MITJANS INTERACTIUS

Tendències digitals i projectes multimèdia

PAC 3Pere Amengual GomilaAbril 2015

2

Mitjans Interactius - PAC 3

Índex:

- Procés de recerca ....................................................................................................................................... 4

- Jon Ippolito. (1998) El museo del futuro ¿una contradicción en los términos? .................................. 5

- Lourdes Cilleruelo. (2001) Manual de referencia para el artista de Internet ..................................... 7

- Pau Alsina. (2004) Sobre art i informàtica: introducció a l’art digital .................................................. 10

- Joan Ignasi Ribas. (1999) Els sistemes interactius multimèdia com a suport d’exhibició

i aproximació en les arts plàstiques ......................................................................................................... 13

- Evolució de la idea del prototip en funció del procés de documentació i els articles escollits ........ 16

Tendències digitals i projectes multimèdia

3

Mitjans Interactius - PAC 3

Ara és el moment de documentar-se i investigar sobre el context teòric i pràctic de la vostra proposta. Per a prototipar amb coneixement de causa, amb capacitat de revisió d’allò existent i tenint en compte les aportacions teòriques dels experts, és important conèixer de forma directe el debat generat a l’entorn del sector en el què ubiqueu el vostre projecte.

Per a realitzar aquest procés haureu d’escollir un mínim de 4 articles o recursos, poden ser del blog de l’assignatura, o els podeu cercar a la Xarxa, però com a mínim n’heu d’usar dos dels què ofereix el blog.

Cal definir la idea del prototip de forma concreta, reprenent la segona part de la PAC2, i preparar un petit dossier amb les idees extretes dels diferents articles llegits, i la seva relació amb el vostre projecte.

– Quines són les idees principals dels articles analitzats?

– Perquè els heu escollit?

– Quina és la seva relació amb el vostre projecte?

A més, caldrà presentar una petita reflexió final explicant com ha canviat el vostre punt de vista després en el procés de documentació, si s’escau, i com això ajuda a determinar el vostre projecte.

Així la PAC queda estructurada segons l’esquema següent:

1. Recerca d’informació: Blog MI, Internet, Recursos Digitals, etc...

2. Resum de les idees principals dels 4 articles escollits (petit abstract i justificació de la seva elecció)

3. Reflexió final: Evolució de la Idea del prototip en funció del procés de documentació i els articles escollits (Com ha canviat la idea gràcies al projecte de documentació?)

Tendències digitals i projectes multimèdia

4

Mitjans Interactius - PAC 3

Procés de recercaEn aquest procés he partit de les propostes que figuren al blog de l’assignatura, llegint primer superficialment alguns dels articles que creia més rellevants i, finalment, escollint els quatre que he pensat que m’ajudarien a fonamentar millor el projecte de la pràctica de l’assignatura: una plataforma de distribució de contingut audiovisual interactiu artístic per a televisors intel·ligents.

En l’elaboració d’aquesta recerca he començat a fer servir l’aplicació Evernote, que m’ha permès agrupar tots els enllaços en una sola llibreta, destacar els punts claus amb colors, anotar-los, posar-lis etiquetes, etc. Així, cada vegada que trobava un enllaç o un text interessant, el podia passar a la llibreta corresponent per analitzar-lo detingudament en un moment posterior. També puc realitzar anotacions que m’ajudin a documentar quin ha estat el procés de treball i com he arribat a les conclusions exposades en la meva pràctica.

Addicionalment, he realitzat mapes mentals amb l’eina draw.io que m’han ajudat a posar en ordre les idees dels articles i a relacionar millor els conceptes en ells exposats.

Adreça online del diari de recerca: https://www.evernote.com/shard/s605/sh/a23b4073-24ed-4f8b-882f-58a538b114a0/f49d3af8859f5ebc

1. Jon Ippolito. (1998) El museo del futuro ¿una contradicción en los términos?

Afronta el problema de la perdurabilitat de les obres d’art digital plantejant la “Iniciativa del medi variable” com a mètode que canviarà el paper dels museus en el futur..

