musical
DESCRIPTION
Musical. ( va automàtic ). Maria Rosa Marcos Poquet el seu nom artístic Salomé va nàixer a Barcelona al 1939 La seva vida artística va començar a Ràdio Barcelona, va ser presentadora de Televisió, en el 1962 va guanyar el festival del Mediterrani amb la cançó “ Se’n va anar “ - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
( va automàtic )
Maria Rosa Marcos Poquetel seu nom artístic
Saloméva nàixer a Barcelona
al 1939La seva vida artística va
començar a Ràdio Barcelona,va ser presentadora de Televisió,en el 1962 va guanyar el festival
del Mediterrani amb la cançó“ Se’n va anar “
avui desprès dels anys la podrem escoltar amb la sardana
“En el Vallespir “de la sarsuela
“Cançó d’amor i de guerra”
En el Vallespir la vida del meu cor
un jorn jo vaig sentir les glòries de l’amor,
terra bella terra nostra,terra de l’amor sens fi,
llum tota bellesa de bonic florí.
Dolça terra jo t’estimo,i amb el cor tot abrandat
terra meva jo et proclamo mon amor mai igualat.
Dolça terra jo t’estimo,
i amb el cor tot abrandatterra meva jo et proclamo
mon amor.
Per a tu ma vida, serà l’alegria
del goig de l’amor,
terra nostra ta preuada formosor
tingui sempre la besada del meu
cor.
El Vallespir amb el Canigó al fons
terra bella terra nostra,terra de l’amor sens fi,llum tota bellesa de bonic florí.Dolça terra jo t’estimo,i amb el cor tot abrandatterra meva jo et proclamo mon amor mai igualat.
Dolça terra jo t’estimo,i amb el cor tot abrandat
terra meva jo et proclamo mon amor
Per a tu ma vida, serà l’alegria
del goig de l’amor,
terra nostra ta preuada formosor
tingui sempre la besada del meu cor.
Terra nostra terra aimadaper a tu la flor millor,
per a els Sants les flors boscanes,,,per tu la flor del cor, !
El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord que limita per la banda sud amb les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i l'Alt Empordà i per la banda nord amb el Conflent i el Rosselló. Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls. El baix Vallespir, és a dir, la Conca de Ceret, es comunica amb la plana i té unes activitats semblants; només el fet de ser enclotat en els Aspres al nord i el massís del roc de Frausa al sud li forneix el caràcter de conca i unes gelades fortes a la primavera. El Vallespir mitjà és un conjunt de valls estretes dominades per vessants rosts i embosquejats d'alzines al solell, de roures i esplèndids castanyers a l'obac. L'alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics penjats al sector de Cortsaví i de Sant Llorenç de Cerdans i la magnífica vall de Prats de Molló. Cap al nord les serres i els pics aguts del massís del Canigó el separen del Conflent; de l'altra banda, cap al sud, Costoja i l'alta vall de la Muga miren cap a la Garrotxa. El Vallespir correspon a la conca del Tec i dels seus afluents, i a la conca de la ribera de Roma, amb l'alvèol de Sant Joan i de Sant Martí d'Albera, que forma la part més oriental del Vallespir. ( avanceu al vostra gust
)
Conflent, Cerdanya,Capcir, Rosselló, iEl Vallespir
Formen tot un bastóal nord de nostra nació
A Rià va sorgir undia del Pilós, ladinastia
seguiu
El Bisbe Oliba un mónnou vol:” Pau i trevai res de dol”
Pel tractat delsPirineus, passàremdel cap als peus.
Pirineu no és fronterani per Querol niper Cervera.
Nosaltres sabem prou bé,el que som i volem ser
Al sud tenen monarquia,que suporten cada dia
Al nord tenim la repúblicaperò ens nega la veu publica
A Salses hi ha la Porta,un símbol que ens reconforta.
Aquí s’alça el Canigó
cim i far de la nació. A Perpinyà, de temps ha,
hi ha un ferm palau sobirà.
I al Castellet crema ufana,nostra flama catalana.
Un fill de Prats de Mollóva lluitar amb seny i
braó
Fou en Josep Trinxeriaque els "angelets" dirigia.
Prada té Universitatper a la catalanitat.
Una festa al febrer ens guanyala de l'ós de la muntanya
El rugbi és afició,del jovent d'aquest cantó
Aquí típica és l’ollada
com a teca de trobada. Tot català al Rosselló,beu moscat amb el porró.
Som gent de mar i de vinya
i quan cal tothom fa pinya.
.De Serrallonga, els versots, sovint toquen els pebrots.
Sem, doncs, com la tramuntana, un vent que ningú no mana !
I ballem aquí a Vinçà el mateix que a l’Empordà.
i aquí s’ha acabat