N°76 - Mensual - MARÇ DEL 2010 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 12 NÚMEROS L’ANY

L’ESCULTOR DE DONESL’ESCULTOR DE DONES

El joc deEl joc de

CatalunyaCatalunyaNordNord

ISS

N17

60-1

398

SUMARIP. 3 Còmic: FredolicP. 4-5 Societat: Les monedesP. 6-7 Art: Aristides Maillol;Maillol pedagògic; El joc deCatalunya NordP. 8 Còmic: Pitx i Llemec

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associacióper a l’ensenyament del català). Informacions, abona-ments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà -www.aplec.cat - aplec.catala@hotmail.com-revista.mildimonis@gmail.comDirect. public.: Miquela Valls - Redactora: MyriamAlmarcha París - Comissió editorial, trad., correc.:M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer,X. Beltran.Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exem-plars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P.2

Modalitats de participació:Abans de final de mes envia totes lesrespostes a:

revista.mildimonis@gmail.com

O per correu ordinari a l’adreçasegüent:

APLECCasa del Països CatalansCamí de la Passió Vella66860 Perpinyà Cedex

No oblidis d’afegir una foto teua ambel nom, la classe i la teua adreça i elteu telèfon!

Recompensa:Les millors respostes també seranseleccionades i guanya-ran un àlbum de pintarMil Colors!

ACTUALITATACTUALITAT

EL JOC DECATALUNYA NORD

INTERCANVI ENTRE ELS NINS I NINES

DE BAIXÀS I DE SANT CLIMENT

Els alumnes de les dues escoles encara que no s’hagin vist mai hancompartit ja moltes coses. Regularment s’envien contes, dibuixos,receptes de cuina...

Per Nadal els de Baixàshan enviat cartes als de SantCliment amb la recepta de lescrepes. Aquí teniu un parell defotos del taller de cuina!

“Vam rebre la vostra carta i les

receptes el primer dia en tornar

de les vacances de Nadal (8 de

gener). Com sempre, ens ha fet molta

il·lusió. La setmana següent ens vam

posar les 4 classes a cuinar crepes (72

criatures a l'hora!) i per la tarda les vam acabar i ens les vam menjar. Hi va haver

nenes i nens que en van menjar dues i fins

i tot tres. L'experiència va ser

divertida.”

PARTICIPA AL JOC DECATALUNYA NORD (PÀG. 6 I 7)I GUANYA UN TRÍVIAL DELS PAÏSOS

CATALANS!

El racó de català a lasala de la guarderia amb els

dibuixos enviats pels nens i nenesde Sant Climent

Vosaltres també envieu-nos una ressenya amb fotosde les vostres activitats!

“A Baixàs hem fet cagar el tió iens ha portat caramels!”

FREDOLIC

Trad

.AB

F.

Letri

o

P.3

Ara ja n’hi hauna fart!!!

Escolteu! Des que seu tornata sàller els vostres clubs degolf, viure a la banquisa s’hatornat insuportable!!!

… Però bé cal quem’entreni per alscampionats del Pol !!!

PLUF!

PLATX!

l’Àfrica i l’Índia fins al segle XIXcap als anys 1300)… i fins i tot caservir els italians els anys 1960 pals peatges!Al món occidental, els grecs, elstar la moneda metàl·lica fa 2.800peces fabricades –es diu encunyaLídia (l’actual Turquia) entre elsCrist. Les peces portaven un lleóaliatge d’or i d’argent. Els romanmonedes anomenades as, sesterci10 asos) i el solidus d’or que donasoldat. La moneda és l’eina que p

comerç i de l’activit

LA MONEDA CATLes monedes catad’arreu del món tvalors molt difercatalà (imitat deldiner, el croat barc

creu al revers), el ralliura, l’escut, el marav

Al segle XIV, el rei Pere III creafabricació de monedes –una seca –encunyar les monedes reials d’orla vila, al barri de Sant Jaume

“Carrer de la Seca Vella”.Petit de la Moneda i el Caden encara aqueixa activiLa pesseta, l’antiga monedeu el seu nom al nom ca

amb el diminutiu “-eta”. I leren peces gairebé sense valor

s’utilitzaven com a moneda peticanvi.