2. Lourdes Cilleruelo. (2001) Manual de referencia para el artista de Internet

Manifest en forma de manual d’instruccions que tracta quatre aspectes rellevants en la producció d’art de Internet: connectivitat, interactivitat, interfície i accessibilitat.

3. Pau Alsina. (2004) Sobre art i informàtica: introducció a l’art digital

Una visió general sobre el món de l’art digital que, fent servir molts exemples, ens dóna a conèixer els antecedents d’aquesta disciplina i les seves expressions més rellevants: net.art, software art, realitat virtual, intel·ligència artificial i vida artificial.

4. Joan Ignasi Ribas. (1999) Els sistemes interactius multimèdia com a suport d’exhibició i aproximació en les arts plàstiques

Anàlisi de tres productes interactius multimèdia relatius a exhibició d’art en el context museístic, fent referència als punts forts i febles de les tecnologies digitals pel que fa a una correcta estructuració i navegabilitat.

Tendències digitals i projectes multimèdia

5

Mitjans Interactius - PAC 3

Jon Ippolito. (1998) El museo del futuro ¿una contradicción en los términos?L’autor comença per realitzar una breu introducció pels precedents de l’art digital, fent servir una analogia relacionada amb la genètica i presentant com a “germans” de l’art digital les pel·lícules avantgarde, les vídeo instal·lacions i les escultures cinètiques; d’altra banda, els “cosins” serien les tres formes d’art conegudes com conceptual art, process art i performance art.

Els canvis en els processos de reproducció i distribució a conseqüència de la irrupció de les tecnologies digitals fan possible un nou paradigma en el que la materialitat de les obres d’art ha passat a ser no tan sols un aspecte a tractar de forma teòrica, sinó també des d’una òptica de caire pràctic. En concret, es tracta el problema de la perdurabilitat de les obres digitals ocasionat per la constant evolució dels suports. Com alguns d’aquests suports en alguns casos són necessaris per activar les característiques de connectivitat de l’obra, no és acceptable un simple arxiu de les dades ja que es perdria el context d’actuació i, possiblement, es modificaria substancialment l’essència de la pròpia expressió artística.

La solució proposada és dóna a conèixer amb el nom de Iniciativa del medi variable i consisteix en adoptar una sèrie de mesures que asseguraran que l’obra perduri en el temps, en la mida en que sigui possible, tal i com va ser concebuda pel seu autor.

La iniciativa resulta especialment rellevant en aquelles obres amb un concepte més enllà de la seva manifestació formal. Si l’obra ha estat creada o realitzada sobre un medi variable, serà possible enfocar la

seva preservació en funció dels paràmetres de variabilitat.

Caldrà posar-se amb l’autor i amb el seu entorn per conèixer aspectes fonamentals tals com la possible data de caducitat, passada la qual no tendria sentit treballar en la tasca de mantenir-la en funcionament.

Més enllà de la preservació, és necessari disposar d’informació sobre el grau de flexibilitat del projecte. Si l’autor permet distribuir l’obra sense permís o realitzar-la a vàries escales s’ens obre un ventall de possibilitats que permetran difondre el treball d’una manera més efectiva. D’igual manera, haurem de adquirir documentació per la recreació de la peça en un futur i, en la mida que sigui possible, fer accessible aquesta informació.

Quan el museu s’implica d’aquesta manera, ja no és només un dipositari de l’obra sinó que en passa a formar part activa tant en el procés de declaració de l’autenticitat com en el d’incubació de les possibles variacions que es puguin formular en un futur en el que les tecnologies haurien canviat fins al punt de fer l’obra obsoleta. L’autor cedeix decisions futures sobre la seva obra però se n’assegura la seva perdurabilitat.

