més del límit legal per passar pel quiròfan mario martÍn ... · les llistes d espera l any...

8
marc de referència que serà d’obli- gat compliment, és difícil fer modi- ficacions. “Ens la jugarem i després ja veurem”, va afegir Padrosa, segur que Catalunya manté uns criteris d’exigència força elevats en compa- ració amb la resta de l’Estat i que pot impulsar la seva legislació particu- lar perquè no contradirà l’estatal. Com a exemple d’això, el CatSa- lut destaca que el ministeri marca sis mesos com a màxim per sotme- tre’s a una cirurgia cardíaca, enfront dels tres mesos que vol impulsar el Govern. De fet, Padrosa ha destacat que des que es va posar en marxa el pla de xoc al juny per a aquestes pa- tologies s’ha aconseguit reduir el nombre de pacients en espera i ara triguen de mitjana quatre mesos a ser operats i no els cinc mesos de fi- nals del 2013. Salut també ha tret pit perquè durant l’últim any s’han fet més operacions i s’ha rebaixat el temps mitjà d’espera, també per fer-se proves diagnòstiques, unes reducci- ons que han sigut especialment po- sitives per als que esperen una ope- ració de varius, una artroscòpia, un alliberament de canal carpiana o una reparació del dit del peu. En el global d’intervencions quirúrgi- ques, el departament vol que ningú esperi més de quatre anys –ara hi ha 700 persones en aquesta situació i fa dos anys 3.500–, gràcies també al fet que les cirurgies sense necessi- tat d’ingrés hospitalari ja són el 59% del total. Malgrat això, encara que- da feina per fer, com demostra el fet que l’espera mitjana dels que neces- siten una pròtesi de genoll continua per sobre dels sis mesos i que la si- tuació continua sent pitjor que la que es va trobar Ruiz quan va acce- dir al càrrec. Crítiques de sindicats i oposició El PSC va considerar en un comuni- cat “inacceptable” la minsa reducció de les llistes, i va destacar que en re- alitat les persones que esperen són un 30% més que el 2010. També el sindicat CCOO va aprofitar les dades per exigir ahir que es compleixi la normativa i va assegurar que alguns centres de la xarxa pública ofereixen serveis sanitaris privats als pacients que haurien d’operar gratuïtament, una pràctica il·legal de la qual s’han fet ressò els mitjans els últims me- sos. Aquests casos, juntament amb el suposat retard voluntari d’alguns centres a l’hora d’incloure pacients a les llistes, ha provocat protestes de professionals sanitaris i d’associaci- ons de pacients. Padrosa va insistir a negar aquest punt: “No hem detec- tat que hi hagi engany. La gestió i la relació amb els centres és franca”, va precisar. De fet, Salut treballa amb la previsió que a partir del 2015 les en- revessades rodes de premsa per pre- sentar les dades ja no siguin neces- sàries, perquè existirà una eina in- formàtica que permetrà a cada paci- ent saber en qui moment exacte se’l va incloure a la llista d’espera i quan temps ha d’esperar encara, a més de presentar la informació per centres i regions sanitàries. El decret legislatiu en vigor, en qualsevol cas, fixa que un pacient entra a la llista d’espera en el mateix moment que un metge prescriu la intervenció, i qualsevol ciutadà pot demanar un certificat per compro- var-ho. “No és un mecanisme àgil”, reconeix Brosa, tot i que en cas que l’espera superi els sis mesos el de- cret també permet demanar de ser operat en un altre centre autoritzat, a càrrec del CatSalut, cosa que en te- oria hauria de passar en un termini màxim de 30 dies.e El Servei Català de la Salut (CatSa- lut) va presentar ahir les dades de les llistes d’espera relatives al pri- mer semestre de l’any, unes xifres que mostren una lleugera millora, malgrat que 17.082 catalans encara no veuen respectat el temps màxim de sis mesos que la Generalitat va fi- xar l’any 2002 per a 14 procedi- ments quirúrgics concrets. Els di- rectius del CatSalut creuen que, gràcies a les mesures que s’han pres aquest any, és possible complir amb el compromís del conseller Boi Ruiz d’acabar el 2014 sense que ningú es- peri més del que li pertoca. “No és un objectiu impossible, però no és fàcil”, va reconèixer el subdirector del CatSalut, Francesc Brosa, que va agrair l’actitud proac- tiva dels centres i dels professionals d’anar a la recerca dels pacients que esperen més, que ha permès que més de 6.000 malalts s’hagin deri- vat a hospitals diferents dels que en van prescriure l’operació. De fet, va insistir que ara s’incompleix l’espe- ra màxima en el 23,2% dels casos, una xifra similar al 20,7% que es va trobar Boi Ruiz a finals del 2010, quan va accedir al càrrec. Tot i així, la retallada de més del 15% en el pressupost sanitari apli- cada en els últims anys és una llosa massa pesant, i el sistema encara ei- xuga l’increment que van registrar les llistes d’espera l’any 2011, un moment en què el Govern incom- plia els terminis en més de 31.000 persones, un 38,9% dels malalts que llavors estaven pendents de passar pel quiròfan. Canvi legislatiu pendent Aquestes dades, plenes de matisos i d’interpretacions diferents segons qui les faci, es basen en les cirurgies que el Govern creu que han de tenir un temps màxim, que va establir per llei en un decret pioner a l’Estat que el tripartit va reformar el 2004 per fer-lo encara més garantista. No obstant això, el conseller Boi Ruiz ha defensat des del primer mo- ment que cal modificar el decret perquè, en comptes de mantenir uns criteris genèrics per malaltia, cal tenir en consideració la gravetat o la casuística de cada pacient. “Vo- lem complir aquest decret, tot i que som conscients que s’ha de canvi- ar”, va insistir el director del CatSa- lut, Josep Maria Padrosa. Però l’anunciada reforma encara no s’ha produït perquè el ministeri de Sani- tat treballa en una normativa per fi- xar uns mínims comuns a totes les autonomies. El CatSalut lamenta que des del mes de febrer no s’ha ce- lebrat cap reunió i que, sense el BARCELONA MARIO MARTÍN MATAS Escenari La retallada de més del 15% complica tornar a la situació prèvia al 2011 Actuacions Salut confia en les millores d’eficiència per continuar reduint les llistes d’espera SANITAT Boi Ruiz rep el premi Personalitat Política Sanitària 2013 M.M.M._BARCELONA. El conseller, que no va participar en la pre- sentació de les llistes d’espera ahir a la seu del CatSalut, havia avançat al matí en una entrevista a TV3 que les llistes d’espera milloraven. En un moment en què la sanitat catalana està en tensió i els professionals es queixen del col·lapse de les urgènci- es i d’un suposat tancament excessiu de llits durant l’estiu, el de- partament ha avançat unes dades positives que tradicionalment presentava a l’octubre. El conseller sí que va participar, amb l’al- calde Xavier Trias, en l’entrega del premi, atorgat des de fa qua- tre anys per les associacions directives Sedisa i Ande. CRISTINA CALDERER El guardó, atorgat per directius sanitaris, està dotat amb 5.000 euros i el conseller es compromet a donar-los a la Fundació La Marató de TV3 Prop de 17.000 pacients s’han d’esperar més del límit legal per passar pel quiròfan Salut destaca la reducció de 6.800 persones de la llista d’espera malgrat incomplir el temps de garantia O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área: Fecha: Sección: Páginas: 12408 135000 3410 € 924 cm2 - 110% 18/07/2014 SOCIETAT 18-19 Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospitals i Centres de Salut; Política Sanitària; Salut

Upload: others

Post on 24-Aug-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: més del límit legal per passar pel quiròfan MARIO MARTÍN ... · les llistes d espera l any 2011, un moment en què el Govern incom-plia els terminis en més de 31.000 persones,

18

societat DIVENDRES, 18 DE JULIOL DEL 2014 ara

marc de referència que serà d’obli-gat compliment, és difícil fer modi-ficacions. “Ens la jugarem i després ja veurem”, va afegir Padrosa, segur que Catalunya manté uns criteris d’exigència força elevats en compa-ració amb la resta de l’Estat i que pot impulsar la seva legislació particu-lar perquè no contradirà l’estatal.