Totssabemquè sónels sous,els diners,els euros o

els dòlars: sónbitllets, peces

que permeten depagar, comprar, cobrar.

El sistema de la moneda és tan normal que ens és difícil deconcebre el món sense ella. Com anar a comprar caramels,per exemple, sense qualques sous a la butxaca?

La moneda és una de les invencionsmés importants de la història de lahumanitat.Les primeres formes de monedes, molt variades, remun-ten a la prehistòria, quan els humans ja havien trobatsolucions per comptar els béns que posseïen.Així les primeres escriptures inventades, els caràcterscuneïformes de la Mesopotamia gravats en rajoles d’argila,són comptes que permetien als propietaris i comerciants derecordar què devien a canvi de materials o mercaderiesintercanviades.

Abans que s’inventés la moneda feien servir el sistemade la barata: calia canviar un bé en contra d’un altremirant que tinguin aproximadament el mateix valor.Amb la moneda, es pot intercanviar fàcilment qualsevolmaterial i pagar una persona per un treball.La moneda és un objecte al qual tothom reconeix un valorcomú. Molts productes han servit de moneda al curs de lahistòria: sal (d’aquí el salari dels legionaris), perles, pebre,metalls preciosos (or, argent, bronze, coure), petxines (els caurisutilitzats a la Xina 1.000 anys abans de Crist i en circulació a

“BARCE“BARCEQUANQUAN L

SOCIETATSOCIETAT

P.4

Moneda de la Vilade

Perp

inyà

[MP]

Din

erib

er

Moneda iber

[MP

]

MONEDES INTERNACIONALS

Algunes monedes són més famoses i més acceptades

arreu del món: el dòlar americà ($), nom derivatde la primera moneda interna-cional encunyada a Àustria, el

1750, el Thaler. L’euro (€) és l’altragran divisa internacional, moneda

comuna a molts ciutadans de la UnióEuropea. Va ser creat el 1999 i les primeresmonedes van aparèixer el 2002. Hareemplaçat moltes monedes com ara el deutschmark, la lira, lapesseta, el florí, el franc, la corona…

Les monedes metàl·liques van ser ràpidament completades perobjectes més pràctics: els bitllets de paper. Inventats a la Xinaal segle XI, desenvolupats a Amsterdam i pels bancs de Suècia id’Escòcia al segle XVII, s’estenen ràpidament a la resta del món.Avui, s’han inventat sistemes encara més àgils de pagar: lamoneda electrònica amb targes de crèdits o via internet.Els diners així circulen encara més ràpid, de manera segura…sempre i quanels banquers non’abusin i noprovoquin crisismonetàriesenganyant elsclients… com vapassar el 2008 !

X), cacau (els astequesaramels que feienper tornar el canvi

s primers van inven-0 anys i les primeresades– van circular as anys 680 i 560 abans deó i eren unns imiten els grecs i fabriquenis i diners (que significa peça dearà el nom sou, i els mots saldo ipermet el desenvolupament deltat econòmica.

TALANAalanes, com lestenien noms irents: el floríl de Florència), elceloní (amb unaal, el sou, lavedís, el dobler...un taller de– a Perpinyà perr. Un carrer de, encara se diuDe la mateixa manera el Carrerarrer Gran de la Moneda recor-itat.eda espanyolaatalà “peça”les pellofesque

ita per al

ELONA ÉS BONA,ELONA ÉS BONA,LA BOSSA SONA!”LA BOSSA SONA!”

Textde

l’Alà

Baylac-Ferrer

P.5

Visiteu les 45.000 monedes i medalles del MUSEUPUIG de les monedes al número 42 de l’avinguda de

Gran Bretanya a Perpinyà!Visita gratuïta per a la mainada telefonant al

04 68 62 34 64.

Les fotos amb la menció [MP] ens són amablement fornides pelMuseu Puig de Perpinyà.

Pellofarepresentant St Joan

Pellofa

amb

l’any

ell d

eSt

Joan [MP]

Cro

atde

Per

eIII

(car

a i cre

u)[M

P]

Proje

cte

d’eu

roan

do

rrà

Bitllet de 100 F vell amb efígie de Corneille

QQuuii��nnoo��ccoonneeiixx��lleess��ddoonneesseessccuullppiiddeess��ppeell��bbaannyyuulleennccAArriissttiiddeess��MMaaiillllooll��((11886611--11994444))??

