Amb mostra de vestits medievalsSúria (Bages)El Poble Vell guarnirà les seves places i carrers ambpalla, domassos i altres elements per fer de la FiraMedieval d’Oficis un autèntic viatge en el temps.

Arts escèniques per als més menutsSabadell (Vallès Occidental)El festival El Més Petit de Tots ha programat unavintena d’activitats (espectacles i tallers) a 14 teatresd’onze localitats catalanes. Fins al 26 de novembre.

Ratafies que sempre innovenSanta Coloma de Farners (Selva)Fira de la Ratafia. Fins al dia 12. Una vintena deparades, amb novetats com la ratafia Corriols (No ala MAT), la del 125è aniversari i vinagre de ratafia.

| Lleida | 31EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2017

L’AGENDA DE LA SETMANA

CAMINADES I CURSES POPULARSIvars d’Urgell (Pla d’Urgell) .........................................................................Dia 12. Volta (cursa atlètica) a l’Estany. Tel. 973 71 13 13. estanyivarsvilasana.catRialp (Pallars Sobirà).................................Dia 11. RialpMatxixics (cursa de muntanya no competitiva amb escolars). Tel. 973 62 03 65. www.rialpmatxicots.catLa Seu d’Urgell (Alt Urgell) ....................Dia 12. Explorem l’Alt Urgell. “Pujada al cim de la Tossa Pelada”, marxa nòrdica. www.turismeseu.com 973 35 15 11La Seu d’Urgell (Alt Urgell) ......... Dia 12. Ruta de les formatgeries: visita a l’explotació agrària Cal Rosill de Peramola des de la Seu. www.turismeseu.com

CONCERTSCervera (Segarra) ............................................................................................Dia 12. Cicle de Concerts de Tardor. Tel. 973 53 26 61. www.cerverapaeria.com

FESTIVALS DE TEATRE I DANSAVinaixa (Garrigues) ................................................................. Dia 11. Mostra de Teatre Còmic Amateur de les Garrigues. Tel. 973 17 57 22. www.vinaixa.cat

FESTIVALS DE MÚSICATorres de Segre (Segrià)...........................................Dia 12. Concert d’orgue del Festival Orgues de Ponent i del Pirineu a l’església. www.torressegre.catLes Borges Blanques (Garrigues) ................Dia 12. Concert d’orgue del Festival Orgues de Ponent i del Pirineu. Tel. 973 14 28 50. www.lesborgesblanques.catLleida (Segrià).........................................................................Dies 16-19. Ponent Roots. Festival de Música Negra. Tel. 973 70 03 19. www.ponentroots.comLleida (Segrià)............................ Dia 12. Jazztardor. Festival de Jazz de Lleida. Concert de Wallace Roney Quintet. Tel. 902 25 00 50. www.turismedelleida.comLleida (Segrià)...................................................................... Dia 10. Jazztardor. Concert de la Big Band de Lleida. Tel. 902 25 00 50. www.turismedelleida.comLleida (Segrià).........................................................................Dia 11. Jazztardor. Concert de Mariola Membrives. Tel. 902 25 00 50. www.turismedelleida.comSudanell (Segrià) ...........................................................................................................................Dia 12. Segrià Corals. Tel. 973 05 48 00. www.segria.catTalarn (Pallars Jussà) .................. Dia 11. Concert d’orgue del Festival Orgues de Ponent i del Pirineu a l’església parroquial. Tel. 973 65 08 12. www.talarn.cat

FIRES I MOSTRESAlmacelles (Segrià) .................................................................Dia 14. Mercat mensual de les botigues d’Almacelles. Tel. 973 74 12 12. www.almacelles.catAlmenar (Segrià)........................................................................................... Dies 11 i 12. Fira de Tastets Gastronòmics. Tel. 973 77 00 13. almenar.ddl.net/Bellpuig (Urgell).............................................................................Dies 11 i 12. Fira-Festa de la Conserva. Tel. 973 32 04 08 / 973 39 00 57. www.bellpuig.catLleida (Segrià)...............................................................................................................Dies 10-12. Saló DeNuvis. Tel. 973 70 50 00. www.turisme.paeria.esMollerussa (Pla d’Urgell) ....................................................................................................................Dies 9-12. Lan Party. Tel. 973 60 34 91. www.fira.comTalarn (Pallars Jussà) ................................................................................................................ Dia 11. Fira de Sant Martí. Tel. 973 65 08 12. www.talarn.catVilanova de Meià (Noguera) .........................................................................Dia 12. Fira de la Perdiu a Vilanova. Tel. 973 41 50 05. www.vilanovademeia.cat

GASTRONOMIADiverses poblacions (Garrigues) ............................................ Dies 4-17. Mostra gastronòmica de les Garrigues. Tel. 973 14 26 58. www.turismegarrigues.com

DIVERSOSAspa (Segrià) ............................................................................................ Dia 11. Vesprades Teatrals a Aspa i Alcoletge. Tel. 973 05 48 00. www.segria.catLleida (Segrià)............................................................................... Dia 10. Una producció nacional de dansa a La Llotja. www.llotjadelleida.cat www.loh.catLleida (Segrià).......................................................................................................... Dia 15. Tenim nassos (actuacions gratuïtes). www.cafedelteatre.comOliana (Alt Urgell) ...............................................................................................................Dies 11 i 12. Oliana Off Road. Tel. 973 47 00 35. www.oliana.catPenelles (Noguera) ..............................................................Dia 12. Diada Europea de l’Enoturisme al Castell del Remei. Tel. 973 61 02 46. www.penelles.catTalarn (Pallars Jussà) ........................................................................................................................Dia 11. Cuina de Fira. Tel. 973 65 08 12. www.talarn.cat

Vilanova de Meià (No-guera)

La històrica Fira de la Per-diu s’ha celebrat durantmés de 600 anys el segondiumenge de novembre, ladata més propera a SantMartí. Enguany aplegamés de 100 expositors, lamajoria del territori i ambproductes autòctons. Laperdiu i les aus exòtiquessón un dels principals re-clams d’una fira amb ca-ràcter familiar que atreul’atenció tant de granscom de petits.

De perdius

Per cinquè any consecu-tiu, l’antiga Fira de SantMartí de Talarn es reorien-ta novament en una jorna-da de circ esperada ja pelsmés petits. Serà dissabte,tot i que diumenge hi haprevist també un especta-cle d’imitació, l’actuaciód’Avi’s Grup i del duo LesSinuoses a la sala poliva-lent i, tot seguit, un ver-

mut de Sant Martí a la pla-ça Doctor Vidal Sivilla.

La fira recorda el quefins al final dels anys sei-xanta va ser una de les fi-res ramaderes més impor-tants de la comarca. Ac-tualment, el circ és la prin-cipal atracció d’una jorna-da de dissabte carregadad’activitats i amb un dinarpopular en què s’ha recu-

perat un dels plats més tí-pics de les fires d’abans,amb patates grogues iprims de corder.

També hi haurà tallersper als més petits (de circ,manualitats, de pintar ca-res i de bombolles de sabógegants) i espectacles depallassos i acrobàcies ambla companyia PanettoneBrothers. ■

El circ arriba a Talarnamb la Fira de Sant Martí

El 3 de setembre passat vacomençar la dinovena edi-ció del Festival de Músicade Tardor Orgues de Po-nent i del Pirineu, cita mu-sical de referència en el pa-norama musical de les ter-res lleidatanes, de Catalu-nya i de la resta de l’Estat.Aquesta edició consta dequinze concerts, que te-nen lloc a diverses pobla-cions. Aquest cap de set-mana hi ha programadesdues cites: la soprano tar-ragonina Maria Altadill,acompanyada a l’orgue perMiquel González, farà de-mà un recital a les esglésiesde Talarn (i de Sant Llo-renç de Lleida el 15 de de-sembre) i el baríton JoanGarcia-Gomà, guardonaten el 8è Concurs Interna-cional de Cant Germans

Pla-Ciutat de Balaguer,oferirà un repertori dedi-cat als compositors Men-delssohn, Händel, Civil,Muset i Miserachs, acom-panyat per l’organista PauRiuró, a les parròquies deles Borges Blanques (di-umenge, 12.15 h) i Torresde Segre (diumenge, 18 h).

El festival encarà oferi-rà el concert de Cornucò-

pia –duet format per JordiMestres a la gralla i Jona-tan Carbó–, que oferirà unrepertori amb obres decompositors catalans a lacatedral de la Seu d’Urgellel 9 de desembre, i el de lasoprano Raquel G. Albar-rán i l’organista Felipe Ló-pez, a l’església de Sant Mi-quel de Vielha e Mijaran el28 de desembre.

Maria José RodríguezLES BORGES BLANQUES

Música d’orgue peral cap setmanaa El baríton Joan Garcia-Gomà actuarà diumenge a lesesglésies de les Borges Blanques i Torres de Segre

Maria Altadill en concert, en una imatge d’arxiu ■ J. SABATER

Presó amb fiançaSUPREM · El magistrat acordal’empresonament de la presidentaForcadell, que pot eludir la mesurasi abona 150.000 euros

RECURSOS · La jutgessa del’Audiencia Nacional confirma lapresó per als consellers perquè,sosté, es manté el risc de fuga

MESA · Corominas, Simó, Guinói Barrufet, en llibertat amb fiançade 25.000 euros, i Nuet, sensemesures cautelars

P6-20

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i RamonaBarrufet, a l’entrada, ahir al matí, a la seu del Tribunal Suprem, on van declarar al llarg del dia ■ EFE

1751

68-1

1495

81w

1815

58-1

1516

89w

Diari NacionalDIVENDRES · 10 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14454 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13324 - EL PUNT

1,20€

NACIONAL P14-15, 11

Les famílies dels deu empresonatsencapçalaran la manifestació convocadaper les entitats demà a Barcelona

L’11-N: diada perla llibertat delspresos polítics

A favor de la llistaunitàriaÉs desitjable una llistaúnica? Elisenda Vilajoliu i

Eulàlia ReguantCUP Capgirem Barcelona

Marta MadrenasAlcaldessa de Girona

Opinió

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l govern legítimde Catalunya ha

anunciat la posada enmarxa d’un comptede Twitter per anar in-formant de la seva ac-

tivitat. ¿Què és un compte de Twittercomparat amb l’aparell d’una adminis-tració autonòmica o, encara més, ambl’estructura d’un estat? Ben poca cosa,certament. Però aquesta no és una si-tuació inèdita en la història de Catalu-nya i cal no menystenir el paper de lapropaganda i de la creació d’un imagi-nari. Prat de la Riba ja va defensar queamb el poder d’un segell i un llibred’actes podria, a través de la Manco-munitat de Catalunya, donar força alsseus ideals. Tarradellas va mantenir envida la institució de la Generalitat ambla possessió d’un segell i paper de car-ta. És per això que és molt importantque el govern legítim dugui a termeuna política comunicativa coordinada,que ens parli dels actes i contactes

que s’estan duent a terme a l’exterior,però també que doni veu als consellersque estan tancats injustament a la pre-só. De fet, aquesta tasca de comunica-ció l’hem trobat a faltar durant unsdies, quan sovint ens hem trobat orfeso desconcertats. El fet que el governlegítim tingui una veu pròpia, no treuque des de l’interior no es pugui seguirtreballant. Aquesta no és tampoc unanovetat en la nostra pròpia història.Mentre Tarradellas mantenia encesa laflama a Saint-Martin-le-Beau, des de laresistència interior es lluitava per lacaiguda del règim franquista i la resti-tució de les institucions catalanes. Noera incompatible una cosa amb l’altra ino significava que es menystingués lainstitució a l’exili pel fet de resistir in-ternament. Com a l’any 1980, amb lesprimeres eleccions catalanes del rè-gim del 78, no necessàriament ha desorgir un govern amb la mateixa distri-bució del de l’època anterior. El que ésimportant, com va passar aleshores,és que es mantingui el compromís in-equívoc amb el punt de partida: ales-hores es tractava de defensar l’auto-nomia, ara de defensar la declaraciód’independència.

