MODEL DESTATUTS DUNA FUNDACI

MODEL ORIENTATIU DESTATUTS DUNA FUNDACI, ,

CAPTOL IDenominaci, naturalesa, durada, domicili, mbit dactuaci i rgim jurdicArticle 1. Denominaci, naturalesa i duradaLa Fundaci s una entitat sense nim de lucre que t el patrimoni, els rendiments i els recursos obtinguts afectats de forma permanent a la realitzaci de les finalitats dinters general previstes en aquests estatuts. La fundaci es denomina Fundaci . La Fundaci t vocaci de permanncia i es constitueix amb durada indefinida. / La Fundaci t una durada temporal prevista de anys.

Article 2. DomiciliEl domicili de la Fundaci queda fixat a la ciutat de , carrer , nm. , pis .Article 3. mbit dactuaci

La Fundaci exerceix les seves funcions majoritriament a Catalunya. No obstant aix, pot actuar a la resta del territori de lEstat espanyol aix com a escala internacional.

Article 4. Rgim jurdicLa Fundaci t personalitat jurdica prpia i gaudeix de plena capacitat jurdica i dobrar per latorgament de la seva carta fundacional en escriptura pblica i la inscripci en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.

La Fundaci es regeix per les declaracions contingudes a la carta fundacional, per les disposicions legals que li sn daplicaci, per les establertes en aquests estatuts i pels acords que adopti el Patronat en lexercici de les seves funcions.

CAPTOL II

Finalitats fundacionals i activitatsArticle 5. Finalitats fundacionalsLa Fundaci t per objecte: Article 6. ActivitatsPer a la consecuci dels fins fundacionals, la Fundaci desenvolupa les activitats que el Patronat considera necessries directament i/o en collaboraci amb altres entitats, institucions o persones, dacord amb el que estableix la normativa sobre fundacions. En concret, a fi de dur a terme la finalitat fundacional, la Fundaci desenvolupa les activitats que, sense nim exhaustiu, senumeren a continuaci:

Les activitats relacionades amb els fins fundacionals shan de dur a terme segons les normes que les regulen especficament, mitjanant lobtenci, si escau, dels permisos o llicncies pertinents.Article 7. Regles bsiques per a laplicaci dels recursos a les finalitats

Les rendes i els altres ingressos anuals que obtingui lentitat shan de destinar al compliment dels fins fundacionals dins els lmits establerts per la legislaci vigent.

La Fundaci pot realitzar tot tipus dactivitat econmica, actes, contractes, operacions i negocis lcits, sense ms restriccions que les imposades per la legislaci aplicable.

Article 8. Regles bsiques per a la determinaci dels beneficiaris

Sn beneficiaris de la Fundaci els collectius segents: Lelecci dels beneficiaris lha de dur a terme el Patronat, dacord amb els principis dimparcialitat i no-discriminaci, segons els criteris segents: CAPTOL III

Rgim econmic

Article 9. Patrimoni de la Fundaci i activitats econmiquesEl patrimoni de la Fundaci queda vinculat al compliment dels fins fundacionals. El patrimoni est integrat: a) per la dotaci inicial que consta a la carta fundacional.

b) per tots els bns i drets de contingut econmic que accepti i rebi la Fundaci amb la finalitat dincrementar la dotaci, i

c) per tots els rendiments, fruits, rendes i productes, i els altres bns incorporats al patrimoni de la Fundaci per qualsevol ttol o concepte.

Article 10. Actes de disposici 10.1. Els bns que integren la dotaci i els destinats directament al compliment de les finalitats fundacionals noms poden sser alienats o gravats a ttol oners i respectant les condicions posades pels fundadors o els aportants. El producte obtingut amb llur alienaci o gravamen sha de reinvertir en ladquisici o el millorament daltres bns tot aplicant el principi de subrogaci real.

10.2 Si es donen circumstncies excepcionals que impedeixen complir totalment o parcialment el deure de reinversi, el patronat, abans de dur a terme lacte de disposici, ha de presentar una declaraci responsable al protectorat en qu faci constar que es donen aquestes circumstncies i ha daportar un informe subscrit per tcnics independents que acrediti la necessitat de lacte de disposici i les raons que justifiquen la no-reinversi. Tamb ha de justificar la destinaci que es doni al producte que no es reinverteixi, que ha destar sempre dins de les finalitats de la fundaci.

10.3 La necessitat i la convenincia de les operacions de disposici o gravamen directe o indirecte han destar justificades i acreditades documentalment. El Patronat, abans de fer els actes de disposici, ha de comptar amb la informaci adequada per prendre la decisi responsablement.

