Reportatge del sector de l’ali-mentació a Espanya, un sec-tor dinàmic i amb tendència a l’alça. Un sector on gairebé hi treballen mig milió de perso-nes que en plena crisi encara incrementa els llocs de tre-ball, destacable per l’expor-

tació, amb un creixement del 14.7% respecte a l’any anterior i amb una balança comercial que compta amb un superà-vit de 734 milions d’euros res-pecte les importacions, que van ser de 6476 milions d’eu-ros durant els primers mesos

de l’any. Un sector amb em-penta i un creixement global respecte el 2010 que va ser proper al 20%. El percentatge de contribu-ció del sector alimentari res-pecte el producte interior brut d’Espanya és del 7.6%, magnitud que està per sobre d’altres sectors que sovint es cataloguen d’estratègics per

l’economia com les Tic que representen un 7% del PIB, o l’automoció amb un 3.3%.

En clau Europea comptem amb un mercat de 500 milions de consumidors que ocupa a un sector de 4.4 milions d’em-pleats i suporta un teixit em-presarial de més de 300.000 empreses.

Abril 2012 n. 143

El sector alimentari avança

2 €Anàlisi mensual d’economia i empresa

El drama del’atur juvenil preocupa la UE

El sector alimentari representa el 7,6% del P.I.B. espanyol.

LEs sEccions

La Portaveu de la Comissió Europea, Karolina Kottova, analitza a Món Empresari-al aquesta situació, que com-promet el futur de l’economia europea. Espanya lidera els vuit països europeus on hi ha més atur juvenil i la UE ha decidit apostar per generar oportunitats, destinant-hi un fons de 82.000 milions d’eu-ros.En una àmplia entrevista, Kottova explica que s’ha

creat un grup d’experts per posar el focus i trobar solu-cions a aquesta xacra: avui, més de la meitat dels joves espanyols no té feina. Una part dels fons es destina-ran a afavorir bones pràcti-ques com les que funcionen a Alemanya, on els joves comencen a treballar quan encara estan estudiant. Així, quan finalitzen la formació ja tenen totes les claus per accedir al món laboral.

EsPEciAL: ALiMEnTARiA 2012

Espanya lider en atur juvenil

A Alemanya, els joves comencen a treballar quan

encara estan estudiant.

EMPREsA

Informe sobre el mercat de la logís-tica a Europa pàg. 3 i 4 >>

Entrevista a Karo-lina Kottova, Porta-veu de la Comissió Europea

pàg. 6 >>

Culpa del sistema o culpa dels pres-supostos? Patricia Gavancho en fa l’anàlisi pàg. 7 >>

Oriol Amat, cate-dràtic de la UPF d’Economia i vicepresident de l’ACCID Claus d’anàlisi de l’empresa

Pàg. 14 >>

EconoMiA

Joan Tugores, Catedràtic d’Eco-nomia de la UB La zona Euro, centre de preocu-pacions globals pàg. 15 >>

Mapa “Descobrim la corrupció al Món” pàg. 16-17 > EsTiLs DE ViDA

EntrevistaalDr.JosepPousEnsparladesolucionarproblemesevitantllargstractamentsicirurgia pàg. 30 >

2 Opinió / Sumari Món eMpreSarial aBril 2012

La crisi econòmica en què estem immersos des de fa més de tres anys ens ha deixat ben clar que el pro-blema de fons no és con-juntural sinó clarament estructural i que afecta, tot i que amb diferent intensi-tat, a tothom. És per això que les mesures per lluitar-hi, vinguin de la iniciativa privada o de la pública, han d’ajudar al canvi de mo-del i no servir únicament per satisfer les exigènci-es europees. Necessitem una revisió a fons de les estructures però també de l’escala de valors. Cal treure conclusions de les moltes raons que ens han fet tan vulnerables i amb poca capacitat de reacció. L’administració, el sistema financer, el teixit empresa-

rial, els ciutadans, a tots ens toca assumir la nostra quota de responsabilitat si ens en volem sortir refor-çats. Cal afavorir progres-sivament un pacte social profund i realista basat en el compromís, l’esforç, la rigorositat i l’exigència. No té sentit aplicar només les tisores si no sabem cap on volem anar i si no estem disposats a assu-mir-ne els riscos i els sa-crificis. Aquesta crisi ens ofereix l’oportunitat de decidir el model socioeco-nòmic i ajustar els desitjos a les possibilitats pensant en nosaltres però sobretot en les generacions futures. Per això és fonamental que ningú no quedi al mar-ge d’aquesta responsabili-tat, perquè tots som part

del problema i també de la solució. En aquest con-text els emprenedors són la clau de volta per a la construcció del nou ordre econòmic que ha de sor-gir del fracàs de l’anterior. L’administració, el sistema financer i les empreses han d’apostar per la gent amb iniciativa que garanteix la

regeneració i diversifica-ció del teixit empresarial i la creació d’ocupació. És l’hora de recuperar el va-lor de l’experiència però també d’apostar per la creativitat, la innovació, la recerca i el risc. Tenim l’oportunitat de posar en valor els milers de joves que s’estan preparant als cicles formatius i a l’ense-nyament superior. És una fantàstica pedrera que no ens podem permetre el luxe que quedi exclosa o que s’autoexclogui. Al cap-davall, aquesta és una de les receptes que ha permès a d’altres països del nostre entorn mantenir el rumb ferm enmig de la tempesta global.

eDiTOrial

ClaU De VOlTa

DireCTOri D’eMpreSeSeditorial

Amazon.....................................4

Bancaja.....................................8

Bershka.....................................8

Boulanger..................................4

Caja.Madrid..............................8

Campofrío..................................8

CEMATEC................................30

Cepsa........................................8

Cola.Cao....................................8

Conforama.................................4

Comissió.Europea.....................6

Cruzcampo.................................8

DIA............................................8

El.Corte.Inglés...........................8

Gas.Natural...............................8

Iberia,.Acciona..........................8

La.Caixa.....................................8

MAPFRE....................................8

Massimo.Dutti..........................8

Mànec.......................................8

Movistar....................................8

ND.Logistics..............................4

Prosegur....................................8

Telepizza....................................8

Zara...........................................8

la Tira CÒMiCa

“les empreses han d’apostar per la gent amb iniciativa que garanteix la regeneració i diversificació del teixit empresarial i la creació d’ocupació”

medigrup digital s.l.: Director.General:.Joan.Pons..Directora.Editorial:.Àgata.Serra..Gerent.Comercial:.Carles.Vives..Responsable.de.Màrqueting:.Laura.Pons..Directora.d’Operacions:.Mònica.Rodríguez..Director.d’Administració:.Ramon.Thomas..Directora.Madrid:.Maika.Fernández..c/Caballero.79,.2a.-.08014.Barcelona.-.tel..93.280.00.08...fax..93.410.66.37.-.E-mail:.medigrup@medigrup.com....www.medigrup.com.-.Madrid:.Av..M-40,.portal.13,.bajo.27...28921.Alcorcón.(Madrid)..Tel..91.116.96.82...

MÓN.EMPRESARIAL:.Editor:.Joan.Pons..Redacció:.Àgata.Serra,.Meritxell.Sort..Firmes:.Joan.Tugores..Columnistes:.Miquel.Bonet..Col·laboradors:.Jordi.Arasa..Responsable.de.Disseny:.Carlos.Latorre..Responsable.de.Fotografia:.Diego.Calderón..Fotografia:.David.Fernández,.Marçal.Gabriel..

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. tOts els drets reserVats: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit.legal.B-49.604-98....................

ISSN.1579-086X

membre.de.l’APPEC

Premi.a.l’Excel·lència.en.Comunicació.2006.i.2010

Premi.2007.a.la.millor.trajectòria.professional.en.la.difusió.de.l’economia.

CONTROL.OJD

STaFF

3abril 2012 MóN eMpresarial

El mercat de la logística a EuropaiNforMe sobre el Mercat de la loGÍstica

El mercat logístic a Europa va tornar a la senda del crei-xement en 2011, encara que el volum de transaccions en la majoria de països es va mantenir per sota dels nivells de 2006 i 2007. Per la seva banda, Alemanya va aconse-guir el seu millor registre de contractació durant el passat exercici, amb 4,8 milions de m2.Són dades del primer estudi a nivell continental elaborat per les divisions europees especialitzades en aquest segment immobiliari de BNP

Paribas Real Estigues. L’in-forme ha estat presentat per la consultora en la Setmana Internacional del Transport i la Logística, SITL. La superfície logística dispo-nible va continuar amb una significativa oferta en tots els països europeus al llarg de 2011, si bé es va registrar escassetat de noves naus en pràcticament tots els mer-cats.El volum d’operacions de més de 5.000 m2 es va incre-mentar durant 2011 un 56% a Holanda, un 34% a Alemanya,

La superfície logística disponible va continuar sent abundant en tots els països europeus durant 2011, esperant-se una desacceleració de l’activitat al mercat logístic en la primera meitat de 2012.

empresa

El volum d’operacions de més de 5.000 m2 es va incrementar durant 2011

� MóN eMpresarial abril 2011eMpresa / informe

un 33% a França, un 20% a Bèlgica i un 11% a Espanya. El mercat es va mantenir es-table a Regne Unit i va retro-cedir a Portugal.Durant 2011 s’ha pogut ob-servar tendències molt si-milars en tots els països europeus, particularment per part d’operadors logís-tics que tornen al mercat, pel creixement del paper del co-merç electrònic, l’escassetat de superfície en els sectors més demandats i un augment d’operacions clau en mà i per compte propi”.Les operacions de lloguer més destacades en els últims mesos han estat: França:

- Conforama: 43.000 m² a St Georges d’Espéranche (sère)- Boulanger: 50.000 m²: Be-aulieu-sud-Layon (Maine-et-Loire)- ND Logistics: 50.000 m² a Coudray Montceaux (Esson-ne)Alemanya:- Amazon: 400.000 m² en qua-tre transaccions- Zalando: 140.000 m² en dues operacionsRegne Unit:- Amazon: 65.000 m2 a prop prop de Birmingham- Tesco: 132.000 m² en dues transaccions al sud d’Angla-terraEspanya:

- ING Real Estigues: 33.000 m² a Alovera (Guadalajara)- DHL: 13.775 m² a Rubí (Barcelona)- Logista: 8.000 m² a Riba-roja de Túria del *Turia (València) i 8.400 m² a BarcelonaEl retorn dels operadors lo-gístics va estimular el mercat durant el 2011. En particular, els primers signes de recu-peració de principis de 2011 van propiciar el retorn al mercat dels operadors logís-tics, especialment sensibles a la situació econòmica.La demanda va mantenir el seu interès en les naus de nova generació. Els distribu-ïdors es van mostrar molt ac-tius al llarg de tot l’exercici,

la superfície disponible segueix sent abundant en tota europa.

especialment en el segment de naus de grans dimensi-ons.D’altra banda, el comerç electrònic es va convertir en un sector clau a Europa. Amazon, per exemple, va llo-gar 400.000 m2 repartits en quatre localitzacions d’Ale-manya durant el 2011.El baix nivell de nous desen-volupaments en zones preval-gui va frenar alguns mercats i, fins i tot en alguns casos, va conduir al creixement de les rendes. L’escassetat de nou producte també va en-coratjar el desenvolupament de projectes clau en mà i per compte propi.La superfície disponible se-

gueix sent abundant en tota Europa. “La desacceleració dels mercats en 2009 i 2010 va contribuir a alliberar espai de qualitat i va estimular el sorgiment d’un nou segment del mercat: naus de sego-na mà i de nova generació”, conclou l’estudi.El mercat d’inversió es res-sent per la crisi del deute. Tot i així, la inversió en in-dústria lleugera i magatze-matge es va mantenir estable en 2011. Els actius prevalgui van continuar sent els princi-pals objectius dels inversors i les rendibilitats prevalgui es van estabilitzar en 2011, per sota del 7% a la majoria de les ciutats d’Alemanya i Reg-ne Unit i per sota del 8% en la resta de països europeus. Els efectes dels canvis en el clima econòmic triguen en general uns mesos a tenir re-percussió al mercat logístic. L’economia europea es va contraure un 0,3% en l’últim trimestre de 2011, encara que es registrés un increment de l’1,6% del PIB en tot l’exerci-ci.La conclusió, per part de BNP *Paribas Real Estigues, és que s’espera una desac-celeració de l’activitat al mercat logístic en la primera meitat de 2012.

els efectes dels canvis en el clima econòmic triguen en general uns mesos a tenir repercussió al mercat logístic.

xEl retorn dels operadors logístics va estimular el mercat durant el 2011 / ARXIU

VoluM d’iNVersió eN els sectors iNdustrial i de MaGatzeMatGe eN europa occideNtal

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

PARIs

BIRmInghAm

London & soUth EAst

hAmBURg

mAnchEstER

FRAnkFURtLyon

BARcELonA

shEFFIEL

dBERLIn

AntwERP

LEIPzI

g

mAdRIdLILL

E

mUnIch

mARsEILLE

cARdIFF

düssELdoRF

BRIstoL

coLognE

nEwcAstLE

RottERdAm

VALEncIA

AmstERdAm

LIsBon

soUthAmPton

(mILEs dE m2)

20112010

� MóN eMpresarial aBril 2012eMpresa / institucions

Raquel CoRRea

Un de cada cinc europeus que està a l’atur té menys de 24 anys. Si no es troba una solució a aquest drama que afecta 5,4 milions de persones arreu del continent, els joves d’avui es convertiran en una generació perduda. Per això, i per primer cop des que va esclatar la cri-si ara fa quatre anys, els líders europeus comencen a parlar no només d’imposar austeritat i rigor en els pressupostos sinó també de generar creixement econòmic i ocupació.

Ara Brussel·les ha decidit posar en marxa uns plans per comba-tre l’atur juvenil als països on la taxa de desocupació entre els joves supera el 30%. Una llista negra formada per vuit països i liderada per Espanya, on un de cada dos joves busca feina i no en troba. El pla de l’executiu comunitari és aprofitar els ex-cedents dels fons comunitaris, uns 82.000 milions d’euros pel conjunt de la Unió, per generar llocs de feina.

Per fer-ho, s’han creat equips de treball on experts de Brussel-les, juntament amb les autori-tats dels estats i representants dels agents socials, dissenyen plans estatals d’atur juvenil. Karolina Kottova és la portaveu de la Comissió Europea encar-regada d’aquests plans.

Fa poc un grup de funcionaris comunitaris va viatjar a Madrid per engegar aquest pla europeu per lluitar contra l’atur juvenil. els experts europeus ens vénen a dir com hem de solucionar els nostres problemes l’atur?