Respecte del meu projecte, aquest article resulta rellevant sobre tot en la fase de conceptualització, ja que és molt probable que la plataforma per la que s’ha de desenvolupar hagi quedat obsoleta en un futur no gaire llunyà. És important admetre que el concepte pot sobreviure a la manifestació formal de la plataforma i, si s’han seguit les passes que proposa l’autor, haurem facilitat la tasca de portar-la a un altre medi o recrear-la en altres formats compatibles amb la seva essència.

Tendències digitals i projectes multimèdia

6

Mitjans Interactius - PAC 3

Tendències digitals i projectes multimèdia

7

Mitjans Interactius - PAC 3

Lourdes Cilleruelo. (2001) Manual de referencia para el artista de InternetAquest article ens presenta un formidable recull de propostes en format de manifest a l’estil dels manifests avantguardistes de principis del segle XX, alhora que ens ofereix un interessant recorregut pels temes cabdals de l’art d’Internet.

Respecte de la connectivitat, ens adverteix sobre les conseqüències d’habitar alhora en el món físic i el virtual: d’entrada cal reflexionar sobre la dualitat entre l’espai urbà i l’espai digital (en sintonia amb la tesi d’Echevarría sobre el tercer entorn) i, a més d’admetre la impossibilitat de separar l’espai privat del públic, ens convida a reconciliar el nostre cos físic amb el virtual mitjançant l’ús d’identitats múltiples i paral·leles, ja sigui suplantant altres identitats individuals o corporatives com construint personatges ficticis amb la finalitat del frau i l’engany.

Un altre aspecte relatiu a la connectivitat és el de la construcció de comunitats artístiques virtuals, ja sigui mitjançant l’ús d’enllaços, servidors o mons virtuals amb els seus corresponents avatars. Aquestes plataformes resulten generadores de debat i discurs crític, presenten un marc d’actuació adequat, proporcionen recolzament tècnic a altres artistes, i poden servir tant per l’exposició del material en línia com per la difusió de material promocional.

Quan tracta el tema de la interfície, proposa l’ús d’imatges preferentment a les paraules, amb un entorn amigable a l’usuari. Idealment, l’artista digital haurà d’intentar fer servir noves formes d’experimentar amb la web allunyades dels navegadors tradicionals com ho fan els creadors de browser art, propugnant l’estètica hacker i l’ús de metadisseny i metacodi i, perquè no, nous entorns sense teclat ni pantalla.

Pel que fa a la interactivitat, ens anima a distingir entre dos enfocaments diferenciats: la navegació i la interacció.

Si optem per la navegació, podem fer servir l’hipertext per inter-

Tendències digitals i projectes multimèdia

wwwwwwwww.jodi.org

8

Mitjans Interactius - PAC 3

relacionar els continguts. Quan fem servir enllaços aquests hauran d’aportar significació. Si són enllaços interns, ens proporcionaran diverses lectures; si són externs, una xarxa multinodal. Ens anima a fer servir una combinació dels dos tipus que qualifica de més interessant.

Segons el grau de navegabilitat amb el que ens comprometem, la navegació pot ser dels següents tipus: a) nul·la, expressament confusa i frustrant, b) propera als nous models de navegació experimentals, c) tradicional, apta per provocar narratives emergents, i d) dirigida i controlada, tant amb preguntes com amb un filtrat cooperatiu.

El segon tipus d’interactivitat pel que podem optar és de la interacció. Hem de tenir en compte que es tracta d’un medi emergent i ens proposa tres graus d’interactivitat: el primer, de negació i odi; el segon, desafiant amb agents autònoms basats en tècniques d’intel·ligència artificial o models lingüístics; o un tercer tipus basat en l’usuari en el que aquest es podria limitar a aportar objectes a la base de dades o, en canvi, podria alterar de forma permanent el elements i influir en el conjunt.