10.4 Es requereix prvia autoritzaci del Protectorat per fer actes de disposici, gravamen o administraci extraordinria en els casos segents:a) si el donant ho ha exigit expressament,b) si ho estableix una disposici estatutria c) Si els bns o drets objecte de disposici shan rebut dinstitucions pbliques o shan adquirit amb fons pblics.

10.5.El Patronat pot fer, sempre que sigui necessari i de conformitat amb el que aconsellin la conjuntura econmica i la legislaci vigent, les modificacions convenients en les inversions del patrimoni fundacional.

10.6. Per a la realitzaci dactes de disposici sobre els bns i drets que constitueixin el patrimoni fundacional i per a lacceptaci dherncies, llegats o altres bns i drets susceptibles dintegrar el capital fundacional, sexigeix el vot favorable del Patronat amb la majoria i el compliment dels requisits legalment previstos.

10.7.Quan els actes de disposici, alienaci o gravamen requereixin ladopci duna declaraci responsable caldr el vot favorable de dos teros del nombre total de patrons, sense computar els que no puguin votar per ra de conflicte dinteressos amb la fundaci.

Article 11. Rgim comptable11.1. La Fundaci ha de portar un llibre diari i un llibre dinventari i de comptes anuals.

11.2. El Patronat de la Fundaci ha de fer linventari i ha de formular els comptes anuals de manera simultnia i amb data del dia de tancament de lexercici econmic, de conformitat amb els principis de comptabilitat generalment admesos i amb les disposicions que en cada cas siguin aplicables.

Lexercici sha de tancar el .

11.3. Els comptes anuals formen una unitat i estan integrats per:

a) el balan de situaci,

b) el compte de resultats,

c) el compte destat de situaci de canvis en el patrimoni net,

d) el compte destat de situaci de fluxos en efectiu i

e) la memria, en la qual sha de completar, ampliar i comentar la informaci continguda en el balan i en el compte de resultats, i shan de detallar les actuacions realitzades en compliment de les finalitats fundacionals i concretar el nombre de beneficiaris i els serveis que aquests han rebut, com tamb els recursos procedents daltres exercicis pendents de destinaci, si nhi ha, i les societats participades majoritriament, amb indicaci del percentatge de participaci.

11.4. La informaci sobre les declaracions responsables i sobre la perfecci dels actes o contractes que en sn objecte ha de formar part del contingut mnim de la memria dels comptes anuals.

11.5. El Patronat ha daprovar dintre dels sis mesos segents a la data de tancament de lexercici els comptes anuals, els quals ha de presentar en la forma prevista legalment al Protectorat de la Generalitat de Catalunya per al seu dipsit en el termini de 30 dies a comptar de la seva aprovaci.

11.6. El Patronat ha daprovar i presentar, en relaci amb les inversions financeres temporals que realitzi en el mercat de valors, un informe anual sobre el grau de compliment del codi de conducta que han de seguir les entitats sense nim de lucre, de conformitat amb la normativa vigent o amb el que disposi lautoritat reguladora.

11.7. Els comptes anuals shan de sotmetre a una auditoria externa quan es donen les circumstncies legalment previstes.

Encara que no es produeixin les circumstncies legalment previstes perqu els comptes shagin de sotmetre a una auditoria, si una tercera part dels patrons la demana per raons justificades, perqu considera que hi ha alguna circumstncia excepcional en la gesti de la Fundaci que aconsella que es dugui a terme, sha de convocar una reuni del Patronat en el termini mxim de a comptar de la petici, a fi dacordar de forma motivada la realitzaci o no-realitzaci de lauditoria de comptes sollicitada. Si no es convoca el Patronat en el termini indicat o si, un cop convocat amb aquesta finalitat, sacorda no dur a terme lauditoria, els patrons interessats poden adrear la seva petici al Protectorat, dacord amb el que estableix el Codi civil de Catalunya.

Article 12. Recursos anualsEls recursos econmics anuals de la Fundaci han destar integrats per:

a) les rendes i rendiments produts per lactiu,

b) els saldos favorables que puguin resultar de les activitats fundacionals i

c) les subvencions i altres liberalitats rebudes amb aquesta finalitat que no hagin dincorporar-se al patrimoni fundacional.

Article 13. Aplicaci obligatriaLa Fundaci ha de destinar al compliment dels fins fundacionals almenys el setanta per cent de les rendes i altres ingressos nets anuals obtinguts. La resta lha de destinar o b al compliment diferit de les finalitats o b a lincrement dels seus fons propis. El Patronat ha daprovar laplicaci dels ingressos.

Si la Fundaci rep bns i drets sense que se nespecifiqui la destinaci, el Patronat ha de decidir si han dintegrar la dotaci o han daplicar-se directament a la consecuci dels fins fundacionals.

Laplicaci dalmenys el setanta per cent dels ingressos al compliment de les finalitats fundacionals, sha de fer efectiva en el termini de quatre exercicis a comptar de linici del segent al de lacreditaci comptable.