Els experts de la Comissió Eu-ropea coneixen de prop experi-ències que han funcionat molt bé en altres països i les presen-ten als estats membre amb ta-xes més altes d’atur. No és que l’executiu comunitari li digui a Espanya com ha de solucionar el problema de l’atur. Nosaltres parlem de “compartir inspira-ció”, és a dir, que presentem una llista de bones pràctiques. Ara, quines funcionaran en el mercat laboral espanyol, qui-nes serviran per lluitar contra la desocupació juvenil, això ho sap millor el propi país. El go-vern, els sindicats, les empreses són les que poden dir: “Ah, això funcionarà”.

i quines són aquestes bones pràctiques?A Alemanya, per exemple, ha funcionat molt bé la formació dual, és a dir, que els joves co-mencen a treballar quan encara estant estudiant de manera que, quan acaben els seus estudis, estan plenament equipats per accedir al món laboral. A Ho-landa, en canvi, ha tingut molt d’èxit la formació laboral, és a dir, que les empreses ofereixen

formació a la seva gent perquè tinguin més possibilitats labo-rals en el futur.

la clau està en la formació, doncs?També hem discutit molt amb les autoritats espanyoles el tema de la mobilitat, com el programa Leonardo da Vinci, que ofereix als joves la possi-bilitat de treballar en un altre estat membre durant sis me-sos i, quan tornen, ho fan amb noves habilitats que els poden servir per satisfer millor les demandes del mercat laboral espanyol. Perquè aquest és un altre problema greu a Espanya, el que en anglès es coneix com skill miss match.

a què et refereixes?Segons les últimes dades d’Eu-rostat, el 50,5% dels joves es-panyols no té feina. Una xifra més de sis vegades superior a l’alemanya (8,2%). Per què? Hi ha tres principals raons: la crisi econòmica, l’estructura del mercat laboral espanyol, i l’skill miss match. És a dir, que a Espanya hi ha molta distàn-cia entre el que el mercat labo-ral demana i el que les forces

de treball ofereixen. Fins ara, l’economia espanyola s’ha ba-sat en un sectors que han patit molt els efectes de la crisi i han deixat un gran grup de població sense feina. Si aquests joves augmentessin les seves habili-tats, els seria més fàcil trobar feina perquè amb la crisi, la de-manda ha canviat.

i ni espanya ni la Ue s’ha sabut adaptar a aquest canvi...Els nous plans europeus de lluita contra l’atur juvenil busquen precisament adap-

tar-se a aquests canvis. Els Fons Estructurals de la Co-missió Europea es dediquen a programes que cobreixen necessitats considerades com a prioritàries... però que van ser definides al 2006! Les coses han canviat molt des de llavors. I per això ara hem decidit que els diners que en-cara no han estat assignats a projectes concrets i estan disponibles es puguin utilit-zar per lluitar contra l’atur juvenil.

De quants diners estem par-lant?Espanya encara té per as-signar el 31% dels Fons Es-tructurals que li pertoquen, i això representa uns 10.000 milions d’euros. Són diners que es poden utilitzar per a projectes de formació però també per oferir liquiditat a les PIMES, perquè sovint les petites i mitjanes empreses tenen dificultat per accedir als crèdits bancaris. I quan no tenen liquiditat, fan fora tre-balladors i sovint són els més joves els primers que van al carrer perquè és més barat. Si la Comissió Europea ofereix aquest fons de garantia, serà més fàcil per a les PIMES passar aquest sotrac econò-mic sense haver de retallar la plantilla.

per acabar, com conven-ceries un euroescèptic perquè canviés d’opinió?Tenim molt a guanyar si tre-ballem junts. Tots els governs busquen dreceres als bons re-sultats i la dimensió europea dóna un valor afegit. És un projecte que val la pena.

“A Espanya hi ha massa distància entre el que el mercat laboral demana i el que les forces de treball ofereixen”

eNtrevista a KaroliNa Kottova, portaveU De la CoMissió eUropea

Karolina Kottova, / CEDIDA

l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer és un dels projectes que, a Catalunya, s’ha beneficiat d’aquests fons europeus. es tracta d’un centre pilot de medicina predictiva i personalitzada centrat en el càncer gastrointestinal. una experiència que, posteriorment, es podrà ampliar a laboratoris que investiguin altres tipus de càncer.

la missió de l’institut és identifi-car els patrons moleculars que permeten predir el desenvolu-pament del càncer i definir-ne un tractament personalitzat. una iniciativa que estimula el sector de la biomedicina a Catalunya, contribuint no només a crear llocs de treball qualificats sinó també a desenvolupar l’R+D i a promoure una recerca que té beneficis potencials per a tota la ciutadania. Per això, dels 4.060.000 euros que ha costat el projecte de rehabilitació de les instal•lacions de l’IMPPC, 1.750.000 euros han vingut de les arques comunitàries.

FoNs eUropeUs eN la llUita CoNtra el CàNCer

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

faldon_medicampus_2011.pdf 1 08/03/2012 11:56:01

ABRIL 2012 MóN eMpResARIAL Opinió / eMpResA �

negut prestigi com els xefs Paco Roncero, Jordi Butrón i Xano Saguer, Jordi Cruz, Andoni Luis Aduriz, Sergio i Javier Torres, Mikel Alonso i Sergio Bastard o sommeliers com César Cánovas; experts i investigadors com Bernat Ben-bassat i Christián Carles-Tolrà; institucions com La Fundació Alícia, el Culinary Institute of America o el Basque Culinary Center, i periodistes i crítics gastronòmics com Lluís Ami-guet, Ramon Colom, Julia Pérez o José Carlos Capel.

Nou comitè tècnic i assessorBCNVanguardia 2012 ha estre-nat comitè, configurat per pro-fessionals de diferents àmbits

Màster en Medi Ambient Màster en Ciència i Tecnologia de l’AiguaAmb aquest màster es pretén que l’alumnat adquireixi les capacitats necessàries per al desenvo-

lupament de la pràctica professional o de recerca en el camp del medi ambient. Els continguts del programa se centren principalment en la diversitat biològica i la seva conservació; l’ordenació i la gestió del territori i el paisatge, i l’anàlisi i la gestió dels medis atmosfèric i aquàtic. Es pretén adquirir coneixements fonamentals per a l’anàlisi de les problemàtiques ambientals i adquirir des-treses i habilitats per donar resposta a problemàtiques ambientals actuals.

Sortides professionalsTècnic responsable de temes ambientals en empreses de diversos sectors i en l’Administració pú-blica.Consultor ambiental.Gestor d’espais naturals protegits.Professional del medi ambient en el sector industrial dedicat a temes ambientals o en enginyeries de processos ambientals (aigua, aire i sòl).Personal investigador en universitats, empreses o altres centres de recerca.

Durada: 60 ETCS; un curs acadèmic.Període lectiu: anual (d’octubre a juny). Horari preferentment: tardes.

http://www.udg.edu/mastermediambientPer més informació, posar-se en contacte amb Margarida Castañer, coordinadora del màster(mita.castaner@udg.edu)

És necessari formar professionals que s’especialitzin en la resolució de problemes associats a l’ús i la gestió de l’aigua. Moltes qüestions requereixen que s’integrin aspectes científics, tecnològics i socials per a una bona gestió de l’aigua en els territoris. El Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua proporciona les eines i els coneixements necessaris des de diferents àrees per abordar la gestió de l’aigua de forma global. Els professionals podran resoldre els aspectes tècnics que empreses i administracions puguin plantejar, i estaran capacitats per determinar solucions a qüestions relatives a l’ús i tractament de l’aigua, i a la conservació i recuperació de sistemes aquàtics naturals.

El màster també impulsa els aspectes pràctics i la realització de projectes plantejats en col·laboració amb entitats públiques i privades o de projectes d’investigació en grups de recerca de la universitat.

Durada: 90 ECTS; dos cursos acadèmics (tres semestres)Estudis posteriors: possibilitat de continuar amb el doctorat

http://www.udg.edu/masteraiguaPer més informació, posar-se en contacte amb M. Dolors Balaguer, coordinadora del màster(dolors.balaguer@udg.edu)

www.udg.edu/masters

La prima de risc posa en un se-riós tràngol la recuperació de l’economia espanyola. I el FMI, que és una tutela mundial gens amable, ha dictaminat que no s’aconseguirà el nivell de dèfi-cit pactat. Tant els “mercats”, doncs, com els agents econò-mics coincideixen a no refiar-se de la capacitat espanyola d’ai-xecar el cap. Els mercats, per-què són qui deixa els diners i les institucions globals perquè són

les que tallen el bacallà, tot i que ens podem preguntar si el timó està de debò en mans d’algú. O si no és que el sistema, allò que anomenem capitalisme, i que és una entitat en constant mutació, no segueix les pròpies regles al marge de la voluntat de tothom. Aquesta última mutació que ha concentrat el poder en l’econo-mia financera i ha abandonat l’economia productiva, és tan letal per al mateix sistema que sembla mentida que hagi sortit del magí d’una hiper-oligarquia global. Avui el negoci està fent diners amb els diners. Fer ne-goci amb la producció i el con-sum ja és aigua passada.

En aquest brogit està submer-gida una Espanya que, òbvi-ament, no té accés a aquesta hipotètica oligarquia global (Espanya és un excedent del sistema, una perifèria). Al mig, hi ha el mandat europeu de la

Culpa del sistema o culpa dels pressupostos?

des de fORA

el sistema, allò que anomenem capitalisme, i que és una entitat en constant mutació, no segueix les pròpies regles al marge de la voluntat de tothom.

no donen retorn, que s’aban-donen les matèries productives –infrastructures útils, recerca, innovació—i es premien aque-lles que són palla i fum. Són uns pressupostos que, a sobre, cas-tiguen Catalunya quan l’haurien de considerar el motor de la re-cuperació. Per tant, som justos quan malparlem dels mercats? Ens hem d’enfadar quan el FMI ens mira amb suspicàcia? És veritat que la circumstància és tràgica, que el sistema està embussat, que els mercats se n’aprofiten, però quan el tàn-dem De Guindos – Montoro agafa el llapis, val més posar-se el casc. N’hi ha que no n’apre-nen ni a garrotades. I resulta que són els que ens manen.

pAtRícIA GABANchOPeriodista i escriPtora

contenció del dèficit. Al costat, hi ha la teoria --segons sembla més sensata-- que es podria fer més si es dediquessin alguns diners a estimular el creixe-ment. Però, insistim, el sistema no està ara preocupat perquè ningú tiri endavant, sinó per com treure rèdits del dèficit de cadascú, traduït per la famosa prima de risc. A Espanya, ana-listes i polítics (sobretot d’opo-sició) critiquen les dues coses: massa retallades i massa mer-cats. I el govern fa uns pressu-postos restrictius com mai.

Doncs si ja tenim el context, mi-rem el pressupost. Deixem de banda contes de la lletera com ara l’amnistia fiscal. Mirem on són les inversions. Perquè, si bé s’ha retallat un 15% de mitjana, de diners en queden, i molts. La qüestió és que les inversions es-panyoles continuen sent pura malversació, que estan allà on

� MóN eMpresarial abril 2012 eMpresa / Màrqueting

Redacció

La consultora de marques In-terbrand ha llançat la seva nova edició del rànquing bi-anual de les Millors Marques Espanyoles en col·laboració amb Actualitat Econòmica. Si l’últim informe va estar mar-cat per les sortides de Zara i Santander per tenir aques-tes dues marques un lloc en el rànquing global, aquest any ve marcat, sens dubte, per la inclusió de diverses marques que fan per primera vegada la seva aparició entre les trenta més valorades.Per ser més exactes, cinc són les noves marques que s’han obert camí entre les més ve-teranes, algunes fins i tot fent entrada en el top tingues, com és el cas de Bershka, una de les marques del vaixell al-mirall Inditex, que compta ja amb dues ensenyes que el re-presenten.Massimo Dutti, Cepsa, Cruz-campo i DIA completen el cercle de noves aparicions en el rànquing. Han vingut a substituir a marques com Te-lepizza, Caja Madrid, Iberia, Acciona o Bancaja.Durant els dos últims anys, les companyies han intentat seguir gestionant la marca, i encara que moltes d’elles ho han aconseguit, –i això els ha servit per veure incrementar el seu valor–, unes altres no han corregut tanta sort i la si-tuació externa, unida a uns resultats gens favorables, les han fet caure, en ocasions amb percentatges molt alts mai registrats fins al moment. Així i tot el balanç general és positiu si tenim en comp-te que comptem amb sis no-ves marques i amb tretze que augmenten el seu valor en-front de les onze que han so-fert pèrdues.El top cinc segueix sent el mateix que en anys anteri-ors, amb l’excepció que en aquesta edició, les cinc pri-meres marques han modificat les seves posicions. El Corte Inglés puja al tercer lloc, en-

cara que registra una pèrdua pel que fa a l’any anterior del 16%. Movistar, que del lloc 3 baixa al 5 ha sofert la caigu-da més important de tots els valors registrats, un 80% i la Caixa encara que puja també sofreix la seva particular pèr-dua de valor, prop d’un 15%.Analitzant els sectors als quals pertanyen les marques que queden recollides en el rànquing, podem treure una sèrie de conclusions que ens faran comprendre millor la situació viscuda per les marques durant aquests dos anys.Internacionalització, diversi-ficació i innovació segueixen sent els tres pilars fonamen-tals i claus per a l’augment del valor de la marca; pilars que han aconseguit per exem-ple, marques com Prosegur amb una excel·lent expan-sió del negoci, MAPFRE que creix per la seva bona gestió i excel·lent política de mar-ca en països amb alt potenci-al de desenvolupament com Latinoamèrica, o Gas Natural que ofereix una proposició de marca diferent i rellevant als seus consumidors, la qual cosa li ha fet augmentar de valor tot i que va fer la seva entrada en el rànquing per

primera vegada en la passa-da edició.Tan esperada com inevita-ble és la baixada generalitza-da dels valors de les marques bancàries, que encara que ja es va produir en l’edició ante-rior, en aquesta ocasió ho fan amb valors que cauen per so-bre del 14% en tots els casos. No podem aïllar aquesta cai-guda de la situació financera viscuda, ja que aquest sector ha estat el més afectat i volu-ble al valor de marca com a conseqüència de la crisi.Pel que fa a les marques del sector consum, aquestes ca-da vegada van adquirint ma-jor protagonisme i presència dins d’un rànquing que ja compta amb tres cervese-res que comparteixen posi-cions amb altres marques del sector com Campofrío i Co-la Cao, ambdues noves entra-des de l’edició passada.No podem deixar d’esmen-tar com sent un país tan pe-tit, representem a una gran potència a nivell de marques en retail que es dediquen a la moda, amb Zara, Massimo Dutti, Mànec o Bershka entre els líders mundials, que com-peteixen amb altres grans marques de renom com Top Shop, GAP o H&M. Aquesta edició és el reflex de com les nostres marques de moda tre-pitgen fort, no només a nivell

nacional, sinó també interna-cionalment.Cal fer una menció especial el model de negoci de la mar-ca Mercadona, que segueix creixent en valor a causa del seu bon funcionament. La se-va estratègia de preus, lligada a un servei de qualitat i aten-ció al consumidor impecables juntament amb un canal de venda on-line que dóna ser-vei a la perfecció han estat, sens dubte, factors claus per al seu èxit i el seu creixement any rere any. Una altra de les grans cadenes de supermer-cats al nostre país, DIA, apa-reix per primera vegada en el nostre rànquing gràcies a la gestió de marca que ha fet. Una renovació radical dels seus establiments que ara te-nen una imatge molt més cui-dada i actual i allunyada de l’aspecte low cost que tenien, ha estat una de les claus del seu creixement i èxit a Espa-nya.I és que totes i cadascuna de les marques que apareixen re-collides en el nostre rànquing tenen darrere una bona ges-tió, tot i que factors externs com la situació econòmica, els faci en ocasions minvar en valor. Potencial i projec-ció són factors que totes elles tenen però han de seguir llui-tant en el camp de la innova-ció i la internacionalització

per seguir creixent dins i fora de les nostres fronteres i con-vertir-se així en referents dels seus respectius sectors.

