UN

IVE

RS

ITAT

DE

BA

RC

ELO

NA

feb

rer

de

2010

Any

xiv

• 2

,4 €

w

ww

.ub

.ed

u50

la Universitat

Miquel Siguan

L’aigua, víctima del canvi climàtic Reportatge: El concepte de maduresa analitzat des de diverses

disciplines El Barcelona Knowledge Campus, millor campus d’excel·lència internacional

«A la universitat no s’hauria d’estar preocupat per adquirir un títol sinó pel desig d’aprendre»

EDITORIAL 3

l’activitat i l’actualitat de la nostra Universitat, de la tasca de tots; és també la nostra trajectòria, la suma de les aportacions de moltes persones i del compromís amb un model que ha anat creixent i con-solidant-se fent costat a la societat que l’acull amb la recerca i el pensament crític, amb la transferència i el compromís. Aquesta és la nostra força.

En el número que teniu a les mans trobareu una interessant entre-vista a Miquel Siguan, i un reportatge sobre l’aigua, un dels recursos més diferencials i preuats del nostre planeta. També podreu aprofun-dir en el concepte de maduresa des de diversos vessants i assaben-tar-vos de com la UB ha arribat a la primera pàgina de l’actualitat aquest darrer trimestre a través dels rànquings, el campus d’excel·lèn-cia internacional i altres premis i distincions, i tenir notícies dels recents canvis en l’equip rectoral, que de ben segur tindran un efec-te positiu. Es tracta, doncs, d’una reestructuració que es fonamenta essencialment en dues premisses: compromís i tenacitat, dues virtuts que voldríem imitar de Jordi Solé Tura, que ens ha deixat recentment.

Des del treball com a camí de transformació i avenç de la societat, i agraint la feina feta, encoratjo tota la comunitat universitària a seguir responsablement per la senda de l’avenç i de la millora, un camí que la nostra història i qualitat mai no ha deixat que abandonem, un propòsit i un compromís que renovem des de l’equip rectoral amb el nou any.

Finalment, vull aprofitar per desitjar des de la Universitat de Bar-celona un molt bon any 2010.

Dídac RamírezRector

Editorial

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès en paper ecològic

Estrenem un nou any, una nova dècada, i ho fem carregats d’energia per tirar endavant un programa que suma molts pro-jectes. Tot això, amb la voluntat de continuar caminant des de la Universitat que tenim —de la qual, malgrat les dificultats, es tem profundament orgullo-sos— cap a la Universitat que volem, encara millor.

També volem recollir i difon-dre totes les iniciatives de tots i cadascun dels nostres docents, investigadors, alumnat i perso-nal d’administració i serveis, els quals, dia a dia, fan la Universi-tat. Volem comunicar cada cop millor i, per això, estic especial-ment satisfet de la nostra revista La Universitat, que ja suma 50 números de vida. Us felicito i em felicito perquè hem consolidat un instrument que és el reflex de

la Universitat Revista de la Universitat de Barcelona

Consell Editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada pel Gabinet de Premsa. Direcció: Ester Colominas. Sotsdirecció: Núria Quintana. Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí, amb la col·laboració de Marga Becerra (UCC+i). Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad mi nistració: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu.

Amb la col·laboració de: Serveis de Comu ni cació del Parc Científic de Bar ce lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo ració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Tiratge: 17.000 exemplars. Dis tri bu ció: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

2010, nova dècada

4

Sumari 6 Entrevista: Miquel Siguan 12 Reportatge: L’aigua, víctima del canvi climàtic 16 Reportatge: Ja sóc prou gran... 20 Notícies: El Barcelona Knowledge Campus, millor

campus d’excel·lència internacional 22 Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera 24 Es crea el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) que s’ubicarà al PCB 32 Més avenços en la

seqüenciació de la leucèmia limfàtica crònica 44 Publicacions 46 Agenda 48 Som UB

Hauria pogut ser portada Josep Trueta

SUmARI

A propòsit de

L’eminent cirurgià Josep Trueta (1897-1977) va llicenciar-se en Medicina a la UB. Com a cap de servei de l’Hospital General True-ta va posar en pràctica durant la Guerra Civil espanyola un mèto-de de tractament de ferides i fractures de guerra, a partir del mètode definit pel nord-americà Winnet Orr. Des de l’any 1945 el ja famós mètode Trueta també és adoptat als Estats Units, que l’utilitzen a la guerra de Corea i, especialment, a la del Vietnam.

Josep Trueta va exiliar-se al final de gener de 1939 i el va aco-llir Anglaterra, on va ajudar a pre-parar els serveis d’urgència per a la imminent guerra europea. True-

ta va ser professor emèrit de cirurgia ortopèdica de la Univer-sitat d’Oxford i se’l va proposar dues vegades per al Premi Nobel. A més de la contribució a la medi-cina, no va oblidar la seva con-dició d’exiliat i va continuar rela-cionant-se amb intel·lectuals catalans. Amb L’esperit de Cata-lunya, escrit el 1945 en anglès, explica la contribució dels cata-lans a la història d’Europa.

Amb Josep Trueta podríem parlar dels avenços en medicina i com jutja l’evolució de la cirurgia fins als nostres dies. Però seria igualment interessant conèixer el seu testimoni com a personalitat que va viure la Guerra Civil i que va patir l’exili posterior. Fins i tot, de ben segur que Josep Trueta tindria interessants temes de conversa amb el personatge de portada d’aquest número, Miquel Siguan, que té entre les seves obres La guerra als vint anys, escrita poc després de la Guerra Civil. Hauria estat una experiència ben fructífera posar en comú la visió de tots dos sobre aquest conflicte i sobre la Catalu-nya del segle xx i la del futur.

Condol per la mort de Jordi Solé TuraJordi Solé Tura, pare de la Cons- titució i degà de la Facultat de Dret entre els anys 1985 i 1988, va morir el passat 4 de desem-bre. El Govern de Ca talunya ha atorgat la Medalla d’Or de la Generalitat a títol pòstum a aquest catedràtic i professor emèrit de la UB del qui el rector Dídac Ramírez va afirmar que «ens deixa una gran persona que va fer molt per la democrà-cia. Un home clau en la història de la Transició».

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir de Solé Tura que «va ser un gran defensor de la cultura d’Espanya, de totes les Espanyes». José Montilla, president de la Generalitat de Cata lunya, va elogiar Solé Tura amb aquestes paraules: «No era només un dels nostres. Era de tothom. La seva figura no és patrimoni de ningú, és de tots els demòcrates i catalanistes.

Aquesta és la seva grandesa». El catedràtic de Dret Constitucio-nal de la Universitat de Barcelo-na i futur president del Consell de Garanties Estatutàries Eliseo Aja afirmava, en un article pu -blicat el 6 de desembre al diari El País, que «com a professor transmetia tant d’entusiasme que avui som molts els profes-sors de Dret Constitucional i de Ciència Política que considerem que ens va influenciar i recla-mem el seu llegat».

Jordi Solé Tura (Mollet, 1930) es va llicenciar en Dret el 1958 a la UB, on el 1982 va esdevenir catedràtic de Dret Constitucio-nal. Conegut per la seva tasca política tant durant el franquis-me, al PSUC, com més tard al Partit Socialista, és un dels set «pares» de la Constitució. Va ser diputat en diverses legislatures, senador i ministre de Cultura de 1991 a 1993. Vivia apartat de la vida pública des del 2004, any

© A

rxiu

d’E

stud

is C

atal

ans

5

Sumari 6 Entrevista: Miquel Siguan 12 Reportatge: L’aigua, víctima del canvi climàtic 16 Reportatge: Ja sóc prou gran... 20 Notícies: El Barcelona Knowledge Campus, millor

campus d’excel·lència internacional 22 Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera 24 Es crea el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) que s’ubicarà al PCB 32 Més avenços en la

seqüenciació de la leucèmia limfàtica crònica 44 Publicacions 46 Agenda 48 Som UB

SUmARI

A propòsit de Una imatge

Nou web de la UB

La UB ha posat en funcionament un nou web per presentar millor a tota la societat la informació referent a la Universitat de Barcelona. A més d’estrenar disseny, els continguts s’han ordenat en tres grans apartats temàtics (Estudis i Docència, Recerca i Innovació i La Universitat), i tots els textos apareixen en tres idiomes: català, castellà i anglès. Així mateix, el nou web, que inclourà habitualment vídeos sobre diversos temes, està preparat per integrar noves eines tecnològiques que perme-tin la participació i la col·laboració dels usuaris, d’acord amb la filosofia 2.0. Un dels trets més importants del nou web és que serà accessible a tots els usuaris, també a les persones amb discapacitats visuals, auditi-ves, cognitives, motrius, etc. Concretament, el web tindrà el nivell d’ac-cessibilitat AA que estableix la Web Accessibility Initiative.

en què se li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer.

En una entrevista concedida a aquesta mateixa revista La Uni-versitat en el número 19 de març de 2002, a més de recordar la militància política durant la seva època d’estudiant universitari o alguns aspectes de la redacció

de la Constitució, afirmava: «A mi m’ha agradat molt ensenyar. Crec que els alumnes que he tin-gut s’ho van passar bé. M’impli-cava molt a les classes. No he fet una explicació només jurídica del dret, sinó que he explicat allò que passava en un determinat moment, la història…».

ENTREVISTA: mIqUEL SIgUAN6

Miquel Siguan:«Res és impossible»

Text:

Jordi Homs

Fotografies:

J. M. Rué

ENTREVISTA: mIqUEL SIgUAN 7

Vostè va néixer a l’antiga Vila de Gràcia en un any força reculat, el 1918. Quins records li van arribar del passat de l’an-tiga vila?Jo vaig néixer a Gràcia i fins als trenta anys hi vaig viure. En aquella època Gràcia era una vila que s’havia industrialitzat, que havia estat incorporada a Barcelona. Quan jo era petit encara hi havia fàbriques de teixits, de mane-ra que a les set sonaven les sirenes. Això ara ha canviat, ja no hi ha fàbriques. La gent vivia al barri, no viatjava tant. A l’estiu es preparava la festa major. El que sí que hi havia era mol-tes associacions i molta vida social. Tot això generava un treball intensíssim, voluntari, gra-tuït, en què participaven tant joves com vells o criatures. Al llarg de la meva vida he vist el desplegament dels instruments creats per la tècnica i com ens han fet canviar. L’element que defineix les societats tradicionals és el fet que la gent està en contacte només amb els qui viuen a prop. En canvi, ara, tothom està en contacte amb tothom, i ara les formes de relació són molt poc sòlides, i els més petits s’acostumen a veure totes les formes possibles de comportament.

Què estava predestinat a ser vostè en la vida? Quan i per què va decidir què volia ser de gran?El meu pare era mestre. Que jo hagués estat mestre ja li hauria servit, però que el fill arri-bés a la universitat…! Van fer un sacrifici gran. Jo vaig anar a parar a la Facultat de Lletres. La República estava portant a terme una gran renovació de l’ensenyament mitjà. El doctor Joaquim Xirau ens explicava que l’objectiu era que tothom tingués el batxillerat per crear ciutadans educats, lliures i cultes, i que, per tant, el nostre destí com a estudi-ants era ser professors o catedràtics d’insti-tut. I a mi ja m’anava bé.

Sense la guerra i el que va venir des-prés, vostè hauria estat un catedràtic d’institut?Exacte. Jo vaig fer la guerra en una compa-nyia d’anarquistes. Durant la guerra, de la meva Facultat, molts d’ells, molt marxistes i molt nacionalistes, que s’havien passat la vida renegant de l’exèrcit, van descobrir que per al que realment servien era per ser militars! El meu amic Santiago Pey, per exemple, va resultar un militar estupend! Al cap de pont de Balaguer manava un grup d’artilleria i va tenir una actuació destacadíssima. I d’altres, pobres, que només servien per a carn de canó, o bé miraven d’escapolir-se amb un destí a la rereguarda o a les oficines. Jo vaig ser un cas estrany perquè no vaig tenir incon-venient a anar a primera línia, però de militar, ben poc. No serveixo per manar ni perquè em manin. Em deien «el turista». Ho vaig explicar en un llibre, La guerra als vint anys, en l’últim capítol, en què parlo de la retirada, de com tot l’exèrcit del centre va desaparèixer només en una nit. Una cosa de la qual els historiadors han parlat més aviat poc.

La postguerra a Barcelona, per a un ex-combatent republicà, devia ser dura… Després de la guerra no quedava cap nucli de resistència. Tota la gent que podia liderar una resistència estava a l’exili i, a l’interior, amb viure cada dia n’hi havia prou. El país estava enfonsat en la misèria, i al món hi havia una guerra ferotge. Però als vint anys, les ganes de viure ho superen tot. En realitat va ser una època trista de supervivència. Creure que des del primer moment hi havia una oposició a Franco… Amb fer cua i poder menjar cada dia n’hi havia prou! Si en Franco hagués tingut tres dits de seny i en comptes de fer una política anticatalana hagués fet una cosa una mica més enraonada, no hau-

ria tingut l’oposició que va tenir. La repressió anticatalana va aconseguir que gent de dre-tes que havia fet la guerra amb ell, al cap d’uns quants anys, fos la primera a posar-s’hi en contra. I això els historiadors tampoc no ho han tingut gaire en compte…

Va acabar la carrera i se’n va anar a Londres a estudiar…Jo estava a l’ensenyament secundari, però me’n vaig atipar i vaig decidir que volia sor-tir fora. Allò era força complicat en aquella època. Primer vaig anar a passar alguns estius a França, vaig anar a veure el meu amic Heribert Barrera, que estava a Montpe-ller. Finalment vaig acabar tenint una beca per anar a Londres de la manera més sur-realista possible. Un Comitè d’Ajuda als Nens Republicans del Partit Laborista va liquidar els fons que li quedaven, i sobraven uns diners, amb què van decidir constituir dues beques perquè dos nois de Catalunya anessin a estudiar un any a Londres, i ens va tocar a l’Enric Jardí i a mi.

«Si Franco no hagués fet una política tan anticatalana, no hauria tingut l’oposició que va tenir»

Miquel Siguan (Barcelona, 1918)

Miquel Siguan (Barcelona, 1918) és un dels savis que té Catalunya. Un savi una mica desconegut, però amb una trajectòria vital, pro-fessional i acadèmica amplíssima i admirable. Ell somriu: «És el preu que he hagut de pagar per la meva independència», ens dei-xa anar, mig murri. No ho dubtem. Des del seu despatx particular, rodejat de llibres i records, aquest savi català ens confessa l’amor insubornable pel país i per la universitat, i alhora la voluntat d’ob-servar-los i discutir-ne les tares. Siguan, passats els noranta anys, ens lega una lliçó fonamental: la de la llibertat.

8 ENTREVISTA: mIqUEL SIgUAN

No va haver-hi cap oposició del Govern espanyol?No ho sabien. Jo vaig demanar permís per anar a Anglaterra, i vaig haver de fer mol-tes cues. Tot era molt gris i miserable. Cues i més cues. La idea de creure que la policia d’aquí era com la de l’Alemanya nazi, que ho tenien tot apuntat i ho sabien tot de tothom… aquí res de res. Aquí la repressió es va fer a partir de delacions, denúncies i venjances personals. Les fitxes de la policia feien riure.

Jo venia d’un país desfet i empobrit per una guerra civil i per una postguerra sota un règim dictatorial internacionalment aï llat. Quan vaig estar a Londres, l’any 1947, feia només dos anys que havia sortit d’una guerra terrible, i els rastres dels bombardeigs eren ben visibles i els ali-ments seguien racionats. Però a mi, Angla-terra em va sorprendre per altres raons. Jo, com molts catalans, havia après de petit i havia crescut amb la idea que París era el rovell de l’ou de la cultura i de l’art mundial. Però quan vaig posar els peus a Anglaterra, em vaig adonar que entrava en un món diferent.

Com que m’interessava la psicologia, vaig visitar l’Institut de Psicologia Aplicada i el Tavistock Institute, però finalment vaig tro-bar el que buscava a la London School of Economics, on la professora Raphael expli-cava les idees d’Elton Mayo, que a Harvard, i a partir d’uns experiments que es van fer en una fabrica de telèfons de la ITT prop de Chi-cago, havia desenvolupat una nova manera de plantejar la psicologia del treball, deixant de banda els tests i la psicotècnia, i centrant-se en el paper del grup i les seves relacions amb l’organització, és a dir, substituint la psi-cotècnia per la psicologia social del treball. El nou plantejament em va semblar l’ou de Colom i m’hi vaig sentir identificat del tot.

Per què va tornar, doncs? No el va sedu-ir la idea de poder fer una carrera aca-dèmica i científica a l’estranger? Aviat em vaig adonar que les possibilitats de trobar alguna feina a Anglaterra eren nul-les, de manera que vaig tornar a Barcelona amb les mans al cap, ja que havia marxat renunciant a la meva plaça a l’ensenyament mitjà. Durant uns mesos em vaig dedicar a

fer traduccions i em vaig conjurar per aca-bar la tesi que havia començat sobre místi-ca medieval: La psicología del amor en la mística del siglo xii. Ja tenia trenta anys! Em vaig haver d’espavilar. Vaig anar a Madrid perquè només allà es podia fer el doctorat, i perquè s’havia obert el Departament de Psicologia Experimental del Consell Supe-rior d’Investigacions Científiques (CSIC), i em van dir si m’hi volia quedar.

Mai va pesar el fet que vostè hagués combatut contra Franco i hagués anat a Anglaterra amb una beca d’ajut a la República?No. Qui ho portava, el doctor José Germain, havia fundat l’Institut Psicotècnic a Madrid. Germain se n’havia anat a Suïssa durant la guerra. Era de la «tercera Espanya», i en aquell departament ens van reunir gent molt diversa: en Mariano Yela, un madrileny molt castís, populatxero i republicà; José Luis Pinillos, que era basc i havia estat a la Divisi-ón Azul, i jo, català i combatent per la Repú-blica. Però en aquell temps procuràvem no parlar gaire de política… El que sí que teníem

Siguan ha publicat molt i sobre molts temes al llarg de la seva vida. Pel que fa al seu camp d’especialització, han estat àmplia-ment traduïts els seus llibres El bilingüismo en la educación i L’Europa de les llengües. Vet aquí alguns exemples:Del campo al suburbio (CSIC, 1959), amb aquest llibre Siguan va guanyar el Premi Nacional de Litera-tura, en la categoria d’assaig. Pioner en les investiga-cions en una Espanya que canviava a passes de gegant durant el desenvolupisme, la distribució nul·la va condemnar aquest llibre a la desaparició. Ara ens diu que si tornés a ser jove, tornaria a fer-ne un de semblant amb la nova immigració.

La guerra als vint anys (La Campana, 2002). Siguan ens narra la guerra com a turista, tal com els seus companys de batalló, anarquistes de pri-mera hora, el van batejar. La descripció del final de la guerra és una barreja d’esperpent, tragèdia i caos que ens apropa al que realment devia ser, lluny d’èpiques i ardors guerrers. Ara se n’acaba de publicar la traducció al japonès.

El projecte català (Aresta, 2009). El trajecte dels cent cinquanta anys del catalanisme narrats en primera persona per l’autor, protagonista i testi-moni de molts dels esdeveniments que han con-format la nostra història. Lluny d’academicismes i elucubracions teòriques, Siguan té la virtut d’as-senyalar amb el dit tot allò que grinyola.

ENTREVISTA: mIqUEL SIgUAN 9

era la il·lusió de modernitzar, perquè estava tot tan endarrerit…

Vostè introdueix a Espanya la psicologia del treball. Va costar que se’l prengues-sin seriosament?Els qui estàvem allà vam ser els que vam engegar l’ensenyament de psicologia a Espanya. Però érem absolutament ama-teurs. El departament funcionava de set a deu del vespre i t’havies de buscar la vida. Calia espavilar-se. Mentrestant, jo em vaig casar, i a Madrid van néixer els meus fills. Vaig començar en una fàbrica a fer exà-mens de selecció. Això em va permetre conèixer el fenomen de la immigració. Quan es va posar en marxa el Pla d’estabilització, Espanya va canviar com un mitjó. En aquell temps la sociologia empírica era pràctica-ment desconeguda, però a mi, que havia començat a col·laborar amb la Standard Electric posant en pràctica el que havia après a Londres, em va semblar que seria una bona cosa fer un estudi de camp sobre els immigrants i sobre com s’integraven a la vida en les ciutats. I així m’hi vaig llençar,

amb la sola ajuda d’una assistenta social, a descriure la vida d’un centenar de famílies emigrades d’Andalusia a Madrid. Vaig escriure Del campo al suburbio (1960), que va guanyar el Premi Nacional de Literatura, però, atès que el va imprimir el CSIC, no va arribar a les llibreres i poca gent el va llegir. Tot i així la idea era bona i si tornés a ser jove m’agradaria repetir avui l’experiència amb un centenar de famílies arribades de l’estranger i instal·lades a Catalunya.

Després vaig passar a impartir cursets sobre aquestes qüestions i sobre com organitzar la direcció de personal i a escriure sobre aquests temes. I ho vaig fer uns anys en què com a resultat del ràpid desenvolupament industrial aquests temes es van posar de moda i hi havia una gran demanda.

Però això es va acabar de cop quan vaig guanyar la plaça de catedràtic a la UB acce-dint a la universitat i volent desenvolupar la psicologia. Tot allò de fer psicologia per a empreses no era un tema que als estudiants els inspirés simpatia… Vaig veure que havia de triar un altre camp d’activitat.

I per què als estudiants no els abellia?Perquè els semblava que era posar la psi-cologia al servei del capitalisme. Punt (riu). No vaig tenir cap dubte que havia de canviar. Em vaig dedicar primer a l’estudi dels orígens del llenguatge en el nen i després a tota mena de qüestions relacionades amb el llenguatge.

A principi dels seixanta torna a Barcelona, organitza l’ensenyament de Psicologia i en crea la Facultat. El psicòleg ha passat de ser un professional emergent a caure en una certa banalització…Hi havia un temps en què la psicologia i la psi-coanàlisi tenien molt predicament. Tot això era una cosa esotèrica, d’estar a l’última, i el que ha acabat passant és que la psicologia s’ha con-vertit en una professió. La gran preocupació que vaig tenir sempre és que va tenir tant d’èxit que jo deia: «Tants psicòlegs què faran?». Ens hem ficat en un camí que no porta enlloc. Cent psicòlegs a l’any Catalunya els pot absorbir, però mil…! I cada universitat vol tenir la seva titulació… en fi. Doncs mira, sí. Tots treballen. Avui anar a veure el psicòleg és la cosa més normal. Si fins i tot els tanatoris en tenen un!

ENTREVISTA: mIqUEL SIgUAN10

Però tots estan en una franja de treball que és aquesta. Allò que vostè va iniciar amb Del campo al suburbio, de la psico-logia social…No, no, això és una altra història. El que ha acabat quallant ha estat el psicòleg individual, al tanatori, a la presó… a tot arreu posem un psicòleg. Una altra cosa és l’estudi per enten-dre el comportament social humà. Hi ha hagut un moment per a la sociologia en aquest tema, però ara, sociòlegs importants, una escola de sociologia… de veritat que no hi és. L’afició i el creixement de la sociologia van anar de la mà del marxisme, però el marxisme la matava, la sociologia. Eren tan dogmàtics! Ho havies d’in-terpretar tot en termes de lluita de classes! Ara, el que ha quedat és l’afició a les enquestes, sobretot electorals, amb algunes empreses radicades a Madrid, que són serioses, però una escola important no hi és.

Va haver de vèncer alguna reticència per crear una facultat de Psicologia a la UB?Quan jo vaig arribar aquí, les coses van començar a canviar ràpidament i sovint de manera surrealista. Va començar l’oposició al carrer, sobretot a la universitat. Però a part

d’això, aquells van ser els anys de la guerra del Vietnam, del moviment hippy, del Maig francès, de la Primavera de Praga, i de l’arri-bada de la píndola anticonceptiva, que va ser una revolució inimaginable. Ningú no va posar-hi dificultats, tothom feia el que li dona-va la gana. El que no hi havia eren mitjans, te’ls havies d’inventar, tot era voluntari i tirar pel dret. Però, certament, si sabies el que voli-es, podies aconseguir-ho, a diferència d’ara.

