Marcos Baldoví MartínezPAC 3 Mitjans Interactius

index

1 RECERCA D'INFORMACIÓ1.1 Articles i conferencies destacades Pag.3

2 RESUM DE LES IDEES PRINCIPALS 2.1 Big data Pag. 42.2 Disseny Pag. 52.3 Geolocalització Pag. 62.4 Accesibilidad Pag. 7

3 REFLEXIÓ FINAL 3.1 Reflexió Pag. 83.2 Avantatges tecnològics Pag .93.3 Avantatges per el tipus de Disseny Pag. 103.4 Conclusions Pag. 10

1 RECERCA D'INFORMACIÓ

Per tal de poder desenvolupar correctament el treball de la Pràctica Final durant el temps de documentació, he prioritzat en la busqueda d'informació en diversos camps. He recollit informacio d'articles en la web e visualitzat conferencies de tipusdidactic aixi com experiencies viscudes per persones amb movilitat reduida.

Aquest projecte tracta d'una aplicació, per la conservació de les vies accessibles que utilitzen la gent amb mobilitat reduïda. A través d'una forma peculiar que és l'adopció d'un tros de via pública. A continuació es mostren les més destacades.: Dates (Big Data), Disseny, Geolocalització i Accessibilitat.

També dir que he guardat molts enllaços durant aquest temps de documentació. Hiha molta informació que ha estàt enregistrada al diari de recerques, de la qual molts dels articles estudiats per al projecte no han estat tan rellevants. No per això significa que no tinguin cap utilitat.

1.1 ARTICLES I CONFERENCIES DESTACADES

Big dataBen Wellington: Como encontranos el peor lugar para aparcar en la ciudad de Nueva York http://www.ted.com/talks/ben_wellington_how_we_found_the_worst_place_to_park_in_new_york_city_using_big_data#t-3987

DissenyPhilippe Starck: Diseño y destino https://www.ted.com/talks/philippe_starck_thinks_deep_on_design#t-1012170

GeolocalitzacióCompass Gluten Free, diseño de una aplicación móvil http://mosaic.uoc.edu/2015/03/10/compass-gluten-free/

AccesibilitatStella Young: No soy su fuente de inspiración, muchas gracias https://www.ted.com/talks/stella_young_i_m_not_your_inspiration_thank_you_very_much?language=es

2.Resum de les idees principals dels 4 articles escollits

2.1 Big data:

Recollint informació sobre la Big Data i formes de visualitzar la informació he trobat casos molt pràctics que contribueixen a la millora de la nostra societat. Altres experimentals (manovich.net) que ens serveixen per a poder obrir la ment i poder adaptar-los a les nostres necessitats.

Destacaria la informació analitzada, a la conferència de Ben Wellington en TED. Que ens fa veure com des d'una simple recollida de dades es pot arribar a canviar una administració publica en benefici tant per a la mateixa com per als ciutadans de qualsevol ciutat del món.

Wellington comença la seva intervencio preguntant-se unes quantes questions com. Quants quilòmetres de vies de metre hi han ? o quants taxis i limousines?. Però alhora es pregunta, aquests nombres d'on vénen?

Aquest volia saber quan és l'hora punta a New York i a partir de les dades del GPS dels taxis i la durada dels trajectes d'aquests, va aconseguir esbrinar l'hora punta i la velocitat. Amb la qual cosa trobo una utilitat a les dades subministrades, per un departament determinat de l'administració.

Temps després es va voler esbrinar una altra qüestió que era el nombre d'accidents amb bicicleta i aquesta informació era proporcionada per un altre departament i est subministrava les dades a *traves de pdf amb la qual cosa no podien ser tractats. Fins que es realitza un programa que copiava i pegava les dades dels pdf obtenint aquesta informació.

Però hi ha una gran quantitat de dades que encara es proporciona en aquest format. Wellington comenta que si aquesta informació arriba en aquest format, no pot ser tractada de cap manera i des dels ciutadans fins als legisladors no podran utilitzar-la.

Un exemple de la publicació de dades és un estudi que ha realitzat de les aigües fecals de Nova York. Que gràcies a aquesta informació s'ha pogut realitzar un mapa sobre la contaminació de les aigües de la ciutat informant d'on estan més contaminades o on aquí hi ha matèria fecal, etc.

Si, però l'obtenció d'aquestes dades també va ser complicada cada paràmetre estavaen un departament diferent de la ciutat, igual que cadascun tènia un format.