El quart dels grans temes tractats en l’article és el de l’accessibilitat. L’accés a l’obra ha de quedar garantit amb el dret a còpia i el podem facilitar seguint estratègies com l’estandardització dels recursos tecnològics, el versionejat múltiple per diverses plataformes o oferir a l’usuari tota la informació per una correcta visualització.

Per fer visible l’obra ens recomana fer servir els mitjans tradicionals (comunitats artístiques, spam...), l’ús de dominis i també la integració amb els motors de cerca a internet, una tècnica que avui en dia es

coneix amb el nom de “Search Engine Optimization”.

Exhibirem l’obra preferentment en línia i, en aquells casos que s’hagi de fer fora de línia, ens recomana crear un lloc ideal i únic pel gaudi de l’obra i per la comercialització proposa dues alternatives: fer servir la url com el segell d’autenticitat i propietat de l’obra o cobrar fent servir la modalitat de pay-per-view.

Pel que fa a la conservació i col·lecció d’obres d’art d’Internet l’autora proposa tenir en compte els canvis entre els diferents navegadors, així com combatre l’efimeritat de l’obra clonant-la i arxivant de forma conjunta el maquinari amb el programari, considerar el multiformat i col·laborar amb els museus que ja realitzen aquesta tasca.

He triat aquest article ja que, sota l’aparença d’una proclama gairebé publicitària, el seu to imperatiu amaga moltíssima informació de qualitat sobre els diferents camins a seguir si ens volem convertir en artistes d’Internet. Encara que la meva proposta consisteix en una plataforma de distribució d’art i no en una obra d’art en sí mateixa, molts dels principis es poden aplicar a la creació del meu treball. Faré servir les idees exposades en aquest article a manera de “check-list” i penso que resultarà molt profitosa a nivell pràctic.

Tendències digitals i projectes multimèdia

9

Mitjans Interactius - PAC 3

Tendències digitals i projectes multimèdia

10

Mitjans Interactius - PAC 3

Pau Alsina. (2004) Sobre art i informàtica: introducció a l’art digitalAquest article de la revista digital Artnodes, dedicada a l’anàlisi de les interseccions entre art, ciència i tecnologia, ens introdueix conceptes clau sobre l’art digital i, a partir d’exemples significatius, ens mostra alguns dels camps d’acció més destacats dins aquesta disciplina.

Comença amb una breu introducció dels personatges més rellevants, des de Ramon Llull fins als més actuals Norbert Wiener, Claude Shannon i Alan Turing. Les obres que considera antecedents del gènere són Torre cibernètica, Oscillons, Catalog i, respecte del computer art, AARON, una màquina intel·ligent i autònoma capaç de crear art.

El Software art és aquell que ens mostra el programari no tan sols com un element funcional, sinó que també el considera com una creació artística en sí mateixa. En aquesta modalitat, el material estètic és el codi i la forma expressiva la programació. L’autor ens indica dues línies de treball en aquest gènere. En primer lloc, el treball amb el propi codi, posant com exemple l’obra Glassbead, una interfície de

creació musical col·laborativa. En segon lloc, el treball crític entorn del vessant cultural del programari, com el realitzat amb les obres 404, que reflexiona sobre el hackeig i la impunitat a la xarxa, els mods de Quake, que representen una subversió del treball original, i Netomat, un navegador que pot ser un exemple del que s’anomena browser art.

En el Net.art la xarxa esdevé el mitjà per la producció, p u b l i c a c i ó , d i s t r i b u c i ó , p a r t i c i p a c i ó , promoció, diàleg o crítica. Els exemples senyalats són waxweb, una obra de cinema interactiu en 3D, Telegarden, una creació robòtica interconnectada a la xarxa i readme, en el que l’artista realitza una apropiació d’una plana web enllaçant cada paraula amb un domini. Alguns sub-gèneres dins aquesta tendència serien el ASCII art i les creacions que l’autor qualifica com de la “vella escola”: narrativa hipertextual i netpoesia visual.

