misteris de catalunya tripa ok - angle editorial · saber, va tancar-la a la torre de guaita, que...

Misteris de Catalunya per passar por

Misteris de Catalunya Tripa OK.indd 1 22/01/16 10:54

Misteris de Catalunya per passar por

Sylvia Lagarda-Mata

Guia de fets esgarrifosos i llegendes terrorífiques

Il·lustracions de Guillermo Capacés


© Sylvia Lagarda-Mata 2016Autora representada per Silvia Bastos SL Agencia literaria

© Guillermo Capacés 2016, per les il·lustracions

© 9 Grup Editorial, per l’edició Angle EditorialMuntaner, 200, àtic 8a08036 Barcelona T. 93 363 08 23 www.angleeditorial.com [email protected]

Primera edició: febrer de 2016ISBN: 978-84-16139-96-5DL B 2912-2016Imprès a Romanyà Valls, SA

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.


Taula

1. Cardona, un castell amb fantasma 92. El diabòlic llac del Canigó 153. Espectres de cavallers templers 214. Zombis a Barcelona 255. L’home llop 316. La gitana serventa del Diable 377. Ovnis a Montserrat 418. Veus d’ultratomba al mas encantat 479. El cor menjat 5310. Anita, el vaporet fantasma 5711. Un vampir català 6312. Pertenidors: el retorn dels morts 6713. La misteriosa Rabassada 7314. Rostres demoníacs 7915. Gossos de foc 8316. Els nens de Jafra 8917. Els monstruosos simiots dels Pirineus 9518. La processó dels frares: fantasmes o... mòmies? 10119. L’ogre de Rocallaura 10520. El fantasmagòric cementiri d’animals 109 21. La vila del 666 11522. Eth Cart deras Anmas 11923. Els enfonsats de Lloret Salvatge 12324. Invocant els difunts 12725. Les darreres bruixes catalanes 13326. El terrorífic Hospital del Tòrax 13927. Llac Petit, llac maleït 14528. Els gossos vampirs de Pratdip 15129. Montsoriu, castell embruixat 155


Per a l’Alba i la Queralt, que van compartir moltes d’aquestes històries al seient del darrere


• 9 •

1

Cardona, un castell amb fantasma

El 7 de setembre de l’any 2008, al diari El País, el premi Planeta Francisco González Ledesma publicava una curiosa crònica titulada «Usted no va a creer esto». Al llarg del text, el seu autor explicava l’estranya experiència que havia viscut a l’habitació 612 del Parador de Cardona.

Cap a les dues de la matinada, s’havia despertat sentint sorolls a l’habitació de dalt. Com si arrosseguessin mobles molt pesats. L’endemà, quan es va queixar a la recepció, se’l van mirar, espantats.

—És impossible! L’habitació superior a la seva sempre és buida... Procurem no ocupar-la mai.

I és que a l’habitació 712 del Parador de Cardona hi ha fantasmes.

Els primers a adonar-se’n van ser els obrers que s’encarre-gaven de la reconstrucció i remodelació de l’edifici.


• 10 •

L’antic castell de Cardona va ser construït per Guifré el Pilós, l’any 886, al capdamunt d’una muntanya cònica que domina tots els voltants. Durant la guerra de Succes-sió va ser el darrer reducte a caure en mans dels borbò-nics, una setmana després de la desfeta de Barcelona l’11 de setembre de 1714. A principis del segle xx va quedar abandonat, quan la comandància militar hi va ser supri-mida. L’any 1949 va ser declarat monument nacional; però no va ser fins vint-i-set anys més tard que Paradores de Turismo va decidir convertir-lo en el luxós hotel Ducs de Cardona.

I aleshores va ser quan van començar les manifestacions. Sorolls, cops, veus d’ultratomba, objectes que es movien sols, màquines que s’aturaven misteriosament. El gos del vigilant de seguretat es negava a entrar en determinades estances.