S'ha realitzat una pàgina, que es diu Portal Open Data NYC des d'ella es poden descarregar dades sobre més de mil preguntes en qualsevol format. Però cadascuna

de les adreces, té diferent denominació segons el departament del qual s'obtinguin les dades dificultant la generació de mapes.

Si hi hagués un format normalitzat i les administracions utilitzessin la mateixa nomenclatura per nomenar una mateixa adreça el funcionament aquest tipus de treball seria més senzill. S'aconseguirien més mapes d'aquest tipus i els mateixos ciutadans podrien millorar la ciutat i aquest treball s'extrapolaria a tot el món.

2.2 Disseny:

En aquesta recerca de documentació em sembla més important prioritzar en la partde la motivació ha realitzar algo que el fet en si d'un tipus de disseny concret. Ja que el treball que vaig ha desenvolupat a posteriori, la utilitat que se li donen i l'evolució de l'ésser humà estan per davant que fer atractiu un botó.

Phillip Stark el que vol transmetre en la seva conferència en TED és, que a l'hora dedissenyar intenta saber a qui va destinat. La seva exposició comença analitzant al ser humà com anat evolucionant, des que era una simple bacteria fins a convertir-nos en l'home avui en dia ("Supermono" segons Stark).

Ell comenta que és una evolució constant i ens parla de la mutació que sofreix la bacteria, ja que no sap que evolucionaria en el temps fins a convertir-se en ser humà. Ara nosaltres no sabem cap on anem, ja que ens trobem al mig del procés evolutiu, ja que la vida no acaba amb nosaltres.

Strak senyala que queden moltes coses per fer, també tots estem obligat a aportar alguna cosa, tot es renova. No pel fet que una cosa funciona d'una manera aquesta és l'única i la definitiva i no hem d'intentar millorar-la.

Ja cap al final ell parla sobre les civilitzacions i de com podem carregar-nos el planeta en 50 o 60 anys. Em quedo, d'aquesta conferència és en què hem d'evolucionar, allò que un dia era nou al cap del temps ho tornes a mirar i està desactualitzat.

2.3 Geolocalització:

La Geolocalització ens permet localitzar la posició de qualsevol persona, empresa, esdeveniment o dispositiu intel·ligent que compti amb les característiques o funcions de GPS en un lloc geogràfic exacte.

Amb les aplicacions per a mòbils i gràcies a la tecnologia de la geolocalització és possible conèixer i localitzar tot el que tenim al nostre al voltant en temps real i queens pot resultar interessant, llocs, negocis com a tendes, restaurants o serveis de professionals.

A més obtenim informació del que estem buscant avanç a més es pot compartir amb amics i amb altres usuaris. La possibilitat de crear el nostres propis mapes i l'utilització d'aquestos per algo especific ens donna infinitat solucions que fins hasta ara no les podiem ni imatginar.

L'unic defecte d'aquests serveis són les situacions de vulnerabilitat per als usuaris, respecte al dret a la protecció de dades personals i a la vida privada, per la qual cosas'hauran d'establir els límits de la utilització del servei enfront de la intimitat de l'usuari.

L'ús d'aquest tipus de tecnologia en projectes d'acció social (intel·ligència col·lectiva) el que ens permet és avançar com a societat. Ja que aquesta nova forma d'adquirir informació ens ofereix la possibilitat de provar fets que abans solament eren hipòtesis.

Ens agrada aquesta aplicació per celíacs que es troba a la revista Mosaic. Es tracta d'una intolerància al gluten i aquest ingredient es troba a la farina. Desenvolupar una App per geolocalitzar establiments amb productes. Ens serveix de gran d'ajuda,a més és un tipus d'aplicació que ofereix un servei a la societat.

Dins de l'aplicació es troben molts elements natius del tercer entorn. Com la generació de bases de dades de restaurants, utilitzant la intel·ligència col·lectiva perpoder afegir nous restaurants. També permet als usuaris comentar i valorar els locals visitats.

L'experiència de l'usuari en utilitzar-la, deu ser senzilla i intuïtiva alhora. Quan es parla de senzillesa diríem que no suposi cap esforç el seu ús i que no es necessiti cap aprenentatge. Si no que des d'un primer moment resulti còmoda i facil d'usar sense coneixements previs.

2.4 Accesibilidad

Estela Young (1982-2014) era una actriu i activista Australiana, que va anar ser un gran actiu per a comunitat de discapacitats al seu país. Ella es centrà especialment en els problemes que enfronten les dones i els joves amb discapacitat.

