 -

78

menat i proclamat primer restaurador de Santes Creus,13 per ha­ver salvat, ajudat pel P. Mestre, les restes mortals de Blanca d'An-jou, probablement la reina de record més atractiu de totes les que hi hagué a la Confederació catalano-aragonesa. Sempre ens hi ha guanyat imaginar-hi el missioner, un altre Claret, i no un mon­jo; el missioner enviat precisament per Claret, que portava el ma-texi missatge de Claret ; i que hi continuava l a curta prèdica que Claret h i havia començat feina quatre anys.

E l ressò de l'eloqüència del P. Carbó, tan densa, pulcra i v i ­gorosa com ens han tramés els qui el conegueren, ens associa a l ressò d'una afonia que no va apagar el verb d'un sant, un dels sants de més relleu dels darrers temps, que va predicar a Santes Creus un capvespre de novembre de fa poca cosa més d'un segle.

E U F E M I A F O R T I C O G U L

1 3 . Fra Ignasi Carbó, p. 9 .

C R Ó N I C A

M E M O R I A 1959-1960

H o n o r a b l e s c o n s o c i o s : M á s q u e e l e s t r i c t o c u m p l i m i e n t o d e u n p r e c e p t o e s t a t u t a r i o ,

e s u n g r a t o i m p u l s o de s a t i s f a c c i ó n e l q u e n o s m u e v e a r e d a c t a r e s t a M e m o r i a e n e s t a o c a s i ó n de l a A s a m b l e a a n u a l , q u e p e r m i t e u n a c o m u n i c a c i ó n s o c i a l d i r e c t a e n t r e t o d o s l o s m i e m b r o s de n u e s t r a E n t i d a d .

L a b o r d i r e c t i v a . — D u r a n t e e l e j e r c i c i o q u e h o y t e r m i n a , l o s m i e m b r o s d e l a J u n t a d e l A . B . d e S . C . s e h a n r e u n i d o e n o c h o o c a s i o n e s , e n a c t o s q u e h a n t e n i d o l u g a r e n T a r r a g o n a , B a r c e l o n a y S a n t e s C r e u s , c o n c a r á c t e r de r e u n i ó n d e D i r e c t i v a , de l a Co ­m i s i ó n P e r m a n e n t e o de A s a m b l e a G e n e r a l .

M o v i m i e n t o de socios . — C o n p l a c e r d e s t a c a m o s l a a d m i s i ó n de 26 n u e v o s s o c i o s : v e i n t e d e e l l o s n u m e r a r i o s y o c h o p r o t e c t o ­r e s , y h a c e m o s s i n c e r o s v o t o s p a r a q u e e s t e r i t m o de c r e c i m i e n t o n o d e c a i g a , c o n l o c u a l s e r á p e r m i t i d a a n u e s t r a S o c i e d a d l a c o n ­s e c u c i ó n de s u s m á s a m b i c i o s o s p r o y e c t o s .

C o m o c o n s e c u e n c i a de l a e l e v a c i ó n e x p e r i m e n t a d a e n l o s g a s ­t o s de n u e s t r o p r e s u p u e s t o , e s p e c i a l m e n t e e n l o q u e a tañe a l c o s to de l a s p u b l i c a c i o n e s , l a A s a m b l e a G e n e r a l a c o r d ó e l e v a r l o s t i p o s de c u o t a de soc i o , e s t a b l e c i e n d o l a s m í n i m a s a n u a l e s , d e 60 pese ­t a s p a r a l o s n u m e r a r i o s y de 200 p a r a l o s p r o t e c t o r e s . P a r a Ios -s o c i o s p r o t e c t o r e s a n t i g u o s q u e as í l o d e s e e n , l e s será r e s p e t a d o e l t i p o q u e h a s t a a h o r a h a n v e n i d o a b o n a n d o .

C o n e l fin d e f a c i l i t a r e l m o v i m i e n t o de n u e s t r a T e s o r e r í a , s e h a p r o c e d i d o a l a a p e r t u r a de c u e n t a s e n l a S u c u r s a l de V i l a r r o -d o n a , de l a C a j a de P e n s i o n e s p a r a l a V e j e z y de A h o r r o s , u n a b a j o e l n o m b r e de A . B . d e S . C , a l a q u e h a c o r r e s p o n d i d o e l

80

n ú m e r o 7 1 , y o t r a b a j o e l de n u e s t r a filial " A m i c s d e S a n t e s C r e u s " c o n e l s i g u i e n t e n ú m e r o 72.

L a b o r s o c i a l . — P r o s i g u i e n d o e l p r o y e c t o de a d e c u a r n u e s t r a s i n s t a l a c i o n e s p a r a p o d e r f a c i l i t a r l a c o n s u l t a a l o s e s t u d i o s o s y a l a v e z c o n t r i b u i r a l a d i g n i f i c a c i ó n d e l r e c i n t o de n u e s t r o q u e r i d o M o n a s t e r i o , l a a n t i g u a B i b l i o t e c a , d o n d e n u e s t r a v i d a s e d e s a r r o ­l l a , a s p i r a m o s a c o m p l e t a r e l i n c i p i e n t e m o b i l i a r i o d e q u e d i c h o l o c a l d i s p o n e , m e d i a n t e l a c o n s t r u c c i ó n d e u n c o n j u n t o de e s t a n ­ter ías , a l t e r n a n d o c o n a r m a r i o s y p u p i t r e s , c a p a c e s p a r a a l b e r g a r n u e s t r o d e p ó s i t o s o c i a l de l i b r o s , d o c u m e n t o s , f o t o g r a f í a s y f i che ­r o s . T a l p r o y e c t o p e r s i g u e , a d e m á s , f i j a r u n t i p o de d e c o r a c i ó n e i l u m i n a c i ó n d e f i n i t i v o y u n i f o r m e , e v i t a n d o l a d i s p a r i d a d de c r i ­t e r i o e s té t i c o a q u e se p r e s t a n l o s c o n j u n t o s m o b i l i a r i o s de p r o ­c e d e n c i a h e t e r o g é n e a .

S e g ú n p r o y e c t o t r a z a d o p o r n u e s t r o d i r e c t i v o , e l a r q u i t e c t o s e ñ o r F e l i u V í a , l o s p l a n o s s e e n c u e n t r a n a c t u a l m e n t e e n e s t u d i o e n l a D i r e c c i ó n d e l a U n i v e r s i d a d L a b o r a l de T a r r a g o n a , de c u y a i n s t i t u c i ó n y d e l b u e n ce l o de s u r e c t o r D r . S a n v i c e n s , e s p e r a m o s e l m e j o r a p o y o e n t odos l o s ó r d e n e s .

B i b l i o t e c a . — L o s f o n d o s de n u e s t r a B i b l i o t e c a h a n s i d o a u ­m e n t a d o s e n 66 t í tu los , l l e g a n d o a c t u a l m e n t e s u r e g i s t r o a l nú ­m e r o 390.

M e n c i ó n e s p e c i a l d e g r a t i t u d m e r e c e l a d o n a c i ó n e f e c t u a d a p o r l o s s e ñ o r e s V i v e s y d e V e c i a n a .

Fotografías. — T a m b i é n n u e s t r a s s e r i e s f o tográ f i cas se h a n v i s t o n o t o r i a m e n t e i n c r e m e n t a d a s . S u í n d i c e g e n e r a l a l c a n z a e l n ú m e r o 1.579, p e r o , p o r f a l t a de o p o r t u n i d a d , q u e d a t o d a v í a p o r i n s c r i b i r u n c r e c i d o n ú m e r o de l a s i n g r e s a d a s ú l t i m a m e n t e .

A r c h i v o . — C ú m p l e n o s e l h o n o r de r e f e r i r n o s a u n a de l a s m á s i m p o r t a n t e s r e a l i z a c i o n e s c o n s e g u i d a s p o r e l A . B . de S . C, c u a l h a s i d o l a de i n c o r p o r a r a s u s f o n d o s r e s t i t u y é n d o l o a l M o ­n a s t e r i o p o r m e d i o de m i c r o f i l m s , t odo e l c a u d a l de s u a n t i g u a d o c u m e n t a c i ó n , a c t u a l m e n t e c u s t o d i a d a e n e l A r c h i v o H i s t ó r i c o N a c i o n a l , de M a d r i d . E s t e l o g r o , a p a r e n t e m e n t e s e n c i l l o , h a cos­t a d o n o m e n o s d e t r e s a ñ o s de a s i d u a s g e s t i o n e s y h e m o s de a g r a ­d e c e r a l b e n e m é r i t o D i r e c t o r de a q u e l A r c h i v o , D . L u i s S á n c h e z B e l d a , l a s f a c i l i d a d e s q u e n o s h a p r e s t a d o . B a s e f u n d a m e n t a l p a r a d i c h o é x i t o h a s i d o e l a n t i c i p o de 15.000 p e s e t a s a p o r t a d o p o r t r e s d i r e c t i v o s , c o n e l c u a l h a s i d o p o s i b l e s u f r a g a r l a o b t e n c i ó n de l o s

81

f o t o g r a m a s q u e e n n ú m e r o de v a r i o s m i l l a r e s ( s ó l o l a s e r i e de p e r g a m i n o s l l e g a a l o s 2.000) r e p r e s e n t a b a n a q u e l l o s f o n d o s .

D e s d e e s te m o m e n t o p o d e m o s p r o c l a m a r p ú b l i c a m e n t e q u e l a l a b o r de i n v e s t i g a c i ó n h i s t ó r i ca s o b r e S a n t e s C r e u s p o d r á p r a c t i ­c a r s e í n t e g r a m e n t e d e n t r o de l o s m u r o s v e n e r a b l e s d e l p r o p i o M o ­n a s t e r i o . Q u e d a n s o l a m e n t e a l g u n o s d e t a l l e s a u l t i m a r , c o m o s o n e l a c o n d i c i o n a m i e n t o d e l m a t e r i a l ( q u e e s p e r a m o s a c o p l a r a l p r o ­y e c t a d o m o b i l i a r i o ) y l a a d q u i s i c i ó n de u n a p a r a t o p a r a l a l e c t u r a de m i c r o f i l m s . S i 1c m á s i m p o r t a n t e y a se h a c o n s e g u i d o , n o c r e e m o s s e a l í c i to d e s c o n f i a r d e l r e s t o .

B o l e t í n . — H a n a p a r e c i d o d u r a n t e e l c u r s o l o s n ú m e r o s 8 y 9 d e l B o l e t í n y l a s e r i e de p u b l i c a c i o n e s h a s i d o i n c r e m e n t a d a c o n c u a t r o n u e v o s t í tu los .

A n u e s t r o d i r e c t i v o s e ñ o r O l i v a , p l á c e n o s e x p r e s a r n u e s t r a g r a t i t u d p o r s u g e n e r o s o d o n a t i v o de 3.000 p e s e t a s p a r a a y u d a de e s t a s e d i c i o n e s .