Tendències digitals i projectes multimèdia

Glassbead

Netomat

11

Mitjans Interactius - PAC 3

Respecte de la relació entre l’art i altres disciplines de les noves tecnologies, l’autor ens senyala tres camps de treball. La interacció entre l’art i la realitat virtual ens ha proporcionat obres com CAVE, un entorn estereogràfic de realitat virtual, i Osmose, un sistema

amb un casc immersiu i un sistema de navegació alternatiu basat en la respiració i l’equilibri.

n-cha(n)t és un exemple de l’aplicació de la intel·ligència artificial a la creació artística. Aquesta obra presenta dos nivells d’interactivitat, entre els membres de la comunitat de sistemes que “parlen” entre ells i entre els individus d’aquesta comunitat i els visitants de la instal·lació.

La recerca de la relació entre l’art i la vida artificial també ens ha permès gaudir d’obres com Technosphere, un món virtual en 3D habitat per “vides” creades pels internautes, Interactive Plant Growing, que es basa en el creixement virtual de plantes amb una interfície vegetal

real, Biobot, un robot mecànic amb un “cervell” d’amebes, i la polèmica obra d’art transgènic, el conillet fluorescent Alba.

Aquest article l’he triat perquè representa una excel·lent introducció a les possibilitats de l’aplicació de les tecnologies digitals respecte de la creació artística. Penso que podré contextualitzar molt millor la meva proposta tenint en compte els camps d’aplicació detallats en aquest article. Addicionalment, l’estil clar i didàctic del text convida a investigar i conèixer millor les obres relacionades.

Tendències digitals i projectes multimèdia

n-cha(n)t

Alba, el conill fluorescent

12

Mitjans Interactius - PAC 3

Tendències digitals i projectes multimèdia

13

Mitjans Interactius - PAC 3

Joan Ignasi Ribas. (1999) Els sistemes interactius multimèdia com a suport d’exhibició i aproximació en les arts plàstiques

Aquest article ens planteja en una primera part una reflexió sobre les possibilitats i els límits dels sistemes digitals per mostrar continguts relacionats amb les arts plàstiques. A continuació, realitza una anàlisi de tres plataformes relacionades amb el món de la exhibició d’obres pictòriques i n’extreu conclusions respecte del seu contingut, estructura de navegació i justificació de les tecnologies fetes servir en cada cas.

L’autor ens presenta els avantatges i inconvenients de dos mitjans convencionals respecte de la exposició didàctica d’obres d’art. Els llibres, d’una banda, permeten una barreja simultània d’imatge i text amb una exposició detallada i un ritme controlat pel lector. El vídeo pot ser visualitzat de forma tant individual com col·lectiva, presenta una capacitat immersiva que li atorga una certa afectivitat, o capacitat d’emocionar, i presenta la informació de forma dinàmica, encara que seqüencial.

Els mitjans digitals, en canvi, presenten una adequada combinació d’estructuració i contingut en el mateix mitjà, una qualitat d’imatge alta, permeten l’accés aleatori i permeten una integració senzilla i homogènia. El format CD-ROM, ja obsolet, presentava en els seus inicis el problema d’haver de realitzar la imitació de mitjans ja consolidats, sense un llenguatge propi, així com en algunes ocasions l’abús de les noves tecnologies com les, en alguns casos, innecessàries animacions

3D o les animacions informàtiques a base de successions de pantalles sincronitzades amb so, el conegut efecte “powerpoint”.

En el cas del multimèdia del museu “Le Louvre”, se’ns permet realitzar tant una visita al palau com una visita a les col·leccions. La visita al palau ens deixa navegar tant en l’espai, amb una visita virtual a les sales, com en el temps, on queda justificada la reconstrucció en 3D. La visita a les col·leccions és, segons l’autor, una bona transposició del catàleg

museístic al suport multimèdia interactiu. Els recursos de consulta a les obres pictòriques ens mostren una introducció amb un comentari, opcions de visionat amb zoom, a pantalla completa i vista a escala, a més de una cronologia de l’obra i una animació per explicar la composició. Com opcions addicionals de navegació disposem d’un menú cronològic alternatiu.