Jo vaig fer dues coses: posar en marxa com deia la llicenciatura de Psicologia, que de no existir en poc temps es va convertir en facul-tat, i la segona, fer-me càrrec de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), acabat de crear, per encàrrec del rector Estapé. I al cap de poc ens va caure haver de catalanitzar tots els mes-tres, ja que amb l’arribada de l’autonomia, tots els professors havien de ser capaços d’impartir la matèria en català, i una gran majoria no ho eren. Vaig muntar el seminari de Sitges sobre bilingüisme i educació, que va ser germinal. Les primeres idees sobre immersió lingüística, que venien del Canadà, les vam donar allà. El siste-ma públic d’ensenyament no estava en condi-cions d’aplicar la immersió. No va ser una idea del govern Pujol. Els primers assaigs d’immersió

es van fer en suburbis, empesos i amb el suport d’associacions de pares i associacions de veïns i, en últim terme, per gent del PSUC. La gran diferència entre aquesta empenta catalanitza-dora en temps de Franco i la d’abans de la guerra, és que a la d’abans la classe obrera, la CNT i la FAI i, per tant, els obrers que venien de Múrcia, eren rodonament anticatalanistes i, en canvi, durant el desenvolupisme, els immi-grants que venien d’Andalusia, Comissions Obreres, el Partit Socialista —menys—, i sobre-tot el PSUC, van jugar la carta catalana.

Així doncs, la seva tasca al capdavant de l’ICE va ser cabdal per normalitzar el català a l’ensenyament…Hi havia dues posicions dins el moviment dels mestres. La dels socialistes, que repre-sentava la Marta Mata, que preconitzaven un ensenyament separat per llengües maternes —catalana i castellana— i anar confluint pro-gressivament, que era també el que feia l’Es-cola Aula d’en Pere Ribera. I l’altra era la de l’escola catalana, la del Secretariat d’Educa-ció d’Òmnium Cultural, que sostenia que l’ensenyament havia de ser en català per a tots els nens des del començament.

«Els primers assaigs d’immersió lingüística es van fer en suburbis, amb el suport d’associacions de pares i de veïns»

ENTREVISTA: mIqUEL SIgUAN 11

La universitat actualment viu un mo-ment ben difícil…La universitat com a institució va néixer a l’edat mitjana, a final del segle xii centrada en la teologia i la filosofia. Servia per preparar els quadres superiors de l’Església i de les administracions públiques naixents al servei dels monarques. L’invent, però, els va petar als dits perquè la filosofia va crear incrè-duls… Al llarg de l’edat moderna va conèixer una llarga decadència —la il·lustració ban-deja la universitat—, de la qual va sorgir al segle xix, coincidint amb la plenitud dels estats nacionals i la consolidació d’una bur-gesia il·lustrada, el que es coneix com a Uni-versitat Humboldt, del nom del rector que va renovar la Universitat de Berlín. L’ingrés a la universitat es produïa després d’una llarga preparació —el batxillerat—, que oferia una base cultural molt àmplia. Era el lloc de la recerca científica per excel·lència, tant en ciències de la natura com en ciències huma-nes, i les dues funcions, ensenyament i docència, estaven estretament unides. La universitat actual té una base social més àmplia, i bàsicament ofereix preparacions professionals especialitzades de nivell alt i

mitjà. Es considera que l’especialització, com més aviat millor, és la clau de l’èxit. És també un lloc privilegiat de recerca, però no l’únic; sovint és una recerca estretament lli-gada als seus condicionaments o als seus resultats econòmics, i el que és potser la característica més important de la universitat actual: la tendència a dissociar docència i recerca. El docent és cada vegada més un tècnic en ensenyament, i l’investigador veu com una pèrdua de temps el que ha de dedi-car a l’ensenyament. Aquesta deriva actual de la universitat no m’agrada gens. I a vega-des penso que caldria donar-li un altre nom i reservar el d’universitat per a una universitat de la gent gran, on els assistents no esti-guessin preocupats per adquirir un títol pro-fessional especialitzat, sinó que hi acudissin motivats exclusivament pel desig d’aprendre.

El seu darrer llibre, El projecte català, és un recorregut pels més de cent anys de catalanisme a través de la seva vida. S’aventuraria a albirar-nos-en el futur?El que ha passat, històricament, no és casua-litat. Tant Catalunya com Espanya són, amb-dós, molt tossuts. Que Catalunya té una per-

sonalitat pròpia és més que evident, però també ho és que ara no és un moment propici per convertir aquestes singularitats en estats. Estem en una època de gran blocs; per tant, només podríem esdevenir un estat si la UE ens acceptés, però això, ara com ara, ho veig verd.

El perill és que ens quedem fent volar coloms, ja que fa segle i mig que no fem altra cosa. Els espanyols no han estat capaços d’adonar-se que l’España una no funciona. Han estat incapaços de construir una orga-nització política federal, els perifèrics —bas-cos, catalans i gallecs— no tenim prou força per aconseguir-ho, i a sobre, entre nosaltres som massa diferents. Aquest federalisme només tindria possibilitats d’èxit si s’hi afegís Andalusia, que té prou condicions per esde-venir nació, però té un problema: el seu pas-sat és musulmà, i això costa, o senzillament és inassumible de reivindicar.

Per tant, ens trobem en un moment en què el discurs català i espanyol està encallat, i només si es produeixen canvis imprevisibles hi haurà una possibilitat de canvi real. Jo, quan tenia 15 anys, no podia pensar que cinc anys després estaria combatent en una guerra civil i, en canvi, així va ser. Res és impossible.

REpORTATgE: L’AIgUA, VíCTImA DEL CANVI CLImàTIC12

ment del nivell mitjà del mar. Consegüentment, aquests can-vis han provocat i provocaran modificacions en el cicle i els sistemes hidrològics. De l’infor-me El cambio climático y el agua (2008) dut a terme pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), en relació amb les precipitaci-ons, es desprèn que al segle xx van augmentar en latituds altes septentrionals mentre que s’han detectat disminucions notables en la franja 10º S - 30º N. Així mateix, s’ha observat un aug-ment dels episodis de precipita-ció intensa, fins i tot en zones on la quantitat de precipitació ha disminuït. En relació amb la neu, se n’ha evidenciat la variació dels fluxos. D’una banda, en molts llocs la precipitació en for-ma de neu ha passat a ser en forma de pluja i, de l’altra, l’èpo-ca de desgel s’ha avançat.

A grans trets, doncs, el can-vi de pauta del cicle hidrològic serà la tònica dominant en el

futur. De fet, el desplaçament temporal dels fenòmens ja s’ha pogut constatar mitjançant alguns bioindicadors. Per exem-ple, en un estudi dut a terme per l’investigador Josep Pañuelas, del Centre de Recerca Ecològi-ca i Aplicacions Forestals, es constata que les fulles d’alguns arbres de fulla caduca resten més temps als arbres. Tanma-teix, aquests canvis varien a escala local segons la zona geo-gràfica. Així, doncs, en termes generals, que la cota de neu augmenti progressivament no vol dir que no es puguin donar onades de fred.

El 2007 Catalunya va viure un episodi de sequera que va fer replantejar tot un seguit de qüestions al voltant de l’aigua: l’abastament, la qualitat, les res-triccions, etc. En aquest sentit, tot i les prediccions que s’han fet sobre el canvi climàtic en aquesta àrea, encara no hi ha dades que permetin relacionar aquests dos fets. Segons Mar-

tin-Vide es poden establir tres tipus de sequera: una de meteo-rològica, que afectaria la pluja principalment; una altra d’hídri-ca, que es refereix als cabals dels rius i l’estat dels embassa-ments, i, finalment, una sequera edàfica o agrícola, que seria l’ai-gua existent al sòl. En el nostre territori, anualment patim una sequera estival del tipus meteo-rològic, i que no sempre afecta els recursos hídrics, ja que els embassaments poden haver acumulat reserves en les estaci-ons anteriors. Aquest tipus de sequera és intrínseca al nostre clima i, per tant, els nostres eco-sistemes estan preparats per adaptar-s’hi. Una de les previsi-ons que fan els experts és que en el futur augmentaran els fenò-mens hidrològics extrems amb sequeres de més llarga durada i riuades de més intensitat.

En general, segons l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua (ACA), en el cas de Catalunya la capa-citat de servei de l’aigua es pot

L’aigua,Text:

Bibiana Bonmatí

El cicle de l’aigua en canviEn el nou marc acceptat per la comunitat científica de l’escalfa-ment global, l’aigua esdevindrà un dels recursos clau d’aquest canvi climàtic. El nou escenari portarà a una variació del règim de plu-ges, sequeres, desglaç, etc., arreu del planeta de diferent manera.Se gons Javier Martín-Vide, cate-dràtic del Departament de Geo-grafia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la UB, «a escala glo-bal els models prediuen que —ja que l’escalfament provocarà més evaporació— plourà més de mit-jana. Però, pel contrari, en algunes zones, com ara la Mediterrània, es preveu que hi plogui menys».

A banda de l’augment cons-tant de la temperatura de l’aire i dels oceans, també s’ha obser-vat un augment pel que fa a la fusió de la neu i del gel i un aug-

víctima del canvi climàtic

REpORTATgE: L’AIgUA, VíCTImA DEL CANVI CLImàTIC 13

arribar a reduir fins a un 15 % al final d’aquest segle. Tot i aquestes previsions, fins ara no s’ha detectat una tendència significativa de disminució de la precipitació general i tzada, segons un estudi dut a terme per M. Carme Llasat, professo-ra del Departament d’Astrono-mia i Meteorologia de la UB. Aquest fet, però, no ens pot fer oblidar l’advertència que recull la Convenció de Kyoto de 1992 en relació amb el canvi climàtic sobre el fet que «on existeixi un risc o un dany greu o irreversi-ble, la falta d’una completa seguretat científica no ha de justificar un ajornament de l’ac-ció». Cal treballar tenint en compte la previsió d’una dismi-nució dels recursos hídrics.

Nous models per a l’aiguaMolts països, principalment els desenvolupats, ja han començat a integrar els possibles efectes del canvi climàtic en les pràcti-

ques de gestió del recurs, per la qual cosa cal disposar d’una legislació que tingui en compte aquest fet. Segons M. Jesús Montoro, catedràtica de Dret Administratiu de la UB i directora de l’Institut de l’Aigua de la UB, «el tema del canvi climàtic no és abordable sense l’aigua»; per contra, en la nostra legislació actual del canvi climàtic no es té en compte el tema de l’aigua, ni tan sols de manera connexa.

El problema del dret en el cas del canvi climàtic és que aquesta regulació es complica perquè és un fenomen global en què la repercussió del que s’es-tà fent en un país veí recau en el país fronterer. Així doncs, la millor manera de plantejar el problema del canvi climàtic és abordar-lo des de l’àmbit inter-nacional. Això és el que s’ha anat fent des de Kyoto (1992) fins a la darrera cimera interna-cional a Copenhaguen (2009), amb més èxit o menys. Fins ara, però, aquestes trobades interna-

cionals s’han centrat en la mitiga-ció del problema treballant sobre les emissions de diòxid de car-boni i en la gestió de residus, però la realitat del canvi climàtic va més enllà i requeriria un trac-tament més global en què l’aigua esdevingués un element clau.

D’altra banda, el canvi climà-tic afecta molts àmbits de la vida social i, per tant, s’aborda des de totes les especialitats del dret i, principalment, en el dret medi-ambiental, que inclou els resi-dus, la protecció de la natura, etc. Tot i que qualsevol qüestió mediambiental està relacionada amb l’aigua, la regulació sobre aquest tema en moltes ocasions està d’esquena a la legislació ambiental. Ara s’està comen-çant a tenir en compte l’aigua com un sector clau del medi ambient però, com comenta Montoro, «en l’actualitat no es troba dins el dret ambiental cap norma que digui que l’aigua disciplina la resta de sectors. Quan això hauria de ser així».

La raó que addueix és, d’una banda, que en el nostre país l’ai-gua és un bé escàs i, de l’altra, perquè la major imbricació amb el canvi climàtic és l’aigua.

Els plans hidrològics del futur, una de les grans fonts de conflic-te polític, hauran de preveure dife-rents sistemes que tinguin en compte l’alta variabilitat del cicle de l’aigua que, ja sigui per excés (per exemple, als països del nord d’Europa) o per defecte (a la Península), requerirà un augment de les transferències d’aigua.

«La font o el principi de totes les coses és l’aigua.» Aquesta màxi-ma la va proposar el filòsof Tales de milet (624 aC-548 aC) fa prop de 2.700 anys. milet va saber entreveure en aquest element la base de la vida. L’aigua ha estat i és imprescindible per a la nostra vida, sovint és font de conflicte i, evidentment, requereix estar regu-lada per assegurar-ne una bona gestió. D’altra banda, al segle xx ja s’ha constatat el fenomen del canvi climàtic i les dades analit-zades han confirmat un augment de la temperatura mitjana del planeta que continuarà en el futur. Aquest nou escenari reper-cutirà, sens dubte, en la distribu-ció de l’aigua, ja que incideix indirectament en el seu cicle.

La millor manera de plantejar el problema del canvi climàtic és abordar-lo des de l’àmbit internacional

© S

olid

arita

t UB

REpORTATgE: L’AIgUA, VíCTImA DEL CANVI CLImàTIC14

Sequeres als Estats Units i al sud de Canadà

Enfonsaments i moviments de terra a la Ciutat de Mèxic

Subministrament d’aigua afectat per la disminució de les

glaceres andines

Danys als ecosis temes riberencs derivats de la protecció enfront

de les crescudes del riu Elba

Subministrament d’aigua agrícola

afectat per la prolongació de la temporada seca

a Berlín

Disminució de la superfície del llac

Txad

Problemes de salut causats per arsènic i fluorurs en aigües

subterrànies de l’Índia

Inundacions desastroses a Bangla Desh

(més d’un 70 % del país inundat el

1993)

El riu Huanghe va quedar sec

temporalment a causa de la

disminució de les precipitacions

i del reg

Danys als ecosistemes aquàtics deguts a la

disminució dels cabals i a la creixent salinitat de la conca

del riu Murray-Darling

Reducció del subministrament de l’aigua per erosió i sedimentació als

embassaments del nord-est de Brasil

Exemples de vulnerabilitat actual dels recursos d’aigua dolça i de la seva gestió. Font: Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC).

Recentment s’ha començat a legislar tenint en compte l’ai-gua. Per exemple, s’han definit les zones inundables per con-trolar l’urbanisme. Per als plans parcials, actualment cal que l’autoritat de l’aigua emeti un informe encara que no sigui vin-culant. Tot i això, s’han arribat a edificar urbanitzacions sense

l’aigua garantida. En qualsevol cas, segons planteja Montoro, «caldria un pla ambiental que collís tots els plans actuals».

Aigua al mónTot i que l’accés a l’aigua no està reconegut com a dret humà explícitament, «s’està par-lant d’incloure’l com un dret uni-

versal», comenta Montoro, però s’ha de tenir en compte «que quan es creen els drets s’han de crear les eines per poder-los integrar i implementar, i això és un problema per al cas de l’ai-gua». Tot i així, el 2002, el Comi-tè de Nacions Unides de Drets Econòmics, Socials i Culturals va afirmar que l’accés a quantitats

suficients per a l’ús personal i domèstic era un dret humà fona-mental de totes les persones.

Un dels indicadors més ha -bituals sobre l’aigua és l’estrès hídric. Es considera que es pateix d’estrès hídric quan la disponibilitat d’aigua per habi-tant és menor a 1.700 m3/any. Segons l’informe sobre desen-

Indicador d’estrès hídric (quocient entre l’extracció i la disponibilitat d’aigua)

sense baix mitjà alt molt alt

© S

olid

arita

t UB

© M

arta

Cas

ella

s

REpORTATgE: L’AIgUA, VíCTImA DEL CANVI CLImàTIC 15

Segons l’ONU, les infraestructures de l’aigua seran una de les claus per poder afrontar una variabilitat climàtica en augment

reaccionat fent augmentar l’ofer-ta mitjançant diferents sistemes com ara el desviament dels rius a gran escala, com s’ha fet a la Xina o a l’Índia.

Segons l’ONU, les infraes-tructures de l’aigua seran una de les claus per poder afrontar una variabilitat climàtica en augment. Tot i així, la capacitat d’emmagat-zemament d’aigua varia molt d’un país a un altre. Per exemple, men-tre que els Estats Units tenen una capacitat d’emmagatzemar prop de 6.000 metres cúbics per per-sona, a Etiòpia només s’arriba a 43 metres cúbics.

Arreu del món hi ha conques hidrogràfiques que abasten fins a 19 països, com és el cas del Danubi. D’altres els comparteixen diferents països, com és el cas del riu Congo (13), el Nil (10) i el Níger (11) o l’Amazones (9). El fet de compartir aquest recurs entre diferents països pot ser sovint motiu de conflicte, però també comporta una clara necessitat de cooperació entre ells. Alguns exemples, tal com s’exposa en el llibre La qüestió de l’aigua (Fun-dació Solidaritat UB, 2009), són els següents. En el cas d’Àfrica, la major part de les guerres d’aquest continent s’han donat

volupament humà publicat per Nacions Unides el 2006, l’estrès d’aigua està augmentant. Con-cretament, 700 milions de per-sones de 43 països viuen per sota del llindar d’estrès hídric.

En termes generals, els paï-sos desenvolupats utilitzen apro-ximadament un 40 % de l’aigua per a l’agricultura, un 20 % per a l’ús domèstic i el 40 % restant per a la indústria. En el cas dels països en desenvolupament, les proporcions canvien dràstica-ment i es distribueixen de la manera següent: un 80 % d’ús per a l’agricultura, un 10 % per a usos domèstics i l’altre 10 % per a la indústria. L’augment de la població i el creixement industri-al farà augmentar la demanda en el futur. Davant d’aquestes expectatives, els governs han

Institut de l’Aigua de la UBL’Institut de l’Aigua de la UB és una estructura transver-sal de l’organització de la recerca en temes relacio-nats amb l’aigua, la gestió, els usos i la qualitat d’aquest bé comú. Es va crear l’any 2003 i el formen més de 130 investigadors integrats en diferents grups de recerca de nou facultats de la UB: Dret, Química, Geografia i Història, Biologia, Geologia, Farmàcia, Física i Economia i Empresa, i té com a objec-tius principals promoure la recerca interdisciplinària, facilitar la transferència de coneixement i potenciar la col·laboració entre la Uni-versitat i les empreses en activitats de recerca, desen-volupament i innovació tecnològica (R+D+i). Els pro-jectes de recerca interdisci-plinaris que es duran a terme des de l’Institut els propers dos anys són la gestió d’ai-gües superficials, l’aprofita-ment de recursos hídrics no convencionals i la modelitza-ció de sistemes aqüífers.

Amb la finalitat de difon-dre entre la societat i les administracions els resultats de la recerca, l’Institut de l’Aigua organitza simposis anuals, cursos d’especialit-zació i actualització profes-sional, jornades científiques i imparteix el màster oficial d’Aigua. Anàlisi Interdiscipli-nària i Gestió Sostenible.

entre països de la conca del Nil. Tot i això, des del 1992 existeix un Consell de Ministres d’Afers de l’Aigua per treballar cooperativa-ment en la conca.

A Àsia, la conca del riu Mekong afecta una superfície de prop de 800.000 km2 de sis paï-sos que, al llarg de la història, han estat enfrontats en moltes ocasions. Per exemple, en la II Guerra Mundial, Tailàndia estava del bàndol del Japó, i Laos, Viet-nam i Cambotja en el contrari. Tot i així, la cooperació en la gestió de la conca s’ha mantin-gut i en l’actualitat existeix la Comissió del Riu Mekong, que treballa per al desenvolupament sostenible de les regions.

Els experts de l’IPCC, a ban-da de fer un diagnòstic de les evidències actuals del canvi de clima, treballen amb diferents escenaris de futur per intentar preveure quina és la tendència del canvi i proposen mesures d’adaptació a aquests canvis. El canvi climàtic és en qualsevol cas una realitat que ara per ara no es pot aturar, encara que sí mitigar, i, per tant, cal adaptar-s’hi principalment tenint en compte aquest fenomen en la gestió dels recursos hídrics.

© M

arta

Cas

ella

s

REpORTATgE: JA SóC pROU gRAN!16

El concepte de maduresa planteja tot de qüestions

complexes en diversos àmbits

Ja sóc prou gran...

Una noia de quinze anys pot haver d’afrontar una decisió tan important com ara tirar endavant un embaràs i ser mare en una edat en què probablement enca-ra rep la «paga» mensual dels pares per sortir amb els amics. Aquesta jove, que no pot treba-llar ni anar a votar, en canvi, sí que pot casar-se si ho desitja amb el pare de la criatura o fins i tot fer testament a favor del seu futur fill, que encara no ha nas-cut. Actualment, l’adolescència és una edat plena de paradoxes com aquestes, durant la qual «s’observa fàcilment com els diferents processos de madura-ció cristal·litzen», segons el ca -tedràtic de Personalitat, Avalua-ció i Tractaments Psicològics de

la UB Antonio Andrés Pueyo. Ara bé, la maduresa no és una qüestió únicament relacionada amb la franja d’edat: el grup social i la família en què es viu, i també les característiques de cada persona, són factors per arribar més tard o més d’hora al que anomenem maduresa. Es tracta d’un tema complex que ineludiblement tots hem d’afron-tar en algun moment com a indi-vidus i com a societat que es responsabilitza dels seus mem-bres més joves.

Ni tan sols es pot parlar d’un únic concepte de maduresa. En psicologia, Antonio Andrés Pueyo n’esmenta tres tipus. La intel·lectual o cognitiva arriba «d’hora, als 14 o 15 anys» i fa

Text:

Núria QuintanaPatrícia LainzJordi HomsRosa Martínez

Fotos:

Marta Casellas

referència a la manera de pen-sar i d’analitzar els problemes. Després vindria l’emocional, que és més lenta i «té a veure amb estats com ara el descontrol o l’equilibri emocional». Finalment, hi hauria la maduresa relaciona-da amb els valors, les creences, les motivacions. Aquest tipus de maduresa, que s’anomena psi-cosocial, pot trigar a assolir-se fins quatre o cinc anys més tard que la maduresa intel·lectual. Un exemple d’aquest desfasa-ment entre els diferents tipus de maduresa serien els embaras-sos en adolescents que tenen, i comprenen, tota la informació necessària però que «es deixen portar» a l’hora de tenir relacions sexuals.

REpORTATgE: JA SóC pROU gRAN! 17

En tot cas, sembla difícil establir la maduresa únicament seg ons l’edat. «Un psicòleg té com a referència l’edat cronolò-gica, però fa molts anys que s’utilitza el concepte d’edat mental, que és una mena de valoració de com s’assembla una persona determinada al seu grup de referència per edat». És a dir, si un nen de nou anys soluciona un problema que en promig resolen nens de dot-ze diem que té una edat mental de dotze, i a la inversa. Antonio Andrés Pueyo explica com «des de l’àmbit mèdic, educatiu o jurídic es fan preguntes que no es poden contestar amb una norma precisa per a tothom. Una persona de setze anys pot

prendre determinades decisions sense els pares? La resposta és que depèn de qui». En la madu-resa hi intervenen múltiples fac-tors, com ara el sexe (la dona és molt més precoç pel que fa a la maduresa, sobretot la psicoso-cial) o les experiències que viu cada persona.