Article 14. Despeses de funcionamentLes despeses derivades del funcionament del Patronat i dels seus rgans delegats, sense comptar a aquest efecte el cost de les funcions de direcci o gerncia, no poden ser superiors al 15% dels ingressos nets obtinguts durant lexercici.

Article 15. Participaci en societatsLa Fundaci pot constituir societats i participar-hi sense necessitat dautoritzaci prvia, llevat que aix comporti lassumpci de responsabilitat personal pels deutes socials.

La Fundaci ha de comunicar al Protectorat en el termini de 30 dies ladquisici i tinena daccions o participacions socials que li confereixin, directament o indirectament, el control de societats que limitin la responsabilitat dels socis.

En tot cas, lexercici per part de la Fundaci de tasques dadministraci de societats ha de ser compatible amb el compliment dels fins fundacionals.

CAPTOL IV

Organitzaci i funcionamentArticle 16. El Patronat

El Patronat s lrgan de govern i dadministraci de la Fundaci, la representa i gestiona, i assumeix totes les facultats i funcions necessries per a la consecuci dels fins fundacionals.

Article 17. Composici del Patronat i requisits per ser-ne membreEl Patronat s un rgan collegiat integrat per persones fsiques o jurdiques i constitut per un mnim de membres i un mxim de membres / per membres.

Podr ser membre del Patronat qualsevol persona fsica amb capacitat dobrar plena; que no es trobi inhabilitada o incapacitada per exercir funcions o crrecs pblics o per administrar bns i no hagi estat condemnada per delictes contra el patrimoni o contra lordre socioeconmic o per delictes de falsedat.

Les persones jurdiques han destar representades en el Patronat, duna manera estable, per la persona en qui recaigui aquesta funci dacord amb les normes que les regulin, o per la persona que designi a aquest efecte el corresponent rgan competent.

Article 18. Designaci, renovaci i exercici del crrec El primer Patronat sha de designar a la carta fundacional. Els nomenaments de nous patrons i el cobriment de vacants han de ser acordats pel Patronat amb la majoria exigida a larticle 26 .

Els patrons exerceixen els seus crrecs per un termini de anys, i sn reelegibles indefinidament per perodes digual durada. / Els patrons exerceixen els seus crrecs per un termini de anys, i sn reelegibles noms per un nic mandat. / Els patrons exerceixen els seus crrecs per un termini de anys, i un cop exhaurit el mandat no poden ser reelegits. /... (altres opcions)

Els patrons que per qualsevol causa cessin abans de complir el termini pel qual van ser designats, podran ser substituts per nomenament del Patronat. La persona substituta ser designada pel temps que falti perqu sexhaureixi el mandat del patr substitut, per podr ser reelegida pels mateixos terminis establerts per a la resta dels membres.

Els membres del Patronat entren en funcions desprs dhaver acceptat expressament el crrec mitjanant alguna de les formes establertes en la legislaci aplicable.

Article 19. Gratutat

Els patrons exerceixen el crrec gratutament, sens perjudici del dret a ser reemborsats de les despeses degudament justificades i a la indemnitzaci pels danys que els ocasioni el desenvolupament de les funcions prpies del crrec.

Article 20. Facultats i delegaci de funcions

Corresponen al Patronat totes les facultats que t estatutriament atribudes i, en general, les que requereixi per a la consecuci dels fins fundacionals, sense ms excepcions que les establertes en la legislaci aplicable i en aquests estatuts.

El Patronat pot delegar les seves funcions de conformitat amb aquests estatuts i la legislaci aplicable. En tot cas, sn indelegables i corresponen al Patronat amb carcter exclusiu les facultats segents:

a) La modificaci dels estatuts.b) La fusi, l'escissi o la dissoluci de la Fundaci.c) L'elaboraci i l'aprovaci del pressupost i dels documents que integren els comptes anuals.d) Els actes de disposici sobre bns que, en conjunt o individualment, tinguin un valor superior a una vintena part de l'actiu de la Fundaci, llevat que es tracti de la venda de ttols valor amb cotitzaci oficial per un preu que sigui almenys el de cotitzaci. Tanmateix, es poden fer apoderaments per a l'atorgament de l'acte corresponent en les condicions aprovades pel Patronat.e) La constituci o la dotaci d'una altra persona jurdica.f) La fusi, l'escissi i la cessi de tots o d'una part dels actius i els passius.g) La dissoluci de societats o d'altres persones jurdiques.

h) Els que requereixen lautoritzaci o aprovaci del Protectorat o ladopci duna declaraci responsable

i) Ladopci i formalitzaci de les declaracions responsables

El que disposa aquest article sha dentendre sense perjudici de les autoritzacions del Protectorat que siguin necessries o de les comunicacions que se li hagin de fer de conformitat amb la legislaci vigent.