« A m i c s d e S a n t e s C r e u s » , — H a s i d o n o t a b l e l a a c t i v i d a d d e e s t a f i l i a l e n e l p r e s e n t e c u r s o . S u " C o l l e c t a n e a d e Sant .es C r e u s " h a v i s t o l a a p a r i c i ó n de o t r o s dos v o l ú m e n e s : " L ' a b a t de S a n t e s C r e u s , F r a B e r n a r d í T o l r à i e l p r o c é s c o n t r a l ' a b a t C a i x a l d e P o ­b l e t " de n u e s t r o d i r e c t i v o s e ñ o r F o r t y C o g u l , y " L o s s e p u l c r o s e n S a n t e s C r e u s de l o s n o b l e s f a l l e c i d o s e n l a c o n q u i s t a d e M a ­l l o r c a " , d e l q u e s u s c r i b e .

A c t o s d e l V I H C e n t e n a r i o . — V i e n e d e s a r r o l l á n d o s e e l c i c l o de c o n f e r e n c i a s r a d i o f ó n i c a s q u e p o r l a e m i s o r a d e R a d i o R e u s i n i c i ó e l p a s a d o f e b r e r o e l E x c m o . S r . C a r d e n a l d e T a r r a g o n a . C o n t i n ú a l a p r o g r a m a c i ó n a r a z ó n d e d o s e m i s i o n e s m e n s u a l e s y t a n t o p o r l a c a t e g o r í a de l o s a u t o r e s , c o m o p o r l a c a l i d a d d e l o s t e x t o s , l a m i s c e l á n e a s o b r e t e m a s de S a n t e s C r e u s p r o m e t e c o n s ­t i t u i r u n c o n j u n t o d e l m a y o r in te rés . E s d e s e o d e l a J u n t a p r o c u -' : a i ' l a e d i c i ó n de l o s r e f e r i d o s t r a b a j o s .

P a r a l a p u b l i c a c i ó n de u n n ú m e r o e x t r a o r d i n a r i o d e n u e s t r o B o l e t í n , c o n m o t i v o d e l a l u d i d o C e n t e n a r i o , s e h a p e n s a d o s o l i c i ­t a r d e l P a t r o n a t o de S a n t e s C r e u s y de l a D i p u t a c i ó n d e T a r r a ­g o n a , u n a s u b v e n c i ó n e s p e c i a l .

T a m b i é n p a r a l a m i s m a c o n m e m o r a c i ó n h a s i d o c o n v o c a d o u n C o n c u r s o F o t o g r á f i c o , p a r a e l c u a l s e h a n r e c i b i d o y a v a r i o s p r e ­m i o s d e e n t i d a d e s y p a r t i c u l a r e s .

82

S o c i o de Mérito. — C o m o t e s t i m o n i o d e g r a t i t u d d e n u e s t r a S o c i e d a d p o r s u e x t r a o r d i n a r i o c e l o e n l a l a b o r d e r e s t a u r a c i ó n d e l M o n a s t e r i o q u e t i e n e e n c o m e n d a d a , l a A s a m b l e a a n t e r i o r a c o r ­d ó n o m b r a r so c i o de m é r i t o a D . A l e j a n d r o F e r r a n t V á z q u e z , A r ­q u i t e c t o C o n s e r v a d o r de M o n u m e n t o s de l a Z o n a de L e v a n t e .

O t r a s m e n c i o n e s . — O t r a s e f e m é r i d e s d e l p r e s e n t e e j e r c i c i o q u e m e r e c e n s e r r e c o r d a d a s , s o n :

L a d e s g r a c i a d a p r o f a n a c i ó n de q u e f u e v í c t i m a n u e s t r o que ­r i d o C e n o b i o e n l a n o c h e d e l 17 a l 18 d e E n e r o p a s a d o . U n a r e ­p r e s e n t a c i ó n d e l a D i r e c t i v a a c u d i ó a l a A u t o r i d a d Ec l e s iás t i ca e x p r e s a n d o s u p e s a r y o f r e c i e n d o e l c o n c u r s o p a r a c u a l q u i e r po­s i b l e a c t o de d e s a g r a v i o q u e se i n t e n t a r a c e l e b r a r .

L a s s e n s i b l e s b a j a s de d e f u n c i ó n de s o c i o s t a n q u e r i d o s c o m o e l D r . J o a q u í n D a n é s , d e Olo t , q u e t a n t a p r e d i l e c c i ó n d e m o s t r ó h a c i a n u e s t r a E n t i d a d , a l a q u e a p o r t ó v a r i o s soc i os ; de D . J u a n P l a n á s y M a r c a , i n c o n d i c i o n a l de l a o b r a d e l A r c h i v o y d e l a s a c ­t i v i d a d e s de s u s d i f e r e n t e s s e c c i o n e s , e s p e c i a l m e n t e l a de F o t o ­gra f ía , c u y a s f r e c u e n t e s e s t a n c i a s e n S a n t e s C r e u s t a n t o l e h a b í a n i d e n t i f i c a d o a l a m b i e n t e de s u s c l a u s t r o s y r e c i n t o s , e n l o s q u e s i n d u d a e c h a r e m o s de m e n o s s u p r e s e n c i a ; y , finalmente, l a d e d o ñ a M a r í a B e n e t , s o c i o f u n d a d o r y m i e m b r o de l a p r i m e r a J u n t a D i ­r e c t i v a de n u e s t r a E n t i d a d , c o n l a q u e v i n o a e n l a z a r l a t e r m i n a ­c i ó n d e t o d a u n a é p o c a e n S a n t e s C r e u s , d e l a q u e D . a M a r í a f ü e u n a a u t é n t i c a r e p r e s e n t a c i ó n . P a r a t odos e l l o s , n u e s t r o g r a t o r e ­c u e r d o y n u e s t r a s p l e g a r i a s .

L a g r a t i t u d a n u e s t r o D i r e c t i v o , D . E d u a r d o C a s t e l l s , p o r e l d o n a t i v o d e l a r e p r o d u c c i ó n d e u n a láp ida d e l c l a u s t r o .

L a c o n c e s i ó n d e l t í t u l o de S o c i o C o o p e r a d o r n ú m . 3, a l o s e s ­p o s o s V i v e s - d e V e c i a n a , p o r s u g e n e r o s o d o n a t i v o d e l i b r o s , d e l a q u e se h a h e c h o m e n c i ó n .

E l p r e s t i g i o y l a c o n s i d e r a c i ó n q u e v a t o m a n d o n u e s t r a So­c i e d a d e n e l m u n d o i n t e l e c t u a l , d e l q u e s o n t e s t i m o n i o , a s a b e r : L a c o l a b o r a c i ó n s o l i c i t a d a p a r a l a r e p r o d u c c i ó n de n u e s t r o s v e n ­t a n a l e s p o r e l C o r p u s de V i d r i e r a s M e d i e v a l e s , de l a " U n i o n A c a -d e m i q u e I n t e r n a t i o n a l e " .

N u e s t r a p r e s e n c i a e n l o s a c t o s de h o m e n a j e a l D r . E d u a r d o F o n t s e r é y a l D r . A g u s t í n D u r á n y S a n p e r e , o r g a n i z a d o s p o r fi­l i a l e s d e l I . E . C .

L a p a r t i c i p a c i ó n c o n s e n d a s c o m u n i c a c i o n e s p r e s e n t a d a s p o r d i ­r e c t i v o s d e l A . B . de S . C . e n l a I I S e m a n a de E s t u d i o s M o n á s t i ­cos , c e l e b r a d a e n Ç ó b r e ç e s e l p a s a d o S e p t i e m b r e y l a i n v i t a c i ó n

83

r e c i b i d a p a r a l o s a c t o s de l a p r ó x i m a I I I S e m a n a , a n u n c i a d a p a r a E l P a u l a r .

T a m b i é n h a s i d o m o t i v o de s a t i s f a c c i ó n l a a p a r i c i ó n e n e l " D i a r i o de B a r c e l o n a " de u n a s e c c i ó n q u e c o n h a l a g a d o r a f r e c u e n ­c i a v i e n e t r a t a n d o l o s t e m a s d e n u e s t r o M o n a s t e r i o y de s u A r ­c h i v o B ib l i ográ f i c o .

T o d o e l l o e s , t r a t a d o b r e v e m e n t e , e l r e s u m e n de l a s r e a l i z a ­c i o n e s d e l e j e r c i c i o q u e h o y t e r m i n a , e l c u a l e s p e r a m o s m e r e z c a v u e s t r o b e n e p l á c i t o .

JOSÉ V I V E S Y M I R E T , Secretario General

R E S T A U R A C I O N E S E N 1960

D u r a n t e e l a ñ o 1960 n o se h a r e g i s t r a d o m u c h a a c t i v i d a d e n l a r e s t a u r a c i ó n de S a n t e s C r e u s . I n c l u s o a l g u n a s de l a s r e a l i z a c i o ­n e s h a b i d a s h a n s i d o p r o d u c t o de l a i n i c i a t i v a y m e c e n a z g o p a r ­t i c u l a r . P e r o e s m u y o p o r t u n o r e c o g e r e l h e c h o e n n u e s t r a p u b l i ­c a c i ó n p o r l o q u e t i e n e d e l e c c i ó n y de e s t í m u l o .

M e r e c e e l p r i m e r l u g a r , e n e l t i e m p o y e n l a i m p o r t a n c i a , l a m e n c i ó n de l a s o b r a s r e a l i z a d a s e n l a f a c h a d a de l a c a s a p r o p i e ­d a d d e l d i r e c t i v o d e l A . B . d e S . C . d o n R a m ó n J o v é , u n a de l a s m á s e x t e n s a s q u e d a n a l a p l a z a de S a n B e r n a r d o . E n e l l a , y p o r o b r a d e l a r t i s t a b a r c e l o n é s D . F e r n a n d o S e r r a , se h a n r e s t a u r a d o c u i d a d o s a m e n t e l o s e s g r a f i a d o s e x i s t e n t e s , b a s t a n t e d e t e r i o r a d o s e n a l g u n o s t r a m o s , p e r o c o n e l e m e n t o s s u f i c i e n t e s p a r a c o m p l e t a r ­l o s c o n v e n i e n t e m e n t e . E s t a o b r a r e s t a u r a t i v a , y a de s í m u y i m ­p o r t a n t e y q u e b e n e f i c i a g r a n d e m e n t e l a es té t i ca d e l r e c i n t o , se h a u n i d o a o t r a r e a l i z a c i ó n n o m e n o s e n c o m i a b l e , c u a l h a s i d o l a p e r f e c c i ó n d e u n a f a c h a d a a d e c u a d a e n e l s o l a r a n e x o a l ed i f i c i o e n c u e s t i ó n , s i g u i e n d o l a s l íneas a r q u i t e c t ó n i c a s de s u p e n d a n t , y r e p r o d u c i e n d o e n e l l a l o s e s g r a f i a d o s .