E

Keep calmAndreu Pujol

Un segelli un comptede Twitter

El fet que el govern legítimtingui una veu pròpia no treuque des de l’interior no espugui seguir treballant

La vinyetaFer

quests dies estic viatjant esplèn-didament a Nova York, París,Londres... M’hi porta Paul Aus-

ter amb la seva novel·la 4 3 2 1. Jo nosoc lector de novel·les fins que en tro-bo una que em reconcilia amb la ficcióliterària. 4 3 2 1 m’hi ha, momentà-niament, reconciliat. Parla del trajectevital de quatre personatges que esdiuen Ferguson, des que neixen i sónpetits fins que... fins el que Paul Aus-ter me n’expliqui al final. Em faltencent pàgines per enllestir el llibre, queen té prop de nou-centes. Dos Fergu-son ja han estat liquidats per l’autor ino han arribat a l’edat adulta. El des-enllaç dels altres dos m’és, per ara,una incògnita. A vells no hi arribaran,almenys en el llibre. Cent pàgines nopoden incloure més anys que els quehan passat en vuit-centes. No són ger-mans. No es coneixen. Són uns Fergu-son amb pares diferents, cada un ambla seva història, i amics, amigues iamants també diferents, tot i que ambconcomitàncies. Només un, de mo-ment, ha coincidit amb una amistatcomuna. Potser hi ha més casualitatspersonals, però no les he sabut detec-

A

tar. Soc un lector una mica distret. Amés: l’actualitat política del país con-tribueix a la dispersió mental. Un pa-ràgraf, una entrada a les xarxes, i “lanostra” novel·la ja ha canviat.

Els Ferguson són lectors, volen es-criure i són també grans consumidorsde pel·lícules. Els llibres que llegeixen,que suposo que són els que Paul Aus-ter prefereix, fan venir ganes de serllegits. Alguns, una bona dosi, els heconsumit en diferents etapes de la me-va vida. Les pel·lícules que veuen,americanes, europees o orientals, leshe vist totes. En vaig buscar una perinternet per tornar-hi. No la vaig tro-

bar i em vaig quedar enganxat ambuna de Hitchcock, El procés Paradine.No és bona, fins i tot tira a dolenta, pe-rò ja voldrien les bones d’ara tenir cinco deu minuts com aquella i uns actorstan impressionants.

I és que Ferguson, els quatre Fergu-son, soc jo. No vaig ser a Columbia o alMaig del 68 però en vaig rebre notíciesi conseqüències. També de les protes-tes contra la guerra del Vietnam, deles lluites antiracials... Els dos Kenne-dy assassinats, Luther King, el jazz, elrock, els Beatles... Fumar, beure. En-amorar-se... Els Ferguson, cap delsquals no té germans, són els meus ger-mans grans, que m’acompanyen a No-va York, París, Londres o, de petits,als campaments de llobatons. La JeanSeberg venent el Herald Tribune alscamps Elisis: ja està dit tot. El pared’un dels Ferguson treballa al HeraldTribune, diari que va tancar i ja noexisteix, liquidat. Com la Seberg.

Un apunt important. Si la prosa i laperícia narrativa de Paul Auster sónadmirables, els meus compliments peruna traducció tan exemplar com laque n’ofereix Albert Nolla.

“Paul Austerretrata els anys deles grans agitacionspersonals i socials

Manuel CuyàsVuits i nous

Soc en Ferguson

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Concep-ció Casals. http://epa.cat/c/mzywz5

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

El jutge del Tribunal SupremPablo Llanera va decretar

ahir presó per a la presidenta delParlament, Carme Forcadell, eludi-ble amb una fiança de 150.000 eu-ros, i llibertat sota fiança de 25.000euros per a quatre membres mésde la mesa de la institució, Lluís Ma-ria Corominas, Anna Simó, LluísGuinó i Ramona Barrufet. Aquestadecisió, inèdita en la justícia espa-nyola, ja que el Suprem no havia de-cretat cap presó provisional com amesura cautelar en els darrers vintanys, és un exemple més que la re-pressió de l’Estat espanyol contrael pacífic moviment independentis-ta català no s’atura. Ahir es va de-cretar presó contra la presidenta dela segona institució del país, i es vafer per motius polítics. La fiscalia hafabulat una rebel·lió violenta perpoder empresonar els membres delgovern i els del Parlament, i la jut-gessa de l’Audiencia Nacional Car-men Lamela i el jutge del Supremels l’han comprat.

La injusta decisió d’ahir –lapresidenta i la mesa del Parlamentnomés van permetre que unes me-sures polítiques es poguessin de-batre i votar– provoca, a més, unproblema al sistema judicial espa-nyol, un sistema que ha demostratsobradament en aquest procéscontra el sobiranisme català quesegueix fil per randa el que li mar-quen la fiscalia i, per tant, el governdel PP. Ahir el jutge va contradir enpart la fiscalia, però va castigar For-cadell com a exemple cap a tot elmoviment. El problema és que l’Au-diencia Nacional no va donar tempsa les defenses i va decretar presó.Ahir el Suprem, que havia estatmés garantista i havia permès alsacusats defensar-se, com es va de-mostrar amb el canvi d’estratègiad’ells, va decretar presó, però eludi-ble amb fiança. La justícia no ésigual per a tothom.

Repressiósenseaturador

EDITORIAL

odria molt ben ser, tan entre-tinguts com estem amb protes-tes, detencions i declaracions al

jutjat, que els hagués passat desaper-cebuda la compareixença que ManuelMorocho, un dels policies de la UDEF,va fer dilluns en la comissió que inves-tiga el cas Gürtel. Aquest tal Morocho,que ni vostè ni jo sabíem qui era finsque en vam veure les imatges, és el se-nyor de la UDEF, de la unitat de delic-tes econòmics i fiscals de la GuàrdiaCivil, que està al capdavant de la in-vestigació del cas Gürtel. “Es tractad’una organització que ha operat du-rant molt temps i ha arribat a parasi-tar les administracions”, va dir Moro-cho en referir-se a la trama del PP que,entre d’altres coses, repartia sobres acàrrecs d’aquest partit. Va parlar de“corrupció en estat pur” i d’una tramade més de dues-centes persones amb“una profunda penetració i control”. Iquan li van preguntar qui era a la llista

P “A vostès elsestranya que el PPparli només deCatalunya?

de receptors dels coneguts papers deBárcenas, va ser clar:

-En aquesta llista hi figura el senyorTrillo?

-Sí.-I el senyor Álvarez Cascos?-Indiciàriament, sí.I el senyor Mariano Rajoy?-Indiciàriament, sí.-El conjunt de secretaris generals

del PP?-Indiciàriament, sí.A vostès els estranya que el PP hagi

convertit la situació a Catalunya en elprincipal objectiu d’aquesta legislatu-ra?

A vostès els estranya que el presi-dent Rajoy i la vicepresidenta SorayaSáenz es passin el dia carregant con-tra Puigdemont, Junqueras, les enti-tats sobiranistes i contra tothom quies mogui a Catalunya?

De què volen que parlin, si no? Delcas Gürtel?

Si volen parlar del cas Gürtel i del’extresorer del PP hauran de reconèi-xer, un dia o altre, que tots plegats esvan passar pel folre aquesta legalitatque tant defensen quan es parla de Ca-talunya. I potser l’article 155 se l’hau-rien d’aplicar a casa seva.

Ep, i tot això dit sempre amb unpresumptament al capdavant.

El presumptament, recordin-ho,només el poden suprimir quan parlinde Catalunya.

No tenen vergonya.

Indiciàriament, síXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Malgrat les reiterades demandes del Tercer Sector,continuen sense desencallar-se les subvencionsper valor de 10 milions d’euros que han de rebre531 entitats. El laberint burocràtic que ha provocatla intervenció dels comptes fa que els ajuts no arri-bin i posin en perill nombrosos projectes.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Ofec al Tercer Sector

El govern legítim de Catalunya, el que va sorgir deles urnes el 27-S, va anunciar ahir, a travésd’aquest diari, que posa en marxa una estructuraestable a Bèlgica. L’Estat ha desembarcat a Cata-lunya amb la intenció de destruir l’autogovern, ical plantar-hi cara.

-+=

-+=

Contra els presos políticsTanja Fajon

El govern, en marxaCarles Puigdemont

-+=

Cristóbal Montoro

La vicepresidenta de l’Aliança Progressista deSocialistes i Demòcrates al Parlament europeu,Tanja Fajon, es va manifestar ahir contra els presospolítics a l’Estat espanyol. També l’exalcalde deTerrassa, Jordi Ballart. Sembla que hi ha socialis-tes, no independentistes, que ho tenen més clar.

SOTSCAP DELS SOCIALISTES A L’EUROCAMBRA

MINISTRE D’ECONOMIA

De reüllOdei A.-Etxearte

Respondrei renunciar

o respondre a les preguntes de la fiscalia és un dret.Però exercir-lo podria haver costat la presó

provisional incondicional per a la majoria de membresdel govern. Així ho va apuntar fa una setmana el fiscalgeneral de l’Estat, José Manuel Maza, que intuïa que lajutge de l’Audiencia Nacional hauria decretat mesuresdiferents si haguessin contestat al fiscal. Ahir, elsmembres sobiranistes de la mesa del Parlament vanoptar per respondre-les al Suprem. Feia alguns dies ques’havien publicat filtracions als mitjans en aquesta línia,

tot apuntant que La Moncloa estariaincòmoda amb tants dirigents a lespresons. Així que si declaraven queacaten la Constitució i que nopersistiran en l’execució de laindependència, els suggerien,podrien eludir l’empresonament.Casualitat? Parcialment, ha estat

així. Haurien admès que renuncien a tirar endavant elprocés i Carme Forcadell hauria insistit en launilateralitat, cosa que explicaria que hagi de dipositaruna fiança de 150.000 euros i sense marge peraconseguir-los, a diferència de la resta. Això prova quesón també les declaracions, i no només els fets, el que esjutja. Forcadell va acatar de seguida la dissolució delParlament en aplicació del 155. Quina prova mésnecessiten? Com podria reincidir? Les institucionsespanyoles persegueixen la humiliació. Forcadell dorminta la presó. El càstig exemplaritzant, perquè mai mésningú no gosi qüestionar la unitat d’Espanya.

N

Persegueixenla humiliació,el càstigexempla-ritzant

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Donald Trump aconsegueix lapresidència i la majoria a lesdues cambres. Clinton demanaun vot de confiança per al líderrepublicà.

10anys

20anys

Els tres tripulants de Girjetretinguts al Txad acusats detràfic de menors arriben aMadrid després d’haver estatsetze dies a la presó.

CiU estudia si introduir retocsen l’etiquetatge a la nova llei delcatalà. Vol evitar futuresreserves de la UE icontenciosos jurídics.

Guanya Trump Tripulants retinguts Nova llei del catalàTal diacomavui fa...

“De mica enmica la informacióés progressivamentsubstituïda per laprofecia

s clar que m’interessa molt el futurperquè és allà on passaré la restade la meva vida; però cada vegada

més, i dia a dia, les notícies a la ràdio,als diaris i a la televisió prenen un airemés i més estrany. Sempre m’haviaimaginat que els mitjans eren per do-nar notícies del que havia passat, i encanvi trobo que cada vegada més ensanuncien el que passarà. Llegeixo queuna cadena alimentària invertirà 200milions i crearà més de mil llocs de tre-ball nou, en dos anys. Escolto a la ràdioque la Fundació Miró tancarà les sevessales de manera indefinida. Que Renfees compromet, a partir de la primaveradel 2018, a adaptar tres estacions aMontcada i Reixac. Que el detergentPerlan canviarà la seva propaganda,perquè la d’ara és sexista. Que Cantiza-no substituirà Isabel Gemio a Onda Ce-ro. Que d’aquí a dos mesos Ryanair mo-dificarà les normes d’equipatge. Que elmuseu de cera de Madrid tindrà la figu-ra d’Isabel Preysler i que Terelu Cam-pos tornarà a canviar de look.

I AIXÍ DE MICA EN MICA la informació és

Éprogressivament substituïda per laprofecia, que semblava reservada alshomes i dones del temps. Però ja se sap:quanta menys credibilitat tenenaquests homes i dones, que són autèn-tics ídols informatius, més futurologiahi ha d’haver a les notícies. Tenintdoncs en compte la bona fe dels profes-sionals de la informació per una banda,i la imprevisió dels esdeveniments di-guem-ne polítics per l’altra, em perme-tria suggerir als periodistes aficionatsa la bonaventura, uns titulars més sen-sacionals i atractius. Per exemple: elministre d’assumptes interiors anirà a

l’excusat un nombre indeterminat devegades durant les pròximes setma-nes, segons sabem de fonts fidedignes.O bé: tots nosaltres morirem, ha decla-rat el flamant premi Nobel de medici-na. O encara: segons els càlculs delMassachussets Institut Technology,des d’ahir la fi del món s’ha apropatvint-i-quatre hores.

MENTRE NO ARRIBI AIXÒ o coses sem-blants, continuarem avorrits. I calrecordar que l’avorriment, tal com vadir un famós poeta, no neix pas de launiformitat. L’avorriment aparegué eldia que, per primera vegada, un anima-dor de ràdio o de televisió demoníac,gandul o irresponsable, s’inventà aixòde fer parlar un cantant, un cuiner, unpolític o un futbolista, en tertúlies i pro-grames que no eren ni de música, ni decuina, ni de política ni de futbol.Malgrat tot, el món se’m va simplifi-cant des que vaig aprenent amb certe-sa que res (llevat dels infants, el DomPérignon i els fesols de Santa Pau esto-fats amb morro de porc salat) no me-reix ser pres seriosament.