Com a exemple d’això, el CatSa-lut destaca que el ministeri marca sis mesos com a màxim per sotme-tre’s a una cirurgia cardíaca, enfront dels tres mesos que vol impulsar el Govern. De fet, Padrosa ha destacat que des que es va posar en marxa el pla de xoc al juny per a aquestes pa-tologies s’ha aconseguit reduir el nombre de pacients en espera i ara triguen de mitjana quatre mesos a ser operats i no els cinc mesos de fi-nals del 2013. Salut també ha tret pit perquè durant l’últim any s’han fet més operacions i s’ha rebaixat el temps mitjà d’espera, també per fer-se proves diagnòstiques, unes reducci-ons que han sigut especialment po-sitives per als que esperen una ope-ració de varius, una artroscòpia, un alliberament de canal carpiana o una reparació del dit del peu. En el

global d’intervencions quirúrgi-ques, el departament vol que ningú esperi més de quatre anys –ara hi ha 700 persones en aquesta situació i fa dos anys 3.500–, gràcies també al fet que les cirurgies sense necessi-tat d’ingrés hospitalari ja són el 59% del total. Malgrat això, encara que-da feina per fer, com demostra el fet que l’espera mitjana dels que neces-siten una pròtesi de genoll continua per sobre dels sis mesos i que la si-tuació continua sent pitjor que la que es va trobar Ruiz quan va acce-dir al càrrec.

Crítiques de sindicats i oposició El PSC va considerar en un comuni-cat “inacceptable” la minsa reducció de les llistes, i va destacar que en re-alitat les persones que esperen són un 30% més que el 2010. També el sindicat CCOO va aprofitar les dades per exigir ahir que es compleixi la normativa i va assegurar que alguns centres de la xarxa pública ofereixen serveis sanitaris privats als pacients que haurien d’operar gratuïtament, una pràctica il·legal de la qual s’han fet ressò els mitjans els últims me-sos. Aquests casos, juntament amb el suposat retard voluntari d’alguns

centres a l’hora d’incloure pacients a les llistes, ha provocat protestes de professionals sanitaris i d’associaci-ons de pacients. Padrosa va insistir a negar aquest punt: “No hem detec-tat que hi hagi engany. La gestió i la relació amb els centres és franca”, va precisar. De fet, Salut treballa amb la previsió que a partir del 2015 les en-revessades rodes de premsa per pre-sentar les dades ja no siguin neces-sàries, perquè existirà una eina in-formàtica que permetrà a cada paci-ent saber en qui moment exacte se’l va incloure a la llista d’espera i quan temps ha d’esperar encara, a més de presentar la informació per centres i regions sanitàries.

El decret legislatiu en vigor, en qualsevol cas, fixa que un pacient entra a la llista d’espera en el mateix moment que un metge prescriu la intervenció, i qualsevol ciutadà pot demanar un certificat per compro-var-ho. “No és un mecanisme àgil”, reconeix Brosa, tot i que en cas que l’espera superi els sis mesos el de-cret també permet demanar de ser operat en un altre centre autoritzat, a càrrec del CatSalut, cosa que en te-oria hauria de passar en un termini màxim de 30 dies.e

El Servei Català de la Salut (CatSa-lut) va presentar ahir les dades de les llistes d’espera relatives al pri-mer semestre de l’any, unes xifres que mostren una lleugera millora, malgrat que 17.082 catalans encara no veuen respectat el temps màxim de sis mesos que la Generalitat va fi-xar l’any 2002 per a 14 procedi-ments quirúrgics concrets. Els di-rectius del CatSalut creuen que, gràcies a les mesures que s’han pres aquest any, és possible complir amb el compromís del conseller Boi Ruiz d’acabar el 2014 sense que ningú es-peri més del que li pertoca.

“No és un objectiu impossible, però no és fàcil”, va reconèixer el subdirector del CatSalut, Francesc Brosa, que va agrair l’actitud proac-tiva dels centres i dels professionals d’anar a la recerca dels pacients que esperen més, que ha permès que més de 6.000 malalts s’hagin deri-vat a hospitals diferents dels que en van prescriure l’operació. De fet, va insistir que ara s’incompleix l’espe-ra màxima en el 23,2% dels casos, una xifra similar al 20,7% que es va trobar Boi Ruiz a finals del 2010, quan va accedir al càrrec.

Tot i així, la retallada de més del 15% en el pressupost sanitari apli-cada en els últims anys és una llosa massa pesant, i el sistema encara ei-xuga l’increment que van registrar les llistes d’espera l’any 2011, un moment en què el Govern incom-plia els terminis en més de 31.000 persones, un 38,9% dels malalts que llavors estaven pendents de passar pel quiròfan.

Canvi legislatiu pendent Aquestes dades, plenes de matisos i d’interpretacions diferents segons qui les faci, es basen en les cirurgies que el Govern creu que han de tenir un temps màxim, que va establir per llei en un decret pioner a l’Estat que el tripartit va reformar el 2004 per fer-lo encara més garantista. No obstant això, el conseller Boi Ruiz ha defensat des del primer mo-ment que cal modificar el decret perquè, en comptes de mantenir uns criteris genèrics per malaltia, cal tenir en consideració la gravetat o la casuística de cada pacient. “Vo-lem complir aquest decret, tot i que som conscients que s’ha de canvi-ar”, va insistir el director del CatSa-lut, Josep Maria Padrosa. Però l’anunciada reforma encara no s’ha produït perquè el ministeri de Sani-tat treballa en una normativa per fi-xar uns mínims comuns a totes les autonomies. El CatSalut lamenta que des del mes de febrer no s’ha ce-lebrat cap reunió i que, sense el

BARCELONAMARIO MARTÍN MATAS Escenari

La retallada de més del 15% complica tornar a la situació prèvia al 2011

Actuacions Salut confia en les millores d’eficiència per continuar reduint les llistes d’espera

SANITAT

Boi Ruiz rep el premi Personalitat Política Sanitària 2013M.M.M._BARCELONA. El conseller, que no va participar en la pre-sentació de les llistes d’espera ahir a la seu del CatSalut, havia avançat al matí en una entrevista a TV3 que les llistes d’espera milloraven. En un moment en què la sanitat catalana està en tensió i els professionals es queixen del col·lapse de les urgènci-

es i d’un suposat tancament excessiu de llits durant l’estiu, el de-partament ha avançat unes dades positives que tradicionalment presentava a l’octubre. El conseller sí que va participar, amb l’al-calde Xavier Trias, en l’entrega del premi, atorgat des de fa qua-tre anys per les associacions directives Sedisa i Ande.