El “Musée d’Orsay” presenta una tecnologia més evolucionada per l’època coneguda amb el nom de Quicktime VR. L’autor la considera justificada tant per la seva capacitat immersiva com per la alta resolució

Tendències digitals i projectes multimèdia

CD-ROM Le Louvre

14

Mitjans Interactius - PAC 3

de qualitat fotogràfica. Aquest producte permet realitzar una visita a les col·leccions i ens permet fer servir els mateixos recursos de consulta que l’exemple anterior però presenta més opcions de navegació: índex, cronològic, visita guiada i trajecte.

El CD-ROM “Moi, Paul Cezanne” és un producte diferent dels anteriors ja que no compta (ni es troba limitat) per el referent real del museu

contenidor, presentant unes metàfores de navegació autorals molt més creatives. En contraposició als exemples anteriors, en aquesta ocasió se’ns proposa l’exploració d’un ambient gràfic i sonor estructurat en cinc espais interconnectats amb túnels. Com opcions de navegació presenta el convencional índex, la biografia del pintor i una original exploració visual.

En les seves conclusions, l’article destaca la confluència de mitjans audiovisuals en aquest tipus de producte multimèdia, capaços de transmetre qualsevol tipus de contingut. El mitjà permet tant un enfocament lúdic com un d’informatiu, i la seva realització pot ser neutre, com en els dos primers exemples, o autoral, com en el darrer cas proposat.

Encara que l’article fa referència a una tecnologia obsoleta com el CD-ROM, els principis que analitza es poden aplicar a plataformes actuals com les aplicacions per dispositius mòbils o llocs webs. La informació exposada en aquest article resulta rellevant per la creació de la plataforma de distribució de contingut audiovisual interactiu artístic per a televisors intel·ligents gràcies a la reflexió sobre els punts forts i febles de les tecnologies digitals, i la referencia a la possibilitat d’escollir l’enfocament entre els extrems informatiu-lúdic i neutre-autoral. Les referències a les possibilitats de navegació dels exemples analitzats també ha resultat ser importants dins el meu procés de recerca.

Tendències digitals i projectes multimèdia

Moi, Paul Cezanne

15

Mitjans Interactius - PAC 3

Tendències digitals i projectes multimèdia

16

Mitjans Interactius - PAC 3

Reflexió final: Evolució de la Idea del prototip en funció del procés de documentació i els articles escollits (Com ha canviat la idea gràcies al projecte de documentació?)

La idea inicial es corresponia amb la simple adaptació dels principis de la web 2.0 a una plataforma de distribució d’obres d’art digital no massa diferent de les ja existents i que es varen esmentar en la PAC 2 entre els quals recordem la pantalla 4K Canviz, dissenyada per la exposició d’art digital; els dispositius de la companyia Electric Objects, com l’EO1 i els dispositius de la companyia Framed.

Entre els aspectes que ja havia decidit incorporar amb anterioritat figuren l’ús de folksonomies, una experiència d’usuari dinàmica que respongués a l’input de l’usuari, la participació dels usuaris i, finalment, oberta a la participació massiva, amb les mínimes barreres d’entrada. Per raons tècniques, es deixa per més endavant l’últim dels requisits, que seria la implementació d’una API, necessària per convertir el programari en un servei, abans que en un producte tancat.