Josep Valls. Escriptor

PrediccionsTribuna

fortunadamentno tothom coneix

l’Audiencia Nacionalper dins, però potsertothom ha viscut unaexperiència similar a

la de quedar amb una amiga o un amicamb els quals fa temps que es volcompartir un cafè de conversa reposa-da i que, arribat el moment, el primerque fa ella o ell és posar el mòbil sobrela taula. Des d’aquest precís moment,el mòbil ja no és un mòbil, és una ame-naça que, si el que dius no és interes-sant, sempre hi ha una realitat paral·le-la que rivalitza amb tu per captarl’atenció i contraprogramar la teva pre-sència. Sí, és cert, sovint fins i tot en elsupòsit d’una conversa interessant nos’està lliure de ser interromput per unWhatsApp presumptament urgent oun acudit que pot esperar. El dijous 2de novembre, la jutgessa de l’Audien-cia Carmen Lamela citava vuit perso-nes per a les quals aquella conversaera una de les més transcendentals deles seves vides. Deixar de compartir elsopar amb la parella, no fer un petó de

bona nit a un fill, no viure el primersomriure (o la primera discussió) delmatí, no atendre una mare dependent,perdre el telèfon mòbil... Tot això i moltmés estava en joc en la conversa exigi-da per Lamela a vuit persones que ellanomés havia vist per televisió. I, arribatel moment, què va fer Lamela? Segonsels advocats que van presenciar els in-terrogatoris, Lamela va posar el seumòbil sobre la taula i no va deixar demirar la pantalla. Vuit persones adultesque es juguen una privació de llibertatamb un horitzó penal que el fiscal volque sigui de trenta anys i al davant unajutgessa que tecleja una pantalla comun adolescent distret. Quin dramaturgimaginaria una escena com aquesta? Ila distracció es paga: si hagués prestatatenció, potser Lamela no hauria citata la interlocutòria Raül Romeva com a“Raúl” ni Jordi Turull com a “Turul”. I siLamela enviés amb la seva distraccióuna metàfora de la desatenció estatalamb l’anhel de votar d’un poble? I siLamela fos només incapaç de concen-trar-se davant el més dur tràngol devuit adults i les seves famílies? I si elsdos supòsits fossin igual de tràgics?

A

Full de rutaDavid Portabella

Lamela i elmòbil

Vuit adults que es juguen unaprivació de llibertat i a davantla jutgessa tecleja la pantallacom un adolescent distret

Un objectiuprioritarib El nostre país està vivint untemps especial d’una grantranscendència. Uns mo-ments carregats d’emocions,inquietuds, neguits, pors i in-certeses. I de molta indigna-ció, però també d’il·lusió i es-perança. Dintre d’aquest gar-buix de sensacions, els dar-rers dies en tinc dues que vol-dria exposar aquí perquè emsemblen significatives i opor-tunes. I ho faig, és evident, desd’una posició mental i emoci-onal identificada amb un pro-cés que, tant si ens agradacom si no, ens afecta a tots.D’una banda, faig una valora-ció molt positiva de la capaci-tat d’autoorganització delnostre poble, demostrada fentun referèndum en unes condi-cions de gran violència re-pressiva, i també en la capaci-tat de bloquejar les comunica-cions per carretera del paísdurant la jornada del dia 8.

D’altra banda, tinc molt clarque, ara, el nostre objectiuprioritari és guanyar les elec-cions del 21-D. I per fer-ho noens ajudarà gens ni mica quedurant els dies que manquense segueixin bloquejant lescarreteres. Emocionalmententenc aquests actes. La re-pressió que estem patint ésintolerable. I ben segur queseran necessaris quan el go-vern espanyol no accepti el re-sultat electoral si guanya l’in-dependentisme. Ara, però,ens resten vots. Les molèstiesque ocasionen als usuaris fanque molts dels no del tot con-vençuts dels beneficis de la in-dependència s’hi posin encontra. Això no ens interessagens.JAUME GARCIA RUIZManresa (Bages)

La “democràcia”del PPb Al final, després de tot, ésuna pena que cap polític de

l’Estat espanyol hagi tingutl’habilitat, la integritat o la de-cència de convertir la situacióviscuda a Catalunya en unaoportunitat per reinventar Es-panya en una societat mésigualitària. Si hi hagués hagutmés dirigents polítics apos-tant pel sentit comú abansque pel 155, no seríem onsom. Si hi hagués hagut vo-luntat real de diàleg, el Parla-ment no hauria proclamat laRepública. Si s’hagués cedit aacordar un referèndum pac-tat, no hauríem arribat aaquest extrem de fractura so-cial. I si el PP fos un partit de-mocràtic, no existiria tal per-secució contra els polítics i lesinstitucions públiques catala-nes.

Malauradament, ara comara ni els Jordis ni els conse-llers del govern disposen d’undret tan bàsic com és la lliber-tat, el 155 ha anul·lat les com-petències del Parlament deCatalunya i la campanya elec-toral dels partits independen-

tistes pel 21-D es farà des deles presons. Per això, hem deproclamar als quatre ventsque els polítics independen-tistes no són revolucionaris nicolpistes. Simplement hancomplert la voluntat d’un po-ble digne i pacífic que és cons-tantment trepitjat.ANNA ALBERTÍ ESTEBACassà de la Selva (Gironès)

Si guanyés elpluralismeb Malauradament, situacionscom la marxa d’empreses oles mesures uninacionals im-posades pel govern són el pade cada dia: l’aplicació del 155o l’empresonament de polí-tics, com bé tots coneixem.Tot i això, hi ha una qüestióque preocupa la societat en laseva amplitud i a la qual no esdona resposta: què passarà siguanya l’independentisme enles eleccions del 21-D?NOEMÍ MORILLASRipollet (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

a fred ha arribat aCatalunya pocs

dies o poques horesabans de dimecres.Depèn dels llocs. Tam-bé segons els llocs, di-mecres passat es van

tallar les carreteres, les autopistes o lesvies de tren i alguns establiments vantancar. Canviava segons el lloc on es viuo segons on s’anés a manifestar-se o amirar què passava. Però tenir una idea decom estava anant aquesta aturada tam-bé depenia dels grups de WhatsApp aquè es pertany i dels mitjans de comuni-cació –digitals o no– on ens vam infor-mar. O desinformar, perquè, tal com re-peteix Stephan Zweig a El món d’ahir, vi-vim entre paraules que no són veritat.Ara recordo que, quan vaig llegir El mónd’ahir, però, no vaig pensar tampoc quehi hagués només veritat en el que haviaescrit Zweig. Hi havia també interès. Jasé que ara l’he dita grossa perquè, justa-ment, després d’anys de no ser llegit,Zweig ha tornat a estar de moda gràciesa aquest llibre. I s’ha anat llegint i citantfins que s’ha convertit en una menad’icona. Agradant-me com em va agra-dar, no vaig poder evitar de pensar, noobstant, que en el món d’ahir que Zweigenyorava una elit culta, educada, benpeixada i no pas del tot separada del po-der havia estat derrotada per l’elit violen-ta, bàrbara, repressora i sectària del móndel comunisme o del tercer Reich. Entots tres casos, la gent quedava un xiclluny. No tan a part com en el temps delsreis absoluts, però déu-n’hi-do. I ara emsembla que és anant contra aquest que-dar a part perquè passa el que està pas-sant a Catalunya. Una revolució. SenseDéu, sense estat, sense els líders intel-lectuals convencionals o els partits polí-tics de sempre, avui molts catalans sa-bem que estem sols. O quasi. I que notindrem cap lloc si no som capaços defer-nos-en un. Perquè si no, dels de dalt–ben entès: de tots els de dalt–, anantbé, només ens n’arribaran engrunes.

L

De set en setXavier Cortadellas

El món d’avui

Jean Claude Juncker, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA

“Els nacionalismes són un verí que impedeix que Europatreballi de manera conjunta”

La frase del dia

“Aquesta és laclau del conflicteamb Espanya: laresistència deCatalunya actuacom un contrapoderenfront del poderde l’Estat

om veiem aquests dies amb l’arti-cle 155 i l’ocupació de les institu-cions catalanes, el poder cor-

romp qui el sustenta i vol humiliar quiel pateix. Però l’intent de posar fi a ladominació, o, si més no, de limitar-la,requereix un altre poder. I aquí sorgeixla paradoxa. Si, per oposar-se a un po-der imposat, s’utilitza un altre poderdel mateix gènere, el cercle de la domi-nació perdura i, amb ell, el cercle de laviolència. Els detentors de valors so-cials de justícia i llibertat, quan impug-nen el poder, esdevenen administra-dors de la dominació i la injustícia quanl’assoleixen. El moviment independen-tista no ha jugat la carta de la domina-ció i la violència; per aquesta raó, no hapogut construir un poder d’estat.D’aquí, el “buit” que ha tingut lloc des-prés de la proclamació de la República.

ENFRONT DEL PODER IMPOSAT, hi ha unaaltra forma de poder: el que no s’im-po-sa a la voluntat de l’altre, sinó que n’ex-posa la pròpia. Entre dues parts en con-flicte, la que ex-posa la pròpia voluntatno pretén dominar l’altra, sinó impedirde ser dominada. Tampoc no intentasubstituir la voluntat aliena, sinó exer-cir la pròpia sense traves. Si anome-nem “poder” la imposició de la voluntatd’un subjecte “contra tota resistència”,aquesta altra forma de força social se-ria la resistència contra tota mena depoder. Podríem anomenar-la, doncs,“contrapoder”. Poder i contrapoder so-vint es confonen, però són del tot dife-rents. Aquesta és la clau del conflicteamb Espanya: la resistència de Catalu-nya actua com un contrapoder enfrontdel poder de l’Estat.

MENTRE QUE EL PODER imposat consis-teix en la capacitat d’obstruir les ac-cions i propòsits dels altres i substituir-los pels propis, el contrapoder és la ca-pacitat de dur a terme les accions perun mateix i determinar-les per volun-

C tat pròpia. El contrapoder pot exerciraquesta capacitat protegint la seva ac-ció de la intromissió del poder, o, inver-sament, controlant-lo o participant-hi.L’Estat espanyol no tolera el control nila participació del contrapoder català i,en conseqüència, aquest ha hagut delluitar contra la intromissió del poderespanyol a fi d’actuar segons la pròpiavoluntat.

EL PODER IMPLICA LA dominació d’un in-dividu o grup sobre la resta: és, sempre,particular. Si entenem com a “poble” elconjunt de persones que componenuna associació, el poder és sempre so-bre o per al poble, però mai del poble.En canvi, el contrapoder pot ser gene-ral, perquè no pretén imposar la sevavoluntat sobre cap grup de la societat, ité un sentit contrari al poder imposat:representa una situació en la qual cappersona o grup no estaria sotmès a undomini particular i cadascú tindria ca-pacitat per determinar la seva vida persi mateix. El combat ètic de l’indepen-dentisme respon a la característica depermetre a un grup nacional la capaci-

tat per determinar el seu futur.

ATÈS QUE HA DE DOBLEGAR les voluntatsalienes, el poder imposat només pot serviolent. Pot tractar-se d’una violènciafísica, amb la repressió, l’acció militar,o la marginació social; o mental, amb lapropaganda, el control dels mitjansde comunicació, i l’educació; o legal,mitjançant un sistema de normes coac-tives. El contrapoder, en canvi, intentadetenir la violència del poder. Com queno im-posa, sinó que ex-posa la sevavoluntat davant els altres, el seu àmbités el de la comunicació, no pas el de laviolència. Si pogués ser totalment pur,seria no-violent. Contra la imposiciódel poder, oposa la resistència d’un va-lor comunament acceptat. Els seusprocediments són, doncs, contrarisa la violència. Exerceixen una no-vio-lència activa. Els seus usos se saltenla norma imposada: la vaga, la dissidèn-cia crítica, individual o col·lectiva, laresistència organitzada de la societatcivil enfront de l’Estat, la desobedièn-cia, etc. Altres accions són positives,perquè intenten reemplaçar, en totsels espais socials, la imposició per la to-lerància, el conflicte per la cooperació,l’enfrontament per la negociació i eldiàleg. Si el màxim poder pot compor-tar la màxima violència, el màxim con-trapoder tendeix a la violència mínima.No cal afegir cap comentari a aquestapartat.

LA FINALITAT DEL PODER és aconseguir elmàxim domini d’una de les seves partssobre el cos social. En canvi, la finalitatdel contrapoder és assolir el domini delconjunt social per si mateix. En el seulímit, planteja l’abolició de tot poder. Itornem al començament: la pulsió dis-tributiva del poder pel moviment inde-pendentista n’explica les dificultatsper concentrar-lo en la forma pròpiadels estats i els dubtes a l’hora de soste-nir la República proclamada.