E l c o n j u n t o d a i n u s i t a d a p r e s t a n c i a a l a p l a z a de S a n B e r ­n a r d o . E n e s t a o b r a e s j u s t o r e c o n o c e r q u e s u p r o p i e t a r i o n o h a e s c a t i m a d o n a d a y n o s ó l o se h a h e c h o m e r e c e d o r a l e n c o m i o p o r e l l o , s i n o e n g e n e r a l p o r l a a d e c u a c i ó n a m b i e n t a l c o n q u e h a r e a ­l i z a d o l a s o b r a s e n l a c a s a de s u p r o p i e d a d , t a n t o e n l o s e l e m e n ­t o s d e c o r a t i v o s i n t e r n o s , c o m o e x t e r n o s . N u e s t r a m á s e f u s i v a fe ­l i c i tac ión . L a o b r a d e l e s g r a f i a d o , q u e h a d u r a d o b a s t a n t e t i e m p o , q u e d ó c o m p l e t a d a d u r a n t e e l m e s de m a y o .

84

E n e s t e m i s m o m e s l a b r i g a d a de c a n t e i r o s , p o r c u e n t a o f i c i a l y b a j o l a d i r e c c i ó n d e l a r q u i t e c t o D . A l e j a n d r o F e r r a n t , s o c i o de m é r i t o d e l A . B . de S . C , r e s t a u r ó c i n c o v e n t a n a l e s d e l a n a v e po­n i e n t e d e l c l a u s t r o g ó t i c o . S u l a b o r , n o s ó l o n o d e s d i c e d e l a r e s ­t a u r a c i ó n e f e c t u a d a a n t e r i o r m e n t e e n l a n a v e s e p t e n t r i o n a l , s i n o q u e e n a l g u n o s d e t a l l e s l a s u p e r a .

E n a g o s t o se d i o r e m a t e a l a r e c o n s t r u c c i ó n d e l o s e s g r a f i a ­dos , d e s a p a r e c i d o s e n s u c a s i t o t a l i d a d , de l a f a c h a d a de l a i g l e s i a de S a n t a L u c í a , o b r a r e a l i z a d a c o n t o t a l d e s i n t e r é s p o r e l m i s m o a r t i s t a s e ñ o r S e r r a y p o s i b i l i t a d a m e d i a n t e u n a s u s c r i p c i ó n p o p u ­l a r . D e todo e l l o f u e a l m a n u e s t r o d i r e c t i v o R d o . R o m á n C o m a -m a l a , c u r a e c ó n o m o de l a p a r r o q u i a , a c u y a i n i c i a t i v a t a n t a s r e a ­l i z a c i o n e s h a n s i d o h a c e d e r a s . E m b e l l e c e ésta , m u y d i g n a m e n t e , e l r e c i n t o de e n t r a d a .

C r o n o l ó g i c a m e n t e f u e i n m e d i a t a l a s u s t i t u c i ó n de u n p i n t o ­r e s c o y ant i es té t i co r e l o j s o l a r e x i s t e n t e e n e l p a r a m e n t o m e r i d i o n a l d e l p r i m e r p o r t a l , d e n t r o d e l m i s m o r e c i n t o , y e n f r e n t e de l a f a ­c h a d a r e s t a u r a d a , p o r o t r o e s g r a f i a d o p o r e l r e p e t i d o a r t i s t a . O b r a de l i m i t a d a i n t e n c i ó n , h a y q u e r e g i s t r a r e l g e s t o y l a i n t e n c i ó n q u e h a n d o t a d o a S a n t e s C r e u s de u n r e l o j de s o l v e r d a d e r a m e n t e ar t í s t i co y e f i c i e n t e .

P o r a q u e l l o s m i s m o s d ías d e s e p t i e m b r e s e a r r e g l a r o n c o n v e ­n i e n t e m e n t e a l g u n o s t r o z o s d e l p a v i m e n t o d e l d o r m i t o r i o d e l m o ­n a s t e r i o , o b r a de n u l o l u c i m i e n t o , p e r o d e u r g e n t e n e c e s i d a d y de e v i d e n t e u t i l i d a d .

L A B O R S O C I A L E N 1960

23 e n e r o . — R e u n i ó n d e l a C o m i s i ó n P e r m a n e n t e e n T a r r a ­g o n a . A p e r t u r a de c u e n t a c o r r i e n t e a n o m b r e d e l A r c h i v o e n l a C a j a de P e n s i o n e s p a r a l a V e j e z y de A h o r r o s , e n s u s u c u r s a l de V i l a r r o d o n a . A p e r t u r a de o t r a c u e n t a e n l a m i s m a s u c u r s a l a n o m ­b r e de l o s " A m i c s de S a n t e s C r e u s " . Grat i f i cac i ón a l a a y u d a a d ­m i n i s t r a t i v a . B o l e t í n . R o b o y s a c r i l e g i o e n S a n t e s C r e u s : c onde ­n a c i ó n d e l a c to , o f r e c i m i e n t o s de l a E n t i d a d , v i s i t a a e s te o b j e t o a l l i m o . S r . V i c a r i o G e n e r a l y a l E m m o . S r . C a r d e n a l A r z o b i s p o . A c t o de d e s a g r a v i o a c e l e b r a r p o r e l P a t r o n a t o , c o n a s i s t e n c i a de l a J u n t a d e l A r c h i v o .

27 febrero . — R e u n i ó n de l a J u n t a D i r e c t i v a , e n B a r c e l o n a . A p e r t u r a de c u e n t a s c o r r i e n t e s . C o n f e r e n c i a s de R a d i o R e u s , SQ-

85

b r e S a n t e s C r e u s . M o v i m i e n t o de s o c i o s : d e f u n c i ó n d e l D r . D a n é s . L i q u i d a c i ó n de f a c t u r a s . A c u ñ a c i ó n d e u n a m e d a l l a . C o r p u s de v i d r i e r a s m e d i e v a l e s de l a U n i o n A c a d e m i q u e I n t e r n a t i o n a l e : fo ­t ogra f ías de l a s de S a n t e s C r e u s . C o n f e r e n c i a e n l a p r ó x i m a F i e s ­t a A n u a l y o t r o s a s u n t o s r e l a c i o n a d o s c o n l a m i s m a .

14 m a y o . — R e u n i ó n de l a J u n t a D i r e c t i v a , e n T a r r a g o n a . A s a m b l e a G e n e r a l r e g l a m e n t a r i a . F i e s t a A n u a l . X X V a n i v e r s a r i o d e l E m m o . S r . P r e s i d e n t e d e l P a t r o n a t o . P u b l i c i d a d e n e l B o l e t í n .

26 j u n i o . — R e u n i ó n d e l a C o m i s i ó n P e r m a n e n t e , e n S a n t e s C r e u s . F i e s t a a n u a l e x t r a o r d i n a r i a c o n m o t i v o d e l VIII» ' ' C e n t e n a ­r i o . J u r a d o d e l C o n c u r s o F o t o g r á f i c o . C o m i s i o n e s a d j u n t a s r e g l a ­m e n t a r i a s . P e t i c i ó n de s u b v e n c i o n e s . P u b l i c a c i o n e s .

26 j u n i o . — A s a m b l e a G e n e r a l , e n S a n t e s C r e u s . M e m o r i a . E s ­t a d o de c u e n t a s . P r e s u p u e s t o . R e n o v a c i ó n de J u n t a D i r e c t i v a , q u e q u e d a c o n s t i t u i d a así :

P r e s i d e n t e : D . J u a n N o g u e r a S a l o r t . V i c e p r e s i d e n t e l.<r. D . P e d r o S e r r a m a l e r a C o s p .

" 2.»: D . J u a n A i n a u d de L a s a r t e . S e c r e t a r i o G e n e r a l : D . J o s é V i v e s M i r e t .

" d e J u n t a : D . E u f e m i a n o F o r t C o g u l . V i c e s e c r e t a r i o : D . E u s e b i o G i r ó A n d r e u . T e s o r e r o : D . P e d r o G i l G i m e n o . C o n t a d o r : D . F e r n a n d o F e r r é V e n t u r a . V o c a l 1.°: R d o . R o m á n C o m a m a l a V a l l s .

" 2.°: D . P a b l o O l i v a C a s a b o n a . " 3.°: D . J u a n - F . C a b e s t a n y F o r t .

4. °: D . J o s é C r e u s Cañe l las . 5. °: D . C a r l o s B a b o t B o x e d a . 6.o: D . M i g u e l Caste l lv í . 7. °: D . M a r c e l o R i e r a Güe l l . 8. <« D . J o s é F e l i u V i a . 9. °: D . J u a n B o n a v í a J a c a s .

10. °: D . R a m ó n J o v é G a m b ú s . 1 1 . °: D . E d u a r d o C a s t e l l s R o c a .

C o m i s i o n e s a d j u n t a s . M i c r o f i l m s . R e s t a u r a c i o n e s . P r o y e c t o de m u e b l a j e p a r a l a B i b l i o t e c a . E s g r a f i a d o s de S a n t a L u c í a y F u e n t e d e S a n F r a n c i s c o -

14 agos to . — R e u n i ó n de l a C o m i s i ó n P e r m a n e n t e e n S a n t e s C r e u s . V e r e d i c t o d e l I X C o n c u r s o F o t o g r á f i c o y a d j u d i c a c i ó n de

86

p r e m i o s . M o v i m i e n t o de s o c i o s . I m p r e s o s . F i e s t a d e l A r c h i v o . T í ­t u l o de C o o p e r a d o r a D . F e r n a n d o S e r r a .

22 o c t u b r e . — R e u n i ó n d e l a J u n t a D i r e c t i v a , e n T a r r a g o n a . M o v i m i e n t o d e so c i o s . M o r o s o s . B o l e t í n . F e l i c i t a c i ó n a l P r e s i d e n t e . S u b v e n c i o n e s . P r é s t a m o d e f o n d o s d e l A r c h i v o . A p a r a t o pro­y e c t o r .

1 17 d i c i e m b r e . — R e u n i ó n d e l a C o m i s i ó n P e r m a n e n t e , e n B a r ­c e l o n a . F a c t u r a s . M o r o s o s . D o n a t i v o D r . G r a m u n t . N i v e l a c i ó n p a r a a d e c u a r l a s es tanter ías p a r a l a B i b l i o t e c a q u e c o n s t r u y e l a U n i v e r ­s i d a d L a b o r a l de T a r r a g o n a . R o t u l a c i ó n d e l m o n a s t e r i o . M o v i m i e n ­t o de s o c i o s . I m p r e s o s . N u e v a n u m e r a c i ó n de l o s s o c i o s . P u b l i c a ­c i o n e s .