Article 21. Rgim de convocatria21.1. El Patronat es reuneix en sessi ordinria almenys una vegada lany, i obligatriament durant el primer semestre de lany natural amb la finalitat daprovar els comptes anuals de lexercici anterior.

Sha de reunir en sessi extraordinria, prvia convocatria i a iniciativa del seu president/a, tantes vegades com aquest/a ho consideri necessari per al bon funcionament de la Fundaci. Tamb sha de reunir quan ho solliciti una quarta part dels seus membres, i en aquest cas la reuni shaur de fer dins els trenta dies segents a la sollicitud.

21.2. El Patronat es pot reunir excepcionalment mitjanant videoconferncia, multiconferncia o qualsevol altre sistema que no impliqui la presncia fsica dels patrons. En aquests casos s necessari garantir la identificaci dels assistents a la reuni, la continutat en la comunicaci, la possibilitat dintervenir en les deliberacions i lemissi del vot. La reuni sha dentendre celebrada al lloc on es trobi el president. En les reunions virtuals shan de considerar patrons assistents aquells que hagin participat en la multiconferncia i/o videoconferncia. La convocatria de les reunions correspon al president i ha de contenir lordre del dia de tots aquells assumptes que shan de tractar en la reuni, fora dels quals no es poden prendre acords vlids.

21.3. La reuni sha de convocar almenys amb dies dantelaci respecte de la data prevista perqu tingui lloc.

21.4. Acords sense reuni

Article 22. Crrecs

El Patronat nomenar un president o presidenta i un secretari o secretria que podr no tenir la condici de patr. Els patrons que no ocupen cap daquests crrecs tenen la condici de vocals.

Article 23. El president o presidentaEl president/a i, en la seva absncia, el vicepresident/a tenen les facultats segents:

a) Representar institucionalment la Fundaci.b) Ordenar la convocatria, fixar-ne lordre del dia i presidir, suspendre i aixecar les sessions del Patronat, aix com dirigir les deliberacions.c) Decidir amb el seu vot de qualitat el resultat de les votacions en cas dempat.

d) La resta de facultats indicades en aquests estatuts i aquelles que li siguin expressament encomanades pel Patronat, dacord amb el que preveu la normativa aplicable.

Article 24. El secretari o secretriaEl secretari/ria convoca, en nom del president/a, les reunions del Patronat i nestn les actes, conserva el llibre dactes i lliura els certificats amb el vistiplau del president/a o per ordre, en la seva absncia, del vicepresident/a.

Aix mateix exerceix les altres funcions que sn inherents al seu crrec i li atribueixen aquests estatuts.Article 25. Manera de deliberar i adoptar acordsEl Patronat queda vlidament constitut en primera convocatria quan assisteixen a la reuni, en persona o representats en la forma legalment permesa, la meitat ms un dels patrons i en segona convocatria s necessria lassistncia duna quarta part dels seus membres. Per tal que sigui vlida la constituci de les reunions del Patronat hauran dassistir, com a mnim, dos patrons en les dues convocatries.

Els membres del Patronat poden delegar per escrit a favor daltres patrons el seu vot respecte dactes concrets. Si un patr ho s perqu t la titularitat dun crrec duna instituci, pot actuar en nom seu la persona que pugui substituir-lo segons les regles dorganitzaci de la mateixa instituci.

Cada patr t un vot i els acords sadopten per majoria de vots dels assistents, presents i representats, a la reuni. En cas dempat decideix el vot de qualitat del president/a.El director/a, si no s patr, pot assistir amb veu per sense vot a les reunions del Patronat quan hi s convocat. Si t la condici de patr, pot assistir-hi amb veu i vot.

El Patronat tamb pot convidar a assistir a les reunions, amb veu i sense vot, les persones que consideri convenient. Tamb poden assistir a aquestes reunions, amb veu i sense vot, les persones que el Patronat consideri convenient convidar-hi.

Article 26. Majoria qualificada

Ser necessari el vot favorable de dels membres del Patronat / dels patrons assistents per a ladopci dels segents acords:a) b) c) Article 27. De les actes

De cada reuni, el secretari/ria nha daixecar lacta corresponent, que ha dincloure la data, el lloc, lordre del dia, les persones assistents, un resum dels assumptes tractats, les intervencions de qu shagi sollicitat que quedi constncia i els acords adoptats, amb indicaci del resultat de les votacions i de les majories.