Tots�sem�vist�l’estàtua�de�ladeessa�de�la�bellesa�i�l'amor�a�laplaça�de�la�Llotja�a�Perpinyà…�Maillol�passa�quinze�anys�a�treballarel�guix�d’aquesta�Venus.Insatisfet�per�les�formes,reconeix�que�li�és�difícil�fer�unadona�dempeus.Existeixen�dues�ver-sions�de�la�Venus:amb�i�sense�collar. Si

bé�l’ornament�apareix�entre�lesmans�del�guix�ori�ginal,�l’es�tàtua�debronze,�a�la�Llotja�de�Mar,�no�el�porta.Simple�i�bella,�la�model�que�inspiràla�mirada�i�els�trets�de�la�cara�fouuna�catalana�de�Ripoll,�la�Teresa.La�silueta�és�rodona�i�lleugera�a�lavegada;�la�puresa�del�cos�nu�sem-bla�capturada�per�una�cadència�queens�transmet�pau�i�harmonia.Retrobem�la�mateixa�sensacióobservant�els�gravats�de�Maillol,�ja�quel’escultor�català�és�també�il·lustrador,pintor,�tapisser�i�ceramista!

Una�altrade�lesseues

creacions�quel’artista�consi�-de�rava�com�de�les�més�perfectes�és�La�Mediterràniade�Perpinyà.

En�féu�donació�a�la�Vila�de�Perpinyà�que�l’instal·là�al�pati�de�l’ajuntament.�Anterior�ala�Venus, aqueixa�estàtua�seguda�ésexposada�per�primer�cop�l’any�1905�aParís.

““ÉÉss��uunnaa��oobbrraa��ssiilleenncciioossaa””,digué�l’escriptor�André�Gide.�De�corbessimples�i�impecables,�la�Mediterrània dePerpinyà�és�la�primera�escultura�moder-na�de�l’art�esta�tuari�del�segle�XX. Capemoció�exagerada�ni�músculs�promi-nents,�el�rostre�no�manifesta�expres-sions...�La�imatge�resta�cargo���la�da�en�simateixa,�un�conjunt�del�qual�solamentsobre�sur�ten�un�peu�i�una�mà.�Semblareposar�en�estat�de�meditació,�no�és�pasestrany�que�també�se�la�conegui�com�

ARTART

HISTÒ

RIA

IGEO

GRAFIA

1. A quina vila va cele-brar-se el sínode que vainstaurar la Pau i Trevade Déu?

2. A quin massís hi ha lesfonts de la Tet?

3. Quin motiu va provo-car la Revolta delsAngelets?

4. On es troba la ReservaNatural Marina?

LLEG

ENDES

ITR

ADICIONS

1. Quina fira es fa cadaany, a l’octubre, a Pi?

2. On passa l’estiu lamare de Déu de l’es-glésia d’Odelló?

3. Qui viu a les gorgesde la Fou de Sant Paude Fenollet?

4. Quin és el color tradi-cional de les barretines?

El joc

de

El joc

de

Catalu

nya

Catalu

nya

NordNord

P.6

Lape

nsad

a,sobr

ela

tomba

d’A

ristides Maillol - Banyuls de la Marenda

LaM

edite

rràn

iade

Sant

Ceb

rià

LaVe

nusa

laplaç

ade

laLlotja

-Pe

rpinyà AArriissttiiddeess MMaaiillllooll

““SS’’eennttrraa eenn uunnaa““SS’’eennttrraa eenn uunnaaeessccuullttuu rraa ccoomm eessccuullttuu rraa ccoomm eenn uunnaa ccaassaa””eenn uunnaa ccaassaa””

La Pensada ise�l’hagi�llestada�per�posar�a�la�tomba�deMaillol,�vora�el�seu�mas�a�Banyuls.