N U E V O S S O C I O S

— A r c h i v o H i s t ó r i c o , de T a r r a g o n a . — J u a n S e r r a G r a u p e r a , d e B a r c e l o n a . — E n r i q u e V i l a r d e l l J i m é n e z , de B a r c e l o n a . — J o s é G i g ó G e n é , d e B a r c e l o n a . — E m i l i o L l e b a r í a L ó p e z , de B a r c e l o n a . — J o s é A n t o n i o G ü e l l O l i v a , d e B a r c e l o n a . — F é l i o A . V i l l a r r u b i a s S o l a n e s , de B a r c e l o n a .

S O C I O D E M É R I T O

A p r o p u e s t a de l a J u n t a y p o r a c l a m a c i ó n de l a A s a m b l e a G e n e r a l c e l e b r a d a e n S a n t e s C r e u s e l d ía 2 d e agos to d e 1959, s e c o n c e d i ó e l t í tu lo de S o c i o de Mérito d e l A . B . de S . C . a l I lustr í -s i m o S r . D . A l e j a n d r o F e r r a n t . H e a q u í l o s t é r m i n o s e n c o m i á s t i ­cos d e l a p r o p o s i c i ó n f o r m u l a d a a l a A s a m b l e a :

" E l l i m o . S r . D . A l e j a n d r o F e r r a n t V á z q u e z , a r q u i t e c t o de l a Z o n a de L e v a n t e d e l S e r v i c i o de D e f e n s a d e l P a t r i m o n i o A r t í s t i c o N a c i o n a l , c o m o J e f e d e d i c h o d e p a r t a m e n t o , e n d i v e r s a s o c a s i o n e s h a deb ido o c u p a r s e de a s u n t o s r e l a c i o n a d o s c o n n u e s t r o m o n a s t e r i o de S a n t e s C r e u s . S u a c t u a c i ó n c o m o f u n c i o n a r i o , p o d r í a s e r h o n e s ­t a , e j e m p l a r , m o d é l i c a . P e r o , d e b a t i é n d o s e c o n u n a l i m i t a c i ó n d e m e d i o s e v i d e n t e , y g a n a d o p o r s u c a r i ñ o h a c i a e s t a s p i e d r a s v e -

87

n e r a b l e s , n o s ó l o . h a v o l c a d o s u c o m p e t e n t e d i r e c c i ó n e n d i v e r s a s r e s t a u r a c i o n e s , s i n o q u e a l g u n a s de e s t a s r e c o n s t r u c c i o n e s s e h a n c o n s e g u i d o c o n r e s u l t a d o s s u p e r i o r e s a l m á s a m b i c i o s o p r o p ó s i t o .

S i s i e m p r e c u a l q u i e r s u g e r e n c i a r e l a t i v a a S a n t e s C r e u s h a e n ­c o n t r a d o e n D . A l e j a n d r o F e r r a n t e l c a u c e m á s e f i c i e n t e , g a n a d o p o r t a n t a s b e l l e z a s d e l m o n a s t e r i o h a d e s b o r d a d o r e i t e r a d a m e n t e l a l i m i t a c i ó n d e l a s c o n s i g n a c i o n e s e n b e n e f i c i o de s u r ea l i zac i ón .

P o r todo e l l o y d e a c u e r d o c o n e l a r t í cu l o 7 d e l R e g l a m e n t o , l a J u n t a e s t i m a j u s t a y e s t i m u l a n t e l a c o n c e s i ó n d e l t í tu lo de S o c i o d e M é r i t o a l l i m o . S r . D . A l e j a n d r o F e r r a n t V á z q u e z . "

A c e p t a d a e n t o d a s s u s p a r t e s l a a n t e r i o r p r o p o s i c i ó n , se a c o r d ó q u e l a e n t r e g a d e l p e r g a m i n o c o n e l n o m b r a m i e n t o t u v i e r a l u g a r e n l a F i e s t a A n u a l d e l A r c h i v o d e l p r o p i o a ñ o 1959; p e r o p o r i m ­p o s i b i l i d a d de d e s p l a z a m i e n t o d e l b e n e f i c i a r i o , e l d o c u m e n t o de l a m e r i t a d a d i s t i n c i ó n l e f u e s o l e m n e m e n t e e n t r e g a d o e n l a c o y u n t u ­r a d e l a F i e s t a A n u a l de 1960 c o i n c i d e n t e c o n l a c o n m e m o r a c i ó n d e l 8.° C e n t e n a r i o d e S a n t e s C r e u s y m e d i a n t e e l E m m o . s e ñ o r D r . D . B e n j a m í n de A r r i b a y C a s t r o , C a r d e n a l A r z o b i s p o de T a r r a ­g o n a , P r i m a d o de l a s E s p a ñ a s y P r e s i d e n t e d e l P a t r o n a t o d e l R e a l M o n a s t e r i o .

L A 14." F I E S T A A N U A L

P o r c o i n c i d i r e l p r e s e n t e a ñ o 1960 c o n e l 8.° c e n t e n a r i o d e l e s ­t a b l e c i m i e n t o d e l a o r d e n d e l C i s t e r e n S a n t e s C r e u s , l a J u n t a c r e ­y ó c o n v e n i e n t e d a r a l g ú n r e a l c e a l a c o n m e m o r a c i ó n . E n t r e l a s r e a l i z a c i o n e s a m b i c i o n a d a s e n t r a b a e n s u s p l a n e s u n a m a y o r s o l e m ­n i d a d a l a a c o s t u m b r a d a F i e s t a a n u a l , q u e se c e l e b r ó e l d í a 4 de s e p t i e m b r e .

A u n q u e e l d ía a m a n e c i ó m u y i n c l e m e n t e , y a q u e a p r i m e r a s h o r a s d e s c a r g ó u n d e n s o y p e r s i s t e n t e a g u a c e r o , e l p r o g r a m a p u d o d e s a r r o l l a r todos l o s a c t o s p r e v i s t o s q u e r e v i s t i e r o n s i n g u l a r b r i ­l l a n t e z . L a l l u v i a c e s ó h a c i a l a s n u e v e de l a m a ñ a n a ; p e r o n o s e d e s v a n e c i ó l a a m e n a z a d e n u e v o s c h a p a r r o n e s , que , n o o b s t a n t e , n o s e r e i t e r a r o n h a s t a e n t r a d a l a t a r d e . E s t a a m e n a z a de l l u v i a r e s t ó e n s u m a y o r p a r t e e l c o n c u r s o m u l t i t u d i n a r i o q u e se p r e ­v e í a a n i m a d í s i m o ; p e r o p e r j u d i c ó m u y poco a l o s a c t o s o r g a n i z a ­dos s i e x c e p t u a m o s l o s f e s t e j o s a l a i r e l i b r e q u e , p a r t i c u l a r m e n t e l a s a u d i c i o n e s de s a r d a n a s , se v i e r o n m e n o s c o n c u r r i d a s q u e l o q u e e r a d e e s p e r a r .

88

A p e s a r d e t odo l l e g a r o n a S a n t e s C r e u s u n n ú m e r o c o n s i d e ­r a b l e de a u t o c a r e s p r o c e d e n t e s d e T a r r a g o n a , B a r c e l o n a y de l o s e n l a c e s f e r r o v i a r i o s , a d e m á s d e g r a n c a n t i d a d d e v e h í c u l o s p a r t i ­c u l a r e s .

E l p r o g r a m a a n u n c i a d o s e d e s a r r o l l ó c o n t o d a p u n t u a l i d a d y s o l e m n i d a d e x t r a o r d i n a r i a , r e a l z a d a p o r l a s p e r s o n a l i d a d e s q u e d ie ­r o n p r e s t i g i o a l a j o r n a d a .

A l a s 10 y m e d i a l l e g ó s u E m i n e n c i a e l s e ñ o r C a r d e n a l A r z o ­b i s p o d e T a r r a g o n a , q u e s e a p e ó f r e n t e a l a i g l e s i a d e S a n t a L u ­c ía . L e a g u a r d a b a n al l í e l R d m o . P . A b a d de P o b l e t , e l l i m o , se ­ñ o r V i c e p r e s i d e n t e de l a D i p u t a c i ó n P r o v i n c i a l c o n e l I l t r e . D i p u ­t a d o d e l D i s t r i t o , e l M . I l t r e . S r . P r e s i d e n t e d e l a C o m i s i ó n P r o ­v i n c i a l d e M o n u m e n t o s y d e l a R e a l S o c i e d a d A r q u e o l ó g i c a T a r r a ­c o n e n s e , e l l i m o . S r . R e c t o r d e l a U n i v e r s i d a d L a b o r a l de T a r r a ­g o n a , e l l i m o . S r . T e n i e n t e d e A l c a l d e D e l e g a d o d e l D i s t r i t o V I I d e l A y u n t a m i e n t o d e B a r c e l o n a , e l l i m o . J e f e d e l S e r v i c i o d e D e ­f e n s a d e l P a t r i m o n i o A r t í s t i c o N a c i o n a l de l a Z o n a d e L e v a n t e , e l s e ñ o r S e c r e t a r i o d e l a H e r m a n d a d de B i e n h e c h o r e s d e l M o n a s ­t e r i o de S a n t a M a r í a de P o b l e t y d e l a F e d e r a c i ó n d e H e r m a n d a ­d e s C i s t e r c i e n s e s de E s p a ñ a ; e l s e ñ o r S e c r e t a r i o d e l a " S o c i e t a t C a ­t a l a n a d ' E s t u d i s H i s t o r i e s " filial d e l " I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s " , e l M a g n í f i c o A y u n t a m i e n t o de S a n t e s C r e u s ( A i g u a m ú r c i a ) e n p l e n o p r e s i d i d o p o r e l s e ñ o r A l c a l d e , e l R d o . C u r a E c ó n o m o de S a n t e s C r e u s , l a J u n t a e n p l e n o d e l A r c h i v o , y v a r i a s o t r a s a u t o ­r i d a d e s y r e p r e s e n t a c i o n e s , e n t r e e l l a s , de l o s m u n i c i p i o s l i m í t r o ­f e s . F o r m a b a n , a t a v i a d o s c o n s u s t r a j e s t í p i c o s , l o s c o m p o n e n t e s d e l " E s b a r t D a n s a i r e d e l ' O r f e ó A t l á n t i d a " d e B a r c e l o n a .