En paraules de Jez Framp-ton, Global Chief Executive Interbrand, “Per garantir que la marca sigui veritablement un actiu del negoci i per po-sar-li fre a la competència, les empreses necessiten viure els valors de marca internament. L’eliminació de barreres ver-ticals dins de l’organització contribueix al fet que equips multifuncionals puguin treba-llar sense obstacles per pro-moure el pensament creatiu i la innovació, la qual cosa és un tema de conversa fre-qüent en moltes companyies. El temps per al debat està ar-ribant al final mentre entrem en un món vinculat totalment per les xarxes socials.”“Les 30 Millors Marques Es-panyoles – afegeix- ens mos-tren tot allò que és possible aconseguir. Aquestes mar-ques fortes i altament inno-vadores han respost a les necessitats dels seus propis empleats, els seus consumi-dors i el món que transcen-deix les portes de les seves seus corporatives. En temps com aquests, és un assoli-ment admirable que val la pe-na celebrar i imitar.”

Les 30 millors marques espanyolesaquesta edició del rànquing de les Millors Marques espanyoles de 2011, que cada dos anys presenten des d’interbrand, guarda simi-lituds amb l’anterior, però també nombroses diferències. La situació econòmica en la qual està submergit el nostre país, ha provocat que algunes marques hagin experimentat fortes baixades, que les marques del sector financer s’hagin devaluat pel que fa a 2009 o que unes altres hagin desaparegut del rànquing a causa de la nova llei de reorganització de caixes que ha donat lloc a fusions.

La situació económica del país ha experimentat baixades d’algunes marques / ARXIU

el model de nego-ci de Mercadona segueix creixent en valor a causa del seu bon funcionament.

internacionalització, diversificació i inno-vació, tres pilars fonamentals pel valor de marca

iNforMe iNterbraNd sobre les Millors Marques espaNyoles

ABRIL 2012 MóN eMpResARIAL Recursos Humans / eMpResA �

per què treballes en aquest sector i no en un altre? Perquè vaig tenir l’oportunitat de conèixer-ho, descobrir que és un sector en canvi cons-tant, per la qual cosa cada dia és una experiència nova. Em motiva perquè és un sector molt competitiu.

Com es viu aquesta funció en una empresa del sector de TIC?Doncs no et permet adormir-te has d’estar alerta sempre i això suposa un repte diari i et fa aprendre dia a dia i ser més competitiu al mercat.

Quantes persones treballen en la teva empresa?Actualment som a Espanya unes 80 persones (va fluc-tuant depenent dels mesos).

Teniu plans a la teva empresa per la Conciliació Familiar? Directament no, però hi ha moltes empleades dona amb càrrecs de responsabilitat que tenen aprovada, una reducció de jornada i la compleixen al 100%, i es respecta totalment, som una empresa molt flexi-ble.

Què té la teva empresa que no té unes altres d’alta tecnologia? L’especialització i el fet de ser Gold Partner de Cisco, la líder mundial en sector de telecomunicació. Diguem que estem a l’elit i això és atrac-tiu.

Imagino que a la teva empresa, es viuen els canvis amb certa agi-litat. Com repercuteixen en HR? En general es genera molta feina….també impacta molt directament, en la selecció de personal (perfils molt concrets i específics dins del sector) però alhora molt difí-cils de reclutar, i en la forma-ció dels empleats.

per la teva experiència creus que és fàcil, detectar el talent en aquesta funció laboral? El que és difícil jo crec que no és detectar-lo, sinó retenir aquest talent (motivant, esta-blint un pla de carrera concís i complet, etc…)

La noves generacions X i I, prefereixen més la seguretat als reptes? En aquest sector, espe-c ia lment en e ls perf i l s d’Enginyers, el repte profes-sional també és molt impor-tant, no volen quedar-se estancats.

Com motivem als joves? Amb projectes de treball atractius, un entorn profes-sional, salari competitiu i per descomptat seguretat profes-sional.

Creus que a la gent jove li costa seguir una Formació Contínua?Moltes vegades sí. Per falta de temps, pels elevats costos

econòmics i pel fet de no poder conciliar-ho amb la vida familiar. Però quan com-proven que el sacrifici val la pena, això els motiva molt.

el vostre sector és molt excepcional i vosaltres sou cap-davanters en gestió de teleco-municacions. Què teniu que no tinguin uns altres?L’especialització (Integradors de sistemes) i pertànyer a una empresa Multinacional cap-davantera i molt coneguda en el sector.

Què els dius als nous arri-bats? Els fem un pla d’introducció molt complet amb tota la informació que han de conèixer de la companyia a tots els nivells. Aquest pla depèn directament de Recur-sos Humans.

Com viviu la gestió de la diver-sitat? Molt bé, tenim empleats de moltes nacionalitats… per a nosaltres és bo per expe-riència, coneixements, idio-mes, etc.., es tracta que tot. Diguem.

Teniu molts casos d’estrès? Bé és un sector molt compe-

titiu i en aquesta empresa es tre-balla a un nivell molt alt, la gent s’adapta al repte permanent.

miquel bonet

“El que és difícil no és dectectar el talent, sinò retenir-lo amb un pla de carrera complet”Fundada fa 28 anys al 1983 dins a Sud-àfrica, “Dimension Data” avui opera a 51 països i en els cinc continents. el seu creixement ha estat conduït per la necessitat d’operar amb eficiència dels seus clients, en un entorn col·laboratiu on les societats i la xarxa intel·ligent han emergit.

eNTRevIsTA A MONTse MOReNO, HR LIDeR De “DIMeNsION DATA” spAIN

Montse Moreno és HR Team Lider Dimension Data a Espanya. / TOYLIFE

A COR OBeRT

On vas néixer? A Santa Coloma de Gramanet.

La teva formació acadèmica?Relacions laborals i màster de RRHH a la uRV.

Tens família?no, segueixo soltera sense fills… encara que amb parella.

Quan vas començar a treballar?Fa més de 12 anys.

el millor de la infància?la relació amb els meus pares i germà, estàvem molt units i ho fèiem tot junts (veure la tele, pas-sejar, vacances, etc…), sobretot el meu germà i jo que ens portem 7 anys estàvem sempre junts.

Què feien els teus pares ?el meu pare ha tingut fins fa poc un negoci de fusteria - ebenisteria i la meva mare és mestressa de casa.

Quina cosa quotidiana no t’agradaria perdre?el gaudir dels meus i compartir la meva vida amb ells.

Què vols ser de gran?Feliç i considerar-me “bona gent”.

el treball roba temps a la família?Sí, per descomptat, inevitablement és així (de 24 h. que té el dia, 8 com a mínim es treballen de 6-8h es dorm i la resta s’ha intentar com-partir i gaudir-lo amb la família.

10 MóN eMpresarial abril 2012eMpresa / panorama

el Mes pOsiTiU

YahooCreix el benefici però es redueix plantilla

En el primer trimestre de l’any Yahoo va obtenir un benefici de 169 milions d’eu-ros (223 milions de dòlars). Aquesta xifra va suposar un creixement del 28% res-pecte el mateix període de l’any anterior. Malgrat aquests resultats, l’empresa de Sunnyvale (California) fa temps que està intentant remuntar la seva posició al mercat després d’un perí-ode de declivi en el que han caigut els seus ingressos per publicitat a Internet i s’ha allunyat dels seus prin-cipals competidors directes com Google o Facebook. De fet, el mes d’abril, Yahoo ha decidit eliminar 2000 llocs de treball, un 14% de la seva plantilla. Aquesta decisió és la major supressió de treballadors en els 18 anys d’història de la companyia i espera assolir un estalvi de 285 milions d’euros (375 milions de dòlars). Els exe-cutius de Yahoo també han advertit que volen canviar la mentalitat de la gestió i focal itzar els esforços en determinades àrees de negoci.

instituto de empresa FamiliarNova etapa presidencial

El President d’ACCIONA, José Manuel Entrecanales és el nou president de l’Insti-tuto de Empresa Familiar. El seu nomenamnt va ser acor-dat per unanimitat el passat mes de gener però ha estat ratificat a l’assamblea cele-brada el mes d’abril. Segons els estatuts d’aquesta ins-

titució la presidència té una durada de dos anys no prorrogables. José Manuel Entrecanales (Madrid, 1963) és president d’ACCIONA des del 2004 i va iniciar la seva trajectòria professional el 1985 a Merry Lynch, a Nova York i Londres. Entre els anys 2000 i 2007 va ser pre-sident de Vodafone a Espa-nya.

aMeCAugmenten les exporta-cions

L’exportació total de les empreses d’amec el 2011 va augmentar un 12,4% res-pecte l’any anterior, repre-sentant un volum de 3.100 milions d’euros. Pel que fa a les previsions per aquest any, el 70% d’aquestes pre-veu incrementar les seves exportacions. El principal destí el 2011 continua sent la Unió Europea (amb un 63% del total) i, en segon lloc, Amèrica Llatina amb l’11%. En conclusió, va ser un any de continuïtat en el camí del creixement de les exportacions i activita d’in-novació respecte el 2010. D’altra banda el 39% de les empreses van fer ús de les Línies de Finançament Ofi-cials.

FicosaComprimís amb el client

La multinacional catalana

Ficosa ha obtingut una dis-tinció per part de Toyota. Per tercer any consecutiu, la marca japonesa ha decidit permiar la companyia indus-trial del sector auxiliar de l’automoció. El guardó es va lliurar a Brusel.les en el marc de la reunió anual de negoci en la qual van otorgar premis de cinc categories: Gestió de projectes, Subministrament, Cost, Qualitat i Anàlisi de Valor. L’acte, que va comptar amb una participació de més de 300 represenants de pro-veïdors de Toyota a Europa, el va presidir Didier LeRoy, Conseller Delegat de Toyota Motor Europa.

MasvozMillora el seu volun de negoci

Masvoz, operadora de telecomunicacions especia-litzada en servei per em-preses, ha tancat l’exercici 2011 amb una facturació de 20,3 milions d’euros, un 43% més que l’any ante-rior. La companyia, fun-dada el 2002 i amb seu a Barcelona, preveu superar aquesta xifra el 2012. Des de l’any 2006, Masvoz ha experimentat importants increments anuals, tant en el volum de facturació com de minuts operats per les seves diverses xarxes i plataformes. Des de l’inici de la seva activitat, Masvoz ha apostat pel desenvolu-pament de solucions de telecomunicacions per em-preses mitjançant el model Cloud Computing.

puigIncrementa el negoci a l’estranger

La companyia presidida per Marc Puig, propietària de les marques Carolina Herrera, Paco Rabanne, Nina Ricci o Jean Paul Gaultier, genera un 80% del seu negoci a l’estranger, un percentatge que el 2007 era del 64%, i la seva divisió de moda va registrar l’any passat un creixement del 31%. El 2012, el grup espera superar els 1.400 milions d’euros en vendes i en el primer trimestre el seu negoci va crèixer un 20% respecte el 2011.

VuelingAugmenta el nombre de passatgers

L’aerolínia va transportar 1.041.729 passatgers el mes de març d’aquest any, un 30,8% més que el mateix mes de l’any passat, després del tan-cament d’un dels seus prin-cipals competidors, Spanair. Segons la Comissió del Mer-cat de Valors, Vueling va obte-nir un nivell d’ocupació del 78,5%, 6,6 punts per sobre del mateix més de l’any anterior. Durant el primer trimestre del 2012, Vueling ha transportat 2,5 milions de passatgers, un 24,1% més, i el nivell d’ocupa-ció va crèixer en 7,3 punts fins a situar-se en el 76%. Durant el mes de març, Vueling ha posat en marxa tres noves rutes per la temporada d’es-tiu d’aquest any: Barcelona-Zagreb, Barcelona-Santander i Oviedo-Paris Orly.

barcelonaConjuntura econòmica

Barcelona i la seva àrea d’influ-

ència van registrar màxims his-tòrics el 2011 tant en el sector exportador, que va registrar un volum de 42.000 milions d’eu-ros, com en el turístic, els dos àmbits que més han contribuit a fer front a la crisi. L’informe de conjuntura de la Ciutat de Barcelona també reflecteix l’in-certesa provocada per la reces-sió i les perspectives desfavo-rables previstes pel 2012, si bé destaca l’obertura econòmica de la Ciutat Comptal a l’exte-rior. L’any passat van arribar a la ciutat 7,3 milions de visi-tants, un 3,6% més que el 2010 i les percnotacions van arribar als 15,5 milions, incrementant-se un 10,5%.

CaixabankMillora els seus marges

El marge d’explotació de Cai-xaBank assoleix els 889 mili-ons d’euros, un 25,3% més respecte el primer trimestre de 2011. Aquests resultats han permès absorbir en el total de provisions estimades pels nous requeriments del Real Decreto Ley 2/1012 i ascen-dir el resultat del Grup als 48 milions de euros (-84%).El marge d’interessos creix un 10,2% respecte l’any anterior i el marge brut un 8,3%. L’en-titat vol gestionar de forma anticipada i adequada els ris-cos així com l’elevada qualitat de la cartera creditícia per tal de tenir una bona posició en el sector amb un rati de morosi-tat del 5,25% i un rati de cober-tura del 61%.

panorama / eMpresa 11abril 2012 MóN eMpresarial

el Mes NegaTiU el Mes pOsiTiUiberiaRetallada de salaris

La companyia aèria ha anun-ciat un seguit de mesures per assegurar la seva viabilitat, in-closa una retallada del 20% dels salaris dels pilots i un agument de la productivitat del 25%. De moment, aquestes mesures afecten al col.lectiu de pilots. Iberia ha quantificat en 62 mi-lions d’euros la retallada sala-rial d’aquests treballadors i ha anunciat que augmentarà a 900 el límit d’hores de vol que fins ara estava situat entre 820 i 850 hores.