Les actes han de ser redactades i firmades pel secretari/ria amb el vistiplau del president/a i poden ser aprovades pel Patronat a continuaci dhaver-se realitzat la sessi corresponent o b en la prxima reuni. No obstant aix, els acords tenen fora executiva des de la seva adopci, excepte si es preveu expressament, en els estatuts o a lhora dadoptar lacord, que no sn executius fins a laprovaci de lacta. Si sn dinscripci obligatria, tenen fora executiva des del moment de la inscripci.

La Fundaci ha de portar un llibre dactes en el qual constin totes les que hagin estat aprovades pel Patronat.

Article 28. Conflicte dinteressos (establir les regles),

Article 29. Cessament1. Els patrons cessen en el crrec per les causes segents:a) Mort o declaraci dabsncia, en el cas de les persones fsiques, o extinci, en el cas de les persones jurdiques.b) Incapacitat o inhabilitaci.c) Cessament de la persona en el crrec per ra del qual formava part del Patronat.d) Finalitzaci del termini del mandat, llevat que es renovi.e) Renncia notificada al Patronat.f) Sentncia judicial ferma que estimi l'acci de responsabilitat per danys a la Fundaci o que decreti la remoci del crrec.

g) Les altres que estableixen la llei o els estatuts.

2. La renncia al crrec de patr ha de constar de qualsevol de les formes establertes per a l'acceptaci del crrec, per noms produeix efectes davant tercers quan s'inscriu en el Registre de Fundacions.

CAPTOL V

Regulaci daltres rgans. Composici i funcionsArticle 30. El director o directora generalEl Patronat pot nomenar un director o directora que desenvolupi la direcci executiva de la Fundaci. Aquest crrec pot ser ocupat per un patr, cas en qu la relaci laboral o professional s'ha d'articular mitjanant un contracte que determini clarament les tasques laborals o professionals que es retribueixen, les quals han de ser diferents de les prpies del crrec de patr.

El crrec de director/a s retribut, en els termes que es consideren adequats a la naturalesa i a la representativitat prpies del crrec i a les seves funcions.

Quan no s patr, el director/a assisteix a totes les reunions del Patronat a qu sel convoca i pot intervenir-hi amb veu per sense vot.

CAPTOL VI

Modificacions estatutries i estructurals i dissoluciArticle 31. Modificacions estatutries i estructurals i dissoluci El Patronat, mitjanant un acord adoptat de conformitat amb lestablert en larticle 26 daquests estatuts i la normativa aplicable, i prvia convocatria expressa, pot modificar els estatuts, acordar la fusi, lescissi o la dissoluci o extinci de la Fundaci, amb lautoritzaci del Protectorat dacord amb la legislaci aplicable.

Article 32. Causes de dissoluci La Fundaci es dissoldr per les causes segents: a) Finalitzaci del termini que estableixen els estatuts, llevat que abans se n'hagi acordat una prrroga

b) Compliment ntegre de la finalitat per a la qual s'ha constitut o impossibilitat d'assolir-la, llevat que sigui procedent de modificar-la i que el Patronat nacordi la modificaci.c) Illicitud civil o penal de les seves activitats o finalitats declarada per una sentncia ferma.d) Obertura de la fase de liquidaci en el concurs.e) Les altres que estableixen la llei o els estatuts.

Article 33. Procediment de dissoluci i dest del seu patrimoni

Es proposen dues possibilitats:1) El Patronat elegir dur a terme la liquidaci del patrimoni fundacional dacord amb un dels sistemes de liquidaci previstos al Codi civil de Catalunya: liquidaci dels actius i passius/ o cessi global. En aquest punt, caldr explicitar en els estatuts un dels dos sistemes de liquidaci aplicables.

2) El Patronat per tal de dur a terme la liquidaci del patrimoni fundacional, optar per un dels sistemes de liquidaci previstos al Codi civil de Catalunya: liquidaci dels actius i passius i cessi global i, a aquests efectes, caldr explicitar en els estatuts els dos sistemes de liquidaci i que correspondr al Patronat optar per lun o laltre en el moment de realitzar la liquidaci.Sistemes de liquidaci aplicables:A) Liquidaci dels actius i passius1. La dissoluci de la Fundaci requereix lacord motivat del Patronat adoptat de conformitat amb lestablert en larticle 26 daquests estatuts i lha daprovar el Protectorat.

2. La dissoluci de la Fundaci comporta la seva liquidaci, que han de dur a terme el Patronat, els liquidadors, si n'hi ha, o, subsidiriament, el Protectorat.

El patrimoni romanent s'ha dadjudicar a altres fundacions o entitats sense nim de lucre amb finalitats anlogues a les de la Fundaci o b a entitats pbliques. En tot cas, les entitats destinatries del patrimoni han de ser entitats beneficiries del mecenatge dacord amb la legislaci fiscal vigent.