Però després del procés de documentació, he ampliat la meva visió respecte del que implica la participació del públic en la creació de l’obra. Més enllà de les teories tradicionals que atorguen a l’espectador la tasca de “tancar” el procés comunicatiu de l’obra, l’art digital espera que l’espectador es converteixi en un creador també de contingut. Així, estic considerant la possibilitat de concebre la creació d’una API que permeti als usuaris situar les seves obres directament sobre l’espai expositiu. Aquesta API funcionaria de forma semblant a com

ho fan serveis com Google Maps, salvant les distàncies. Una versió alternativa del projecte presentat consistiria en la creació d’un espai virtual on els usuaris puguin realitzar les seves creacions en un espai tridimensional virtual, de manera semblant a com els usuaris de Minecraft comparteixen les seves construccions arquitectòniques.

Per afrontar el problema de la perdurabilitat, com proposa Jon Ippolito, la plataforma adaptarà en la mida del possible els principis que recull la Iniciativa del Medi Variable, documentant el millor possible característiques com la caducitat del projecte, una acollida explícita a les llicències Creative Commons que permeti redistribuir-lo sense permís i canviar de format, si escau. Per documentar el projecte de cara a la recreació de la plataforma en un futur es pot fer servir GitHub, de manera que el codi no tans sols es trobi disponible sinó també fàcilment accessible i subjecte a millora per part de la comunitat.

Seguint aquests preceptes, cedeixo com autor les futures decisions sobre la plataforma (oberta a qualsevol que hi vulgui realitzar una millora) però queda assegurada, en certa manera, la supervivència del concepte.

L’article de Pau Alsina m’ha ajudat a situar la plataforma dins les tendències artístiques existents en el món de l’art digital. He pogut descobrir que en alguns casos, com l’obra Glassbead, de John Klima, el treball amb el codi es pot convertir en una peça artística si conté valors estètics rellevants com els que aporta la esmentada interfície de creació col·laborativa. També he descobert la diferència entre aquest tipus de

Tendències digitals i projectes multimèdia

17

Mitjans Interactius - PAC 3

software art i el que s’enfoca més al treball crític entorn del vessant cultural. La plataforma que proposo no és un treball de browser art, encara que la seva realització tècnica comporti alguns punts en comú amb algunes de les obres d’aquesta disciplina.

Respecte de la relació entre l’art i la realitat virtual i la intel·ligència artificial ha estat molt enriquidor conèixer les possibilitats existents, però de moment considero més interessant restringir l’abast del projecte per poder centrar-me millor en els aspectes que considero més bàsics.

El manual de referència per l’artista d’Internet, de Lourdes Cilleruelo, m’ha servit tant com a llista de comprovació de la funcionalitat a implementar com per acabar de definir les característiques més generals de la plataforma. Així, seguint les instruccions d’aquest article he considerat dotar de més contingut als següents aspectes:

-Identitat dels usuaris, perfil complet amb possibilitat de interactuació.

-Creació d’una comunitat artística amb possibilitat de seguir enllaços a continguts, amb servidor propi, i que sota l’aparença d’un món virtual amb avatars permeti treballar dins una plataforma que permeti general el debat i el discurs crític (amb un mètode de feedback textual semblant a l’existent a la plataforma Soundcloud), alhora que funcioni com una veritable exposició en línia.

-Una estratègia d’accés a l’obra basada en oferir als usuaris informació per una òptima visualització en qualsevol altre plataforma, mitjançat la publicació del codi i les instruccions oportunes per fer-lo funcionar

- Un criteri d’exhibició que vagi més enllà de la publicació a la tenda d’aplicacions dels dispositius i permeti enllaçar al contingut des dels motors de cerca, amb un domini propi.

- Una interactivitat basada en la interacció (en contraposició a la navegació) en la que l’usuari no només aporti objectes a la base de dades, les obres digitals, sinó que també pot alterar els elements i influir sobre el conjunt amb els seus comentaris. Això obre el debat sobre si s’ha de permetre als usuaris canviar les obres exposades sense permís de l’autor i penso que un bon compromís seria deixar aquesta decisió en mans de l’autor de cada obra que pot atorgar permisos de forma discrecional, tal i com es fa en plataformes d’edició de documents com Google Drive.