VideojocsCau el negoci a Espanya

Tot i que el negoci de l’indús-tria espanyola del videojoc va caure un 15%, continua sent el principal sector d’oci per volum de facturació. Així, la xifra de consum en el canal de distribució físic va ser superior als 980 milions d’euros, segons dades oficials de l’ Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Sofware d’Entrete-niment. Aquesta xifra queda lluny dels 1.153 milions d’euros facturats el 2010. El balanç econòmic de l’asso-ciació, demostra a més, que la caiguda s’ha produit tant en el hardware (amb una baixada del 17%), software (amb una caiguda del 13%) i en els perifè-rics (un 19% menys). Per tipo-logía de producte, el software

representa el 51% del total de l’indústria amb 499 milions d’euros facturats, seguit del hardware amb 373 milions i els perifèrics amb 107 milions d’euros. En total es van vendre 21,9 milions d’unitats. D’altra banda, el sector confía en que la sortida de la crisi i el llança-ment dels propers models de Wii, PlayStation 3 i Xbox 360 animin l’indústria en els pro-pers dos anys.

la vivendaPreus a nivells de 2004

El preu de la vivenda lliure va retrocedir el 7,2% en el primer trimestre de l’any respecte el mateix període de 2011 i es va situar en 1.649,3 euros per metre quadrat. Segons dades del Ministeri de Foment, aquesta xifra se situa a nivells de finals de 2004. La caiguda interanual reflecteix que s’ha pronunciat el ritme de caiguda que venien mostrant els preus el 2001, que es mantenien allu-nyats del màxim assolit quan fa quatre anys es a situar en 2.101,4 euros per metre qua-drat.

la Comissió europeaApujar l’IVA per crear ocupació

La Comissió Europea ha pro-posat als governs dels 27 països de la Unió Europea (UE), en especial als països més afectats per l’elevada taxa d’atur com és el cas d’Espanya, que rebai-xin les cotitzacions socials que paguen les empreses per reduïr els costos laborals i afavorir la creació d’ocupació. La rebaixa de les cotitzacions hauria de centrar-se en les categories

laborals amb menys ingressos i menor qualificació laboral. La pèrdua de recaptació que pro-vocaria aquesta rebaixa de les cotitzacions socials hauria de compensar-se amb un augment de l’impost sobre el valor afegit (IVA), dels impostos sobre els béns inmobles o de les taxes medioambientals per a que la mesura no desequilibri els comptes públics i perjudiqui la reducció del dèficit públic. Fins ara, Espanya ha desestimat les successives suggerències de la Comissió Europea per rebaixar les cotitzacions i apujar l’IVA.

La Comissió Europea també proposa concentrar les ajudes a la contractació de joves i aturats de llarga durada. L’Exe-cutiu comunitari demana que es fomenti l’autocupació i la creació d’empreses. Tanmateix l’institució comunitària reco-mana als governs de la UE que afavoreixin la creació d’empre-ses de carácter social com són les cooperatives.

itàliaEleva el dèficit

El govern Italià que presideix Mario Monti, ha elevat una dècima la seva previsió de dèfi-cit públic per aquest any, fins a l’1,7% del seu PIB, però manté l’objectiu d’aproximar-se a l’equilibri pressupostari el 2013 sense necessitat de més plans d’ajust. Així figura en el Docu-ment d’Economia i Finances (DEF) aprovat en Consell de Ministres que contempla la revisió de les previsions econò-miques i financeres de l’Execu-tiu Italià i que ha de ser presen-tat a les autoritats de la Unió Europea (UE).

automòbilsCauen les vendes

Les matriculacions de turis-mes a Europa van arribar a 1.499.380 unitats el mes de març, un 6,6% menys del mateix mes del 2011. Segons l’ Associació de Constructo-res Europees d’Automòbils, el primer trimestre de l’any va tancar amb 3.427.677 matricu-lacions de turismes que com-parades amb els mesos de gener-març de 2011, eviden-cien un retrocés del 7,3%.

repsolExpropiació YPF

El govern argentí ha anun-ciat un decret llei per expro-piar la petrolera YPF, filial de l’espanyola Repsol. Aquesta decisió ha derivat en greus conseqüències pel futur de l’empresa i l’ha situat en números vermells a la borsa. Al mateix temps ha generat crispació diplomàtica entre Espanya i Argentina ja que la nacionalització de la patro-liera s’ha interpretat com un gest d’hostilitat. D’altra banda, tant Antoni Brufau, president de Repsol com Isidre Fainé, president de de CaixaBank i principal accionista de la companyia, reclamen un preu just com a compensació, una xifra que segons ells hauria de ser com a mínim de 8.000 mili-ons d’euros pel 51% expropiat d’YPF. La Comissió Europea també s’ha pronunciat al res-pecte i la comissària de justí-cia, Viviane Reding ha advertit el màxim suport institucional per trobar solucions al con-flicte.

OracleLitigi amb Google

El gegant de les bases de dades, Oracle, ha posat en marxa tota la seva artilleria legal contra Google a qui acusa d’haver transgredit patents del seu llenguatge de programació Java amb el seu popular sistema ope-ratiu Android. El buscador ja ha explicat públicament que Sun Microsystems li va oferir una llicència per utilitzar tecnologia Java a canvi de 100 milions de dòlars. Aquest litigi és un dels més complexos fins ara en el seu àmbit i la res-solució podría tenir impli-cacions significatives no només per Android sinó també pels desenvolupa-dors d’aplicacions.

CNeTarifa elèctrica

La Comissió Nacional de l’Energia adverteix en el seu informe que els incre-ments dels peatges elèctrics aprovats per l’abril podrien ser insuficients per complir amb el límit de 1.500 mili-ons de dèficit tarifari fixat per aquest any. La CNE apunta que existei-xen elements d’incertesa que podrien induir a més costos i menys ingressos que els previstos per fixar els peatges, entre els quals assenyala una evolució a la baixa de la demanda i el finançament de la compen-sació per part dels Pressu-postos Generals de l’Estat, entre altres.

12 MóN eMpresarial abril 2012eMpresa / Centenària

La comarca del Penedès és ben coneguda per tothom per l’elaboració dels millors caves, però el que pocs sa-ben és que al 1840 i abans de l’aparició de la primera am-polla de cava a Casa Simón ja s’elaborava xocolata arte-sana. Aquesta empresa cen-tenària és l’única empresa catalana del sector que abas-ta tot el procés de fabrica-ció de la xocolata, des de la selecció del gra de cacau en origen fins l’envasat del pro-ducte final.

La història de Simón Coll co-mença quan al 1840 Simón Mestres, artesà xocolater i fundador de l’empresa fami-liar, va començar a fabricar xocolata a la vila de Sant Sadurní d’Anoia. Miquel Mes-tres, fill de Simón Mestres, va continuar l’activitat del seu pare, i prop de l’any 1880 va crear el primer embolcall per a les rajoles de xocolata. Aquest embolcall del segle dinou encara és vigent a data d’avui i il•lustra un gran ve-ler. Aquest, transportava des de les plantacions africanes i sud-americanes matèries primeres com el sucre o el cacao, imprescindibles per a l’elaboració de la xocolata.

Més endavant, amb l’arribada del nou segle, la mecanització arribaria a mans de Francesc Coll, la tercera generació al capdavant de l’empresa. El seu successor, Miquel Coll, ampliaria la comercialització dels productes Simón Coll a tota Catalunya al voltant de 1950, construint una fàbrica que encara avui perfuma de xocolata el centre de Sant Sadurní.

A partir dels anys 70, amb l’arribada de les grans mul-tinacionals, molts qüestio-naren la supervivència dels productors locals. No va ser el cas de Xavier Coll (fill de Miquel Coll), que va optar

Chocolates Simón Coll:Sis generacions descobrint els secrets de la Xocolata

CHOCOlaTes siMóN COll

Chocolates Simon Coll /CEDIDA

“a partir dels anys 70, amb l’arribada de les grans multinacionals, molts qüestionaren la supervivència

per desenvolupar una gran gamma de productes de xo-colata d’impuls i de tempo-rada de Nadal i Pasqua que va consolidar comercialment la marca. D’aquesta manera i amb més de 300 productes al seu catàleg, Simón Coll va esdevenir un proveïdor de referència per a les confiteri-es i pastisseries d’arreu d’Es-panya.

Actualment Simón Coll té presència a 20 països. En els últims anys l’empresa ha anat obrint mercat amb èxit en països com Austràlia, Xina, Emirats Àrabs, Estats Units o Rússia. Simón Coll avui factura al voltant de 15 mili-ons d’euros anuals i destina un 20% de la seva producció a l’exportació.

La nova generació, la sisena, es proposa continuar la des-

tacada trajectòria de la mar-ca apostant per la innovació. Així, a part de continuar fabricant una gran varietat de bombons, especialitats al marc de cava o les tradi-cionals rajoles de xocolata, Chocolates Simón Coll ha presentat al saló Alimentaria 2012 els Cacao Nibs. Aquests deliciosos trossets de cacau banyats amb xocolata extra-

fina 70%, són 100% natural origen Ghana i es presenten en una atractiva i pràctica llauna dispensadora. Reno-var-se o morir, una expressió popular que encaixa perfec-tament amb el seu tarannà.

L’any 2002 van completar la construcció d’una segona planta de fabricació a Sant Sadurní d’Anoia amb un mo-

dern magatzem robotitzat amb zona de picking integra-da i una capacitat d’emma-gatzematge de 4000 palets. Tecnologia punta en equilibri amb la tradició d’uns arte-sans. Possiblement la clau de l’èxit de Simón Coll, una em-presa catalana que esperem continuï descobrint-nos els secrets de la xocolata durant molts i molts anys.

“Tecnologia punta en equilibri amb la tradició d’uns artesans.

14 MóN eMpresarial aBril 2012eCONOMia / expert

COMpTes De les eMpreses

Valoració d’intangibles generats internament Oriol Amat analitza el problema de la valoració de determinats actius.

Moltes empreses tenen el problema de que el valor comptable determinats actius és substancialment menor al seu valor de mercat. Com a conseqüència d’això, ens podem trobar amb què la comptabilitat aporta una informació sobre l’empresa que no ajuda a prendre deci-sions adequades, amb què la comptabilitat perd utilitat. Això pot afectar essencial-ment als immobles adquirits quan els preus eren menors als preus actuals. Estem par-lant d’immobles comprats abans de l’any 2004 o 2005. També pot afectar a deter-minats actius intangibles no inclosos al balanç. Es tracta d’elements no adquirits a d’altres empreses ja que s’han generat internament, com les marques, xarxes de distribució, o els jugadors de la pedrera en una entitat esportiva, per exemple. Són actius que moltes empreses els tenen valorats a zero euros. Aquesta situació pot comportar que el valor de l’actiu i del patrimoni net estiguin allunyats de la realitat, fet que distorsiona l’anàlisi i diagnòstic de la situació de l’empresa. És un problema que requereix solucions. Tot seguit, es proposa una possible alter-nativa de solució en la qual estem treballant el grup del Llibre Blanc per a la millora de la comptabilitat que lidera el professor Emili

Gironella i que aglutina aca-dèmics i professionals de la comptabilitat de tot el país. Aquest es un treball que revisa una gran quantitat d’aspectes a millorar en la informació comptable.

Una proposta de solucióPer tal que la informació que reflecteixen els comptes de les empreses sigui més útil per a la presa de decisi -ons, seria de molta utilitat que les empreses pogués-sin informar en la memòria d’aquests actius que estan infravalorats. Donat el grau de subjectivitat que com-porta la valoració d’aquests actius, és convenient que vagin acompanyats de l’opi-nió favorable d’un expert independent especialitzat. D’aquesta forma, s’aconse-gueix millorar la fiabilitat de la informació aportada. En el cas dels intangibles, especialment, en aquells que no existeix un mercat actiu que permeti quantifi-car el valor raonable d’una forma verificable, es reco-mana cautela a l’efectuar la valoració. Per això, cal que l’auditor doni la seva conformitat a les xifres esmentades en la memòria. Així, encara que existeixi una valoració realitzada per un expert, l’auditor ha de manifestar si considera raonables els sistemes de valoració uti l i tzats i les seves conclusions. Pot ser més acceptable la valora-ció quan existeix un mercat ac t iu d ’ in tang ib les que puguin ser comparables i, per tant, susceptibles d’una valoració objectiva verifica-ble. Aquest seria el cas, per exemple, de certs mercats com el d’esportistes profes-sionals, o les marques. Amb tot això, es pretén que les valoracions no es fonamen-tin exclusivament en sub-jectivitats que poden restar

confiança a la informació. La inclusió de la informació pot fer-se amb una descrip-ció del contingut de la plus-vàlua i la justificació de la seva quantificació, així com el seu impacte en el patri-moni net. Complementàri-ament, es pot acompanyar un balanç de situació en el qual constin dues columnes addicionals. Una columna amb els ajustaments pro-

posats i una altra columna amb el balanç resultant amb la incorporació dels ajustaments.

exemplePer ta l de c lar i f icar-ho millor vegem un exemple. Suposem una empresa que té una marca generada internament i amb valor comptable de zero, però que

s’estima que té un valor de mercat de 4 milions d’euros. En el balanç que s’acom-panya es posaria el valor de la marca en la columna d’ajustaments. A la tercera columna acompanyaria el balanç ajustat un cop incor-porat l’ajustament propo-sat. D’aquesta manera, el valor del patrimoni net aug-menta considerablement, la

qual cosa és molt més creï-ble d’acord amb la realitat de l’empresa.

ConclusionsEl principal benefici de la informació aportada és que l’usuari disposarà de dades més pròximes a la realitat en relació a l’actiu i al patri-moni net. Aquesta informa-ció pot ser molt útil per a les persones que han de pren-dre decisions en base als comptes de l’empresa. Esta-ríem parlant de la direcció de l’empresa i també dels accionistes. Altres usuaris de la informació serien els analistes bancaris, o totes aquelles persones interessa-des en avaluar la situació de l’empresa. Aquesta millora de la informació pot acostar més les dades que ofereix la comptabilitat a la realitat de l’empresa i, per tant, tots hi podem guanyar molt.

Que el valor de l’actiu i del patrimoni net estiguin allunyats de la realitat distorsiona l’anàlisi i diagnòstic de la situació de l’empresa

Balanç de situació

sense ajustaments

ajustamentsVariació

Actiu no corrent 8 +4 12

Actiu corrent 3 3

Total activo 11 +4 15

Patrimoni net 1 +4 5

Passiu no corrent 3 3

Passiu corrent 7 7

Total patrimoni net més passiu 11 +4 15

OriOl aMaT, cATedràTic de lA UPF,

ecOnOmisTA i vicePresidenT de l’Accid

La inversió en innovació a Finlàndia és del 3,6% sobre el PIB. / ARXIU

abril 2012 MóN eMpresarial 15

economia

general de la demanda a les economies avançades, tant als Estats Units com sobre tot a la zona euro, hauria contribuït a reduir la demanda exterior de productes xinesos. La dada de que les exportacions xine-ses a aquests territoris suposa el 40% de les seves vendes a l’exterior té una possible doble lectura: a) és un percentatge molt significatiu que reflecteix importants interdependències comercials entre Xina i els prin-cipals països occidentals; però també: b) que ja són majorità-ries les transaccions xineses amb altres països emergents o en desenvolupament.