Julià de Jòdar. Escriptor

Poder i contrapoderTribuna

Una setmana després del’empresonament sensecondicions de mig governde la Generalitat dictatper l’Audiencia Nacional,el Tribunal Suprem va dic-tar ahir la presó eludiblesota una fiança de150.000 euros per a la pre-sidenta del Parlament,Carme Forcadell, investi-gada pels mateixos delic-tes de rebel·lió, sedició imalversació. Davant unafiscalia implacable que nova acceptar ni la matisacióque la DUI aprovada el 27d’octubre va ser una reso-lució de caràcter declara-tiu i simbòlic i va exigir sí osí la presó incondicionalper a Forcadell i per als al-tres membres de la mesa,el magistrat Pablo Llarenava acabar imposant unafiança elevada –el tripleque la imposada al dimititSanti Vila– a l’encara pre-sidenta del Parlament, vaacordar la llibertat sotafiança de 25.000 euros perals membres de la mesaLluís Guinó, Anna Simó,Lluís Corominas i RamonaBarrufet, i va deixar en lli-bertat Joan Josep Nuet.Tots ells tenen set dies perreunir els diners en unamesura que ara desafia elcriteri de l’Audiencia.

La presó preventiva so-ta fiança és una mesura

tan excepcional que l’únicantecedent en la històriadel Suprem data del 1997amb la mesa nacionald’Herri Batasuna. El quela fiscalia demanava a Lla-rena, doncs, era que adop-tés la primera presó incon-dicional de tota la històriade l’alt tribunal.

A última hora de la nit,Forcadell va ser conduïdaal centre penitenciari d’Al-calá Meco, on va passar lanit i d’on confia sortir du-

rant el dia d’avui. “La caixade solidaritat cobrirà lesfiances dels membres de lamesa del Parlament. Noesteu sols”, va reaccionarl’Assemblea Nacional deCatalunya (ANC) a la fixa-ció de les fiances. Un copabonades les fiances, eljutge els imposa a totsl’obligació de presentar-seun cop per setmana alTSJC, l’entrega del seupassaport i la prohibiciód’abandonar el territori del’Estat espanyol. El jutgeLlarena, alhora, els avisaque les mesures cautelarses podrien endurir “sis’evidenciés un retorn al’activitat il·legal”.

La comunicació de la

presó sota fiança arribavaa les deu de la nit, tretzehores després de la citacióa Forcadell a les nou delmatí i com a colofó a sethores de declaració en quèels citats van respondreals seus advocats i tambéals fiscals Fidel Cadena iConsuelo Madrigal. Si béfonts judicials veien en elfet de contestar al fiscal uncanvi d’estratègia respec-te el que havien fet set diesabans el vicepresidentOriol Junqueras i els setconsellers a l’Audiencia, elcert és que Llarena va sermés garantista que la sevacol·lega Carmen Lamela iva concedir una setmanamés per a la preparació deles defenses.

Obligació de renegarD’acord amb la pauta dic-tada pel fiscal general del’estat, José Manuel Maza,l’interrogatori dels fiscalsva voler arrossegar els in-vestigats a retractar-se dequalsevol pas en el seu an-hel sobiranista per la viade renegar de tot el fet endies previs i posteriors al27 d’octubre, realitzar unacatament explícit de laConstitució i, al mateixtemps, reconèixer que lasuspensió de l’autogovernde l’article 155 és el marcvigent a Catalunya. Si béForcadell va concedir quela DUI tenia un “caràctersimbòlic” més que efectiu,

també va advertir que enl’exercici del seu càrrecsempre va permetre totsels debats sense prejutjar-ne el contingut i no va ab-jurar del tot de la via unila-teral, i això no va satisferels fiscals interrogadors.

Insensible a qualsevolcol·laboració, no obstantaixò, la fiscalia va acabarreclamant una presó in-condicional sense fiançaper a Forcadell, Lluís Co-rominas, Lluís Guinó i An-na Simó, com la de Jun-queras i els set consellers. Iaixò que el mateix minis-tre de l’Interior, Juan Ig-nacio Zoido, no amagavaahir que el magistrat Lla-rena del Suprem i el fiscal

havien de ser ahir més re-ceptius a l’actitud de col-laboració dels investigats.“El primer és valorar lallei, i sense dubte tambéanalitzarà el context i lescircumstàncies que con-corrin en cadascú i, sobre-tot, també la col·laboracióque es mostri en l’esclari-ment dels fets”, va esgri-mir Zoido tot obrint la por-ta a una justícia més suauque la que va impartir lajutgessa Lamela a l’Au-diencia.

Espanya contra EspanyaSi el focus diplomàtic quetenallava l’Estat espanyolera fins ahir la disparitatde tracte entre la justícia

belga –amb la concessió dela llibertat vigilada a Car-les Puigdemont i els qua-tre consellers exiliats– il’espanyola, des d’ahir el li-tigi que s’obre de bat a bata Mariano Rajoy és la doblecara amb què la pròpia jus-tícia estatal afronta el ma-teix delicte de rebel·lió–que pot tenir un horitzópenal de fins a 30 anys– alSuprem i a l’Audiencia.Ras i curt: el que fins al diad’ahir era un partit entreEspanya i Bèlgica és aratambé un duel fratricidaEspanya contra Espanya.Segons fonts judicials, elque seria el següent pasmés lògic és que, un copdesautoritzada Lamela

Presó ambfiança pera Forcadell

David PortabellaMADRID

DUR El Suprem empresona la presidenta del Parlament finsque no pagui 150.000 euros i rebat l’Audiencia AS Els acusatsprecisen l’abast simbòlic de la DUI PREC El fiscal exigia presó

Forcadell arribant, ahir, alSuprem i, al costat, SimóCorominas, Guinó, Barrufet iNuet, un cop en vansortir ■ EFE/ AFP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Forcadell passa lanit a Alcalá Mecoi confia podersortir-ne avui

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 20176 |

L’agrupaciód’electors superaja les 426.000signatures

La magistradaafirma que esmanté el risc defuga i la reiteraciódelictiva

Puigdemontredobla lapressió per lallista unitària

Lamelaconfirma lapresó per alsvuit consellersNacional

pel Suprem, sigui ara l’alttribunal el que assumeixitotes les causes que envol-ten l’1 d’octubre i la DUI enuna macrocausa.

“Per parlar i votar!”A les onze de la nit, el pre-sident de la Generalitat,Carles Puigdemont, reac-

cionava des de l’exili deBrussel·les. “Carme For-cadell farà nit a la presóper haver permès el debatdemocràtic. Per permetreparlar i votar! Així és la de-mocràcia espanyola”, valamentar. També des deBrussel·les, la ministra deDefensa, María Dolores de

Cospedal, l’havia rebatuthores abans: “És una granfal·làcia. Ningú a Espanyava a la presó per pensar di-ferent o ser independentis-ta.”

L’ingrés a Alcalá Meco ala mitjanit posava fi a unllarg dia en què l’arribadade Forcadell i dels cinc

membres de la mesa a lesnou del matí va ser corejadaamb crits de “No esteusols!” i “¡Madrid está con elpueblo catalán! que vanapagar les veus de “¡Puig-demont a prisión!” dels fei-xistes de Falange i d’HogarSocial. Entre els presentshi havia diputats, senadorsi electes del PDeCAT (Car-les Campuzano, Jordi Xu-clà, Marta Pascal), d’ERC(Teresa Jordà, Joan Olòriz,Joan Capdevila), d’En Co-mú Podem (Xavier Domè-nech), d’EH Bildu (Jon Iñ-arritu), a més d’AlbanoDante Fachin. No hi havia,però, cap representant dela direcció de Pablo Iglesiasa Podem ni del PNB. ■

“Puigdemont diu unagran fal·làcia. Ningú aEspanya va a la presóper pensar diferent oser independentista”María Dolores de CospedalMINISTRA DE DEFENSA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El primer és valorarla llei i sens dubte elcontext i sobretot lacol·laboració ambl’esclariment del fet”Juan Ignacio ZoidoMINISTRE DE L’INTERIOR

“Forcadell farà nit ala presó per permetreparlar i votar! Així és lademocràciaespanyola”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

Sí, és un càstigL’APUNT fa una setmana per l’Audiencia Nacional, que va em-

presonar vuit membres del govern que es mantenenprivats de llibertat, el càstig per a Forcadell és moltdur. I més tenint en compte que es tracta de la segonaautoritat del país i que segueix en funcions en el càr-rec fins a les eleccions del 21-D. Que la fiança no ensfaci perdre la perspectiva. La repressió segueix.Anna Serrano

El jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena va decretarahir a la nit presó eludible amb fiança de 150.000 eu-ros per a la presidenta del Parlament, Carme Forca-dell. I també per a Lluís Corominas, Anna Simó, LluísGuinó i Ramona Barrufet si abonen 25.000 euros.Joan Josep Nuet va quedar en llibertat. Si bé és certque l’alt tribunal es desmarca de l’estratègia seguida

1800

91-1

1494

92®

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

8011

75-1

1755

91®

Les reaccions a la decisiódel jutge del Suprem de de-cretar presó amb fiançaper a la presidenta del Par-lament, Carme Forcadell,no es van fer esperar, i lamajoria de dirigents polí-tics van considerar que, denou, es tractava d’una me-sura desproporcionada.Cal destacar que Forcadellés a hores d’ara l’única di-rigent que ostenta càrrecpúblic com a presidenta dela Diputació Permanentdel Parlament.

Les primeres piuladesde suport provenien delscomptes de Twitterd’Oriol Junqueras i AlbanoDante Fachin quan encaraes desconeixien tots elsdetalls de la mesura. “Permolt llarga que sigui latempesta, el sol sempretorna a brillar entre els nú-vols”, es va piular des delcompte del vicepresidenten senyal de suport. Lamostra d’afecte del conse-ller contrastava amb la

contundència de l’exdipu-tat de Catalunya Sí Que esPot, per a qui la mesuracautelar “no és tolerable”,i va reiterar la necessitatd’aprofitar el 21-D per “po-sar a lloc” el govern del PP.Per l’exdiputada de la CUPMireia Boya, “no és unabona notícia” i va dema-

nar que “no es normalitzila repressió”. Boya insistiaque Forcadell “només ha-via permès el debat al Par-lament” i considera que lamesura “obeeix a una de-cisió per fer-nos mal col-lectivament”, etzibava.“No pararem. Els estemguanyant”, finalitzava la

piulada. “La dignitat de laCarme davant de tanta in-justícia, intolerància i ca-talanofòbia”, resava la piu-lada del compte del dipu-tat republicà JoanTardà. Indignat s’expres-sava el company de grupparlamentari de Forca-dell, Lluís Llach. Només

una nit a la presó és una in-dignitat i una ofensa a totel poble català”, sentencia-va, i Antoni Castellà, deDemòcrates: “És el que téuna dictadura, primer re-primeixen brutalment idesprés una mica menys isi et descuides encara hasde donar les gràcies”, la-

mentava. Per part delPSC, el secretari d’orga-nització, Salvador Illa, desdels estudis de TV3, consi-derava la mesura una mi-ca més proporcionada quela presó decretada per alsmembres del govern i elslíders de les entitats inde-pendentistes. ■

E.AnsolaBARCELONA

a Puigdemont recorda que l’únic delicte de la presidenta va ser permetre el debat parlamentaria Els sobiranistes troben “intolerant” i “injust” que la presidenta passi una sola nit a la presó

Exdiputats titllen la mesurade “càstig” i “ofensa greu”

El vicepresident primer de la mesa del Parlament, Lluís Guinó, ahir entrant al Tribunal Suprem ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No és una bonanotícia. No normalitzemla repressió. Forcadellnomés ha permès eldebat al Parlament”Mireia BoyaEXDIPUTADA DE LA CUP

“Per llarga que sigui latempesta, el sol torna abrillar. Abraçadaimmensa! @AnnaSimo@ForcadellCarme”Oriol JunquerasVICEPRESIDENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Que Forcadell passiuna nit a la presó en unpaís governat per unabanda de lladres comel PP no és tolerable”Albano-Dante FachinEXDIPUTAT CATALUNYA SÍ QUE ES POT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“@ForcadellCarme ala presó. No ho mereix:ni una nit, ni unaestona... ni tan solsveure-la de lluny”Assumpció LaillaEXDIPUTADA DE JUNTS PEL SÍ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 9

La magistrada de l’Au-diencia Nacional CarmenLamela ha rebutjat posaren llibertat el vicepresi-dent del govern, Oriol Jun-queras, i els consellers Do-lors Bassa, Carles Mundó,Raül Romeva, JoaquimForn, Meritxell Borràs,Jordi Turull i Josep Rull,que estan en penals de Ma-drid des del 2 de novembrepassat. La jutgessa ho vacomunicar dimecres alvespre però la seva resolu-ció amb l’argumentació noes va entregar a les defen-ses perquè ahir era festa aMadrid. Ahir només es vasaber que la magistradareitera la seva posició, dic-tada fa una setmana, per-què considera que es man-té el risc de fuga i el de re-iteració delictiva per partdels consellers, dels quals,tot i ser destituïts pel go-vern espanyol, asseguraque formen part d’un gruporganitzat per tirar enda-vant “el moviment seces-sionista” a Catalunya.