Young va viure tota la seva vida en una cadira de rodes. Un fet que li va fer viure experiències i situacions en primera persona. Li agradava deixar clar que pel fet que d'estar en una cadira no implica ser una font d'inspiració.

En aquesta conferència, ella vol trencar amb el costum de la societat que intenta convertir a les persones amb discapacitat en objectes que els serveixin d'inspiració pròpia. El que ella crida com a "porno inspiracional" i remarca que la discapacitat no et fa excepcional

La realitat és molt diferent, la vida de les persones amb discapacitat és molt difícil. Stela apunta en poques paraules que la superació és una obligació per poder fer front a les barreres en gran part físiques que imposa la societat.

Una persona en la seva situació no està fent res fora del comú. Ja que sols utilitza les millors capacitats físiques del seu cos per poder adaptar-se a l'entorn social coma millor pugui.

La majoria de les vegades, quan arriben aquests tipus de comentaris que és una font d'inspiració (Stela Young). Realment es diu com un compliment i és un tipus d'afalac que en si és una gran mentida que ens ha venut aquesta societat.

La necessitat fa que s'hagi d'utilitzar l'enginy per vèncer obstacles. Si es vol pertànyer com un membre més en aquesta societat, forçosament s'ha d'aprendre per força per la culpa de barreres d'accessibilitat.

En realitat la discapacitat és diferenciadora pel model de societat. Young és quan esrefereix a la compassió diu que no serveix per res. Ja que no serveix per eliminar barreres arquitectòniques, per exemple.

El missatge final que llança és clar "Vull realment viure en un món on la discapacitat no és l'excepció, sinó la norma". El que ella vol dir amb aquestes paraules. És que es valori a les persones per les seves accions no per la seva condició.

La no exclusió de col·lectius ens fa avançar com a societat i Les noves tecnologies ens poden ajudar molt. Utilitzant la intel·ligència col·lectiva, amb esforços mínims podem eliminar aquest tipus de barreres entre les persones.

3 Reflexió final: Evolució de la Idea del prototip en funció del procés de documentació i els articles escollits (Com ha canviat la idea gràcies al projecte de documentació?)

" La puesta en marcha de pequeñas aplicaciones pensadas para generar complicidades ciudadanas me hace pensar hacia dónde deben ir las aplicaciones puestas en marcha por las Administraciones Públicas."

Carlos Guadian Orta " Aplicaciones cívicas para una mejor sociedad"

Els projectes de Smart City vist en el procés de documentació són incomptables. Existeixen molts tipus però els que són més eficients els podríem englobar en grupsde: participació ciutadana, gestió del tràfic, mobilitat urbana, gestió administracions públiques o atenció sanitària.

La pràctica que pretenem realitzar aquesta dins del grup dels de participació ciutadana. A Estats Units porten funcionant aquest tipus d'iniciatives des de la plataforma ‘ Code for America’ podem trobar alguns dels més rellevants.

Aquest tipus d'accions beneficien al ciutadà mentre que per a les institucions suposa anar més enllà de reduir la despesa i millorar els serveis. Podent crear nous serveis i afegir avantatges afegits als ja existents i els usuaris es veuen corresposts amb la millora dels serveis a més de pagar menys impostos.

Es tracta de la realització d'una aplicació, per a la conservació i el bon ús de les vies urbanes adaptades per a gent amb movilitat reduida. On cada persona interessada podria apadrinar una ruta amb el compromís d'informar si existeix alguna incidencia o desperfecte que sigui perjudicial per als usuaris amb mobilitat reduïda.

La utilització de dispositius mòbils que ens permeten poder realitzar la localització a través de GPS en qualsevol moment. L'accés a dades en temps real i poder utilitzar-les, a més d'intentar poder facilitar les coses a les persones. M'ha portat a fer aquesta pràctica.

Canvis senzills poden fer més eficients a les administracions. Wellington ens mostra, que utilitzant la mateixa nomenclatura per a carrers en tots els departaments d'una ciutat. Podia augmentar nombre de mapes, per tant disposava de més informació. Amb aixo aconseguia millorar els serveis i la ciutat era més eficient.

El nostre treball està inspirat en una aplicació de nom "Adopt-A-Sidewalk". El que seria el seu equivalent en català a "adopta una vorera". Ha estat desenvolupada per una empresa de local i la mateixa ciutadania de Chicago. Amb la finalitat de poder ajudar-se quan venen nevades fortes.