S e a d m i r ó l a r e c i é n r e s t a u r a d a f a c h a d a d e l a i g l e s i a , c o n l a r e c o n s t r u c c i ó n de s u s p r i m i t i v o s y c a s i d e s a p a r e c i d o s e s g r a f i a d o s d e l s i g l o X V I I , o b r a c o s t e a d a p o r s u s c r i p c i ó n p a r r o q u i a l c o n l a d e s i n t e r e s a d a c o o p e r a c i ó n d e l art í f ice D . F e r n a n d o S e r r a . U n a a u s ­t e r a c e r e m o n i a r e l i g i o s a e n e l i n t e r i o r de l a i g l e s i a d i o p o r i n a u ­g u r a d a e s t a e n c o m i a b l e y a m b i c i o s a m e j o r a . E n e l i n t e r i o r , a l l a d o d e l a p u e r t a s e h a l l a b a e x p u e s t a l a e s c u l t u r a de S a n F r a n c i s c o d e A s í s e n p i e d r a , o b r a d e l a r t i s t a c a p u c h i n o f r a y J o s é M a r í a de V e ­r a , d e s t i n a d a a l a f u e n t e q u e h a d e p e r p e t u a r e l p a s o d e l S a n t o p o r e l m o n a s t e r i o d e S a n t e s C r e u s .

T e r m i n a d o e s t e a c t o , S u E m i n e n c i a y d e m á s a u t o r i d a d e s s e d i r i g i e r o n a l o s s a l o n e s d e l p a l a c i o a b a c i a l d e s d e d o n d e p r e s e n c i a ­r o n u n a s d a n z a s t í p i c a s a c a r g o d e l m e n c i o n a d o E s b a r t , a c o m p a ­ñ a d o p o r l a C o b l a d e T a r r a g o n a . D u r a n t e l a e x h i b i c i ó n s u E m i ­n e n c i a b e n d i j o e i m p u s o p e r s o n a l m e n t e l a c o r b a t a q u e l a E n t i d a d c o n c e d i ó a l a s e n y e r a d e l E s b a r t e n p r e m i o a a n t e r i o r e s a c t u a c i o ­n e s . U n a p a r e j a d e l E s b a r t p o r t a d o r a d e l a " s e n y e r a " , s u b i ó a l

89

b a l c ó n p r i n c i p a l d e l p a l a c i o a r e c i b i r e l g a l a r d ó n e n t r e u n a s a l v a de a p l a u s o s , q u e s e r e i t e r ó i n s i s t e n t e m e n t e a l t e r m i n a r s u b r e v e , p o r l o s i m p e r a t i v o s d e l p r o g r a m a , p e r o b r i l l a n t í s i m a a c t u a c i ó n . E l m a r c o m a r a v i l l o s o de l a p l a z a d e S a n B e r n a r d o , e n c u a d r a n d o a t a n t a s y t a n e g r e g i a s p e r s o n a l i d a d e s , f u e u n e s c e n a r i o de g r a n c a l i d a d a u n a m a g n i f í c e n t e e x h i b i c i ó n ar t í s t i ca d e l E s b a r t q u e , i n ­d u d a b l e m e n t e , e s m a l t a r á c o n r e c u e r d o s i m p e r e c e d e r o s l a h i s t o r i a de s u s m á s b r i l l a n t e s a c t u a c i o n e s . Q u e s e a p o r m u c h o s y f e l i c e s a ñ o s !

S e g u i d a m e n t e se c e l e b r ó e n l a i g l e s i a M a y o r l a S a n t a M i s a , o f i c i a d a p o r S u E m i n e n c i a . T o m ó a s i e n t o e n l u g a r d i s t i n g u i d o d e l p r e s b i t e r i o e l R d m o . P . A b a d de P o b l e t , y e n b a n c o s r e s e r v a d o s l a s d e m á s a u t o r i d a d e s . E l S á n t o S a c r i f i c i o f u e c o m e n t a d o p o r e l R d o . R o m á n C o m a m a l a . A s i s t i ó n u m e r o s o c o n t i n g e n t e a l a c e r e ­m o n i a , l l e n á n d o s e n o s o l a m e n t e t o d o s l o s b a n c o s d i s p o n i b l e s , s i n o t e n i e n d o q u e p e r m a n e c e r e n p i e u n g r a n c o n c u r s o d e fieles.

A l a s 12 y e n e l a n t i g u o r e f e c t o r i o , b a j o l a p r e s i d e n c i a d e l se ­ñ o r C a r d e n a l y A u t o r i d a d e s y p e r s o n a l i d a d e s m e n c i o n a d a s t u v o e f e c to l a s o l e m n e S e s i ó n A c a d é m i c a A n u a l , , q u e p r e s e n t a b a m a g ­ní f i co a s p e c t o , t o t a l m e n t e o c u p a d o s l o s a s i e n t o s p r e v i s t o s y h a ­c i e n d o c o r r o a l a p r e s i d e n c i a y e n l u g a r d e s t a c a d o u n n ú m e r o m u y c o n s i d e r a b l e d e s o c i o s d e l A r c h i v o .

A b i e r t o e l a c t o y l e í d o e l p r o g r a m a , e l I l u s t r e P r e s i d e n t e d e l a E n t i d a d D . J u a n N o g u e r a S a l o r t , p r o n u n c i ó s u d i s c u r s o i n a u ­g u r a l , d e s t a c a n d o l a i m p o r t a n c i a de l a c o n m e m o r a c i ó n c e n t e n a r i a q u e se c e l e b r a b a , l o s e s f u e r z o s de l a E n t i d a d p a r a f e s t e j a r l a d e b i ­d a m e n t e , l a s i m p o r t a n t e s y t r a s c e n d e n t a l e s c o n s e c u c i o n e s l o g r a d a s a t a l ob j e to , l a s a m b i c i o n e s q u e l a p a r q u e d a d d e m e d i o s e c o n ó m i ­cos m e d i a t i z a n y l a e s p e r a n z a de q u e e l A r c h i v o m e r e c e r á l a a t e n ­c i ó n d e b i d a p a r a p o d e r d e s a r r o l l a r s u c o m e t i d o . D i o p o s e s i ó n a l o s n u e v o s d i r e c t i v o s , y a g r a d e c i ó a l o s c e s a n t e s s u c o l a b o r a c i ó n . D e ­d i c ó u n r e c u e r d o a l o s s o c i o s d i f u n t o s d u r a n t e e l a ñ o y m a n i f e s t ó e l a g r a d e c i m i e n t o a l o s d o n a n t e s de l o s p r e m i o s p a r a e l C o n c u r s o f o t o g r á f i c o q u e i n m e d i a t a m e n t e s e r í a n d i s t r i b u i d o s , a l o s c o n c u r ­s a n t e s y a l a s A u t o r i d a d e s y r e p r e s e n t a c i o n e s p r e s e n t e s y a t odos l o s a s i s t e n t e s . T e r m i n ó h a c i e n d o l a p r e s e n t a c i ó n , e n t é r m i n o s m u y e n c o m i á s t i c o s , d e l c o n f e r e n c i a n t e s e ñ o r C a b e s t a n y , a q u i e n c e d i ó l a p a l a b r a .

E l j o v e n y docto p r o f e s o r d e l a U n i v e r s i d a d de B a r c e l o n a , d o n J u a n - F . C a b e s t a n y y F o r t d e s a r r o l l ó c o n s i n g u l a r maes t r ía , c o n g r a n a m e n i d a d y s o l t u r a e l t e m a p r o p u e s t o . E x p u s o i d e a s m u y c l a r a s s o b r e l o q u e e s u n a r c h i v o , s u i m p o r t a n c i a , s u v a l o r e n r e l a ­c i ó n a l c o n o c i m i e n t o d e t a n t a s c o s a s d e l p a s a d o c u y a p r o y e c c i ó n t i e n e t a n t o i n t e r é s e n e l p r e s e n t e , a p l i c a n d o l a s g e n e r a l i d a d e s d e

90

es tos c o n c e p t o s d o c t r i n a l e s a l a r e a l i d a d d e l a r c h i v o de S a n t e s C r e u s , e n s u m a y o r p a r t e c o n o c i d a r e i n t e g r a d o a l m o n a s t e r i o p o r e l e s f u e r z o de n u e s t r a e n t i d a d c o n m o t i v o d e l a c t u a l c e n t e n a r i o . E s t e e s f u e r z o h a s i t u a d o a l a l c a n c e d e l o s e s t u d i o s o s , y u b i c a d o e n S a n t e s C r e u s , u n i m p o r t a n t í s i m o c a u d a l de e l e m e n t o s p a r a e l e s t u d i o d e m u l t i t u d de a s p e c t o s h i s t ó r i c o s v í r g e n e s t o d a v í a , p e r o de c a t e g o r í a e x t r a o r d i n a r i a n o s o l a m e n t e e n e l á m b i t o g e o g r á f i c o d e e x p a n s i ó n d e l m o n a s t e r i o , s i n o p a r a r e s o l v e r e i l u s t r a r u n a d e n s a p r o b l e m á t i c a h i s t ó r i c a e n t o d a l a Cata luña N u e v a . D e r e ­c h a z o , e s t e a c e r v o d o c u m e n t a l , a c r e c e l a i n d i s c u t i b l e i m p o r t a n c i a a r q u e o l ó g i c a y art í s t i ca d e l m o n a s t e r i o . Ser ía v a n o e l i n t e n t o de c o n d e n s a r e n p o c a s l í n e a s l a s i d e a s l u m i n o s a s q u e d u r a n t e l a r g o r a t o fluyeron c o n f a c i l i d a d a s o m b r o s a y c o n d i c c i ó n c l a r í s i m a de l a b r i l l a n t e d i s e r t a c i ó n de n u e s t r o docto d i r e c t i v o s e ñ o r C a b e s t a n y , q u e e l a u d i t o r i o p r e m i ó c o n u n a c e r r a d a y p e r s i s t e n t e s a l v a de a p l a u s o s .

I n m e d i a t a m e n t e f u e l e í d o e l a c u e r d o q u e c o n c e d í a e l " D i p l o m a de C o o p e r a d o r " a l a r t i s t a D . F e r n a n d o S e r r a , q u e p a s ó a r e c o g e r l o de m a n o s d e s u E m i n e n c i a e n t r e e l a p l a u s o u n á n i m e .

L u e g o e l S e c r e t a r i o G e n e r a l l e y ó l a e x p o s i c i ó n de m é r i t o s y e l c o n s i g u i e n t e a c u e r d o de l a A s a m b l e a G e n e r a l d e l A r c h i v o B . d e S . C . c o n c e d i e n d o e l t í t u l o de " S o c i o de M é r i t o " a l I l t r e . S r . D o n A l e j a n d r o F e r r a n t V á z q u e z , A r q u i t e c t o J e f e d e l S e r v i c i o de D e ­f e n s a d e l P a t r i m o n i o A r t í s t i c o N a c i o n a l . E l ar t í s t i co p e r g a m i n o , e n e l q u e se c e r t i f i c a b a e l a c u e r d o y l a e x t r a o r d i n a r i a d i s t i n c i ó n , e n t r e u n a s a l v a de a p l a u s o s , l e f u e e n t r e g a d o i g u a l m e n t e p o r e l E m m o . S r . C a r d e n a l .