CRISTINA CALDERER

El guardó, atorgat per directius sanitaris, està dotat amb 5.000 euros i el conseller es compromet a donar-los a la Fundació La Marató de TV3

Prop de 17.000 pacients s’han d’esperar més del límit legal per passar pel quiròfan

Salut destaca la reducció de 6.800 persones de la llista d’espera malgrat incomplir el temps de garantia

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

124081350003410 €924 cm2 - 110%

18/07/2014SOCIETAT18-19

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospitals i Centres de Salut; Política Sanitària; Salut

Page 2: més del límit legal per passar pel quiròfan MARIO MARTÍN ... · les llistes d espera l any 2011, un moment en què el Govern incom-plia els terminis en més de 31.000 persones,

19

societatara DIVENDRES, 18 DE JULIOL DEL 2014

Un terç de les morts sobtades en joves s’expliquen per malalties genètiques

forme, impulsat per l’Obra Social la Caixa, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGi), l’Ins-titut de Medicina Legal de Catalunya i els hospitals Josep Trueta de Girona i el Clínic i el Vall d’Hebron de Barcelona, també ha revelat que, a partir dels 35 anys, en la major part de les morts es detecta infart de miocar-di. Per fer l’estudi s’han visitat més d’un miler de familiars, cosa que ha permès facilitar el tractament i la protecció de les persones portadores dels gens afectats.

El doctor Brugada, investigador de l’Institut d’Investigació Biomè-dica de Girona (IDIBGi) i director

de l’estudi, va apuntar ahir la necessitat que els joves se sotme-tin a electrocardiogrames quan es federen per fer alguna activitat es-portiva. Brugada va considerar “imprescindible” aquesta prova. “S’ha de conscienciar les famílies que han tingut un cas de mort sob-tada que vagin al metge per com-provar si hi ha una causa heredità-ria i evitar d’aquesta manera una possible nova mort”, va afegir Brugada, que lidera el Centre de Genètica Cardiovascular, el laboratori de referència pel que fa a la genètica de la mort sobtada a l’Estat, ubicat a Girona.e

Catalunya és capdavantera en la dia-gnosi de la mort sobtada, la compli-cació més greu de les malalties car-diovasculars, que són la primera cau-sa de mort al món occidental, i la pri-mera d’hospitalització i discapacitat. Un centenar de joves catalans moren cada any de forma sobtada i sense que se’n sàpiga la causa. Un equip d’investigadors liderats pel doctor Ramon Brugada ha identificat que un terç d’aquestes víctimes ha patit alguna malaltia genètica. “La mort és, en aquests casos, el primer símp-toma de la malaltia”, va afirmar ahir Brugada, que va subratllar la neces-sitat de fer el diagnòstic a temps per evitar que altres familiars morin per la mateixa causa.

Els equips forenses de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya practi-quen cada any 3.500 autòpsies de mort sobtada, algunes de les quals sense una causa clara. L’estudi MOS-CAT (mort sobtada a Catalunya), pre-sentat ahir al CosmoCaixa de Barce-lona, conclou que el 30% d’aquestes defuncions inexplicades a Catalunya en menors de 50 anys tenen un ori-gen genètic. L’estudi, iniciat el 2012 i que ha analitzat 400 mostres, expo-sa que el 70% dels individus que van patir mort sobtada tenien entre 30 i 50 anys, el 10% entre 20 i 30 anys, un altre 10% menys de 10 anys, i el 10% restant menys d’un any de vida. L’in-

BARCELONAJOAN SERRA

L’estudi, iniciat el 2012, investiga si darrere de les morts sobtades inexplicades en gent jove hi pot haver una causa hereditària. QUIM ROSER

■ Més de 700.000 euros en dietes irregulars al Fòrum

Els membres del consell d’administració de la societat anònima Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 van cobrar dietes d’assistència a les reunions per valor de 722.656,33 euros. Unes dietes que, segons la Sindicatura de Comptes, “no s’haurien d’haver retribuït”. Així es desprèn dels dos informes que va fer públics dimecres l’ens fiscalitzador sobre el Fòrum i que revelen irregularitats en l’esdeveniment, tal com va explicar ahir l’ARA. Segons la Sindicatura, “els Estatuts no recollien la possibilitat que els membres de cap òrgan col·legiat rebessin retribucions per l’assistència a les reunions”. També fa constar que no hi havia cap acord de la junta d’accionistes “que quantifiqués els imports que podien rebre els membres del consell”. A la llista hi ha una cinquantena de representants de tots els colors polítics vinculats a l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat, com Joan Clos, Jordi Vilajoana, Joan Saura, Josep Piqué o Jordi Portabella.

enbreu

Montjuïc acollirà un parc temàtic d’entreteniment i innovació esportiva l’estiu de l’any que ve. El projecte empresarial Open Camp Sportainment és el primer del món dedicat a l’univers de l’esport i comptarà amb 66.000 metres quadrats a l’Anella Olímpica de Barcelona. Allà s’hi oferiran diferents activitats i atraccions relacionades amb el món de l’esport. L’entrada costarà 28 euros –però amb descomptes per als barcelonins– i s’estima un impacte econòmic de 53 milions d’euros anuals per a la ciutat. Pel que fa a l’assistència, s’estima que el primer any serà d’1,6 a 1,9 milions de visitants (7.000 per dia), amb la presència d’un públic juvenil i adult. Al parc, que estarà obert 230 dies l’any, hi estan implicades 26 empreses, entre les quals Nike, Microsoft, Ovideo, Allianz i Comsa Emte. Es preveu que es crearan 240 llocs de treball. L’empresa creu que Barcelona és la millor ciutat per establir-hi aquest parc.

■ Montjuïc tindrà un parc temàtic de l’esport el 2015

PERE TORDERA

PERE TORDERA

Font: CatSalut / Gràfic: B. Miret

Evolució llista d’espera

Temps mitjà d’espera en dies

Les llistes d’espera dels procediments quirúrgics garantits

0 a 3 mesos 3 a 6 mesos 6 a 9 mesos 9 a 12 mesos + de 1 any

Hèrnia

inguinal

5.825

Varius

3.447

Vesícula biliar

3.779

Artroscòpia

4.198

Pròstata

1.896

Canal

carpià

2.755Circumcisió

2.968

Pròtesi maluc

2.960

Pròtesi genoll

8.354

Histerectomia

1.086

Dits del peu

4.130

Quist pilonidal

1.190

Amígdales

i adenoides

3.123 Cataracta

27.769Juny

2013

Juny

2014

Desembre

2013

134 134 125

56.670 80.540 70.540 75.075 73.480

Desembre2010

Desembre2011

Desembre2012

Desembre2013

Juny2014

31.020 30.659 30.274 34.382 33.378

13.915 18.477 17.025 16.86823.0206.9902.348

981

2397

1297

16.127

9.064

6.213

14.896

7.638

16.559

5.9693.940

2222

10.920

Totalpacients

Pacients en llista d’espera

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

124081350003410 €924 cm2 - 110%

18/07/2014SOCIETAT18-19

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospitals i Centres de Salut; Política Sanitària; Salut

Page 3: més del límit legal per passar pel quiròfan MARIO MARTÍN ... · les llistes d espera l any 2011, un moment en què el Govern incom-plia els terminis en més de 31.000 persones,

19EL MUNDO. VIERNES 18 DE JULIO DE 2014

i CATALUNYA

MARIA TERESA COCA / Barcelona CatSalut considera que con la de-rivación de entre 10.000 y 12.000 pacientes que están en lista de espera para una intervención qui-rúrgica a otro centro hospitalario del que tienen asignado podrían ajustar el tiempo de demora y no sobrepasar los seis meses que la ley establece como período máxi-mo. Se trata de operaciones qui-rúrgicas garantizadas que van desde las cataratas, a la próstata, pasando por las prótesis de rodi-lla o fémur, hasta un total de 14 enfermedades.