3. L'adjudicaci o la destinaci del patrimoni romanent ha de ser autoritzada pel Protectorat abans no s'executi.

B) Cessi global1. La dissoluci de la Fundaci requereix lacord motivat del Patronat adoptat de conformitat amb lestablert en larticle 26 daquests estatuts i ha de ser aprovada pel Protectorat.

2. La dissoluci de la Fundaci obre el perode de liquidaci, la qual han de dur a terme el Patronat, els liquidadors, si n'hi ha, o, subsidiriament, el Protectorat.

Lextinci determina la cessi global de tots els actius i els passius de la Fundaci. Aquesta cessi global, un cop determinats lactiu i el passiu, sha de publicar en els termes exigits per la normativa vigent i, amb lautoritzaci prvia del Protectorat, s'ha dadjudicar el patrimoni a altres fundacions o entitats sense nim de lucre amb finalitats anlogues a les de la Fundaci o b a entitats pbliques. En tot cas, les entitats destinatries del patrimoni han de ser entitats beneficiries del mecenatge dacord amb la legislaci fiscal vigent.

3. Si no es pot fer una cessi global, cal procedir a la liquidaci dels actius i els passius, i a lhaver que en resulta se li ha de donar laplicaci establerta en lapartat 2.J-DE1402A

. Els articles mencionats en les notes a peu de pgina sn del Codi civil de Catalunya.

. El contingut mnim dels estatuts s el que estableix larticle 331.9. Aquest model destatuts recull, a banda del contingut mnim exigible, altres normes de funcionament de la Fundaci.

. Qualsevol modificaci del contingut dels estatuts ha de ser acordada pel Patronat amb els qurums dassistncia i dadopci dacords exigits pels estatuts, tot tenint en compte linters de la fundaci i la voluntat dels fundadors. Lacord del Patronat sha delevar a escriptura pblica, de la qual sha de presentar una cpia autntica davant del Registre de Fundacions a fi que, si escau, saprovi i sinscrigui la modificaci.

. Art. 331.9.b

. Art. 331.8

. El domicili ha destar situat a Catalunya i sha destablir al lloc on lrgan de govern tingui la seu o al lloc on lentitat dugui a terme principalment les activitats (art. 311.8).

. Vegeu art. 333.1.2 del Codi civil de Catalunya

. Vegeu lart. 333-1.6 del Codi civil de Catalunya

. Article 332-13. 1 del Codi civil de Catalunya

. Article 332.13.4 del Codi civil de catalunya

11. Article 333.9

. Lart. 332-13 del Codi civil de Catalunya preveu la possibilitat que el Patronat adopti una declaraci responsable per acordar determinats actes: art. 332-2 (patrons amb funcions de direcci); art. 332-9 (conflicte dinteressos i autocontractaci; art. 332-10 (relacions laborals o professionals amb patrons) i art. 333-1 (actes de disposici). En aquest sentit, es preveu que les declaracions responsables shan de formular dacord amb un model normalitzat i acreditar mitjanant un certificat signat pel secretari amb el vistiplau del president i que ladopci de declaracions responsables pel patronat ha dsser acordada amb el vot favorable de dos teros del nombre total de patrons, sense computar els que no puguin votar per ra de conflicte dinteressos amb la fundaci. En lacta de la reuni i en els certificats que deixin constncia daquests acords sha de fer constar el sentit del vot dels patrons. Aix mateix, es preveu el segent: Prviament a ladopci de lacord sobre la declaraci responsable, els patrons han de disposar dels informes exigits per la llei i de la resta dinformaci rellevant. Els models normalitzats de les declaracions responsables del patronat, signats per tots els patrons que les han adoptades, shan de presentar al protectorat, juntament amb una cpia dels informes que escaiguin, abans dexecutar lacte o atorgar el contracte que s objecte de la declaraci responsable. Tamb shan dadjuntar a la declaraci responsable les objeccions a la contractaci que hagi formulat qualsevol dels membres del patronat competent en la mateixa acta o en un escrit separat. La presentaci de la declaraci responsable davant del protectorat ha de tenir lloc en el termini dun mes a comptar de la data en qu el patronat lhagi acordada.

3. La realitzaci de lacte o contracte objecte de la declaraci responsable sha dacreditar davant del protectorat, amb la presentaci del document que el formalitzi, en el termini de dos mesos a comptar des de la data en qu sha presentat la declaraci responsable al protectorat. Si lacte o contracte es formalitza per mitj duna escriptura pblica, sha de protocollitzar la declaraci responsable.

4. La informaci sobre les declaracions responsables i sobre la perfecci dels actes o contractes que en sn objecte ha de fer part del contingut mnim de la memria dels comptes anuals, juntament amb la resta dinformaci a qu fa referncia larticle 333-8.e.