D’altre banda, un aspecte al qual el FMI dona molta impor-tància és el fet de que a ran de l’esclat de la crisi el govern xinès inicialment va imple-mentar mesures expansives

Euro i xinaTerMòMeTre d’ecoNoMia MuNdial

Les publicacions semestrals del World Economic Outlook i altres estudis connexes per part del FMI són un bon termò-metre de les preocupacions i tensions a l’economia mundial. Les edicions de primavera de 2012 són nítides pel que fa al paper que té la zona euro com a baula feble – és l’única àrea econòmica amb previsions de creixement negatiu per 2012 – i alguns dels escenaris macro-econòmics que contempla el FMI es refereixen a un even-tual contagi dels problemes europeus a altres indrets de l’economia global. Més enllà de les simulacions economè-triques, algunes referències a unes dinàmiques semblants a les que han enverinat la situa-ció al Vell Continent, com les bombolles immobiliàries o dels problemes de balanços banca-ris a alguns indrets, inclosa de forma destacada Xina, no hau-rien de ser ignorades.

Però l’aspecte que mereix més atenció de Xina a la nova onada d’estudis és el comportament del seu saldo exterior, les seves causes i implicacions, tant per la seva economia interna com pel conjunt dels equilibris mundials. En 2007 el superà-vit exterior xinès va arribar al 10,1% del seu PIB i s’ha anat reduint fins al 2,8% en 2011. Les previsions del FMI per 2012 indiquen una suau reducció addicional fins el 2,3% encara que les projeccions a mig ter-mini parlen de que torni a pujar

Els problemes de la zona euro ocupen un lloc central a les preocupacions globals, reflectides als recents informes del FMI. Però també l’evolució de Xina és objecte d’un més discret i tècnic seguiment.

vocant que a Xina es parli ja de deslocalitzacions envers altres, països, especialment asiàtiques, en que les pressions salarials encara no estarien arribant.

Aquest darrer aspecte posa de relleu que les demandes de més nivell de vida i benestar comen-cen a visibilitzar-se a Xina. És cert que el Pla Quinquennal 2011-2015 preveu donar res-posta en termes de més pes del consum dins el PIB, en detri-ment de l’estalvi, la qual cosa contribuiria, també, a apropar a l’equilibri la posició exterior xinesa. Però com diplomàtica-ment assenyala l’informe del FMI “les dades oficials disponi-bles...no indiquen encara” que això estigui passant.

Com tampoc mostren les dades que, a escala europea, Alema-nya estigui fent tot el que té marge per fer per tal de contri-buir a redreçar els greus dese-quilibris a la feble eurozona. De nou emergeix l’asimetria entre uns països deficitaris, com el del Sud d’Europa, als qual es pot obligar a ajustar per la via de condicionar el finançament, i els superavitaris, com Xina o Alemanya, sobre els quals no hi marge equivalent de pres-sió per tal que contribueixin al retorn a equilibris bàsics. Per això, com ens ha recordat un recent llibre de Phillip Coggan (un periodista amb àmplia experiència al Financial Times i ara a The Economist) al llarg de la història hi ha algunes greus tensions entre creditors (superavitaris) i deutors (defi-citaris) – i la situació geopolí-tica ara, a escala global entre Estats Units i Xina, i a escala europea entre Alemanya i la perifèria Sud, encaixaria substancialment amb aquesta caracterització- i normalment han estat els primers els que al final han imposat les seves regles, o, com diuen els ale-manys, el seu diktat.

Els Informes del FMI, bon termòmetre de les preocupacions i tensions de l’economia. / ARXIU

després però fins a nivells més moderats (en torn del 4 ó 4,5% del PIB) que en el passat. Com a referència, l’altre gran supe-rexportador global que és Ale-manya es manté aquests anys en torn a un superàvit del 5% del seu PIB.

Aquesta moderació del superà-vit xinès pot ser interpretat en positiu, tant des de la perspec-tiva xinesa – més béns i ser-veis estarien a disposició dels ciutadans del país per millorar els seus nivells de consum i benestar – com des del punt de vista global, ja que contribuiria a reduir les friccions i fragili-tats que han generat o agreujat uns desequilibris percebuts com excessius. Però el FMI no vol llançar les campanes al vol i presenta un conjunt de fac-tors explicatius també impor-tants però aparentment més tècnics per justificar la recent moderació (“compressió” és l’asèptic terme que es fa servir oficialment) dels superàvits del gegant asiàtic. Però aquests factors també tenen interes-sants lectures per entendre el funcionament recent i futur de l’economia mundial.D’una banda, l’afebliment

en gran mesura centrades en despesa pública en infraestruc-tura, esdevenint el país amb una reacció més keynesiana a l’anomenada Gran Recessió, per passar després a prendre el relleu inversions privades en construcció i en capacitat manufacturera. El seu efecte sobre la balança de pagament derivaria de que aquests tipus d’inversions fan servir més components importats (són més “intensives en importa-cions” en el lèxic acadèmic que va servir el FMI) que les despeses més tradicionals de consum intern, de manera que redueixen el saldo positiu de la balança comercial.

Altres factors explicatius tenen a veure amb els preus. D’una banda, les creixents importa-cions de commodities, des de petroli a minerals, estarien con-tribuint a impulsar a l’alça els preus d’aquests productes llas-tant així el saldo exterior xinès, sobre tot si al mateix temps les exportacions es van reorientat cap a productes com maqui-nària i equipament en que hi ha molta oferta i competència globals que manté continguts els seus preus. D’altre banda, la moderada revalorització de la seva moneda, el renminbi, també hauria contribuït. Però cal recordar que, malgrat el recent anunci oficial d’obrir marges per accentuar l’apreci-ació de la divisa xinesa, conti-nua essent objecte de severa controvèrsia ja que alguns dels seus partners, sobretot als Estats Units, consideren que és massa lenta en compa-ració amb el que serien valors d’equilibri dels tipus de canvi. I un factor addicional podrien ser els increments salarials que, segons les fonts que cita el FMI haurien estat darrerament propers al 15% anuals, en un context de friccions o conflic-tes que fins i tot han tingut en alguns casos una repercussió mediàtica...però també pro-

joaN Tugores ques catEdràtIc d’EconoMIa dE la ub

les demandes de més nivell de vida i benestar comencen a visibilitzar-se a Xina.

16 MóN eMpresarial aBril 2012 iNTerNaCiONal / el mapa del món

La corrupció al món

L’Índex de Percepció de la Corrup-ció (IPC), que es publica des de fa 14 anys, classifica 180 països, en funció de com els empresaris i analistes del país perceben la corrupció dels fun-cionaris públics i polítics. El darrer índex, publicat el 2008, es basa en 13 enquestes i sondejos diferents d’11 ins-titucions independents. Dels resultats de la investigació se’n desprèn que la pobresa no sempre arrossega un país a una espiral de males pràctiques de govern i privacions econòmiques. Hi ha països com Butan, Botswana, Cap Verd, Xile, Jordània i Uruguai, que tot i tenir ingressos baixos, continuen pre-sentant nivells relativament baixos de corrupció percebuda. Per altra banda, hi ha països rics en recursos naturals que obtenen una qualificació de l’IPC especialment baixa.

Índex de Percepció dela Corrupció

Dinamarca 9,3

Suècia 9,3

Suïssa 9,0

Alemanya 7,9

Regne Unit 7,7

Estats Units 7,3

Espanya 6,5

Portugal 6,1

França 6,9

Israel 6,0

República Txeca 5,2

Itàlia 4,8

Grècia 4,7

Turquia 4,6

Tuníssia 4,4

Cuba 4,3

El Salvador 3,9

Colòmbia 3,8

Mèxic 3,6

Brasil 3,5

Marroc 3,5

Algèria 3,2

Bolívia 3,0

Senegal 3,4

Argentina 2,9

Egipte 2,8

Hondures 2,6 Mauritània 2,8

Ucraïna 2,5

Angola 1,9

Sudan 1,6

Veneçuela 1,9

el mapa del món / iNTerNaCiONal 17aBril 2012 MóN eMpresarial

CongoGuinea EquatorialTxadGuineaSudanAfganistanHaitíIraqMyanmarSomàlia

DinamarcaNova ZelandaSuèciaSingapurFinlàndiaSuïssaIslàndiaPaïsos BaixosAustràliaCanadà

els 10 MeNYs COrrupTesels 10 Més COrrupTes

Nova Zelanda 9,3

Singapur 9,2

Finlàndia 9,0

Austràlia 8,7

Japó 7,3

Israel 6,0

Corea del Sud 5,6

Emirats Àrabs Units 5,9

Taiwan 5,7

Malàisia 5,1

Xina 3,6

Arábia Saudita 3,5

Tailàndia 3,5Índia 3,4

Vietnam 2,7

Moçambic 2,6

Iran 2,3

Pakistan 2,5

Kenya 2,1

Rússia 2,1

Cambodja 1,8

Afganistan 1,5

Somàlia 1,0

< 4

4-5

5-6

6-7

7-9

9-10CO

RR

UP

CIÓ

18 MóN eMpresarial aBril 2012eMpresa / Opinió

Eva Gallardo

Comissió d’intanGiblEs dE l’aCCid

ProfEssora dE la UoC.

Des de finals de la dècada dels 90, quan un grup de consultors de McKinsey va encunyar l’ex-pressió ‘la guerra pel talent’ i va afirmar que era fonamental creure en el talent per assolir l’excel·lència empresarial, la gestió del talent (d’ara enda-vant, GT) s’ha convertit en un tema d’interès creixent no no-més pels directius sinó també pels acadèmics. De fet, a l’in-forme Creating People Advan-tage 2011 (Boston Consulting Group) s’afirma que la GT con-tinua essent l’assumpte priori-tari pels directius europeus (el segon en importància per als espanyols); això sí, també es diu que són poques les empre-

ses que tenen implementat un programa/política o estratègia de GT. Sembla paradoxal: és important però no ho estem gestionant. Un altre fet para-doxal, és que malgrat la gran quantitat de llibres i articles que durant els últims anys s’han es-crit sobre el tema (de caire tant acadèmic com divulgatiu), el concepte de GT segueix con-fús i sense base teòrica. Alguns acadèmics afirmen que això és degut al fet que la major part dels articles provenen de con-sultors, d’altres perquè s’ha centrat més l’atenció en les pràctiques de GT que en el qui i el per què algú és considerat ta-lent. En tot cas, potser primer ens hauríem de plantejar què és talent per, desprès, intentar gestionar-Lo.

Per què li diuen Gestió del Talent quan volen dir Gestió dels RRHH?

des de fOra

De L’Interim Manage-ment a la gestió en situ-acions d’emergència

osCar PErrEaU dE PinninCk

soCi dirECtor Eim- ExECUtivE intErim

manaGEmEnt

Les empreses evolucionen juntament amb el seu en-torn i la problemàtica actu-al de moltes d’elles fa que busquin una solució de ges-tió a la seva mida. A més, la necessitat de gestionar canvis radicals, fa que un lloc de treball “permanent” duri cada vegada menys anys. Tot això succeiex en un entorn a on l’immediate-sa o l’urgència ho preside-iexen tot.

La cultura de l’urgència pròpia de l’Interim Mana-

gement ha fet que firmes com EIM (Executive Inte-rim Management) estiguin en sintonia amb un context d’aquest tipus i puguin aportar respostes originals, ràpides i operacionals de forma inmediata, tot man-tenint una alta flexibilitat a l’inici de la seva missió i de la seva evolució.

Per exemple, una empresa planteja una problemàtica de negoci a solucionar, o un projecte complexe a gestio-nar, amb uns resultats con-crets que volen assolir i EIM proposa el o els perfils ade-quats a cada situació, pre-sentant immediatament els

professionals disponibles que ja coneix i que s’ajusten a la mateixa, gràcies al seu viver de managers – a partir de 45/50 anys – amb prova-da experiència professio-nal. A més, acompanya el procès fins a la consecució dels resultats.

ABRIL 2012 MóN eMpResARIAL 19

especial Alimentaria

Portugal, Holanda, Taiwan, Hong Kong, Aràbia Saudita, Bahrain, Singapur, Corea, Malàisia, Filipines, Uruguai, Tunísia, entre d’altres.

Centre internacional d’oportunitats Alimentaria s’ha convertit en una plataforma de promoció per a les empreses partici-pants i en un autèntic centre de negocis a nivell interna-cional que ha acollit més de 8.000 reunions de treball entre els expositors de la fira, els compradors i els distribuïdors internacionals. Unes trobades que formen part d’iniciatives com els Projectes Internacio-nals que contribueixen decisi-vament a consolidar la marca Alimentaria com a punt de trobada central de la indús-tria i distribució d’alimentació i begudes a tot el món. Per dur a terme aquestes accions, Alimentaria ha incrementat la llista d’institucions i orga-nismes col·laboradors, entre els quals s’inclouen: l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), la Federació Espa-nyola d’Indústries de l’Ali-mentació i Begudes (FIAB), l’agència de suport a la compe-titivitat de l’empresa catalana de la Generalitat de Catalunya ACC1Ó, AMEC -Associació Multisectorial d’Empreses-, la Cambra de Comerç Espa-nyola a Miami i la Cambra de Comerç de Barcelona.Amb l’objectiu de poder asse-gurar als expositors l’assistèn-cia de compradors d’alt nivell i poder de decisió, dins del pro-grama Hosted Buyers, Alimen-taria ha convidat a prop de 200 compradors de referència de tot el món de tots els sectors i productes representats a la fira.

Redacció

Fruit d’una intensa tasca de promoció a l’exterior Alimen-taria ha estat més internacio-nal que mai, amb la participa-ció de 4.000 empreses -1.300 estrangeres, de 75 països- i amb 140.000 visitants profes-sionals, prop de 35.000 d’ells de fora d’Espanya.Després de l’èxit aconseguit en l’edició de 2010 en con-centrar tota la seva oferta al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, Alimentaria 2012 ha disposat dels nous pave-llons 5 i 7 del recinte firal. La cota d’ocupació s’ha situat prop dels 94.800 m2 d’oferta comercial i d’activitats desti-nats al negoci, la promoció, la gastronomia i la R + D + i agroalimentària.El Saló Internacional de l’Alimentació i Begudes ha incrementat enguany en la seva planificació un 20% el seu pressupost de promoció exterior en una aposta deci-dida pel mercat internacio-nal, consolidant-se com una de les fires d’alimentació i begudes de referència i un centre de negocis a nivell global.La intensa aposta per la inter-nacionalització s’ha traduït en una destacable presència de països asiàtics i la parti-cipació, per primera vegada al Pavelló Internacional, de Tailàndia, Dubai i Suècia, a més de la Xina, que ha tornat amb un important espai d’exposició. Mèxic, convidat especial del saló, Argentina, Colòmbia, Perú, EUA, Índia, Indonèsia, Iran, Turquia, Romania, Polònia, Bèlgica, Alemanya, Àustria o el Regne Unit també han repetit expe-riència. A més, la resta de salons d’Alimentaria han comptat amb la presència d’altres països com Rússia,

Alimentaria 2012, més internacional que maiAlimentaria 2012, que es va celebrar del 26 al 29 de març al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, s’ha centrat enguany en la interna-cionalització, la innovació, la marca i la competitivitat.