Según los datos presentados ayer por el Servei Català de la Salut (CatSalut), actualmente un 23,4% de los pacientes espera por encima de los seis meses, es decir, 17.082 personas. El director de CatSalut, Josep Maria Padrosa, subrayó que a finales de 2013, esta cifra se ele-vaba a 30.000 personas. «Actuando de forma proactiva con la listas de espera y siempre que los pacientes acepten la derivación, podríamos cumplir con los máximos estableci-dos», aseguró Padrosa.

En lo que va de año, Salut ha conseguido derivar a 6.200 pacien-tes de los cuales en estos momen-tos unos 1.698 ya han sido interve-nidos y otros 4.000 ya han tenido su primera visita en el nuevo cen-tro hospitalario asignado «que den-tro de la red pública catalana está más cercano al suyo», concretó.

A los 17.082 cabe añadir los 56.398 que también están pendien-tes de ser operados desde hace me-nos de 6 meses, hasta totalizar 73.480 personas. Según Padrosa, desde 2011 cuando a raíz de los recortes presupuestarios estaban registrados 80.540 pacientes, nú-mero que se ha ido reduciendo. En el mismo sentido, el conseller de Salut, Boi Ruiz, manifestó en una entrevista televisiva que el aumen-to de la actividad quirúrgica a lo largo de este año en los hospitales

ha permitido que el 80% de las 14 intervenciones con tiempo máximo garantizado de seis meses se ha-gan en tiempo legal.

Por lo que respecta al total de pacientes que esperan algún tipo de intervención, a junio pasado se alcanzaron los 176.908, con una disminución de 5.000 sobre di-ciembre del 2013 y de 19.141 (9,8% de descenso) sobre junio del pasado año. La disminución del tiempo de espera que ha ido aparejada al incremento de los tratamientos ha sido de casi un mes y medio sobre junio del 2013. En las operaciones programadas, en los últimos doce meses el retra-so ha descendido de casi cuatro meses y medio, a rozar los cuatro meses.

Los responsables de Salut anun-

ciaron que para mejorar en la ges-tión de las listas de espera y conse-guir una reducción más significati-va están trabajando en un decreto que, además de ajustar los periodos máximos legales a la baja, introdu-

cirá criterios más asistenciales que estructurales para administrar los procedimientos. Padrosa apuntó que en cada una de las patologías garantizadas no todas las enferme-dades tienen el mismo rango y se

podrá discriminar según la situa-ción clínica de cada paciente.

A la par, se incrementará la acti-vidad quirúrgica en los centros hos-pitalarios en un 2% y, en la medida de lo posible, ampliar la cirurgía ambulatoria que no requiere ingre-so. De esta manera, si en la actua-lidad de las 730.800 altas anuales en los centros hospitalarios, un 53% son quirúrgicas y el resto mé-dicas, este año tendría que elevarse al 55%. Padrosa aseguró que en la actualidad un 59% de la actividad quirúrgica no requiere cama.

El director del CatSalut auguró que si los centros van aplicando cambios estructurales, en cuatro años el promedio de intervencio-nes alcanzaría el 60%, en línea con lo que es habitual en el sector en otros países.

Salut quiere derivar a 10.000 pacientes para que la espera no pase de 6 meses Elevará un 2% la actividad quirúrgica en los hospitales y se gestionarán mejor las listas

Un 30% de las muertes súbitas son genéticas

Barcelona Un 30% del centenar de muertes súbitas inexplicadas que se pro-ducen cada año en Cataluña en menores de 50 años se deben a enfermedades genéticas cardía-cas. Lo concluye el estudio Mort Sobtada a Catalunya (Moscat), que ha liderado el cardiólogo Ramon Brugada y que fue pre-sentado ayer, informó Efe.

El proyecto se inició en 2012 como prueba piloto para inves-tigar si tras las muertes súbitas enjóvenes, incluidos lactantes, y cuya autopsia da resultados normales, podría esconderse una causa hereditaria que pu-siese en peligro a otros familia-res. Los resultados, presentados por el mismo Brugada, del Ins-tituto de Investigación Biomédi-ca de Girona, Enric Banda, di-rector de Ciencia y Medio Am-biente de Obra Social y Jordi Medallo, director del Instituto de Medicina Legal de Cataluña, confirman la hipótesis. Los hos-pitales Josep Trueta de Girona y Clínic y Sant Joan de Déu de Barcelona también han partici-pado en la iniciativa.

Es esencial, según los investi-gadores, la atencion a los fami-liares de la víctima para prevenir futuras afectaciones. «Conocien-do la enfermedad, se puede con-trolar», subrayó Brugada. Así, exigen concienciación para evi-tar que la gente atribuya este ti-po de muerte al destino o a la mala suerte y recomiendan a los jóvenes que se sometan a un electrocardiograma.

Las enfermedades cardiovas-culares son la principal causa de muerte en el mundo occi-dental y la primera causa de hospitalización y discapacidad, y la complicación más grave de éstas es la muerte súbita cardía-ca, que pueden padecer perso-nas mayores, pero también los jóvenes y los deportistas, expli-có Ramon Brugadas.

El número total de enfermos en las listas ha descendido un 9,8% en un año

Intervención quirúrgica en el Hospital Sant Joan de Déu. / EL MUNDO

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

11239450001778 €414 cm2 - 40%

18/07/2014CATALUNYA19

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospitals i Centres de Salut; Política Sanitària; Salut

Page 4: més del límit legal per passar pel quiròfan MARIO MARTÍN ... · les llistes d espera l any 2011, un moment en què el Govern incom-plia els terminis en més de 31.000 persones,

viernes 18 de julio de 2014

CATALUÑA [email protected]

elpais.com/espana/catalunya

La regulación del consumo demarihuana también preocupa alos jueces, que a menudo debendecidir si envían a prisión o ab-suelven a los responsables de losclubes cannábicos por tráfico dedrogas. Estas asociaciones, quehan proliferado en ciudades co-mo Barcelona, se hallan en unaencrucijada legal y son objeto deinvestigaciones policiales desuerte diversa. Una reciente sen-tencia absolutoria, dictada por laAudiencia de Barcelona, insta alas instituciones a fijar “un mar-co normativo claro” sobre “unaactividad que permanece en loslimbos de la alegalidad”.

“Hace tiempo que desde mu-chos sectores jurídicos, sanita-rios y sociales se está reclaman-do del legislador que fije un mar-co normativo claro para el fun-cionamiento de esta clase de aso-ciaciones”, señala la sentencia,de la que ha sido ponente el ma-gistrado Santiago Vidal. Los jue-ces lamentan que “solo el Parla-mento de Euskadi ha impulsadoesta tarea reguladora”. Y criticanque la Fiscalía General del Esta-do no haya “actuado aún en de-fensa del interés público en estamateria, más allá de perseguirde forma indiscriminada situa-ciones como la que es objeto deeste proceso penal”.

La fiscalía, recuerda la resolu-ción, puede hacer recomendacio-nes al Gobierno para que regulela materia. “Tal vez ya es hora de

que inste una aclaración jurídicade los motivos por los que otrasdrogas nocivas para la salud, co-mo el tabaco o el alcohol, cuandose consumen de forma abusiva,disfrutan de un estatus legal mu-cho más permisivo”, argumen-tan. La sentencia resuelve un re-curso de la fiscalía contra la abso-lución de cinco responsables delclub cannábico Airam por un deli-to de tráfico de drogas.