Perquè eren diversos, els llocs on es produïen els fenò-mens.

Els obrers havien habilitat l’antic cos de guàrdia com a magatzem de mobles, trastos i materials. Al fons d’aquesta nau hi havia les antigues masmorres del castell, encara amb cadenes i grillons incrustats al terra. I el soterrani, una cam-bra encara més tètrica, sepultada pel formigó, i on durant segles s’havia torturat als enemics... D’allà sortien, precisa-ment, alguns dels estranys sorolls. També del darrere de l’al-tar major de l’església i de la seva impressionant cripta.

Però el lloc on es produeixen les pitjors manifestacions és a la planta més elevada de l’hotel, un espai poc il·luminat i silenciós, amb mitja dotzena d’habitacions, que el servei ja ha batejat amb el nom d’«els dominis del fantasma».


• 11 •

És precisament en aquest pis on hi ha la famosa habitació 712.

L’any 1984, qui aleshores era el director de l’establiment ja va informar dels estranys fenòmens que s’hi produïen. En una carta deia, ni més ni menys, que «una presència habita-va al Parador».

Resulta que un cap de setmana un equip de bàsquet es va allotjar a l’hotel i va ocupar gairebé totes les habitacions de la planta alta.

Totes menys la 712.Al migdia, els jugadors van deixar l’establiment per anar

al partit, moment que van aprofitar les cambreres per nete-jar les habitacions.

Una d’elles va provar d’entrar a la 712, i es va trobar que no podia obrir la porta. Va trucar discretament amb el puny.

—Esperi’s! —li va contestar des de l’interior una veu greu i autoritària.

Va ser aleshores que la cambrera va recordar que aquella habitació mai no s’ocupava.

En aquell moment va aparèixer pel passadís el director, i la noia, que ja estava una mica espantada, li va explicar el que havia passat. El director es va acostar a la porta i també va trucar.

—Esperi’s! —va repetir la veu, profunda i irritada.La cambrera, cada vegada més recelosa, va anar a una de

les altres cambres i va trucar a recepció:—Perdoni, l’habitació 712... és buida?—I tant! Procurem no ocupar-la mai...Després d’uns minuts d’inquieta espera, plantats al da-

vant de la porta, el director va treure una clau mestra.


• 12 •

Aquesta vegada el pany no es va resistir.—Que es pot entrar? —va preguntar nerviosament la

cambrera, en veu alta, mentre entrava lentament dins l’es-tança.

Ningú no li va contestar.I és que l’habitació 712 era buida.Només se sentia soroll d’aigua corrent. Al lavabo van des-

cobrir que l’aixeta de l’aigua calenta era completament ober-ta. El mirall estava entelat i a terra hi havia una tovallola hu-mida i petjades com de calç o de guix d’unes enormes sabates. Els empleats sabien que ningú no havia entrat ni sortit per la porta, i que era impossible sortir per la finestra...

Altres persones que han ocupat l’habitació expliquen que se senten passes al corredor exterior, o trucades a la porta. Hi ha qui afirma haver vist les figures fantasmals d’una noia jove i d’un cavaller, vestits amb robes antigues. Podria trac-tar-se dels espectres d’alguns membres de la família dels Cardona —que va posseir el castell durant sis-cents anys—, perquè resulta que l’habitació 712 correspon a l’espai que havia ocupat, al segle xv, la cambra de Violant de Cardona, filla del senyor del castell.

O potser es tracta d’aquella altra donzella, filla també d’un vescomte de Cardona, que al segle xi va protagonitzar la història que s’explica de la torre de la fortalesa.

Sembla que aquesta noia, que es deia Adalés, es va ena-morar d’un cabdill moro, Abdalà. I quan el seu pare ho va saber, va tancar-la a la torre de guaita, que avui es coneix com la torre de la Minyona. Quan es va decidir a llevar-li el càstig, la noia havia mort de pena i d’amor. La llegenda, molt antiga, explica que a les dotze de la nit el fantasma


• 13 •

d’Abdalà, muntat a cavall, ronda per la torre, esperant veure la seva estimada.