Ara les defenses delsconsellers tornaran a de-manar la seva posada enllibertat, però aquest cop ala sala penal de l’AudienciaNacional, formada percinc magistrats, i no a lamateixa jutgessa. No obs-tant això, la sala penal se-gona de l’Audiencia Nacio-

nal va confirmar, dime-cres passat, la presó provi-sional sense fiança impo-sada per Lamela als presi-dents de l’Assemblea Na-cional Catalana (ACN) id’Òmnium Cultural, JordiSànchez i Jordi Cuixart,en considerar també quehi ha risc de fugida per lagravetat del delicte de quèse’ls acusa, el de sedició,castigat amb fins a quinzeanys de presó, i també per-què poden donar-los co-bertura el president Car-les Puigdemont i la meitat

del govern a l’exili a Bèlgi-ca. La petició de llibertatper les defenses és il·limi-tada en el procés penal.

Els consellers tambépoden demanar tornar acomparèixer davant lamagistrada Lamela. El pri-mer cop es van negar a de-clarar perquè no havientingut temps de prepararla defensa, en rebre la cita-ció judicial en menys de 24hores. Queda clar que elsconsellers del PDeCATtancats canviaran la sevaestratègia, ja que han dei-

xat el penalista JaumeAlonso Cuevillas, que secentrarà en la defensa delpresident Puigdemont.En concret, Rull i Turullhan fitxat el penalista Jor-di Pina, que ja s’encarregade la defensa del líder del’ANC; Forn serà defensatpel despatx del penalistaCristóbal Martell, i Borràsse suma al penalista Xa-vier Melero, que junta-ment amb l’advocada Ju-dit Gené dirigeix la defen-sa dels membres del PDe-CAT a la mesa del Parla-ment català. El vicepresi-dent i els consellers d’ERCes mantenen amb el pena-lista Andreu van den Eyn-de, com la presidenta Car-me Forcadell. Precisa-ment, tots els consellersd’Esquerra van al·legarque la presó lesiona el seudret “a la participació polí-tica” en les eleccions del21 de desembre.

D’altra banda, la magis-trada Lamela hauria para-litzat la reclamació de res-ponsabilitat civil de 6,2milions d’euros als conse-llers per a l’organitzaciódel referèndum, segons in-formava ahir la SER. Lesdefenses han aportat a lajutgessa un document dela Intervenció General dela Generalitat en què esdemostra que no van gas-tar pas els 6,2 milions,com recull la querella de lafiscalia. Aquests diners es-taven en la partida 132,anomenada “Organitza-ció, gestió i seguiment deprocessos electorals”, delsquals la intervenció preci-sa que hi va haver una“obligació de pagament de19.366 euros” del junypassat i era per un sistemainformàtic del CTTI. Hiafegeix que es va complirla sentència del Constitu-cional de no destinar res alprocés referendari. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

a Afirma que es mantenen el risc de fuga i la reiteració delictiva a El govern acredita que va gastar200.000 euros i no 6,2 milions en el referèndum a Turull, Rull, Borràs i Forn canvien d’advocat

La magistrada confirma lapresó per als vuit consellers

El Butlletí Oficial de l’Estat(BOE) publicava ahir el de-cret de nomenament de lamagistrada Carmen Lamelacom a titular del jutjat d’ins-trucció número 3 de l’Audien-cia Nacional. Lamela, queporta la investigació per sedi-ció contra els presidents del’ANC i Òmnium i per rebel·liócontra el govern, ocupava desde l’octubre del 2015 aquestaplaça com a suplent de Javier

Els consellers del govern català, en anar a declarar el 2 de novembre passat a l’Audiencia Nacional ■ ACN

Gómez Bermúdez, d’exce-dència voluntària des de l’1 desetembre. El seu nomena-ment definitiu –acordat perla comissió del CGPJ el 28 desetembre– es produeix des-prés que dictés resolucionsde presó incondicional contravuit consellers. També va ferempresonar vuit joves d’Alsa-sua per una baralla amb unsguàrdies civils. Hi són tancatsdes de fa més d’un any.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Lamela, premiada

L’exconseller Santi Vila hademanat que l’AudienciaNacional arxivi la causaque segueix contra ell perrebel·lió, sedició i malver-sació. En el recurs que hapresentat al Tribunal Su-prem contra l’admissió atràmit de la querella de la

fiscalia, al·lega que va in-tentar “per tots els mit-jans possibles al seu abast”evitar que hi hagués unadeclaració unilateral d’in-dependència fins al diaabans que es produís,quan, en vista que no lapodia impedir, va dimitir.“És públic i notori que elconseller va mirar d’inter-venir entre els dos governs

i va mirar de convèncer elpresident a fi que no es vo-tés al Parlament el 27-O”,diu l’escrit.

En el recurs també s’in-sisteix que l’exconseller deCultura i Economia, en noser diputat, només va par-ticipar en l’aprovació deldecret de convocatòria delreferèndum de l’1-O; s’ar-gumenta que la participa-

ció en aquesta consulta“res té a veure a alçar-se demanera pública i violenta”,i es remarca que Vila ni vainstigar cap mobilitzacióni va aprovar cap despesade diners públics destina-da a les denominades es-tructures d’estat o a la cele-bració del referèndum.

Els advocats de Vilatambé han recorregut con-

tra l’ordre de presó provi-sional sota fiança de50.000 euros que li va im-posar la jutgessa CarmenLamela, amb l’argumentque ni hi ha risc de fugida,ni de destrucció de provesni de reincidència. En l’es-crit, es retreu a la magis-trada que l’exconseller ha-gués de passar una nit a lapresó perquè no se li va do-nar cap marge de tempsper recollir els diners. Alseu moment, però, Vila vadir que passava una nitempresonat en solidaritatamb la resta de consellers,per als quals es va dictarpresó incondicional. ■

Vila esgrimeix els esforços per evitarla DUI per demanar l’arxivamentIván VilaBARCELONA

Vila, la setmana passada aMadrid ■ KIKO HUESCA / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

1824

83-1

1756

71®

El govern estatal ha com-pletat l’últim tràmit perpoder sancionar elsagents dels Mossos d’Es-quadra per faltes moltgreus amb la publicació alButlletí Oficial de l’Estat(BOE) de l’ordre en virtutde la qual el secretari gene-ral tècnic del Ministeri del’Interior, Juan AntonioPuigserver, assumeix lagestió del Departamentd’Interior de la Generali-tat, segons informa Euro-pa Press.

Puigserver assumeixles tasques de la secretariageneral de la conselleriad’Interior i l’àrea de Pro-cessos Electorals i Consul-tes Populars de la conselle-ria de la Vicepresidència id’Economia i Hisenda, demanera que serà el res-ponsable del dispositiu deseguretat dels comicis del21-D. Les seves novescompetències inclouen lafacultat per sancionar

quan incorrin en faltesconsiderades molt greusels membres dels Mossosd’Esquadra, la col·labora-ció dels quals amb la Poli-cía Nacional i la GuàrdiaCivil ha estat fortamentcriticada des d’alguns sec-tors des del referèndumd’autodeterminació de l’1d’octubre.

Zoido defensa els MossosEls retrets per la suposadapassivitat de la policia ca-talana s’han reproduït ar-ran del dispositiu desple-gat durant la jornada devaga general de dimecres.Però ahir el ministre del’Interior, Juan IgnacioZoido, va defensar l’actua-ció dels Mossos. En unaentrevista a TVE, Zoido vaconsiderar-la “molt equili-brada i atenent a la pro-porcionalitat que es neces-sitava”. En aquest sentit,el ministre va destacarque els Mossos van dur aterme “més de 200 inter-vencions” i van identificar“més de 100 persones”, i

que no hi va haver “ni unsol lesionat”. Zoido va jus-tificar la decisió delsagents de no desallotjar lespersones que provocavenels talls a l’AP-7 i les esta-cions de tren de Sants i Gi-rona perquè la mesura po-dria haver tingut “conse-qüències inimaginables”,va dir. “Quan els piquetssón violents es corre el riscd’exercir violència davantels nens que havien col·lo-cat tallant les carreteres”,va al·legar. “No era el diaper caure en provoca-cions”, hi va afegir.

Ciutadans, però, dema-narà avui la compareixen-ça del ministre de l’Inte-rior a la comissió d’Inte-rior del Congrés dels Dipu-tats perquè doni explica-cions sobre el bloqueig decirculació viària i ferrovià-ria perpetrat per grups demanifestants i pel “caos”que, en paraules de la líderdel partit taronja a Catalu-nya, Inés Arrimadas, es vaproduir durant la jornadade vaga. ■

RedaccióBARCELONA

Interior ja potsancionar elsmossos perfaltes molt greusa El BOE publica l’ordre en virtut de la qual Puigserverpren el control del Departament d’Interior a Zoidodefensa l’actuació de la policia catalana durant la vaga

El Servei d’Atenció i Denúnciadavant Situacions de Violèn-cia Institucional (Saidavi) delCentre Irídia per la Defensadels Drets Humans va pre-sentar ahir cinc querelles aljutjat d’instrucció número 7de Barcelona pels fets ocor-reguts l’1 d’octubre en quatreescoles diferents de la ciutat:

El nou responsable del Departament d’Interior, Juan Antonio Puigserver, entre el noumajor dels Mossos, Ferran López (esquerra), i el ministre Zoido ■ AFP

l’escola Mediterrània, l’IESPau Claris, el CEIP Els Horts il’escola Prosperitat, on un to-tal de set persones van que-dar afectades. Les querellessón per delictes contra la in-tegritat moral i lesions ambinstrument perillós, amb elsagreujants d’abús de supe-rioritat i prevalença com a

funcionari, i es dirigeixen con-tra els agents de la policia es-panyola que han estat identi-ficats per l’entitat i la xarxad’observadores #SomDefen-sores. Les querelles també esdirigeixen contra els coman-daments policials que van di-rigir els dispositius policialsals centres esmentats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cinc querelles pels ferits l’1-O a Barcelona

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 11

La vertiginosa successiódels fets aquests dies obli-ga a prendre decisionsamb celeritat i a organit-zar-se amb extraordinàriadiligència i sense dubtes.Això és el que han hagut defer Òmnium i l’ANC per te-nir a punt la manifestació

de demà a la tarda a Bar-celona. Una protesta quereclamarà l’alliberamentdels presos polítics (de lameitat del govern, encar-cerat des del 2 de novem-bre passat, i dels líders deles entitats sobiranistes,Jordi Cuixart i Jordi Sàn-chez, privats de llibertatdes del 16 d’octubre) i quepretén ser “una jornada

nacional per la llibertat”,multitudinària, “transver-sal”, i amb un “to combatiui a la vegada festiu”. Se-gons van revelar ahir elsvicepresidents d’Òmniumi l’ANC, Marcel Mauri iAgustí Alcoberro, la cap-çalera de la protesta la for-maran familiars dels em-presonats. L’inici de la ma-nifestació serà a les cinc de

la tarda al carrer Marina, al’altura del carrer Pujades.D’aquesta manera, els ciu-tadans que hi participin esrepartiran, al darrere, en-tre Marina i la Meridiana, idesprés avançaran fins al’avinguda Icària, que éson es faran els discursosi les actuacions musicals.L’espai físic triat en aques-ta ocasió deixarà l’estam-

pa de milers de manifes-tants amb la Sagrada Fa-mília i l’skyline barceloníde fons.

Fins ahir al matí, jahi havia confirmats 574autocars (abans-d’ahirn’eren 500) que vindrand’arreu del país fins a Bar-celona. Tenint en compteque en les manifestacionsde les Diades el nombre

d’autocars sol vorejar elmiler i que aquesta protes-ta es comença a muntar apartir del 2 de novembre,ens podem fer una idea del’abast que pot tenir. L’ob-jectiu dels organitzadorsés acostar-se a les gransmobilitzacions de cadaOnze de Setembre. Òm-nium i l’ANC conviden elsassistents a lluir els llaçosgrocs que, des de l’empre-sonament dels Jordis, hanesdevingut un símbol delclam contra “aquesta si-tuació injusta”, va asse-nyalar Alcoberro.