Mèxic, país convidat Aquesta edició, Alimentaria ha incorporat la figura de “país convidat”, que ha recai-gut en Mèxic. Una categoria amb la qual el país centrea-mericà ha obtingut una relle-vant presència en tot el saló amb un increment d’empre-ses expositores. Mèxic també ha proposat una nodrida llista d’activitats que han tingut lloc en diferents salons d’Alimen-taria.

el model AlimentariaDes dels seus inicis, fa més de 30 anys, Alimentaria ha con-jugat la voluntat d’erigir-se com la gran macrofira que és, amb el ferm propòsit de res-pondre a totes i cadascuna de les necessitats del sector. En aquest sentit, la segmentació i la màxima especialització de la seva oferta porten a la pràctica un model firal pioner que facilita extraordinària-ment la visita i el negoci dels professionals.

uN ANy Més AL ReCINte gRAN vIA de fIRA de BARCeLoNA hA CoMptAt AMB LA vIsItA de 140.000 vIsItANts pRofessIoNALs

eLs sALoNs d’ALIMeNtARIA 2012:

- Alimentació ecològica, saló de l’alimentació ecològica

- Congelexpo, saló dels productes congelats

- expobebidas, saló de les aigües, begudes refrescants, cerveses, mosts i sidres

- expoconser, saló de les conserves i semiconserves

- Intercarn, saló dels productes càrnis i els seus derivats

- Interlact, saló dels productes làctis i els seus derivats

- Interpesca, saló dels productes del mar, aqüicultura i pis cifactoria

- Intervin, saló dels vins i espiritosos

- Mundidulce, saló dels dolços, galetes i confiteria

- Multiproducto, saló dels productes alimentaris en general

- olivaria, saló de l’oli d’oliva i olis vegetals

- Restaurama, saló Internacional de l’alimentació fora de la llar

XXXXXX. / CEDIDA

20 MóN eMpresarial aBril 2012espeCial / alimentaria

Redacció

BCNVanguardia-Congrés Inter-nacional de Gastronomia de Barcelona ha arribat a la seva cinquena edició al saló Restau-rama desmarcant-se de la gas-tronomia d’elit i consolidant la seva vocació de pol d’atracció per a tots els canals i perfils professionals del sector de la restauració. Sota el lema “Inte-grar la Innovació (i + i)”, el cer-tamen volia descobrir al canal de l’hostaleria i la restauració els nous conceptes tant de gas-tronomia com de gestió i dotar-los de les eines que els puguin integrar en els seus negocis. “S’està evidenciant que la pro-fessió està en un moment de canvi i que s’han de buscar

BCNVanguardia 2012: integrar la innovació en la realitat de l’hostaleria“innovació i integració” han estat els termes que han marcat el congrés inter-nacional de Gastronomia de Barcelona-BcNVanguardia que, en aquesta cin-quena edició, pretenia esdevenir un veritable punt de trobada de tots els canals que integren la cadena de valor de la restauració.

CONGrÈs iNTerNaCiONal De GasTrONOMia De BarCelONa

(xef i copropietari d’Artesanos del Dulce, a Mèxic DF), Martín Berasategui (xef espanyol amb més estrelles Michelin: 7), Jordi Butrón i Xano Saguer (socis fundadors de Espaisu-cre, l’única escola restaurant de postres del món), José Carlos Capel (crític gastronò-mic del diari El País i creador de Madrid Fusión), Jordi Cruz (cuiner més jove d’Espanya i segon del món en obtenir una estrella Michelin, guanyador de la 1 ª edició de Concurs Cuiner de l’Any; cap de cuina dels res-taurants l’Angle i Abac, amb 1 *i 2 * Michelin respectivament), Javier de las Muelas (empresari

i cocktailman), Mikel González (director de producte en Viajes Mundo Amigo), Mey Hofmann (Creadora de l’Escola d’Hosta-leria Hofmann, única escola a tot Europa, el restaurant de la qual ha estat guardonat amb 1 * Michelin), Iñaki Lz. De Viñaspre (fundador-president de Grup Sagardi), Alfonso Pastor (direc-tor general de Grup Caterdata), Julia Pérez (crítica gastronò-mica del diari El Mundo, Premi Nacional de Gastronomia 2005), Paco Roncero (xef res-taurant La Terraza, del Casino de Madrid, amb 2 * Michelin) i Xavier Torrents (director d’R + D + I d’Àreas).

Saguer, Jordi Cruz, Andoni Luis Aduriz, Sergio i Javier Torres, Mikel Alonso i Sergio Bastard o sommeliers com César Cánovas; experts i inves-tigadors com Bernat Benbassat i Christián Carles-Tolrà; institu-cions com La Fundació Alícia, el Culinary Institute of America o el Basque Culinary Center, i periodistes i crítics gastro-nòmics com Lluís Amiguet, Ramon Colom, Julia Pérez o José Carlos Capel.

Nou comitè tècnic i assessorBCNVanguardia 2012 ha estre-nat comitè, configurat per pro-fessionals de diferents àmbits del Canal Horeca: Joan Bagur

nous camins, on a més de la gastronomia hi haurà altres factors també molt impor-tants pel seu futur “, assenyala Jordi Cruz, membre del comitè tècnic de BCNVanguardia.Organitzat per Alimentaria i Grup Caterdata, BCNVanguar-dia 2012 ha abastat una gran varietat d’activitats tant gastro-nòmiques com altres de caràc-ter més tècnic per identificar els conceptes innovadors tant en oferta com en gestió.

ponents de prestigiDurant tres dies, BCNVanguar-dia ha reunit un elenc de prop de 90 ponents de reconegut prestigi com els xefs Paco Roncero, Jordi Butrón i Xano

Innovació i integració, pilars fonamentals de BCNVanguardia 2012 / CEDIDA

aBril 2012 MóN eMpresarial alimentaria / espeCial 21

Food Experience: últimes tendències i tecnologies culinàriesLa principal novetat que presentava Restaurama 2012 és el Food experience, Markets & Trends, un nou espai experimental per divulgar i formar sobre les últimes novetats en productes, tecnologies i solucions dins del Food Service.

Redacció

Food Experience, Markets & Trends era un espai de 720 m2 amb un enfocament divulgatiu i molt dinàmic, on es van desenvolupar ponèn-cies, show-cookings, tallers, degustacions, clínics o tasts; tot obert als professionals d’Alimentaria. Amb un enfo-cament empresarial i pràc-tic, totes aquestes activitats buscaven mostrar al Canal Horeca els nous llançaments del mercat en Food Service, tant a nivell nacional com internacional.El nou espai constava de dos auditoris amb capacitat per a 50 persones: un per ponèn-cies teòriques i un altre per demostracions culinàries. Durant els quatre dies del saló, es van anar realitzant diferents sessions teòriques i pràctiques estructurades

en àmbits temàtics: Cuina en directe, solucions Food Ser-vice i IV, V i VI Gamma.Els show-cookings van con-vertir el Food Experience, Markets & Trends en un gresol de cultures gastronòmiques del món i van permetre fer un viatge panoràmic per plats de diferents països, zones o cultures. Les sessions van englobar cates i demostraci-

ons entorn de còctels i licors, elaboració i maridatges amb cerveses artesanals, prepara-ció i tast de cafès i elaboració de pizzes en directe.

Cuina d’acoblament o Vi gammaCom a protagonistes de l’espai, els aliments de IV, V i VI gamma estaven dinamitzats per Ilpra Systems Espanya. Prestigiosos

experts van mostrar als visi-tants la rapidesa en l’elabora-ció i l’excel•lència dels sabors d’aquests productes. Al costat de la IV Gamma -aliments ren-tats, trossejats i envasats per al seu consum- i la V Gamma -productes pasteuritzats com plats preparats-, la gran novetat d’aquest any era la cuina d’aco-blament: la VI gamma. Es tracta de productes en estat sòlid que

conserven les seves propietats naturals intactes després de ser lifiolizats, cristal•litzats o textu-ritzats.Es va parlar de com rendibilit-zar un negoci de restauració gràcies a la correcta utilitza-ció de les últimes tecnologies, com donar valor afegit a carns, peixos, vegetals i fruites amb les últimes tecnologies, i es va informar de la seguretat ali-mentària i les formes de rege-nerar els aliments de V gamma. Altres temes que es van abor-dar al llarg de les sessions van ser els mètodes de conservació amb absorbidors d’oxigen, les novetats de packaging a càrrec del grup Toruspak, la utilització d’envasos i films, o com donar sabor i nutrició a les dietes hos-pitalàries.

Espai de 720 m2 dissenyat pels professionals del canal HORECA. / CEDIDA

FOOD experieNCe, MarkeTs & TreNDs

22 MóN eMpresarial aBril 2012espeCial / alimentaria

La indústria alimentària, clau per a la recuperació econòmicaEl sector de l’Alimentació i Begudes va tancar 2011 amb una facturació total de 80.700 milions d’euros, el que suposa un 0,04% més que l’any anterior. Els resultats de 2011 han permés doncs mantenir la tendència positiva sostinguda durant els últims 20 anys.

aNàlisi i evoluCió del seCtor

RedaccióEls positius resultats del sector, que contribueix a l’eco-nomia amb un 7,6% del PIB, reforcen el seu paper com a motor estratègic al mateix nivell, o per sobre, d’altres sectors com el de l’automoció (6,2%), les TIC (7%) o el sector de la moda (3,2%). La indús-tria de l’Alimentació i begu-des només es veu superada pel sector turístic, que suposa el 10,3% del PIB. De fet, un aspecte a tenir en compte és que la gran acceptació dels aliments i begudes espanyols fora de les nostres fronteres podrien convertir Espanya en un líder mundial del trinomi alimentació-gastronomia-turisme.Segons apunta Horacio Gon-zález Alemán, director general de la Federació d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB), “la indústria espa-nyola de l’Alimentació i Begu-des juga un paper determinant dins de l’economia nacional i pot contribuir a la sortida de la complicada situació actual. Per a això, és imprescindible que el Govern assumeixi una sèrie de compromisos i pro-mogui actuacions que servei-xin de plataforma per impulsar el creixement del sector”. En aquesta línia, la FIAB ha pre-sentat recentment un decàleg de mesures per poder consoli-dar el seu posicionament com un dels motors estratègics de l’economia espanyola.

Balança comercial positivaLes exportacions segueixen cobrant cada vegada més un paper rellevant per al sector i actuen com a mecanisme per compensar l’atonia en el mercat intern. Entre gener i novembre de 2011 la balança comercial positiva es va situar en 1.088 milions d’euros, d’acord amb les últimes dades disponibles de l’ICEX.En una comparativa amb dades macroeconòmiques i altres sec-

tors importants, es pot apreciar que mentre la balança comer-cial espanyola té un dèficit acumulat de 39.954.000 d’euros (dada de febrer del Banc d’Es-panya), la de l’Alimentació i Begudes compta amb un saldo positiu de 1.076,81 milions d’eu-ros. Així, el sector es presenta com un dels pocs sectors amb balança comercial positiva, jun-tament amb altres sectors com l’automoció i els productes semifacturats.

la indústria europea de l’alimentació i Begu-des, líder a la ueLa indústria de l’Alimentació i Begudes europea és el sector industrial més important del continent i el principal expor-tador i importador mundial d’aliments i begudes. A Europa proveeix a més de 500 milions de consumidors, té un volum de vendes netes de 965.000 mili-ons d’euros, ocupa a 4,4 milions d’empleats, exporta a tercers països per valor de 55.000 milions, compta amb més de

Espanya es podria convertir en líder mundial del trinomi alimentació-gastronomia-turisme. / ARXIU

les exportacions compensar l’atonia en el mercat intern.

aBril 2012 MóN eMpresarial alimentaria / espeCial 23

300.000 empreses i contribu-eix a la balança comercial en aproximadament 2.000 milions d’euros.A Espanya, aquest sector mou anualment més de 81.000 mili-ons d’euros i genera prop d’un 8% del PIB. Les empreses d’Ali-mentació i begudes repartides per tot el territori nacional són més de 30.000 de mides diver-ses, que van des de les grans multinacionals a les petites i mitjanes empreses, que supo-sen el 96% del total. La indústria ha demostrat una bona forta-lesa davant la crisi i ha acon-seguit mantenir els seus nivells d’ocupació, on treballen actual-ment 440.000 persones, de les quals el 36% són dones i el 64% homes. A més, l’Alimentació és un sector que no ha precisat de mesures especials com molts altres.

l’èxit de l’alimentació espanyola a l’estrangerLes exportacions són sens dubte una important àrea d’ex-pansió de la indústria de l’Ali-mentació, en un moment en què el consum a nivell nacional es veu afectat per la situació econòmica.Tot i la complicada situació econòmica espanyola, el sector de l’Alimentació i Begudes gau-deix de gran acceptació fora del nostre país el que, unit a l’auge de la nostra gastronomia a l’ex-terior, al fet que Espanya és una

important potència turística i que els turistes mostren interès pels productes espanyols, fa que tiri de manera ascendent de les nostres exportacions. Segons un estudi de FIAB sobre les “Possibilitats de promoció dels productes agroalimenta-ris”, el consum dels productes espanyols en els països d’origen que realitzen els turistes, un cop ens visiten, arriba a incremen-tar-se un 40%. Entre els produc-

tes més consumits quan tornen als seus països destaquen el vi (16%), el pernil (9%) i l’oli (7%). Per tant, el sector de l’Alimen-tació ha de ser un gran aliat del sector del turisme i aprofitar l’oportunitat que proporcionen els més de 57 milions de turis-tes que ens van visitar el 2011.El valor de les exportacions en béns produïts per la indústria de l’Alimentació i Begudes va ascendir en 2010 a 16.776.000

Les empreses d’Alimentació i begudes repartides per tot el territori nacional són més de 30.000 de mides diverses d’eu-ros, fet que suposa un incre-ment del 11,45%, davant del descens del 8,28% registrat el 2009 i recuperant la tendència de creixement del 2007 i 2008.Pel que fa a les destinacions, es manté la concentració en els països de la Unió Europea, que agrupen pràcticament el 70% de les vendes del sector. No obs-tant això els mercats que més van créixer en el període 2009-2010 van ser Xina + Hong Kong i Brasil amb una taxa d’incre-ment superior al 50%, seguits de Rússia, Japó i Corea del Sud. Destaca així mateix l’increment en països com Mèxic, EUA, Canadà i Austràlia, no trobant a un país de la UE fins el lloc número 10 en el qual apareix Itàlia.