Quan va saltar la notícia dels fets paranormals, els direc-tius de l’hotel van decidir no llogar mai l’habitació 712, a menys que algú ho demanés expressament, i després d’avi-sar dels estranys fenòmens que s’hi produïen.

Però a partir de l’any 2010 el Parador va començar a pro-mocionar-se com a castell amb fantasma, organitzant festes esotèriques i visites guiades pels indrets més macabres de l’edifici.

I hi ha llista d’espera per ocupar l’habitació 712.

Campanades a mitjanitL’any 1965 el castell va ser l’escenari del rodatge d’una pel·lícula del famós director i actor Orson Wells. Campanades a mitjanit, protagonitzada pel mateix Wells en el paper de Sir John Falstaff, està basada en diverses obres del dramaturg anglès William Shakespeare.

Durant unes quantes setmanes, la fortalesa de Cardona es va transformar en un castell anglès. Potser el fantasma —ja sabeu com en són d’afeccionats els britànics a aquestes co·ses!— va venir amb ells, i s’hi va voler quedar!

Si encara vols passar

més por


• 15 •

2

El diabòlic llac del CanigóVist des del cel, l’estany de Balaig és una immensa làmina d’aigües tranquil·les enclotada enmig d’una preciosa vall del Canigó.

Però... vist de la vora es descobreix un llac de gran pro-funditat, del qual es diu que quan plou s’agita violentament, a la manera de l’oceà, i que gairebé bull i s’estremeix enmig de la pedregada i dels trons. La gent de la comarca explica que qui s’hi banya mai més no en torna a sortir... Perquè en el seu fons insondable es troben les estances de les ombres i dels dimonis. Uns dimonis malèvols que sembren el mal per tot arreu. És perillós llençar pedres a l’estany, perquè els seus habitants, ofesos, en surten i alcen fosques i espesses nuvo-lades que en un instant es transformen en terribles tempes-tes d’aigua bullent que rosteix, crema i encén els arbres i les herbes; i les boires i l’obscuritat que es generen són tan tene-broses que els qui s’hi troben a prop ni tan sols poden veure on fiquen els peus. A la nit, se senten crits de gent que plora i gemecs terrorífics que pugen del fons...


• 16 •


• 17 •

La fama diabòlica d’aquest preciós llac ha fet córrer rius de tinta en totes les èpoques. Però sens dubte la llegenda més inquietant és la de la ciutat infernal que hi ha al fons de les aigües. Qui millor l’explica és Jeroni Pujades, a la seva Crònica universal del Principat de Catalunya, de l’any 1609.

El cavaller del Conflent Pere de Mesa tenia una filla que sovint el feia enrabiar, i ell, ple de còlera, li solia cridar:

—Que se t’emportin els diables!Tant ho va arribar a dir, que un dia una colla d’éssers in-

fernals es va presentar a casa seva i, enmig de trons i llam-pecs, es va emportar la dissortada noia.

Quan ja feia set anys d’aquest succés, una tarda, passejant per la vora del llac, un llenyataire va veure sortir-ne un noi que, mentre corria muntanya amunt, plorava i cridava:

—Pobre de mi! Que estic de cadenes carregat i oprimit!—Què us passa, bon home? —va preguntar el llenyataire.—Set anys fa que estic empresonat al fons del llac —va

respondre el noi—. Sóc esclau dels diables que hi habiten, els quals em fan servir cada dia com una mula per estirar els seus carros. Som molts, els qui hi estem presoners; entre ells la bella filla del cavaller Pere de Mesa.