5. El protectorat ha de posar a disposici de les fundacions els models normalitzats de declaraci responsable.

6. La inexactitud, falsedat o omissi, de carcter essencial, en qualsevol manifestaci, dada o document que consti en una declaraci responsable o que lacompanyi comporten, amb laudincia prvia del patronat, la denegaci de la facultat datorgar lacte o contracte i, si aquest ja ha estat atorgat, saplica el que larticle 312-10 estableix sobre la ineficcia dacords, decisions i actes i es poden iniciar les actuacions que corresponguin per a exigir les responsabilitats que estableix la legislaci. Els patrons que facin constar en acta llur vot contrari resten exempts de la responsabilitat que en pugui derivar.

. Dacord amb larticle 331-9.f), sha dindicar la composici del Patronat. A aquest efecte, es pot fixar un nombre determinat de membres o b consignar-ne el nombre mnim i el nombre mxim.

Cal remarcar que les persones jurdiques noms poden tenir un representant en el Patronat (article 332-4.3). Tanmateix, la normativa permet que una persona jurdica tingui la capacitat per designar un o ms patrons, per les persones designades actuen en nom propi en lexercici del crrec de patr.

. Dacord amb larticle 332.5.3, la durada del crrec de patr ha de ser establerta pels estatuts i noms pot ser indefinida si les persones fundadores aix ho han establert en la carta fundacional.

. Sha de tenir en compte la regulaci establerta a la Llei 7/2012, del 15 de juny, de modificaci del llibre tercer del Codi civil de Catalunya relatiu a les persones jurdiques. En concret, lart. 332-10 relatiu a la gratutat del crrec de patr estableix el segent: 1. Els patrons exerceixen llurs crrecs gratutament, si b tenen dret a la bestreta i al reemborsament de les despeses degudament justificades i a la indemnitzaci pels danys produts per ra daquest exercici.

2. Els patrons poden establir una relaci laboral o professional retribuda amb la fundaci sempre que sarticuli mitjanant un contracte que determini clarament les tasques laborals o professionals que es retribueixen. En tot cas, aquestes tasques laborals o professionals retribudes han dsser diferents de les tasques i funcions que sn prpies del crrec de patr.

3. El patronat, abans de la formalitzaci del contracte del patr amb la fundaci, ha de presentar al protectorat la declaraci responsable dacord amb el que estableix larticle 332-9. Si limport dels contractes formalitzats amb un patr s superior a 100.000 euros anuals o al 10% dels ingressos meritats en el darrer exercici econmic tancat i aprovat pel patronat, sha dacompanyar la declaraci responsable amb un informe validat per tcnics independents que justifiqui que la contractaci s beneficiosa per a la fundaci i respon a criteris del mercat laboral o professional. Tamb es requereix el dit informe si el cost anual dels contractes formalitzats amb patrons, ms el cost del nou contracte que es vol formalitzar, s superior al dit 10%.

4. El nombre de patrons amb relaci laboral o professional amb la fundaci ha dsser inferior al nombre de patrons previst perqu el patronat es consideri vlidament constitut.

. Article. 332-1.3 h) del Codi civil de Catalunya

. Article 332-1.3 i) del Codi civil de Catalunya

. Article. 332-7.2. El termini mxim legalment previst per fer la reuni s de 30 dies. Aix no obstant, els estatuts poden fixar un de ms breu.

19. Article 312-5.2

. Es tracta duna excepci a la forma de funcionament general del Patronat que, com a rgan collegiat, ha de deliberar i adoptar acords en reunions degudament convocades, sempre que estiguin vlidament constituts. Noms es poden adoptar acords sense reuni si els estatuts ho regulen de forma expressa. Aix, larticle 312.7 preveu que els estatuts, com a excepci al que disposa l'article 312.5, poden establir, amb lextensi que considerin adequada, la possibilitat dadoptar acords mitjanant lemissi del vot per correspondncia postal, comunicaci telemtica o qualsevol altre mitj, sempre que quedin garantits els drets d'informaci i de vot, que quedi constncia de la recepci del vot i que se'n garanteixi lautenticitat. Sentn que l'acord sadopta al lloc del domicili de la persona jurdica i en la data de recepci del darrer dels vots vlidament emesos.

. La reforma operada per la Llei 7/2012, del 15 de juny, de modificaci del llibre tercer del Codi civil de Catalunya permet que el secretari pugui no tenir la condici de patr. En aquest sentit, larticle 312-3 diu: Els rgans collegiats estan compostos, com a mnim, per tres membres, designats en lacte constitutiu o dacord amb els estatuts, i han de tenir almenys una persona amb el crrec de president i una altra amb el de secretari. Aquest darrer crrec pot correspondre a una persona que no tingui la condici de membre de lrgan collegiat. El secretari, en aquest cas, interv en les reunions amb veu per sense vot, i t el deure dadvertir de la legalitat dels acords que pretengui adoptar lrgan.