Aquesta relació equívoca entre maduresa psicològica i edat es trasllada a l’àmbit jurídic a l’hora de legislar a partir de quin moment les persones po -den emprendre determinades actuacions. «Hi ha molta confu-sió», afirma el professor de Dret Civil de la UB Carlos Villagrasa. Aquest jurista explica que hi ha tres edats clau a l’hora d’establir la maduresa segons la legisla-ció. Primer serien els 14 anys, en què, per exemple, es pot con-traure matrimoni amb dispensa judicial encara que s’hi oposin els pares; es pot atorgar testament davant notari, o bé, segons el principi d’audiència, el menor pot opinar davant un tribunal sobre els temes que l’afectin (mentre que en edats anteriors es tracta d’una qüestió facultativa que decideix el jutge). L’altra edat clau serien els 16 anys. És l’anomena-da edat laboral (en què ja es pot treballar) i també és, per exem-ple, l’edat en què un jove pot emancipar-se, i l’edat a partir de la qual una jove pot decidir per

Fa molts anys que s’utiliza el concepte d’edat mental

Què vol dir ser madur?El concepte de maduresa és una manera històrica de per-cebre persones, habitual-ment definides per trets de caràcter generalitzats en ter-mes d’edat, de capacitat de judici i de formes de com-portament moral. Totes les cultures reconeixen el fet de l’edat física dels individus, i acostumen a establir-la com a factor de classificació, fun-cional en termes d’activitat econòmica i continguts de rol i estatus.

La idea de persona madura té continguts diver-sos, però n’hi ha un de fona-mental, el de la catàlisi, que resulta de la combinació del bon judici amb aquella for-ma física que, arribada a la consciència de la superioritat del coneixement sobre l’im-

Claudi Esteva-Fabregat, catedràtic emèrit del Departament d’Antropologia Cultural de la UB:

«El criteri de maduresa és relatiu a les expectatives i als valors que cultiva cada cultura en els seus individus»

continua a la pàgina 18

puls de la fortalesa muscular, estableix la prioritat del pensa-ment moral sobre la del pen-sament pràctic. D’altra banda, la idea de maduresa se’ns presenta com un procés que sol tenir origen en la socialit-zació i l’educació dels indivi-dus, en especial, quan adver-tim que en la nostra cultura comencen a oferir-nos solide-sa de judici a partir dels 40 anys. Altrament, el concepte de maduresa és també un fet biològic, que resulta de l’en-trada individual a una edat en què el procés biogràfic de cada persona normal es con-sidera específic d’un canvi, sovint subtil, que roman re -gistrat per les persones que ens envolten o comenten res-pecte de la nostra presen-tació corporal i de la mena

REpORTATgE: JA SóC pROU gRAN!18

d’intel·ligència que se’ns estigui reconeixent.

Parlem de maduresa segons com cada cultura estableix els ritmes de realització social que corresponen a cada individu en el si de la seva comunitat. Per això, el criteri de maduresa és relatiu a les expectatives i als valors que cultiva cada cultura en els seus individus.

Parlem, doncs, d’un sentit de maduresa específic de cada cultura, i malgrat que hi ha determinades coincidències en el tractament del concepte a Occident, sembla evident que no es pot generalitzar, sobretot si partim del supòsit que tot el món històric i actual, o visible, no és occidental pel que fa a tradicions i cultura.

Quins són els ritus de pas per accedir-hi? Hi ha una diferèn-cia per gènere?En el si de les societats humanes és freqüent que hi hagi acompa-

nyaments de formes rituals rela-cionades amb la idea de madu-resa. Les noies, quan arriben a tenir l’experiència de la primera menstruació, són ja proclius a poder tenir fills. En aquest grup, molt sovint s’observen actituds relacionades amb idees de pre-cocitat sexual i projeccions d’in-dependència personal deriva-des de l’associació que fan de la maduresa i la maternitat. Aques-ta vinculació ritual de l’edat amb la idea de maduresa fa esment a situacions internes dintre dels grups d’edat, que resulta de con- siderar que la maduresa és inhe-rent als ritus de pas. Els ritus de pas poden ser molt subtils, en especial quan l’administració es converteix en una decisió perso-nal, que fàcilment pot convertir-se en un ritus de presentació pública de la imatge que modifi-ca la percepció que s’ha fet d’un individu.

No cal dir que els pobles que viuen pràcticament en estat d’identificació i de dependència

dels recursos de la naturalesa acostumen a produir ritus social-ment molt convinguts. Alguns estan relacionats amb la vida econòmica, com ara el tracta-ment ritual de la cacera i la iden-tificació d’aquesta amb animals especials. Així, per exemple, els indis de les praderes d’Amèrica del Nord tenien rituals associats a l’entrada dels joves en els grups guerrers. Eren rituals sum-mament agressius, com ara autoagressions al cos, proves d’estoïcisme i dejuni o abstenció total de sexualitat.

Observem la tendència a reduir la immobilitat dels ritus quan la mobilitat tecnològica introdueix igualtats socials entre gèneres. Si els ritus són una fun-ció de la cultura, els canvis que es produeixen també afecten tot el ritual social. Per aquesta raó, no és fàcil definir els efectes immediats dels canvis socials quan la cultura es modifica en les rutines i els costums dels individus. Si més no, és també

Anatomia i maduresa: el cos ens delataPodem conèixer l’edat d’un indi-vidu a través dels ossos? Tenim més de 200 ossos al cos. El tei-xit ossi, com la resta de teixits biològics, està en procés de creixement i d’evolució cons-tant, des de l’etapa intrauterina fins a l’edat adulta. La major part dels ossos es formen a partir de suports cartilaginosos, i en aquest procés de madura-ció participen factors genètics, hormonals, nutricionals, ambi-entals, socials i, fins i tot, cultu-rals i antropològics. «El cos humà és una realitat altament complexa. L’os, a més, és una estructura viva, canviant, no estable, i cal situar-la en un con-text cronobiològic», comenta el professor Celestino Barastegui del Departament de Patologia i

dels estudis anatòmics. Aquest progrés tecnològic no es tradu-eix només en coneixements ana-tòmics, sinó en avenços curatius, preventius, predictius, pal·liatius i regeneratius. «Podem fer una cronologia del creixement de l’os, com si el cos humà fos un mapa que expressa una disposi-ció que no és la purament anatò-mica: això es correspon amb la mimètica, és a dir, amb l’em-premta dels hàbits i les actituds en la conformació del cos que creen una nova disposició ergo-nòmica». En el cas del desenvo-lupament humà, en l’etapa pre-natal hi ha dues fases ben estudiades: l’embrionària i la fetal. Un protocol estandarditzat, conegut com els estadis de Stre-eter, ajuda a caracteritzar morfo-

lògicament els embrions i els fetus i a avaluar-ne el grau cor-recte de desenvolupament. En el cas dels nadons, el grau de soldadura de les fontanel·les —unes sutures cranials— és també un indicador de desenvo-lupament morfològic. Amb el creixement, la mida de l’esquelet i la densitat mineral òssia varien, i el patró difereix segons el sexe, els grups socials i culturals, etc. L’edat exacta en què s’arriba al pic de l’edat òssia varia segons aquest factor. Tot i això, l’ava-luació de l’edat pot fer-se amb relació al desenvolupament dels ossos de l’esquelet, sobretot dels ossos llargs, valorant en quin punt s’ha aturat el creixement. Un os molt apte és el fèmur, tradi-cionalment un bon indicador de

Terapèutica. «La correlació de dades és la base per poder esta-blir indicadors osteològics de l’edat, i sempre cal tenir una visió de conjunt de tot el cos, basant-nos en dades objectivables», apunta. Tot es fonamenta en una comparació contínua, en una cor-relació amb patrons estandardit-zats que cal actualitzar amb el temps. Vesali, el famós anato-mista del segle xvi, va superar les teories de Galè obrint una nova visió sobre el cos humà i esta-blint les bases de l’anatomia moderna. Amb el progrés de la tècnica, avui és possible veure l’interior del cos. Tècniques cada cop més eficients (raigs X, eco-grafia, ressonància magnètica, tomografia computeritzada, etc.) han permès saltar el gran Rubicó

evident que es donen circums-tàncies de canvi en la socialitza-ció de les ideologies, i si la maduresa és qüestió física, és també qüestió cultural.

Com es transmeten els valors tradicionalment associats a la maduresa en altres cultures?Les poblacions que identifi-quem dins el procés social de les cultures que reconeixem dintre l’economia de subsistèn-cia són també les més estables quan parlem de maduresa cul-turalment pensada. Són també les més rígides pel que fa a la perio dificació de l’estatus i, dintre d’aquest, la identificació de l’individu d’acord amb els canvis físics que s’estiguin pro-duint en el seu organisme.

Habitualment, cada canvi d’estat físic és equivalent a una ritualització socialitzada. En els pobles primitius quan els infants comencen a esdevenir adoles-cents, una part important dels comportaments adults ja s’ha

ve de la pàgina 17

REpORTATgE: JA SóC pROU gRAN! 19

concepció de les persones menors d’edat com a subjectes actius, participatius i creatius…» i que «el coneixement científic actual ens permet concloure que no hi ha una diferència taxa-tiva entre les necessitats de pro-tecció i les necessitats rela-cionades amb l’autonomia del subjecte, sinó que la millor ma -nera de garantir socialment i jurídicament protecció a la infàn-cia és promoure’n l’autonomia com a subjectes». Villagrasa assenyala que el principi de l’in-terès superior del menor que regeix la legislació pot caure alguna vegada en la trampa del paternalisme. Aquest investi-gador, que ha participat en el comitè d’experts que ha prepa-rat les bases per al projecte de llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, afegeix que és molt important fomentar la participació dels menors en la societat. En tot cas, sembla que les reflexions sobre quan una persona és o no madura continuaran sent un

tema d’actualitat, ja que vivim en una societat en què arribar a la maduresa és un camí cada cop més llarg. A parer d’Andrés Pueyo, «ara tenim una socialitza-ció amb una incorporació so cial que s’allarga molt en el temps, cosa que provoca una mena de situació paradoxal perquè psi-cològicament molts nois i noies adolescents podrien funcionar com a adults però el rol que els destina la societat no és el d’adult complet».

observat. Segons això, cada fase de la socialització inclou aspectes de les fases se -güents, especialment en els valors que es transmeten als grups infantils, de manera que una part de la socialització també es relaciona amb la dels adults que han establert una certa convivència mútua. Els aprenentatges poden ser complexos si pensem que un home dedicat a la cacera d’un animal gran necessita la coo-peració d’altres individus. La maduresa en aquest sentit pot ser reconeguda a l’individu que s’ocupa de la cacera, que n’és un professional de presti-gi i que, sent-ho, rep el suport dels companys de grup que el reconeixen com a bon guer-rer, consagrat en l’èxit del joc que el vincula amb la màgia dels recursos i amb el conei-xement que el fa privilegiat tant pel que fa a fama social i com a la idea que és un bon preveïdor social.

Vivim en una societat en què arribar a la maduresa és un camí cada cop més llarg

l’edat òssia. L’estudi del grau d’ossificació dels ossos de la mà també revela l’estadi de madu-ració esquelètica. «Com més es tructures té un element, més elevat és el grau de sofisticació, i més ens ajuda com a indicador», apunta Barastegui. El mètode de Greulich-Pyle, basat en plaques radiogràfiques, estudia la madu-ració òssia de la mà esquerra i el canell (radiografia carpal), i per-met correlacionar cada individu amb la referència estàndard del mateix sexe i l’edat cronològica més pròxims. Altres indicadors també són útils per valorar la cor-relació entre l’edat cronològica i l’òssia: espatlles, colze, maluc, genoll, peu i vèrtebres cervicals ajuden els científics a valorar el grau de maduració esquelètica.

ella mateixa avortar si es troba en els supòsits que estableix la llei. Finalment, hi hauria els 18 anys, l’edat emblemàtica de la majoria d’edat, que suposa la plena ca -pacitat d’obrar de la persona. És l’edat en què s’adquireixen drets com ara anar a votar, però en què també es té plena responsa-bilitat penal si es comet un delic-te. A més d’aquestes tres edats de referència, hi ha altres dispo-sicions de caràcter més puntual, com ara la que estableix que per adoptar cal tenir 25 anys, o la curiositat que es pot heretar sempre que hagi estat concebut l’embrió (l’herència l’accepten i la gestionarien els progenitors si la persona arriba a néixer).

Villagrasa explica, així ma -teix, com la legislació espanyola que afecta els menors va tenir un punt d’inflexió amb la Cons-titució de 1978. «Abans, l’interès familiar prevalia per damunt de l’individual», afirma. La Llei de protecció jurídica del menor diu que «l’ordenament jurídic va reflectint progressivament una

NOTíCIES20

El projecte Barcelona Knowledge Campus (BKC), presentat per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha rebut el re-coneixement com a millor cam-pus d’excel·lència internacional amb una dotació pressupostària de 21 milions d’euros, per una comissió internacional liderada pel Ministeri d’Educació. BKC serà un motor impulsor de l’acti-vitat científica, social i empresa-rial de l’entorn territorial de Bar-celona, des de la perspectiva de la multiplicació de les capacitats de les dues institucions. La voca-ció internacional de les dues uni-versitats i la premissa de propici-ar un canvi en el model econòmic que transformi l’entorn són els fonaments de la proposta.

L’agregació de les dues uni-versitats catalanes, complemen-tàries en alguns casos i líders separadament en àmbits especí-fics de formació, recerca i trans-ferència del coneixement, ha estat fonamental per considerar que el BKC ha de ser campus d’excel·lència internacional.

El rector de la UB, Dídac Ra-mírez, s’ha felicitat i ha manifes-tat que «se sentia molt orgullós per haver aconseguit situar la UB i la UPC al capdavant de les universitats espanyoles». En aquest sentit, ha manifestat que «amb el BKC es demostra que el tot és més que la suma de les parts. El nostre projecte és i se-

rà 1 + 1 = 3. Som dues universi-tats i un projecte d’excel·lència».

Per la seva banda, el rector de la UPC, Antoni Giró, ha assegurat que «aquest reconeixement a l’excel·lència és el resultat lògic del treball que ambdues universitats han desenvolupat gràcies a l’es-forç de moltes persones que, amb recursos limitats, duen a terme la seva feina segurs que la universitat és motor del progrés social i del benestar social, cultural i econò-mic del país». El rector Giró també ha afegit que aquest reconeixe-ment ha de permetre consolidar el BKC com un pol d’atracció de ta-lent a escala internacional.

L’entorn del BKC és un espai universitari en què se sumaran les capacitats de dos dels pols de coneixement més actius i po-tents del sud d’Europa. En total, 227 hectàrees amb una superfí-cie construïda de mig milió de metres quadrats, en què s’ubi-quen 16 centres docents, 90 departaments i 15 biblioteques que constitueixen una xarxa de coneixement en expansió.

Més de 42.000 estudiants transiten cada dia en l’entorn del campus per cursar les 53 titula-cions de grau que s’ofereixen i unes 6.700 persones hi duen a terme estudis de postgrau i doc-torat. En la formació d’aquesta comunitat intervenen 3.700 membres del personal docent i investigador i aproximadament 2.250 membres del personal

d’administració i serveis que do-nen suport a la gestió.

Les dues universitats, empre-nedores, creadores de coneixe-ment, de patents, d’innovació, creatives, transferidores de tecno-logia, ja estan desenvolupant un paper clau com a agents trans-missors dels resultats a les em-preses i, en general, a la societat.

La suma de les capacitats de la UB i la UPC en aquest àm-bit és el fruit de l’activitat de 314 grups de recerca, de 6.800 in-vestigadors, de 23 centres cien-tífics i tecnològics i de 47 em-preses derivades. La presència del Parc Científic de Barcelona, adscrit a la UB, i del Parc d’In-vestigació i Innovació de la UPC, situa en aquest entorn el focus d’investigadors d’arreu el món.

La fortalesa del BKC és, se-gons el rector de la UB, Dídac Ramírez, «la capacitat d’integra-ció de dues universitats, la com-plementarietat i la qualitat que tenim totes dues. Amb el BKC ens convertim en el campus més important del sud d’Euro-pa, on l’estudiant continua sent la prioritat de la nostra política universitària». Per la seva banda, el rector de la UPC, Antoni Giró, ha destacat en aquest àmbit que «l’activitat de la UB i la UPC en el marc del BKC representa el 25,7 % del PIB en R+D+i de Catalunya».

Cada any, el campus inter-canvia un miler d’estudiants

amb altres universitats de pres-tigi internacional dels cinc conti-nents que, al seu torn, envien aproximadament un altre miler d’estudiants a completar la for-mació acadèmica. El campus, com a punt de referència del sud d’Europa, es veu potenciat tant pel fet de disposar de nou màsters integrats al programa Erasmus Mundus —creat per la Unió Europea per atreure estu-diants molt qualificats a altres països perquè cursin programes formatius organitzats conjunta-ment per universitats del conti-nent—, com pel fet d’impartir una vintena de titulacions ínte-grament en llengua anglesa.

El BKC és un campus urbà, que s’integra a la ciutat per esde-venir un model de com la univer-sitat pot contribuir a transformar-la. Des d’aquesta perspectiva, la UB i la UPC han generat el model a partir del Portal del Coneixe-ment, un projecte de totes dues universitats que s’orienta a incre-mentar l’eficiència de compartir un espai urbà comú. La Genera-litat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Co-merç de Barcelona —a través de diversos programes de dinamit-zació de la relació entre la univer-sitat i l’empresa— i el Consell Superior d’Investigacions Cientí-fiques (CSIC), que disposa de vuit centres a la zona del BKC, són les institucions agregades a aquest projecte.

El Barcelona Knowledge Campus, millor campus d’excel·lència internacional

El BKC serà un motor impulsor de l’activitat científica, social i empresarial de l’entorn territorial de Barcelona

NOTíCIES 21

La UB es manté en els esglaons superiors dels rànquings

internacionals

La UB manté la seva posició en-tre les 200 millors universitats del món segons l’Academic Ranking of World Universities 2009 (ARWU 2009) que publi-quen el Centre for World-Class Universities i l’Institute of Higher Education de la Universitat Jiao Tong de Xangai (Xina) i el ràn-quing de les 200 millors univer-sitats del món que edita la re-vista especialitzada The Times Higher Education Supplement. Així mateix, és la primera univer-sitat de tot l’Estat en el rànquing d’institucions elaborat pel Grup de Recerca SCImago (SRG), i segons el CHE-ExcellenceRan-king 2009, que edita el Centre for Higher Education Develop-ment (CHE) amb seu a Alema-nya, la UB apareix en el grup d’excel·lència en economia, ma-temàtiques, física i psicologia dels millors centres universitaris europeus.

Concretament la nova edi-ció del rànquing ARWU 2009 revisa la producció científica i acadèmica de més de 1.000 universitats —en l’edició anteri-or abastava 2.000 centres—, i publica, via web, els resultats dels millors 500 centres univer-sitaris de tot el món, d’acord amb indicadors bibliomètrics sobre l’activitat acadèmica i de recerca. Com en l’edició anteri-or el rànquing mundial el lideren les universitats de Harvard, Stanford i Califòrnia-Berkeley (Estats Units) i la de Cambridge (Regne Unit), que torna a ser la universitat europea millor valo-rada, mentre que la UB és l’úni-ca universitat de tot l’Estat que apareix entre les 80 millors uni-

versitats europees. En aquest mateix rànquing, la UB també destaca entre les 100 millors universitats del món en els àm-bits de coneixement de medici-na clínica, farmàcia i química.

Pel que fa al rànquing del The Times Higher Education Supplement, la UB torna a esca-lar posicions i se situa en la 171a, amb la qual cosa millora els resultats del 2008, en què ocupava el lloc 186è. Aquest es-tudi, que arriba a la sisena edi-ció, té en compte variables de caràcter acadèmic, docent i de recerca, com ara el nombre d’estudiants i de professorat es-tranger, les citacions en publica-cions científiques, la ràtio d’es-tudiants per classe i facultat, la valoració subjectiva (peer review) feta per professors uni-versitaris de tot el món, enques-tats per The Times Higher Sup-plement, i també l’opinió dels ocupadors, tant dels que treba-llen a escala internacional com dels que tenen una forta implan-tació als mercats locals.

També, és la primera univer-sitat de tot l’Estat en el rànquing d’institucions elaborat pel Grup de Recerca SCImago (SRG), que analitza el rendiment inves-tigador de més de 2.000 institu-cions dedicades a la recerca i amb més producció científica arreu del món. A escala interna-cional, la institució líder en l’in-forme mundial 2009 és el Cen-tre Nacional d’Investigacions Científiques amb seu a França (CNRS). En aquest rànquing apareixen un total de 123 institu-cions espanyoles, encapçalades pel Consell Superior d’Investiga-

cions Científiques (CSIC), en 8è lloc en el rànquing, seguit de la Universitat de Barcelona (123è).

Així mateix, la UB també des-taca en el grup d’excel·lèn cia en economia, matemàtiques, física i psicologia dels millors centres universitaris europeus segons l’in-forme Iden tifying the Best: The CHE Ex cellen ce Ranking for Na-tural Sciences, Economics, Poli-tical Science and Psychology in Europe que elabora el Centre for Higher Education Development. Aquest informe fomenta les refor-mes del sistema universitari i té com a objectiu facilitar la compa-ració en diversos camps del co-neixement dels millors centres

universitaris i de recerca a tot Eu-ropa. D’altra banda, quant a l’àm-bit de l’economia, la UB forma part del grup d’excel·lència de centres universitaris europeus i destaca en indicadors sobre ci-tacions i mobilitat estudiantil. En matemàtiques, els indicadors de la UB que la situen en el grup d’excel·lència són els de publica-cions, citacions i documents més citats. En el grup d’excel·lència de física, la UB sobresurt en els indicadors de publicacions, cita-cions i beques Marie Curie. En psicologia, han estat decisius els resultats de la UB en publica-cions, mobilitat estudiantil i els màsters Erasmus Mundus.

Els hospitals universitaris de la UB

El rànquing dels grans hospitals en el Programa Hospitals TOP 20 del 2009 està liderat pels hospitals universitaris de la UB. L’Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu - Hospital Clínic de Bar-celona i l’Hospital Universitari de Bellvitge, adscrits a la UB, en-capçalen aquest rànquing que identifica els centres sanitaris de tot l’Estat amb millors resultats mitjançant un conjunt d’indica-dors de qualitat. Aquest programa, que promou l’excel·lència clínica dels hospitals, és una iniciativa que l’empresa Iasist im-pulsa des de fa deu anys.

Pel que fa a les especialitats, l’Hospital Clínic de Barcelona és un dels centres destacats en les àrees de cirurgia digestiva, traumatologia i ortopèdia. L’Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu - Hospital Clínic de Barcelona destaca, al seu torn, en l’àrea de la dona, en què també ocupa una posició preeminent l’Hospital de Sant Boi, centre on s’imparteix docència clínica de diverses assignatures de la UB.

A l’informe, els hospitals universitaris de la UB s’han avaluat dins un conjunt de 155 centres, dels quals 126 (81 %) són cen-tres del Sistema Nacional de Salut (SNS) i 29 (19 %) es dediquen majoritàriament a tractar pacients vinculats a la sanitat privada. Els hospitals de l’SNS que participen en l’estudi constitueixen el 48,5 % del total de centres de l’SNS comptabilitzats el 2008.

NOTíCIES22

En el marc de la V edició dels Premis del Consell Social de la Universitat de Barcelona, presi-dida pel rector de la UB Dídac Ramírez i la presidenta de la Comissió Nacional d’Energia M. Teresa Costa, es van lliurar el passat mes de desembre els guardons José Maria Blecua, al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit d’humanitats i ciències socials, i Ramon Margalef, al millor article publicat en una revista recone-guda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut. En el mateix acte es va dur a terme la II edició dels Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera amb el lliurament dels reconeixements Antoni Capar-rós, al millor projecte de transfe-rència de coneixements i tecno-logia, i Senén Vilaró, a la millor empresa innovadora.