El llenyataire va explicar el cas al cavaller, que feia anys que plorava la desaparició de la seva filla. Aleshores en Pere de Mesa va anar fins a la vora del llac i va cridar:

—Dimonis de Balaig, torneu-me la meva filla!I, sobtadament, enmig d’una tramuntanada espantosa, la

noia va sorgir del fons de les aigües, amb un aspecte horro-rós, seca i encorbada, el rostre grisenc com el d’un difunt i els ulls plorosos i enfonsats.


• 18 •

En saber-ho, el pare del noi que els diables feien servir de mula també va anar fins al llac i va cridar:

—Éssers de l’avern, torneu-me el meu fill!El fill també va poder ser rescatat. I va ser aleshores quan

va explicar com era l’espantós lloc on havia viscut durant tots aquells anys.

—Al fons d’aquest estany d’aparença tan plàcida i inno-cent —va dir— s’oculta als ulls dels mortals una ciutat im-mensa, amb milers de carrers i carrerons, on les cases són de foc i cremen constantment, de manera que no s’hi coneix nit ni dia, perquè la seva resplendor manté una claror ver-mellosa constant.

»Al mig de la ciutat s’alça un gran palau, el del rei de l’In-fern, on cada nit els dimonis s’hi ajunten per passar comp-tes i explicar al seu superior les infames obres que han fet per tot el món. En aquest palau hi viuen també, eterna-ment, els difunts que pel seu comportament mentre eren vius han passat a ser propietat del Diable, mentre que a les cases en flames hi resideixen els humans que han estat sot-mesos a esclavitud temporal.

»La ciutat infernal està vigilada per un terrorífic drac d’alè fètid i ulls de foc que camina, vola i neda. Si algú s’hi acosta, amb intenció de penetrar-hi, o simplement si se’n remouen les aigües, el drac s’alça del fons i omple l’espai d’uns bramuls terribles que fan retronar les muntanyes, i llança per la boca una bromera que enverina l’espai i fa l’aire irrespirable.»

Les cròniques del segle xiii asseguren que va ser aquest ma-teix drac el que va ensopegar-se Pere II de Catalunya, el Gran, quan va intentar assolir el cim del Canigó. Desoint els adver-timents del seu seguici sobre la mala reputació de què gaudia


• 19 •

l’indret, el comte de Barcelona va iniciar l’expedició en com-panyia d’un parell de cavallers de la seva cort. De seguida els dimonis de Balaig van desencadenar al seu damunt una terri-ble tempesta i només el comte va continuar l’ascensió. Quan ja estava a punt d’arribar al cim, va aparèixer el drac, que va impedir a l’intrèpid monarca coronar-lo amb èxit.

L’estany és també cau de bruixes i bruixots, els quals cele-bren els seus aquelarres al fons de les aigües. Per això, al Conflent, quan veuen una bruixa la conjuren tot dient-li:

—Vés a Balaig!

Altres llacs diabòlicsAl Canigó hi ha diversos llacs que arrosseguen la fama d’es·tar habitats per dimonis, de tenir ciutats infernals submergi·des o de ser simplement entrades de l’Infern.

Sobre l’estany Negre, del qual es diu que les aigües són com la tinta i que és tan profund que no té fi, s’explica una llegenda similar. En aquesta ocasió, va ser el senyor de Mont·mellà el qui va vendre la seva filla als dimonis. Com en el cas anterior, la noia va viure set anys al fons de les aigües.

I de l’estany de Noedes, prop del poble d’Évol, es diu que serveix de pas al Diable entre l’infern i la terra. I es recomana no pescar·hi, perquè les truites es converteixen en petits di·monis que ofeguen els pescadors.

Jaume Massó i Torrents, a l’obra La fada, li dedica uns ver·sos ben contundents:

«Res de bo pots cercar·hi dins l’estany.Beneïdes les aigües bé hi són cada anymes ningú ha tret les bruixes que hi són al fons,i quimeres i cabres i diablons».


misteris de catalunya tripa ok - angle editorial · saber, va tancar-la a la torre de guaita, que...

Documents