Les empreses d’Alimentació i begudes repartides per tot el territori nacional són més de 30.000 de mides diverses / CEDIDA

El consum dels productes espanyols en els països d’origen que realitzen els turistes, un cop ens visiten, arriba a incrementar-se un 40%. / ARXIU

aquest sector mou anualment més de 81.000 milions d’euros i genera prop d’un 8% del piB

el sector de l’alimentació ha de ser un gran aliat del sector del turisme

24 MóN eMpresarial aBril 2012espeCial / alimentaria

Redacció

Alimentaria 2012 ha albergat novament els Food & Drink Business Meetings, organit-zats per la FIAB (Federació Espanyola d’Indústries de l’Ali-mentació i Begudes) amb el suport de l’ICEX (Institut Espa-nyol de Comerç Exterior), el MAGRAMA (Ministeri d’Agri-cultura, Alimentació i Medi Ambient) i Alimentaria Exhi-bitions. Es tracta d’una de les activitats orientades a la inter-nacionalització de l’empresa espanyola més valorades per la indústria, ja que permet l’accés directe a compradors interna-cionals de més de 40 països entre els quals participen distri-buïdores de productes alimen-taris, caps de compres de grans cadenes de supermercats, importadors, cadenes de boti-gues gurmet i botigues especi-alitzades de tot el món.Els Food & Drink Business Meetings consisteixen en reu-nions bilaterals de caràcter comercial organitzades amb la finalitat de posar en contacte les empreses espanyoles amb els principals agents de la distri-bució alimentària de tot el món, per així potenciar el coneixe-ment dels seus productes en aquests mercats i les vendes de les empreses en aquests països, nodrint l’oferta de productes espanyols a l’exterior.Malgrat les actuals restricci-ons pressupostàries, més de 150 compradors internacionals han participat en aquestes tro-bades de distribució, superant tant el nombre de compradors com d’empreses espanyoles participants. Brasil, Xina, Índia i EUA han estat els països més demandats per a les reunions d’aquesta edició.En aquesta edició, les empreses espanyoles han pogut mantenir les seves trobades amb grans cadenes de distribució a Llatino-amèrica com Walmart (Argen-tina), Pao de Açucar (Brasil), HEB i Palacio del Hierro

Oportunitats de negoci amb la vista posada a l’exterioralimentaria constitueix un autèntic punt neuràlgic per a la indústria agroalimentària, el lloc on es pren el pols al sector i un centre de negocis internacional on es realitzen més de 8.000 reunions de treball gràcies a les diferents trobades empresarials i de networking que promou l’organització.

puNt NeuràlgiC per a la iNdústria agroaliMeNtària

res d’Alimentaria. En aquest cas, han estat els compradors convidats els que han triat amb quins expositors volien entre-vistar-se.

Cambra de Comerç de Barcelona: negocis a europaAlimentaria no s’oblida del seu mercat exterior més proper i tradicional: Europa. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona ha organitzat els European Business Meetings en una sala especialment habi-litada per a aquestes reunions a The Alimentaria Hub al llarg del dilluns passat 26 de març. Aquesta jornada va permetre a les companyies exportadores espanyoles entrar en contacte amb els responsables de com-pres d’empreses importadores europees, amb la finalitat d’es-tablir relacions professionals i promoure les exportacions.

aCC1ó: intercanvis tec-nològics europeusACC1Ó ha organitzat la segona edició de Brokerage Event, una trobada empresarial que

compta amb el suport d’Enter-prise Europe Network (xarxa europea de informació i assis-tència tecnològica). Es va celebrar el dimarts 27 a The Alimentaria Hub, amb l’ob-jectiu de facilitar a empreses i centres de tecnologia d’Europa el contacte amb potencials socis internacionals per a l’es-tabliment d’acords comercials, transferències de tecnologia i convenis de col•laboració.

Hosted Buyers: més de 200 compradors inter-nacionalsPer garantir als expositors l’as-sistència de compradors d’alt nivell i poder de decisió, a més de cofinançar les visites dels participants en els Food & Drink Business Meetings, Alimentaria disposa d’un programa espe-cífic, HostedBuyers. A través d’aquesta iniciativa, l’organitza-ció del saló va convidar a més de 200 compradors de referèn-cia de 50 països de tot el món procedents de la gran distribu-ció i les centrals de compres, així com importadors.

(Mèxic), Disco (Uruguai), Grup Éxito (Colòmbia) i Cencosud a Argentina, Xile i Perú, a més de cadenes d’altres àrees com Pomobel (Angola), Azbuka Vskuza (Rússia), Meijer, HEB Group i Central Market (USA) i, per descomptat, amb la dis-tribució asiàtica representada per cadenes com Spar i Hyper City (Índia), i Park’n Shop, City Super i COFCO (Xina), Shins-hegae (Corea), Ace i Zas (Japó) i Central Foods (Tailàndia).En aquesta segona edició, els Food & Drink Business Mee-tings han comptat amb un tan-cament de luxe, ja que algunes de les cadenes participants, com Pao de Açucar (Brasil), HEB Group, Central Market i Meijer (USA), HEB (Mèxic), Cencosud (Xile), ACE (Japó), City Super (Xina) han participat en els “HUB Talks”, seminaris organitzats per Alimentaria en què grans cadenes de distribu-ció van explicar el seu model de negoci amb ponències emmar-cades en el títol: “La distribució internacional i els seus models de negoci “.

Food & Drink Business Meetings, organitzats per la FIAB / CEDIDA

trobades aMeC: un pont amb la Xina i l’ÍndiaEls AMEC Xina & Índia Busi-ness Meetings que van tenir lloc el dilluns 26 i dimarts 27 a The Alimentaria Hub, constitueixen la culminació de l’intens treball exercit en els últims mesos per atraure compradors d’aquestes dues potències asiàtiques. Una delegació de 30 compradors xinesos i 10 indis ha participat en aquestes trobades exclusi-ves per a empreses exposito-

més de 150 compradors internacionals han participat en aquestes trobades de distribució

26 MóN eMpresarial aBril 2012espeCial / alimentaria

Taste & Flavours reconeix la millor gastonomia mediterràniaUna de les activitats gastronòmiques amb més solera d’Alimentaria, el Taste & Flavours va tornar a reunir sota un mateix espai els mi-llors productes de la gastronomia mediterrània: l’oli, el vi i els ibèrics.

gastroNoMia MediterràNia

RedaccióProfessionals nacionals i inter-nacionals tenien en aquest espai una cita amb el tast i el maridatge. Taste & Flavours es va reinventar en un únic espai després dels bons resultats de l’edició anterior. Amb el suport de Food Consulting, Taste & Flavours acostava al públic els productes més emblemà-tics de la gastronomia actual, especialment a canals de dis-tribució especialitzats, boti-gues gurmet, xefs, restaura-dors, hostaleria, prescriptors i premsa tècnica. El Taste & Flavours, estava compost per tres àrees diferenciades:

restaurant ‘ibèric en companyia’: El restaurant Univers adaptava els seus menús als productes protagonistes de Taste & Fla-vours: els ibèrics, l’oli d’oliva de qualitat Premium i vins seleccionats per fer el mari-datge perfecte. Un espai d’ex-perimentació i relació en què el protagonista era el visitant professional.L’excel·lent qualitat dels pro-ductes ibèrics i els centenars de possibilitats a l’hora de mari-dar-los exercien en aquest espai un paper essencial, atorgant-los un espai privilegiat on poder degustar de manera pausada 3 maridatges complets seleccio-nats d’una oferta de deu, amb els quals endinsar-se en la inter-relació oli-vi-aliment.D’aquesta manera, al Restau-

rant ‘Ibèric en Companyia es podien degustar una desena de plats amb els ibèrics com a ingredient principal, com per exemple “montadito” de llom ibèric de gla amb pa d’aire, escarola i tomàquet confitat; amanida de llenties amb xoriço ibèric; salmorejo amb encenalls de pernil ibèric, raviolis d’ibèric i formatge Mató o secret ibèric amb Flor de Sal de Cadis, entre d’altres. A més de combinar ingredients de diferents regi-ons, aquestes propostes esta-ven maridades amb olis d’oliva

verge extra de gran qualitat i vins especialment seleccionats per l’equip de Food Consulting, col•laborador d’Alimentaria en el disseny i organització de les activitats del Taste & Flavours en les quals s’emmarcava el res-taurant.El restaurant tenia capacitat per a 250 àpats diaris i oferia al visitant la selecció de tres maridatges complets i cafè per 20 euros. Addicionalment, es posava a disposició del públic una zona VIP amb un menú determinat amb 6 maridatges

a escollir per 35 euros per per-sona, on es podia menjar amb prèvia reserva.

Vinorum: Un espai dedicat a la promo-ció del vi, amb tasts i semina-ris, pensat per a professionals del sector que podien realitzar degustacions d’una selecció especial de 50 vins blancs i negres de cellers expositors a Alimentaria, anomenada 50 per a 2020, amb vins d’acord amb les tendències més avançades.La selecció s’havia realitzat

Taste & Flavours: els ibèrics, l’oli d’oliva i vins / CEDIDA

Un espai d’experimentació i relació en què el protagonista era el visitant professional

aBril 2012 MóN eMpresarial alimentaria / espeCial 27

amb criteris com el respecte al medi ambient, varietat en el terrer, major aportació de naturalitat, tècniques i materials nous, fruitositat, elegància i frescor, etiquetes especialment atractives, etc. A més, el preu de venda al públic havia de ser inferior als 20 euros per ampolla. Aquesta selecció de vins 50 per al 2020 es va presentar en un espai on el visitant podia escollir quins vins volia tastar, incloent una completa fitxa informativa sobre cadascun d’ells. Una experiència única al voltant del concepte “raïm, terra, clima, home”.En aquesta edició s’havia preparat un ampli programa de seminaris i conferències que va incloure diversitat de tasts, algun d’ells verticals de cellers prestigiosos, taules rodones així com ponèn-

cies magistrals dels millors experts del panorama inter-nacional: tendències més avançades en el sector vitivi-nícola, presentació de la pri-mera guia dels vins ecològics i naturals, explicació sobre els vins biodinàmics... Hi va haver també taules rodones al voltant de com portar la cultura del vi a nous con-sumidors, el servei del vi a copes en la restauració, etc.

la Barra de tast d’olis gourmet: Més de 80 varietats diferents d’oli d’oliva verge van confor-mar aquesta zona de degustació, que seguia apostant en aquesta edició per l’excel•lència dels olis. Tot i estant integrada en el projecte Taste & Flavours, la Barra de Tast d’Olis Gourmet es trobava al saló Olivaria.La Barra d’Olis d’Oliva Gour-met, situada al Olive Oil Busi-

ness Center, permetia al visi-tant tastar els olis exposats i formar-se i informar-se sobre les característiques del pro-ducte gràcies a la fitxa infor-mativa que acompanya cada oli. A més, la fitxa contenia informació sobre l’empresa i la seva ubicació a la fira. Així, es podien degustar 85 vari-etats diferents d’olis verges extra gurmet procedents de totes les zones olivereres

espanyoles i d’altres països com Xipre, que per primera vegada apostava per aquesta activitat gastronòmica.També es podien tastar olis de les marques guanyado-res dels Premis Millors Olis d’Oliva Verge Extra Espa-nyols de la Collita 2010-2011, atorgats pel Ministeri d’Agri-cultura, Alimentació i Medi Ambient. Una mostra que comptava amb monovarie-tals i cupatges de diferents varietats i d’una gran part de les regions espanyoles, a més d’una bona representa-ció d’olis ecològics.

els olis més premiats del paísA més de la Barra d’Olis d’Oliva Gourmet, es varen programar un seguit de con-ferències i tasts que endinsa-ven el visitant especialitzat en l’univers oleícola i en el mercat. De la mà de l’expert en oli d’oliva Santiago Botas, el professional de l’alimenta-ció i begudes podia endinsar-se en una de les cates previs-tes dels olis més premiats del país, ‘Els Grans d’Espanya’, un repàs pels olis d’oliva verge extra espanyols més guardonats en certàmens nacionals i internacionals en l’última dècada, i una refle-xió sobre els premis i la seva contribució a la millora de la qualitat organolèptica dels productes i el desenvolupa-ment del mercat.Degustacions d’una selecció especial de 50 vins blancs i negres de cellers / CEDIDA

Espai dedicat a la promoció del vi / CEDIDA

el visitant podia escollir quins vins volia tastar, incloent una completa fitxa informativa sobre cadascun d’ells

Més de 80 varietats diferents d’oli d’oliva verge

28 MóN eMpresarial aBril 2012espeCial / alimentaria

aNaliTZeN l’OBesiTaT a aliMeNTaria

El IX Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània, centrat en la prevenció de l’obesitatUn elenc de científics i nutricionistes de primer nivell es van reunir durant dos dies per tal d’analitzar les causes d’aquest important problema de salut en tot el món i de discernir la manera més eficaç de difondre els beneficis d’una alimentació saludable entre la població.

REDACCIÓ

Va presidir el congrés el Dr José Maria Ordovás, catedrà-tic de nutrició de la Tufts Uni-versity de Boston (EUA), que ha aportat el seu ampli conei-xement en nutrigenètica i nutrigenòmica, pel qual a més aquest any ha estat reconegut amb el Premi Grande Covián que atorga la Fundació Dieta Mediterrània.La Fundació Dieta Mediterrà-nia va celebrar a l’Auditori de The Alimentaria Hub el seu IX Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània, de peri-odicitat biennal. Durant dos dies de conferències i taules rodones (dimarts 27 i dime-cres 28 de març), rellevants personalitats acadèmiques, científiques i institucionals de diferents països van posar en comú els últims avenços i descobriments sobre els beneficis d’aquest patró cul-tural que recentment ha estat declarat Patrimoni Immate-rial de la Humanitat per la Unesco.En aquesta edició, el pro-grama portava per títol “La dieta mediterrània, un estil de vida saludable per pre-venir l’obesitat “. La preva-lença d’aquest problema de salut s’ha duplicat en el pla-neta durant les tres últimes dècades, i ja afecta més de 500 milions de persones, de manera que l’Organització Mundial de la Salut ha alertat que, si no canvien els hàbits alimentaris de la població, l’obesitat podria convertir-se en la gran pandèmia del segle XXI. Per això, gran part de les sessions han girat al voltant de temes com les conseqüèn-cies del retrocés en l’adhesió a la dieta mediterrània, l’evi-dència científica sobre els beneficis d’aquest patró ali-mentari per frenar l’obesitat, la incidència de la genètica o els entorns saludables, acci-

ons i polítiques nutricionals a tenir en compte per pre-venir aquest greu trastorn i les seves malalties derivades d’una manera més eficaç.El congrés ha comptat amb experts de la talla del pro-fessor José María Ordovás, director del Laboratori de Nutrició i Genètica i catedrà-tic de la Universitat de Tufts (EUA), Maria Neira, direc-tora del Department of Public Health and Environment de l’Organització Mundial de la Salut (OMS); Geoffrey Cannon, expert en polítiques sanitàries del World Cancer Research Fund International, Eduard Escrich, director del Departament de Fisiologia

de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Grup Multidisciplinari per a l’Es-tudi del Càncer de Mama; Ramon Estruch, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i coordinador de l’estudi sobre Prevenció amb Dieta Mediterrània (PREDIMED), i Magnus Scheving, productor de la sèrie infantil Lazy Town, emesa en 128 països.Així mateix, el congrés va plantejar un interessant i esperat debat: “Piràmide versus plat “, en què Lluís Serra-Majem, de la Fundació Dieta Mediterrània, va defen-sar el model de la piràmide de

la dieta mediterrània, davant la proposta My Plate dis-senyada pel Departament d’Agricultura dels EUA i la Universitat de Harvard que esgr imeix Geoffrey Cannon.