En aquesta ocasió el Premi José María Blecua ha recaigut en l’investigador postdoctoral del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona Javier García Iñañez per l’estudi arqueomètric de ceràmiques medievals i modernes de la pe -

Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera

nínsula Ibèrica, les Illes Canàries i de les antigues colònies espa-nyoles a Amèrica.

Per a Iñañez la combinació multidisciplinària de l’arqueologia, de la història i de les tècniques analítiques permet l’estudi apro-fundit dels processos i les vies comercials de l’època colonial en-tre la península Ibèrica i Amèrica.

D’altra banda, el guanyador del Premi Ramon Margalef, Xa-vier Moya Raposo, doctor en Física per la Universitat de Bar-celona, considera, pel que fa a l’eix central de la seva recerca, que la refrigeració és un dels pi-lars de la nostra societat. Així, sense refrigeradors no podríem gaudir d’aliments frescos diària-ment, i sense aire condicionat no podríem controlar la tempe-ratura de la llar i del lloc de tre-ball. Tanmateix, les tecnologies de refrigeració actuals basades en la compressió de gasos utilit-zen gasos nocius per a la capa d’ozó i gasos d’efecte hiverna-cle, i per aquest motiu cal trobar noves tecnologies que permetin substituir-ne les actuals. Una possibilitat, segons Moya, seria emprar materials magnètics i l’efecte magnetocalòric que pre-

senten (escalfament o refreda-ment d’un material magnètic a causa de l’aplicació d’un camp magnètic) per dissenyar neveres respectuoses amb el medi am-bient. En aquest sentit, la recer-ca que Xavier Moya va dur a terme a la Universitat de Barce-lona es va centrar en l’estudi de nous materials magnetocalòrics i va conduir al descobriment d’un nou conjunt d’aliatges me-tàl·lics amb propietats molt ade-quades per a refrigeració mag-nètica, i a un coneixement més aprofundit dels mecanismes fí-sics responsables de l’efecte magnetocalòric.

Altrament, el projecte de transferència que ha dut a terme la professora agregada de la Fa-cultat de Física de la UB, Ana

Inés Fernández, adscrita al Grup de Recerca DIOPMA, en col-laboració amb l’empresa Mag-nesitas Navarras SL, en què ha utilitzat l’òxid de magnesi de baix contingut per a tecnologia mediambiental i de materials, és el projecte que des de la Funda-ció Bosch i Gimpera i el Consell Social de la UB s’ha volgut pre-miar amb els 5.000 euros del Premi Antoni Caparrós.

La qualitat de la transferència l’avalen tant les patents i els arti-cles que se n’han derivat com el fet que aquesta transferència de tecnologia hagi contribuït al fet que l’empresa obri noves línies de comercialització de productes i dugui a terme estratègies de diversificació de producte. «Grà-cies a la col·laboració amb la

Presa de possessió dels nous càrrecs de l’equip de governLa sala de juntes de la Universi-tat de Barcelona ha estat el tes-timoni de la presa de possessió de Carles Carreras Verdaguer com a vicerector de Relacions Internacionals i nou adjunt al

rector; M. Teresa Anguera Argi-laga com a vicerectora de Polí-tica Docent i Científica amb competències que unifiquen una concepció global dels en-senyaments que s’imparteixen a

la Universitat de Barcelona; Gonzalo Bernardos Domínguez com a vicerector d’Economia; Manel Viladevall Solé com a nou vicerector de Professorat, i Jo-sep A. Plana Castellví com a comissionat per al Grup UB, Fundacions i TIC amb més re-presentativitat quant al segui-ment i al foment de sinergies entre les entitats del Grup UB. Amb aquests nomenaments es tanca l’etapa de reestructuració de l’equip de govern oberta ar-

ran de la renúncia presentada per quatre vicerectors la darrera setmana del 2009. El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, assegura, que «d’aquesta manera es garanteix l’acció de govern i el seguiment del programa electoral i del Pla director de l’equip rectoral, amb una distribució de competènci-es que aprofita més les qualitats i capacitats de l’equip i que, a més, representa un guany de cohesió interna i fermesa».

NOTíCIES 23

Pressupost de prop de 380 milions d’euros per al 2010El Consell de Govern ha apro-vat el pressupost de l’any 2010 per a la Universitat de Barcelona. En el mateix acte s’ha conegut que la previsió de tancament del pressupost de 2009 estarà també en equilibri pressupostari si la Generalitat compleix els seus compromisos. Aconseguir aquesta fita ha suposat un gran esforç intern, atès que al pressupost inicial deficitari —de 14 milions d’euros— s’hi ha d’afegir la conjuntura eco-nòmica i el cost que compor-ten les adaptacions a l’espai

europeu d’educació superior (EEES).

Així, doncs, el pressupost per al 2010 és de prop de 380 milions d’euros. En aquest exer-cici es preveu un increment del 2,5 % en despeses de perso-nal, un 4,2 % en po lítiques universitàries i una reducció d’un 3,3 % en despeses de funcionament i man teniment. Pel que fa als ingressos, la mi-llora del finançament públic i l’augment dels ingressos propis en prop del 6 % és el comple-ment que permet d’assolir l’equilibri pressupostari en com-

paració amb el que s’havia pre-vist inicialment l’any 2009, sen-se perjudicar l’autonomia en relació amb la política universi-tària de personal, recerca i do-cència, principalment.

Per tant, els criteris o les prioritats que s’han seguit en l’elaboració d’aquest pressu-post han estat les despeses en personal i en polítiques uni-versitàries, i un reforç de la comunicació i el màrqueting, tot mantenint el pressupost de les unitats bàsiques de cen-tres i departaments de la Uni-versitat de Barcelona.

Universitat hem obert noves líni-es de comercialització de pro-ductes i hem dut a terme es-tratègies de diversificació de producte», comenta Jesús Her-nández responsable d’R+D+i de l’empresa esmentada.

Biocontrol Techno-logies, SL, millor empresa innovadoraAixí mateix, la millor empresa innovadora del 2009 ha estat Biocontrol Technologies, SL, premiada amb els 10.000 euros del Premi Senén Vilaró. Des del jurat s’ha distingit el model de creació d’aquesta empresa ba-sada en tecnologia UB, asses-sorada des de l’inici per la Fun-dació Bosch i Gimpera i ubicada a la Bioincubadora PCB-San-tander. Alhora s’ha valorat tam-bé l’oportunitat de mercat que presenten els productes de Bio-control Technologies.

Les activitats de Biocontrol Technologies, SL, empresa deri-vada participada per la UB, són aïllar, seleccionar, desenvolupar, registrar, produir i comercialitzar microorganismes que actuen com a agents de control biològic (biofungicides) en el control de les malalties dels cultius. Aquesta alternativa és molt més respec-tuosa amb el medi ambient que l’aplicació de productes químics i, alhora, compleix la nova legislació europea, que ha prohibit i retirat del mercat més de 300 fungicides atesa la seva toxicitat en la mi-croflora del sòl, la contaminació d’aqüífers, l’efecte destructiu so-bre la capa d’ozó o la toxicitat que representen per a la salut humana. Aquesta jove empresa dóna feina a cinc persones.

Els objectius dels Premis són, en definitiva, impulsar el retorn a la societat dels coneixements adquirits al llarg dels estudis i la recerca; valorar la importància dels projectes de transferència de tecnologia, coneixement i innova-ció; potenciar la creació d’empre-ses innovadores basades en el coneixement; reconèixer la capa-citat innovadora generada, i fo-mentar la cultura emprenedora en l’àmbit universitari.

Vanessa Soto Cerrato ha gua-nyat el XIII Premi Claustre de Doctors de la UB amb la tesi doctoral Caracterización del efecto anticanceroso e identifi-cación de dianas moleculares de principios activos proceden-tes de Serratia marcescens, di-rigida per Ricardo Pérez, del Departament de Patologia i Te-rapèutica Experimental de la Facultat de Medicina.

El jurat del Claustre de Doc-tors ha decidit, així mateix, ator-gar dos accèssits: l’un a Javier Pamparacuatro Martín per la te-si La teoría del lenguaje en Port-royal, que ha dirigit Salvi Turró del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura, i l’altre, a Pau Fi-gueras Barnera per la tesi As-pectes clàssics i quàntics de forats negres en diverses di-mensions, dirigida per Roberto Emparan, del Departament de Física Fonamental de la Facultat de Física. Així mateix, han estat finalistes Ruth Serra Moreno amb la tesi Estudio de la lisoge-

nia doble de fagos-Stx, dirigida per Joan Jofre i Maite Muniesa del Departament de Microbiolo-gia de la Facultat de Biologia, i Daniel James Marcelino amb la tesi Interacciones entre recepto-res de membrana del sistema nervioso central, dirigida per Ra-fael Franco i Enric Canela del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia. Podien optar al pre-mi els autors de tesis doctorals llegides i defensades pública-ment des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2007 a la UB i que haguessin obtingut la màxi-ma qualificació al tribunal.

Vanessa Soto actualment treballa a l’àrea d’R+D de Ferrer Internacional, on dóna suport científic per al desenvolupament de futurs fàrmacs de diferents àrees terapèutiques. En la tesi, ha fet actuar sobre cèl·lules canceroses dues molècules anomenades serratamolide i prodigiosina, que s’obtenen d’un bacteri que es pot trobar en ali-ments rics en midó, anomenat

Serratia marcescens. En els ex-periments s’ha observat una disminució de la viabilitat de les cèl·lules canceroses que, com explica l’autora, «està causada per una parada de la proliferació o per la inducció de la seva mort. Aquest efecte anticance-rós s’ha observat sobre tots els tipus de cèl·lules canceroses avaluades». En relació amb la utilització, tot i que les dues mo-lècules descrites han demostrat tenir activitat anticancerosa i una eficàcia in vitro similar a la de molts quimioterapèutics que s’utilitzen a la pràctica clínica ha-bitual, «això no és suficient per a l’ús en el tractament del càncer. L’estratègia a seguir és fer com-postos derivats d’aquests, que tinguin major especificitat per a les cèl·lules canceroses i molt poca toxicitat per a les normals, minimitzant així els efectes se-cundaris de la medicació. De fet, ja es treballa en aquesta línia i hi ha alguns derivats de prodi-giosina en assajos clínics», afir-ma Soto.

Vanessa Soto, guanyadora del XIII Premi del Claustre de Doctors

NOTíCIES24

Es crea el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) que s’ubicarà al Parc Científic de BarcelonaEl 18 de gener es va signar el conveni entre la Fundació PCB-UB, la Generalitat i el Ministeri d’Innovació per a la posada en marxa del Centre Nacional d’Anà-lisi Genòmica (CNAG), un nou centre de seqüenciació genòmica d’alt rendiment que s’instal·larà al Parc Científic Barcelona i que té com a objectiu assegurar la com-petitivitat de l’Estat espanyol en l’àrea estratègica de la genòmica.

El CNAG durà a terme un primer projecte pilot relacionat amb la seqüenciació de mostres tumorals, en el marc de la parti-cipació de l’Estat espanyol en el Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC), que

en validarà el funcio nament cor- recte. L’objectiu de l’ICGC és obtenir una descripció exhausti-va de les alteracions presents en 50 tipus de tumors diferents. A més de l’Estat espanyol, partici-pen en aquest projecte: Estats Units, Canadà, Austràlia, Japó, Xina, Índia, França i Regne Unit.

El conveni a partir del qual es constitueix el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica es finançarà a parts iguals pel Ministeri de Ci-ència i la Generalitat de Catalu-nya, a través del Departament de Salut i el d’Innovació, Universitats i Empresa, per un import total de 30 milions d’euros. La subvenció es concedirà de manera directa,

atès el «caràcter singular del pro-jecte» i perquè hi concorren «raons d’interès públic, social i econòmic que en dificulten la convocatòria pública», segons consta en el Reial decret aprovat pel Consell de Ministres al final d’any (Reial decret 1828/2009, de 27 de novembre).

El nou director del Centre, serà l’investigador Ivo Gut, un dels científics amb més prestigi a Europa en aquest àmbit. El CNAG té la missió d’impulsar la recerca genòmica com a àrea horitzontal de màxim interès es-tratègic per al desenvolupament competitiu de múltiples sectors de gran rellevància econòmica,

com ara la biomedicina, l’agricul-tura, la biotecnologia d’aliments, les energies renovables i la bio-enginyeria del medi ambient, i també de cobrir la creixent de-manda de seqüenciació. A més, donarà suport cientificotecno-lògic a centres de recerca, uni-versitats, hospitals i empreses de l’àmbit biotecnològic i sanitari en la realització de projectes d’R+D+i que es basen en la ca-racterització de genomes a gran escala, i fomentarà, així mateix, la participació de l’Estat espanyol tant en projectes de recerca ge-nòmica internacional de gran abast com en la formació de tec-nòlegs altament qualificats.

El divendres 16 d’octubre a l’auditori del Consorci de la Zo-na Franca l’alcalde Jordi Hereu va presentar el projecte BZ Barcelona Zona Innovació que impulsa el Consorci en l’antiga parcel·la de SEAT i que supo-sarà l’embrió de la transforma-ció del polígon industrial de la Zona Franca. També hi van in-tervenir el delegat especial de l’Estat al Consorci Manuel Royes i el director general del Consorci Esteve Borrell. El rec-tor Dídac Ramírez, acompa-nyat per les vicerectores de Política Científica M. Teresa

Anguera i d’Arts, Cultura i Pa-trimoni Lourdes Cirlot, el con-seller delegat d’RBA Audio-visual Ferran Mascarell i el president de Benecé Produc-ción Xavier Atance, va presen-tar, al seu torn, el projecte BZ Cultura. La directora general de Mercabarna Montserrat Gil i el director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agro-alimentàries (IRTA) Josep M. Monfort van presentar el pro-jecte BZ Alimentació, i el con-seller delegat de l’Hospital Clínic Raimon Belenes, el re-presentant del Parc d’Innova-

ció de la Salle Ramon Ollé i el president de Catalonia BIO Carles Buesa, van presentar el projecte BZ Tecnologia.

La UB s’integrarà en la inicia-tiva BZ Barcelona Zona Innova-ció amb la creació de la Factoria Creativa UB, centre pilot del fu-tur Parc Científic d’Humanitats i Ciències Socials que la UB es proposa crear en aquesta zona dins la plataforma cultural. Així mateix, la UB també estarà pre-sent, a través del Parc Científic de Barcelona i de l’Hospital Uni-versitari Clínic, en la plataforma tecnològica, en què la proximitat

del campus de Ciències de la Salut de Bellvitge de ben segur hi aportarà sinergies. De la ma-teixa manera, la plataforma ali-mentària podrà també interrela-cionar-se amb el nostre campus de Torribera.

L’objectiu és que la Facto-ria Creativa UB esdevingui un centre de recerca, producció i difusió en l’àmbit de la cultura contemporània, amb un èmfa-si especial en la cultura audio-visual, i en permanent contacte amb el sector empresarial. Es preveu que es posi en marxa el setembre de 2011.

La UB s’integra en el projecte BZ Barcelona Zona Innovació

* Primas por persona y mes válidas hasta el 31/12/10 sobre las que se aplicarán los impuestos legalmente repercutibles. Edad máxima de contratación 64 años.

Con

Sanitas Multisaldrás

ganando

Muy cerca de ti

Disfrutarás de una asistencia de calidad en los centros másprestigiosos a nivel nacional.

• En Cataluña podrás acceder a centros como el HospitalGeneral de Cataluña, en el que dispones de una planta deuso exclusivo para clientes de Sanitas, y otros como el InstitutUniversitari Dexeus, la Clínica Quirón (Barcelona), la ClínicaGirona (Girona), la Clínica Perpetuo Socorro (Lleida) o elCentro MQ Reus (Tarragona).

• Sanitas pone a tu disposición el Milenium Centre MèdicBalmes, Milenium Centre Mèdic Robresa y MileniumCentre Mèdic Iradier, centro de uso exclusivo para clientesde Sanitas que te ofrece, en un mismolugar, una amplia oferta de serviciosmédicos, un cuadro médico de expertosprofesionales y los últimos avancestecnológicos.

• También cuentas con los MileniumDental Centre Balmes, Milenium DentalCentre Santa Eulàlia y Milenium Dental Centre Iradier,que te ofrecen las últimas técnicas y tratamientos para elcuidado de tu salud dental.

Las más amplias coberturas y servicios

Con Sanitas Multi podrás elegir a tu

médico de familia y a los

especialistas que más te

convengan dentro de nuestro

cuadro médico.

• Habitación individual con cama

para acompañante sin límites de estancia (salvo hospitalización

psiquiátrica, UVI y UCI)

• Cobertura de psicología incluida

• Sanitas 24 horas: teléfono médico de atención permanente

• Cobertura de urgencias en viajes al extranjero

• Segunda opinión médica

• Tratamientos y medios diagnósticos con la tecnología

más avanzada

• Medicina preventiva: programas de salud infantil, prevención

de cáncer colorrectal, diagnóstico precoz de neoplasias de

mamas, etc.

• Coberturas familiares: estudio de diagnóstico de esterilidad

y de infertilidad

Para información y contratación

Oferta 2010 para la

Suplemento* dental: 8,82€

Nº de póliza: 81206939

Sanitas Multi

Prima1

única: 51,40 emes

�����������������������

Contratación mínima para dos personas: 51,40€/mes.Contratación individual: 57,09€/mes.Nº de póliza: 10 583 181

Llama al 93 488 03 27correduriabarcelona@marchunipsa.es

El passat mes de novembre va tenir lloc a l’Edifici Històric de la Universitat l’es-pectacle infantil de titelles L’origen de la vida a la Terra i l’evolució dels éssers vius. Més de 700 nens de 5 a 10 anys van gaudir d’aquesta activitat divulgati-va organitzada per l’Àrea de Comunica-ció Digital i Promoció, a través de la seva UCC+i, i el Departament de Ge-nètica de la Facultat de Biologia. Aquesta iniciativa, que s’emmarca en l’Any Darwin, ha volgut fomentar l’inte-rès dels infants per la ciència i afavorir les vocacions científiques dins d’aquest jove col·lectiu.

26 LABORATORI D’ImATgES

Leo Frobenius, el desconegut Lawrence d’Aràbia alemanyDarrere del mític Lawrence d’Aràbia s’amaguen molts altres agents que va-garejaven per Aràbia i el nord de l’Àfrica durant la Gran Guerra. Un d’ells és l’agent alemany Leo Frobenius, que va intentar arribar a Abissínia (l’actual Etiò-pia), travessant Aràbia i Eritrea per enlla-çar amb la isolada legació alemanya d’Addis Abeba. La professora del De-partament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Rocío da Riva, orientalista formada a la Universitat de Würzburg, ha publicat «Lawrence of Arabia’s forerun-ner. The bizarre enterprise of Leo Frobe-nius, aka Abdul Kerim Pasha, in Arabia and Eritrea (1914-1915)» (Wiener Zeit-schrift für Kunde des Morgenlandes, 2009, núm. 101, pàg. 29-111), en què des cobreix la gesta d’aquest explorador i acadèmic alemany.

El documental Camp d’Argelers

La UB ha col·laborat, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) en el documental Camp d’Argelers, pro-duït per TV3 i dirigit per Felip Solé. El documental explica què va suposar real-ment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans que fugien del feixisme, i com va ser la vida d’aquestes persones al camp entre els anys 1939 i 1941. El CEHI ha cedit un fons digitalit-zat de documents relacionats amb refu-giats jueus a Europa i a l’Estat espanyol durant el període 1933-1945. Aquest fons ja va servir de base per al documen-tal Boira Negra, realitzat per TV3, que es va emetre en quatre capítols l’any 2008.

Espectacle infantil de titelles per celebrar l’Any Darwin

© Premsa TV3

LABORATORI D’ImATgES 27

NOTíCIES28

La UB és la primera universitat de tot l’Estat que ha estat se-leccionada per integrar-se en la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU), una xarxa d’elit d’universitats d’arreu d’Europa que es va fundar el 2002 amb el denominador co-mú de l’ensenyament de qua-litat en l’educació superior i la recerca internacional altament competitiva. Aquesta entitat, creada el 2002 amb 12 mem-bres, va ampliar-ne la compo-sició a 20 el 2006, i a partir de l’1 de gener de 2010 integra dues noves institucions d’edu-cació superior europees: la Universitat de Barcelona i l’Im-perial College de Londres.

Els membres actuals són la Universitat d’Amsterdam (Ho-landa), la Universitat de Cam-bridge (Regne Unit), la Universi-tat d’Edimburg (Escòcia), la Universitat Albert Ludwig de Fri-burg (Alemanya), la Universitat

de Ginebra (Suïssa), la Universi-tat Ruprecht Karl de Heidelberg (Alemanya), la Universitat d’Hèl-sinki (Finlàndia), la Universitat de Leiden (Holanda), la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), la University College London (Reg-ne Unit), la Universitat de Lund (Suècia), la Universitat de Milà (Itàlia), la Uni versitat Ludwig Ma-ximilian de Munic (Alemanya), la Universitat d’Oxford (Regne Unit), la Universitat Pierre i Marie Curie (França), la Universitat de París XI - París-Sud (França), l’Institute Karolinska (Suècia), la Universitat d’Estrasburg (França), la Universitat d’Utrecht (Països Baixos) i la Universitat de Zuric (Suïssa).

Dídac Ramírez, rector de la UB, ha expressat que «la Uni-versitat de Barcelona té l’honor de formar part dels membres distingits de la LERU amb l’am-bició de contribuir a enfortir la recerca d’excel·lència europea

en un escenari internacional canviant i cada cop més com-petitiu». Alhora ha agraït el reco-neixement que representa per a la Universitat de Barcelona el fet d’haver estat seleccionada per formar part de l’organització capdavantera en recerca a Eu-ropa. En opinió de Roy Ander-son, rector de l’Imperial College de Londres, «en moments de dificultat econòmica és especi-alment important que fem èm-fasi en el paper vital que les universitats altament competiti-ves en recerca tindran en la re-construcció de les economies sòlides». Kurt Deketelaere, se-cretari general de la LERU, ha afirmat, al seu torn, que «estem segurs que la incorporació d’aquestes dues institucions de renom reforçarà la posició de la LERU a Europa i contribuirà a eixamplar-ne la visió pel que fa als continguts que s’estan abor-dant actualment».

D’ençà que es va crear, la LERU ha expressat el seu lide-ratge en l’escenari europeu de l’educació superior mitjançant la publicació de documents so-bre el paper de les universitats en la societat del coneixement, l’espai europeu de recerca, i la innovació, entre altres contin-guts, d’acord amb l’objectiu de defensar la recerca bàsica, es-tratègica i aplicada, com també l’ensenyament d’alta qualitat. La LERU, que aplega universi-tats europees de perfil investi-gador altament competitiu, fo-menta l’educació mitjançant una presa de consciència de les fronteres de la comprensió humana; la creació de nous co-neixements a través de la re-cerca bàsica, com a principal motor de la innovació en la so-cietat, i la promoció de la recer-ca en un ampli front en col-laboració amb la indústria i la societat en general.

La UB és la primera universitat espanyola en la Lliga Europea d’Universitats de Recerca

La UB és una de les universitats europees que participen en la plataforma Atomium Culture, una iniciativa per enfortir la col·la bo-ració a escala europea entre centres universitaris de projecció acadèmica destacada, diaris i empreses, amb l’objectiu de po-tenciar la difusió de la recerca més innovadora. Aquesta insti-tució, que presideix Michelange-lo Baracchi, es va presentar el divendres 27 de novembre a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, en un acte en què va participar el president honorari d’Atomium Culture Valéry Gis-card d’Estaing, el qual va impar-tir la conferència «The Permanent Platform for European Excellence of Atomium Culture: the need for

Neix Atomium Culture, una plataforma per impulsar la recerca i la innovació a escala europea

un nucli per impulsar a escala europea els treballs de recerca més innovadors en diversos àmbits del coneixement, amb la participació de diaris de gran projecció mediàtica com

ara El País (Espanya), Le Monde (França), Le Soir (Bèlgica), Pu-blico (Portugal), The Guardian (Regne Unit); Irish Independent (Irlanda) i Il Sole 24 Ore (Itàlia), entre d’altres.

thinking in new ways with regard to European research, culture and innovation».