La democràcia, en joc“El que hi ha en joc és la de-mocràcia. Instem a parti-cipar-hi tothom que diguino a aquesta espiral demo-fòbica, a la repressió i al155”, va subratllar Mauri.Remarcava, així, el taran-nà “obert i inclusiu” de laprotesta. “És una manifes-tació que ens agradaria nohaver hagut de convocarmai; cap sistema políticque s’anomeni democrà-tic es pot permetre tenirpresos polítics a les pre-sons.” Al mateix temps,va reiterar el caràcter “pa-cífic” i “no violent” de lesmobilitzacions impulsa-des per les dues entitats.“No tothom pot dir el ma-teix”, va assenyalar, ambreferència als incidentsque hi ha hagut en les ma-nifestacions espanyolistesque s’han fet a Barcelona.

Pel que fa les reservesque ha mostrat AmnistiaInternacional (AI) a l’horade qualificar els empreso-nats de “presos de cons-ciència” o “presos polítics”,els portaveus de les entitatsvan preferir no valorar-ho.En tot cas, Mauri va re-marcar que era “molt relle-vant” que AI hagués dema-nat la “retirada dels càrrecsde sedició” i “el final del seuempresonament”. ■

Anna BallbonaBARCELONA

a La manifestació sortirà demà a la tarda del carrer Marina amb Pujades, i es planteja com “unajornada nacional per la llibertat” dels presos a Ja hi ha 574 autocars plens per venir a Barcelona

Les famílies dels presos,a la capçalera de l’11-N

Alcoberro (ANC) i Mauri (Òmnium), en la presentació, ahir, dels detalls de la manifestació de demà a Barcelona per l’alliberament dels presos ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS11-N

Autocars plensdel sud cap aBarcelona

Arenys de Munt va donar ahirel tret de sortida a la festamajor de Sant Martí, peròsense el tradicional brindis enquè les autoritats conviden ala festa des de dalt del balcóde l’ajuntament. Els regidorssobiranistes van acordar nofer acte de presència en capacte institucional com a mos-tra de rebuig a l’aplicació del

El Bages i elMoianès quedensense autocars

Les comarques del Bages iel Moianès enviaran 50 auto-cars a la manifestació de Bar-celona. Pius Cisa, de l’ANCManresa, va assegurar quen’haurien pogut omplir més,però que la flota ja estava es-gotada. “Veiem la gent moltpredisposada un altre cop, hiha molta indignació”, va dir.L’últim 11-S, en van sortir 80.

Una vintena d’autocars sor-tiran de Tarragona per parti-cipar en la manifestació. AReus, ahir ja havien exhauritles places dels divuit autocarsdisponibles i en buscaven al-menys un parell més. Des deles Terres de l’Ebre (de llocscom ara Tortosa, l’Ampolla i laRàpita, entre d’altres), en sor-tiran 53 (places exhaurides).

Arenys de Munt suspèn elbrindis de la festa major

155 i a l’empresonament delsconsellers i dels Jordis. A l’ofi-ci en honor del patró, hi assis-tiran a títol individual, i la re-cepció als Martins i Martineses farà des de la comissió defestes. Els actes de demà ala tarda s’han ajornat a diu-menge perquè la gent puguianar a la manifestació deBarcelona.

Manifestants esperant al’estació de Manresa ■ J.P.

El llaç groc gegant que l’ANC vapenjar dimecres ■ ELENA FERRAN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

“Del 9-N a l’1-O hem avan-çat molt. El poble es vaapoderar, lliure, decidit isense por. Junts pujaremels darrers graons.” CarlesPuigdemont redoblavaahir la pressió des de Brus-sel·les per la confecciód’una llista unitària el 21-D. El PDeCAT va ajornarfins dimecres vinent elconsell nacional en quèhavien de confegir la can-didatura, previst inicial-ment per demà. El presi-

dent de la Generalitat ar-rossegava així el seu partitper esgotar aquesta opciói, en ple compte enrere,manté el torcebraç perquèERC i la CUP avalin unacandidatura conjunta sen-se sigles: una agrupaciód’electors. L’encapçalariaPuigdemont i comptariatambé amb el president del’ANC, Jordi Sànchez, enpresó provisional a Sotodel Real des del 16 d’octu-bre, amb la intenció quetambé hi anessin la restade presos polítics, diri-gents dels partits i inde-

pendents. Les platafor-mes Llistaunitaria.cat iRespublica.cat, que agluti-nen dirigents i militantsd’ideologies diverses, pre-sentaran avui la fusió perconstituir aquesta agru-pació com a llista unitàriasobiranista. Un cop ex-haurit el termini per regis-trar les coalicions, serial’última via. Ho faria senseles sigles de cadascú i per-dria les prerrogatives dequè disposen els partitsamb representació parla-mentària.

La plataforma Llistau-

nitaria.cat s’acostava ahira les 430.000 signatures.Tot i que és una opció com-plexa, negociadors de di-versos nivells treballenper fer-la viable a contra-rellotge, fins i tot amb lapossibilitat de mantenir-laen cas que ERC no s’hi su-mi. La consideren la millorvia per “reforçar la unitatd’acció” i defensar la de-mocràcia del “cop d’estatunionista”.

Al carrer Calàbria, pe-rò, han convocat demà unconsell nacional per apro-var la composició d’ERC-CatSí, un paraigua repu-blicà que inclou MES,Avancem, independents ial qual es podria afegir De-

mòcrates de Catalunya.Esquerra va supeditar unallista conjunta al fet que hisigui la CUP, per superarl’aposta de JxSí. Els repu-blicans van considerarque era impossible des-prés que els anticapitalis-tes van tancar la porta auna coalició, cosa que elscupaires neguen. Entre les4 opcions, la CUP les sot-metrà a les bases en l’as-semblea nacional de diu-menge, i en qualsevol cass’hi inclou la d’una llista cí-vica. La formació d’AntoniCastellà tanca aquest mig-dia una consulta internaperquè els seus voluntarisdecideixin si s’integren ala llista republicana en quèla unitària (la seva prime-ra opció) sigui inviable. ■

a L’agrupació d’electors, que comptaria amb el president de la Generalitat i Sànchez, voreja les430.000 signatures a El PDeCAT ajorna el consell nacional que havia de proclamar els candidats

Puigdemont redobla lapressió per la llista unitària

O.A.-EtxearteBARCELONA

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en l’acte de dimarts amb 200 alcaldes a Brussel·les ■ AFP

Els vicepresidents d’Òmniumi l’ANC van mostrar la sevaconfiança que els partits in-dependentistes trobaran unafórmula idònia per concórrerel 21-D. El vicepresident del’ANC, Agustí Alcoberro, mésimplicat en les converses po-lítiques sobre aquesta qües-tió, no va amagar que la sevaaposta és “per la llista unità-ria”, on estiguin presents “to-tes les organitzacions”. Alco-berro troba que aquesta llista

és “viable”, però en qualsevolcas el que considera “priori-tari” és que les eleccions del21-D les guanyin les forces in-dependentistes. “Estem se-gurs que els partits buscaranla millor forma de presentar-se a les eleccions”, va asse-nyalar el vicepresident d’Òm-nium, Marcel Mauri, que vadir-se convençut que les for-macions buscaran “acordsestratègics” i acabaran arri-bant a “pactes”.■ A.B.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’Òmnium i l’ANC, confiats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

55.000són les signatures que ne-cessitaria una agrupaciód’electors per concórrer alscomicis.

El líder del PP a Catalu-nya, Xavier García Albiol,va oferir ahir a Ciutadans ial PSC acordar diversospunts comuns en els seusprogrames electorals per ales eleccions del 21 de de-sembre, com ara el com-promís de no pactar amb

partits independentistes ol’oposició a celebrar “unreferèndum, ni legal ni il-legal, per separar Catalu-nya de la resta d’Espanya”,així com treballar per la re-cuperació “institucional ieconòmica”. García Albiolva insistir en la necessitatque les tres formacionsconstitucionalistes suminforces després de les elec-

cions com a única via perfer fora l’independentis-me de la Generalitat.

García Albiol va dema-nar al PSC i a Cs que siguinclars amb els votants i ex-pliquin el seu projecte con-tra l’independentisme, toti que es va mostrar escèp-tic amb les dues forma-cions, sobretot amb els so-cialistes, a qui va acusar de

“fitxar independentistes”,en referència a l’exlíderd’Unió Ramon Espadaler.

El PP va defensar queels tres partits portin “un,dos o tres punts” comunsen els seus programes sen-se necessitat d’haver d’ar-ribar a una aliança formalprèvia, ja que creu que perseparat no podran aconse-guir tots els objectius. ■

García Albiol proposa al PSC i Csacordar punts comuns per al 21-DRedaccióBARCELONA

García Albiol mostra una piulada del PSC de l’any 2013 enquè dona suport a celebrar un referèndum a Catalunya ■ ACN

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2017

1408

76-1

1756

40®

La societat espanyola had’entendre que cal donar ala qüestió catalana “la ca-tegoria de tema d’Estat”,un tema ni circumstancialni efímer. És avui el pri-mer problema d’Espanyaperquè des del 1981 nos’havia viscut una crisi ins-titucional i social “tangreu com aquesta”. És unade les reflexions centralsque el líder i candidat delPSC a la presidència de laGeneralitat, Miquel Iceta,feia ahir en una conferèn-cia al Col·legi d’Advocats

de Barcelona, en què pro-posava un pacte d’Estatcom a solució entre els ca-talans i Espanya. Un pacteque, segons ell, ha de reco-nèixer la identitat nacio-nal i la vocació d’autogo-vern de Catalunya i ha deservir per convèncer “unaàmplia majoria” de cata-lans i no “per acontentarels independentistes”.

Iceta defensa que elpacte també ha de perme-tre abordar les 46 deman-des plantejades pel governPuigdemont, desenvolu-par l’Estatut vigent i abor-dar al Congrés les lleis or-gàniques per aquells as-

pectes que el TribunalConstitucional va dir queno es podien regular desde l’Estatut. El nou finan-çament autonòmic; un plad’inversió en infraestruc-tures; el reconeixementde la llengua, la cultura iels símbols de Catalunyaen una llei orgànica de plu-ralitat lingüística; i la re-forma constitucional “ensentit federal” són les al-tres propostes d’aquestpacte.

El líder socialista defen-sa que el pacte no serà pos-sible sense diàleg i nego-ciació política i que no hihaurà solució al problema

català si no és acordada.Després de justificarl’acord electoral amb laformació dels exmembresd’Unió, Iceta va defensarque el pacte d’Estat quedemana va adreçat a totsels catalans que “sabenque la unitat ens fa forts ique la divisió ens afebleix”

i que defensen les sevesraons dins de la llei perquèsaben que, saltant-se-la, esposa en perill la “convivèn-cia i les nostres institu-cions”. Comparant-hoamb la intervenció de laGeneralitat i l’empresona-ment del seu govern ques’ha produït després de la

declaració d’independèn-cia (DI) del 27 d’octubrepassat, Iceta recordaval’advertència del presi-dent Tarradellas de no re-petir “mai més un sis d’oc-tubre” del 1934. Repetir-ho, segons el candidat so-cialista, ha portat al“desastre” final de la queconsidera “la pitjor legisla-tura del Parlament recu-perat des de les eleccionsdel 1980”.

Tot i que Iceta ha reco-negut fa pocs dies que pro-bablement Puigdemontno va rebre totes les garan-ties del govern espanyolque no aplicaria el 155 sino es feia la DI, ahir va in-sistir que el PSC va fer totsels possibles per evitar lesdues coses amb la convo-catòria d’eleccions perpart del president Puigde-mont: “Ho teníem a tocardels dits, però finalmentes va fer enrere pressionatpels sectors més radicalsdel moviment indepen-dentista.”

Però també afegeix queno eximeix de responsabi-litat el PP per “no haverobert cap porta ni finestraa una solució política”. ■

Xavier MiróBARCELONA

Iceta diu que repetirel 6 d’octubre del 34ha dut al desastrea El líder del PSC reclama un pacte d’Estat per resoldre elproblema polític i “superar la divisió entre catalans”

Iceta, dirigint-se a l’escenari de la conferència, ahir ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

8695

36-1

1748

12®

NNiiccoollee MMiillllaarr entrevista l'advocat irlandès FFrraannkk MMaaccGGaabbhhaannnn

Avui,a les 17.00 h

om un record difús i llunyàque reprèn vida, aquestsdarrers dies torna a ressor-

gir amb força la cridòria a favor ien contra d’una la llista electoralúnica per a l’independentisme.

El “procés” ja ens té acostu-mats que les crides a la unitat esmultipliquin en diaris, ràdios i te-levisions de manera cíclica coinci-dint amb els moments de tensiópolítica, crides que només bus-quen uniformitzar i que semprebusquen interpel·lar els mateixos.Un fenomen que també es mani-festa agressivament i barroeraamb dits acusadors que titllend’antipatriota tot independentistaque discrepa tàcticament, estra-tègica o ideològica de l’oficialismetransversal.