Adopt-A-Sidewalk permet als usuaris poder demanar ajuda per netejar la seva vorera o també esta l'opcio d'ajudar als veïns que necessitin de la nostra ajuda. Quan la vorera ja està disponible, tenim que anunciar-ho a través de la pàgina web que ja s'ha netejat correctament la vorera.

Això s'aconsegueix conjugat Google Maps i el geoposicionamient del tram de voreranetejat. Els usuaris es poden donar d'alta com a voluntaris i “adoptar” un tram específic, comprometent-se a mantenir net el seu troç en el cas que la neu l'arribi a cobrir.

Aquesta és la primera vegada que una ciutat ha creat un conjunt de dades, que s'utilitzen per visualitzar les voreres en GoogleMaps. Els usuaris també poden ajudar a millorar les dades de les adreces que apareixen en el mapa i que semblen ser inserides incorrectament o falten.

3.2 Avantatges tecnològics

Els avantatges tecnològics que ofereix l'aplicació a través de l'adquisició de dades. És que després ens pot permetre descobrir totes les necessitats i tots els punts de millora en temps real. Això és directament proporcional a eliminar problemes entreadministració i ciutadans.

Un altre dels avantatges és que l'anàlisi de les dades pot ajudar a millorar substancialment a la presa de decisions, en l'entorn que s'està desenvolupant. Aconseguint una reducció en les despeses de manteniment de les vies repercutint directament en benefici econòmic del contribuent.

En tercer lloc, ens facilita l'avaluació contínua de totes les vies i accessos que es controlen a l'aplicació. Mitjançant l'anàlisi de les dades, es pot obtenir informació molt valuosa que permetrà crear noves propostes o redissenyar les ja existents ambuna certa lògica.

En quart lloc millorat l'accessibilitat i la fluïdesa de la informació dins del mateix entorn, crea una dinàmica de resposta més ràpida i eficaç. Fa que no s'acumulen lesincidències i fem passos cap a davant per a inclusió del col·lectiu de gent amb minusvalidesa. També a la resta de gent que utilitzen aquestes vies quan van amb carros de compra o amb nens petits.

En definitiva es tracta d'una iniciativa que a través de la participació ciutadana i la introducció de dades en temps real. S'aconsegueix facilitar la vida tant a les persones majors com a la gent amb mobilitzat reduida. A més ajuda a generar capital social.

3.3 Avantatges per el tipus de Disseny

L'aplicació, ha de ser fàcil d'utilitzar, perquè encaixi en l'expectativa de l'usuari i alcanci els objectius previstos pels desenvolupadors. La intenció és convertir-la en una experiència per a l'usuari així crear alguna cosa realment inoblidable i efectiu.

Si aconseguim aconseguir un nivell elevat amb l'experiència d'usuari. La tornada (feedback) podrà ser vist en la fidelització de l'usuari, amb el que provocarà una divulgació espontània i la col·laboració en el projecte augmentarà.

Les experiències generalment són molt comentades a les xarxes socials. L'acceptació per part dels usuaris de la UX. Fa que el producte, augmenti la productivitat, podent així augmentar el nombre de les utilitats que es poden oferir als usuaris.

Com diu Stark ens trobem enmig d'un procés evolutiu i el disseny d'un producte no pot ser estàtic. La nostra missió és millorar la seva funcionalitat a mesura que vagi evolucionant. Fins i tot aplegarà un moment que aquest tipus d'aplicacions mutaran i canviaran radicalment tant el seu disseny com la forma de treball.

3.4 Conclusions:

Com a reflexió final del treball i seguint els consells del tutor he modificat el projecte final, ja que era una idea molt poc innovadora. A mesura que ha anat avançant el procés de documentació més arguments he tingut per a aquest canvi.

El que no canviat és la idea inicial que era de crear una eina que sigui d'utilitat social i alhora innovadora. La utilització d'alguns conceptes desenvolupats en l'activada anterior així com la geolocalització o l'ús de Big Data en aquesta activitat,produint un nivell de satisfacció alt.

L'objectiu que pretenc aconseguir en aquest treball es difudir a traves d'una proposta sencilla. Es mostrar que amb petites accions com aquesta es poden portar en davant moltes accions que ens poden ajudar a millorar com a societat.

El que he après en documentar-me per a la realització d'aquest treball. És la quantitat de bones propostes, que existeixen i es poden utilitzar per al bon funcionament de ciutats. Totalment viables i que no requereixen un esforç terrible simplement és l'ús de la tecnologia i la col·laboració del ciutadà.