Prenent com a referència els objectius establerts per l’Agenda de Lisboa, Atomium Culture es perfila com una pla-taforma permanent per impul-sar l’excel·lència europea en recerca, innovació i la difusió en la societat. Les universitats, la indústria i els mitjans de comu-nicació són, per tant, els princi-pals actors en el procés de crea-ció i difusió de nous coneixements en la societat. La Universitat de Barcelona és una de les 22 uni-versitats europees que partici-pen en aquest projecte. Mitjan-çant la fórmula de la col·laboració internacional, es proposa crear

© A

tom

ium

Cul

ture

NOTíCIES30

La Marató de TV3 finança projectes d’investigadors de la UB La Facultat de Medicina va aco-llir el 19 de novembre l’acte de lliurament dels ajuts als 26 pro-jectes de recerca sobre malalti-es mentals que es finançaran amb els 6.972.342 € procedents dels donatius recaptats en La Marató 2008 que organitza la Fundació La Marató de TV3.

Pel que fa a la UB, entre els investigadors que rebran finança-ment destaquen, Claudio Toma (Facultat de Biologia) pel projecte «Genètica molecular de l’autisme: Estudis d’associació, anàlisi de variants estructurals i cribratge mutacional per a la identificació de gens de susceptibilitat», dotat amb 179.881 €; Josefina Castro de la Facultat de Medicina i de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, en col·laboració amb M. Dolores Moreno (Hospital Uni-versitari Gregorio Marañón), pel projecte «Estudi de seguiment a dos anys de nens i adolescents fills de pacients amb esquizofrènia o trastorn bipolar», dotat amb 328.337,50 €, i Luisa Lázaro, de la Facultat de Medicina i de l’Hospi-tal Clínic pel projecte «Anàlisi dels polimorfismes en gens candidats en el trastorn obsessivocompulsiu d’inici primerenc. Relació amb al-teracions cerebrals i dimensions simptomàtiques», finançat amb

164.000 €. Al seu torn, Josep Marco de la Facultat de Psicolo-gia i de l’Institut d’Investigació Bio-mèdica de Bellvitge (IDIBELL) té assignats 120.000 € pel projecte «Correlats neurofisiològics del processament de la recompensa i el control cognitiu amb trastorn límit de la personalitat (TLP) amb i sense història d’autolesió».

D’altra banda, pel que fa a l’Hospital Clínic de Barcelona, hospital universitari adscrit a la UB, rebrà el finançament Jaime Moyá, pel projecte «Comparació amb ressonància magnètica fun-cional de nens predominantment inatents amb nens amb el subti-pus combinat de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i nens control mentre fan una tasca d’atenció sostinguda», dotat amb 106.500 €, i Rosa Cal-vo, pel projecte «Processos cog-nitius en nens i adolescents amb trastorns de l’espectre autista d’alt funcionament i en els seus germans: estudi neuropsi co lò-gic i de neuroimatge», que s’ha finançat amb 185.251,25 €. Pel que fa a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’investigador Pablo Villoslada, en col·laboració amb Gustavo Deco (Escola Superior Politècnica UPF), ha rebut

349.650 € pel projecte «Estudi de la dinàmica remissió-recaigu-da de la depressió major a través de l’anàlisi de xarxa als mapes de connectivitat de fMRI: implicaci-ons per a la teràpia».

Així mateix Marta Barrachina de l’Hospital Universitari de Bell-vitge, adscrit a la UB, en col·la-boració amb Mairena Martín del Centre Regional d’Investigacions Biomèdiques (Ciudad Real) han presentat el projecte «Estudi epi-genètic i funcional dels receptors d’adenosina A1, A2A i de dopa-mina D2 a l’esquizofrènia: meca-nismes moleculars implicats», que té assignats 321.172,50 €. També, Victoria Villalta de l’Hos-pital Sant Joan de Déu, adscrit a la UB, rebrà pel projecte «Les pa-tologies del cervell social: una aproximació neurofuncional a la discapa citat social de l’autisme, la paranoia i l’ansietat social» un ajut de 195.203,75 €. En el marc de l’Institut de Recerca Biomè-dica (IRB Barcelona), la inves-tigadora Teresa Tarragó rebrà 198.529 € pel projecte «Inhibi-dors de la proliloligopeptidasa aïllats d’extractes de plantes pro-cedents de la medicina tradicio-nal per al tractament dels dèficits cognitius associats amb les ma-lalties mentals».

La UB i la Universitat holandesa Radboud reforcen la col·laboració

Una delegació de la Univer-sitat Radboud de Nimega (Holanda), encapçalada pel rector Sebastian Kortmann, va visitar la UB el 27 de no-vembre. Al llarg del dia, inves-tigadors i càrrecs acadèmics de diversos àmbits del conei-xement van mantenir reuni-ons en diverses facultats de la UB per estudiar possibles col ·labo ra cions, mentre que a l’Edifici Històric els rectors Dídac Ramírez i Sebastian Kortmann van signar un acord que dóna continuïtat al con-veni marc existent entre les dues institucions.

La Universitat Radboud de Nimega, amb uns 17.500 estudiants, és una de les ins-titucions acadèmiques lí-ders a Holanda. L’acord en-tre aquesta universitat i la UB estableix que ambdues s’es-forçaran per aprofundir les relacions ja existents en l’àm-bit de cooperació acadèmi-ca. Es preveu, així mateix, intercanviar alumnat i profes-sorat, i organitzar congres-sos, simposis i seminaris.

Presentació del nou Institut de Recerca en BiodiversitatPotenciar la recerca per millorar la comprensió de la biodiversi-tat, la gestió del medi ambient i el desenvolupament sostenible, i fomentar la recerca científica d’excel·lèn cia bàsica i aplicada de caràcter multidisciplinari en aquest àmbit del coneixement, són els objectius principals de l’Institut de Recerca de la Bio-diversitat (IRBio) de la UB, que es va presentar el 22 d’octubre a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia, en un acte presidit pel rector Dídac Ramírez.

Conèixer, preservar i gestio-nar l’ús sostenible de la biodi-versitat és un dels nous paradig-mes del progrés al segle xxi. Es calcula que cada any desapa-reixen unes 10.000 espècies, un procés d’escala global que afecta ecosistemes complets a tot el planeta. El nou Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB contribuirà a abordar els reptes de futur del nou mil·lenni per conciliar l’increment demo-gràfic i l’imparable desenvolupa-ment urbà i industrial amb la

preservació de l’entorn natural. L’IRBio el formen 55 investiga-dors procedents de vuit depar-taments de tres facultats: Biolo-gia (Biologia Animal, Genètica, Biologia Vegetal, Microbiologia i Ecologia), Farmàcia (Productes Naturals, Biologia Vegetal i Eda-fologia, i Microbiologia i Parasi-tologia Sanitàries) i Geologia (Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines).

El marc bàsic d’actuació de l’IRBio és la regió mediterrània, un domini de gran riquesa biolò-

gica i que representa un recone-gut punt calent de biodiversitat mundial, en què, malauradament, es combinen riquesa autòctona de patrimoni natural i importants riscos associats a l’efecte de la intensificació de la població i de l’activitat econòmica. Per tradició i lligams culturals, l’IRBio també estén els objectius d’estudi a l’Amèrica Llatina, un dels grans referents de problemàtiques de conservació a gran escala que inclou, a més, ecosistemes tropi-cals de gran diversitat.

NOTíCIES 31

Conveni amb la Universitat Johns Hopkins per impartir formació en el camp de l’epidemiologiaLa creació d’un consorci per dur a terme un màster de for-mació en el camp de l’epide-miologia per a responsables de salut pública en països de parla hispana és l’objectiu del conveni signat pel vicerector de Relacions Internacionals i Institucionals, Carles Carreras, en representació de la Univer-sitat de Barcelona i per James D. Yager, de l’Escola Bloom-berg de Salut Pública de la Univers i tat Johns Hopkins (JHSPH), el passat 6 de no-vembre a Baltimore (Estats Units). El consorci està format

per la JHSPH i un grup d’insti-tucions de parla hispana entre les quals hi ha la Universitat del Nord de Colòmbia, la Uni-versitat Andrés Bello (Xile ), l’Institut Nacional de Salut Pú-blica de Mèxic i la Universitat de Brasília, a més de la UB, que té com a responsable acadèmic Jaume Canela, pro-fessor del Depar tament de Salut Pública a la Facultat d’Odontologia.

El tema prioritari de la col-laboració és la formació de postgrau en epidemiologia mit-jançant un model d’ensenya-

ment en línia i enfocat al treball en equip que pretén millorar l’eficàcia de la pràctica en epi-demiologia. El programa inclou, d’una banda, quatre cursos in-tegrats sobre resolució de pro-blemes en salut pública, intro-ducció a l’aprenentatge en línia, principis d’epidemiologia per a directors i mètodes epidemiolò-gics per a programes i avalua-ció. D’altra banda, també es farà i es presentarà un projecte de salut pública i es crearà un fòrum de discussió i de forma-ció continuada per als exalum-nes del programa. Així mateix,

les institucions que participen en el consorci aportaran estu-dis de casos que han afectat la seva àrea en el camp de l’epi-demiologia.

Així mateix, els departa-ments d’Història moderna de la UB i d’Història de la Universitat Johns Hopkings han arribat a un acord perquè cada any un grup d’estudiants de doctorat d’una de les dues universitats visiti l’al-tra durant un període breu de temps, amb l’objectiu d’intercan-viar i compartir experiències de recerca, com també de comple-tar la formació.

La Comissió de Bioètica de la UB (CBUB), presidida pel vicerector de Recerca Jordi Alberch, va aprovar el passat mes de no-vembre dos comunicats centrats en la participació d’estudiants en projectes de recerca i en els pro-blemes ètics en la comunicació científica. Amb relació a la publi-cació de treballs científics, el co-municat de la CBUB subratlla que la llista d’autors d’un article serveix per donar a conèixer a la comunitat científica qui ha fet el treball i qui se’n fa responsable, i dóna directrius per reduir la inci-dència de problemes en aquest tipus de comunicació científica.

El document, entre altres contin-guts, revisa diversos aspectes sobre els criteris d’autoria, d’acord amb les recomanacions publicades per l’International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE) i el Committee on Publication Ethics (COPE).

El segon comunicat aborda les diferents vies de participació d’estudiants en projectes de re-cerca a la UB, i els diferents me-canismes de compensació que caldria tenir en compte segons participin com a subjectes d’ex-perimentació passius o bé ac-tius. Les directrius de la CBUB recorden als estudiants el com-

promís amb el compliment dels protocols ètics en la recerca, i fan èmfasi en el paper dels de-partaments com a responsables d’elaborar i establir el procedi-ment concret per dur a terme el control, l’avaluació i la quantifi-cació de la participació activa d’estudiants en projectes de re-cerca. Els departaments que ofereixin als estudiants la possi-bilitat de participar de manera activa en projectes de recerca, a més, hauran d’oferir també mecanismes alternatius als es-tudiants que no desitgin parti-cipar en aquests projectes (re-cerca bibliogràfica, treball de

processament de dades, etc.) sempre que aquests projectes tinguin la valoració acadèmica adequada i un valor formatiu di-recte per als estudiants.

La CBUB, que té com a se-cretari el professor Albert Royes, es proposa debatre sobre els problemes ètics suscitats per la recerca científica, i promoure la formació dels investigadors en l’àmbit de la bioètica, tot fomen-tant l’ensenyament de la bioètica i les seves implicacions jurídi-ques i socials i vetllant per la idoneïtat dels protocols de re-cerca duts a terme en l’entorn investigador de la UB.

Més suport als protocols ètics en la recerca

El premi internacional Ramon Margalef d’ecologia, Paul R. Ehrlich, a la Facultat de Biologia«Humans In Biosphere: can we do better to avoid the global co-llapse?» és el títol de la jornada que va tenir lloc el dimecres 4 de novembre, a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia, en la qual va participar el prestigiós ecòleg Paul R. Ehrlich, que ha rebut el Premi In ternacional Ra-mon Margalef d’Ecologia 2009,

un guardó de la Generalitat de Catalunya inspirat en el catedrà-tic emèrit de la UB i pioner a tot el país en l’àmbit de la recerca i la docència en ecologia.

Paul Ehrlich (Universitat de Stanford, Estats Units) és un científic de perfil compromès que ha fet notables contribuci-ons tant en el camp de l’ecolo-

gia —com ara la invenció del concepte coevolució d’espèci-es, que interaccionen entre si— com en el camp de l’economia ecològica. Darrerament, Ehrlich s’ha encarregat personalment de fer una proposta d’agenda verda per als cent primers dies de mandat del president Ba-rack Obama.

ApUNTS DE CIèNCIA32

Científics de vuit països, inclo-ent-hi l’Estat espanyol, s’han posat d’acord per constituir el major projecte internacional d’estudi de genòmica del càncer creat fins ara: el Consorci Inter-nacional del Genoma del Càn-cer, una plataforma mundial que té com a objectiu generar un ca-tàleg complet de totes les alte-racions del genoma de 50 tipus de tumors d’alt impacte. L’objec-tiu per a Espanya és desxifrar el genoma de la leucèmia limfàtica

crònica, un dels tumors més fre-qüents en el món occidental. En el propòsit d’assolir aquest ob-jectiu, Catalunya i Espanya dis-posen d’un ampli reconeixement internacional per la recerca que han dut a terme en aquest àmbit. Així mateix, Elías Campo, cate-dràtic del Departament d’Anato-mia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Universitat de Barcelona i director clínic del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) de l’Hospital Clínic, és el

coordinador espanyol del Con-sorci Internacional del Genoma del Càncer i acaba de presentar els primers resultats de l’estudi.

En concret, el treball identi-fica quatre noves variants de risc per a la leucèmia limfocítica crònica (LLC) a partir d’un ampli estudi de casos control ja exis-tents, i permet definir els dife-rents factors de predisposició genètica que faciliten el desen-volupament de la malaltia i que poden arribar al 20 %. En un ar-ticle publicat el 2008 a la revista Cancer Research, els mateixos investigadors de l’Hospital Clí-nic-IDIBAPS-UB ja presentaven una mostra de 692 casos i 738 controls que identificaven que la variació en determinats gens im-munoreguladors estava relacio-nada amb el risc de patir aquest tipus de leucèmia.

L’estudi multicèntric interna-cional, que ha publicat la revista Nature Genetics, posa de mani-fest per primera vegada la sus-ceptibilitat genètica com a factor de risc per al desenvolupament

de l’LLC. La recerca ha estat co-ordinada per l’Institute of Cancer Research (Regne Unit) i hi han participat Elías Campo; Anna En-juanes, de la Unitat d’Hemopato-logia del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l’Hospital Clínic (CDB), i Emili Montserrat, director de l’Institut Clínic de Malalties Hematològiques i Oncològiques i coordinador del Programa d’Hematologia i Oncologia de l’IDIBAPS. L’estudi espanyol s’ha dut a terme en col·laboració amb Ángel Carracedo, del Grup de Medicina Genòmica de la Funda-ció Gallega de Medicina Genò-mica (SERGAS) i de la Universitat de Santiago de Compostel·la i els membres del seu grup, Clara Ruiz-Ponte i María Torres, ads-crits al CIBER de malalties rares (CIBERER). El projecte ha estat finançat per Wellcome Trust com també per la Fundació Genoma España, la Comissió Intermi-nisterial de Ciència i Tecnologia (CICYT) i la Xarxa Temàtica d’In-vestigació Cooperativa en Càncer de l’Institut de Salut Carles III.

L’equip de Manel Esteller, direc-tor del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i professor del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina al campus de Ciènci-es de la Salut de Bellvitge, ha descobert una relació entre les síndromes de sobrecreixement i l’aparició de càncer.

L’estudi explica com l’alte-ració del gen NSD1, responsa-ble de la malaltia de sobrecrei-

xement anomenada síndrome de Sotos, també està darrere de l’aparició dels gliomes i dels neuroblastomes, tumors del sistema nerviós. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Proceedings of the Na-tional Academy of Sciences (PNAS).

La recerca, coordinada pel doctor Esteller, ha descobert que, en el desenvolupament del càncer, el gen NSD1 s’inactiva per una alteració química ano-menada metilació. Es tracta

d’una reacció química que pro-dueix un excés de grups metil (CH3) en molècules que formen part de l’ADN. La metilació és el principal mecanisme epigenè-tic. Quan es produeix aquesta reacció química, la cèl·lula tu-moral expressa de manera des-proporcionada gens causants del càncer (oncogens).

L’estudi l’ha coordinat el Grup d’Epigenètica del Càncer de l’IDIBELL i ha rebut la col·la-boració de la Universitat d’Al-calá de Henares, l’Institut Uni-

vers i tar i d’Oncologia de l Principat d’Astúries, l’Institut de Genètica Mèdica de l’Hospital Universitari de La Paz, l’Institut de Genètica i de Biologia Mole-cular i Cel·lular i l’Institut Clínic de la Souris d’Estrasburg, la Universitat de Granada, el De-partament de Pediatria de l’Slo-an-Kettering Cancer Center de Nova York, l’Institute of Cancer Research de Sutton-Surrey (Gran Bretanya) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).

Científics de l’IDIBELL descobreixen una connexió entre el sobrecreixement i el càncer

Més avenços en la seqüenciació de la leucèmia limfàtica crònica

© À

lex

Arg

emí.

Dir

ecci

ó de

Com

unic

ació

Cor

por

ativ

a

de l’

Hos

pita

l Clín

ic-ID

IBA

PS

ApUNTS DE CIèNCIA 33

El Grup de Recerca d’Arqueolo-gia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia de la UB (GRACPE), en una missió arqueològica duta a terme conjuntament amb l’Insti-tut Català d’Arqueologia Clàssi-ca i codirigida pel professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Jaume Noguera, ha descobert un jaciment de la primera edat del ferro (segle vii aC) a Sebes (Flix, Ribera d’Ebre).

La importància de la troballa es deu al fet que l’assentament i la seva necròpolis s’han pogut do-cumentar, fet poc habitual en els

jaciments d’aquesta època. Es tracta d’un cementiri d’incineració, amb unes 30 urnes, situat aproxi-madament a 200 metres del po-blat, de menys de 1.000 m2.

Les dimensions del poblat i de la necròpolis, molt ben conserva-da, indiquen que es tracta d’una població reduïda, de menys de 50 persones, que va ocupar aquest indret entre els segles viii i vii aC.

Per a l’estudi específic del jaciment i de les restes, el projec-te aplica diversos mètodes i tèc-niques, com ara la prospecció geofísica, la datació dels ossos humans mitjançant C14, les anà-

lisis antropològiques, la recupe-ració i l’estudi de restes de flora i fauna antigues, les radiografies sobre les urnes d’enterrament, etc. Els treballs entren ara en una segona fase que es desenvolu-parà als laboratoris del Departa-

ment de Prehistòria, Història An-tiga i Arqueologia. S’ha previst radiografiar el terreny abans d’ini-ciar la microexcavació i dur a ter-me diverses anàlisis pluridiscipli-nàries, com ara la datació per C14 i estudis antropològics.

Els anells dels arbres revelen dades desconegudes sobre les allaus al Pirineu català

L’estudi dels anells de creixement dels arbres ha revelat dades inè-dites dels episodis d’allaus de neu al Pirineu català dels últims 40 anys, segons l’article publicat a la revista Natural Hazards and Earth Sys tem Sciences, que té com a primera autora Elena Muntán, del Departament d’Ecologia de la UB. Aquest treball estudia la re-lació entre els anells dels arbres, els boscos i la dinàmica de fe-nòmens naturals lligats a pro-

cessos geomorfològics (dendro-geomorfologia), i apunta conclu-sions que podrien millorar la zonificació del risc na tural i am-pliar significa tivament les zones de perill d’allaus tipificades fins ara al Pirineu de Catalunya.

L’estudi, que presenta un caràcter innovador en l’àmbit territorial dels Pirineus, s’ha dut a terme entre el Grup de Den-droecologia del Departament d’Ecologia de la UB, dirigit per

L’edat del ferro a les terres de l’Ebre

Emilia Gutiérrez, i la Unitat de Riscs Geològics, dirigida per Pere Oller, de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). El signen també Carles Garcia i Glòria Martí (Grup de Riscos Geolò-gics, IGC), i Albert Garcia (Grup de Climatologia, UB).

En els anells de creixement d’un arbre, els senyals de l’im-pacte de l’allau són ben visibles: per exemple, si l’arbre s’inclina, els anells creixen de manera ex-cèntrica i no concèntrica, com és habitual. Els efectes també es poden veure amb altres indica-dors: canvis en la densitat i en el color dels anells de creixement, en el gruix, etc. Segons els au-tors, la dendrocronologia pot ser una eina d’interès per comple-mentar i millorar la caracterit-zació d’allaus de neu i per de-terminar amb més precisió la freqüència, l’abast i la intensitat dels esdeveniments passats. Aquesta informació és bàsica per

conèixer millor la dinàmica global i la perillositat d’aquests proces-sos i facilitar la prevenció dels desastres lligats al risc natural.

L’article del Natural Hazards and Earth System Sciences fa públics els resultats principals del projecte Aludex (2002-2006), dirigit i cofinançat des de l’Institut Cartogràfic de Catalu-nya, finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i pels Fons Europeus de Desenvolu pament Regional (FEDER), per caracte-ritzar els episodis d’allaus mit-jançant l’estudi dendrocronolò-gic i nivoclimàtic al Pirineu de Catalunya. Actualment, la recer-ca continua al Pirineu central amb el projecte AVDENPYR del Ministeri de Ciència i Innovació (2007-2010), dirigit des de la UB, en col·laboració amb la Univer-sitat de Saragossa i l’IGC, amb la finalitat d’ampliar el coneixe-ment de les allaus de neu a tota la serralada pirinenca.

ApUNTS DE CIèNCIA34

Fruits rics en sucres, i també lla-vors, arrels, tubercles i escorces, podrien ser els aliments bàsics de la dieta de l’Australopithecus afarensis, un homínid del pliocè de l’est de l’Àfrica, que s’ha datat que va viure entre 4,2 i 3 milions d’anys enrere. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi sobre dieta i ecologia de l’A. afarensis que un equip de la Unitat d’Antropologia del De-partament de Biologia Animal de la UB, sota la direcció del profes-sor Alejandro Pérez-Pérez, ha publicat a la revista Journal of Human Evolution.

La reconstrucció de la dieta s’ha elaborat analitzant el patró de microestriació de la dentició postcanina de l’A. afarensis, causat durant el procés de mas ticació per elements estruc-turals presents als vegetals, anomenats f itòlits, que són abrasius i ratllen l’esmalt dental. A més, el mateix procés d’ali-mentació també comporta la ingesta de sorra o pols, que im-plica una major abrasió. Tots aquests elements són capaços de malmetre microestructural-ment l’esmalt en el procés de

masticació perquè tenen una duresa superior. El recompte i la caracterització de les microes-triacions, com també l’anàlisi estadística, han permès d’atri-buir una determinada dieta i ecologia a aquesta espècie fòs-sil segons el patró de microes-triació d’espècies de primats actuals, la dieta de les quals es-tà ben documentada.