Però, és bona la llista única? Ésútil? Per a qui? És la millor apostatàctica per a l’independentisme?És la millor eina de què disposa elpoble català per poder-se eman-cipar?

Anem a pams. La gent respon,a l’hora de votar, a una multiplici-tat de factors que es deuen a di-versos condicionants socials denaturalesa força diversa. Això faque, malgrat que una campanyaelectoral giri a l’entorn d’unaqüestió central, cada elector cali-bri un conjunt d’elements a l’horade votar, entre els quals estableixuna prioritat. Així, per exemple,una persona antitaurina, no téper què votar una llista animalistasi prioritza el republicanisme i hiha una candidatura que responmillor a aquesta prioritat.

I com ens afecta aquesta dinà-mica? La política del Principat deCatalunya es troba vertebradaprincipalment a l’entorn de dos

C

eixos, el nacional i el social. L’Ins-titut d’Estadística de Catalunyaens mostra repetidament una for-ta correlació entre esquerra-inde-pendentisme i dreta-unionisme.Així mateix, el CEO, mostra repe-tidament com l’independentismees mou majoritàriament per mo-tius polítics i d’arrel social, men-tre l’unionisme es cohesiona prin-cipalment a l’entorn de la qüestióidentitària. La major part dels in-dependentistes en són per tal dedemocratitzar el nostre país enclau republicana o incidir en elmodel socioeconòmic i cultural.En canvi, excepte una minoria, elsunionistes s’articulen a l’entornd’un nacionalisme espanyol i fe-titxes arnats com la unitat d’Es-panya.

Però, a més de tenir la majorpart d’electors a l’esquerra, és perl’esquerra per on l’independentis-me té més potencial de creixe-

ment perquè esquerra i indepen-dentisme es combinen per en-tendre la construcció de la Repú-blica com a eina de canvi i de ga-rantia de drets, i més arran de latramposa equidistància ambiguadels comuns. Això només serveixper potenciar l’immobilismed’aquells qui deleguen qualsevolcanvi a Madrid, facilitant que rescanviï i guanyi l’unionisme.

És bona per a l’independentis-me la llista única, doncs? No.Aquesta llista no permet acumu-lar tot el potencial vot indepen-dentista, ja que, en anul·lar l’eixsocial, deixa d’interpel·lar moltsindependentistes que el priorit-zen. A diferència de l’unionisme,en bona mesura visceral i prest atancar files, l’independentisme ésdivers i crític, i aquesta és la sevagran fortalesa. De tot plegat entenim experiència. El 27-S, si-guem clars, es va evidenciar l’ab-

solut fracàs de JxSí, una llistaque ha tret el pitjor resultat histò-ric de CDC i ERC i que no va sercapaç de fer guanyar en vots l’in-dependentisme. Si la CUP nos’hagués presentat per separat,contenint la fuga per l’esquerra,potser ni tan sols s’hagués gua-nyat en escons.

En darrer lloc, no podem ob-viar qui i per què demana la fa-mosa llista única. El principal in-teressat que aquesta existeixi ésel PDeCat, un espai polític endesfeta i reculada de dubtós in-dependentisme. La llista única ésun artifici pensat per preservaruna mínima quota de poder a ladreta autonomista que ha gestio-nat les engrunes de l’autonomiadurant anys. Anul·la el debatideològic, preserva una acció degovern que ja no té suport de lamajor part de la població, i desdi-buixa responsabilitats. I si no, on

són les estructures d’estat? Onés el procés constituent? On ésla República?

Els qui bramen exigint adhesiói unitat, sovint esgrimeixen queara no és moment d’abanderarideologies, que ara és el momentde pensar en el país. Els qui cla-men unitat obvien que unitat noés uniformitat, i en el fons el quecerquen és la uniformitat de l’in-dependentisme, oblidant o igno-rant que les sumes a vegadesresten. És evident, perquè ja hapassat, que no anar junts en capcas vol dir no sumar diferentsmoments per construir i consoli-dar la República. Però quan par-len de país, de quin país parlen?Negar que la construcció republi-cana es basa en la garantia dedrets i en la transformació socialno és neutre perquè el sistemaen què vivim no és neutre. Men-tre renunciem a l’eix social, men-tre anul·lem el conflicte de classe,no fem res més que reafirmar lasituació de domini de l’actual sta-tu quo. La nostra societat es tro-ba travessada per tres opres-sions estructurals que s’entrella-cen: la nacional, la capitalista i lapatriarcal. Simplificar això no su-ma forces, ans al contrari, diu a lamajoria treballadora que cal queposposi els seus interessos enpro de la classe dominant, unaburgesia que, a sobre, es mostradesimboltament espanyolista.

Només amb una esquerra au-tònoma al si de l’independentis-me, una esquerra amb candida-tures pròpies, serem capaçosd’acumular prou gent, no sols perguanyar unes eleccions, sinó perfer efectiva la república encoma-nada per l’1-O. Només amb dis-posició a la crítica i l’autocrítica,només construint un projecte alservei de la majoria treballadorafarem avançar la construcció re-publicana. Deixem l’apel·lació alsentiment i l’emoció als unionis-tes, reservem-nos la intel·ligènciaper a nosaltres.

És desitjable una llista única?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

La manifestació de l’Onze de Setembre passat va reclamar el sí al referèndum ■ ALBERT SALAMÉ / ARXIU

Elisenda Vilajoliu i Eulàlia ReguantCUP Capgirem Barcelona

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 15

Arriba elCatalonia Todayde novembreNovember’sCatalonia Todayis now out 3 €

◗ NNeeww RReeppuubblliicc.. Catalan parliamentdeclares independence while Ma-drid suspends Catalonia’s self-go-vernment.

◗ NNoovvaa RReeppúúbblliiccaa.. El Parlament de Ca-talunya declara la independènciamentre Madrid suspèn l’autonomiadel país.

◗ BBaannkk ooff lliiffee.. Catalonia’s blood and tissue bankcollected over 250,000 blood donations last ye-ar.

◗ BBaanncc ddee vviiddaa.. El Banc de Sang i Teixits de Cata-lunya va registrar més de 250.000 donacions desang l’any passat.

8695

36-1

1748

32w

a repressió de l’Estat contraCatalunya és esfereïdora. Noens hem de cansar de repe-

tir tot allò que estem vivint, totsels drets humans trepitjats i totesles llibertats truncades. Al contra-ri, les hem de tenir més presentsque mai: als sectors socials i polí-tics independentistes no ensuneix només l’objectiu de la plenasobirania de Catalunya sinó tam-bé el fet d’haver patit en primerapersona la repressió de l’Estat es-panyol.

Siguem del partit que siguem, itinguem la ideologia que tinguem,tots hauríem d’aprofitar les elec-cions il·legítimes del 21-D amb elsmateixos objectius bàsics: defen-sar les nostres institucions da-vant el 155; exigir l’amnistia delspresos polítics i el retorn dels exi-liats; la retirada de les forces poli-cials que l’Estat ha enviat a Cata-lunya i iniciar el procés per ferefectiva la declaració de la Repú-blica. Nosaltres som els que sem-pre hem defensat les urnes, i ésl’Estat qui sempre ens les ha ne-gat i qui fins i tot ens les ha inten-tat treure per la força. Per tant, el21-D no defugim l’enèsima opor-tunitat de demostrar –ara sí, elmón ens mira més que mai– quesom majoria.

Tenim una força social quehem demostrat repetidament ique demà tornarà a omplir Bar-celona del clam de llibertat alspresos polítics. Tenim un presi-dent i una part del govern exiliat aBrussel·les, treballant perquè elprocés no s’aturi i sigui més inter-nacional que mai. Tenim una altrapart del govern i els Jordis espe-rant justícia a la presó. I tenim unParlament que, recordem-ho, l’úl-

L

tima cosa que ha fet és declararla República Catalana. Després,Rajoy el va dissoldre aplicant el155. No estem parlant de partits.Estem parlant de les institucionsque ens representen i dels nos-tres representants escollits de-mocràticament.

Algú s’imagina un govern quederogui l’actual? Algú s’imaginaun altre president que no siguiCarles Puigdemont? És que se-rem nosaltres mateixos qui ensinfringirem un cop d’estat? Jo novull restar ni un mil·límetre de le-gitimitat a l’actual president i l’ac-tual govern, i crec que substituir-los seria un error simbòlic i mate-

rial, a part d’una falta de respectea qui paga amb exili i presó elcompromís al mandat del 27-S.Defenso que Carles Puigdemontha de continuar sent el presidentde la Generalitat; si no, estem ac-ceptant el cop d’estat del 155 percanviar-lo. Algú dubta que si enspresentem units no hi haurà capaltra candidat a la presidènciaque el mateix Puigdemont?

Per això ara ens cal ser mésgenerosos que mai, pensant so-bretot en el govern legítim, peròtambé amb les entitats, els volun-taris i els centenars de milers depersones que estan defensant elpaís, les institucions i la democrà-

cia. Tots plegats hem aconseguitarribar més lluny que mai. I arano escoltarem el clam ciutadà afavor de la unitat? Mirem més en-llà de les enquestes i no perdeml’esperit de l’1 d’octubre. A ningúse li ha acudit preguntar de quinpartit era cadascú que va amagarles paperetes i les urnes, ningúpreguntava al del costat quin par-tit votava mentre defensàvem elscol·legis electorals, i tots plegatsens vam manifestar el dia 3, itants dies que han vingut desprési que hem hagut de sortir a pro-testar. Tots som demòcrates, par-tidaris de les llibertats individualsi col·lectives que han de guiar el

nostre full de ruta, més enllà fins itot de la independència. Qui arapensi en clau de partit, errarà. Quipensi en pactes postelectorals enclau autonòmica, diluirà la Repú-blica. Qui s’ha precipitat assenya-lant traïdors, ara no pot trair lavoluntat majoritària de la gent.

L’objectiu d’una llista unitàriaha de ser agrupar-nos, sumar es-forços des de totes les sensibili-tats polítiques, per convertiraquest 21-D imposat en un ple-biscit a favor de la República icontra la repressió de l’Estat. Si-guem imaginatius, negociem finsa l’últim moment, no tanquem

cap porta. Des del PDeCAT, hemaplaçat els mecanismes internsde confecció de les llistes perquèestem convençuts que el millorés anar tots junts i que cal lluitarper la llista unitària fins a l’últimsegon. Donaré suport a qualsevolalternativa, inclosa la de la prota-gonitzada per la societat civil, siaixí aconseguim que qui té reti-cències a la unitat s’hi pugui su-mar amb convenciment. Davantels del 155, ens hem de trobar elsde la democràcia. Als ulls dels ca-talans però també als ulls delmón, hem de tornar a demostrarque som una majoria inequívocaa favor de Catalunya, les seves lli-bertats i la seva gent. Per això re-clamo una llista unitària, que ensrepresenti a tots d’igual a igual.Això va de democràcia.

A favor de la llista unitària

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Manifestants demanant la llibertat dels presos polítics, dimecres, a Barcelona ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Qui pensi en pactespostelectorals en clauautonòmica, diluirà laRepública”

Marta MadrenasAlcaldessa de Girona

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 201716 | Nacional |

8011

75-1

1757

81w

Carles Sastre Secretari general de la Intersindical-CSC

RELLEU · “El valor de la jornada es va veure en la rellevància que hi van donar els que la van portar als jutjats” ALIATS · “Els CDRens van donar suport, però en principi no són el nostre espai” INNOVANT · “Catalunya és un laboratori de proves europeu”

arles Sastre, secretarigeneral de la Intersin-dical-CSC, valora positi-vament la vaga general

de dimecres i pren nota delspunts febles de cara a pròximesmobilitzacions.

Com a portaveu dels convo-cants, diria que la vaga va serun èxit?Des del punt de vista d’una vagaestàndard, no podríem dir queho fos. D’entrada, perquè fins aquarts de nou del vespre de lavigília vam estar pendents delque digués el Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya (TSJC)i de la seva decisió d’anul·lar-lao no. Això ens va generar una si-tuació de complexitat, perquèfins a última hora no sabíem enquins termes ens hauríem demoure i tot plegat ens va com-plicar molt la gestió i la comuni-cació tant amb les empresescom amb els treballadors.

I, amb les xifres a la mà, quinavaloració en fan?El seguiment va ser irregular,però va ser important, tenint encompte la proximitat de l’atura-da del dia 3 d’octubre. El més re-

C

“Fer vaga no és unaheroïcitat, però és un esforç”

M. MorenoBARCELONA

llevant, i el que marca un puntd’inflexió, és que és la primeravegada que es porta als jutjatsuna vaga general. I es fa per in-tentar prohibir el que fa por i esconsidera possible. Si Fomentdel Treball, la patronal que varecórrer contra la convocatòria,no hagués valorat tant la relle-vància de la mobilització, nohaurien fet res.