En resum, el procés de recerca ha resultat molt productiu. Penso que aquesta fase pot proporcionar excel·lents resultats no només de cara a documentar la fase inicial de definició i conceptualització del projecte sinó també una manera molt efectiva de cara a establir un context adequat sota el qual poden sorgir noves idees i millorar la proposta inicial. Hauria estat també interessant realitzar l’anàlisi d’articles amb una temàtica més allunyada de l’àmbit d’actuació delimitat per la proposta, amb la finalitat de establir noves connexions i que aquestes servissin com a font d’inspiració.

Tendències digitals i projectes multimèdia

18

Mitjans Interactius - PAC 3

Bibliografia

UOC. Mitjans Interactius » arte digital. http://multimedia.uoc.edu/blogs/mi/tag/arte-digital/

Lourdes Cilleruelo - Manual de referencia para el artista de Internet (PDF). http://aleph-arts.org/pens/manual.html

John Ippolito. “El museo del futuro. ¿Una contradicción en los términos? http://aleph-arts.org/pens/museo_futuro.html

Pau Alsina Sobre art i informàtica: introducció a l’art digital. Artnodes. Juliol de 2004. http://www.uoc.edu/artnodes/espai/cat/art/pdf/alsina0704.pdf

Joan Ignasi Ribas. Els sistemes interactius multimèdia com a suport d’exhibició i aproximació en les arts plàstiques. http://www.uoc.edu/humfil/digithum/digit-hum1/frames1.html

Así era Internet en 1998. http://identidadgeek.com/asi-era-internet-en-1998/2011/04/

Mail Art - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. http://ca.wikipedia.org/wiki/Mail_Art

Historia net.art. http://encina.pntic.mec.es/~jarv0000/toc.htm#1

Introducción al net.art - Bookchin, Shulgin. http://aleph-arts.org/pens/intro-net-art.html

Fernando Tejerizo, El net.art: la estética de la red. http://aleph-arts.org/pens/tejeri-zo.html

Andreas Broeckmann, ¿Estás en línea? Presencia y participación en el arte de la red. http://aleph-arts.org/pens/online.html

José Luis Brea, Nuevos soportes tecnológicos, nuevas formas artísticas. http://aleph-arts.org/pens/formas.html

<no+tv>Source URL: http://aleph-arts.org/no+tv/intro.html

Luther Blissett, 0100101110101101.ORG--art.hacktivism. http://aleph-arts.org/

pens/01001.html

De la Guerrilla Television a la Resistencia en la red. Laura Baigorr. http://aleph-arts.org/pens/baigorri.html

Roy Ascott, El web Chamántico. Arte y conciencia emergente. http://aleph-arts.org/pens/ascott.html

Mark Amerika, Instalaciones net, nuevas formas de exposición creativa y re-publica-ción virtual. http://aleph-arts.org/pens/amerika.html

At the Edge of Art | Deep Play (excerpt). http://at-the-edge-of-art.com/edg_ex-cerpt_ch2.html

Cada hombre, un artista | Daniel G. Andujar Archive. http://www.danielandujar.org/2005/09/22/cada-hombre-un-artista/

Imatges

Imatge de la portada. https://www.flickr.com/photos/vuk-cosic/296445599/

Plana principal jodi. http://pezconejo.com/2012/04/23/jodi/

Netomat. http://www.medienkunstnetz.de/works/netomat/

Glassbead. http://www.cityarts.com/glasbeadweb/glasbead.htm

n-cha(n)t. http://furtherfield.org/interviews/twisting-fistfuls-time-david-roke-by-part-2

http://www.ekac.org/gfpbunny.html#gfpbunnyanchor

Le Louvre. http://www.culturekiosque.com/art/cdroms/ra1louv.htm

Moi, Paul Cezanne. http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/ima_dig/_6_/estampes/d3_5.html

Totes les altres imatges (cc by-sa) Pere Amengual

Referències bibliogràfiques i en línia