Segons Ferran Estebaranz, primer autor d’aquesta recerca,

«el patró de microestriació de l’A. afarensis mostra clares simi-lituds amb els d’espècies Ho-minoidea actuals, com ara els goril·les del Camerun. Així, la seva dieta es basaria principal-ment en fruits rics en sucres, encara que, durant l’època des-favorable, devien alimentar-se primordialment de recursos po-bres energèticament però molt abundants, com ara llavors, ar-rels, tubercles o escorces». Tal

com apunta l’estudi, tot i que l’A. afarensis va viure en am-bients diferents, la dieta és ho-mogènia, cosa que indica que aquests homínids eren capaços de cercar i seleccionar els re-cursos preferits en diversos en-torns ecològics. L’estudi publi-cat s’emmarca en un ampli projecte que pretén caracterit-zar la dieta i les adaptacions ecològiques dels homínids del pliocè de l’est de l’Àfrica.

Nova teoria evolutiva sobre l’origen dels animalsL’explosió cambriana és àmplia-ment considerada un dels episo-dis més rellevants de la història de la vida sobre la Terra, amb l’aparició per primera vegada en el registre fòssil de gran part de les divisions dels animals. No obstant això, les causes d’aquest origen han estat objecte de de-bat durant dècades i la pregunta sobre què va desencadenar l’or-ganització dels microorganismes unicel·lulars de l’era precambri-ana (fa 500 milions d’anys) en organismes multicel· lulars ha estat sense resposta fins ara.

Xavier Fernàndez-Busquets, de l’Institut de Bioenginyeria de Ca- ta lunya i de l’Institut de Nano-ciència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), i Dario Anselmetti, de la Universitat de Bielefeld, juntament amb altres investiga-dors del Friedrich Miescher Ins-titute de Basilea i el Laboratori de Biologia Marina de Woods Hole, a Massachusetts, van pu-blicar al número de novembre de Molecular Biology and Evolution els seus resultats biofísics de mo lècula única sobre l’efecte del calci en la interacció de les mo-

lècules d’adhesió en esponges marines.

Els investigadors presenten una nova teoria segons la qual l’increment sobtat i massiu de la concentració de calci a l’aigua del mar de l’era cambriana —que es creu que va ser resultat de l’acti-vitat volcànica de les zones entre plaques tectòniques suboceàni-ques— va constituir un factor essencial per agregar i estabilit-zar les estructures multicel·lulars de les esponges primitives. Això ha permès formular una nova teo ria en què el contingut oceànic

de calci podria ser clau per en-tendre l’explosió de la vida a l’era cambriana.

Aquest article constitueix la primera investigació en què els estudis d’espectroscòpia de força de molècula única han proporcio-nat respostes significatives a una qüestió amb profundes connota-cions en biologia evolutiva com ara l’origen dels animals multicel-lulars i pot representar una fita i un exemple de com la multidisciplina-rietat i la col·laboració són essen-cials per a l’excel·lència en la cièn-cia contemporània.

Què menjaven els Australo pithecus?

ApUNTS DE CIèNCIA 35

Les activitats humanes i el canvi climàtic potencien l’aparició de noves malalties en el medi marí La contaminació química i biolò-gica i la disminució d’aliment a causa de la sobrepesca poten-cien la dispersió d’agents infec-ciosos en el medi marí i augmen-ten la patogenicitat en algunes espècies marines, segons alerta un estudi mundial que han dut a terme científics d’onze països, entre els quals, el catedràtic Àlex Aguilar del Departament de Bio-logia Animal de la UB.

L’estudi, publicat l’octubre a la revista Diseases of Aquatic Organisms, descriu com aquest fet ha tingut un efecte significatiu en diverses espècies animals i, de manera particular, en les po-blacions de cetacis i d’altres mamífers marins.

Entre els agents infecciosos, l’acció dels quals s’ha potenciat per les activitats humanes, hi ha diversos virus, com ara els cau-

La UB lidera un projecte europeu per dissenyar nous tractaments contra la tuberculosiDissenyar noves teràpies per combatre la tuberculosi, que té una incidència especial a Àsia i Àfrica, és l’objectiu del projecte NOstress (Unraveling the molecu-lar mechanism of nitrosative stress resistance in tuberculosis), coordinat a escala internacional pel professor Javier Luque (De-partament de Fisicoquímica i Ins-titut de Biomedicina de la UB - IBUB) dins l’Àrea de Salut del 7è Programa marc de la Unió Euro-pea. En el projecte, gestionat a través de la FBG i amb el suport de l’Oficina de Projectes Euro-peus de Recerca (OPER), hi par-ticipen també els equips dirigits per Ignasi Fita (Institut de Recerca Biomèdica IRBB-CSIC), Kanak Dikshit (Institut de Tecnologia Mi-

crobiana, Índia), Darío Estrín (Uni-versitat de Buenos Aires, Argen-tina) i Robert K. Poole (Universitat de Sheffield, Regne Unit).

El projecte NOstress es pro-posa identificar les bases mo-leculars de la resistència del M. tuberculosis a l’estrès de ni-trosació, és a dir, a l’excessiva formació del radical òxid nítric (NO). Aquesta molècula, que té activitat antibacteriana, és un dels factors del sistema immu-nològic que redueix el creixe-ment del M. tuberculosis i la produeixen els macròfags du-rant el procés inicial d’infecció.

Des de fa temps, se sap que el M. tuberculosis té un meca-nisme de resistència pel qual s’escapa dels efectes tòxics del

NO. El micobacteri pot roman-dre en estat de latència per ac-ció de l’òxid nítric produït pels macròfags durant el procés d’in-fecció, i es pot reactivar i ser infecciós anys després. Tot apun-ta que l’hemoglobina truncada N (trHbN) del M. tuberculosis té un paper cabdal en aquest pro-cés de detoxificació del NO. Per aquest motiu conèixer com actua aquest mecanisme en el M. tu-berculosis és una qüestió clau en la lluita contra la tuberculosi.

En conjunt, amb la resta de participants internacionals, el pro-jecte NOstress contribuirà a de-terminar el mecanisme molecular de detoxificació del NO al M. tuberculosis mitjançant trHbN; estudiarà les relacions entre es-

tructura i funció de les hemoglo-bines truncades al M. tuberculo-sis (trHbN i trHbO), i determinarà quin és el sistema redox proteïna del cicle de detoxificació NO.

Tal com apunta Javier Lu-que, «els objectius finals són encara més ambiciosos: un cop resolt el mecanisme de detoxifi-cació, l’objectiu final del projecte NOstress és aplicar el nostre coneixement per identificar pos-sibles mecanismes o estratègies d’intervenció terapèutica. És a dir, la fita és dissenyar un proto-col per modular aquest procés amb molècules de mida petita que puguin intervenir en el pro-cés i actuar com a base d’estra-tègies innovadores per lluitar contra la tuberculosi».

sants del brom (Mor-billivirus) o la verola (Poxvirus); bacteris com els que provo-quen la brucel·losi; el fong responsable de la lobomicosi, i el protozou causant de la toxoplasmosi. Els principals factors que potencien els agents infecciosos són l’acció immuno-supressora de determinats con-taminants químics (bifenils poli-clorats o PCB, i altres productes or ganoclorats, etc.), la dispersió d’agents patògens produïda per la contaminació orgànica trans-portada per les aigües residuals i d’escorrentia, l’afebliment cau-sat per la reducció en la disponi-bilitat d’aliment associada a la pesca excessiva i l’estrès i les col-lisions causats pel trànsit marítim.

«El Mediterrani és un dels mars que més ha sofert l’impac-te de les activitats humanes, i a més, presenta uns nivells elevats de contaminació i trànsit marí-tim, i pateix també una severa sobreexplotació dels recursos pesquers», comenta el catedrà-tic Àlex Aguilar. «Això explica, per exemple, les epizoòties re-currents de Morbillivirus que han produït mortaldat entre els do-fins i les foques mediterrànies i

la reducció de determinades es-pècies d’aus marines i peixos.»

En la darrera dècada, també s’ha observat que l’augment de la temperatura de l’aigua del mar produït pel canvi climàtic pot modificar la distribució de les espècies transmissores i de les que actuen com a reservori, i d’aquesta manera, alterar els cicles de transmissió d’alguns agents patògens, com ara els fongs criptococs.

NOTíCIES 37

El llibre institucional La Universitat de Barcelona. Libertas perfundet omnia luce. (1450) (Publicacions i Edicions, 2008), coordinat pels professors Francisco Gracia, Jor-di Casassas i Josep M. Fullola, de la Facultat de Geografia i Història, es presentarà el 25 de febrer a l’Aula Magna de l’Edifici Històric en un acte al qual assistirà el rec-tor Dídac Ramírez.

Aquest llibre es va editar amb motiu del 75è aniversari de la promulgació de l’Estatut d’au-tonomia de la UB, i és un estudi històric complet i rigorós sobre la fundació de la Universitat a mitjan segle xv, la restauració del segle xix, les esperances de la Segona República, la llarga nit del franquisme i l’actual perío-de democràtic. L’anterior llibre institucional datava de 1991, també l’havia coordinat Jordi Casassas, i a més hi havien par-

La UB, en llibre. Més de mig mil·lenni d’història

Josep Maria Fullola (Barcelona, 1953). Catedràtic de Prehistòria de la UB des del 1986, va succeir en aques-ta plaça fi gures com Bosch i Gimpera, el seu avi Lluís Pericot i Joan Maluquer de Motes. Els últims anys ha publicat, juntament amb Francesc Gracia, 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pe-re Bosch Gimpe ra a Lluís Pericot (1919-1974) (2002) i El sue ño de una generación. El crucero univer sitario por el Mediterráneo de 1933 (2006). S’ha especialitzat en l’estudi de les societats de caçadors-recol·lectors, ha dirigit excavacions a Espanya, Mèxic i Portugal i ha publicat diver-sos llibres i articles sobre el tema. És director del SERP i ocupa diversos càrrecs en organismes nacionals i in-ternacionals. És assessor sobre temes de prehistòria, arqueologia i patrimoni de l’editorial Ariel. Tots tres autors han comissariat l’exposició sobre la his-tòria de la UB.

Francesc Gracia (Barcelona, 1960) és professor titular de Prehistòria a la UB, director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i especialista en l’estudi de la protohis-tòria, la cultura ibèrica, la guerra en l’antiguitat i la historiografia de l’ar-queologia. Entre les seves publica-cions recents destaquen: La guerra en

la Protohistoria. Héroes, nobles, mer-cenarios y campesinos (2003) i en col-laboració amb altres autors, Protohis-toria. Pueblos y culturas en el Medi-terráneo entre los siglos XIV y II a.C. (2004) i De Iberia a Hispania. La Proto-historia de la península Ibérica (2008).

Jordi Casassas (Barcelona, 1948) es va doctorar en Història Contem-porà nia a la UB (1977) i és catedràtic de la mateixa especialitat. És res-ponsable de la càtedra Lluís Com-panys de Drets Humans, investiga-dor principal del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel-lectuals i director del seu portaveu Cercles. Revista d’Història Cultural. A més, és codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Ca-talà, Diputació de Barcelona —Ed. de la Magrana (30 volums, 1983-1994)—, assessor general de l’obra His tòria. Política. Societat i Cultura dels Països Catalans (Ed. Enciclopè-dia Catalana, 12 volums, 1993-2000), membre del Comitè Assessor de l’Institut Cambó (Barcelona) i asses-sor de la col·lecció d’història de l’Edi-torial Ariel. Ha publicat en les princi-pals revistes del país i ha escrit una vintena de llibres, especialment so-bre la història política i cultural de la Catalunya contemporània.

ticipat el malaguanyat Ernest Lluch, el catedràtic Josep Ter-mes i el catedràtic d’Història de l’Art Santiago Alcolea, que va morir l’any passat.

Aquest nou treball es va pre-sentar el passat mes de setembre a Mèxic, en el marc de la vintena edició de la Fira del Llibre d’Antro-pologia i Història (FLAH), organit-zada per l’Institut d’Antropologia i Història d’aquest país. La FLAH, que es considera l’esdeveniment més important de l’Amèrica Llati-na en l’àmbit de l’antropologia i la història, va retre homenatge a Ca-talunya i la cultura catalana, i el professor Fullola va ser convidat a participar en una jornada dedica-da a la memòria del rector Bosch i Gimpera, que es va exiliar a Mè-xic i va esdevenir un gran profes-sor a la UNAM.

Tal com assenyala l’exrector Màrius Rubiralta al pròleg, «Li-

bertas perfundet omnia luce, aquesta frase, símbol de la Uni-versitat de Barcelona, expressa la voluntat de fer arribar per tot arreu la llum del saber i la veritat de la nostra història des de la llibertat i la democràcia». Els au-tors han dut a terme un profund treball de recerca en què tracen la història del fosc període de la Universitat sota el franquisme, que havia romàs força descone-gut fins no fa gaire, palesant la davallada de nivell acadèmic i intel·lectual fruit de la dictadura i la conxorxa de delacions i de-puracions que va ensenyorir-se de la institució. A tall d’exemple, s’hi inclouen algunes fotografies que fins ara només s’havien po-gut veure en exposicions, com ara l’esfereïdora imatge del Pa-ranimf presidit per una creu gammada en una exposició de llibres nazis l’any 1941.

La UB, fundada per Alfons el Magnànim, juntament amb la Generalitat, de la qual preci-sament ara se celebra el 650è aniversari, és una de les institu-cions més antigues del país.

Amb aquesta obra, doncs, la UB disposa «d’un relat f idel dels fets que han marcat la se-va història, dels esdeveniments socials i polítics de què ha es-tat partícip com a subjecte ac-tiu o passiu».

Els autors tracen la història del fosc període de la Universitat sota el franquisme, que havia romàs força desconegut fins no fa gaire

NOTíCIES38

Heloïse perfundet Omnia luce

La il·luminació permet veure, ob-servar i percebre, cosa que, sim-bòlicament, pot associar-se amb la idea d’adquirir coneixement. Què millor, doncs, que una instal-lació artística com ara Heloïse perfundet Omnia luce, pensada i elaborada per al context univer-sitari, per posar de manifest aquesta idea.

La Universitat de Barcelona se sent honrada de poder acollir una mostra de l’art més actual en el seu recinte històric i, de mane-ra específica, a l’escala d’accés al Rectorat. Aquesta universitat amb tants segles d’història, amb un patrimoni ingent i d’extraordi-nària qualitat, no pot deixar de participar activament en el des-envolupament de les manifesta-cions més actuals de l’art. La instal·lació, que ha estat pensada i duta a terme per Elena del Rive-ro, en col·la boració amb les in-vestigadores del Centre de Re-cerca Duoda, és, sens dubte, una manifestació artística de gran qualitat. La sensibilitat de l’obra es posa de manifest a través del títol mateix. Escollir el personatge d’Heloïse, una monja del segle xii, i asso ciar-lo al lema de la nostra Universitat, és encertat per mo-tius molt diversos: la història d’amor entre Heloïse i Abelard, que ha donat peu a tantes obres literàries, teatrals i musicals al

llarg dels segles, representa un magnífic punt de partida per a una creació dotada de contin-guts profunds.

A més, el fet que aquesta obra estigui constituïda per un tapís teixit primorosament contri-bueix a atorgar-li un clar i manifest caràcter femení, si es té en comp-te la tradició. És evident, d’altra banda, que el tapís, acompanyat de la instal·lació audiovisual, per-met accedir a la comprensió de la història des d’un punt de vista ac-tual. La filmació —il·luminació—, projectada sobre el tapís, aconse-gueix desvetllar nous continguts, com tot l’acompanyament sonor de la peça.

Estem, doncs, davant d’una creació original que recull la tra-dició per transformar-la i adap-tar-la a les noves exigències del nostre temps, i la converteix en una autèntica metàfora dels pro-cessos de transformació inhe-rents a la nostra societat.

Elena del Rivero fa referèn-cia a la filmació que es projecta al centre de l’escut de la Univer-sitat de Barcelona teixit en el tapís en la famosa pintura que va revolucionar l’art de principis de segle xx, Nu baixant l’escala (1912) de Marcel Duchamp, el qual, com se sap, per dur a ter-me aquesta obra, va partir de creacions anteriors com ara

L’escala daurada (1880) d’Ed-ward Burne-Jones o de les ex-periències fotogràfiques de Muybridge i Marey. Tampoc no podem oblidar l’escena repetida mecànicament de la dona pu-jant l’escala en el film El ballet mecànic (1924) de Fernand Lé-ger. Així mateix, la «història de l’escala» té els seus antece-dents. Elena del Rivero, vestida només amb una meravellosa faldilla llarga fins a terra, daura-da i brillant, baixa una i altra ve-gada, en el vídeo, l’escala del Rectorat, mostrant els pits nus, amb la qual cosa esdevé una mena de deïtat en el si d’una estètica derivada de l’excelsa pintura de Gustav Klimt.

Com se sap, l’escut de la UB presenta uns raigs de llum que fan referència a la mateixa força creadora associada a He-lios —el sol— com una corona solar. Elena del Rivero transfor-ma Helios en Heloïse —a l’estil de Duchamp i els seus famosos

Instal·lació d’art de l’artista Elena del Rivero a l’escala noble de l’Edifici HistòricA l’escala noble de l’Edifici His-tòric de la Universitat de Barce-lona, es va exhibir la instal·lació d’art Heloïse Perfundet Omnia Luce, de l’artista Elena del Rive-ro. L’obra, un projecte gestionat i coproduït pel Centre de Recer-ca Duoda de la UB, amb l’ajut de la vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni de la UB, Lourdes

Cirlot, consistia en un tapís, i es-tava suspesa a 10 metres d’altu-ra sobre l’escala noble de l’Edi-fici Històric de la UB. Servia fonamentalment com a fons per projectar un vídeo que registrava una performance duta a terme per l’artista Elena del Rivero, en què es veia l’artista baixant la mateixa escala el passat mes de

març. La instal·lació també in-cloïa el so d’un rellotge que mar-cava el pas de les hores. Heloïse Perfundet Omnia Luce (2009), que vol dir ‘Heloïsa ho inunda tot de llum’, es va crear com a sím-bol de la llibertat femenina amb referència al sentit de la presèn-cia de les dones a les universi-tats dels segles xx i xxi.

jocs de paraules—, de manera que l’escut passa a tenir signifi-cats nous i suggeridors.

Quant als elements sonors de la instal·lació, l’inexorable tic-tac fa al·lusió al pas del temps, i el repicar de les campanes fa re-ferència a la pertinença d’Heloïse al convent, com també al seu paper d’abadessa d’un monestir del segle xii. Són elements deci-sius per interpretar adequada-ment l’obra. El pas del temps, a més, no només es percep pel so, sinó per la possibilitat d’entendre la mateixa artista Elena del Rive-ro en la seva performance com a Nuda Veritas —filla de Chronos, el temps—, que, en el gest de deixar caure el xal que li cobreix l’espatlla, fa al·lusió a descórrer la cortina del temps i, per tant, facilita la visió i la comprensió d’una nova manera d’entendre el món. Aquesta nova manera està clarament associada al paper decisiu i preponderant de la do-na a la societat actual.

Lourdes Cirlot, vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni

Elena del Rivero i la vicerectora Lourdes Cirlot

NOTíCIES 39

Exigències i oportunitats de la crisi ecològica per al Treball Social Les jornades «Crisi ecològica: una mutació històrica. Exigènci-es i oportunitats per al Treball Social», organitzades per Joa-quim Sempere, professor de la Facultat d’Economia i Empresa, i Cristina Rimbau, cap d’estudis de l’ensenyament de Treball So-cial de la Facultat de Pedagogia, tenien per objectiu conscienciar que el pas a un model energètic fossilista, a partir del segle xviii, va representar una mutació his-tòrica que va fer possible l’ús massiu i malbaratador d’uns re-cursos energètics abundants i accessibles.

Tal com apunta Rimbau, «aquest ús ha transformat el món. L’energia és avui a tot ar-reu, i ens fa la vida més còmoda i els productes humans més abundants. Però l’èxit comporta el seu perill, i avui ens amenaça de mil maneres. Aquella mutació n’anuncia una altra: com que les energies fòssils s’esgotaran, cal-drà canvis tècnics, socials i men-tals profunds, i probablement

anirem cap a situacions d’escas-sedat i frugalitat forçada. Els rep-tes són enormes en tots els camps, inclosos els de l’educa-ció en general i en particular, del treball social». Durant les jorna-des, que van tenir lloc a la Facul-tat de Pedagogia els dies 9 i 10 de novembre, es van examinar també les deficiències de la nos-tra manera d’avaluar i calcular la riquesa, només a través dels di-ners i no de la salut de les perso-nes i dels ecosistemes i de l’abús dels recursos naturals. Així ma-teix, es van analitzar experiències concretes de gestió municipal i acció territorial per part de mem-bres del Centre de Sostenibilitat Territorial de les comarques giro-nines, i d’una cooperativa d’agri-cultura ecològica per a malalts mentals prop de Girona. La refle-xió teòrica, aquests casos pràc-tics i els tallers van ajudar els assistents a imaginar les ocasi-ons que els problemes mediam-bientals i el fet d’abordar-los ofe-reixen al treball social.

Vint anys de la Convenció dels Drets de la InfantesaL’ensenyament de Treball Social de la Facultat de Pedagogia va organitzar, el dia 2 del passat mes de desembre, la Jornada sobre la Convenció dels Drets dels Infants per unir-se als actes i a les sessions d’estudi que han tingut lloc el 2009 per comme-morar el vintè aniversari de la Convenció dels Drets de la Infan-tesa de les Nacions Unides. La Jornada va posar en relleu la ne-cessitat de continuar lluitant per fer efectius els drets dels infants en tots els àmbits i latituds. En paraules de Cristina Rimbau, cap d’estudis de l’ensenyament de Treball Social de la Facultat de Pe dagogia, «durant la trobada es va constatar que en el nostre entorn més immediat cal conti-nuar treballant per la visibilització, el reconeixement i l’aplicació dels drets de la infància, sovint massa

desconeguts, i que l’espai uni-versitari és un escenari idoni, però no únic, per fer-ho, incorpo-rant-los en la formació de diver-sos ensenyaments; en particular aquells que treballen en l’atenció directa en l’àmbit de la infància, però també en d’altres d’apa-rentment més allunyats però que hi tenen incidència».

Els participants a la Jornada van destacar que la Convenció és un text plenament vigent, per bé que encara poc utilitzat, i van recordar que la Convenció, un cop ratificada per l’Estat espa-nyol, ja forma part del nostre dret intern. A més, es va posar en re-lleu que l’Ajuntament de Barcelo-na fa polítiques de drets humans per convicció i des de la Genera-litat es van explicar els drets de participació i el seu exercici per part dels mateixos infants.

Visites guiades a la mostra sobre la teoria de l’evolució

Del 2 d’octubre al 27 de novem-bre es va organitzar a la UB una mostra de panells sobre l’evolu-ció que incloïa visites guiades i teatralitzades. L’activitat va om-plir el 100 % de l’oferta disponi-ble, gràcies a la participació de més de 1.100 alumnes de secun-dària. Es va avaluar la qualitat de l’activitat mitjançant un qüestio-nari personal adreçat al profes-sorat. La mitjana de valoració que es va fer de l’organització de

Homenatge a Jordi Sabater PiEl dilluns 30 de novembre, al Saló de Cent va tenir lloc un ac-te organitzat per la UB i l’Ajun-tament de Barcelona en home-natge al catedràtic emèrit Jordi Sabater Pi, traspassat el mes d’agost. L’acte, que va ser pre-sentat pel periodista radiofònic Fèlix Monclús, el van presidir l’alcalde Jordi Hereu i el rector Dídac Ramírez, i hi van partici-par el delegat de Presidència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament i president del Parc Zoològic de Barcelona Ignasi Cardelús, la vicerectora d’Arts,

Cultura i Patrimoni Lourdes Cir-lot i la professora del Departa-ment de Psiquiatria i Psicobio-logia Clínica Montserrat Colell. Durant l’acte es va fer el lliura-ment del Premi Floquet de Neu 2009 i es va presentar un opus-cle, elaborat pel Zoo de Barce-lona, que recull la trajectòria científica i humana del profes-sor Sabater Pi. Tot seguit, el rector Dídac Ramírez va lliurar la Medalla d’Or de la UB, a títol pòstum, al professor Jordi Sa-bater Pi, que va recollir el seu fill Oriol Sabater.