Vías de regulaciónEn febrero de 2012, dos jóvenesfueron detenidos cuando salíande la sede de la asociación, en Bar-celona. Habían comprado tres do-sis de hachís sin ser socios y ha-bían pagado, por cada una de

ellas, 20 euros. La fiscalía acusó ala junta de la entidad de tráfico dedrogas por haber vulnerado losrequisitos del “autoconsumo com-partido” y haber vendido droga aterceros con ánimo de lucro.

La resolución, dictada por laSección Décima, desoye los argu-mentos del fiscal y confirma la ab-solución. Los magistrados afir-man que la detención de los jóve-nes “no demuestra” que los acusa-dos les hubieran vendido las do-sis. “La hipótesis de que la sustan-cia estupefaciente fuese para elpropio consumo no puede ser des-cartada”, razonan.

Los clubes de cannabis hanaprovechado la figura de la asocia-ción (un derecho fundamental dela Constitución) para realizar su

actividad. Pero el sector coincidecon la Audiencia y lleva meses tra-bajando para conseguir una regu-lación clara, que les permita se-guir dispensando cannabis sin te-ner que vivir con la incertidum-bre de que se les acuse de tráficode drogas. El Departamento de Sa-lud también aboga por fijar unasnormas, poniendo el acento en lanecesidad de reducir riesgos desalud pública. Las federacionesde los clubes y los partidos políti-cos han tenido diferentes reunio-nes y en septiembre se discutiráen el Parlament el borrador deuna propuesta de Buenas Prácti-cas. Aun así, una eventual refor-ma del Código Penal está en ma-nos del Gobierno central.

Pasa a la página 3

La patronal de los apartamentosturísticos dio ayer un paso másen la guerra que mantiene el sec-tor por repartirse el pastel delmercado turístico de Barcelona.Los empresarios de los pisos des-tinados a albergar viajeros arre-metieron contra el “lobby hotele-ro” por querer eliminarlos delmapa y anunciaron que están ne-gociando con el Ayuntamiento

de Barcelona el fin de la morato-ria que impide conseguir licen-cias para comercializar un pisoturístico en el Eixample y unaparte de los distritos de Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Les Corts y Gràcia. To-dos estos distritos tienen en vi-gor la moratoria desde el pasa-do mes de mayo. Para una segun-da fase, afirmaron, quedará Ciu-tat Vella.

El presidente de la Federa-

ción Catalana de ApartamentosTurísticos (Federatur), Lluís To-rrent, aseguró que cuenta con elapoyo del Departamento de Em-presa y Empleo. “La moratoriade Barcelona no es de recibo. Nonos merecemos que exista. Elmotivo que da el lobby es el delas molestias que provocan losapartamentos a las comunida-des de vecinos, cuando solo hayseis quejas en toda la ciudad.Me gustaría saber cuántas hay

en el resto de actividades”, la-mentó Torrent, quien acusó alAyuntamiento, y en concreto algrupo municipal del PP, de ha-ber sucumbido a las presionesdel “lobby hotelero” que, segúndijo, “vienen de Madrid”. Ade-más, ha agregado Torrent, consus declaraciones “incendiariasy llenas de demagogia” solo de-muestran “miedo a tener que re-partirse el pastel”.

Pasa a la página 3

Los jueces exigen “una normativaclara” para los clubes cannábicosUna sentencia absolutoria de la Audiencia de Barcelona pide a las institucionesque aclaren por qué “otras drogas nocivas como el tabaco” sí son legales

Apartamentos y hoteles entran en guerraLa patronal de los pisos turísticos acusa a la Administración de ceder a laspresiones del ‘lobby’ hotelero P “Temen tener que repartirse el pastel”, afirma

El Departamento de Salud si-gue incumpliendo el tiempode espera máximo garantiza-do en las 14 intervencionesprotegidas por ley. Según losúltimos datos de listas de es-pera presentados ayer, a ju-nio de 2014, un 23% de los73.480 pacientes que aguar-dan para ser intervenidos deuna de las 14 protegidas supe-raban el tiempo máximo deseis meses garantizado porley. En el primer semestre delaño, la lista de espera en estasintervenciones apenas se hareducido en 1.615 personas.

El tiempo medio de las 14garantizadas ha aumentadoun 6,8% desde junio de 2013,y se sitúa en torno a los 4,86meses de retraso. Aunque lamayor parte de las interven-ciones han aumentado sutiempo medio de espera, sonlas operaciones de prótesis decadera, rodilla y las reparacio-nes del dedo del pie, las quesuperan, de largo, los seis me-ses garantizados. El tiempomedio de espera de los pacien-tes que han sido intervenidospor una inserción o recambiode prótesis de rodilla han teni-do un tiempo medio de espe-ra de 9,38 meses, casi un 2%más que hace seis años.

El director del Servicio Ca-talán de la Salud (CatSalut),Josep María Padrosa, suscri-bió ayer el compromiso delconsejero de Salud, Boi Ruiz,de llegar a fin de año cum-pliendo los plazos garantiza-dos, aunque para ello, recono-ció, algunos centros tendránque derivar pacientes de suárea de referencia a otros hos-pitales. “Habrá centros que lopodrán asumir y otros que seestá negociando que los deri-ven a otros centros de la redpública. Quizás unos 10.000pacientes deberán ir a otrocentro que no es el suyo dereferencia, pero que estarácerca”, explicó. Pasa a la página 4

Salud incumplelos plazosgarantizadoscon 17.082pacientesJESSICA MOUZO, Barcelona

JESÚS GARCÍA / JORDI MUMBRÚBarcelona

La sede de Airam, en la calle Ample de Barcelona, permanece cerrada desde el miércoles por orden judicial. / carles ribas

LLUÍS PELLICER, Barcelona

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

302541680005150 €565 cm2 - 50%

18/07/2014CATALUÑA1,4

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospitals i Centres de Salut; Política Sanitària; Salut

Page 5: més del límit legal per passar pel quiròfan MARIO MARTÍN ... · les llistes d espera l any 2011, un moment en què el Govern incom-plia els terminis en més de 31.000 persones,

4 EL PAÍS, viernes 18 de julio de 2014

CATALUÑA

Viene de la página 1Ante las denuncias de trabajado-res y enfermos de que los hospita-les públicos estánderivando inter-venciones a centros privados pa-ra reducir las listas de espera, eldirector del CatSalut negó la ma-yor e insistió en que el CatSalut"solo trabaja con centros de la redpública". Sin embargo, de los 64hospitales del Sistema SanitarioIntegral de Utilización Pública deCataluña (SISCAT), algunos, co-mo el Sagrat Cor, son de titulari-dad privada.

El responsable de AtenciónCiudadana del CatSalut, JoanLluís Piqué aseguró que, en losúltimos seis meses, los hospitalescatalanes han derivado 6.200 pa-cientes a otros centros para serintervenidos. El director del Ca-tSalut justificó estas derivaciones-porque el decreto que rige lostiempos de las 14 garantizadasobliga a ofrecerle al ciudadanouna alternativa en caso de que suespera supere los seis meses. Contodo, Padrosa abrió la veda a que“procedimientos no garantizadostambién se pueden derivar” si su-peran el tiempo previsto.