. Lart. 312-3 del Codi civil de Catalunya disposa que els rgans collegiats estan compostos, com a mnim, per tres membres, designats en lacte constitutiu o dacord amb els estatuts. Aix mateix, el Patronat podr nomenar, amb carcter facultatiu, altres crrecs com sn el vicepresident o vicepresidents, el tresorer, etc.

. Vegeu comentari a la nota 22.

. Larticle 332-4 permet que els patrons deleguin per escrit el vot en un altre patr respecte dactes concrets. Tanmateix, els estatuts poden prohibir aquesta possibilitat.

. Dacord amb la normativa de fundacions, no s preceptiva lexigncia duna majoria qualificada per a ladopci de cap tipus dacord. Tanmateix, s habitual que el fundador exigeixi una majoria qualificada per a ladopci de determinats acords especialment rellevants per a la fundaci, com ara els de modificaci de la finalitat, descissi, fusi o dissoluci, etc.

Aix mateix cal tenir en compte la previsi establerta per lart. 332-13 del Codi civil de Catalunya que diu: Ladopci de declaracions responsables pel patronat ha dsser acordada amb el vot favorable de dos teros del nombre total de patrons, sense computar els que no puguin votar per ra de conflicte dinteressos amb la fundaci. En lacta de la reuni i en els certificats que deixin constncia daquests acords sha de fer constar el sentit del vot dels patrons

. Larticle 331-9.h estableix que els estatuts de les fundacions han dincloure, almenys, les disposicions que es considerin pertinents per a evitar conflictes entre linters de la fundaci i els interessos personals o professionals dels patrons, les persones amb funcions de direcci o els empleats de la fundaci. Consegentment, el legislador, a banda de les normes establertes als articles 332-9 i 312-9, exigeix que les fundacions estableixin normes de bon govern que garanteixin la transparncia i evitin situacions de conflicte entre els interessos de la fundaci i linters personal dels membres del patronat i la resta de persones que indica larticle 312-9.3. En aquestes normes es tracta, doncs, destablir un codi de conducta a fi de respectar no noms el compliment de les normes legals o reglamentries, sin destablir altres garanties addicionals.

s, doncs, cada fundaci la que, atenent a la seva naturalesa, ha destablir aquestes normes de conducta. Aix, a tall dexemple, es podrien preveure, entre daltres, les normes segents:

- Els patrons i les persones indicades en larticle 312-9.3 han dabstenir-se de participar en tot tipus de negocis i activitats financeres que puguin comprometre lobjectivitat en la gesti de la Fundaci.

- Els patrons i les persones indicades en larticle 312-9.3 no mantenen relaci professional o laboral retribuda amb la Fundaci

- Normes que estableixin limitacions patrimonials en participacions societries, com per exemple, que els patrons i les persones indicades en larticle 312-9.3 no poden participar en societats constitudes o participades per la Fundaci. No es poden establir contractes de compravenda o arrendament de bns immobles o de bns mobles dextraordinari valor, de prstec de diners, ni de prestaci de serveis retributs entre la Fundaci i els patrons i les persones indicades en larticle 312-9.3.

- Deure dinhibici: durant els ... anys segents al cessament com a patr no es poden desenvolupar serveis en empreses o societats privades participades per la Fundaci.

. Cal tenir en compte el que estableix lart. 332-9 del Codi civil de Catalunya respecte el conflicte dinteressos i lautocontractaci, que diu: 1. Els patrons i les persones que shi equiparen, dacord amb larticle 312-9.3, noms poden realitzar operacions amb la fundaci si queda suficientment acreditada la necessitat i la prevalena dels interessos de la fundaci sobre els particulars del patr o persona equiparada. Abans de dur a terme loperaci, el patronat ha dadoptar una declaraci responsable i lha de presentar al protectorat juntament amb la documentaci justificativa pertinent, dacord amb el que disposa larticle 332-13.2. La declaraci responsable a qu fa referncia lapartat 1 ha de respectar el que disposen els articles 312-9 i 332-13.

. Aquest supsit noms opera per a les fundacions temporals.

. El Codi civil de Catalunya permet que la liquidaci que comporta tota dissoluci es pugui dur a terme, b per mitj de la realitzaci del patrimoni (liquidaci dels actius i els passius) i ladjudicaci del romanent, o b amb la cessi global dactius i passius. s, doncs, el fundador o el Patronat, a manca de determinaci del primer, el que determina la destinaci del patrimoni per via de liquidaci o de cessi global. A continuaci es recull la doble opci (article 314-4.2).

. El fundador pot concretar lentitat a la qual vol destinar el patrimoni en cas de dissoluci de la Fundaci.