El fill de Jordi Sabater Pi, Oriol Sabater, va recollir la Medalla d’Or de la UB.

l’activitat va ser de 9,8 en una escala de l’1 al 10.

La Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació Digital i Promoció i el Departament de Genètica de la Facultat de Biologia, van ser els organitzadors de l’activitat.

NOTíCIES40

Premis i distincions> Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física Fo-namental de la UB, ha estat no-menat Premi Nacional d’investi-gació Blas Cabrera, en l’Àrea de Ciències Físiques, dels Materials i de la Terra. Els guardons, ator-gats des del 2001 pel Govern espanyol, són un reconeixement al mèrit dels científics espanyols

de rellevància internacional per l’avenç en la ciència, en la trans-ferència de tecnologia i en el progrés de la humanitat. Javier Tejada Palacios rep el guardó pels descobriments en el camp del magnetisme quàntic, entre els quals, se cita en particular l’efecte túnel ressonant d’espí, considerat internacionalment com una fita en la història del coneixement sobre l’espí i els seus efectes magnètics.

> La Fundació Carmen y Seve-ro Ochoa ha concedit el Premi d’Investigació en Biologia Mole-cular 2009 a Manel Esteller, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina al campus de Ciències de la Salut de Bell-vitge i director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càn-cer (PEBC) de l’Institut d’Inves-tigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). El Premi es va lliurar l’11 de novembre a la Residèn-cia d’Estudiants de Madrid.

> La professora del Departa-ment de Filologia Hispànica Emma Martinell va rebre, el passat mes de maig, el doctorat honoris causa per la Facultat d’Arts de la Universitat de Göte-borg (Suècia). Emma Martinell (Barcelona, 1949) és catedràtica

de la UB des de l’any 1986 i ha estat professora convidada a universitats de tot Europa, Aus-tràlia i el Japó. Ha impartit diver-sos cursos a la Universitat de Göteborg i ha donat un suport especial a l’ensenyament del su-ec a la UB. Actualment duu a terme un projecte de recerca amb el Centre de Llengües del Món de la Universitat d’Islàndia.

> Jacint Nadal, catedràtic emèrit del Departament de Bio-logia Animal, va ser investit doc-tor honoris causa per la Univer-sitat Autònoma Metropolitana de Mèxic (UAM) el proppassat 22 d’octubre. Jacint Nadal, tot un referent per a diverses generaci-ons de biòlegs i zoòlegs, és do-cent de la Facultat de Biologia des del 1975, de la qual ha estat degà i on ha dirigit el Grup de Recerca Consolidat de Biologia de Vertebrats.

> El catedràtic del Departament d’Història i Institucions Públiques Carles Sudrià, el professor titu-lar d’aquest mateix Departament Josep Maria Benaul i el cate-dràtic del Departament d’Econo-

mia Política i Hisenda Pública Antoni Garrido han rebut el Premi Joan Sardà Dexeus 2008, que atorga la Revista Econòmica de Catalunya, del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya. El guar-dó se’ls ha concedit en reconei-xement a la publicació del llibre Caixa Sabadell. Finances i Acció Social, 1859-2009, del qual els tres docents són autors.

> El 23 i el 24 de novembre va tenir lloc un homenatge, organitzat per l’Obra Cultural Balear, en ho-nor del catedràtic emèrit de Filolo-gia Catalana Joan Veny. Es trac-tava d’unes jornades al voltant de L’encant de la llengua, coordina-des pel professor de la UIB Jaume Corbera, amb l’objectiu d’oferir un diàleg sobre el passat, el present i el futur de la llengua catalana pre-nent com a punt de referència l’obra del filòleg Joan Veny.

> En el marc dels actes del darrer Congrés Nacional d’Hos-pitals que organitzen la Societat Espanyola de Directius Sanitaris (SEDISA) i l’Associació Nacional d’Infermeria (ANDE), es va retre homenatge a la trajectòria del

Premis Narcís Monturiol

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat distingir els investigadors de la UB Ma-ría Ermitas Alcalde, Pedro L. Alonso i Fausto García-Hegardt amb la Medalla Narcís Monturi-ol per la contribució que han fet al progrés científic i tecnològic de Catalunya. Els guardons han reconegut un total de tret-ze investigadors i tres entitats de tot l’àmbit català.

María Ermitas Alcalde Pais és catedràtica del Departament de Farmacologia i Química Te-rapèutica de la Facultat de Far-màcia i cap del Grup de Des-envolupament de Sistemes Policíclics Nitrogenats d’Interès Biològic (DSPNIB). A més, és

experta en l’estudi de nous sis-temes moleculars en els àmbits de la química orgànica supra-molecular i la química terapèu-tica, especialment en disseny i síntesi de molècules actives a escala del sistema nerviós cen-tral, i ha establert vincles direc-tes amb la indústria farmacèu-tica mitjançant projectes de transferència sobre disseny i síntesi de compostos bioactius per al sistema nerviós.

Pedro L. Alonso Fernàndez és catedràtic del Departament de Salut Pública de la Facultat de Medicina de la UB, cap del Ser vei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut

d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barce-lona (CRESIB). El jurat n’ha des-tacat la contribució als grans problemes de salut global, amb un marcat èmfasi en els països en via de desenvolupament. Com es recordarà, el Centre d’Investigació en Salut de Man-hiça (CISM), que dirigeix a Mo-çambic juntament amb la inves-tigadora Clara Menéndez de l’Hospital Clínic de Barcelona, va rebre el Premi Príncep d’As-túries de cooperació internacio-nal el 2008.

Fausto García-Hegardt és catedràtic del Departament de

Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat de Farmàcia. És, així mateix, expert en l’estudi del metabolisme del colesterol i la interacció en diabetis de ti-pus 2 i és el principal investiga-dor del Grup de Recerca de Regulació de l’Oxidació d’Àcids Grassos i Cetogènesi, en els mecanismes moleculars d’ac-ció de la carnitina-palmitoil transferasa i en la secreció d’in-sulina en la cèl·lula beta del pàncrees; en l’anàlisi molecular de les mutacions que produei-xen malalties hereditàries de la cetogènesi, i en els aspectes moleculars que afecten el pro-cés d’eliminació d’introns en cèl·lules de mamífers.

Javier Tejada

Manel Esteller

NOTíCIES 41

Premis i distincions

L’artista Eugènia Balcells va visi-tar la UB per comentar les seves creacions artístiques, coincidint amb la seva exposició «Fre-qüències», que es va exhibir al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona fins al 28 de novem-bre. L’acte, organitzat per la vi-cerectora d’Arts, Cultura i Patri-moni Lourdes Cirlot, va tenir lloc el dimecres 18 de novembre a les 19 h a l’Aula Magna de l’Edi-fici Històric.

Lourdes Cirlot va fer una introducció a l’obra d’Eugènia Balcells i va formular diferents preguntes a aquesta artista per donar-ne a conèixer amb detall la trajectòria professional. Du-rant l’entrevista es van poder

veure creacions de Balcells d’etapes diferents, algunes de les quals són pràcticament inè-dites.

Eugènia Balcells, nascuda a Barcelona, té una llarga tra-jectòria artística. Va començar l’activitat en el món de les arts a mitjan anys setanta en el con-text de l’art conceptual i va ser una de les artistes pioneres del cinema experimental i de l’art audiovisual del país. Un gran nombre d’instal·la cions audio-visuals conf iguren la seva obra, en què sovint reflexiona explícitament sobre la llum, un dels eixos temàtics que han vertebrat la seva recerca crea-tiva i docent.

L’artista Eugènia Balcells a la UBprofessor del Departament de

Salut Pública de la UB Miguel Ángel Asenjo, actualment di-rector tècnic de l’Hospital Clínic de Barcelona.

> Begoña Piqué Simon, pro-fessora de la Facultat de Forma-ció del Professorat de la Univer-sitat de Barcelona, ha estat guardonada amb el Premi Esco-la Normal de la Generalitat, que distingeix la tasca dels educa-dors que fomenten els valors democràtics, la catalanitat i la renovació pedagògica.

> El 26 d’octubre, la Facultat de Farmàcia de la UB va acollir l’acte d’homenatge al catedràtic Fausto García Hegardt, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Farmàcia), amb motiu del seu 70è aniversa-ri. Mitjançant aquest acte es va reconèixer la trajectòria docent i investigadora del professor Gar-cía Hegardt a la Facultat de Far-màcia, des de l’any 1973.

> El dijous 29 d’octubre es va celebrar a la Facultat de Medicina l’acte d’homenatge a Antonio Cardesa, catedràtic d’Anatomia Patològica de la Universitat de Barcelona. Cardesa es va incorpo-rar l’any 1980 a la Universitat de Barcelona i fins al 2004 va ser cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic de Barcelona.

> El catedràtic del Departa-ment de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia José Re-mesal va ser escollit per unani-mitat nou membre de la Reial Acadèmia de la Història (RAH) per cobrir la vacant de Julio Val-deón, que va morir el passat mes de juny. José Remesal és especialista en la vida econòmi-ca de l’imperi romà i en la recerca de les seves xarxes comercials. Conjuntament amb José M. Blázquez, és director des de fa més de vint anys de les excava-cions del mont Testaccio a Ro-

ma i responsable del projecte Timbres Amphoriques de la Unió Acadèmica Internacional.

> El degà de la Facultat de Psi-cologia de la Universitat de Bar-celona Manel Viader ha estat escollit nou president de la Con-ferència de Degans de Psicologia de les Universitats Espanyoles. Una de les prioritats de Viader durant el seu mandat serà treba-llar en la línia d’assolir una vincu-lació més estreta entre la forma-ció universitària i les necessitats de la societat i la professió.

> Javier Martín-Vide, catedrà-tic del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regio-nal, ha estat elegit nou president de l’Associació de Geògrafs Es-panyols (AGE), una entitat que és la referència col·lectiva dels geò-grafs espanyols. L’AGE és una agrupació de professionals de la geografia que té per objectiu fo-mentar i desenvolupar la ciència geogràfica espanyola i difondre’n els coneixements a la societat.

> El catedràtic del Departament de Química Física Francesc Illas ha estat nomenat membre de l’Acadèmia Europea de la Ci-ència (EURASC). Aquesta orga-nització, que va néixer l’any 1999, té com a objectiu unir universi-tats, centres de recerca, indústri-es i entitats governamentals per tal d’ajudar les economies afebli-des d’arreu d’Europa.

Francesc Illas treballa en l’es-tructura electrònica de superfíci-es i materials utilitzant mètodes computacionals del camp de la química quàntica. En la seva tra-jectòria ha treballat en diferents centres de recerca com ara el Laboratori de Física Quàntica de la Universitat Paul Sabatier (Fran-ça), el Centre de Recerca Alma-den IBM (EUA), el Laboratori Nacional de Los Álamos (EUA) o el Laboratori de Química Teòrica a la Universitat Pierre i Marie Cu-rie (França), entre d’altres.

© E

ugen

ia B

alce

lls

“El laberint d’Horta” és una instal·lació de l’exposició “Freqüències”, que mos-tra el color dominant d’aquest lloc singular de la ciutat de Barcelona.

NOTíCIES42

La UB inaugura el primer Museu Virtual universitari de tot l’Estat amb més de 250 pecesLa Universitat de Barcelona ha inaugurat el primer Museu Virtual universitari de tot l’Estat espanyol, un dels projectes més emblemà-tics del Vicerectorat d’Arts Cultura i Patrimoni que neix amb l’objectiu de donar a conèixer el vast i ex-tens patrimoni cultural de la UB.

El Museu s’organitza, inicial-ment, en nou col·leccions, i abasta més de 250 peces que reflecteixen la gran riquesa disci-plinària i patrimonial de la Univer-sitat de Barcelona. Totes aques-tes col·leccions s’aniran enriquint en una imminent segona fase, en què s’introduiran nous elements en les ja existents i s’ampliarà el nombre de col·leccions.

«Des del web de la UB i fent tan sols un clic es pot accedir a les col·leccions i a tots els ele-ments artístics que les compo-nen», ha assenyalat la vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni Lour-des Cirlot, i en aquest sentit ha remarcat que «les peces tenen una perfecta i detallada docu-mentació: hi consta el lloc de procedència, les dates, les pro-porcions, etc.». La vicerectora Lourdes Cirlot va presentar en un acte el 25 de gener les col·lec-cions d’art, els instruments cien-tífics, el fons de reserva de la Biblioteca, la col·lecció Sabater Pi, el Museu de la Farmàcia Ca-talana, la col·lecció del Pavelló de la República, la col·lecció del

Centre de Recursos de la Biodi-versitat, l’Herbari BCN i la Litote-ca de la Facultat de Geologia.

ART: el fons patrimonial de la UB està constituït per peces ex-traordinàriament importants, com ara pintures dels segles xvi al xx, entre les quals destaquen Andròmeda i Perseu de Luca Gi-ordano del segle xvii, i les pintu-res que ornamenten el Paranimf de la Universitat de Barcelona de Dionís Baixeras, que daten del 1884. Entre els elements arqui-tectònics més rellevants, el Mu-seu mostra els Pavellons Güell d’Antoni Gaudí (1884-1887).

INSTRUMENTS CIENTÍFICS: els instruments científics són pe-ces fonamentals per entendre els coneixements actuals de la recer-ca científica, com ara la llanterna màgica de Dubosc de 1870 o l’aparell microfotogràfic UMA de 1920, i un dels primers microscò-pis electrònics, el microscopi de transmissió Philips 200, de 1966.

FONS DE RESERVA DE LA BIBLIOTECA: entre els ele-ments del fons bibliogràfic his-tòric de la Biblioteca destaquen El Llibre dels feits de Jaume I, de 1343, i un dels llibres impresos més espectaculars del segle xvi, Astronomicum Caesareum, de Pere Apia, de 1540.

S’accedeix al museu a través de l’adreça

www.ub.edu/museuvirtual/

COL·LECCIÓ SABATER PI: pel que fa a la col·lecció Sabater Pi, cal destacar l’escultura Bi-ang-Mëlan de Ndutum Xingo, de 1950, procedent de Guinea Equatorial i els dibuixos natura-listes del Dr. Sabater Pi.

MUSEU DE LA FARMÀRCIA CATALANA: quant al Museu de la Farmàcia Catalana, ubicat a la Facultat de Farmàcia, és remarca-ble Concordia, la primera farma-copea catalana i la segona d’Eu-ropa, que data de 1511. També són molt interessants els albarels de ceràmica datats del segle xvii.

COL·LECCIÓ DEL PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA: la col-lecció del Pavelló de la República mostra elements de gran interès, com ara la col·lecció de paper moneda del 1936 de la Unió de Cooperadors de Barcelona, i també, del mateix any, el cartell «Aixafem el Feixisme» editat per la Generalitat de Catalunya.

COL·LECCIÓ DEL CENTRE DE RECURSOS DE BIODI-VERSITAT ANIMAL: el Centre de Recursos de Biodiversitat Ani-mal aporta al Museu peces sin-gulars, entre d’altres, un exem-plar juvenil bicèfal de vaca o la secció de la closca d’un exem-plar de nàutil, el Nautilus pompi-lius (Linnaeus, 1758), i una col-lecció d’ocells, la més antiga de

Catalunya, considerada com una de les més importants d’Europa.

L’HERBARI BCN: l’Herbari BCN del Centre de Documenta-ció de Biodiversitat Vegetal allotja aproximadament 300.000 espè-cimens provinents majoritària-ment dels Països Catalans i és el tercer més gran de la península Ibèrica i un dels més diversos.

LITOTECA DE LA FACUL-TAT DE GEOLOGIA: la Litoteca de la Facultat de Geologia acull una àmplia col·lecció de mos-tres geològiques destinades a recerca i docència que repre-senten un important registre del nostre patrimoni geològic.

Gràcies a la diversitat i la quantitat de peces i col·leccions a què es pot accedir a través del Museu Virtual, pioner a tot l’Es-tat, s’ofereix no tan sols informa-ció adreçada a la seva comuni-tat universitària, sinó també a tots els investigadors i estudio-sos que hi estiguin interessats com també al públic en general. Finalment, cal destacar que s’ha utilitzat un nou sistema de cata-logació considerat com un dels més actuals que empren molts dels museus del nostre país i d’arreu del món.

Dues de les peces del Museu: Andròmeda i Perseu de Luca Giordano i la llanterna màgica de Dubosc

NOTíCIES 43

casa unifamiliar, al pati comunitari d’urbanitzacions i petits nuclis ur-bans, al terrat dels edificis i en zones enjardinades i de lleure, de manera que contribueix a la revalorització del paisatge.

> Les restes de Guillem Raimon d’Iborra, baró de Cervelló al segle xviii, van retornar l’octubre passat a l’església de Sant Vicenç dels Horts en un acte amb la guàrdia d’honor dels Mi-quelets de Catalunya que fins i tot van procedir a disparar les salves d’ordenança usuals segons els protocols del segle xviii. Això va ser possible gràcies a la tasca del Grup de Recerca en Di-dàctica i Patrimoni (DIDPATRI) de la UB, que dirigeix el catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials Francesc Xavier Hernández Cardo-na, que ha recuperat les restes d’aquest noble català. L’exhumació de la tomba del baró ha permès una aproximació a la poc coneguda noble-sa catalana de l’època. La recerca s’ha concretat en el llibre Un noble català a la Guerra de Successió. Exhumació de la tomba del Baró de Cervelló, de Nayra Llonch, Marta Pujol i Joan Santacana, i publi-cat per l’editorial Llibres de Matrícula - Edicions Universitàries.

> Des de l’any 1989, gràcies al Projecte Aura, s’han incor-porat al món laboral normalitzat més de 80 joves amb disca-pacitats. Així mateix, més del 80 % dels treballadors manté el lloc de treball i té contracte indefinit. En el marc de l’acte de celebració del vintè aniversari de la Fundació Projecte Aura, que va tenir lloc l’1 de novembre a l’Auditori de Barcelona, el rector de la UB va rebre una distinció en nom de la Universitat per ser una de les deu empreses col·laboradores més veteranes.

Sabíeu que...? > L’Edifici Històric va ser escenari el novembre passat d’una competició de robots de Lego, construïts per alumnes dels darrers cursos de secundària i els professors de tecnologia. L’objectiu dels quatre instituts que hi van participar era demostrar la capacitat dels robots per competir en un escenari de navegació i manipulació d’ob-jectes, atès que eren capaços de moure’s i de prendre decisions de manera autònoma. La competició incloïa proves com ara trobar un cercle pintat a l’escenari de joc que corresponia a un color assignat al robot o aconseguir el màxim nombre de capses. El centre de secundària que va resultar-ne guanyador va ser l’IES Serra de Marina. Aquesta competició va ser l’última fase del projecte d’innova-ció docent dirigit pel pro-fessor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi Oriol Pujol.

> Picasso es va inspirar en la pintura dels frescos de Pompeia durant el que s’ha anomenat la seva època rosa (1905-1907), cosa que es pot comprovar en l’ús del roig cinabri en les pintures, tonalitat que s’usava amb profusió en les obres rescatades de la ciutat napolitana. Aquesta és la conclusió a què arriba la tesi Icono-grafia picassiana 1905-1907: influència de la pintura pompeiana, de l’artista i historiadora de l’art Conxita Boncompte Coll i dirigida per la catedràtica d’Història de l’Art i vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot, que es va llegir el novembre a la Facultat de Geogra-fia i Història i que va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude. Segons la recerca, les tonalitats d’aquest període de la pintura de Picasso es deuen a la influència que va rebre en conèixer els frescos pompeians gràcies a l’obra Pompei: la ville, les moeurs, les arts, de Pierre Gusman. Aquesta etapa de la pintura picassiana coincideix amb l’estada de l’artista a Gósol, un període que, segons la catedrà-tica Lourdes Cirlot, no ha estat suficientment estudiat.

> Josep Cerdà del Departament d’Escultura de la UB i l’empre-sa Moix han desenvolupat un sistema de tractament de l’aigua residual mitjançant plantes, amb el nom de PlantDepur, a través d’un acord signat amb la Fundació Bosch i Gimpera i amb el suport del Cidem/Copca de la Generalitat de Catalunya. El sis-tema de depuració d’aigües a partir d’aiguamolls artificials és un pro-cediment que fa més de trenta anys que s’ha implantat arreu del món. La innovació de PlantDepur és el disseny modular prefabricat d’una cubeta per a un habi-tatge de cinc habitants que pot anar creixent segons les necessi-tats. Aquesta depura-dora natural, que va obtenir el primer Pre-mi a la Innovació de la Fira de Girona, es pot instal·lar al jardí d’una

> Ja es pot consultar al web el Diccionari de textos catalans antics (DTCA), que inclou inicialment 17 obres a més de la pre-paració de 10 obres més que s’hi incorporaran en breu. Entre les que ara conformen el DTCA n’hi ha de tan rellevants com les Ho-milies d’Organyà, el Llibre dels fets de Jaume I, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell o la poesia completa d’Ausiàs March. Tots els textos que s’hi han introduït s’han lematitzat i, per tant, se’n pro-porciona la informació no únicament per formes ocasionals sinó també per lemes. Ara com ara conté 14.894 lemes i 50.947 for-mes. El DTCA, elaborat per un equip que dirigeix el professor de la UB Joaquim Rafel, es desenvolupa al Centre de Documentació Ramon Llull de la UB gràcies a la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla, la Fundació Noguera, l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya.

pUBLICACIONS44

pUBL

ICA

CIO

NS

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Llegint pedres, escrivint ciutats

El llibre Llegint pedres, escrivint ciutats (Pagès editors, 2009), editat pel catedràtic de Geografia Humana i vicerector de Relacions Internacionals i Institucionals de la UB Carles Carreras i per l’investigador del Departament de Geografia Humana Sergio Moreno, és el resultat d’una reflexió conjunta feta per antropòlegs, arquitectes, filòlegs i geògrafs sobre les relacions complexes i bidireccionals que

s’estableixen entre les ciutats construïdes i les ciutats escrites. En l’obra s’analitzen maneres de veure i d’observar, mètodes i conceptes d’estudi de la literatura urbana, de la construcció de les ciutats, de la seva memòria i de la toponomàstica urbana. Els textos es van presentar en una primera versió en un curs d’Els Juliols de la UB, l’estiu del 2006.

El món de la ciència i de la tècnica, cada dia més globalitzat i més propens a adaptar mots o termes anglosaxons és, per aquests motius, una mica refractari a la introducció del català en la tasca quotidiana, com ho demostra l’absència de revistes en català sobre aquests temes, o el fet de no disposar, fins ara, d’un diccionari de materials. Precisament, en redactar el llibre Ciència dels materials (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007) es va detectar la necessitat d’escriure una obra que contingués, en català, les definicions concretes dels termes tractats en la ciència i en la tècnica dels materials. Així va néixer aquest llibre, senzill i meticulós, planer i precís, tant científic com tècnic, i que vol ser tant complex com comprensible.

Materials: ciència i tecnologiaMolera Solà, Pere; Llorca Isern, Núria; Roca Vallmajor, Antoni; Cruells Cadevall, Montserrat i Viñals Olià, Juan

Què vol l’espectador que ha de pagar per veure una pel·lícula? Què necessita qui va a comprar un film o hi inverteix? Què està fent la competència, com i per què ho fa? Què sóc capaç de fer que els altres no puguin o no sàpiguen fer? Aquestes qüestions i d’altres són les que planteja aquest llibre, que pretén que el lector sàpiga quina és la seva veta de mercat i quina estratègia ha de seguir per ocupar-la. En definitiva, l’obra ha d’ajudar a conèixer millor el mercat cinematogràfic, com es mouen els agents que hi intervenen i com accedir-hi, amb l’objectiu de saber reconèixer les oportunitats i aprofitar les sinergies, ja que el mercat de continguts d’entreteniment ha sofert una revolució que ens obliga a fer-nos aquestes preguntes i a estar més atents al seu funcionament intern.