José M ª Ordovás, pioner en nutrigenè-tica, president del CongrésEl Dr José Maria Ordovás, president del IX Congrés de la Dieta Mediterrània, és un científic pioner en les disciplines de nutri -genètica i nutrigenòmica, tema sobre el qual tracta la seva conferència inau-gural. La seva trajectòria i experiència l’avalen com una veu autoritzada en la comunitat científica: Cate-dràtic de Nutrició de la Tufts University de Boston (EUA), Director del Labora-tori de Nutrició i Genètica de l’USDA Human Nutrition Research Center on Aging de la mateixa universitat, Director Científic de l’Ins-titut Madrileny d’Estudis Avançats (IMDEA) i inves-tigador del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovas-culars (CNIC) a Espanya. A més, ha publicat més de 500 articles científics fins al moment.

Conferència inaugural dieta mediterrànea. / CEDIDA

el congrés va plantejar un interessant i esperat debat: “piràmide versus plat

l’obesitat podria convertir-se en la gran pandèmia del segle XXi.

30 MóN eMpresarial abril 2012esTils De ViDa / líder d’opinió

REDACCIÓ

Com sorgeix Cematec?Com a metge, he treballat en di-ferents àrees, des de l’ortopèdia infantil, fins arribar a ser pioner en el món de l’artroscòpia i les pròtesis, l’allargament d’extre-mitats en casos de patologies congènites, en seqüeles d’acci-dents laborals, la introducció de tecnologies noves, com les ones de xoc, làsers..., especia-litats de molta actualitat, molt efectives i que no es troben ni en la sanitat pública ni en la sanitat semi-privada. Hem ar-ribat a la conclusió de crear uns centres destinats a soluci-onar aquests problemes amb tecnologies noves, apostant per aquelles que són totalment eficaces. Nosaltres posseïm un know-how important de com gestionar clíniques privades i implementar noves tecnologies d’aquest tipus en el mercat.

s’ofereix un tipus de tecnolo-gia aplicada al tractament d’unes dolències, que com vostè ha dit, no es poden trobar ni a la sanitat pública ni a part de la privada.Efectivament. Podem resoldre moltes patologies que, amb allò que hi ha al mercat actualment, no es poden solucionar.

Hi ha molta demanda?Sí. Treballem en tres centres diferents amb consultes a les clíniques Teknon i Delfos, i el recentment inaugurat Ce-matec-Guinardó Sant Pau, on concentrem les patologies òs-teomusculars, com cirurgia ortopèdica, traumatologia, reu-matologia, fisioteràpia, entre d’altres.

parlem del nou centre Cema-tec-Guinardó sant pau. Com va sorgir aquesta idea de concentrar les patologies òsteomusculars en un sol edifici?La idea té una doble vessant. Per una banda, que a més de la cirurgia ortopèdica i la trauma-tologia, englobéssim la reuma-tologia, la neurologia i tot allò

relacionat amb la fisioteràpia i la rehabilitació en un únic centre on hi hagués una gran interacció entre tots els profes-sionals. I al mateix temps, in-tentar fer pedagogia. Comptem amb despatxos que es poden convertir en una sala per a 50 persones, amb pantalla audiovi-sual per tal de poder fer cursos tant teòrics com pràctics, entre d’altres, d’ecografia i de noves tecnologies aplicades a la reha-bilitació. A més d’aquesta doble vessant d’ensenyar i actuar, la idea és treballar en equip. Tenir trobades i canvi d’impressions, un feedback, que és un sistema exportable a qualsevol lloc o per qualsevol grup inversor que vulgui invertir en serveis mè-dics i sanitat, al qual li podem oferir un sistema efectiu, útil, nou però contrastat.

És curiós parlar d’inversió en sanitat, en moments en els quals s’està retallant al servei públic.Sí, s’inverteix en sanitat, i ara,

serà més, ja que moltes coses no entraran a la sanitat públi-ca, però sí es podrà donar una resposta a la sanitat privada. Nosaltres el que volem és so-lucionar problemes amb la màxima eficàcia i en el menor temps possible, però tot això té un cost.

en quins projectes de futur s’està treballant? Ens estem centrant en con-solidar aquest nou centre de tractament integral, i avançar en la cirurgia, la cirurgia míni-mament invasiva, tractaments no intrusius, laserteràpia, ones de xoc, i fisioteràpies avança-des que no es troben en hos-pitals ni clíniques. També hem col•laborat en projectes d’in-vestigació de cèl•lules mare. En el futur, aquest nou centre podria ser la base, o l’espurna de la creació de nous centres franquiciats o adherits, els quals rebrien aquesta formació especialitzada i el nostre model

de gestió. A mig termini, la nos-tra intenció és estar presents en tres o quatre ciutats importants d’Espanya.

podríem estar davant d’un model d’empresa de salut pioner?Crec que sí . Pioner és el fet d’integrar diverses especia-litats dins d’un tractament global d’aquestes patologies òsteomusculars, des d’hèrnies discals, lumbàlgies, cervicàlgi-es, tot tipus de tendinits, fins a patologies esportives i degene-ratives, entre d’altres.

aquest model d’empresa és internacionalitzable?Sí, i de fet, ja hem tingut con-tactes amb diversos països de Llatinoamèrica, interessats en el tema.

aquest model és inassumi-ble a la sanitat pública?Són unes tecnologies cares. Nosaltres fem una gran in-versió. Però si les comparem

amb l’eficàcia, resulten bara-tes. En menys temps podem obtenir molt bons resultats, podríem dir que definitius, mentre que amb altres trac-taments, no es pot arribar a aquest nivell de curació. En la majoria dels casos, podem curar patologies que amb tractaments estàndards no s’aconsegueixen solucionar i a més, ens estalviem cirur-gies.

Quin és el perfil de persones que s’adrecen als serveis que s’ofereixen des de Cematec? Són gent la qual no ha trobat una solució al seu problema, ja sigui després d’un procés de rehabilitació o una cirur-gia. Ens solen conèixer a través del boca a boca, per pacients tractats, que són els millors ambaixadors que tenim, i per internet, ja que hem apostat molt per diver-ses pàgines web, per una banda, les institucionals i per una altra, portals de consulta i informació mèdica que aviat començaran a funcionar. En marxa està www.directdoc-tor.es, on el pacient es pot informar sobre qualsevol pa-tologia, els símptomes, els tractaments, i té a la seva dis-posició un autotest a emple-nar sobre aquelles dolències que pateix. Per desenvolupar es troba una nova part, on es recomanaran els millors met-ges relacionats amb les pato-

“Podem resoldre moltes patologies que, amb allò que hi ha al mercat actualment, no es poden solucionar ”

eNTreVisTa a JOsep pOUs, MeTGe TraUMaTÒleG i DireCTOr Del CeNTrO De MeDiCiNa aVaNZaDa Y TeCNOlóGiCa (CeMaTeC)

Doctor Josep Pous / CEDIDA

“sí, s’inverteix en sanitat, i ara, serà més, ja que moltes coses no entraran a la sanitat pública”

Amb una llarga carrera lligada a la traumatologia, el doctor Josep Pous continua la seva aposta ferma per tecnologies que solucionin els problemes dels pacients evitant llargs tractaments i cirurgia. Pioner en la introducció d’ones de xoc i làsers en els tractaments, actualment, acaba d’inaugurar un nou centre on donar una resposta global a les patologies òstemusculars.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 31ABRIL 2012 MóN EMpRESARIAL

Norbert MoNfort

Soci cofuNdador de cookie box

A quants programes de formació hem assistit durant la nostra trajectò·ria professional?Quantes slides han passat per la nostra vista?Quantes hores hem dedi·cat a escoltar a un forma·dor, en el millor dels casos bon comunicador?Probablement la resposta si ja tenim una edat serà: “Moltes”!!!!!Ens hem plantejat fer un estudi financer sobre la seva tornada? Tant de bo no per no entrar en depressió... Cookie BoxAixò és el que sí que ens hem plantejat a Cookie Box. Ens hem proposat innovar en la formació, en el desenvolupament, en la comunicació interna per fer molt més rendible el temps dedicat al desenvo·lupament organitzacional.El llenguatge cinema·togràfic és ideal per fer viure experiències inobli·dables a l’aula. Tots els que portem molt temps en aquest món del desenvo·lupament organitzacional, hem estat utilitzant tros·sos de pel·lícules comer·cials per fer més dinà·miques i didàctiques les

sessions. I funciona! Des de 12 homes sense pietat per a exercici d’influèn·cia, buscant a Nemo per a equips d’alt rendiment, “Babe, el cerdito valent per a lideratge, Invictus per a valors…, etc.

Dramanagement ExperiènciesPerò per què no fer pel·lícules a mesura ad hoc? L’impacte de veure que s’està parlant de la teva Organització, de la teva casuística real, en el teu llenguatge, fa que ens fiquem de ple en la his·tòria. Això és el que a Cookie Box hem ano·menat Dramanagement ( Experiències en llen·guatge cinematogràfic que permet convertir idees i missatges empresarials en històries emocionants, efectives… memorables). Us asseguro que funci·ona, us asseguro que és rendible , us asseguro que transfereix aprenentatge al dia a dia ,que és el prin·cipal objectiu d’una acció de desenvolupament orga·nitzacional. Aquest any el festival de Donosti de Cinema, aco·llirà la segona mostra de curts empresarials. Cookie Box, copatroci·

nador del festival, és la primera empresa a nivell internacional que des·envolupa aquest gènere cinematogràfic. Fusionar empresa i cinema, cinema i empresa és una realitat.

Videojoc EmpresarialI si ets jove?, què et semblaria interioritzar conceptes, adquirir els procediments organitza·cioanls, viure els valors empresarials, etc, a partir de jugar a un videojoc empresarial? Per què no adaptem l’organització a les noves generacions i fem més atractiva nostra empresa als joves talents? La gamificació ja és una realitat, els videojocs són una gran eines d’aprenen·tatge, només falta disse·nyar·los perquè això sigui possible.Les “talent app’s” ens permeten fer que en les nostres organitzacions el desenvolupament sigui cada vegada més “edu·tainement” i per tant més eficient.

Benvingut a la innova·ció al desenvolupament Organitzacional

Culturacita cèlebre: “El que sabem és una gota d’aigua; el que ignorem és l’oceà.” Isaac Newton (1623-1662), matemàtic i físic britànic.

Això no funciona. Què és l’economia?Autor: Arcadi OliveresEditorial: proteuspàgines: 64

Això no funciona. Què és l’eco-nomia?, d’Arcari Oliveres, és un llibre escrit per un gran defensor dels drets humans, la pau i la jus·tícia social.L’economista un cop més volca les seves energies en explicar als alumnes d’una escola en què con·sisteix l’economia. El llibre recull la xerrada adreçada als nens i exposa de forma àgil i amena en què és una economia sana i una economia malalta, i quines son les veritables causes de la crisi.“Una economia que permet que, havent·hi medicaments, la gent mori de SIDA, que permet que havent·hi aigua la gent no tingui aigua i que permet que havent·hi aliments la gent es mori de gana, és senzillament una economia que funciona malament?”

Guanyar a la borsa és possible. El mètode AjramAutor: Josef Ajram i TarésEditorial: platafrormapàgines: 160

Conegut per la seva vessant espor·tiva, Josef Ajram acumula dotze anys d’experiència en borsa i més de nou anys dedicant·se al daytra·ding, i, amb una filosofia semblant a aquella que l’ha portat al cim de l’esport de resistència, ha evitat els obstacles de la crisi tecnològica, el crac immobiliari i el crac bancari mundial. El seu mètode consisteix a aplicar alguns dels elements que es descriuen detalladament en aquest llibre, elements que tenen en comú l’observació, la perseve·rança i el fet de no quedar·se mai amb cap actiu en el moment de tancament de cada sessió. Aquest llibre, extret del seu reeixit curs sobre borsa i valors, introdueix el lector en el món pràctic de la inversió utilitzant termes senzills i exemples amens.

Nou gènere cinematogràfic

La innovació a través de la fusió no és exclusiva de ferran adrià en la gastronomia…, també a l’Àrea del desenvolupament organitzacional hi ha fusió de disciplines a través de tres valors: innovació proactiva, esperit de joc i rigor responsable.

Dansa El llag dels cignes sobre GelUna de les més destacades companyies especialitzades en representar obres de teatre sobre gel, The Imperial Ice Stars, arriba a Barcelona per oferir un espectacle inoblidable de patinatge amb la complicitat i proximitat que desprèn un escenari de teatre. Al BTM, del 20/04/12 al 29/04/12.

Concert de La petita flauta màgicaReducció i adaptació al públic infantil de la cèlebre òpera La Flauta Màgica de Mozart realitzada per Joan Font (Comediants) en català i d’una duració de setanta minuts.Al Gran Teatre del Liceu, el 24, 26 i 28/04/12.

Exposició pedro Madueño. Retratos periodísitcosL’exposició reuneix una selecció de les mi-llors fotografies periodístiques de polítics y gent del món de la cultura de Pedro Madeño publicades en els diaris durant les últimes tres dècades de periodisme a Barcelona.Al CaixaForum, del 27/03/12 al 24/06/12.

Antoni Tàpies. Col·lecció #3 Viatge pel recorregut cronològic de les dife-rents etapes creatives de l’obra de l’artista des del inici de la seva trajectòria a la dè-cada dels anys quaranta fins a la producció més recent de la dècada del dosmil. Fundació Antoni Tàpies, del 28/04 al 1/06/12.

Norbert Monfort, Soci Cofundador de Cookie Box

AGENDA CuLTuRAL

Arquitectura i art d’avantguarda soviètica