Què opina sobre la posició d’al-

tres sindicats?Ja sobre el terreny, ens vam tro-bar persones d’altres sindicatsque, malgrat la resolució delTSJC, amb el seu discurs dona-ven per fet que la vaga era il·le-gal. És evident que això va de-sincentivar la participació.

Hi va haver reticències, tot ique més econòmiques queideològiques, en altres àmbitscom ara les petites i mitjanes

empreses, el comerç...Precisament un dels factorsque més valoro és que no es vavoler fer pressió contra els boti-guers, els autònoms i les pimes.Tenim prou cultura cívica perno voler perjudicar ningú. I aixòes va notar perquè la incidènciade la vaga en aquests sectors vaser inferior. Som conscientsque fer vaga no és una heroïci-tat, però sí un esforç, que en elcas dels assalariats i les pimes

té efectes econòmics. De totamanera, si pensem en possiblesinconvenients, també sabemque les pròximes eleccions se-ran un dijous i que l’impacte se-rà més elevat, laboralment, enel món educatiu, etc. I, curiosa-ment, ningú en parla.

Els assoliments de la vaga esvan deure en bona part al su-port dels Comitès de Defensade la República. Van ser clau?Els CDR ens van donar suport,però no eren els convocants. Enprincipi no són el nostre espai, jaque nosaltres no vam fer una cri-da a tallar vies de comunicació,per exemple. Ara mateix, la si-tuació social de Catalunya és unlaboratori a escala europea. Totel que es fa aquí és nou i crec queconstarà en els manuals d’algu-nes especialitats acadèmiques.

Preveuen noves mobilitzacionsa curt termini?Intentarem continuar mobi-litzats i valorar la capacitatque tenim. La qüestió és saberavaluar la realitat de cada mo-ment. I és important mantenirla voluntat de coordinació ambaltres organitzacions. La situa-ció és prou complexa perquèintentem sumar el màxim decomplicitats. ■

Carles Sastre, secretari general de la Intersindical-CSC, a la seu de l’organització a Barcelona ■ JOSEP LOSADA

És “vergonyós” que a laUnió Europea un governdemocràticament escollitpugui fer front a penes defins a 30 anys de presó. Ésl’opinió de la vicepresiden-ta dels socialdemòcratesal Parlament Europeu,l’eslovena Tanja Fajon,que aquest divendres par-ticipa en el Via Europad’El Punt Avui TV. En eldebat, Fajon critica l’acti-tud “extremament dèbil”de la Comissió Europeadavant de la violència del’1-O i la repressió políticaposterior a Catalunya.“S’hi haurien d’implicarmés, ja no és un problemaintern d’Espanya”, defen-sa l’eslovena, que creu queigual que la UE va haver degestionar “la crisi grega”,ara ha d’assumir que té aldavant una crisi catalana“molt preocupant”. “LaComissió Europea hauriade ser més contundent enles seves accions i con-demnar el que va fer la po-licia, la brutalitat policial, iels presos polítics”, avisaFajon.

La cap de la delegaciósocialista d’Eslovènia pro-vé d’un dels pocs països onel govern no ha fet cap re-buig explícit a la declara-ció d’independència del 27d’octubre, i d’un partitque, directament, ha de-fensat el dret dels catalansa determinar el seu futur.“En les últimes setmanespotser hem expressat méssimpatia i comprensió”,admet l’eslovena, que re-corda que “tota nació tédret a l’autodetermina-ció”, i també Catalunya.Per Fajon, si bé el referèn-dum de l’1-O “no era legal”,era “una decisió política” i,com a tal, no pot implicarpenes de presó per als seusimpulsors. “Els presos po-lítics difícilment encaixenen l’Europa d’avui, i sobre-tot quan la gent vol, de ma-nera pacífica, expressar la

seva voluntat”, remarca.En el programa, que

s’emet aquest vespre a ElPunt Avui TV, el britànicCharles Tannock assegu-ra que Catalunya és “unafer intern”, però recordaque, si qualsevol catalàveu vulnerats “els seusdrets humans”, té “tot eldret de protestar directa-ment a Estrasburg”. “Al-guns d’ells són antics com-panys nostres”, recordatambé, al programa, l’eu-rodiputat hongarès Gyor-gy Schöpflin, del Partit Po-pular europeu, en referèn-cia al vicepresident OriolJunqueras i el consellerRaül Romeva. “Els recor-do”, hi afegeix. Pel tambéeurodiputat popular deMalta Francis Zammitdi-mech, si bé la majoria de laUnió Europea està a favorde la “integritat territo-rial” d’Espanya, cal que elconflicte català es resolgui“aviat i de manera respon-sable” amb un “diàlegapropiat” entre catalans iespanyols. Schöpflin, perla seva banda, va dir que, sibé “és dolorós” que un países trenqui, “amb el tempst’adones que la vida conti-nua”. “Deixaré això com alliçó”, conclou. ■

Condemnaeuropea alsempresonaments

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a La vicepresidenta dels socialistes a l’eurocambra veu“vergonyós” que hi hagi presos polítics a la Unió Europea

Brussel·les

LauraPous

“Els presos polítics noencaixen en l’Europad’avui, i sobretot quanla gent volexpressar-se”Tanja FajonVICEPRESIDENTA SOCIALDEMÒCRATESEUROPEUS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Tanja Fajon, en un moment del ‘Via Europa’ que s’emet avui per El Punt Avui TV ■ N.S.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 201718 | Nacional |

1350

55-1

1756

77®

El tercer tinent d’alcaldede Badalona, José Téllez(Guanyem Badalona), varefusar ahir de declarardavant la fiscalia per la in-vestigació oberta sobrepresumpta desobediènciai obstrucció a la justícia perun incident amb la Guàr-

dia Urbana de Badalonadurant una enganxada decartells per l’1-O. Segonsrecull l’ACN, Téllez reco-neix que va voler “evitar”que la policia local requisésuns cartells d’ÒmniumCultural, que els va agafardel vehicle policial i que elsva lliurar als activistes. Se-gons el regidor, però, allòva ser un a acte de defensa

del dret de la propagandapolítica “M’acusen d’obs-trucció a la justícia, però jodemano al poder judicialespanyol que deixi d’obs-truir la democràcia”, vaafirmar a la sortida de laCiutat de la Justícia. Téllezva reiterar que aquell diaes va limitar a impedir quela policia local actués coma policia judicial. ■

Téllez defuig declarar pelcas dels cartells de l’1-ORedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 10 DE NOVEMBRE DEL 201720 | Nacional |

er a l’Institut Català d’Orni-tologia (ICO), la interven-ció dels comptes de la Ge-neralitat ha arribat en un

moment molt delicat: fa prop dequatre anys que centenars de pro-fessionals i col·laboradors estanfent el treball de camp i la primave-ra de l’any que ve han de començara abocar i tractar totes les dadesnecessàries per elaborar el tercerAtles dels ocells nidificants de Ca-talunya. Es renova cada deu oquinze anys (l’últim és del 2002) ino només serveix per conèixer l’es-tat de cada espècie i les seves ten-dències poblacionals, sinó que estracta d’una eina imprescindibleper a la gestió del territori i les polí-tiques mediambientals. La previsióera tenir l’atles acabat el 2019, pe-rò el bloqueig de bona part del pres-supost català podria afectar elsplans. Com explica Gabriel Garga-llo, coordinador de l’ICO, la subven-ció de 170.000 euros compromesapel Departament de Territori està,a hores d’ara, suspesa. “Qualsevolretard és especialment greu perquèendarrerirà també l’atles europeu,que coordinem i del qual formempart –hi afegeix–, així que tambéperjudicarà el projecte ornitològicmés important que actualments’està fent a tot Europa.”

Fa un mes i mig, quan el governde Mariano Rajoy va decidir inter-venir la caixa catalana i paralitzartotes les partides encara no com-promeses –moltes en resolució pro-visional, de manera que les entitatsja hi comptaven–, l’Institut Catalàd’Ornitologia va respirar tranquilperquè, en el seu cas, era una de lespoques associacions que ja tenienatorgada la subvenció. “L’1 de se-tembre es va concedir l’ajuda i fins itot vam rebre la documentació queconfirmava que tot era correcte, demanera que no es podia tirar enre-re”, explica el coordinador de l’ICO.La sorpresa va ser majúscula quanel departament els van informarque també aquesta partida estavasuspesa, ja que l’expedient s’havia“aturat”.

P

El 90% dels diners ja estan gas-tats, lamenta Gargallo, que denun-cia que “s’està barrejant la cansala-da amb la velocitat”: “Nosaltres ensdediquem a comptar ocells, no te-

nim res a veure amb el fons de l’as-sumpte.” Entre altres tasques,l’ICO s’encarrega d’actualitzar dife-rents indicadors, com ara els birthindicators. Per elaborar-los, milersde voluntaris –fins a 4.000 en unany– fan recompte d’ocells a cada

territori i així es veu la tendènciapoblacional de cada espècie. De to-tes aquestes dades en surt un indi-cador global que serveix per sabersi les polítiques mediambientalsque s’estan implementant van en labona direcció o són errònies. Comrecorda l’associació, “els ocells no-més poden viure quan les condi-cions ambientals els resulten apro-piades, de manera que si els estu-diem adequadament podem ex-treure’n informació molt rellevantsobre el medi ambient”. Per aaquesta i altres feines, entre el 30%i el 40% del pressupost de l’ICO pro-vé de la Generalitat, tot i que per aprojectes com l’Atles dels ocells ni-dificants estan aconseguint incre-mentar l’aportació europea. ■

Laia BrugueraBARCELONA

ELS EFECTES DE LA INTERVENCIÓ.Institut Català d’Ornitologia

DINERS L’Institut Català d’Ornitologia espera una subvenció de 170.000 eurosque ja estava concedida CONSEQÜÈNCIES Qualsevol retard en el pagamentafectarà el projecte ornitològic més important que s’està fent ara a Europa

L’ICO pateix peltercer atles d’ocells

Centenars d’ocells sobrevolant els camps de cereals del canalSegarra-Garrigues ■ SANTI IGLESIAS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Estudiant els ocells s’obtéinformació bàsica sobre elmedi ambient i lespolítiques que cal impulsar

La intervenció econòmicade l’Estat a les finances dela Generalitat continuacomplicant el dia a dia demoltes entitats socials queno estan rebent les sub-vencions ja compromesesen la convocatòria ordinà-ria. Deu milions s’ha con-vertit en una xifra maleïdaper al tercer sector. És laquantitat d’euros que hande servir per subvencio-nar projectes de més de500 entitats i que el 23d’octubre la consellera deTreball, Afers Socials i Fa-mílies, Dolors Bassa, vaexplicar que estaven blo-quejats per l’Estat. Tressetmanes després, no hiha novetat, tot i que fontsdel departament van asse-gurar ahir que s’han pre-sentat fins a cinc informesper justificar l’objectiu deles subvencions. Precisa-ment avui està convocadala Taula d’Entitats del Ter-cer Sector Social per po-sar-los al dia de les ges-tions.

“Som plenament cons-cients de les greus dificul-tats d’una federació [Feso-ca] imprescindible per atantes persones”, responiaen una piulada ahir el se-cretari d’Afers Socials i Fa-

mílies, Francesc Iglesies, auna queixa de la Federacióde Persones Sordes de Ca-talunya (Fesoca). I hi afe-gia: “Tornant de Madrid.Fent mans i mànigues enl’actual situació d’inter-venció.” És Iglesies qui haviatjat a Madrid per insistira evidenciar la necessitatd’aquesta partida. Fesocafa quatre mesos que no potpagar els treballadors, per-què comptava amb500.000 euros que no li ar-riben. També n’hi ha d’al-tres, com el Casal dels In-fants o la Fundació Arrels,que havien previst uns re-cursos que el Ministerid’Hisenda té bloquejats.Són subvencions per a lalluita contra l’exclusió so-cial amb programes d’ac-ció comunitària o enforti-ment d’associacions.

Fonts d’Afers Socials in-sistien ahir que confienque la partida de 10 mi-lions es desencalli aviat,però no han abaixat laguàrdia. Mentre que Hi-senda va assegurar el 24d’octubre que la Generali-tat no havia sol·licitat l’ex-cepció de la partida, aques-ta va afirmar que ja ho ha-vien fet dos cops –el primerel 22 de setembre–. Des dellavors han continuat in-sistint. I alguna s’ha enviatper mitjà de burofax. ■

Afers Socials haenviat 5 informesper desbloquejarles subvencions

Sònia PauBARCELONA

a 500 entitats, pendents dels 10 milionsbloquejats per Montoro a La Federacióde Persones Sordes no pot pagar els sous

El Banc dels Aliments és una de les entitats socials queestan afectades pel bloqueig de Montoro ■ CARLES PALACIO