A pesar de haber apremiado alos hospitales para que aumentenun 2% la actividad quirúrgica, lalista de espera global que manejael departamento también siguemuy lejos de los datos que se con-tabilizaban en 2010—153.916 per-sonas—, antes de los primeros tije-retazos ejecutados por el conseje-ro de Salud, Boi Ruiz, en 2011.Unas 176.908 personas continúanesperando para ser intervenidas.El departamento se ha propuestono superar los cuatro años de es-pera en el resto de las intervencio-

nes pero, aunque ha primado lasintervenciones de los pacientesque llevabanmás tiempoesperan-do y han conseguido reducir lalista un 2,5% en los últimos seismeses, 28.913 personas todavíatendrán que aguardar entre unoy cinco años antes de entrar en elquirófano. El tiempomedio de es-pera es de 6,78 meses.

El director del CatSalut tam-bién se comprometió a cumplircon el plandirector de cirugía car-díaca, que quiere reducir la espe-ramáxima en esta área a tresme-ses. A junio de 2014, 405 personasesperaban por una intervenciónde cirugía valvular y 113 por unade cirugía coronaria. El departa-mento también pretende monito-rizar otras intervenciones priori-tarias, como la cirugíaoncológica. “No deberían superarlos 45 días”, puntualizó Padrosa.Solo las neoplasias malignas depróstata superan los tres mesesde demora (61 días); las demás,están por debajo de los 45 días.

En la línea del discurso que ha

tenido el departamento ante losúltimos conflictos en la sanidadcatalana con el cierre de camasen verano y el colapso de las ur-gencias, Padrosa volvió a ensalzarayer el éxito de la cirugía mayorambulatoria (CMA) —que no re-quiere ingreso— y supone “practi-camente el 59% de los procedi-mientos quirúrgicos” en Catalu-ña. El director del CatSalut negó,tal y como denuncian los sindica-tos, que el cierre de camas en ve-rano revierta en un aumento delas listas de espera e insistió enque el modelo sanitario está vi-viendo “una transformación es-tructural con el aumento de laCMA”.

Casi 177.000 catalanes están en listade espera para ser intervenidosSalud admite que los hospitales tendrán que derivar pacientes a otros centros

Diez estudiantes de Ingeniería Náutica parti-cipan en un simulacro de supervivencia trasaveriarse el barco de recreo en el que viajana unas dos millas de la costa (3,5 kilómetros)durante 24 horas y tener que utilizar un

bote (fotografía). Cuentan con galletas pro-teicas, un litro y medio de agua por persona.Y con losmás de 30 grados que caen Barcelo-na. La Facultad de Náutica los ha elegido,entre 20 candidatos, para analizar su com-

portamiento, su reacción ante momentos demáxima tensión y para evaluar la calidaddel material de salvamento. Un experimen-to pionero en España que comenzó ayer porla mañana y finalizará hoy a mediodía.

massimiliano minocri

Estudiantes de Náutica a la deriva

Tres altos cargos del Departa-mento de Enseñanza, entreellos dos directores genera-les, han sido destituidos des-de 2013. En enero de ese añola consejera Irene Rigau desti-tuyó Lluís Font como secreta-rio de Políticas Educativas.Ocho meses después saltabaJordi Roig, director generalde Centros Públicos, y ahorale ha tocado el turno a la direc-tora de Primaria, Alba Espot.Fuentes cercanas al departa-mento aseguran que “el tratocon la consejera no es fácil”,mientras que Enseñanza sos-tiene que los relevos son unfenómeno “natural” y habi-tual.

La última destitución haafectado a la directora de Edu-cación Infantil y Primaria, Al-ba Espot, según publico ayerel Diari Oficial de la Generali-tat (DOGC). Espot llegó al car-go en enero de 2011, días des-pués que Rigau asumiera lacartera educativa. La cesadatenía ante sí actualmente elreto de lidiar con la aplica-ción de la ley Wert, que entraen vigor en septiembre en pri-mero, tercero y quinto de Pri-maria. Enseñanza apunta aque Espot se reincorporará asu trabajo de inspectora, pla-za que ocupaba antes de serdirectora general.

El precio del comedorLa sustituirá Carme Ortoll,con un sueldo de 70.270 eurosbrutos anuales. Ortoll (Cala-fell, 1958), maestra de profe-sión, era la responsable desde2011 del Servicio de Innova-ción y Formación de Educa-ción Infantil y Primaria. Tam-bién es miembro de los Movi-mientos de Renovación Peda-gógica y del patronato de lafundación Artur Martorell.

Igual que en el caso de Es-pot, los otros dos cargos afec-tados habían asumido el pues-to con la llegada de CiU a laGeneralitat. Jordi Roig, quefue director general de Cen-tros Públicos, es además es elpresidente de la sectorial deEducación de ConvergènciaDemocràtica. En el caso deLluís Font, lo sustitúyó JoanMateo, que, al mismo tiempo,es el presidente del ConsejoSuperior de Evluación del Sis-tema Educativo.

Por otra parte, Enseñanzaha decidido volver a congelarel precio máximo del come-dor escolar, fijado en 6,2 eu-ros diarios, según publicótambién ayer el DOGC. Esteimporte cubre tanto la comi-da como el servicio demonito-res. En algunos centros, el pre-cio puede ser superior, por al-guna circunstancia especial,como que las familias acuer-den que se ofrece comida eco-lógica. El precio para alum-nos que hacen uso esporádicodel comedor se mantiene en6,8 euros al día.

El director del CatSalut, Josep María Padrosa, ayer durante su comparecencia. / albert garcia

Irene Rigau hadestituido atres altos cargosen 18 meses

I. VALLESPÍN, Barcelona

Una operación decáncer de próstatatiene una media deespera de 61 días

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

302541680005150 €565 cm2 - 50%

18/07/2014CATALUÑA1,4

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospitals i Centres de Salut; Política Sanitària; Salut

Page 6: més del límit legal per passar pel quiròfan MARIO MARTÍN ... · les llistes d espera l any 2011, un moment en què el Govern incom-plia els terminis en més de 31.000 persones,

Coses de la vida societat

DIVENDRES28 18 DE JULIOL DEL 2014Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Situació crítica en l’assistència pública LLL

salut reclama que els hospitals operin més sense afegir recursos

6.200 pacients en llista d’espera de cirurgia accepten anar a centres privats finançats

ÀNGELS GALLARDOBARCELONA

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha convertit en una prioritat reduir les llistes d’espera quirúrgica, multi-

plicades des que es van iniciar les re-tallades, però sense tornar al siste-ma sanitari el pressupost i els recur-sos que ha perdut des del 2011. La fórmula utilitzada, amb la qual du-rant l’últim any s’han reduït en 19.141 pacients aquestes llistes –que el 30 de juny passat acumulaven 177.000 pacients–, consisteix a ins-tar els professionals dels hospitals públics, tremendament pressionats per l’escassetat de personal i la re-ducció de llits, que operin més –«optimitzant els temps de quirò-fan», segons els diuen– i recorrent a la cirurgia major ambulatòria, que és més àgil i no exigeix que el malalt sigui hospitalitzat. Salut els ha marcat l’objectiu de dur a terme el 2% més d’intervenci-ons que el 2013, en especial, els me-sos d’estiu.