A c t o s e g u i d o s e l e y ó e l v e r e d i c t o y a d j u d i c a c i ó n d e p r e m i o s d e l " I X C o n c u r s o f o t o g r á f i c o " , l a c a s i t o t a l i d a d d e c u y o s a u t o r e s p r e m i a d o s r e c o g i e r o n l o s c o r r e s p o n d i e n t e s t r o f e o s de m a n o s d e s u E m i n e n c i a R e v e r e n d í s i m a .

U n b r e v e , p e r o e n c e n d i d o y e l o c u e n t e d i s c u r s o d e l s e ñ o r C a r ­d e n a l , c e r r ó b r i l l a n t e m e n t e l a 14. a S e s i ó n A c a d é m i c a de l a E n t i d a d .

L a s a u t o r i d a d e s y d e m á s a s i s t e n t e s se t r a s l a d a r o n a l a B i b l i o ­t e c a d o n d e s e i n a u g u r ó l a e x p o s i c i ó n de l a s f o t ogra f ías d e l C o n c u r s o e n t r e l a s q u e figuraban o b r a s de e x c e p c i o n a l c a l i d a d art ís t i ca y d o c u m e n t a l . I g u a l m e n t e s e e x p o n í a n e n e l m i s m o l o c a l n u m e r o ­s o s f o t o g r a m a s de l a d o c u m e n t a c i ó n a d q u i r i d a .

T e r m i n a d o s e s t o s a c t o s , y s i e m p r e p r e s i d i e n d o s u E m i n e n c i a , s e c e l e b r ó l a c o m i d a d e h e r m a n d a d , s e r v i d a e s m e r a d a m e n t e p o r l a f o n d a G r a u e n e l s a l ó n de s e s i o n e s d e l A y u n t a m i e n t o , , g e n e r o s a ­m e n t e c e d i d o a t a l ob j e t o .

T a n t o d u r a n t e l a m a ñ a n a , c o m o p o r l a t a r d e , m i e n t r a s e l t i e m -

91

po l o p e r m i t i ó , s e c e l e b r a r o n a u d i c i o n e s de s a r d a n a s e n l a p l a z a de S a n B e r n a r d o , q u e a p e s a r de t odo a p a r e c í a c o n l o s b a l c o n e s y v e n t a n a s e n g a l a n a d o s , c o m o e l r e s t o d e l a s c a s a s d e l v e c i n d a r i o .

A l a m a ñ a n a s i g u i e n t e y e n l a i g l e s i a m a y o r se c e l e b r ó u n a m i s a de R é q u i e m e n s u f r a g i o d e l o s s o c i o s f a l l e c i d o s d u r a n t e e l a ñ o : D . J u a n P l a n a s M a r c a , D . " M a r í a B e n e t G u a s c h y D . J o a q u í n D a n é s . A s i s t i e r o n v a r i o s d e u d o s de l o s d i f u n t o s y a l g u n o s d i r e c t i ­v o s , a d e m á s de v a r i o s ñe l e s de l a p a r r o q u i a .

E n t r e l a s a d h e s i o n e s r e c i b i d a s n o s p l a c e r e g i s t r a r l a s c o r d i a -l í s imas d e l E x c m o . S r . D i r e c t o r G e n e r a l d e B e l l a s A r t e s y d e l R d m o . P . A b a d d e l M o n a s t e r i o de M o n t s e r r a t .

I X C O N C U R S O F O T O G R A F I C O

C o n m o t i v o d e l 8.° C e n t e n a r i o d e l e s t a b l e c i m i e n t o de l o s m o n ­j e s e n S a n t e s C r e u s , n u e s t r a E n t i d a d c o n v o c ó u n c o n c u r s o de fo­t o g r a f í a q u e r e s u l t ó s e r e l I X o o r g a n i z a d o p o r e l A r c h i v o . S e r e ­p a r t i e r o n p r o f u s a m e n t e l a s b a s e s i m p r e s a s y , d e a c u e r d o c o n e l l a s , s e p r e s e n t a r o n u n t o t a l de 4 1 o b r a s o c o l e c c i o n e s o p t a n t e s a l o s p r e m i o s e s t a b l e c i d o s p a r a t r e s c l a s i f i c a c i o n e s t e r n a r i a s , t o d a s e l l a s r e f e r e n t e s a S a n t e s C r e u s :

P r i m e r g r u p o : f o t o g r a f í a art ís t i ca . S e g u n d o grupo : v i s t a s e x t e r i o r e s d e l m o n a s t e r i o y T e r c e r g r u p o : d o c u m e n t a l e s . E s t a b l e c i d o y a c e p t a d o e n t o d a s s u s p a r t e s e l f a l l o d e l j u r a d o

s e a d j u d i c a r o n l o s p r e m i o s s i g u i e n t e s q u e f u e r o n e n t r e g a d o s a l o s g a l a r d o n a d o s p o r e l E m m . S r . C a r d e n a l de T a r r a g o n a e n l a s o l e m ­n i d a d a c a d é m i c a de n u e s t r a f i e s t a a n u a l de 4 de s e p t i e m b r e de 1960, c o n l a g r a t a c i r c u n s t a n c i a de q u e c a s i t o d o s l o s a u t o r e s p r e m i a d o s a c u d i e r o n a r e c o g e r l o s .

G R U P O D E F O T O G R A F Í A A R T Í S T I C A

l.er p r e m i o . T r o f e o d e l E m m o . S r . C a r d e n a l A r z o b i s p o de T a ­r r a g o n a , P r e s i d e n t e d e l P a t r o n a t o d e l R e a l M o n a s t e r i o , a l a o b r a n.° 34, l e m a E l s a n y s p a s s e n , c u y o a u t o r r e s u l t ó s e r D . A n g e l V i ­d a l , d e V a l l s .

2° p r e m i o . T r o f e o d e l E x c m o . A y u n t a m i e n t o de T a r r a g o n a , a l a o b r a n.° 2 5 , l e m a C e r a , d e l S r . B e r d e j o , d e B a r c e l o n a .

92

3. e r p r e m i o . T r o f e o d e l M u y I l u s t r e A y u n t a m i e n t o de E l V e n ­d r e l l , a l a o b r a n . " 12, l e m a E s c a l a , d e D . J o r g e G a s c ó n , de B a r c e ­l o n a .

4. " p r e m i o . T r o f e o d e l M a g n í f i c o A y u n t a m i e n t o de S a n t e s C r e u s ( A i g u a m ú r c i a ) a l a o b r a n.° 2 1 , l e m a Q u i e t u d , de D . A n t o n i o P e -r i c h M u r i l l o , de B a r c e l o n a .

5. ° p r e m i o . T r o f e o d e l I l t r e . S r . D e l e g a d o P r o v i n c i a l d e S i n d i ­c a t o s , a l a o b r a n.° 27, l e m a H a c i a D i o s , de D . J o r g e B a r r a c h i n a , d e B a r c e l o n a .

6. ° p r e m i o . Cor tes ía de l a c a s a N e g t o r a l a o b r a n . " 26, l e m a A r c o s , de D . J a i m e C a s a n o v a s E r b u r u , de B a r c e l o n a .

7. " p r e m i o . C o r t e s í a d e l a c a s a N e g t o r a l a o b r a n.° 1 , l e m a O g i v a l , de D . B u e n a v e n t u r a I c a r t . de T a r r a g o n a .

8. " p r e m i o . C o r t e s í a de l a c a s a N e g t o r a l a o b r a n.° 7, l e m a A m u n t i c r i t s , de D . X a v i e r F o r t B u f i l l , de B a r c e n l o n a .

9. " p r e m i o . Cor tes ía d e l a c a s a N e g t o r a l a o b r a n.° 32 , l e m a M o r r i s , de D . A n g e l P r a t P u j o l , d e V i l a r d a g a ( P ü i g r e i g ) .

y 10." p r e m i o . C o r t e s i a d e l a c a s a N e g t o r a l a o b r a n.° 40, l e m a H a r m o n i a , de D . C a r l o s C a b a l l e r o F o n t , de B a r c e l o n a .

G R U P O D E V I S T A S E X T E R I O R E S :

1 . e r p r e m i o . T r o f e o d e l E x c m o . S r . G o b e r n a d o r P r o v i n c i a l de T a r r a g o n a , a l a c o l e c c i ó n n.° 37 , l e m a P r i m a v e r a , de D . A n g e l V i ­d a l , d e V a l l s .

2. ° p r e m i o . T r o f e o d e l E x c m o . A y u n t a m i e n t o d e R e u s , a l a co­l e c c i ó n n.° 4 1 , l e m a V e n e r a b l e , d e D . C a r l o s C a b a l l e r o F o n t . de B a r c e l o n a .

3. e r p r e m i o . T r o f e o d e l A r c h i v o B . S a n t e s C r e u s , a l a c o l e c c i ó n n.° 5, l e m a M e r l e t s , de D . B u e n a v e n t u r a I c a r t P o n s , de T a r r a g o n a

4. ° p r e m i o . G e n t i l e z a de l a c a s a K o d a k , a l a c o l e c c i ó n n.° 2, l e m a B e l l guiatge , de D . J u l i o M u n t é , d e H o s p i t a l e t de L l o b r e g a t .

y 5." p r e m i o . D i p l o m a de h o n o r , a l a c o l e c c i ó n n.° 28, l e m a S i r i , de D . A n g e l P r a t P u j o l , d e V i l a r d a g a .

G R U P O D E F O T O G R A F Í A S D O C U M E N T A L E S 1 . « r p r e m i o . T r o f e o de l a E c m a . D i p u t a c i ó n P r o v i n c i a l de T a ­

r r a g o n a , a l a c o l e c c i ó n n.° 9, l e m a A r s g r a t i a a r t i s , de D . X a v i e r F o r t B u f i l l , d e B a r c e l o n a .

2. ° p r e m i o . T r o f e o d e l E x c m o . A y u n t a m i e n t o de V a l l s , a l a co­l e c c i ó n n.° 38, l e m a S i l e n c i , c u y o a u t o r f u e D . A n g e l V i d a l , de V a l l s .

3. » p r e m i o . G e n t i l e z a de l a c a s a W e h r l i , de B a r c e l o n a , a l a co­l e c c i ó n n.° 39, l e m a S a n t e s C r e u s , d e D . C a r l o s C a b a l l e r o F o n t , de B a r c e l o n a .

y 4 / p r e m i o . O b s e q u i o de l a c a s a U n i v e x , a l a c o l e c c i ó n n.° 4, l e m a S e m p r e a p u n t , d e D . J u l i o M u n t e , de H o s p i t a l e t de L l o b r e g a t .

93

L A 1 1 1 . " S E M A N A D E E S T U D I O S M O N A S T I C O S

O r g a n i z a d a , c o m o l a s a n t e r i o r e s , p o r u n a c o m i s i ó n d e m o n j e s B e n e d i c t i n o s y C i s t e r c i e n s e s , l a 3.* S e m a n a d e E s t u d i o s M o n á s t i ­c os s e c e l e b r ó e n l a a n t i g u a C a r t u j a de E l P a u l a r ( M a d r i d ) , a c ­t u a l m e n t e m o n a s t e r i o b e n e d i c t i n o , d u r a n t e l o s d ías 1 1 a l 16 de sep ­t i e m b r e de 1960.