Distribución y marketing cinematográfico. Manual de primeros auxiliosMatamoros i Manteca, David (coordinador)

Presenten el llibre de l’ICE Fa un munt d’anys al Matarranya, XVI Premi Pau Vila

La Casa Amatller va acollir, el passat setembre, la presentació del llibre Fa un munt d’anys al Matarranya, elaborat per Margarita Celma i Pasqual Vidal i editat per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona (ICE).

El treball original va guanyar el Premi Pau Vila en la XVI convocatòria. Es tracta d’un llibre didàctic que aplega tradicions culturals i lingüístiques i recull, a més, la manera com es vivia abans. Així, al llarg de l’obra es descriu com es jugava, com s’anava de festa, com es ballava i cantava, com eren les cases, el menjar, de quina manera es treballava, etc.

És una obra especialment útil per als que es dediquen a la traducció de l’anglès a l’espanyol o viceversa. No constitueix, però, un substitut del diccionari bilingüe tradicional, sinó un instrument complementari de feina. Es tracta d’un manual amb entrades selectives que ofereixen comparacions entre les dues llengües i les seves estructures gramaticals

incloent-hi qüestions tan complexes com ara la modalitat i el nombre gramatical, i també apartats sobre totes aquestes categories principals, el lèxic o aspectes pragmàtics i estilístics, com, per exemple, el llenguatge sexista, la cohesió textual o la puntuació.

Amb anterioritat a aquest, Publicacions i Edicions ja havia editat el Diccionari

UB. anglès-català, com a resultat d’una activitat conjunta de diferents agents que, de manera complementària, van sumar coneixements, continguts i tecnologia per fer una obra de referència rigorosa, posada al dia, idònia tant per als usuaris comuns de la llengua com per a especialistes d’un ampli ventall de sectors professionals, com també per al professorat i l’alumnat universitari.

Diccionario-guía de traducción: Español-Inglés, Inglés-EspañolMott, Brian Leonard i Mateo Martínez-Bartolomé, Marta

pUBLICACIONS 45

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Aquest volum està inspirat en un col·loqui organitzat per la UNED de Tudela el 2008 i recull les contribucions de 31 investigadors de diverses disciplines procedents de fins a vint centres de recerca. El treball s’articula en tres blocs que aborden les qüestions següents: «Ètnia, etnicitat i identitat», «Qüestions històriques i historiogràfiques» i «Territori, societat, poblament». S’hi presenten novetats, s’hi reprenen velles discussions i, sobretot, s’hi donen les pautes per entendre no només els vascons antics sinó també alguns dels pobles que van ocupar l’autèntic trifini cultural que va constituir la vall mitjana de l’Ebre a l’antiguitat clàssica abans i després de l’arribada de Roma. El resultat no és només la presentació de nous estudis històrics, arqueològics, numismàtics, epigràfics o filològics sobre l’assumpte vascó, sinó que el llibre també qüestiona l’etnicitat i la identitat vascòniques en l’antiguitat, fa un repàs a la diversitat cultural i lingüística del territori atribuïda als vascons per les fonts antigues i suposa una revisió dels tòpics que s’han vessat al llarg de la història respecte de la relació dels vascons amb Roma.

Los vascones de las fuentes antiguas: en torno a una etnia de la antigüedad peninsularAndreu Pintado, Javier (editor)

L’obra traça el nexe d’unió entre el món dels escacs i del cinema mitjançant l’anàlisi de 25 pel·lícules representatives i de les partides clau d’aquest joc. S’hi citen un centenar de figures universals com ara Anderssen, Staunton, Fischer, Kasparov, Anand o Sirov, i fins a cent films amb seqüències o escenes d’escacs dignes de ser conegudes per als afeccionats i el públic en general. Així mateix, s’enumeren les estrelles del setè art que han destacat per ser bons jugadors d’escacs: des de Charles Chaplin o James Dean, fins a Billy Wilder o Humphrey Bogart, passant per Stanley Kubrick i Woody Allen, dels quals el llibre dóna a conèixer anècdotes i curiositats relacionades amb ambdues arts. L’obra està il·lustrada amb 47 diagrames i un quadern de fotografies significatives. Fins i tot, per a qui no conegui les regles del joc d’aquest esport intel·lectual, l’autor inclou els rudiments dels escacs.

El ajedrez en la pantalla: 25 films y partidasBatlle Correa, Guillermo

Publicada la novel·la Codi genètic de la professora de la Facultat de Medicina Amàlia Lafuente

S’ha publicat Codi genètic (Editorial Proa), la primera novel·la d’Amàlia Lafuente, professora del Departament d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la Facultat de Medicina de la UB. L’obra va ser guardonada amb el XVIII Premi Ciutat de

Badalona de narrativa i amb el XXII Premi literari Països Catalans Solstici d’Estiu (2009) que convoca l’Ajuntament de Badalona. La trama de la novel·la gira al voltant d’una jove científica que investiga un fàrmac per tractar l’Alzheimer i que assisteix a l’arribada del seu nou superior, un fitxatge estel·lar que canviarà el rumb de la seva recerca.

Retrat de Charles Darwin

S’ha publicat el llibre Darwin y el mono, destinat a revisar mites i realitats sobre el famós naturalista, nascut fa 200 anys a Shrewsbury (Regne Unit). L’obra la signen Daniel Turbón, catedràtic del Departament de Biologia Animal de la UB, i Carlos Alberto Marmelada, professor de la Universitat Internacional de Catalunya, i l’ha publicat Edicions Sello Editorial.

Darwin va ser mitificat i manipulat en vida, i sovint se’n té una imatge errònia. Darwin y el mono apropa el lector als avatars científics i personals d’aquest científic i al seu viatge interior arran de la formulació de la teoria de l’evolució, que explica l’origen i l’evolució dels éssers vius des d’una visió biològica unitària. Les idees bàsiques sobre l’origen de l’home, i el relat sobre com va sorgir històricament i els seus protagonistes centren també bona part dels capítols del llibre.

Con textos 1M. del Pilar Ballester Bielsa, M. Ángeles Díaz Tapia, Silvia López RipollY, ahora, la gramática 3Mónica Moreno Tarrés (coordinadora) Y, ahora, la gramática 5Mar Garachana Camarero (coordinadora)

Les tres obres s’inclouen en la col·lecció de manuals destinats a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua espanyola elaborats per Estudis Hispànics de la UB. Con textos 1 té el propòsit d’ajudar els estudiants a ampliar vocabulari, capacitat de comprensió i habilitat comunicativa. Y, ahora, la gramática 3 i Y, ahora, la gramática 5 són manuals adreçats a estudiants de nivells elemental i mitjà, respectivament.

AgENDA46

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Lloc: Paranimf de l’Edifici HistòricHora: 20 h

Del 15 de març al 15 d’abril Exposició «Batekmila - Els

mons bascos». Aquesta mostra multilingüe tracta del País Basc i de la diàspora dels bascos. L’exposició es divideix en quatre mòduls: la im-mersió: carnet de viatge; trobades culturals; les vivències de la identitat cultural basca, i la mediateca. La mostra inclou obres d’artistes con-temporanis, fotògrafs, escriptors, músics i realitzadors, i la promou l’Euskal Kultur Erakundeal, amb la col·laboració de Linguamón - Casa de les Llengües i Euskal Etxea.Lloc: Edifici Històric

Dia 18 Concert de l’Orquestra Uni-

versitat de Barcelona. Òpera Die Fledermaus de Johann StraussLloc: Paranimf de l’Edifici HistòricHora: 20 h

ABRILDies 8 i 9

Conferència «Gender and Edu-cation. Diversity of Voices». L’or-ganització és a càrrec del Grup de Dones de CREA: Safo (Universitat de Barcelona) amb el suport de Gender and Education Association. Podeu ampliar-ne la informació a: http://creaub.info/gea/Lloc: Edifici Històric

FEBRER

De l’1 al 5 Congrés «Food for Thought»

Congrés organitzat pel Centre d’Estudis Australians de la UB i el Centre for Peace and Social Jus-tice, de la Universitat Southern Cross. Aplegarà uns 100 partici-pants de diversos països, inclo-sos Austràlia i els Estats Units. Paral· lelament, tindrà lloc una exposició d’escultures titulada «Foof for Thought» al mateix Edi-

f ici Històric, coordinada pel professor Jaime de Cór- doba de Be-lles Arts.Lloc: Ed i f ic i Històric (Gran Via, 585)

Del 4 al 6 V Congrés Internacional i XX-

VI Nacional d’Educació Física. Sota el lema «Docència, innova-ció i investigació a l’educació fí-sica» s’inicia aquest congrés que organitza el Departament de Didàctica de l’Expressió Mu-sical i Corporal de la Facultat de Formació del Professorat de la UB i l’INEFC de la Generalitat de Catalunya.Lloc: Inauguració al Paranimf de l’Edifici HistòricHora: Dia 4 a les 10 hMés informació: www.ub.edu/Vcon-gresinternacionaleducacionfisica

Dia 4 Concert de Sònia Román,

pia no. Obres de Chopin, Debussy

AgENDA

i d’altres. Isabel Moreno, mezzoso-prano. Obres de Granados, Falla, Lorca, Toldrà, Bizet i d’altres.Lloc: Paranimf de l’Edifici HistòricHora: 20 h

Dia 18 Concert de l’Orquestra Uni-

versitat de Barcelona (OUB). «Solistes de l’orquestra»Lloc: Paranimf de l’Edifici HistòricHora: 20 h

mARÇDel 3 al 5

Quarta edició de les Jornades OS-Repositoris sota el títol «Po-lítiques de promoció de l’Open access». Estan obertes a tota la co-munitat interessada en temes rela-cionats amb el lliure accés. Concre-tament, el tema central d’aquesta edició són les polítiques institucionals a favor de l’anomenat accés obert. Podeu trobar-ne més informació a: http://osrepositorios.uoc.edu/Lloc: Edifici Històric

Dia 4 Concert de cant coral a càr-

rec d’Ensemble Vocal Soli-Tutti (Denis Gautheyrie, director artístic)Lloc: Paranimf de l’Edifici HistòricHora: 20 h

Dia 16 Concert de cant coral a càr-

rec de Knox College. Laura La-ne, directora. Obres de Jan Swe-elinck, Antonio Lotti, Johannes Brahms, Johannes Ciconia, Willi-am Byrd, Thomas Weelkes, Mor-ten Lauridsen, etc.

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre maig i juliol, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte, a través del for-mulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o bé per fax al 934 035 357.

Saló de l’Ensenyament

Del 17 al 21 de març, a la Fira de Barcelona, al recinte de Montjuïc, tindrà lloc el Saló de l’Ensenyament. També al recinte de Mont-juïc, es podrà visitar el Saló Futura del 19 al 20 de març i Expodidàctica, del 18 al 20 de març.

Del 12 al 15 d’abril Premi Gemma Rosell i Ro-

mer, VI Edició. Guardó adreçat a estudiants de 1r i 2n cicles que hagin participat en projectes de recerca biomèdica.Lloc: Facultat de Medicina de la UB. Casanova, 143

Dia 15 Concert de la Coral de la Fa-

cultat de Biologia (director Rai-mon Romaní) i l’Orquestra de l’Esco-la Pia de Terrassa (director Al berto Arbej). Obres de Mozart, Romaní, J. Williams i temes africans.Lloc: ParanimfHora: 20 h

Del 19 d’abril al 25 de maig Tot coincidint amb l’estada

—ara fa 700 anys— del filòsof Ramon Llull a la ciutat algeriana de Bugia, l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) ha organit-zat l’exposició «Raimundus, ch-ristianus arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures», comis-sariada pel Centre de Documen-tació Ramon Llull de la Facultat de Filologia de la UB. La mostra, de caràcter itinerant, permet de veure una col·lecció de manus-crits i impresos lul·lians antics, a la qual ha contribuït significativa-ment el fons de reserva de la Biblioteca de la UB.Lloc: Edifici Històric

28 d’abril Matefest-Infofest, la festa de la

Facultat de Matemàtiques. S’organit-zen un seguit de conferències, jocs, entre altres activitats relacionades amb el món de les matemàtiques.Lloc: Edifici Històric

SOm UB48

Notícies Som UB El Club de Feina inicia les activitats

Més de 45.000 consultes d’informació ateses al Servei d’Atenció a l’Estudiant

Entre l’1 d’octubre de 2008 i l’1 d’octubre de 2009, s’han atès un total de 47.329 peticions d’infor-mació a través de la Unitat d’In-formació a l’Estudiant gestionada pel Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) de la Universitat de Barce-lona. Les consultes es van repar-tir entre les formulades a través del correu electrònic, del telèfon i l’atenció personalitzada de ma-nera presencial. Es constata un gran augment de l’atenció, tant telefònica com de correus, i tam-bé l’increment presencial de pú-blic a les noves instal·lacions del Servei, que del gener a l’octubre

de 2009 ha augmentat en més de 1.000 persones.

Pel que fa al total de consultes ateses, el 2008 va ser de 27.091 i el 2009, fins al mes d’octubre, de 40.680. Els increments més nota-bles coincideixen amb els mesos de juny i juliol i s’allarguen fins al mes d’octubre, amb consultes sobre la preinscripció universitària i els ensenyaments triats, i també sobre la implantació de l’espai eu-ropeu d’educació superior, els nous graus a la UB i la nova selec-tivitat, a més d’altres consultes sobre els màsters i els postgraus a la Universitat de Barcelona.

El Club de Feina de la Universi-tat de Barcelona va iniciar el passat 19 d’octubre activitats per orientar i assessorar els es-tudiants i titulats de la Universitat de Barcelona en la recerca de feina i en el desenvolupament de la carrera professional.

El Servei d’Atenció a l’Estu-diant (SAE), dins de les accions impulsades pel Vicerectorat

d’Estudiants i Política Lingüísti-ca, ha promogut el Club de Fei-na, en què també col·laboren els centres de la UB per facilitar informació de la situació pro-fessional dels diversos ense-nyaments. També impulsa la par ticipació d’entitats i experts vinculats amb el món professio-nal i de l’ocupació: cambres de comerç, col·legis professionals,

Servei d’Ocupació de Catalu-nya, Barcelona Activa, consul-tors d’empreses, etc., de mane-ra que s’afavoreix la relació de la Universitat i les empreses.

Aquest servei, ubicat a les instal·lacions del SAE a l’edifici Florensa, està format per perso-nal tècnic especialitzat en orien-tació professional que dóna suport als usuaris i dinamitza

activitats relacionades amb el món laboral i professional: ta-llers, dinàmiques de grup, simu-lacions… Periòdicament, s’orga-nitzen monogràfics sobre temes específics amb la col·laboració de professionals experts del món de l’empresa, d’organis-

mes, d’institucions, d’entitats, etc. S’ha previst per al proper semestre tractar temàtiques di-verses com ara: networking, treballar fora d’Europa, mercat laboral actual, etc.

El Club de Feina posa a la disposició dels visitants eines i recursos d’utilitat per afrontar la recerca de feina: documentació, bibliografia, revistes, oferta públi-

Hi participen entitats i experts vinculats amb el món professional i de l’ocupació

PERSONALMENT:Adolf Florensa, 8 De dilluns a divendres, de 9 a 14 hores

PER TELèFON: 934 035 417 o al 934 034 400 De dilluns a divendres, de 9 a 14 hores

BúSTIA D’INFORMACIó A L’ESTUDIANT: Resol les consultes sobre accés, oferta i serveis de la Universitat de Barcelona.

BúSTIA MónUB:Atén les consultes sobre l’accés a l’espai personal i els serveis que proporciona el portal d’es-tudiants MónUB. Aquest servei es complementa amb el telèfon gratuït de suport tècnic 900 808 576, amb atenció les 24 hores, els set dies de la setmana.

BúSTIA MàSTERS: Atén les consultes sobre accés i oferta de màsters oficials i propis de la Universitat de Barcelona.

Per formular consultes es pot fer:

SOm UB 49

Esports UB ha renovat un camp de terra arenosa, o sau-ló, i l’ha convertit en un camp de gespa artificial d’última ge-neració amb les dimensions reglamentàries i el marcatge per acollir un partit de futbol 11 o bé dos partits simultanis de futbol 7. El nou camp té un cost de manteniment reduït i una llarga vida útil. A més, es pot utilitzar quan plou i també des-prés de la pluja gràcies al siste-ma d’evacuació que impedeix

que s’hi facin tolls d’aigua i que es malmeti el terreny.

Aquesta nova instal·lació es-portiva acollirà els entrenaments i les lligues internes de la UB de futbol 7, com també diversos encontres del Campionat de Ca-talunya Universitari i competici-ons federades d’esport escolar. Paral·lelament, aquest nou camp també es troba a disposició dels membres de la UB, antics alum-nes i col·lectius externs que desit-gin fer-ne un lloguer puntual.

La pavimentació amb gespa artificial del camp de futbol ha estat una iniciativa d’Esports UB. La inversió per al projecte s’ha cobert un 20 % mitjançant una subvenció obtinguda amb el suport de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i la resta ha estat a càrrec de l’empresa Catalonia Sports, que n’ha obtingut una cessió d’ús temporal.

Per a més informació:http://www.ub.edu/feinaub/

Estudiants_ClubFeina.htmPer a més informació:

http://www.ub.edu/esports

Nou camp de gespa artificial a Esports UB

Medalles i diplomes al mèrit esportiu

La Universitat de Barcelona va atorgar el passat mes de desem-bre a l’Aula Magna de l’Edifici His-tòric les medalles i els diplomes al mèrit esportiu a tots els esportistes universitaris que han destacat es-pecialment per la seva vinculació a l’esport dins l’àmbit de la comuni-tat universitària de la UB.

En total es van atorgar 135 di-plomes a tots els esportistes uni-versitaris i entrenadors de les seleccions de la UB que han ob-tingut medalles tant en el passat Campionat d’Espanya Universita-

ri com en el Campionat de Cata-lunya Universitari en els esports en què no hi ha hagut campionat es-tatal. D’altra banda, es van lliurar 25 medalles a esportistes i entre-nadors que en finalitzar la carrera universitària han obtingut dos di-plomes al mèrit esportiu o més. Mitjançant aquestes distincions el Rectorat de la UB vol reconèixer el mèrit i l’esforç que suposa per

als esportistes universitaris el fet de compaginar la formació uni-versitària amb una destacada activitat esportiva. L’acte, en què va assistir un gran nombre de públic, va ser presidit per la vice-rectora d’Estudiants de la UB, Gemma Fonrodona i pel director de Polítiques Esportives de la Secretaria General de l’Esport, Manuel Ibern.

Antics alumnes i xarxes socials a Internet Antics UB va participar el passat mes de no-vembre en el seminari «Conexiones» organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes de la Universi-tat Politècnica de Valèn-cia. El tema de la jorna-da va ser «Dinamització de comunitats d’antics alumnes. Com pot aju-dar-nos el web social a connectar i dinamitzar els alumni?». A la troba-da van assistir-hi repre-sentants d’entitats uni-versitàr ies d’antics alumnes i també experts en xarxes socials.

ca, directoris d’empreses. També hi col·labora Barcelona Activa, una agència de desenvolupa-ment local de l’Ajuntament de Barcelona, que posa a l’abast d’aquest servei l’Antena Porta22, recurs informàtic amb eines i continguts per explorar i conèixer el mercat laboral.

La valoració que fan els usua-ris del Club és molt positiva. En destaquen la utilitat del servei per respondre a les seves necessi-tats. Aquesta acceptació es con-firma per la freqüència d’utilitza-ció del servei, per l’increment registrat d’autoconsultes, per les sol·licituds d’assessorament tèc-nic, pel nombre important d’as-sistents als monogràfics i per la inscripció contínua de nous usu-aris, en alguns casos arran de companys o amics que ja han conegut el servei. A més, a les activitats desenvolupades hi han assistit tutors de la UB, que així coneixen un servei útil per reco-manar als alumnes interessats a dissenyar el seu projecte profes-sional.

SOm UB50

Feu-nos arribar aquest formulari per correu, fax o bé personalment. Rebreu en el vostre domicili el carnet d’antic alumne, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 30 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Entitat: ........................................................................................ Sucursal: .............................................. DC: ..................................... CC: ..................................................................................................................

DaDES BaNCÀRIES

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facili-tades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió a Antics UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·la ció i oposi-ció de dades.

Demaneu el vostre carnet Antics UB

Cognoms: ....................................................................... Nom: ....................................................................................... Data de naixement (dd/mm/aaaa): ...................................................................

Adreça: ................................................................................................................................................ Població: .................................................................................... CP: ...................................................................

Província: ........................................................................ Telèfon: ............................................. Fax: ........................................................... Adreça electrònica: ...................................................................

DNI: ..................................................................................... Sexe (H/D): .................................... Estudis UB: .............................................................................. Any: ..................................................................

DaDES PERSONaLS

Voleu que us incloguem en el directori d’antics alumnes per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu?

[ ] Sí [ ] No

Com us heu assabentat de com fer-vos el carnet d’antic alumne?

[ ] Per la revista La Universitat [ ] Per Internet [ ] Per un Antic

[ ] Per la premsa [ ] Per un amic

SAE - Antics UBAdolf Florensa, 8 • 08028 BarcelonaTel. 934 024 290 • Fax 934 035 917

anticsub@ub.edu www.ub.edu/anticsub

CaIXa I aSSEGURaNCES

Caixa Catalunya

Caixa Catalunya, entitat protec-tora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

Santander Central Hispano

Com a protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments in-formàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb as-sessorament personal i tzat.

Col·lectius: estudiants i per-sonal UB

La Caixa

Ofereix múltiples productes fi-nancers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Es-tudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc. Recent-ment ha renovat l’oferta de pro-ductes de finançament adreçats a l’alumnat. Col·lectius: estudi-ants i personal UB

GDS Estudiants IN / OUT

Corredoria d’assegurances vin-culada a Caixa de Pensions, que comercialitza productes asseguradors estàndard. Asse-gurança d’assistència en viatge dirigida tant a estudiants es-trangers que arriben aquí com als espanyols que viatgen fora per dur a terme els estudis.

Entre altres garanties, la pòlissa té una cobertura de despeses mèdi-

ques (inclosa la despesa de quirò-fan i farmàcia), trasllat al país d’ori-gen en cas de malaltia o accident, repatria ció en cas de defunció de l’assegurat, responsabilitat civil, despesa d’anul·lació del viatge i indemnització per pèrdua de clas-ses en cas de malaltia o accident.

LLEURE I VIaTGES

SK KayakSK Kayak és un centre de caiac ubicat al cap de Creus. Ofereix excursions en caiac de mar per gaudir des del mar, amb amics i família, del paisatge del Parc Na-tural del Cap de Creus.

• Excursió amb caiacs de mar dobles SK2. Ideal per fer amb grup d’amics. Inclou pícnic. Re-correguts: Portbou a Cer ve ra o Llançà al Port de la Selva o Port de la Selva al cap de Creus.

Temporada: Tot l’any. Durada: 4 hores. Preu: 45 euros.

La Roca Village

La Roca Village és un outlet shopping on podeu trobar 100 bo tigues de moda, com ple ments i d’altres, amb uns preus reduïts fins a un 60 %, per ser productes de tem po rades anteriors. Pre-sen tant el carnet Som UB a les oficines de La Roca Village i deixant les dades es lliurarà al portador del carnet Som UB la llibreta VIP de des comptes addi- cionals per a les 100 botigues del centre.

Teatre Poliorama

Tres per 3 està formada per Tri-cicle, Dagoll Dagom i Anexa. Des del 1986 gestiona i progra-ma els teatres Poliorama i Victò-ria de Barcelona. També és pro-ductora de molts espectacles teatrals. L’empresa ofereix un descompte en algunes funcions del teatre Poliorama.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, pDI, pAS i Antics Alumnes. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avan-tatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del pla d’avantatges Som UB.