moviments cinematogràfics tema 10
TRANSCRIPT
I S A A C A . A R A G U À S 2 0 1 5
Moviments Cinematogràfics
LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES
Els nous moviments s'inicien amb una ruptura i evolucionen a través de
l'expressió funcional. Però cap avantguarda mor, i els seus ensenyaments i
provocacions acaben siguent incorporades.
És el cas de Cinema vérité, coincident amb els postulats del neorealisme,
rescatat pels cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de
moviment Dogma 95.
LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES
Un cas també de renovació general en l industria en les Vantguardes va ser
el free cinema, nouvelle vague, cinema novo, junge deutsche i nou cinema
espanyol.
EXPRESSIONISME ALEMANY
A principis del segle XX una tendència antinaturalista arrenca amb força en
el panorama alemany: és l'expressionisme; un moviment que tenint com a
precedents a Goya i Munch, intenta expressar la seva visió de manera
subjectiva.
EXPRESSIONISME ALEMANY
L'expressionisme entra al cinema amb obres com: El Gabinet del Doctor
Caligari- 1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el
més influent en el final de la primera guerra mundial.
EXPRESSIONISME ALEMANY
La Universum Film Aktiengesellschaft, formada el 1917 amb la finalitat de
relitzar pel·lícules característiques de la cultura alemanya i films per a
l'educació nacional.
Els fins propagandistes s'hi van sumar els comercials.
EXPRESSIONISME ALEMANY
Té com a principal característicac consistir en l'intent de representació
oposada al naturalisme i l’observació dels fets i successos externs, fent
èmfasi en el que és subjectiu.
EXPRESSIONISME ALEMANY
Nosferatu: el seu autor fou F.W Murnau. A la ciutat de Wisborg viuen feliços,
el jove Hutler i la seva dona Ellen que acaba amb una pesta provocada pels
vampirs. La obra forma part del cinema mut.
EXPRESSIONISME ALEMANY
Metropolis: l’any 2000, a la ciutat de Metropolis la societat estaba dividida
en dues classes: els que tenen el poder, que controlen mitjans de
comunicació i els treballadors, que viuen en condicions infrahumanes. El
seu autor va ser Fritz Lang.
NEOREALISME ITALIÀ
Va ser un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona
Guerra Mundial. Es va inicicar en un grup de crítica de la revista Cinema
com per exemple Michelangelo, Antonioni, Luchino, Visconti, Puccini,
Giusseppe de Santis i Pietro Ingrao. Acaba en el final de la postguerra.
NEOREALISME ITALIÀ
Principis teòrics: No té cap contingut polític intrínsec, cosa que afecta la
intención de oferir una imatge objetiva de la realista. Hi ha un fort pes en el
moviment feixista del país. Es barreja el cristianisme amb el marxisme
humanista.
NEOREALISME ITALIÀ
Alguns dels autors més destacats van ser: Rossellini- Roma città aperta,
Vittorio de Sica- Ladri di biciclette i Federico Fellini- La Strada.
NEOREALISME ITALIÀ
Eviten trames i històries d’un cinema més accesible i clàssic en favor de
plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels
protagonistes.
Opta per una estètica documental.
NEOREALISME ITALIÀ
Utilitzen localitzacions reals.
Actors no professionals per als papers principals.
Llenguatge coloquial.
Deixen de banda l’artifici, rodatge o il·luminació en favor d’un estil més
lliure.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
És una etiqueta inventada l’any 1958 per François Giroud a la revista
Express per descriure un grup de joves cineastes que debuten
brillantement, al marge dels corrents tradicionals de la professió.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
Gràcies a las càmeres lleugeres de 8mm i 16mm i a les noves emulsions
més sensibles, va ser posible rodar sense il·luminació artificial, sense
necesitat de muntar grans escenografies. Alexandre Astruc proclama el
càmera-stylo. És el cinema d’autor.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
Posseir un bagatge cultural cinematogràfic important. Forjar el seu estil a
través de la crítica en la revista Cahiers du Cinéma. Defensar el cinema
nord-americà d’Hawks,Ford,Hitchcock, etc; i el cinema realista i visual de
Renoir, Bresson, Tati, etc.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a
redescobrir la mirada de la càmera i el poder creador del muntatge.
En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladorament aïllada
en el marc de la societat burgesa de la postguerra.Per a ells el cinema ha
estat una espècie d’autoconeixement personal.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
Es roden en exteriors i interiors naturals, amb “càmera a l’espatlla”. Aporten
un nou ús de la fotografia, que es serveix en interiors d’una il·luminació
indirecta.
És un cinema realista que tracta sobre temes morals.