L’ALTERNATIVA / Una altra via utilitza-da des de la Generalitat per reduir les llistes quirúrgiques consisteix a proposar als malalts afectats per la demora, i que necessiten una inter-venció poc complexa –cataractes, varius, galindons o artroscòpia de genoll, entre altres–, l’opció, volun-tària, de ser operats en un hospital diferent del que els és habitual. Com que tota la xarxa de centres públics té esperes quirúrgiques, l’alternati-va proposada consisteix, en la pràc-tica, a ser intervinguts en algun dels hospitals privats, amb ànim de lu-cre, de Catalunya que, després d’as-sumir els requisits de qualitat assis-tencial establerts pel Servei Català de la Salut (CatSalut), s’han incorpo-rat al Sistema Integral de Salut de Catalunya (SISCAT), la xarxa que agrupa la sanitat pública. Aquest sistema, creat l’any 2012 en substitució de la Xarxa Hospita-lària d’Utilització Pública (XHUP), ha propiciat un important incre-ment dels centres privats que acce-deixen a contractes d’activitat –in-tervencions quirúrgiques– que per

falta de recursos no assumeixen els hospitals públics. La XHUP ja auto-ritzava aquesta opció, que, en menys grau, va permetre derivar ci-rurgia i proves diagnostiques a cen-tres privats. «Els estatuts del SISCAT van comptar amb l’aprovació dels principals sindicats –va assegurar ahir Padrosa–. Els centres a què de-rivem pacients han guanyat els nos-tres concursos públics i han d’aca-tar els protocols assistencials ofici-als. Encara que són privats, actuen en qualitat de públics». Entre ells fi-guren l’Hospital General de Ca-talunya, el del Sagrat Cor, la Clínica del Pilar i la Clínica del Vallès, ads-crites al grup inversor ICS Salut (an-tic Capio).

COMPLIR EL DECRET / Dels 177.000 pa-cients a l’espera de cita quirúrgica, 73.500 esperen alguna de les 14 in-tervencions a les quals un decret es-tatal garanteix que no patiran una demora superior als sis mesos. Aquest termini s’incompleix àmpli-ament a Catalunya des de fa tres anys, va advertir Padrosa. Fa un any, eren 23.000 els pacients afectats per aquest incompliment. En l’actuali-tat són 17.000, entre els quals desta-quen 3.947 malalts pendents d’una pròtesi de maluc i 4.944 que esperen una pròtesi de genolls, dues de les in-tervencions no urgents més costo-ses, en termes econòmics, per a la Generalitat. El conseller Ruiz es va comprometre ahir que el pròxim 31 de desembre no quedi «cap malalt» afectat per les 14 intervencions amb demora controlada que estiguin en llista d’espera des de fa més de sis mesos. Entre ells hi ha milers de ma-lalts de cataractes. Un altre dels objectius immedi-ats fixats per Salut consisteix a in-corporar al sistema informàtic de la Generalitat, d’accés públic, les llis-tes d’espera que afecten cada hospi-tal, indicant el tipus d’intervenció i les persones en espera. També es proposen reduir la xifra de malalts que fa més de «quatre anys» que es-peren ser operats de malestars no urgents. En l’actualitat, pateixen aquestes enormes demores 700 pa-cients. H

Uns 17.000 malalts, de 177.000 afectats, esperen des de fa més de sis mesos

ARXIU / EDUARD GRATACÓS

1 LA XARXA PÚBLICA

2

3

claus

La xarxa de centres sanitaris públics consta de 64 hospitals, vuit dels quals pertanyen a l’Institut Català de la Salut (ICS) i 56 són institucions sense ànim de lucre que concerten tota la seva activitat amb Salut.

CIRURGIA CARDÍACALa cirurgia cardíaca valvular i coronària registra una demora de 3,8 mesos, com a mitjana, a Catalunya. Hi ha en espera 518 malalts. Salut s’ha compromès a finançar 600 intervencions cardíaques més el 2014.

EL CÀNCERLa cirurgia oncològica manté una demora mitjana pròxima als 30 dies a Catalunya. L’espera màxima permesa en aquest tipus d’intervencions és de 45 dies, que poden arribar a ser 60 si són de pròstata.

4 DIAGNÒSTICSEl 30 de juny, 99.392 pacients esperaven una prova diagnòstica. 16.300 un TAC, 18.300 una ressonància magnètica, 10.900 un ecocardiograma 9.900 una colonoscòpia i 3.700 una mamografia, entre altres.

5 ELS TERMINIS El temps mitjà de demora de les proves diagnòs-tiques tecnològiques és de 43 dies. Accedir a una colonoscòpia exigeix esperar, en funció de l’hospital, prop de dos mesos, el mateix termini que una mamografia o una ressonància magnètica.

33 Els responsables de la sanitat de les comunitats autònomes espa-nyoles debaten des de fa mesos com millorar el concepte de llista d’espera quirúrgica, vigent des de fa més de 15 anys, considerat poc equitatiu. Aquestes llistes s’es-tructuren, en l’actualitat, en funció de la intervenció quirúrgica que ne-cessita un pacient. El malalt s’in-corpora a la llista el dia que el seu cirurgià li indica que s’ha d’operar, encara que no li indiqui la data de la intervenció.

33 La Conselleria de Salut ha pro-posat que aquestes llistes s’esta-bleixin a partir de la situació perso-

nal dels pacients, ja que, va indicar ahir Josep Maria Padrosa, director del CatSalut, un mateix tipus d’in-tervenció pot resultar ser una ur-gència per a un malalt i no ser-ho per a un altre. També es valorarà la limitació social i personal que im-plica la demora i el temps transcor-regut des que el metge ha indicat la intervenció.

33 Les llistes són revisades periò-dicament per cada hospital, que ha d’informar el CatSalut de l’evolució de xifres i individus. Els hospitals si-tuats a Barcelona acumulen més pacients que els allunyats de nuclis urbans.

Un nou decret classificarà la situació dels pacients, no la cirurgia

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

9651556600010395 €893 cm2 - 84%

18/07/2014SOCIEDAD28-29

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospitals i Centres de Salut; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut

Page 7: més del límit legal per passar pel quiròfan MARIO MARTÍN ... · les llistes d espera l any 2011, un moment en què el Govern incom-plia els terminis en més de 31.000 persones,

El 23,4% de lospacientes superanlos seis meses enlas listas de esperaEl rues dejunio se Ileg6 a una reducci6n del 7,4 por ciento

0 La Conselleria de Salut se compromete alograr que ninguna operaciOn con tiempogarantizado tarde m~s de medio afio

Jordi Estap~

Las listas de esperahart experimentadouna reducci6n de un7,4% en los catorceprocedimientos qui-

rdrgicos garantizados por ley, a fe-cha de junio de 2014 en el fimbi-to de toda Catalunya, cuando73.480 personas aguardaban a so-meterse a una operad6n, respec-to a las 75.075 que esperaban enjunio de 2013. No obstante, toda-via un 23,4% de los pacientes (esdecir, un total de 17.082) espera-ban pot encima del l/mite legal deseis meses establecido pot decre-to. Estos datos fueron anunciadosayer pot el director del Sercei Ca-talfi de la Salut (CatSalut), IosepMaria Padrosa, y difundidos potdiversas agencias.

Fue en el ado 2011 cuando elprimer ajuste presupuestario sa-nitario de la historia provoc6 quelas listas de espera se dispararantm 42%, y que 80.540 pacientes es-peraran una de las catorce opera-

clones garantizadas aquel mSo. Ydesde entonces la cifra ha segui-do su curso a la baja, aunque noha alcanzado adn la de los 56.670pacientes que esperaban en elado 2010.

Partiendo de las cifras de di-ciembre de 2013, las listas se hanreducido apenas un 2,12% en losfiltimos seis meses. Padrosa des-tac6 que se han potenciado lasoperaciones de los usuarios quem~is tiempo llevaban esperandouna intervencidn, "a partir tam-bi6n de un aumento del 2% de laactividad quinirgica’.