T o m a r o n p a r t e e n e l l a m o n j e s de d i v e r s a s ó r d e n e s r e l i g i o s a s , r e l i g i o s o s de r e g l a n o m o n á s t i c a , s a c e r d o t e s s e c u l a r e s y v a r i o s s e g l a ­r e s . E n t r e l o s m o n a s t e r i o s r e p r e s e n t a d o s r e c o r d a m o s l o s de E l P a u ­l a r ( M a d r i d ) , S a n t a C r u z d e l V a l l e ( M a d r i d ) , L a z c a n o ( G u i p ú z c o a ) , M o n t s e r r a t ( B a r c e l o n a ) , E l E s c o r i a l ( M a d r i d ) , P o b l e t ( T a r r a g o n a ) , E l P a r r a l ( S e g ò v i a ) , S i l o s ( B u r g o s ) , M e d e l l í n ( C o l o m b i a ) , C l e r -v a u x ( L u x e m b u r g o ) , F i n a l p i a ( I t a l i a ) , S i n g e v e r g a ( P o r t u g a l ) , S t e e n b r u g g e ( I n g l a t e r r a ) , S e r e g n o ( I t a l i a ) y P o r - d u - S a l u t ( F r a n c i a ) .

P r e s i d i ó a l g u n a de l a s s e s i o n e s y d e s a r r o l l ó s u p o n e n c i a a n u n ­c i a d a e l R v m o . P . J u s t o P é r e z de ü r b e l , a b a d d e l a S a n t a C r u z d e l V a l l e , y v a r i a s o t r a s s e s i o n e s f u e r o n p r e s i d i d a s p o r e l R d m o . P a ­d r e E m i l i a n o R i u , a b a d b e n e d i c t i n o d e M e d e l l í n ( C o l o m b i a ) .

E n e l l a s s e d e s a r r o l l a r o n m á s de t r e i n t a p o n e n c i a s , l a m a y o r í a d e e l l a s de g r a n c o n t e n i d o c ient í f i co y a l t a e r u d i c c i ó n . A d e m á s de l a o b l i g a d a y d e t e n i d a v i s i t a a l m o n a s t e r i o s ede de l a S e m a n a , e n p e r í o d o de e f i c i e n t e r e s t a u r a c i ó n m o n á s t i c a y a r t í s t i c o - m o n u m e n t a l , s e g i r ó u n a v i s i t a a l m o n a s t e r i o d e E l P a r r a l , i g u a l m e n t e e n c u r s o de r e s t a u r a c i ó n , e l m o n u m e n t o d o n d e h a c e v a r i o s a ñ o s s e r e i n s ­t a u r ó l a a n t i g u a o r d e n j e r ó n i m a . I g u a l m e n t e se v i s i t a r o n l o s p r i n ­c i p a l e s m o n u m e n t o s s e g o v i a n o s .

C r e e m o s q u e e l é x i t o d e l a S e m a n a c o l m ó l o s r e s u l t a d o s a m ­b i c i o n a d o s . E n e l l a n u e s t r o A . B . d e S . C . d e s a r r o l l ó l o s s i g u i e n ­t e s t e m a s , a m b o s p o r s u s r e s p e c t i v o s a u t o r e s , e n l a s e s i ó n m a t u ­t i n a d e l d ía 14: " E l r e f e c t o r i o c o n v e n t u a l de S a n t e s C r e u s " , p o r D . J o s é V i v e s y M i r e t , S e c r e t a r i o G e n e r a l , y : " L a s f u e n t e s p a r a l a h i s t o r i a de l a abad ía d e S a n t e s C r e u s " , p o r n u e s t r o d i r e c t i v o D . E . F o r t y C o g u l .

N O T I C I A R I O

E n e r o , 17. — D u r a n t e l a n o c h e d e l 17 a l 18 u n o s l a d r o n e s p e n e ­t r a r o n e n l a i g l e s i a d e l M o n a s t e r i o , a p r o p i á n d o s e d e l a s p o c a s pe­s e t a s d e p o s i t a d a s e n l o s c e p i l l o s d e l a i g l e s i a y d e o t r a s l i m o s n a s g u a r d a d a s p r o v i s i o n a l m e n t e e n l a sacr is t ía . A u n q u e d e s v a l i j a r o n e l

94

a r m a r i o d e l a s r e l i q u i a s y l o s m u e b l e s de l a sacr is t ía , n a d a m á s s e l l e v a r o n . L o m á s g r a v e f u e q u e a r r a n c a r o n e l S a g r a r i o de s u s i t i o , l o a b r i e r o n v i o l e n t a m e n t e y s a c a r o n d e é l e l C o p ó n c o n t e n i e n d o l a s S a g r a d a s F o r m a s , a l g u n a s d e l a s c u a l e s a p a r e c i e r o n e n e l s u e l o . L u e g o s e e n s u c i a r o n e n e l i n t e r i o r d e l t e m p l o y a l i n t e n t a r h u i r p o r l a p u e r t a d e l c l a u s t r o s e h i c i e r o n c o n e l c a j ó n de l a r e c a u d a c i ó n de l a s e n t r a d a s a l M o n a s t e r i o , d e c u y o c o n t e n i d o s e a p o d e r a r o n .

L a p r e n s a y Ja r a d i o p r o p a g a r o n e l e x e c r a b l e h e c h o , q u e c o n m o ­v i ó p r o f u n d a m e n t e n o s ó l o a t o d a l a c o m a r c a , s i n o a p e r s o n a s m u y a l e j a d a s g e o g r á f i c a m e n t e d e S a n t e s C r e u s . P o s i b l e m e n t e e n l a a p r e ­c i a c i ó n de l a g r a v e d a d de l o s h e c h o s h u b o a l g u n a e x a g e r a c i ó n a l p r o p a g a r s e l a n o t i c i a d e l s a c r i l e g i o , e n e l q u e , a l p a r e c e r , n o h u b o i n t e n c i ó n p r e m e d i t a d a de e n s a ñ a m i e n t o .

L a s a u t o r i d a d e s e c l e s iás t i cas y c i v i l e s de S a n t e s C r e u s y de T a ­r r a g o n a r e c i b i e r o n c o n e s t e m o t i v o n u m e r o s a s y a f e c t u o s a s m u e s ­t r a s de c o n d o l e n c i a . N u e s t r a E n t i d a d t a m b i é n h a de a g r a d e c e r e l i n ­t e r é s d e v a r i o s so c i o s s o b r e e s t o s h e c h o s y l a d i s p o s i c i ó n m a n i f e s ­t a d a . L a C o m i s i ó n P e r m a n e n t e d e l A r c h i v o , r e u n i d a p r i n c i p a l m e n t e c o n e s te m o t i v o e n T a r r a g o n a e l d!a 23 s i g u i e n t e , s e t r a s l a d ó corpo ­r a t i v a m e n t e a s a l u d a r a l E m m o . S r . C a r d e n a l y a s u l i m o . S r . V i c a ­r i o G e n e r a l , c o n d o l i é n d o s e y o f r e c i é n d o s e p o r todo l o q u e l a J e r a r ­q u í a e s t i m a s e c o n v e n i e n t e .

A l d í a s i g u i e n t e , d o m i n g o 24, s e c e l e b r ó e n S a n t e s C r e u s u n a f u n c i o n ó p a r r o q u i a l de d e s a g r a v i o a l S m o . S a c r a m e n t o , a l a q u e c o n ­c u r r i e r o n a l g u n o s d e v o t o s d e l a s p a r r o q u i a s v e c i n a s .

F e b r e r o , 1 1 . — F a l l e c e e n O l o t e l D r . D . J o a q u í n D a n é s T o r r a s , u n o de l o s p r i m e r o s s o c i o s q u e a c u d i e r o n a d a r s o s t é n y p r e s t i g i o a n u e s t r a S o c i e d a d a p e s a r de l a d i s t a n c i a geográ f i ca q u e l e s e p a r a b a de S a n t e s C r e u s . T u v o p a r a n u e s t r a s c o s a s u n e n t u s i a s m o t a n c o n t a ­g i o so q u e p o r s u i n f l u e n c i a s e p r o d u j e r o n n u m e r o s a s y v a l i o s a s a l ­t a s e n n u e s t r a s filas. M u y c o m p e n e t r a d o c o n l o s fines d e l " A r c h i v o " c o n é l p e r d e m o s a u n o de l o s m á s p r e s t i g i o s o s s o c i o s d e l o s p r i m e ­r o s t i e m p o s .

E l D r . D a n é s , g r a d u a d o e n M e d i c i n a y C irug ía , e r a m u y b i e n r e ­p u t a d o e n s u e s p e c i a l i d a d p r o f e s i o n a l . P e r o s u p e r s o n a l i d a d a c u s a b a u n e s p e c i a l r e l i e v e c o m o i n v e s t i g a d o r l o c a l , m u y s ó l i d a m e n t e p r e p a ­r a d o y d o c u m e n t a d o . O l o t h a p e r d i d o c o n é l a s u m e j o r h i s t o r i a d o r , de c u y o M u s e o y B i b l i o t e c a o s t e n t a b a l a D i r e c c i ó n . D e j a e s c r i t o s n u m e r o s o s t r a b a j s o de e r u d i c i ó n . D e s c a n s e e n p a z .

F e b r e r o , 25. — S e s i ó n s o l e m n e e n e l S a l ó n de A c t o s de l a R e a l A c a d e m i a de C i e n c i a s de B a r c e l o n a e n l a q u e f u e n o m b r a d o m i e m -

95

b r o de l a d o c t a C o r p o r a c i ó n n u e s t r o i l u s t r e s o c i o D . J o s é I g l e s i e s F o r t , a q u i e n f e l i c i t a m o s . A m a b l e m e n t e i n v i t a d a , as is t ió a l m e n c i o ­n a d o a c t o u n a r e p r e s e n t a c i ó n d e l A r c h i v o .