Retrobem�el�llenguatge�delicat�delmoviment�en�les�seves�esculturesamb�La�minyona�estirada,�de�plom.�Si

aneu�a�la�passejada�de�Banyuls�de�laMarenda,�a�vora�mar,�la�veureu�i�sereusensibles�a�la�força�i�a�la�vitalitatd’aquestes��ondulacions�femenines,�comuna�onada�calma�que�apaivaga.

P.7MONUMEN

TS

1. On és l’abadia mésantiga de CatalunyaNord?

2. Qui va posar laprimera pedra de SantMartí del Canigó?

3. Quin monument és laseu de la Casa Pairal aPerpinyà?

4. Què hi ha al lloc del’opidum de l’antiga ciu-tat ibera Il·liberis?

ARTICIÈNCIA

1. Quina professió tenia elpoeta de Vinçà FrancescCatalà?

2. Qui va crear el 1950 aPrada el Festival PauCasals?

3. Qui ha escrit: « La sarda -na és la dansa més bellade totes les danses que esfan i es desfan... »?

4. Com es diu la dansaballada per una filerad’homes que es donen lamà?

Aqu

est c

oncu

rs é

s in

spira

t del

Joc

del

nos

tre p

aís

(Ass

ocia

ció

Info

Rou

ssill

on)

Respon a totes Respon a totes les preguntes!les preguntes!Si vols participar al

Si vols participar al concurs segueix concurs segueix les modalitats les modalitats de la plana 2.de la plana 2.

TRAPARÀSLES RESPOST

ES A

www.aplec.cat

Del mas on vivia i treballava l’artista se n’ha fetun museu: Museu Maillol Vall del RomBanyuls de la MarendaLa seva musa molda vesa, morta fa un

any, va crear a París: la Fundació Dina Vierny – Museu Maillolwww.museemaillol.com

Text�de�la�Myriam�Almarcha�ParísFotos�del�Joan-Lluís�Valls

RECERCA

* Consulta enciclopèdies (Gran Enciclopèdia Catalana, Universalis...),pàgines d’internet, webs dels vilatges... per trobar informació sobre l’escultorAristides Maillol. - Cerca quines estàtues són de pedra, de bronze o de guix.- Cerca informació sobre com se fa una estàtua quan no s’esculpeix direc-tament la pedra. - Posa les tres matèries dins l’ordre de fabricació d’una estàtua. - Cerca quines estàtues són duplicades i en quins llocs se troben les còpies.

REFLEXIÓ

* Diferents estàtues de Maillol són monuments als morts de Catalunya Nord.- Quin aspecte de la mort destaca cadascun: Banyuls de la Marenda,Ceret, Portvendres i Elna? Per exemple a Portvendres i Elna dues al·legoriesofereixen vegetals als morts: quins?, què simbolitzen?- Qui era Pomona?

* Per què de La Mediterrània de Perpinyà la gent n’ha dit La Pensada?

* Una altra manera de veure i entendre: quins elements realistes es despre-nen de cada estàtua? I quins més simbòlics? Per exemple La Pomona ésuna horto lana, la Venus de Portvendres és una deessa…

SÍNTESI

* Representa i localitza en un mapa de Catalunya Nord totes les informa-cions trobades i les reflexions. No descuidis que un mapa té menester d’untítol i que la llegenda explica la significació dels colors i símbols. Envia’ns elmapa realitzat!

Miquela Valls

MMAAIILLLLOOLL PPEEDDAAGGÒÒGGIICCMMAAIILLLLOOLL PPEEDDAAGGÒÒGGIICC

La minyona estiradaBanyuls de la Marenda

Monument als morts PortVendres

PITX I LLEMEC

Trad. MAP.

Els peixos!Aqueixa sí que

és bona!

La casa éstotalment hermètica, això sí!

PFFF!Plou.

Encara plou?!

Continuaplovent?

Fa sis dies que plou! En puc pas més!

Me cal prendre l’aire! I hauries de fer parió, en

comptes de quedar-te plantat davant

la finestra!

I ò!

Ai, m’espiï elspeixos que vanpassant per aquí

davant, me distreu…

BLUBLU

FI

Tota aqueixaaigua… és de

bojos!

Uaaa! Quin humor! Au, ad…

SBLAM!

DILLUNS... DIMARTS...

DIMECRES... DIJOUS...

I bé sí!

Ara en tincuna fart!Salli!