CRITERIOS DE PRIORIDADSobre esta filtima cuesti6n, en de-claraciones a TV3, el conseller deSalut, Boi Ruiz, avanz6 que unavez se estabilicen del todo las lis-tas de espera su departamentopondrfi en marcha un nuevo de-creto que cambiarfi los criteriosde priorizaci6n de las intervendo-nes con una primacia de los as-pectos m~dicos, por encima delos administrativos.

Pot volumen, las operacionesde cataratas son las m~is realiza-das de todas, con 28.469 interven-clones efectuadas, seguidas de lasher~fias (con 7.121), las artrosco-pias (5.599), pr6tesis de rodilla(4.944) y de cadera (3.947). otto lado, aquellas intervencionesque han expeffmaentado tma ma-yor variaci6n han sido las de ar-troscopia, que han descendido un21,47 pot ciento, en tanto que lasde pr6tesis de rodilla, que han re-ducido un 7% los pacientes en lis-ta, son las dnicas cuya media deespera sobrepasa de entrada losseis meses.

Preguntado, en una reaccidn deurgencia ante estos datos, el ad-junto a la direcci6n asistencial delConsorci Sanitari de Terrassa, loanl~loma, dijo que el Hospital de Te-rrassa se mantiane danlxo del pro-cedimiento del riempo gaxantiza-do en las listas de espera, que seconocer~in al detalle en los pr6zd-mos dias. Anunci6 tambi~n "lapuesta en marcha en septiembrede un nuevo quirdfano, sobretodo para cirugfa ortop6dica", queestar~i abierto a diaxio y mejorar~ilos plazos en el servicio.

Paloma record6 queen 2013 sereg~str6 el ndmero m~ alto de in-tervenciones quirdrgicas desde

que existe el Consorci Sanitari."Este hecho trajo m~is pacientesen algunos casos y ahora estamosestabilizando la situaci6ff’.

"SON UN MITO POLITICO"Xavier Lleonart, presidente del co-mit6 de empresa del Coilsmci Sa-nitari de Terrassa y a la par vicese-cretario general de Merges de Ca-talunya, lament6 queen las listasde espera"primanlos criterios po-

lflicos y no los t6c~ficos". Lleonartdijo queen una respuesta parla-mentaria de diciembre de 2013 sealum6 queen realidad en el Hos-pital de Terrassa la espera supera-ba entonces los diez meses en al-gtuaos casos yen Mfitua Terrassa,los ocho meses en t6rminos gen6-ricos. "Por muchos porcentajesque diga Salut que reduce, el pa-norama dista mucho de set el 6p-timo. El sistema de procedimien-

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

4147No hay datos1080 €1503 cm2 - 131%

18/07/2014TERRASSA1-3

Boi Ruiz, conseller de Salut

Page 8: més del límit legal per passar pel quiròfan MARIO MARTÍN ... · les llistes d espera l any 2011, un moment en què el Govern incom-plia els terminis en més de 31.000 persones,

TERRASSAViernes, 18 de julio de 2014 Diari de Terrassa 3

�������������

�������������� ���� ������������ ������ ���� ��������������������������������� !"#""�

$��������������#%&!''#��������

������������ � �������������� ���� � �� ���� ������� ����� ���� ������ �������� ��������������������������������������������� �������� �� �� ������!���������� ������������"#��������� ��������� ��� ������������ ������!�������������� ����������� � ���$���� �� ����������������������� % ����� ��# �� ����#�� ������ ���� ����&����������� ��� ��������"�����������&����� % ����� ���� ������� ���'� ���(����������� ������������&�����������������&������) ��������������������������������� �����&���������� �� ����� ��������� �� ������������ �� ������ ��� ������������� ��� ����������������#����������� ���� %� ������) ����������� ����#������ ������������������������������� !������� ���� ������������ ������������� ���� %�����*������������#��������� ������"����������� � ������ �� � ������#� ����������� ������������������������� ������ ������ ���� ���! � � ����������� ������� % ������� ������&�������� ������ ������� ��������� � ��� �������� � ����� ������ ���� ���� ���������������&�������������� ��� ���"�������������)�� �������������#������� �� ������������������ % ������� ������������������������&�� ����� �� ������������ ������� ��� ���� ��� ������������������ %����������� �����

����������������������������� ��������!��"����� #

Cinco meses, la media anterior de espera en TerrassaCataratas y rodilla superaban el promedio

ometerse a una inter-vención quirúrgica de las catorce operacio-nes garantizadas en el

baremo de la Conselleria de Sa-lut supuso, entre junio y diciem-bre de 2013, una espera media de cinco meses tanto en el Hospital de Terrassa como en Mútua Te-rrassa, por encima de los 4,5 me-ses de la media catalana de en-tonces. Únicamente la prótesis de rodilla, una de las especiali-dades tasadas, superaba los seis meses de espera garantizados.

En aquel plazo de tiempo, ope-rarse de cataratas implicaba una espera de algo más de cinco me-ses en Mútua (1.156 personas) y en el Hospital (1.133 pacientes). Las intervenciones quirúrgicas motivadas por cataratas son las más frecuentes.

Ayer, Salut no dio a conocer to-davía los nuevos datos porme-norizados de las listas de espera en los centros sanitarios territo-riales y, en consecuencia, tampo-co los de Terrassa. Se comprome-tió a hacerlo en breve.

La Generalitat establece catorce operaciones garantizadas por ley.

S

EL D

ATO

¿Cuál es hoy el tiempo medio de espera de una operación?

Según datos de la Conselleria de Salut, el tiempo medio de espera para una inter-vención quirúrgica ha pasado de los 4,45 meses a los 4,16; una reducción del 6,9%.

PREGUNTA RESPUESTA28.469 Son las operaciones de cataratas en los últimos doce meses en Catalunya.

SOCIS: Adults 7 € - Nens 3 € NO SOCIS: Adults 10 € - Nens 5 €

CASAL FAMILIAR DE VILADECAVALLS

NIT DERUMBA

DE LA BUENA

DIVENDRES18 DE JULIOLA LES 22 H.

al Casal Familiar

������������������� ����������� ���� ������������������

����������������������

!��"��#��#�����$�%�

!��"�&'�()'���*'������ ��+����������

���,��%�

!��"��� )�����$���,�%�

!��"���-����'.�������'����� ����%�

/��������)��'�'���������0'�'���������-�1'

���������������0���������2��������)��)� ��)�����1������

&3�4'�-�

tos garantizados es un mito polí-tico. Si no se incrementan el per-sonal sanitario y los recursos, la si-tuación se deteriora”.

Xavier Lleonart denunció ade-más que en la actualidad el Hos-pital de Terrassa vive un colapso en las urgencias que Joan Paloma reconoció, pero este directivo lo atribuye a “las patologías motiva-das por los cambios meteorológi-cos y a la coincidencia con los tur-

nos de vacaciones de verano de los empleados. Sucede también en otros hospitales. Confiamos en recuperar pronto la normalidad”.

Por último, el sindicato Comis-sions Obreres (CCOO) envió una carta al conseller Boi Ruiz exigien-do que se cumplan las reglas de equidad en las listas de espera y que éstas “no dependan de la ca-pacidad económica de los usua-rios”.

Junto a las cataratas, las ope-raciones más solicitadas son las hernias y las artroscopias.

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

4147No hay datos1080 €1503 cm2 - 131%

18/07/2014TERRASSA1-3

Boi Ruiz, conseller de Salut