M a y o , 1. — C o n m o t i v o d e l 90 a n i v e r s a r i o d e l n a t a l i c i o d e l i l u s ­t r e h o m b r e de c i e n c i a D r . E d u a r d o F o n t s e r é , r e c i b i ó és te n u m e r o s a s f e l i c i t a c i o n e s , e n t r e e l l a s l a d e l A r c h i v o . D e b e m o s r e c o r d a r q u e p o r i n i c i a t i v a d e l D r . F o n t s e r é s o n a b a i n s i s t e n t e m e n t e e l n o m b r e d e S a n t e s C r e u s e n t r e l o s m e d i o s c i ent í f i cos c a t a l a n e s y figuraba e n l a s es tad ís t i cas m e t e o r o l ó g i c a s m e r c e d a l a e s t a c i ó n p l u v i o m é t r i c a y de o t r a s o b s e r v a c i o n e s q u e s e ins ta ló e n n u e s t r o m o n a s t e r i o y q u e e s ­t u v o a l c u i d a d o d e l i n o l v i d a b l e p á r r o c o q u e f u e e l R d o . F r a n c i s c o S a n j u á n , d u r a n t e l a s e g u n d a y t e r c e r a d é c a d a d e l p r e s e n t e s iglo . '

U n o s d ías después, , 12 de m a r z o , l a s e n t i d a d e s c ient í f i cas e x t r a n ­j e r a s r e p r e s e n t a d a s e n B a r c e l o n a , c o n e l c o n c u r s o de l a s b a r c e l o n e ­s a s , d e d i c a r o n u n b a n q u e t e a l D r . F o n t s e r é , e n e l q u e e l " A r c h i v o " p a r t i c i p ó e n m e r e c i d o h o m e n a j e a l e r u d i t o p r o f e s o r . P o r m u c h o s a ñ o s .

A b r i l , 6. — C o n f e r e n c i a de D . J o s é V i v e s M i r e t e n l a " S o c i e ­t a t C a t a l a n a d ' E s t u d i s H i s t o r i e s " s o b r e l a p r o b l e m á t i c a de l o s e n ­t e r r a m i e n t o s de S a n t e s C r e u s , c o n a b u n d a n t e p r o y e c c i ó n de t r a n s ­p a r e n c i a s d o c u m e n t a l e s . F u e u n é x i t o de p ú b l i c o , p r i n c i p a l m e n t e p o r l a c a l i d a d de s u s a s i s t e n t e s , l a m a y o r í a de e l l o s a l t o s e x p o ­n e n t e s de l a s m á s p r e s t i g i o s a s e n t i d a d e s e r u d i t a s de B a r c e l o n a .

A b r i l , 7. — E l " A r c h i v o " se s u m a a l h o m e n a j e t r i b u t a d o a l D r . A g u s t í n D u r a n y S a n p e r e . D i r e c t o r j u b i l a d o d e l A r c h i v o H i s ­t ó r i c o d e l a c i u d a d de B a r c e l o n a . E n t r e l os i n v i t a d o s a l b a n q u e t e í n t i m o c o n s i g u i ó e s p e c i a l r e l i e v e n u e s t r a a d h e s i ó n c o n l a p r e s e n ­c i a de l o s s e ñ o r e s S e c r e t a r i o G e n e r a l y V i c e s e c r e t a r i o .

M a y o , 8. — V i s i t a de l a A g r u p a c i ó n P o l i f ó n i c a de V i l a f r a n c a d e l P e n e d è s a l M o n a s t e r i o .

J u n i o , 7. — E l E m m o . C a r d e n a l R o b e r t i v i s i t a e l M o n a s t e r i o e n c o m p a ñ í a d e l E x c m o . D r . N a r c i s o J u b a n y , ob i spo a u x i l i a r de B a r c e l o n a .

J u n i o , 26. — E l n o t a r i o de B l a n e s y p r e s t i g i o s o h i s t o r i a d o r s e ñ o r D . J . M a u r i S e r r a v i s i t a e l M o n a s t e r i o . C o m o r e c u e r d o de e l l a r e g a l ó u n a de s u s m o n o g r a f í a s a n u e s t r a b i b l i o t e c a .

Agosto , 14, — V i s i t a e l M o n a s t e r i o e l p r o f e s o r de H i s t o r i a , de l a U n i v e r s i d a d de L i v e r p o o l ( I n g l a t e r r a ) , a c o m p a ñ a d o d e l doc to r

96

e n F i l o l o g í a R o m á n i c a y p r o f e s o r de l a m i s m a U n i v e r s i d a d d o n J o a q u í n M o l a s B a t l l o r i . F u e r o n a t e n d i d o s p o r a l g u n o s de n u e s t r o s d i r e c t i v o s .

Agosto , 17. — F a l l e c e e n L a B i s b a l d e l P e n e d è s n u e s t r o a p r e ­c i a d o c o n s o c i o D . J u a n S o l é C a r a l t , q u i e n d u r a n t e a l g u n o s a ñ o s f o r m ó p a r t e d e l a J u n t a D i r e c t i v a y c o m o C o m i s a r i o de E x c a v a ­c i o n e s i n t e g r a b a e l P a t r o n a t o d e l M o n a s t e r i o . C o m o t a l y c o m o D i p u t a d o P r o v i n c i a l q u e f u e d u r a n t e u n a d o c e n a de a ñ o s , a p o y ó v a r i a s i n i c i a t i v a s e n f a v o r de S a n t e s C r e u s . D e s c a n s e e n p a z .

S e p t i e m b r e , 15. — V i s i t a e l R d m o . P . F r . J o s é L ó p e z , O F M . , V i c a r i o G e n e r a l d e l A r z o b i s p a d o d e T á n g e r .

O c t u b r e , 12. — S e r e ú n e n e n S a n t e s C r e u s , c o n m o t i v o d e s u fiesta p a t r o n a l , l o s L i c e n c i a d o s e n A d m i n i s t r a c i ó n L o c a l de l a p r o v i n c i a d e T a r r a g o n a . D e s p u é s d e c e l e b r a d a u n a m i s a e n l a I g l e s i a v i s i t a r o n d e t e n i d a m e n t e e l M o n a s t e r i o b a j o l a g u í a de u n d i r e c t i v o d e l " A r c h i v o " q u e h i z o l o s h o n o r e s d e l a J u n t a y C o l e ­g i a d o s . T e r m i n a d a l a v i s i t a c e l e b r a r o n u n a a s a m b l e a y s e r e u n i e ­r o n e n f r a t e r n a l á g a p e .

O c t u b r e , 12. — L a S c h o l a C a n t o r u m de S a b a d e l l v i s i t a e l M o ­n a s t e r i o . P o r l a t a r d e c a n t ó s o l e m n e s V í s p e r a s e n l a I g l e s i a .

O c t u b r e , 12. — V i s i t a e l M o n a s t e r i o e l P r o f e s o r a d o y C o m u n i ­d a d d e l C o l e g i o M a r i s t a de S a n s .

N o v i e m b r e , 20. — V i s i t a S a n t e s C r e u s e l e m i n e n t e h o m b r e d e c i e n c i a y r e l i g i o s o j e s u í t a P . I g n a c i o P u i g .

— D u r a n t e e l a ñ o , e n t r e o t r a s q u e n o r e c o r d a m o s , d e b e m o s a n o t a r l a v i s i t a d e l e g r e g i o h i s t o r i a d o r de l a O r d e n C i s t e r c i e n s e , R d o . P . F r . M a u r C o c h e r i l , d e l M o n a s t e r i o de P o r t - d u - S a l u t ( E n -t r a m m e s - M a y e n n e - F r a n c i a ) , a c o m p a ñ a d o d e l P . G u i d o G i b e r t , d e P o b l e t .

I g u a l m e n t e de l o s r e l i g i o s o s c a r t u j o s F r . A l p h o n s e R e m y , s u p e r i o r d e B e n i f a z á y F r . P a b l o T a b o r g a , r e s t a u r a d o r e s de a q u e l a n t i g u o m o n a s t e r i o c i s t e r c i e n s e q u e s e d e s t i n a a r e s i d e n c i a de u n a c o m u n i d a d d e m o n j a s c a r t u j a s ,

P U B L I C A C l OMÍS I>FJ, A . B . D E S A M E S C R E U S

M e m o r i a s . V o l . c o m p l e t . E n p a p e l d e h i l o 500 p t a s . E n p a p e l c o r r i e n t e . . . . 400 " N ú m e r o s s u e l t o s 40

S A N T E S C R E U S . Bo l e t ín . V o l . I . C o m p l e t o . . . . . 400 " N ú m e r o s s u e l t o s . . 40 "

M O N O G R A F I A S

1. — F . D u r a n : V a l o r h i s t ò r i c d ' u n a l l e g e n d a E n p a p e l de h i l o 50 " FA\ p a p e l c o r r i e n t e . . . . 30 "

2, 3 y 1 .—Agotada l a e d i c i ó n . 5 . — E . F o r t . : N o t i c i a s s o b r e F r . T o m á s de V i d a l y de

N i t i , abad da S a n t e s C r e u s 50 " ( i . — J . V i v e s : E l e n i g m a del c l a u s t r o p o s t e r i o r de S a n t e s

Ci-uu.s . 50 " 7. — F . A . M i q u e l : U n g r a n l u H i s t a de S a n t e s C r e u s : F r a

J a u m e G e n e r 50 " 8. — E . F o r t : J o a q u i m G n i t c r t i F o n t s e r é . I n m e m o r i a m . 50 " 9. — E . F o r t : N o t í c i e s b i o g r à f i q u e s de F r a I s i d r e D o m i n ­

go, m o n j o do H t e s . C r e u s , n a t u r a l de V i l a - r o d o n a 30 " 10. — F . A . M i q u e l : S a n t o s C r e u s í o l C i s m a d ' O c c i d e n t . 30 1 1 . — J . V i v e s : E l p r o y e c t a d o c l a u s t r o c i s t e r c i e n s e de

S a n t o s C r e a s 50 " 12. — E . F o r t : S a n t o s C r e a s i o l c a n v i do d i n a s t i a a p r i ­

m e r i e s dol s eg l e N V 30 " 13. — J . V i v e s : E l s t r e s p a l a u s r e i a l s de S a n t e s C r e u s . 50 "

C O W J E C T A N E A D E S A N T E S C R E U S

C o l e c c i ó n p u b l i c a d a p o r " A m i c s de S a n t e s C r e u s " e n e d i c i ó n p r i ­v a d a . Q u e d a n a l g u n o s e j e m p l a r e s n o s u s c r i t o s a 100 p t a s . u n o .

E d i c i ó n l u j o s a e n p a p e l de h i l o . 1 . — P . Serramalera: E l beato G u i l l e r m o de M o n t p e l l e r , f u n d a d o r d e

S a n t o s C r e u s . 2. — E . F o r t : L ' a b a t de S a n t e s C r e u s F r a B e r n a r d í T o l i a i e l p r o c é s

c o n t r a l ' a b a t C a i x a ! do P o b l e t . 3. — . 1 . V i v e s : L a s s e p u l t u r a s e n S a n t o s C r e u s de l o s n o b l e s f a l l e c i d o s

on k i c o n q u i e s t a do M a l l o r c a

P a r a todos l o s a s u n t o s r e l a c i o n a d o s c o n l a s p u b l i c a c i o n e s , d i r i g i r s e a l C o n s e r j e d e l M o n a s t e r i o de S a n t e s C r e u s ( T a r r a g o n a ) .